Dilluns 8 d’abril 2019 a les 19 h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la sessió “Una breu història del jazz: De Nova Orleans al Free Jazz” a càrrec de Pau Fuster Bausili, professor a diferents centres cívics de Barcelona sobre temàtiques relacionades amb el jazz.

La sessió és una història del jazz, amena i didàctica que subratlla la importància que té el jazz en tota la música que s’ha fet al segle XX i XXI.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història.

El contingut  

Es tracta d’una sessió amena, didàctica i entenedora de la història del jazz i de la importància que té en tota la música que s’ha fet al segle XX i XXI.

Té una durada de 1:30 hores, s’estructura en cinc parts, cadascuna fa referència a una època i per tant també, a un tipus de jazz concret. Cada part tindrà la seva audició de músics essencials de la història del jazz.

La música i els esdeveniments històrics que han succeït als Estats Units van estretament lligats, així doncs serà també necessari que allò que escoltem i sigui entès dins d’un context històric.

Es vol aconseguir sortir d’alguns estigmes que arrosseguen al Jazz, ja sigui per ser una música culta i/o pretensiosa, com una música que només sonava a locals de “malavida”. També ens ha de servir per poder entendre les dificultats de ser un home o dona negre en un país com els EEUU.

Estructura i temes que s’escoltaran  

• Presentació històrica, precursors i orígens del jazz. (Un tema a escoltar)
• El jazz de Nova Orleans (Dos temes d’audició guiada)
• El Swing. (Dos temes d’audició guiada)
• El Bebop de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. (Dos temes d’audició guiada)
• Cool Jazz i Jazz modal. Miles Davis. (Dos temes d’audició guiada)
• Hard bop, Latin jazz, Soul jazz, Free jazz. S’obre un camí ple de variants. (Dos temes d’audició guiada)

Metodologia de la sessió

Per tal d’explicar un tema com aquest a persones de tota mena i moltes vegades sense coneixements musicals, s’introdueix la música com a element fonamental de la xerrada. Així doncs, hi ha en totes les parts audicions guiades, en les quals s’ajuda als oients a poder entendre i gaudir de la música d’una manera directa. S’impulsarà la interacció, fent que la participació faci més interessant i dinàmica l’explicació.

El jazz (Text adaptat de la Gran Enciclopèdia Catalana)

El jazz  és una varietat de música popular nord-americana que aparegué, al principi del segle XX, principalment a l’àrea de Nova Orleans, però es desenvolupà simultàniament en altres punts dels Estats Units (Missouri, Kansas, Chicago i Nova York, sobretot). Els orígens —i els del seu nom— són obscurs, i cal atribuir-los a la intervenció —en diverses proporcions— d’elements de folklore africà, música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus (sobretot pel que fa als instruments emprats) i, d’una manera directa, als seus antecedents, el minstrel show, el ragtime i, sobretot, el blues. Era interpretada principalment per negres, bé que als primers temps sovint ho era per blancs (alguns cops disfressats de negres). La instrumentació era variable, i la improvisació, molt freqüent. Cal situar aquesta etapa de formació i evolució instrumental entre el 1900 i el 1917, i té com a figures prominents Buddy Bolden (~ 1875-1931) i Scott Joplin (1868-1917).

No adquireix consciència del jazz com a entitat independent fins els anys 1912-14, i no se’n popularitzà el nom fins a l’aparició de l’Original Dixieland Jazz Band de Nick La Rocca, que el 1917 enregistrà els primers discs. Aquests —juntament amb la ràdio— contribuïren poderosament al progrés del jazz i a la seva expansió pels EUA i aviat per Europa (a través de França, sobretot). Hotels i salons prescindiren de llurs orquestres tradicionals i llogaren bandes de jazz. Aquestes (jazz-band) havien anat evolucionant; el 1918 la Creole Jazz Band de Joe King Oliver, a Chicago, constava d’una corneta, un trombó, timbals, clarinet, contrabaix i piano. Aviat hom hi afegí una tuba —o un altre contrabaix—, una segona corneta (o bé trompetes), un saxòfon tenor i un o dos saxòfons contralts. Tot sovint hi havia també un banjo o una guitarra. En aquesta època de transició es destacaren especialment Fletcher Henderson (1898-1952), arranjador i enregistrador del gran èxit Sugar Foot Stomp, Paul Whiteman (1890-1967), creador de l’anomenat symphonic jazz i de mescles de jazz amb música clàssica que influïren Gershwin, i l’anomenat Joe King Oliver (1885-1938).

