Dijous dia 15 Juny 2023 a les 18:30h tingué lloc a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), la conferència Consolat de Mar. 750 anys d’història  a càrrec de Jordi Domingo, Cònsol Major.

Presenta Josep Sanmartí de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Accés obert.

Foto principal: I·lustració de la portada de l’edició de 1914 del Llibre del Consolat de Mar, editat per Ernest Moliné i Brasés.

El Cònsol Major del Consolat de Mar, Excm. Sr. Jordi Domingo i Garcia-Milà parlà sobre el passat, present i futur del Consolat de Mar. En altres paraules, sobre tot allò que la institució ha representat, representa i pot arribar a representar tant a nivell nacional com internacional.

El Consolat de Mar té una història de 750 anys. Va ser pioner en la creació del dret marítim i és sovint és més conegut més enllà de les nostres fronteres que no entre nosaltres. Avui en dia està reconegut internacionalment, entre d’altres coses, com:

• El bressol del dret marítim internacional.
• L’autor del primer codi de comerç internacional (el Llibre del Consolat de Mar) vigent, arreu del món conegut, durant segles.
• I el pioner dels sistemes alternatius / adequats de resolució de conflictes (ADR).

La commemoració dels 750 anys com a eina del nou posicionament del Consolat de Mar és una bona oportunitat per abordar els tres grans projectes de futur i la seva transcendència nacional i internacional que es plantegen avui en dia: el repte social, jurídic i polític de tots plegats.

El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar, Font Wikipèdia

El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D’origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

En establir el rei Pere el Gran el primer Consolat de Mar a València, va ordenar que aquest apliqués els usos i costums marítims de Barcelona, que es deien costums de mar i que no havien estat encara codificats, encara que existia a Barcelona una altra compilació de normes marítimes denominades Ordinacions de Ribera, que eren el que avui s’anomenaria Normes de Policia del Port i aigües litorals.

El mèrit del llibre del Consolat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis marítimes disperses dels drets romà, grec, romà d’Orient, rodi, italià, francès i castellà, juntament amb els costums de mar tradicionals.

Fins a la redacció de l’Ordonnance de la Marine a França el 1681, el Llibre del Consolat del Mar va ser un codi de dret marítim vigent en tota la Mediterrània. A Espanya va seguir en ús fins a la implantació del Código de Comercio espanyol. Abans de la seva compilació s’utilitzaven com a codi marítim les Taules Amalfitanes, que eren, com aquest, un conjunt de regles per regular el comerç marítim redactades a Amalfi i que es van veure substituïdes per aquest codi.

Més informació

Article de Sílvia Marimon Molas a l’ARA , 07-01-2023 : “Quan Catalunya aplicava el seu dret arreu de la Mediterrània El Consolat de Mar celebra 750 anys d’història amb exposicions, un film i un videojoc”

Fins a l’arribada del Codi de Comerç de Napoleó el 1808, el Llibre del Consolat de Mar, que el 1272 va recopilar els usos i costums de la mar, va ser l’únic codi de comerç aplicat arreu del món. “És un llibre escrit exclusivament en català, la llengua mai va ser un obstacle, que amb el temps es va traduir a una infinitat de llengües, i es va fer servir arreu de la Mediterrània, des d’Istanbul fins a Alexandria, passant per Atenes”, detalla Jordi Domingo, advocat i cònsol major del Consolat de Mar.

Entre el 1258 i el 1282, la Corona catalanoaragonesa va crear el Consolat de Mar, que celebra, fins a finals del 2023, els seus 750 anys amb una gran exposició interactiva, simpòsiums, una pel·lícula i un videojoc. Al segle XIII, l’activitat marítima del comerç català era intensíssima. Hi havia mercaders i mariners catalans en països diversos i llunyans com el Magreb, Egipte, Palestina, l’Imperi Bizantí i els estats europeus. Malgrat que eren gent intrèpida i capaç de trobar solucions a tots els problemes, aviat van veure la necessitat de tenir suport en els conflictes que podien sorgir.

Al segle XX era encara un referent. El Llibre del Consolat de Mar legislava sobretot sobre transport, però també sobre moltes coses més, com assegurances, els drets i els sous dels mariners, la resposta davant els atacs corsaris, què passava quan es perdia mercaderia, què s’havia de fer si les rates feien malbé aquesta mercaderia…”, detalla Domingo. “Va tenir una vida extraordinàriament longeva, va ser un gran referent i es va fer amb una gran habilitat perquè tothom s’hi sentia molt representat, es va anar desenvolupant i incorporant tot el que es feia a Alexandria, Creta, Istanbul, i això el feia molt potent”, afegeix.

Una prova de la llarga vigència del Llibre del Consolat de Mar és una conferència que va fer l’advocat alemany Leopold Perels a la Universitat de Heidelberg el 1917, on detallava com va servir de model a innumerables legisladors i es va aplicar, sense alterar-ne res, a molts tribunals fora de Catalunya al llarg de més de 600 anys.

El 1874, l’advocat britànic Travers Twiss encara argumentava la necessitat de traduir-lo a l’anglès per la seva utilitat. I el 1908 un tribunal nord-americà va desestimar una pretensió perquè no respectava els usos i costums del Llibre del Consolat de Mar.

El Llibre del Consolat de Mar té 334 capítols amb legislació tant civil com militar. “És admirable en el seu conjunt, en la riquesa dels seus detalls i en la seva tendència obstinada a una justícia equitativa”, assegurava Perels a la seva conferència. “El Consolat de Mar demostra l’habilitat diplomàtica extraordinària dels comerciants de l’època i com van establir vincles arreu de la Mediterrània”, detalla Domingo. A partir del segle XIII, es van començar a establir consolats catalans a l’estranger. El 1253 ja estava en ple funcionament el de Tunis. El 1264, Guillem de Montcada ja era cònsol a Alexandria. A Gènova hi havia també cònsols catalans des del 1280. A Pisa n’hi va haver des del 1279, i a Sicília es va crear el 1286. El Consolat va arribar a tenir 80 consolats a la Mediterrània i 120 a la resta del món. Eren zones franques on s’aplicava exclusivament el dret de la Corona d’Aragó i Catalunya i on l’activitat diplomàtica era imprescindible.

Entrevista a Jordi Domingo a càrrec d’Assumpció Maresme Matas a Vilaweb 07-08-2022, que explica els envits del Consolat de Mar: Jordi Domingo: “El Consolat de Mar no el té ningú més. Aprofitem-ho!”