Cinquè recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història. Collita 2021-2022

La Tertúlia Amics de la Història us presenta un total de 15 obres editades la majoria durant el període 2021-2022. Hem seleccionat en primer lloc les 8 obres que hem programat a la Tertúlia Amics de la Història o a la Secció d’Història durant aquest segon semestre de 2022. Els llibres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, s’han indicat amb l’acrònim [BAB].

No s’han inclòs els llibres de temàtica històrica que ja s’han presentat anteriorment en alguna activitat de l’Ateneu Barcelonès o un altre recull d’Amics de la Història com el tercer recull de 2021, el segon recull de 2021 o  aquest primer de 2021 o aquest altre de 2020. No és, ni pretén ser, un llistat exhaustiu, sinó només indicatiu.

 

Llibres programats per la Tertúlia Amics de la Història i la Secció d’Història durant el segon semestre de 2022

MARTí, PEP i MACIÀ, MIQUEL: Els que manen: Vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya, editorial Saldonar, 648 pp, 2022. [Disponible a la Biblioteca Ateneu Barcelonès, BAB]. Tertúlia programada per Amics de la Història el dia 19 de setembre a les 17 h.

Sinopsi: No tots els poders s’elegeixen a les urnes. A les democràcies, també hi ha espais d’ombra en què les elits econòmiques fan valer la seva influència per consolidar la seva hegemonia. Els que manen presenta, amb un mètode gairebé enciclopèdic, els orígens i la trajectòria de cinquanta grans fortunes catalanes, des dels seus orígens fins avui mateix. Noms com Sol Daurella (Coca-Cola), Javier Godó (La Vanguardia), Jaume Roures i Tatxo Benet (Mediapro) o Isidre Fainé (La Caixa) i clans familiars antics i moderns com els Vidal-Quadras, els Gallardo o els Grífols són analitzats, amb tot el detall i tota la solvència, pels periodistes Miquel Macià i Pep Martí. El relat de com aquestes nissagues han aconseguit aixecar els seus imperis ―amb episodis exemplars i d’altres de vergonyants―, de com han transitat pel segle xx de les guerres, les dictadures, les crisis i l’autonomia política, ens permet descobrir, des d’un angle sovint insòlit, el perquè de la nostra història contemporània.

MARTí, PEP i MACIÀ, MIQUEL: Els que manen: Vida i miracles de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya,

DALMAU, ANTONI i SURROCA, ISIDRE: Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana, Editor Josep Vall, Fundació Irla, març 2022, 107 pp.  Tertúlia d’Amics de la Història prevista el dia 3 d’octubre a les 17h.

Sinopsi: Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 – Tolosa de Llenguadoc, 1960), criada a Barcelona, fou una mestra amb un marcat compromís laïcista i feminista que la portà a militar en partits polítics republicans i esdevenir la primera alcaldessa electa de la història de Catalunya, el gener de 1934 a Bellprat, per Esquerra Republicana. Amb l’esclat de la Guerra Civil s’allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i durant uns mesos esdevingué miliciana al front d’Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l’Escola Nova Unificada, fins que la derrota republicana la portà a l’exili. A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits.

DALMAU, ANTONI i SURROCA, ISIDRE: Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana

CABRÉ, IMMA: Els Senyors del poder, Ed. Gregal, 236 pp. 2013. Premi Gregal de novel·la històrica 2013. Tertúlia d’Amics de la Història prevista el dia 3 d’octubre a les 17h.

Ressenya de Josep Terradas: la novel·la històrica d’Imma Cabré reivindica l’extraordinària labor educativa de les mestres durant la República a través de la figura de Natividad Yarza, injustament oblidada. Nascuda a Valladolid l’any 1872, arriba com a mestra a Catalunya l’any 1906, participa en l’Asociación Femenina Republicana i l’any 1934 guanya les eleccions municipals de Bellprat per ERC; serà la primera dona a Catalunya i a Espanya que ho aconsegueix. Durant la Guerra Civil s’allista a la columna del Barrio i marxa al front; l’any 1941 es donada de baixa com a mestre per la Comisión Depuradora del Magisterio; morí exiliada a França l’any 1960.

L’argument de la novel·la alterna l’època de la Natividad Yarza i una ficció política coincidint amb unes eleccions a la presidència de la Generalitat. El punt de connexió de les dues èpoques és la Margarida Sira, la seva néta treballa en una empresa de publicitat que porta la campanya de Pere Pau Aligó, candidat a la presidència de la Generalitat. En una de les trobades entre la néta i l’àvia, aquesta li explica que de petita va tenir com a mestra a donya Natividad i li conta com aquesta mestra lluitava per millorar l’educació del menuts i la situació de les dones. Malauradament, es va trobar amb l’enfrontament del terratinent del poble i del poder eclesiàstic: els senyors del poder. Era inversemblant veure una dona parlant de llibertat i igualtat entre homes i dones, dones que treballaven tan durament com els homes i, a més, havien de tenir cura de la casa i dels petits.

L’autora, amb la trama que es desenvolupa a l’actualitat, vol evidenciar que aquesta desigualtat i domini masclista del passat encara es manifesta en els nostres dies, on també apareixen els senyors del poder amb un altre imatge, però amb el mateix pensament; o sigui, que no volen desprendre’s dels seus privilegis i volen continuar imposant les seves decisions. Un estil narratiu àgil i directe. Les descripcions precises i els diàlegs molts col·loquials fan la lectura molt propera i entretinguda, amb una trama que no decau en cap moment. Novel·la molt recomanable que ens apropa a uns fets històrics que els senyors del poder han volgut esborrar i, sobretot, al lloc de la dona en la societat, un lloc que s’ha menystingut.

CABRÉ, IMMA: Els Senyors del poder

PÉREZ NESPEREIRA, MANUEL: Ventura Gassol. Una biografia política, Ed. Fundació Irla, col·lecció d’Estudis Històrics i Biogràfics, 272 ppp, 2022. [Descarregar aquí]. Tertúlia d’Amics de la Història prevista el 7 de novembre a les 17h.

Sinopsi:  Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s’alia a Estat Català̀, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció́ de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà̀. Retornat a Catalunya participa en la fundació́ d’Esquerra Republicana i en l’adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d’Instrucció́ Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l’endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d’Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d’Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d’haver d’exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau.

PÉREZ NESPEREIRA, MANUEL: Ventura Gassol. Una biografia política

CAÑELLAS, CÈLIA i TORÁN, ROSA : Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona, Barcelona, Edicions 62, octubre del 2021, 195 p. Conferència prevista al mes d’octubre de 2022 per la Secció d’Història.

Sinopsi: Filla d’un empresari americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus,  Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 – París, 1976), amb un perfil ben particular —protestant i maçona—, la seva trajectòria —mestra i política— revela una dona activa i compromesa que participà amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX. Va participar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà, participant activament en la tasca propagandística durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa, el republicanisme d’esquerres i els cercles protestants.

CAÑELLAS, CÈLIA i TORÁN, ROSA : Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona

GARGALLO SARIOL, EDUARD  i SANT GISBERT, JORDI : El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola, Ed. Angle, 2021, 320 p. [BAB], Conferència prevista al mes de novembre de 2022 per la Secció d’Història.

Sinopsi: El 1968 Guinea Equatorial va aconseguir independitzar-se de l’Estat espanyol. Deixava enrere gairebé dos segles de domini colonial espanyol. Per entendre la història dels territoris guineans cal tenir en compte el paper cabdal dels catalans, sobretot en els àmbits econòmic i religiós. D’una banda, els empresaris catalans van ser pioners en l’establiment de grans plantacions de cacau i cafè, d’explotacions forestals i de factories comercials; de l’altra, la presencia missionera de l’orde claretià va tenir un fort accent català. Mes enllà d’aquestes dues esferes, els autors, experts en historia de l’Àfrica, han volgut proporcionar una visió mes completa de l’experiència colonial catalana, aprofundint en les formes de vida, les idees o les relacions que els catalans residents a Guinea van desenvolupar amb els africans, i també com Guinea va acabar influint sobre Catalunya.

GARGALLO SARIOL, EDUARD  i SANT GISBERT, JORDI : El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola

DURAN-PICH, ALFONS: El capitalisme i el seu setè de cavalleria: D’Adam Smith a l’economia de casino, editorial Parcir, 283 pp, 2022. [BAB]. Conferència prevista al mes de desembre de 2022 per la Secció d’Història.

Ressenya de Narcís Argemí a Gaudir la Cultura: El llibre és una història del capitalisme. La referència al setè de cavalleria és deguda al paral·lelisme que estableix l’autor entre el general Custer, guanyador de nombroses batalles contra els indis nadius de Nord-Amèrica, però que finalment va perdre la darrera a Little Bighorn, on va resultar mort. De la mateixa manera planteja que la deriva del capitalisme actual, liderat pels Estats Units, s’ha anat adaptant i superant en tot moment les crisis que ha tingut però que comença a donar símptomes de decadència.

Al llarg del llibre, Alfons Durán-Pich fa un recorregut cronològic molt interessant sobre l’evolució i desenvolupament del capitalisme, fins els nostres dies. Parteix del fet que el dret a la propietat privada, consagrat durant l’Imperi Romà, és el requisit essencial, legitimat com a “Dret Natural”. I sosté que el capitalisme té tant de “natural” com els “drets de propietat”, és a dir, res. Sorgeix amb el pas de produir per utilitzar a produir per intercanviar.

El protocapitalisme, entès com a acumulació de bens, el comencem a trobar entre els segles XI al XV. Va ser a les ciutats on el comerç comença a fomentar la transformació de matèries primeres en productes.  Això agafaria molta més volada amb el comerç marítim especialment a partir del descobriment d’Amèrica. Al segle XVI els holandesos creen la borsa d’Amsterdam. A partir d’aquí l’Estat agafa protagonisme i és qui garanteix la legalitat de les transaccions. El capitalisme comença a apropiar-se de les institucions de l’Estat i les utilitza segons la seva conveniència.

Resulta interessant la reflexió que fa sobre per què el capitalisme es va desenvolupar millor dins l’àmbit del protestantisme. Els protestants veien la feina ben feta com una responsabilitat davant de Déu, mentre que els catòlics veien el treball com un càstig diví. Durant la Il·lustració la teoria econòmica dominant, el mercantilisme, consistia en augmentar exportacions i reduir importacions per acumular or.

Adam Smith va teoritzar el principi del lliure mercat i que sense intervenció externa, el mercat s’autoregula. Com va dir Kant, no hi ha res tan pràctic com una bona teoria. El tràfic d’esclaus cap a Amèrica va aportar grans capitals a Europa que van permetre l’esclat de la revolució industrial, que va contribuir a l’expansió del capitalisme.

El llibre va avançant amb Smith, Ricardo, Malthus i els seus crítics com Marx, Bakunin o Proudhon. Quan arribem al segle XX, als Estats units comencen a veure’s, especialment en la indústria automobilística, noves formes de gestió, orientades al consumidor. Després dels desastres de la primera guerra mundial va ser Keynes qui va aportar una nova visió, que qüestionava el dogma de la no intervenció de l’Estat. Amb la segona guerra mundial, el complex militar-industrial es va constituir en la columna vertebral del nou capitalisme nord-americà.

Més endavant Milton Friedman i els seus epígons, els Chicago Boys van impregnar el món amb una ideologia econòmica radical que es podria resumir en què “el govern és dolent, el mercat és bo”. A partir d’aquest moment va agafar volada la revolució conservadora capitanejada per Reagan i Thatcher. I a partir de 1989, amb la caiguda de la URSS va arribar la globalització, el “pelotazo”, la desregulació, la crisi del 2008 i en general la socialització de les pèrdues i la privatització del beneficis. Segons J. S. Mills, “Es fan rics mentre dormen, sense treballar, sense arriscar. I si algú de nosaltres es fa ric mentre dorm, d’on creu que procedeix aquesta riquesa?…del fruit de la feina dels altres.

DURAN-PICH, ALFONS: El capitalisme i el seu setè de cavalleria: D’Adam Smith a l’economia de casino

HURTADO, VÍCTOR (dir): Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània. Segles XII-XVI, pròleg de Jaume Sobrequés. Ed. Base, 318 pp. 2021. Tertúlia prevista al darrer trimestre de 2022.

Descripció de l’obra: Amb detallats textos i més de 180 mapes, el lector viatjarà amb les diferents expedicions catalanes que van travessar la Mediterrània cap a Mallorca, València, Sicília, Sardenya, Nàpols, Atenes, Alexandria, el nord d’Àfrica i altres indrets. L’acurada cronologia, els diversos índexs (onomàstic, toponímic i cartogràfics), juntament amb les espectaculars imatges i els mapes, fets expressament per a aquesta obra, proporcionen una barreja de coneixement i gaudi visual veritablement impressionant. Segons l’autor: «Un cartògraf professional ha de tenir tres premisses clares: el mapa ha de ser veraç, ha de ser entenedor i ha de ser bonic». Se n’han imprès en edició única 890 exemplars numerats de l’1 al 890 i 6 proves d’autor (PA) numerades en xifres romanes de l’I al VI. El llibre va acompanyat d’una obra pictòrica en forma de tríptic, de l’artista Narcís Comadira. Vegeu el sumari aquí.