De Chicago sorgí, vers l’any 1925, principalment per influència de Louis Armstrong, l’anomenat hot-jazz, de ritme més pronunciat i melodies menys cantables. A la darreria del decenni dels anys vint Duke Ellington creà un nou estil, de ritme molt acurat i d’interpretació rigorosa, però no gaire ortodoxa, fortament individualista. L’expansió del jazz els anys vint culminà amb l’aparició del cinema sonor (precisament amb el film The Jazz Singer, 1927); aquesta generalització i la multiplicitat d’intèrprets feu que molts consideressin les noves formes gairebé com a espúries. Això no impedí l’èxit de jazzmen, com Count Basie, Bix Beiderbecke, Jimmy Dorsey, Tommy Dorsey, Lionel Hampton, Benny Goodman, Gene Krupa, Woody Herman, Glenn Miller, Ben Pollack, Chick Webb, Ben Nichols i molts altres. Una forma ballable, el swing, assolí un èxit fulminant. Gradualment les grans bandes desaparegueren i els conjunts es feren més reduïts.

El decenni dels quaranta hi hagué l’aparició de la tendència bop (en la qual es destacà Dizzy Gillespie, entre d’altres), les seves derivades cool (amb figures com Stan Getz, Charlie Parker i Miles Davis) i el progressive jazz (amb Thelonious Monk, Stan Kenton, Jerry Mulligan, Gil Evans i el cèlebre Modern Jazz Quartet, d’interpretacions acurades i subtils). John Lewis intentà de fondre aquesta tendència amb la música clàssica; Gunther Schuller l’ha seguit en l’intent d’una manera independent. A l’inici del decenni dels seixanta es destacaren els intents reformistes d’Ornette Coleman (nat el 1930), i posteriorment l’aparició del free-jazz, estretament vinculat als moviments reivindicatius negres dels EUA. Des de mitjan dècada dels setanta hom assisteix a la coexistència de diferents corrents que s’influeixen entre ells. Després d’un període marcat pel predomini del free-jazz, el bop ha conegut una revifalla i ha constituït la base per a desenvolupaments força variats, en els quals és sovint palesa l’empremta de T. Monk i J. Coltrane. D’entre els seguidors d’una línia bop més ortodoxa cal esmentar els saxofonistes D. Gordon, P.  Woods, el pianista R. Bryant, el guitarrista K. Burrell i el bateria A. Blakey, el grup del qual continua formant noves generacions de músics en aquest estil. Més agosarats són els trompetistes F. Hubbard i W. Shaw i els saxofonistes J. Henderson, J. McLean i S. Rollins. Darrerament, el trompeta W. Marsalis ha destacat per les seves interpretacions en un bop molt evolucionat… Continua a  Jazz (Gran Enciclopèdia Catalana)

Pau Fuster Bausili

Estudia música al Institut Llongueras i al Taller de Músics de Barcelona. Després cursa estudis de Televisió a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), de Cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), Regidoria d’Espectacles al Taller de Tecnologies de l’Espectacle (TTE) i d’Integrador Social al Institut Miquel Tarradell de Barcelona. Actualment treballa com a regidor al Gran Teatre del Liceu i d’integrador en diferents programes i institucions.

Pau Fuster Bausili

Gran aficionat al jazz, dirigeix i presenta el programa de ràdio Ganes de Jazz a l’emissora RSK a Barcelona. Conferenciant al SayitLoud (Cicle de música negra de Barcelona), Sonaswing de Castellar del Vallès, Miravins (centre cultural del vi), Festival de Jazz Antic de Sitges i a l’Aula de la Gent gran de l’Anoia, entre d’altres. També forma part, com a vocalista, de les formacions “Theswing Threesome” i “Theswingin’ Butts”. Professor de LindyHop, a diferents escoles de swing.

Imparteix xerrades i cursos a diferents centres cívics de Barcelona sobre temàtiques relacionades amb el jazz (cantants, el swing, precursors del jazz, dones instrumentistes, Nova Orleans…).

