La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració

Dilluns dia 7 de març a les 19 h  de 2016 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió de debat sobre “La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració” amb la participació de Joan Botam, pare provincial dels caputxins de Catalunya; Pau Verrié, enginyer; Carme Trilla, economista; Jordi Casassas, president de l’Ateneu i historiador; Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu; i Joan Solé ponent de la secció d’Història de l’Ateneu.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966.

Un element fonamental de contestació al règim franquista es troba en el moviment estudiantil, que des dels anys seixanta va manifestar clarament el seu contingut democràtic. En aquest sentit, la Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d’un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l’hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil.

El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià (11 de març de 1966) suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics i professionals.

Font: Joan Crexell, La Caputxinada, edicions 62, Barcelona, 1987

La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració” amb la participació de Joan Botam, pare provincial dels caputxins de Catalunya; Pau Verrié, enginyer; Carme Trilla, economista; Jordi Casassas, president de l’Ateneu i historiador; Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu; i Joan Solé ponent de la secció d’Història de l’Ateneu. 7 de març de 2016.