HURTADO, VÍCTOR (dir): Atles de l’expansió catalana a la Mediterrània. Segles XII-XVI

Història de Catalunya

DUEÑAS, ORIOL: L’ocupació de Catalunya. 26 de gener de 1939, Ed. Plaza & Janés, 334 pp, 2021. [BAB]

Ressenya de Miquel Nistal al blog Gaudir la cultura: Aquest llibre narra una de les pàgines més tristes de la història de Catalunya. El sots títol que podeu veure en color vermell en la caràtula del llibre, fa referència a la data de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona, el dijous 26 de gener de 1939. Oriol Dueñas realitza un intens i rigorós viatge pels esdeveniments que van precedir la fatídica data i a les conseqüències immediates de la caiguda i ocupació total de Catalunya que es completa entre el 12 i el 13 de febrer. El relat s’articula en tres parts; la primera (La desfeta) s’inicia el 27 de març de 1938 amb l’ofensiva de Llevant que propicià que el front de guerra entrés per primera vegada en terres catalanes, concretament a Massalcoreig, poble del Segrià prop de Lleida on les tropes del Cos de l’Exèrcit Marroquí comandades pel general Yagüe irromprien el dia 3 d’abril després que els dies anteriors la ciutat patís intensos i sagnants bombardejos aeris. Dos dies després, el 5 d’abril, els rebels derogaren l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’ofensiva continuà cap al nord seguint les ribes del Segre i la Noguera Pallaresa fins la Vall d’Aran; l’ocupació de les centrals hidroelèctriques pirinenques privà d’energia elèctrica tota la Catalunya republicana. Al sud, l’ocupació s’estengué al llarg de la riba dreta de l’Ebre que no aconseguiren travessar en cap punt. La repressió s’inicia en les zones ocupades de manera immediata, tot sent el Pallars la zona on l’acarnissament va ser més gran. Després de l’interval que suposà la fracassada contraofensiva republicana de l’Ebre (25 de juliol fins el 16 de novembre de 1938), el col·lapse de l’exèrcit republicà ja no admetia interpretacions i l’ofensiva final feixista s’inicià el 23 de desembre amb el front completament trencat. En aquesta part del llibre es narren de manera detallada i dia a dia, els esdeveniments previs a la caiguda de Barcelona (des del dia 21 de gener fins el dia 25), tot utilitzant dades historiogràfiques i testimonis escrits de persones que visqueren aquells dies terribles. Es descriu la sortida del Parlament de Catalunya, l’evacuació d’infants i el paper de l’Ajuda Suïssa en aquesta evacuació.

El dia 23 de gener es declara oficialment l’estat de guerra pel govern republicà que fins aleshores i formalment, estava en estat d’alarma. En aquests dies previs té lloc la sortida cap a l’exili de la majoria dels intel·lectuals catalans i del govern de la Generalitat; en concret Lluís Companys, acompanyat del president del Tribunal de Cassació Josep Andreu i Abelló, sortí el dia 24.  Els dies previs, els bombardejos aeris franquistes van ser intensos i van contribuir a una sortida caòtica de  centenars de milers de persones que abandonaren penosament  la ciutat camí de l’exili. Un aspecte interessant d’aquests dies previs a la caiguda, són els plans de destrucció de la ciutat, tot practicant una tàctica de terra cremada que no es van arribar a concretar. El darrer numero del DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) publicat el 25 de gener, ofereix informació curiosa i sorprenent en el dia previ a la desfeta. Per acabar aquesta part, esmentar l’assalt que part de la població feu la nit del 25 al 26 de gener als magatzems de queviures davant les penúries i la fam de dos anys i mig de guerra. Vegeu la ressenya completa aquí sobre la segona i la tercera part de l’obra.

DUEÑAS, ORIOL: L’ocupació de Catalunya. 26 de gener de 1939

CASAL, ÀNGEL (dir): Del sometent als mossos d’esquadra. Història de l’ordre públic a Catalunya, Ed. Afers, 276 pp, 2022.

Sinopsi: Catalunya ha estat al llarg del temps una societat políticament i socialment conflictiva que ha esclatat en periòdics episodis revolucionaris i de violència social. Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l’Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i fins al 2019. Es pot seguir a través seu el complex procés que comença per l’autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió, que va anul·lar les formes tradicionals de defensa i va crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d’esquadra el 1719. El desplegament de l’ordre liberal del segle XIX va crear noves formes policials d’àmbit estatal vinculades a la defensa dels interessos dels grups privilegiats i només durant la Segona República es va fer un esforç per replantejar el model policial del país, una oportunitat estroncada. El franquisme, per contra, es va basar en uns cossos policials d’àmbit estatal especialitzats en la repressió de la població, amb l’ús de la violència discriminada tant en les manifestacions al carrer com en el control dels membres de la resistència antifranquista. Aquesta trajectòria històrica de cossos policials aliens més preocupada per defensar el poder de l’estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans va estar ben present en la construcció d’un model policial propi, el dels actuals mossos d’esquadra, que es va construir en un procés llarg d’estira-i-arronsa amb l’Estat central fins al 2019.

CASAL, ÀNGEL (dir): Del sometent als mossos d’esquadra. Història de l’ordre públic a Catalunya

ESCULIES, JOAN: Tarradellas, una certa idea de Catalunya, Pòrtic edicions, 1192 pp, 2022, [BAB]

Sinopsi: La trajectòria personal i política del president Josep Tarradellas ja té el llibre que es mereix. L’historiador Joan Esculies ha escrit una biografia exhaustiva i perspicaç, més enllà d’interessos partidistes. El treball d’Esculies permet conèixer l’evolució de Tarradellas a partir de les coincidències i discrepàncies amb figures com Francesc Macià, Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, l’abat Escarré, Josep Benet, Jordi Pujol, Adolfo Suárez o el rei Joan Carles. A la vegada, el text permet un recorregut per la història del catalanisme i la relació entre Catalunya i Espanya al llarg del segle xx. Per primera vegada es fa evident quina era la filosofia del tarradellisme i el perquè de les seves opcions, que han generat tanta controvèrsia. Esculies aporta nova informació sobre episodis com la proclamació de la República, els Fets d’Octubre, la Guerra Civil, la seva elecció com a president el 1954, els intents de venda del seu arxiu, el retorn a Catalunya, el 23-F, etc. I finalment, el lector té a les mans un manual de política i gestió governamental a partir de les idees, les reflexions i la praxi d’una de les figures polítiques més eminents i polèmiques de la història de Catalunya.

ESCULIES, JOAN: Tarradellas, una certa idea de Catalunya

La Mediterrània

RUIZ-DOMENEC, JOSE ENRIQUE: El somni d’Ulisses. La Mediterrània. De la Guerra de Troia a les pateres, Editorial Rosa dels Vents, 481 pp. 2022.

Sinopsi: La Mediterrània és un mar aparentment plàcid sobre el qual s’alcen sovint núvols negres, un lloc de trobada i alhora de conflictes, bressol dels mites clàssics i de les grans religions monoteistes, escenari de l’eclosió d’algunes de les creacions de la humanitat més enlluernadores i camp de batalla de guerres terribles.

Amb una amenitat extraordinària, José Enrique Ruiz-Domènec construeix un retrat elegant d’aquest món mediterrani, des de l’Antiguitat clàssica fins als nostres dies, que integra idees i esdeveniments, figures històriques i literàries, intrigues polítiques i passions humanes, obres d’art i llibres d’una biblioteca universal del coneixement humà. De la mort de Sòcrates a Carlemany, de Marco Polo a Napoleó i als savis d’Egipte, de Trieste a Israel, de la Barcelona olímpica a la guerra dels Balcans, El somni d’Ulisses és la gran obra d’un mestre de la historiografia que, després de quaranta anys d’estudi sobre la Mediterrània i de diversos libres d’èxit, presenta la síntesi definitiva sobre una civilització que ha marcat de forma indeleble el curs de la historia al llarg de tres mil anys.

Amb una narració fascinant, un veritable regal per als sentits, l’autor ofereix una reflexió il·luminadora sobre la importància del llegat mediterrani en la cultura mundial, des de la guerra de Troia, que inspirà la poesia èpica d’Homer, fins a les pasteres que avui arriben a la costa i que són la imatge de les nostres pitjors decisions sobre el futur. Un llibre d’història per entendre el present i pensar el futur.

RUIZ-DOMENEC, JOSE ENRIQUE: El somni d’Ulisses. La Mediterrània. De la Guerra de Troia a les pateres

GARCIA ESPUCHE, ALBERT: El viatger, Ed. Símbol, 376 pp, 2022.

Resum: El 26 de juliol de 1708, Giovanni Gemelli ­un viatger italià conegut arreu per haver fet la volta al món­ arriba a Barcelona amb voluntat d’obtenir un càrrec per part de l’arxiduc Carles III, que té la cort a la capital catalana. Durant la seva estada a la ciutat, que es perllongarà fins a finals de 1709, entrarà en contacte amb els nobles de la cort i amb el poble de Barcelona, i es veurà immers en una trama de conspiracions i atemptats que perseguiran, sobretot, la mort del rei. El viatger té tots els ingredients que conformen una gran novel·la històrica: una intriga apassionant, l’atmosfera de l’època excel·lentment documentada i uns personatges que atrapen el lector des de la primera pàgina.

GARCIA ESPUCHE, ALBERT: El viatger

GONZÀLEZ VILALTA, ARNAU (ed): El Mediterrani català (1931-1939). Un inèdit contemporani. Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte i David Martínez Fiol, ed. Aledis, 744 pp. 2022.

Sinopsi: A vegades s’obre un calaix i apareix un manuscrit oblidat. Aquest és el cas d´El Mediterrani català (1931-1939). Acabat d´escriure el 1995 com a mirada plural dels territoris de parla catalana o Països Catalans durant el període republicà, vicissituds diverses el deixaren inèdit. Llegida avui, aquesta obra esdevé tant una nova i encara suggerent interpretació com un testimoni del moment polític i historiogràfic dels anys 1980-1990. Per a explicar-ho breument: Vist des de fora, els anys trenta foren a la Mediterrània catalana una romàntica combinació d´assolellats paisatges i violent colorisme polític. Tot i que tal record romàntic ha sobreviscut, per la gent que la visqué, la dècada passà ràpidament com un aiguat, deixant rere seua confusió i fang. El crescendo dels anys republicans, culminat per la Guerra Civil, fou l´experiència definitiva per als qui no van viure, fent que els lustres posteriors estiguessin carregats de grisor. Com descodificar una etapa emblemàtica, els eslògans i els missatges de la qual han estat vius durant gairebé mig segle, tant en els sentiments de la gent del país com en les imatges que han donat la volta al món?

GONZÀLEZ VILALTA, ARNAU (ed): El Mediterrani català (1931-1939). Un inèdit contemporani. Enric Ucelay-Da Cal, Susanna Tavera, Àngel Duarte i David Martínez Fiol,

La Transició a Espanya

BALLESTER, DAVID: Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982), Prensas de la Universidad de Zaragoza, 316 pp, 2022. Més info aquí

Ressenya de Sílvia Marimón Molas diari ARA, 17 maig de 2022: “Cap jutge reconeixerà que la policia és terrorista. 134 persones van morir víctimes de la violència policial durant la Transició, entre 1975 i 1982”. L’historiador David Ballester ha posat nom i cognom a les víctimes de la violència policial que hi va haver durant la Transició espanyola. Segons Ballester, del 20 de novembre del 1975 al 2 de desembre del 1982, 134 persones van morir per culpa d’una mala actuació policial. Eren homes i dones innocents i les seves morts, precisa l’historiador, són responsabilitat de l’Estat: “Aquests agents formaven part de l’aparell de l’Estat i actuaven sota les ordes de comandaments policials i responsables polítics. No és que l’Estat perseguís aquestes víctimes ni que ordenés matar-les, però és responsable dels errors i crims comesos pels seus funcionaris”. Ballester, doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, documenta i contextualitza totes aquestes morts a Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) (Prensas de la Universidad Zaragoza). Fa temps que se sap que la Transició no va ser un conte de fades. Hi va haver violència. Molta. Tanmateix, és un capítol ple de clarobscurs perquè costa molt tenir xifres i dades sobre les morts i sobre quines van ser les conseqüències per als perpetradors, perquè és gairebé impossible accedir als arxius policials i penitenciaris. “Consultar aquests arxius és una batalla que ja he donat per perduda”, diu l’historiador. En aquest sentit, Ballester ha fet una tasca ingent per documentar totes aquestes morts i al final del llibre adjunta un annex amb fitxes individualitzades dels que van tenir la mala sort de creuar-se amb la policia. “Són ciutadans que van perdre la vida de manera absurda, en un control, en una discussió, en una persecució…”, afirma Ballester. Aquells anys anar a una manifestació era arriscar-se a morir, a perdre un ull o a ser apallissat. Hi va haver morts als carrers però també en controls policials, víctimes de l’anomenat gallet fàcil: primer dispara i després pregunta, i també persones que no van sobreviure a les tortures. Tantes morts, segons l’historiador, s’expliquen perquè, mort el dictador, hi va haver continuïtat en l’estructura, la composició i el funcionament de la policia. “Hi havia hàbits enquistats i això es va traduir en una alta xifra de víctimes. El 80% de les víctimes mortals per tortura es van produir el 1981, és a dir, durant el tram final de la Transició”, assegura Ballester. Durant la dictadura, l’objectiu de la policia era molt clar: Liquidar qualsevol oposició, i els mitjans per aconseguir-ho no eren importants. La policia estava per sobre de la llei i aquesta situació de privilegi es va perpetuar durant la Transició”, afirma. La majoria de les víctimes eren homes, 123 –per 11 dones– i molt joves: un 68% dels morts tenien menys de 30 anys. Hi ha també diferències territorials: el País Basc lidera les xifres de morts, 40, és a dir, un 30%. Després ve Madrid, amb 22 casos; Andalusia, amb 19, i Catalunya, amb 18.  Vegeu la ressenya completa aquí.

Sàpiens publica: Microsite ‘Les víctimes oblidades de la Transició’: Mapa interactiu i les fitxes de les 134 persones que van morir a mans dels cossos policials entre el 1975 i el 1982. Hi trobareu tots els detalls i el context de la mort de les 134 víctimes oblidades de la Transició. Consulteu-lo aquí.

BALLESTER, DAVID: Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982)

Selecció i edició d’aquest recull bibliogràfic

Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història (UB), Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB-UAB), ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (2015-2020), fundador i coordinador de la Tertúlia Amics de la Història (amicsdelahistoria2015@gmail.com).

Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història

Dilluns 13 de juny de 2022 a les 17.00 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història. Comptarem com a tertulians convidats: Gemma Domènech, historiadora, autora i promotora de l’obra Segundo diccionario de los Catalanes de México, i Salomó Marquès historiador i coautor de la mateixa obra.

Presenta la tertúlia: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.

Inscripció a: amicsdelahistoria2015@gmail.com

Segundo Diccionario de los Catalanes de México

La Tertúlia Amics de la Història tindrà com a eix temàtic la presència dels catalans i de les catalanes a Mèxic al llarg de la història a partir de les biografies recollides al Segundo diccionario de los Catalanes de México, un recull ordenat alfabèticament amb 2.637 entrades de biografies de persones catalanes a Mèxic des del segle XVI fins als nostres dies i que van deixar una empremta a l’àmbit de les ciències, la política, les arts, l’empresa privada o l’acadèmia.

El Segundo diccionario té almenys dos antecedents successius. El primer es titula Diccionari dels catalans d’Amèrica, la presentació del qual al Col·legi de Jalisco dels seus quatre toms molt ben editats, el 1992, va donar lloc que es concertés la realització d’un Diccionario de los catalanes de México que, a banda de traduir a l’espanyol tot el que fa referència a Mèxic, ho va augmentar de manera considerable i, el 1996, en publicar-se, va merèixer el premi “Joan B. Cendrós”.

Amb els anys va augmentar molt la informació i va donar lloc a aquest segon diccionari molt més ric que l’anterior i que comprova que la presència catalana a Mèxic és més gran del que s’havia suposat.

La història compartida entre Catalunya i Mèxic, així com dels milers de catalans que han viscut o viuen en aquest país llatinoamericà, fan necessari conèixer els llaços culturals d’ambdós països, segons l’historiador José María Muriá a la ciutat de Guadalajara, capital de l’estat mexicà de Jalisco. Muriá es va referir així a una iniciativa del Col·legi de Jalisco per editar publicacions que reforcin aquest llaç. “La vocació que té el Col·legi de Jalisco per incrementar i recuperar les relacions amb Catalunya són part d’aquesta intenció”. Muriá, de pares catalans, ens recorda que hi ha una llarga història compartida entre Catalunya i Mèxic des del segle XVIII fins a l’actualitat. Per això, el diccionari és un text inacabat ja que van quedar alguns noms fora, malgrat l’esforç per incloure la major quantitat de personatges dels quals es té informació.

Aquesta segona edició del primer diccionari publicat el 1996 inclou també una llista de professors i acadèmics catalans exiliats després de la Guerra Civil, el 1939, juntament amb 10.000 persones més. Alguns d’aquests personatges destacats són Pelegrí Clavé, que va ser director de l’Acadèmia de Sant Carles de la Ciutat de Mèxic i Jaume Nunó, coautor de l’himne nacional mexicà.

L’historiador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Luis Muñoz Oliveira destacà que el diccionari té un impacte tant per als mexicans, que podran reconèixer la història de certs personatges, com per als catalans, que aconsegueixen identificar el camí que han recorregut els seus familiars i coneguts.

Notes biogràfiques de catalans i catalanes a Mèxic

Hem fet una brevíssima selecció de 18 dones i de 18 homes que es van haver d’exiliar a Mèxic. Molts d’ells amb una carrera política i professional de primer ordre. I en el cas de les dones, a més com diu Gemma Domènech, van patir un exili a l’ombra. La prova és que la majoria dels homes són coneguts i reconeguts per a la població, no és així per a les dones.

Margarita Abril i Gonzàlez (Argentona, 1910 – Mataró, 2003). Obrera tèxtil. Dirigent de Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC). Voluntària al front d’Aragó. Membre del Comitè Central i el Comitè Executiu del PSUC. Imatge: https://www.realitat.cat/

Maria Lluïsa Algarra i Coma (Barcelona, 1916 – Ciutat de Mèxic, 1957). Jutgessa, la primera dona jutge a l’Estat espanyol), periodista i autora de teatre. Imatge: https://www.lapajareramagazine.com/

Emma Alonso i Fernández (Barcelona, 1914 – Ciutat de Mèxic, 2000). Actriu, primera dama de teatre, actuà en obres de Josep Maria de Sagarra als teatres barcelonins. Militant d’ERC. Imatge: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/125573

Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 1906 – Barcelona, 1993). Advocat i polític. President del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), cofundador d’ERC (1931), diputat al Parlament (1932), President de l’Audiència de Barcelona (1936), President de l’Ateneu Barcelonès (1936 i de nou 1977-1985). Diputat a Corts constituents pel PSC (1977). President de l’Assemblea de Parlamentaris (1978). Milità a ERC i a PSC-Congrés. Imatge: https://memoriaesquerra.cat/

Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 1912-2000) conegut com a Tísner. Escriptor, periodista, escenògraf, traductor, caricaturista i pintor. Imatge: https://www.enciclopedia.cat/ 

Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1980). Militant d’ERC, activista a favor de la participació de les dones a la política. Va presidir la Unió de Dones de Catalunya. Imatge: https://www.esquerra.cat/ca/inici

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974). Prehistoriador i arqueòleg. Primer rector de la UAB (1933-1939). Catedràtic de la UNAM, cap de la divisió de Filosofia i Lletres de la UNESCO (1948-1952). Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 – 1994). Escriptor, contista, periodista i dibuixant. Retornà el 1962.  Imatge: https://www.enciclopedia.cat/

Montserrat Callicó i Gallet (Barcelona, 1901 – Ciutat de Mèxic, 1978). Pintora, dibuixant i il·lustradora. Imatge: Arxiu Segundo diccionario de los Catalanes de México

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Brusel·les, 1970). Poeta, autor teatral i traductor. Figura clau del noucentisme. Activista intel·lectual a Mèxic. Imatge: https://dbe.rah.es/biografias/10747/josep-carner-i-puig-oriol

Assumpció Casals i Rovira (Barcelona, 1896 – 1975). Actriu i empresària teatral. Dama indiscutible de l’escena a Barcelona  i Madrid abans de la Guerra. Imatge: http://www.cdmae.cat/fons-assumpcio-casals/

Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 – Burgos, 1958). Polític, diputat al Parlament, Conseller d’Economia i Agricultura, secretari general del PSUC (1936-1949) fins que fou expulsat. Jutjat pel franquisme el 1954, mort a la presó de Burgos. Imatge: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/60990/1/comorera_MB.jpg

Carme Cortès i Lladó (Santa Coloma de Gramenet, 1892 – Ciutat de Mèxic, 1979). Pintora. Imatge:  https://www.geni.com/people/Carmen-Cort%C3%A8s-Llad%C3%B3/6000000003206846033

Joan García Oliver (Reus, 1902 – Guadalajara, Jalisco, 1980). Anarcosindicalista, pistoler els anys vint i ministre de la CNT durant la Guerra civil.

Imatge: https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Garc%C3%ADa_Oliver#/media/Archivo:Juan_Garc%C3%ADa_Oliver,_1936.jpg

Emília Guiu i Estivella (Manresa, 1920 – San Diego, California, 2004). Actriu que interpretà més de 50 pel·lícules a Mèxic. Va treballar al costat dels artistes més destacats del cinema mexicà, com Pedro Infante, amb qui va protagonitzar Angelitos Negros (1948), una de les seves millors pel·lícules. Imatge: web heraldodemexico.com.

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 – Ciutat de Mèxic, 1944). Advocat, polític,  conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol republicà. Membre del nucli fundacional d’ERC. Imatge: https://www.esquerra.cat/ca/inici

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). Enginyer, polític i escriptor. Milità a Estat Català, BOC, ERC i CDC. Comissari de Propaganda de la Generalitat. Autor prolífic d’articles i llibres. Imatge: https://memoriaesquerra.cat/biografies/miravitlles-navarra-jaume

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 1898 – Praga, 1973). Teixidor i polític comunista, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol. Imatge: https://dbe.rah.es/biografias/25549/jose-moix-regas

Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002). Escriptora i periodista. Militant d’ERC i Estat Català (1936). Directora del Diari de Catalunya en els darrers mesos de la Guerra. Imatge: https://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2016/06/album_muria.pdf

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1961). Polític i escriptor, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés dels Diputats per Acció Catalana Republicana i Ministre d’Economia del govern republicà. Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Luis_Nicolau_d%27Olwer

Josefina Oliva i Teixell (Reus, 1912 – Mèxic, 2007). Geògrafa, professora de geografia, arqueòloga i historiadora. Imatge: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/la-resistencia-indigena-vista-per-una-historiadora-de-reus/

Pere Pagès i Elies; conegut com a Víctor Alba. (Barcelona, 1916 – Sant Pere de Ribes, 2003). Escriptor, assagista, periodista i polític. Milità al BOC i al POUM. Imatge: https://en.wikipedia.org/wiki/File:V%C3%ADctor_Alba.jpg

Serafina Palma Delgado (Còrdova, 1907 – Ciutat de Mèxic, d.1970). Metgessa, s’afilià a la UGT, a Mèxic desenvolupà una llarga carrera acadèmica a l’Instituto Politécnico Nacional i a la Escuela Nacional de Ciencias Biológicas. Imatge: Galeria de Metges Catalans: https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDEH

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 1919 – Granada, 2012). Escriptora, periodista i activista comunista del PSUC que escrigué una cinquantena d’obres. Imatge: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d2/Teresa_P%C3%A0mies_i_Bertran.jpg

Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 1898 – Ciutat de Mèxic, 1961). Guerriller, polític independentista i periodista. A Mèxic creà la Unió dels Catalans Independentistes. Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Marcel%C2%B7l%C3%AD_Perell%C3%B3_-_Dueso.jpg

Aurèlia Pijoan i Querol (Castellserà, 1910 – Mèxic, 1998). Metgessa, militant del PSUC i de la Unió de Dones de Catalunya, i primera regidora de l’Ajuntament de Lleida (1937). Imatge https://feminismes.paeria.cat/noticies/100-dones-que-van-canviar-el-mon-aurelia-pijuan-querol/

Adela Ramon i Lligé (Barcelona, 1901 – Ciutat de Mèxic, 1992). Administrativa al Museu d’Arqueologia i després, arqueòloga. Militant d’Acció Catalana Republicana. Premi “Josep Maria Batista i Roca” per la seva tasca de projecció exterior de la cultura catalana. Imatge: http://blog.mac.cat/fent-historia-del-museu-el-cas-dadela-ramon-lligue/

Llibertat Ródenas i Rodríguez (Xera, País Valencià, 1892 – Mèxic, 1970). Militant anarcosindicalista i oradora. Voluntària a la columna Durruti al front d’Aragó. Imatge: Arxiu Segundo diccionario de los Catalanes de México

Joan Sales i Vallès (Barcelona 1912-1983). Escriptor, poeta, traductor i editor. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria. Director d’editorial Ariel i fundador del Club Editor. Imatge: https://www.escriptors.cat/autors/salesj/biografia-joan-sales

Jaume Serra i Hunter (Manresa, 1878 – Cuernavaca, 1943). Filòsof, polític i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933). Milità a AC i a ERC.  Diputat i vicepresident del Parlament català. Imatge:https://serrahunter.gencat.cat/ca/el_serra_hunter_programme_shp_pla_serra_hunter/la_figura_de_jaume_serra_i_hunter/

Maria Soteras i Maurí. (Barcelona, 1905 – Ciutat de Mèxic, 1976). Advocada. Primera dona que es va llicenciar i doctorar en dret per la Universitat de Barcelona i primera dona membre del Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat (1927). Imatge: Arxiu Segundo diccionario de los Catalanes de México

Jordi Tell i Novelles (Barcelona, 1907- Noruega, 1991). Arquitecte, activista polític i diplomàtic. A Mèxic treballa com arquitecte i en el disseny de mobles. Imatge: https://memoriaesquerra.cat/biografies/tell-novellas-jordi

Maria dels Àngels Vayreda i Trullol (Lladó, 1910 – Figueres, 1977). Escriptora. A Mèxic escrigué la seva novel·la més coneguda, Encara no sé com sóc. Imatge: http://emilicasademont.blogspot.com/2010/12/recordem-maria-dels-angels-vayreda.html

Elionor Vinyerta i Cuartero (Barcelona, 1893 – Ciutat de Mèxic, 1967). Actriu. Militant d’ERC. Activa propagandista del sufragi femení. Membre del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya (1937-1939). Imatge: https://historiasantcugat.wordpress.com/2016/02/22/elionor-vinyerta/

Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, 1901 – Ciutat de Mèxic, 1967). Advocat i polític independentista. Fabricant de mobles amb Jordi Tell i autor de pamflets anònims o que signava com a Joan d’Oc. Imatge: https://www.somgarrigues.cat/reportatges/68/l-accent-garriguenc-en-els-inicis-del-front-nacional-de-catalunya

Joaquim Xirau i Palau (Figueres, 1895, Ciutat de Mèxic 1946). Filòsof, professor de la UNAM i autor d’una vintena de llibres de filosofia. L’Ateneu Barcelonès convocà, entre els anys 1989 i 2000, el premi d’assaig Joaquim Xirau. Imatge: https://www.catedraferratermora.cat/simposis/en/xirau/

Més informació

DOMÈNECH I CASADEVALL, Gemma. “L’exili a l’ombra”, La República. núm. 175, 25.setembre – 1.octubre de 2021, pp. 30-37. El podeu llegir aquí

Les dones han quedat sovint en el segon pla de la història, i l’exili republicà n’és un exemple, amb centenars de protagonistes femenines ara recuperades en el Segundo Diccionario de los Catalanes de México.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2018). “Artistas republicanas en el exilio mexicano”. Manuel Alcántara, Mercedes García Montero y Francisco Sánchez López (Coords.), Arte. Memoria del 56.º Congreso Internacional de Americanistas. Salamanca, ed. Ediciones Universidad de Salamanca, 2018. ISBN 978-84-9012-916-6, p. 309-313 / DOI: http://dx.doi.org/10.14201/0AQ0251_3  / https://edicionesusal.com/obra/978-84-9012-916-6/

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2019). “Dibujando en el Olvido. Artistas republicanas en el exilio mexicano: Carme Millà, Mercè Casals y Montserrat Callicó”, CABAÑAS BRAVO, Miguel (ed) Identidades y tránsitos artísticos en el exilio español de 1939 hacia Latinoamérica. Madrid, ed. Doce Calles. ISBN 978-84-9744-252-7 p.217-234.

DOMÈNECH, Gemma; RIBERA, Carles. “Republicanas catalanas en México: por el exilio hacia el olvido” Mujeres en el Exilio Republicano de 1939 (Homenaje a Josefina Cuesta). Madrid, Ministerio de la Presidencia, Relaciones con la Cortes y Memoria Democrática – Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2021. ISBN 978-84-7471-155-4. Pàg. 339-350 

MURIÀ, José M. : Catalans a Mèxic. Cinc segles de presència irrenunciable; Pagès editors, 2008, 88 pàg. Sinopsi: Se centra en la presència catalana en aquest país, sobretot a partir de 1937, com a conseqüència de la diàspora que es produí arran de l’alçament militar feixista contra la República espanyola i la seva posterior victòria. Però també rastreja la seva presència en altres èpoques històriques, com la conquesta. I és que José M. Murià, descendent de catalans, pretén dues coses amb aquesta obra: primer, conscienciar del paper que els catalans han jugat en la formació de la nació mexicana; i segon, conscienciar Catalunya del seu passat emigrant i recordar la solidaritat de la diplomàcia mexicana en moments difícils. Com diu l’autor: “el pòsit que han deixat aquests quatre segles i mig […] podria aprofitar-se molt més pels homes i les dones que avui viuen aquí i allà, tot fomentant un especial apropament que aniria bé a tothom.”

MURIÀ, José M. : Catalans a Mèxic. Cinc segles de presència irrenunciable

FUNDACIÓ JOSEP IRLA: Esquerra a Mèxic (1941-1980), edició corregida i ampliada (electrònica): desembre 2016; Coordinació editorial Josep Vall; Coordinació de la Recerca Històrica a Mèxic, José Maria Murià. Lluny del país a causa de l’exili, tres-cents catalans i catalanes van donar vida a Esquerra Republicana de Catalunya a Mèxic durant quatre llargues dècades. Aquest llibre vol retre homenatge al compromís militant d’aquella generació dels conciutadans, que mentre somniaven amb la tornada a casa, recreaven a 10.000 quilòmetres de distància de la seva llar nacional, la llengua i la cultura que els identificava i els ideals que els unien. El podeu llegir aquí

MARIA COLL: “L’organització de l’exili català a Europa i Amèrica”, Sàpiens. Història dels milers d’exiliats republicans que, a partir del 1939, van anar a França, Anglaterra, Mèxic, la República Dominicana o Xile. Article de la revista Sàpiens que podeu llegir aquí

Llengua catalana i cultura: Reptes i propostes per al Pacte Nacional per la Llengua

Procés participatiu:  Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures”. Propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).

Sessió de proximitat: ATENEU BARCELONÈS

Data: Dimarts 24 de maig. Hora: 18.00 h. Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès.

Coordinador: Joan Solé Camardons, sociolingüista amb la participació de Jaume Comas, ponent de Teatre de l’Ateneu Barcelonès, Salvador Llopart, ponent de Cinema, i altres ateneistes vinculats a la Cultura.

El català es troba en un moment crucial de la seva història: El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible. Per aconseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població. És en aquest context que es proposa l’assoliment d’un Pacte Nacional per la Llengua.

Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català?  (aproximadament)

Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?

Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?

Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?

Resum de la reunió celebrada a l’Ateneu Barcelonès el dia 24 de maig

Sector culturalL’oferta és suficient?El consum es suficient? ValoracióReptesPropostes i mesures
Món editorialLa producció editorial en català és el 29%En els camps que hi ha oferta sí.

La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català
Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.Aconseguir manuals universitaris i còmics en catalàPotenciar l’edició de còmics en català, associats a videojocs o no, per a totes les edats (no només per a infants i joves)

Subvencionar l’edició de manuals universitaris en català en col·laboració estreta amb les universitats i les editorials que ja editen aquests manuals.
VídeojocsClarament noConsum declarat d’un 5%Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentalsQue la indústria catalana dels videojocs editi (també) en catalàAfegir la llengua catalana als vídeojocs que editen les plataformes

Subvencionar selectivament i amb transparència la indústria videogràfica catalana
TeatreBona oferta (60%) de teatre en català, excepte musicalsEl 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle teatral a CatalunyaEl talent artístic i tècnic en el món del teatre a Catalunya és notable i té una llarga tradició artísticaProgramar grans musicals en català

Interrelacionar tots els teatres municipals o privats per poder fer una programació compartida i diversa
Impulsar la creació d’una Companyia de Teatre Català de la Comèdia i una Companyia Nacional de Teatre Clàssic que serien una base formativa i professional d’aquest sector.

Editar sistemàticament totes les obres que s’exhibeixen a Catalunya en col·leccions populars

Potenciar una xarxa mixta pública i privada de teatres que permeti una programació que arribi a un públic molt més ampli a tot l’àmbit lingüístic (Països Catalans).

Crear una associació d’espectadors de teatre que potenciï la creació i el consum de teatre en català
Cinema en salesProducció de cinema en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcionsConsum de cinema en català altament deficitari.
 
Un 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català.

El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.
Hi ha un nivell tècnic i artístic acceptable (poc conegut) similar a altres comunitats europeesAugmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia en català

Produir almenys una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres cinematogràfics a l’any…

Potenciar una indústria cinematogràfica catalana
Traspassar totes les competències relatives al cinema (creació, producció, exhibició i consum) a la Generalitat de Catalunya i a partir d’aquí, impulsar una indústria catalana de cinema.
 
Fer un seguiment estret de la Llei de l’Audiovisual que permeti invertir en indústria cinematogràfica i ampliar qualitativament i quantitativa el teixit productiu
MúsicaAugment de discos en català
 
Increment de concerts de música en català
Caiguda en picat de la venda de discos

El 44% declara el català la llengua del darrer concert
La formació tècnica i artística musical és notable

Procés participatiu: Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures. Pacte nacional per la llengua

Procés participatiu:  Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures” en què debatrem propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).

Data: Dimarts 24 de maig

Hora: 18.00 h

Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès

Organització: En el marc del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua que impulsa la Generalitat, l’Ateneu Barcelonès organitza aquesta sessió participativa.

Dinàmica de la sessió: El coordinador de la sessió informarà sobre les dades d’oferta i de consum en català en cadascun d’aquests àmbits culturals. A continuació en una dinàmica de grup, es debatran quins són els reptes principals de la llengua catalana en aquests cincs sectors culturals i es proposaran almenys una mesura per a cada indústria cultural destinada a augmentar-ne l’oferta i /o el consum.

Presenta i coordina: Joan Solé Camardons, soci de l’Ateneu i sociolingüista

Inscripció: Per participar-hi us podeu inscriure a info@ateneubcn.cat

L’ús global del català

Entre 2003 i 2018, l’ús del català va retrocedir, tant en termes percentuals com en termes absoluts de nombre de parlants. Aquest retrocés és complex i es produeix per diverses vies. Les pèrdues d’ús de català de les últimes dècades no tenen una explicació única. I res fa pensar que les dinàmiques poblacionals i econòmiques s’aturaran en un futur immediat. Per tant, la gestió de les esmentades dinàmiques esdevé el principal repte demolingüístic per al català a Catalunya.

Durant les dues darreres dècades, la població de llengua inicial catalana s’ha mantingut relativament estable en termes absoluts com a conseqüència, en bona part, de l’atracció de nous parlants. També ha crescut de manera constant el nombre de coneixedors del català, i d’usuaris que usen el català i altres llengües de manera combinada, gràcies sobretot al sistema escolar, a les relacions personals i a l’interès personal per la llengua. Amb tot, els augments dels coneixements i dels usos compartits han estat inferiors als moviments poblacionals, i això ha comportat una reducció de l’ús global de la llengua.

Oferta, consum, valoració, reptes i propostes

Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català?  (aproximadament)

Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?

Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?

Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?

 Indústria culturalL’oferta és suficient?El consum es suficient? ValoracióRepteProposta
Món editorialLa producció editorial en català és el 29%  En els camps que hi ha oferta sí. La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en catalàCamps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.Aconseguir manuals universitaris … 
VídeojocsClarament noConsum declarat d’un 5%Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentals  
MúsicaAugment de discos en català   Més concerts en catalàCaiguda en picat de la venda de discos   El 44% declara el català la llengua del darrer concertLa formació musical és notable  
TeatreBona oferta (60%) en català,  excepte musicalsEl 61 % declara el català la llengua del darrer espectacleEl talent artístic és notableProgramar grans musicals en català
Cinema en salesProducció en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcionsConsum altament deficitari.   2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català.   El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic. Augmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia Produir una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres a l’any… Potenciar una indústria cinematogràfica 

Recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història. Collita del 2021

Aquest tercer recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història, inclou 26 llibres de temàtica històrica en sentit ampli, editats el 2021 i disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

No s’han inclòs els llibres de temàtica històrica que ja s’han presentat anteriorment en alguna activitat de l’Ateneu Barcelonès o un altre recull d’Amics de la Història com el segon recull de 2021 o  aquest primer de 2021 o aquest altre de 2020. No és, ni pretén ser, un llistat exhaustiu, sinó només indicatiu.

 

Obres sobre història de Catalunya o de temàtica hispànica

BATISTA, ANTONI: Memòria de la resistència antifranquista, Lleida: Pagès Editores, 2021, 197 p.

Sinopsi: Una sèrie d’episodis de la lluita contra la dictadura, una visió en profunditat del combat democràtic a favor de les llibertats polítiques i nacionals. Un seguit d’històries amb contingut humà, recreades literàriament, a vegades com a seqüència cinematogràfica. Tots els capítols són temes que l’autor ha investigat amb la seva aportació creativa personal, i a vegades una implicació que els fa sempre vius i àgils, de crònica periodística o relat de no-ficció. Un llibre per a qui vol recordar i per a qui vulgui descobrir i conèixer. Hi surten les lluites de tot l’espectre polític i des de la força del que el va unir: la bondat personal, la militància clandestina i la generositat del compromís ètic fins a les últimes conseqüències de detencions, tortura, presó i execucions.

BERGER, GONZALO i BALLÓ, TÀNIA: Les Combatents: la història oblidada de les milicianes antifeixistes, Barcelona, Rosa dels Vents, gener del 2021, 250 p.

Ressenya de J.L. Martín Berbois: La publicació d’aquest llibre és una bona notícia per la recuperació dels noms de les 1.195 milicianes que van participar en la Guerra Civil, ja que moltes d’elles havien quedat ignorades. Els autors ens apropen a la vida d’una vintena de dones conegudes i desconegudes que van patir les conseqüències de la seva ideologia política i de la seva condició de dona. En totes les biografies podem veure una clara implicació de les protagonistes, que van lluitar per les seves creences polítiques, les quals van portar-les fins a la mort, l’exili i l’eliminació de la seva existència. Balló i Berger han dut a terme una minuciosa recerca, que prossegueix amb el Museu Virtual de la Dona Combatent de la Universitat Pompeu Fabra, que ens ha proporcionat una valuosa informació per a futures recerques. Tanmateix, es troba a faltar en la bibliografia alguns treballs dels historiadors Mary Nash, Joan Villarroya o Susanna Tavera, i més context històric de la Segona República. Tot i aquests aspectes puntuals, aquest és un llibre rellevant per donar a conèixer totes aquestes dones que la història havia relegat a l’oblit. [Josep Lluís Martín i Berbois, «Les Combatents. La història Oblidada De Les Milicianes Antifeixistes». Temps i espais de memòria. Revista digital del Memorial Democràtic, (en línia), 2021, Núm. 06, p. 113, https://raco.cat/index.php/TEM/article/view/394147; Consulta: 19-03-2022 ].

BOSCH, QUIM : Una asimetria cartografiada: els Països Catalans i Espanya en 27 mapes; Barcelona, Angle Editorial, 2021, 191 p.

Conclusions més destacades: El llibre consta de 13 capítols on s’hi analitzen indicadors polítics, demogràfics, socials, i econòmics, de les 2 ciutats i 17 comunitats autònomes d’Espanya. L’anàlisi inclou el creuament de diferents dades (com ara el PIB per càpita i l’abandonament prematur dels estudis) per buscar-hi possibles correlacions. Tot plegat dona lloc a 20 taules, 27 mapes, i 52 gràfics que ofereixen un retrat polièdric d’Espanya on hi apreciem diferències territorials prou notables, algunes d’elles amb patrons recurrents. És el cas dels Països Catalans, però també n’hi ha d’altres. Es constata una correlació positiva del PIB per càpita d’un territori amb el grau d’internacionalització del seu sistema universitari, amb la formació acadèmica de la seva població, amb la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), i amb l’ocupació en activitats de ciència i tecnologia. Des del punt de vista qualitatiu, als territoris amb un PIB per càpita superior a la mitjana estatal tendeixen a tenir dèficit fiscal i a tenir superàvit els que el tenen per sota de la mitjana. Però hi ha algunes excepcions, com és el cas del País Valencià, que amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola té un important dèficit fiscal. Des del punt de vista quantitatiu, les balances fiscals entre comunitats autònomes espanyoles són un ordre de magnitud superior a les de la Unió Europea amb els seus estats membres: mentre a la UE el dèficit fiscal a cap país arriba al 200 € per càpita, el dèficit fiscal de Catalunya supera els 2.000 € per càpita i el de les Illes Balears els 3.000 €. Quan es creuen les dades de les balances fiscals amb les d’altres indicadors no apreciem correlació amb cap dels indicadors capaços de produir canvis estructurals en el model econòmic: ni amb els indicadors acadèmics, ni amb els de ciència i recerca. Les úniques correlacions que apareixen són en relació als quilòmetres d’autovies i autopistes i, molt especialment, en el percentatge de població ocupada al sector públic; de manera que els fluxos monetaris de les balances fiscals semblen tenir únicament un efecte de subvenció cap les regions amb menor PIB per càpita, sense cap capacitat per provocar-hi canvis estructurals vers una economia més productiva.

Els Països Catalans segueixen un mateix patró en indicadors d’àmbit molt diferents. En demografia, tant Catalunya com les Illes Balears i el País Valencià tenen una densitat de població molt superior (més del doble) a la mitjana estatal i, si exceptuem Melilla, són els tres territoris de l’Estat amb major percentatge de població estrangera. Com a conseqüència de la seva demografia i del sistema d’assignació d’escons els tres territoris també són, conjuntament amb Madrid, els que tenen un menor índex de representació al Congrés dels Diputats. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també són els tres territoris de l’Estat amb menor percentatge de població ocupada al sector públic. I també són els tres territoris amb major dèficit fiscal en relació al seu PIB tot i que, com hem comentat anteriorment, el PIB per càpita del País Valencià sigui inferior a la mitjana espanyola. Més informació aquí.

CALLAU, TOMÀS i RUBIRALTA, FERMÍ ( COORD): Diccionari biogràfic d’Estat Català, Exaequo Ed., 2021,  176 p.

Sinopsi: Aquest Diccionari biogràfic recull amb voluntat didàctica 100 biografies que il·lustren el recorregut de 100 anys decisius de la història del nostre país. Plena d’esculls personals i col lectius, d’encerts i errors, aquest llibre dona testimoni, gràcies a la col·laboració imprescindible de quinze especialistes en el tema, de la singladura de cent personatges, triats entre molts més, que han contribuït a fer possible que, avui en dia, una part prou important de la societat catalana hagi fet seu l’anhel de sobirania nacional i justícia social que empenyé la seva trajectòria vital i política.

CAROD-ROVIRA, JOSEP-LLUÍS i CASASSAS YMBERT, JORDI: Josep Termes i el catalanisme popular. Càtedra Josep Termes UB, Ed. Afers,La Rosa del Foc, 2022, 63 p.

Sinopsi: El professor Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. El 2021 se’n va complir el desè aniversari i per això la Càtedra de la Universitat de Barcelona que porta el seu nom va organitzar, conjuntament amb l’Ajuntament de la Fatarella, una jornada commemorativa. L’acte continuava la tradició, iniciada el 2012, de celebrar les Jornades Josep Termes al poble d’on era originària la seva família materna i on ell hi tenia casa i hi passava els estius. El present llibret, que és el primer de la nova col·lecció «La rosa de foc», coeditada per la Càtedra i l’Editorial Afers, aplega els textos de les conferències pronunciades per Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Casassas Ymbert. L’antic dirigent d’ERC i assagista se centra a explicar l’impacte del catalanisme popular en la teoria política de l’independentisme, mentre que el catedràtic emèrit i president de la Universitat Catalana d’Estiu aporta la visió historiogràfica sobre el significat de la formulació que Termes va fer dels orígens populars del catalanisme, a partir de l’anàlisi històrica, per replicar a qui, des de la politicologia, reproduïen els vells esquemes interpretatius de l’estalinisme sobre els orígens burgesos de tots els nacionalismes.

PONTÓN, GONZALO: España: historia de todos nosotros desde el neolítico hasta el coronavirus, Barcelona : Ed. Pasado & Presente, 2021, 907 p.

Sinopsi: Per primera vegada, una història d’Espanya escrita des dels interessos i les percepcions de les classes populars, és a dir, de la immensa majoria de la població d’Espanya. D’aquells homes i dones que han viscut, treballat i patit a casa nostra des de la revolució neolítica fins al coronavirus. Aquest llibre és potser l’únic que cobreix en un sol volum tota la història d’Espanya fins als temps de la covid-19. Des de l’anàlisi i crítica dels textos fonamentals de cada període històric, aquest llibre posa al descobert les mentides i els mites que durant tants anys han contaminat el nostre coneixement de la història d’Espanya. Una narrativa pensada per a qualsevol lector sense estereotips amb sentit de l’humor. Amb més de cent textos d’època que ens ajuden a comprendre com van viure els esdeveniments els seus contemporanis.

PRESTON, PAUL: Arquitectes del terror. Franco i els artífexs de l’odi, traducció de Jordi Ainaud i Escudero, Ed. Base, 2021, 521 p.

Ressenya de Miquel Nistal: L’últim llibre de Paul Preston torna a incidir a la Guerra Civil Espanyola. La seva obra de referència sobre la repressió i el terror a Espanya, El holocausto español veu en aquest nou llibre un procés d’immersió o, millor dit, de focalització en uns quants personatges que des de situacions diferents van jugar un paper destacat en el règim de terror que va significar el franquisme. En el primer capítol Preston parteix d’una premissa inicial, i és que algunes mentides fomentades i repetides durant els anys anteriors a la rebel·lió militar del 1936 (el que es podria dir les fake news d’aleshores) van jugar un important paper en la mobilització i seguiment dels rebels. En aquest sentit, un mantra que acompanyarà el franquisme fins pràcticament la mort del dictador, el famós “contuberni judeo-maçònic i bolxevic”, serà al mateix temps causa, motiu, justificant, desencadenant de tot el moviment reaccionari per a salvar la pàtria en perill d’aquesta suposada serp maligna. El sentiment anticomunista es va estendre per cercles reaccionaris espanyols durant la dictadura de Primo de Rivera de mans d’una revista, el Bulletin de l’Entente Internationale contre la Troisième Internationale estesa entre molts ambients quarteraris: Franco i Mola, entre d’altres n’eren subscriptors. També a partir de 1932 es publiquen diverses edicions del libel Los protocolos de los sabios de Sión que encén i estén l’antisemitisme en els ambients més reaccionaris i extremistes de la societat civil i militar espanyola. Vegeu la ressenya completa Gaudir la Cultura

RICO GARCIA, ANTONI: Joan Fuster i el pensament nacional: entre el problema i el programa, Catarroja ; Barcelona, Editorial Afers, juliol 2021, 362 p.

Sinopsi: Joan Fuster i Ortells ha estat un dels intel·lectuals valencians més importants de la història. Fuster no ens va dir «què pensar» sinó «en què pensar». En què havien de pensar els valencians? En la llengua, el país, els països, la modernització d’una societat endarrerida i la construcció d’un subjecte nacional propi. Aquest corpus teòric és el que anomenem «fusterianisme». Com tot pensament intel·lectual, ací el context històric és fonamental. Tota influència i recepció no és un element estanc sinó dinàmic. L’impacte de qualsevol intel·lectual se circumscriu a un moment històric. Aquest llibre analitza la influència del pensament nacional de Joan Fuster en les diferents cultures polítiques dels Països Catalans entre 1962 i 1992. Ho fa a partir d’un concepte molt concret: «cultura política». Superant els marges en què la ciència política situa el terme, la concepció històrica d’aquest serveix a l’autor per a resseguir cronològicament l’impacte de conceptes com «Països Catalans», «catalanitat», «valencianitat» o «regionalisme», entre d’altres. La influència fusteriana va ser molt més transversal del que de vegades es pensa. Davant concepcions com «la història de les idees», Antoni Rico planteja l’anàlisi de «les idees en la història» partint de la premissa que recepció no vol dir assumpció. Fuster impactà en tothom, en una societat que necessitava noves idees, nous plantejaments. L’antifranquisme el sacralitzà i el règim el criminalitzà. La Transició i l’autonomia van fer la resta.

RYDER, ALAN: El naufragi de Catalunya: la guerra civil catalana del segle XV, pròleg: Flocel Sabaté; trad. d’Eva Garcia Pinós; La Bisbal d’Empordà: Ed, Sidillà, 2021, 431 p.

Sinopsi: La guerra civil catalana del segle XV (1462-1472) va trasbalsar la història de Catalunya, escriu Flocel Sabaté al pròleg d’aquest llibre. El model polític va atiar el conflicte: Qui representa la sobirania? El rei per la gràcia divina, o els estaments, com a representants de la terra? Als conflictes d’interessos entre la monarquia, la ciutat de Barcelona i les institucions s’hi van afegir la crisi agrària, els cicles de pestes i els enfrontaments entre la Busca i la Biga i entre els pagesos de remença i els senyors feudals.

Deu anys de guerra van deixar Catalunya arruïnada i exhausta, el comerç perdut, la població minvada i van comportar la pèrdua de pes del Principat dins de la Corona d’Aragó. Les conseqüències d’aquell conflicte llunyà van marcar el rumb de Catalunya. «Jugàrem poc net amb el Minotaure -escrivia Vicens Vives—. I d’ací prové, segons em sembla, una decepció històrica sensacional: la d’un poble que es troba sense voluntat de poder, sense ganes d’ocupar-ne el palau i de manejar-ne cap de les palanques». «Durant segles, els catalans s’han esforçat per revertir aquest resultat», escrivia Alan Ryder. Tanmateix, sobre aquest conflicte cabdal hi havia poca historiografia. L’historiador Alan Ryder hi va començar a posar remei amb El naufragi de Catalunya.

Presentació de l’assaig: “El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV”, d’Alan Ryder.

SOLÉ SABATÉ, JOSEP MARIA i VILLARROYA FONT, JOAN : L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya: actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme; presenta Jaume Sobrequés i Calicó, Centre d’Història Contemporània de Catalunya [entitat editora], 2021, 465 p.

Sinopsi: Els reconeguts historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya segueixen la seva consolidada trajectòria d’especialistes en la Guerra civil espanyola amb un nou títol L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya (actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme). Amb l’esclat de la Guerra Civil, la munió de milícies sindicals i polítiques no gaudien d’uns quadres que els adrecessin al combat. Amb una estructura provinent de l’oficialitat de l’exèrcit republicà acabat de dissoldre, la Generalitat i quadres llibertaris van dreçar aquesta institució que tenia per objectiu donar qualificació tècnica als “oficials” del que seria el nou exèrcit republicà. L’obra ressegueix les trajectòries dels 1800 graduats durant la contesa, detallant totes les diverses trajectòries en circumstàncies, temences i interessos, tant en la vida civil i en al trajectòria durant la llarga dictadura franquista. S’adjunten les referències de tots els graduats en les seves 6 promocions, la qual cosa fa del llibre, també, motiu d’interès per moltes famílies que poden, així, entendre la trajectòria dels seus avantpassats.

Altres llibres de temàtica històrica mundial

BLOM, PHILIPP : Lo que está en juego; traducció de Daniel Najmías; Barcelona : Anagrama, 2021, 225 p.

FERRI,LLIBERT: Putin trenta anys després del final de l’URSS, Barcelona: Edicions de 1984, octubre de 2021, 312 p.

GELONCH, ANTONI: Mirar el Renaixement. Temps de canvis, noves esperances, Viena Edicions, Col·lecció: Assaig, octubre del 2021, 224 p.

HARARI, YUVAL NOAH. Sàpiens. Els Pilars de la civilització [Una història gràfica 2], Adaptació de David Vandermeulen; I·lustració de Daniel Casavate; Color de Claire Champion, Traducció d’Imma Estany, Edicions 62, 2021. 254 p.

HOOCK, HOLGER: Las cicatrices de la independencia: el violento nacimiento de Estados Unidos traducció de Joaquín Mejía Alberdi, Madrid: Desperta Ferro Ediciones, abril de 2021, 531 p.

OKRENT, DANIEL: El último trago: la verdadera historia de la Ley Seca, traducció de Joan Eloi Roca, Barcelona: Ático de los Libros, setembre de 2021, 663 p.

PIKETTY, THOMAS: Una breu història de la igualtat, traducció d’Imma Estany, Ed. 62. Llibres a l’abast, 2021, 266 p.

PUIG, MIQUEL: Els salaris de la ira. L’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots, Ed. Penguin Random House, La Campana, 2021. 286 p.

RIAÑO, PEIO H. : Decapitados: una historia contra los monumentos a racistas, esclavistas e invasores, Barcelona: Ediciones B, setembre de 2021 Edició, 319 p.

VUILLARD, ÉRIC: Tristesa de la terra: una història d’en Buffalo Bill Cody, traducció de Jordi Martín Lloret,  Barcelona: Edicions 62, juny del 2021, 143 p.

WRAGG SYKES, REBECCA: Neandertales : la vida, el amor, la muerte y el arte de nuestros primos lejanos; Traducció: Alberto Delgado, Editor: Barcelona : GeoPlaneta, 2021, 480 p.

Altres llibres programats a la tertúlia Amics de la Història o a la Secció d’Història durant el 2022

CAÑELLAS, CÈLIA i TORÁN, ROSA: Hilda Agostini: les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona, Barcelona, Edicions 62, octubre del 2021, 195 p. Conferència prevista per al segon semestre a la Secció d’Història.