Una discografia sobre UNA HISTÒRIA DEL JAZZ per Pau Fuster (pfbausili@gmail.com)
(S’han subratllats els discos que han sonat a la sessió del dia 8-4-2019 impartida per Pau Fuster Bausili a l’Ateneu Barcelonès)

NOVA ORLEANS
Autor: Louis Armstrong
Títol: The Complete Hot Five and Hot Seven Recordings
Publicació: 1925/1929 Sony 2006

Autor: Jelly Roll Morton
Títol: Jellly Rol Morton: 1926 – 1930
Publicació: 2000 JSP

Autor: Fats Waller
Títol: Handfull of Keys
Publicació: 2004 Proper, 1922 / 1943

Autor: Sidney Bechet
Títol: The Sidney Bechet Story
Publicació: 2001 Proper, temes de 1925 / 1950

ERA DEL SWING

Autor: Duke Ellington
Títol: Golden Greats
Publicació: Disky, 2002, temes de 1927 / 1948

Autor: Duke Ellington
Títol: Concert at Newport
Publicació: Sony 1999

Autor: Chick Webb
Títol: Stomping at the savoy
Publicació: Proper 2006, temes de 1931 a 1939

Autor: Benny Goodman
Títol: “At Carnegie Hall 1938 Complete”
Publicació: Columbia 1999

Autor: Count Basie
Títol: The complete Atomic Basie
Publicació: 1957 Capitol Records

Autor: Billie Holiday
Títol: Lady Day: The master takes and singles
Publicació: 20007, Sony. Temes 1933/44

BEBOP

Autor: Thelonious Monk
Títol: Genious of modern music Vol 1
Publicació: Blue Note 2001, temes de 1947

Autor: Charlie Parker
Títol: The complete Savoy and Dial Sessions
Publicació: Uptown jazz 2005, temes 1944/48

Autor: Bud Powell
Títol: The amazing Bud Powell (vol 1 i vol 2)
Publicació: Blue Note, 2001. 1949 / 51 Vol 1. 1953 Vol 2

Autor: Dizzy Gillespie i Charlie Parker
Títol: Diz’N Bird at the Carnegie Hall
Publicació: 1997, gravació de 29 setembre 1947

COOL JAZZ I JAZZ MODAL

Autor: Miles Davis
Títol: The complete Birth of the Cool
Publicació: Blue Note, 1998, temes 1948 / 1950

Autor: Miles Davis
Títol: Kind of Blue
Publicació: 1958 Columbia

Autor: Modern Jazz Quartet
Títol: Django
Publicació: Prestige, 1953

Autor: Gerry Mulligan
Títol: The original Quartet with Chet Baker
Publicació: Blue Note 1998, temes 1953/53

Autor: The Dave Brubeck Quartet
Títol: Time Out
Publicació: Sony, 1959

HARD BOP, SOUL JAZZ

Autor: Clifford Brown and Max Roach
Títol: Study in Brown
Publicació: 1955 Polygram Records

Autor: Art Blakey and the jazz messengers
Títol: Moanin’
Publicació: Blue Note, 1958

Autor: Jimmy Smith i Wes Montgomery
Títol: Further Adventures of Jimmy and Wes
Publicació: 1966. Verve.

Autor: Cannonball Adderley
Títol: Somethin’ Else
Publicació: 1958 Blue note by Capitol Records

Autor: Charles Mingus
Títol: Ahum
Publicació: Columbia, 1959

Autor: Sonny Rollins
Títol: Live at the Village Vanguard
Publicació: Blue Note 1957

FREE JAZZ I AVANGARDE

Autor: Ortette Coleman
Títol: The Shape of Jazz to come
Publicació:1959, Atlantic

Autor: Eric Dolphy
Títol: Out to Lunch
Publicació: Blue Note, 1964

Autor: John Coltrane
Títol: A Love Supreme
Publicació: 1966 MCA Records

FUSIÓ
Autor: Miles Davis
Títol: Bitches Brew
Publicació: 1969, Columbia

Autor: Chick Corea
Títol: Return to Forever
Publicació: 1972 ECM

Autor: Herbie Hancock
Títol: Head Hunters ; Publicació: 1973, Columbia

Autor: Freddie Hubbard
Títol: Red Clay
Publicació: 1970 Legacy by Sony Music

Autor: Weather Report
Títol: Heavy Weather
Publicació: 1977. Columbia.

LATIN JAZZ
Autor: Stan Getz i Joao Gilberto
Títol: Getz/Gilberto
Publicació: 1963, Verve.

Autor: Ray Barreto
Títol: Latino con Soul
Publicació: 1967. Jazzland

Autor: Mongo Santamaria
Títol: Sofrito
Publicació: 1976. Vaya.

Autor: Michel Camilo
Títol: One More Once
Publicació: