La revolució de juliol de 1909. Perquè es coneix com a Setmana Tràgica? Tertúlia d’Amics de la Història.

Dilluns 5 d’octubre a les  17 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història sobre La revolució de juliol de 1909. Perquè es coneix com a Setmana Tràgica?” a càrrec de David Martínez Fiol, coautor del llibre de referència: La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España. Ed. Comares, 2019. Llibre disponible la Biblioteca de l’AB.

Presentació: Joan Solé Camardons, coordinador de la Tertúlia.

Es necessària la inscripció a: joansolecamardons@gmail.com  . Aforament màxim 10 persones.

La revolució de juliol de 1909

La importància dels esdeveniments que van afectar fonamentalment a Catalunya, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de 1909 va quedar reflectida en un gran allau de llibres vivencials, articles d’opinió i tota mena de relats. El seu impacte entre els seus contemporanis va ser tan remarcable com el de la Guerra Civil de 1936-1939. Els successos de la darrera setmana de juliol de 1909 van començar amb una vaga general en contra de la guerra que enfrontava les tropes espanyoles amb les cabiles l’organització tribal dels pobles del Rif dels voltants de Melilla, però implícitament també era una protesta en contra del govern conservador, encapçalat per Antonio Maura. El que va començar com una vaga general, a l’ús del nou sindicalisme revolucionari, en contra de la guerra al Rif va transformar-se, contra el parer d’alguns dels seus promotors, en un moviment revolucionari encaminat cap a la instauració d’un règim republicà i / o en un motí anticlerical que va controlar la ciutat de Barcelona i bona part de Catalunya, durant gairebé una setmana.

La revolució de 1909 és un referent en la història espanyola de segle XX, ja que aquí es van entrecreuar i van interactuar tots els temes candents heretats de la crisi de finals de segle XIX: política colonial i moviment antiimperialista, la pugna entre clericals i anticlericals, els anhels i limitacions de tot tipus de regeneracionismes, com el propugnat per les diferents opcions republicanes, l’embrionària construcció d’un sindicalisme revolucionari modernitzat, l’encara tendra vocació reformista dels regionalismes i del catalanisme o els límits de la revolució des de dalt del conservadorisme maurista .

La novetat més remarcable d’aquesta anàlisi de David Martínez Fiol i de Josep Pich Mitjana és la seva aposta per reconstruir els fets a partir de la notable producció memorialística que van generar els protagonistes que van viure aquells successos. Aquest estudi pretén evidenciar els límits i les virtuts dels egodocuments, quan en la nostra historiografia hi ha un rellevant debat sobre la recuperació de la Memòria històrica. A més, la revolució de juliol de 1909 va ser el primer gran avís de la guerra civil que es va iniciar al cap de vint anys. Si els llocs de memòria fan referència a successos que van marcar els records, plurals i diferents, de diverses generacions, sens dubte l’última setmana de juliol de 1909 és un dels més rellevants.

Nota: Text adaptat de la contraportada de La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España. Ed. Comares, 2019

Imatge: La revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España, Ed. Comares

David Martínez Fiol

(Barcelona, ​​1962) és professor associat d’Història Moderna i Contemporània a la UAB, professor col·laborador de la UOC, membre del GRENS-UPF i catedràtic de Geografia i Història a l’Institut de Mollet de Vallès. La seva obra historiogràfica se centra en l’estudi de el període de la Primera Guerra Mundial, publicant els següents llibres: El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918), Els voluntaris catalans i la Gran Guerra (1914-1918) i en col·laboració amb Joan Esculies, 12.000! Els catalans a la Primera Guerra mundial; L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel i  1917.El año en que España pudo cambiar.

L’estudi de el nacionalisme revolucionari català i de la funció pública catalana durant la Segona República van ser els eixos temàtics que li van servir, el 2006, per doctorar-se en la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La sindicació dels Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931- 1939), de la qual van sorgir els llibres: Estatisme i antiestisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat; Els Sindicats de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), i Daniel diumenge Montserrat (1900-1968): entre el marxisme i el nacionalisme radical i és també autor de diversos articles en revistes especialitzades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s