DOMENECH i CASADEVALL, GEMMA; MARQUÈS, SALOMÓ; MURIÀ, JOSÉ; i PEREGRINA, ANGÉLICA: Segundo diccionario de los catalanes de México. México: Ed. El Colegio de Jalisco, Institut d’Estudis Catalans, Miguel Ángel Porrúa, abril de 2021, 473 p. Tertúlia programada per Amics de la Història (13-6-2022).

GARGALLO SARIOL, EDUARD  i SANT GISBERT, JORDI: El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola, Ed. Angle, 2021, 320 p. Conferència prevista al segon semestre de 2022 per la Secció d’Història.

LLAUDÓ AVILA, EDUARD: Racisme i supremacisme polítics a l’Espanya contemporània, Manresa Parcir Edicions Selectes, octubre de 2021, 336 p.  Tertúlia programada per Amics de la Història (2-5-2022).

RIUS SANT, XAVIER: Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox, Pòrtic edicions, 2022, 296 p. Tertúlia programada per Amics de la Història (2-5-2022)

Cicle sobre “Corrupció Política a l’Espanya Contemporània (ss. XIX i XX)”. Un recull bibliogràfic

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès amb el suport del grup de recerca “Política, Institucions i Corrupció a l’Època Contemporània (PICEC)” del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, organitzen el cicle Corrupció Política a l’Espanya Contemporània (ss. XIX i XX) que tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès i que constarà de dues sessions:

21 d’abril de 2022. El Sagrat en política: Els fons reservats a l’Espanya contemporània (ss. XIX i XX) a càrrec de Lluís Ferran Toledano, historiador i professor de la UAB. Presenta: Maria Mestre, historiadora i membre de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Horari: 18,30 -20.00 h. Accés obert.

En aquesta conferència tindrem ocasió de conèixer els discursos i les pràctiques utilitzades amb els fons reservats, amb fins espuris, per les diverses cultures polítiques al llarg de més d’un segle i mig. Tindrem l’ocasió de conèixer la quantitat de diners emprats, els escàndols dels fons de rèptils, i les mesures arbitrades per a controlar-los.

18 de maig de 2022. Corrupció, violència i tutela política electoral a càrrec de Maria Gemma Rubí, historiadora i professora de la UAB. Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Horari: 18,30 -20.00 h. Accés obert.

L’objectiu de la conferència és el d’esbrinar les raons d’aquesta aparent paradoxa: frau electoral i denúncia moral anaren agafades de la mà amb completa normalitat, enmig d’una cínica impunitat, sempre i quan les irregularitats comeses no esdevinguessin escandaloses.

Recull bibliogràfic

Aquest recull sobre Història de la Corrupció Política és una selecció bàsica de la bibliografia de l’article “Más allà del escándalo. La Historia de la corrupción política en la España contemporània” i del conjunt del llibre La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar que és el primer i el més exhaustiu dels llibres recents que tracten aquesta qüestió. 

En total hi ha 11 llibres, 4 articles del llibre citat i 5 articles de revistes especialitzades.  En tots els casos hi ha una sinopsi de l’obra o una ressenya. S’indiquen amb l’acrònim BAB els llibres disponibles actualment a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB).

Riquer i Permanyer, Borja de; Pérez Francesch, Joan Lluís; Rubí, Gemma; Toledano González, Lluís Ferran; i Luján, Oriol (dirs.): La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar, Editorial Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2018, 695 p.  (BAB)

Sinopsi i presentació: La corrupció política s’ha convertit avui en una de les principals preocupacions dels ciutadans. Són molts els que la consideren un problema de primera magnitud perquè afecta de manera perillosa a la confiança en la política i la qualitat de la democràcia. Per analitzar amb rigor com ha estat possible arribar a una situació tan greu com la present, aquesta obra ofereix una sèrie d’aproximacions de caràcter interdisciplinari (història, ciència política, economia, dret penal, etc.) que contemplen els dos últims segles de la història espanyola, així com aspectes rellevants dels estudis europeus sobre aquesta xacra.

El llibre recull totes les temàtiques tractades durant els dies 14 i 15 de desembre de 2017, en el marc de Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, ​​i amb el patrocini de l’Ajuntament d’aquesta ciutat i de la Diputació de Barcelona, on ​​va tenir lloc el Primer Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània, segles XIX a XXI. Els organitzadors de l’esdeveniment, el Grup d’Història de Parlamentarisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), van aconseguir reunir més de mig centenar d’especialistes de tota Espanya i d’Europa que participaren de manera activa en aquesta trobada interdisciplinari posant en comú els seus coneixements, les seves visions i les seves tesis sobre l’evolució històrica de les pràctiques corruptes. L’obra s’estructura en tres grans blocs: les ponències, els textos dels integrants de les taules rodones i les comunicacions seleccionades.

El primer bloc conté dues aportacions que constitueixen un estat de la qüestió historiogràfic, el primer en l’àmbit europeu i occidental, realitzat per Jens Ivo Engels (Technische Universität Darmstadt), i el segon, la proposta interpretativa se centra en el cas espanyol, a càrrec de Borja de Riquer, Gemma Rubí i Lluís Ferran Toledano (Universitat Autònoma de Barcelona). A continuació, Francisco Comín analitza, des d’una perspectiva de llarg abast, els llaços entre pressupostos públics i legislació econòmica i corrupció. Per la seva banda, Fernando Jiménez Sánchez aporta la visió de com la ciència política s’ha atansat al fenomen de la corrupció en el cas espanyol. Per acabar aquest primer bloc, Ángel Viñas analitza el règim franquista com una situació de corrupció sistèmica i explica com el mateix dictador va arribar a acumular una gran fortuna gràcies a ella.

El bloc central del llibre es compon de cinc petits àmbits temàtics. En el primer d’ells, amb textos de Carles Sudrià, Mercedes Cabrera, Miguel Ángel López-Morell i Pablo Díaz Morlán, s’examinen els vincles existents entre els interessos dels grans grups econòmics i la corrupció. Segueix a continuació un apartat dedicat a la monarquia espanyola i als escàndols en els quals aquesta es va veure involucrada, amb aportacions d’Emilio La Parra, Maria Angeles Casado, Isabel Burdiel i Javier Moreno Luzón.

El tercer d’aquests àmbits aborda la qüestió de la corrupció existent en els governs i en les administracions locals. S’hi analitzen els mètodes utilitzats pels vells i els nous cacics per fer de l’administració municipal un territori propici als seus interessos particulars i com aconseguien esquivar els escassos sistemes de control de la seva gestió. Els textos són a càrrec de Jean-Philippe Lluís, Xavier Huetz de Lemps i Xavier Forcadell.

En el següent apartat es debat sobre la història de la persecució penal de la corrupció i sobre les notables dificultats que han existit sempre per convertir en delictes els abusos realitzats per polítics i funcionaris. S’analitzen les traves doncs de tot tipus de règims polítics, a la persecució i condemna dels corruptors i dels corromputs, a causa de l’escàs interès dels governants per establir una justícia ràpida i eficaç que sancionés de forma exemplar. En aquest terreny, els textos de Mercedes García Arán, Miguel Pino, Emilia Iñesta Pastor i Juan Carlos Ferré Olivé assenyalen la significativa tendència de molts polítics, tant del segle XIX com també de l’actualitat, de parlar molt més de l’administració de justícia que del poder judicial, la qual cosa revela les seves pretensions d’influir en el seu funcionament i soscavar la seva possible independència.

Riquer i Permanyer, Borja de; Rubí, Gemma; Toledano González, Lluís Ferran: “Más allà del escándalo. La Historia de la corrupción política en la España contemporània” dins de La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar  pp 47-79.  Editorial Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2018. (BAB)

Resum: Planteja quatre àmbits d’estudi: 1. Construcció cultural després del desastre de 1898 (caciquisme durant la Restauració, frau electoral, clientelisme polític durant els regnat isabelí. 2. Recerques que relacionen política i el món dels negocis (especialment els polítics liberals, La Restauració i la dictadura franquista. 3. Hª del Dret i del pensament polític sobre la responsabilitat ministerial i els empleats públics i també l’evolució del dret penal. 4. Historiografia sobre els escàndols  (Exèrcit del Rif, corrupció vinculada a la dictadura franquista).

Casos i mesures: Cas Hospital Militar de San Carlos (1812). Casos Gobiernos de Fernando VII. Cas Pedro Macanaz compra venda d’empleos públics (1814). José A. Piqueras analitza les pràctiques corruptes. Destitució del secretari d’Estat Pedro Gómez Labrador (1813). Judici al ministre de Fomento Agustín Esteban Collantes (1859). Ley de Incompatibilidades (1933). Fins 1918 amb el Estatuto Maura no s’elimina la cesantía política i el famós comedero nacional. Claudio Moyano, ministre de Fomento és la primera dimissió voluntària d’un ministre (1853).

Fins a 1923 hi ha una persistent i descarada corrupció electoral. El 1913 un terç de les terres de Jerez no pagaven cap tipus de tribut. Reforma i reconstrucció de la Via Laietana concedida al Banco Hispano Colonial, presidit pel segon marquès de Comillas. El cas de La Papelera. Las Minas del Rif. Contrabando a gran escala de Juan March. El rei Alfons XIII. La dictadura de Primo de Rivera adula i fa favors a Juan March. El cas El Estraperlo. L’escàndol Nombela. Enfonsament del Partido Republicano Radical de 102 diputats a 4 entre 1933 i 1936.  La Dictadura franquista és un règim de corrupció política institucionalitzada. Franco mateix ha estat un polític corrupte (Ángel Viñas). Ministres de Franco: Demetrio Carceller, Manuel Arburúa. Els germans Muñoz Ramonet. Assumpte MATESA (1968). La llei d’Amnistia de 1978 descarta l’exigència de responsabilitats polítiques sobre la corrupció.

Rubí, Gemma; Ferran Toledano, Lluís; Riquer i Permanyer, Borja de. (2020). “Sobre la corrupció política a Catalunya dins l’Espanya contemporània”. Revista Catalana de Dret Públic, 60, 1-19.

Vegeu l’article a : https://doi.org/10.2436/rcdp.i60.2020.3462

Sinopsi: L’article planteja, a partir de recerques originals, algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupció política a la Catalunya contemporània. En primer lloc, analitza la participació dels homes de negocis catalans en la construcció de l’estat liberal espanyol. Seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauració borbònica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme polític. Finalment, l’accent es focalitza en les pràctiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupà Francesc Cambó amb la corrupció sistèmica a l’Argentina mitjançant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupció política espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipòtesi interpretativa en molts sentits vàlida per comprendre tant la corrupció política espanyola com la catalana.

Rubí, Gemma  y Toledano, Ferran  “La corrupción general del siglo. Palabras y discursos sobre la corrupción política en la España del siglo XIX, AYER Revista de Historia Contemporánea, 115 /2019: 131-157. (BAB)

Vegeu l’article a:  https://revistaayer.com/articulo/1368

Sinopsi: L’objecte d’aquest article és posar en ordre els significats que va anar adoptant la família semàntica de la corrupció política al segle XIX espanyol. Analitzem els sentits que va tenir tant en el camp jurídic i filosòfic com en l’estrictament polític, tenint en compte la seva acomodació segons el context històric, institucional i de cadascuna de les cultures polítiques. Es revisen els discursos parlamentaris, la premsa i els tractats polítics, posant de relleu els arguments utilitzats per legitimar el bon govern i el seu revers.

AYER Revista de Historia Contemporánea, 115

Riquer i Permanyer, Borja de:  “Francesc Cambó y la CHADE. ¿Qué hace un político «nuevo» presidiendo una multinacional corruptora?”, AYER Revista de Historia Contemporánea, 115 /2019: 105-130.  (BAB)

Vegeu l’article a: https://www.revistaayer.com/sites/default/files/articulos/05%20Riquer.pdf

Sinopsi: El polític catalanista Francesc Cambó va ser el president de la “Compañía Hispano Americana de Electricidad” (CHADE), la més important inversió espanyola a l’estranger i la principal empresa elèctrica d’Amèrica Llatina. L’èxit econòmic d’aquesta empresa, que va permetre a Cambó enriquir-se de manera notable, va ser degut en gran mesura a la influència aconseguida a Argentina gràcies a la corrupció política.

Cambó, que coneixia els procediments utilitzats per la seva companyia -despeses confidencials a periodistes i funcionaris, suborns a polítics, avantatges fiscals, etc.-, mai va condemnar aquestes pràctiques, encara que li desagradaven. Considerava que la corrupció era una malaltia molt difícil de curar i que davant d’ella s’havia d’actuar amb discreció i prudència, evitant sempre l’escàndol públic. Ell mateix i els seus biògrafs han ocultat que el 1945 va ser acusat de cooperació amb el suborn i frau a l’Administració Pública i que va aconseguir evitar ser processat gràcies a la intervenció de Juan Domingo Perón. Les seves responsabilitats en la gestió corruptora de la CHADE sens dubte van contribuir a què l’ambiciós «polític nou» de principis de segle XX acabés convertit en un acabalat conservador, incapaç d’assumir cap risc polític.

Rubí i Casals, Maria Gemma: Els catalans i la política en temps del caciquisme.  Manresa 1875-1923, Eumo editorial, 2006, 280 p. (BAB)

Sinopsi: L’obra ens proporciona una suggestiva anàlisi de com es va produir la lenta transició del liberalisme a la democràcia a la ciutat de Manresa, prototipus de ciutat mitjana dins el teixit urbà de Catalunya, en el període de la Restauració (1875-1923). El llibre proposa un model per explicar la transició de la política protagonitzada per notables a la política de masses que és extrapolable a d’altres ciutats. El model conjuga diversos elements com són el progrés del vot representatiu, el desenvolupament d’una política competitiva i d’un cert pluralisme polític, la capacitat mobilitzadora del catolicisme polític i del republicanisme, la importància de les relacions clientelars i el sorgiment d’un nou clientelisme associat als partits polítics. Ens explica, en resum, com en aquell període vam canviar la societat, les formes d’exercici del poder i els estils de fer política en una direcció mes plural, malgrat que els canals de representació no eren els adequats.

Rubí i Casals, Maria Gemma: “Els catalans i la política en temps del caciquisme.  Manresa 1875-1923”

Muñoz Jofre, Jaume: La España corrupta. Breve historia de la corrupción (de la Restauración a nuestros días, 1875-2016),  Pròleg de Paul Preston, 2016, Editorial Comares, 144 p. (BAB).

Ressenya: “La història de la corrupció com a subjecte” de Lluís Ferran Toledano González (UAB)

A Espanya, la història de la corrupció política com a subjecte historiogràfic no ha estat reconeguda fins a dates molt recents, al marge de les anàlisis de l’evolució del frau fiscal i, de manera singular, del frau electoral i de les seqüeles de la literatura regeneracionista. Qualsevol historiador, si repassa la seva pròpia investigació, comprovarà que alguna vegada ha estudiat fets corruptes, però el que és rellevant és que no ho feia dins d’un camp d’estudi específic, com sí que ha passat els darrers anys sota l’òptica de la ciència política i del dret. El canvi s’ha produït gràcies a la combinació de l’esclat de la corrupció a la vida política espanyola amb la recepció dels més renovadors corrents internacionals, com el representat pel professor de la Universitat d’Avignon i membre del Centre Norbert Elias , Frédéric Monier, i pel professor de la Universitat Tècnica de Darmstadt, Jens Ivo Engels. La primera temptativa de proporcionar un model interpretatiu la devem a Francisco Comín, que el 1994 va publicar una sèrie de treballs sobre la història del frau fiscal a l’Espanya contemporània. El van seguir altres de Juan Pro i José Antonio Piqueras tractant de la vinculació entre poder polític i econòmic a l’Espanya isabelina, al costat dels nombrosos i coneguts textos circumscrits a la Restauració de José Varela, Carlos Dardé i Javier Moreno, o la corrupció franquista estudiada per Carlos Barciela i Àngel Viñas. Tampoc no podem oblidar els de Juan Manuel Olarieta i Alejandro Nieto, des de la perspectiva de la història del dret. Però tan sols una decidida aposta perla seva investigació la devem als equips liderats per la professora Gemma Rubí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i María Antonia Peña, de la Universitat de Huelva. Al seu costat, cal esmentar els congressos organitzats per Francisco Andújar i Pilar Ponce, de la Universitat d’Almeria i de la Complutense de Madrid, respectivament, autor a la corrupció política a la Monarquia Hispànica durant l’Antic Règim.

Amb aquests antecedents el llibre de Jaume Muñoz constitueix el primer intent seriós i de conjunt de facilitar un recorregut de l’evolució de les males pràctiques de govern a Espanya des del 1875 fins als nostres dies. Com ha assenyalat al seu pròleg el prestigiós hispanista Paul Preston, s’ha de saludar l’aparició d’aquest llibre per constituir un exercici de síntesi notable i amena. També, si hi cap, per tractar-se de la seva òpera prima camí de la tesi doctoral i per insistir a les seves pàgines sobre el paper de Franco en la institucionalització del pillatge. En certa manera, podríem enllaçar simbòlicament la imatge donada per Preston de les caceres de Franco com a centres de comercialització de favors, amb l’oli pintat per Manuel Alcázar que representa una cacera celebrada el 1881 a la finca de Josep de Salamanca a Los Llanos (Albacete) al costat del més granat de la reialesa.

El llibre de Jaume Muñoz segueix un estricte ordre cronològic en la valoració de coneguts casos i pràctiques de corrupció, amb un maneig correcte de la bibliografia i obert a les aportacions procedents de les ciències socials. Amb això, una més que correcta ambició analítica li permet preguntar-se per la continuïtat i discontinuïtat dels mecanismes de la corrupció governamental, identificant en cada període les àrees de risc i les modalitats dels grups d’interès empresarial.

Un esforç encomiable que el porta a destacar, per exemple, el contrast entre la retòrica purificadora i la pràctica regeneracionista en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, l’abast dels canvis en les conductes corruptes durant la Segona República o incloure en aquest repte de llarga durada la presència de “nous actors” com han estat els partits polítics en els entramats de corrupció a partir de 1978. Un context, aquest darrer, que compta amb reconeguts especialistes com Manuel Villoria o Fernando Jiménez. L’autor concep la corrupció com un fenomen propi dels Estats febles amb burocràcies ineficients, en una societat basada en la solidaritat familiar que cultiva el clientelisme i l’amiguisme i que manifesta una escassa presència de virtuts cíviques a la seva cultura política. Així les coses, la història de la corrupció seria coetània del sistema polític inaugurat per Cánovas, perquè llavors i no abans assistiríem als inicis de l’opinió pública, coincidents amb un alt grau de desmobilització política, escàs nivell d’alfabetització i predomini del rural sobre allò urbà. És en aquest marc interpretatiu on tant el llibre com posteriors investigacions haurien de revisar els seus plantejaments, atenent justament les aportacions de la historiografia espanyola, pel que fa a la diversitat territorial dels seus ritmes que ja de per sí mateix estableix un excel·lent marc comparatiu, així com per allò aportat per la historiografia internacional.

Perquè la corrupció política es convertís en un problema de primer ordre no hauríem d’esperar l’Espanya de la Restauració ni tampoc pensar que les queixes van ser privatives només dels àmbits intel·lectuals finiseculars. Una anàlisi rigorosa requeriria esbossar primer la semàntica de la corrupció en el trànsit al règim liberal i la importància que va tenir per als primers liberals l’amenaça i rebuig del despotisme ministerial. També hauria d’analitzar el lloc que van ocupar la virtut i l’honor precisament en el procés de naixement d’una nova opinió pública. Aquest enfocament haurà de tenir en compte els rics i prolixos debats en seu parlamentària sobre contractes i subvencions governamentals i sobre el comportament honest dels empleats públics a les dècades centrals del segle. Es pot dir sense por sens dubte que la revolució de 1854 va ser entre altres coses una “revolució moral”, amb una clara implicació popular expressada en els saquejos als palaus de personalitats de dubtosa honradesa pública a Madrid. I què dir de la impressionant manifestació que va tenir lloc també a la capital el 9 de desembre de 1895, arran de les denúncies de les corrupteles municipals fetes pel marquès de Cabriñana, i de l’escàndol per l’atemptat que va patir. Sens dubte, el ressò dels escàndols a la premsa europea va amplificar les seves repercussions polítiques i financeres, però és igualment cert que les coercitives lleis d’impremta de mitjans de segle a Espanya van tenir per missió, entre altres, tenallar la crítica als negocis foscos de les camarilles cortesanes i reduir el perill potencial que suposava en la formació d’una opinió pública políticament hostil. Una major alfabetització sens dubte va transformar les condicions de fer política, però, com indiquen valuosos estudis, la intensitat de la mobilització camperola andalusa no va ser gens aliena als esdeveniments més generals. Tampoc la corrupció electoral durant el règim isabelí ni la supeditació dels tribunals a l’administració van ser elements secundaris sinó que van alertar sobre la crisi de la naturalesa del sistema representatiu. Ni més ni menys.

Aquestes apreciacions, que proposen un enfocament molt més ampli i complex de la història de la corrupció, no entelen el valor de l’aportació del llibre d’aquest jove historiador. Sempre es pot trobar una o una altra mancança, o en quin nou àmbit aprofundir, com per exemple, la renúncia conscient a estudiar aquest fenomen durant la guerra civil, o l’escassa atenció donada a la corrupció a Cuba i Filipines, estudiades al seu dia per Alfonso W. Quiroz i Xavier Huetz de Lemps. En qualsevol cas, el llibre és un text de referència tant per a historiadors com per a científics socials que vulguin enriquir els seus models amb l’ensenyament del passat.

Muñoz Jofre, Jaume: “La España corrupta. Breve historia de la corrupción (de la Restauración a nuestros días, 1875-2016)”

Mayayo, Andreu;  Lo Cascio, Paola;  Rúa, José Manuel: Economia franquista y corrupción: para no economistas y no franquistas, Flor del Viento Ediciones S.A., 2010. (BAB)

Sinopsi: El franquisme va retardar dècades el creixement econòmic del país i, tot i el desenvolupisme, el va allunyar dels nivells de benestar aconseguit pels països del nostre entorn. Mentre la democràcia es fonamenta en un projecte de benestar col·lectiu, la dictadura s’exercita en benefici d’una classe.

Encara que no sigui una obra exhaustiva, informa breument sobre diversos estudis amb una bibliografia suficient. Basada sobretot en fonts secundàries i obres d’autors destacats en la matèria com Erick Hobsbawn, Preston o Josep Fontana. Entre aquestes es destaquen documents oficials de discursos, memoràndums i altres documents d’organismes com el FMI. Destaquen també, els informes de Jaume Miravitlles sobre l’economia franquista de postguerra escrita per al Departament d’Estat nord-americà, amb l’objectiu de deixar Espanya fora de l’ajuda del Pla Marshall. Es defensa la hipòtesi que, en contra d’aquells que defensen que “el franquisme era dolent però va portar coses bones”, el franquisme va significar un clar retrocés en la modernització tan econòmica, com política i social d’Espanya. La modernització i industrialització tenen la seva arrencada en època republicana. Període, el republicà, entelat per la “Guerra Civil i el desenvolupisme dels anys seixanta des del pou miserable i insalubre dels anys quaranta”.

Mayayo, Andreu;  Lo Cascio, Paola;  Rúa, José Manuel: Economia franquista y corrupción: para no economistas y no franquistas

Garcia Monerris, Encarna; Garcia Monerris, Carmen: Las cosas del rey: historia política de una desavenencia (1808 – 1874), Akal Universitaria, 2015, 304 p. (BAB)

Sinopsi: Aquest llibre reconstrueix, des d’una òptica política, la trajectòria i les vicissituds del Patrimoni Reial de la monarquia espanyola entre 1808 i 1876. Es tracta de l’estudi d’una institució escassament investigada i que, no obstant això, va tenir una importància transcendental en la configuració de la nova monarquia i del nou estat-nació al llarg de segle XIX.

Garcia Monerris, Encarna; Garcia Monerris, Carmen: “Las cosas del rey: historia política de una desavenencia (1808 – 1874)”

Cabrera, Mercedes; del Rey, Fernando: El poder de los empresarios: Política y economía en la España contemporánea (1875-2010)  Ed Taurus, 2002, 544 p. (BAB)

Sinopsi: La relació entre economia i política ha despertat l’interès no només dels historiadors i científics socials, sinó de l’opinió pública en general i de comentaristes de tota mena, i en moltes ocasions s’ha prestat a interpretacions extremes i simplistes. El poder dels empresaris, una nova edició revisada i posada al dia, recorre les relacions entre els interessos econòmics i la política a Espanya al llarg de més d’un segle, des dels temps de la Monarquia constitucional a la democràcia actual, passant per les dues dictadures -la més breu de Primo de Rivera i la perllongada del general Franco-, la Segona República i la guerra civil; des dels temps en què Espanya era encara un país essencialment agrari, escassament industrialitzat i molt tancat a l’exterior, fins a l’actual economia desenvolupada, incorporada a Europa i oberta a l’ordre econòmic internacional.

En aquestes diferents etapes de la història, fins a la més recent actualitat, sota diversos règims polítics i en situacions econòmiques diferents, s’analitza la lògica en l’actuació d’uns i d’altres, la seva instrumentació recíproca, els moments en què la política va semblar prevaler sobre els interessos econòmics i aquells en què l’economia va semblar imposar les seves regles als qui van adoptar les decisions polítiques.

Cabrera, Mercedes; del Rey, Fernando: El poder de los empresarios: Política y economía en la España contemporánea (1875-2010)

Cabrera, Mercedes: Juan March (1880-1962), 2011, ed. Marcial Pons, Ediciones de Historia, 448 p.

Resum: Juan March va néixer el 1880 en una família de comerciants d’un poble de Mallorca. Quan va morir el 1962 era un dels homes més rics del món. El seu vertiginós enriquiment li va fer estar des de molt aviat en boca de jutges, polítics i periodistes. El seu posterior salt a la política el va sotmetre a l’escrutini públic de manera ja irremeiable. Es va presentar com un fill del poble, fet a sí mateix, exemple d’un capitalisme modern enfront de les classes tradicionals.

Va trencar motlles, va ser acusat de contraban davant dels tribunals i de delictes de sang entre els seus conveïns. Va ser perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera i també per la República, que el va empresonar. Va finançar als militars revoltats el juliol de 1936, va conspirar després des de Lisboa amb els monàrquics i va defensar l’aproximació a Gran Bretanya. El seu últim gran negoci, la fallida i adquisició de la Barcelona Traction, va rebre la protecció del Tresor britànic i el suport de el ministre Juan Antonio Suanzes.

Cabrera, Mercedes: Juan March (1880-1962)

Cabrera, Mercedes: “Corrupción, negocios y política”, dins La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar  pp 181-195. Ed. Marcial Pons, Ed. de Historia, 2018. (BAB)

Sinopsi: Les biografies de Nicolàs Maria de Urgoiti (1869-1951), de Juan March Ordinas (1880-1962) i la de Jesús de Polanco (1929-2007), són la base per a l’anàlisi de la cultura política i les polítiques anticorrupció en tres moments i contextos històric diferents que encaixarien amb la segona onada (1880) i la tercera onada a partir de 1990 de “debats calents” segons Jeans Evo Engels.

Jiménez, Fernando: “El caso MATESA: un escándalo político en un régimen autoritario”a Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, Nº 4, 2000.

Vegeu l’article: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=295722

Sinopsi: L’escàndol MATESA sorgeix el 1969 en conèixer que un conegut empresari havia estat empresonat i que la seva empresa mantenia un deute de 10.000 milions de pessetes amb un banc públic. Pel que constitueix un cas excepcional en la història del franquisme, la premsa va tractar l’assumpte amb tota llibertat durant un parell de mesos i es va crear una comissió d’investigació en les Corts que va elaborar un informe amb conclusions molt dures per a tres exministres (i per a un quart encara en actiu), que posteriorment serien encausats per negligència pel Tribunal Suprem (no així el ministre en actiu). L’article analitza com va ser possible el tractament públic d’aquests fets (per un període de temps determinat) en el marc de la Dictadura i reflexiona sobre les similituds i les diferències en aquest cas amb els escàndols que tenen lloc en règims democràtics.

Llonch Casanovas, Montserrat: “La configuración del grupo empresarial UNITESA bajo la sombra de la corrupción (1939-1958)” a La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar, Ed. Marcial Pons, Ed. de Historia, 2018.  629-643 p. (BAB).

Sinopsi: Parteix d’un breu estat de la qüestió sobre la corrupció durant el franquisme. L’anàlisi del perfil empresarial de Julio Muñoz Ramonet, l’articulació i la creació d’UNITESA (Unión de Industrias Textiles SA) permetran aprofundir en l’estudi de cas i fonamentar els principals resultats. El cas UNITESA evidencia la discontinuïtat de l’empresariat català amb la irrupció del franquisme, que dona peu a una nova classe empresarial, que no es caracteritzava per ser emprenedora i competitiva sinó que estava conformada pels més propers al poder i els que tenien menys escrúpols per aconseguir avantatges en l’aplicació de les regulacions i informació privilegiada.

Muñoz Pujol, Xavier: Muñoz Ramonet, Societat il·limitada, 2003, Ed. 62, 325 p. (BAB)

Sinopsi: Els germans Julio i Álvaro Muñoz-Ramonet sobresurten sobre el fons obscur i pla de la Barcelona derrotada per la guerra civil. La major part dels ciutadans, maltractats pels vencedors, formen un gran contrast amb l’opulència i la prodigalitat dels germans Muñoz. La seva fortuna i les seves influències van donar peu a la dita: Después de Dios, los Muñoz. A mesura, però, que la narració avança, el fons es va destacant i pren relleu, a la vegada que les figures dels germans esllangueixen. Avui, encara, la fortuna que van deixar té un pes considerable, i en determinats aspectes discutible, com en el cas del palau del Marquès d’Alella del carrer de Muntaner.

Personatges sorprenents com doña Florinda, la mare, Carmen Broto, l’amant assassinada, don Ignacio Villalonga, banquer i pròcer indiscutible, president del Banc Central, no es poden separar fàcilment del joc que Julio Muñoz planteja. Els seus negocis, transatlàntics en un temps de fronteres tancades per a la majoria de ciutadans, i el fet de convertir-se en un moment determinant en el quart banquer suís, són testimoni dels jocs malabars que van il·lustrar unes vides poc exemplars.

Muñoz Pujol, Xavier: Muñoz Ramonet, Societat il·limitada

Arco Blanco, Miguel Ángel de: “El estraperlo: pieza clave en la estabilización del régimen franquista” a Historia del Presente, Nº 15, 2010 (Ejemplar dedicado a: El primer franquismo. Nuevas visiones), pp. 65-78.

Vegeu l’article: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3287084

Sinopsi: L’estraperlo simbolitza perfectament el món dicotòmic de la postguerra espanyola. La societat trencada. El criteri polític com a premissa bàsica en la gestió de l’economia i dels destins humans. Encaixa a més amb aquesta filosofia d’aïllament, sacrifici i purificació que, des de les altes instàncies del règim, volia significar l’autarquia. La societat espanyola, després dels seus pecats liberals manifestats en la II República i la redemptora Cruzada, havia de tancar-se sobre si mateixa, deixar de mirar a l’exterior i purgar les seves culpes. I tot, en un règim que no oblidaria la Guerra Civil, que adoptaria unes polítiques de la memòria en les que, sistemàticament, l’Espanya dels vencedors seria exalçada i la dels vençuts deformada i oblidada. La Guerra Civil suposaria un trencament vital a les identitats i percepcions dels espanyols: i la gestió bipolar que el franquisme va fer de l’estraperlo encaixa a la perfecció en aquesta tendència.

L’estraperlo es convertiria en una arma de repressió i consens: una forma de castigar als vençuts, les classes més desfavorides i, alhora, un instrument vital per a que les bases socials del Règim seguissin apostant per la seva continuïtat. Al cap i a la fi, per a alguna cosa uns havien lluitat per acabar amb la II República durant la Guerra Civil i el franquisme, fill d’aquesta contesa, mai podria oblidar-ho.

Viñas, Ángel: “Hambre, corrupción y sobornos en el Primer Franquismo (1939-1959)” a La corrupción política en la España Contemporánea. Un enfoque interdisciplinar, Ed. Marcial Pons, Ed. de Historia, 2018.  143-170 p. (BAB)

Conclusions: La corrupció va arribar durant el Franquisme, i especialment durant la seva primera meitat, a quotes inèdites i escandaloses. Es podria afirmar que des del primer moment va estar inserida en l’ADN de la dictadura, recoberta, això sí, per solemnes proclamacions de “Por Dios y por España”. No es va produir de manera espontània. Va ser el resultat d’actuacions concretes. De vegades basades en entelèquies feixistes. En altres casos amb ple desconeixement dels mecanismes de funcionament de l’economia. Va exercir un paper absolutament clau per fer arribar els fruits de la victòria a les oligarquies tradicionals i a una nova classe lligada de forma consubstancial als sectors militars, polítics i ideològics que havien sostingut el que feien passar per “Cruzada”. La corrupció va esquitxar des de l’alta prefectura de l’Estat fins als més humils empresaris i funcionaris. Va complir tres funcions específiques: va permetre un enriquiment inusitat dels vencedors i, en molta menor però no menyspreable mesura, de les classes subalternes o de servei que s’hi havien adherit; va afavorir un transvasament de rendes des dels vençuts als nous amos de la situació, i va comportar que els enemics tot just poguessin subsistir amb prou feines.

La corrupció va ser encoratjada de manera conscient per les autoritats polítiques, ancorades en el manteniment per superar de manera significativa els postulats ideològics de l’autarquia nazi-feixista o els supòsits encants de la industrialització a través de la substitució d’importacions. La noció econòmica elemental del cost d’oportunitat mai va entrar en els seus càlculs. Va ser també un subproducte inevitable d’una economia subdesenvolupada en què el dirigisme estatal i paraestatal va suprimir qualsevol vel·leïtat que pogués semblar-se a una economia de mercat. Es va desenvolupar en un bassal d’incompetència en la qual la voluntat de Franco va ser sempre llei. La corrupció no va acabar el 1959 amb l’única gran operació políticoestratègica del Franquisme: l’adopció del pla d’estabilització i liberalització. Va ser, però aquest pla, el que, amb Franco remugant, va permetre a l’economia i a la societat espanyoles no perdre la cursa per enganxar-se d’alguna manera a l’expansió, ja en marxa, de les economies europees de lliure mercat i la nord-americana.

En un període en què molts procuren oblidar la repressió multimodal, les escassetats i els patiments dels anys quaranta o els també foscos anys cinquanta convé mirar enrere per negar amb tota energia que, amb Franco, almenys la situació econòmica va ser millor que en els actuals anys de depressió. Franco mai va ser el “últim regeneracionista”. A canvi, com ha dit Manuel Sanchis i Marco, Franco i la seva dictadura van ser la gran rèmora per al progrés econòmic i moral d’Espanya.

Viñas, Ángel: “Hambre, corrupción y sobornos en el Primer Franquismo (1939-1959)”

Viñas, Ángel: Sobornos: de como Churchill y March compraron a los generales de Franco, 2016, Ed. Crítica. 590 p. (BAB)

Ressenya de Antonio Cazorla Sánchez:   https://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISPNOV/article/view/3500/2136

Sinopsi: La història d’uns anys crucials, els que van de 1939 a 1943, en què Franco va poder haver embarcat a Espanya en la Segona Guerra Mundial -de fet, com ens mostra Viñas, va voler fer-ho- gràcies a l’aportació de nova documentació recentment desclassificada, tot seguint la complexa activitat política dissenyada per Gran Bretanya per evitar l’entrada d’Espanya a la guerra, incloent la “compra de voluntats” militars per unes sumes considerables, efectuada amb la col·laboració del banquer Juan March. En el llibre, però, hi ha molt més que això: hi ha una magistral descripció del món dels conspiradors i espies que envoltava el govern, i hi ha, sobretot, un esforç per explicar que hi ha darrere dels fets, desmitificant tòpics com els de l’entrevista entre Franco i Hitler a Hendaya, per oferir-nos una nova i més satisfactòria interpretació de la política espanyola en aquests anys.

Viñas, Ángel: Sobornos: de como Churchill y March compraron a los generales de Franco

Casals, Xavier: Franco y los borbones. Historia no oficial de la Corona Española. Ed. Ariel, (Nueva edición actualitzada, 2005 i 2019), 688 p. (BAB)

Sinopsi: Aquest assaig reconstrueix les relacions de Franco amb membres de tres generacions diferents de la família reial i revela les seves implicacions institucionals. Els vincles del dictador amb Alfons XIII, Juan de Borbón i el rei Juan Carlos marcaran l’evolució institucional de la monarquia, la instauració es realitzarà en funció dels designis del dictador. Això donarà peu a un complex marc d’intrigues i ambicions en múltiples direccions (polítiques, institucionals i familiars), i mostrarà els canvis en les actituds i els posicionaments de determinades personalitats en funció de les canviants conjuntures polítiques de la lluita pel poder.

Casals, Xavier: Franco y los borbones. Historia no oficial de la Corona Españ

Preston, Paul: Un poble traït: Corrupció, incompetència política i divisió social (A People Betrayed: Corruption, Political Incompetence and Social Division. Spain 1874–2014), Ed, Base, 2019, 768 p. (BAB)

Ressenya de Miquel Nistal “Un poble traït” a Blog Gaudir la Cultura, 20 març 2020. Ressenya completa: Un poble traït (1) i Un poble traït ( i 2)

El període històric estudiat comença amb la Restauració Borbònica de 1874 i comprèn tot el segle XX i els primers anys del segle XXI, acabant amb l’abdicació de Joan Carles I. Un petit detall en el subtítol de l’obra que en les edicions anglesa i castellana s’inicia l’any 1874 i en canvi la traducció catalana comença el 1876, moment inicial de la Constitució que formalitza la restauració. Paul Preston, autor de moltes obres sobre la història contemporània d’Espanya, aborda en aquest llibre la rica i tràgica història des de la perspectiva de les deficiències de la classe política espanyola. Comença amb la Restauració d’Alfons XII el 1874 i acaba amb l’inici del regnat del seu rebesnét Felip VI. L’eix del llibre fa èmfasi en com el progrés del país s’ha vist obstaculitzat per la corrupció i la incompetència de la classe política i com això ha provocat un trencament de la cohesió social que sovint ha rebut una resposta violenta i repressiva. Aquests tres eixos són ben palesos en les tensions que marquen les relacions entre l’Estat i Catalunya. Cadascun dels nou capítols del llibre, indicats a l’inici dels paràgrafs en negreta, són ressenyats de manera molt telegràfica.

Preston, Paul: Un poble traït: Corrupció, incompetència política i divisió social

Selecció i edició d’aquest recull bibliogràfic

Joan Solé Camardons, Llicenciat en Geografia i Història (UB), Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB-UAB), ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (2015-2020), fundador i coordinador de la Tertúlia Amics de la Història (amicsdelahistoria2015@gmail.com).

Catalunya i les minories nacionals en el context de la Societat de Nacions

Cicle “Catalunya i la Societat de Nacions”

Dijous 24/03/2022 – 18:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès)

TIPOLOGIA: Actes de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès

ACCÉS: Obert

ORGANITZADOR: En col·laboració amb Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.

Quin és el lligam històric entre Catalunya i la Societat de Nacions? Quines expectatives va generar l’organització precursora de les Nacions Unides en l’àmbit del reconeixement de les minories nacionals? Des de la visió de la causa independentista catalana, quins esforços d’internacionalització va fer el Comitè Pro-Catalunya durant els anys de vida de la primera institució multilateral?

En la tercera conferència del cicle “Catalunya i la Societat de Nacions” s’analitzarà la relació entre Catalunya i la Societat de Nacions en l’àmbit de les minories nacionals. L’acte comptarà amb les intervencions de:

Albert Balcells, catedràtic d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

José M. Garcia Izquierdo, historiador (Blanquerna-Universitat Ramon Llull).

Modera: Queralt Solé, investigadora i professora agregada del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Més informació

Exposició: 100 anys de la Societat de Nacions a Barcelona

Fins al 14 d’abril a l’espai Sant Honorat (plaça Sant Jaume), de dilluns a diumenge, d’11 a 19 h. Accés gratuït.

Vegeu aquí l’exposició

Comitè Pro-Catalunya


El Comitè Pro-Catalunya fou un dels organismes més actius dins del catalanisme radical en els intents d’internacionalització de la causa independentista catalana. Una prova n’és el fulletó enviat als delegats a la reunió del Consell de la Societat de Nacions a Sant Sebastià l’estiu del 1920 on es demanava la “revisió del Tractat d’Utrecht”. Fou presidit per Vicenç Albert Ballester, considerat també el creador de l’estelada, i per Pere Oliver i Domenge, que firmava amb el pseudònim de “Pere Rus”.

També intentaren incidir en la Conferència de Barcelona, distribuint-hi un fulletó trilingüe on, de nou, es reclamava la independència de Catalunya.

[Fulletó del Comitè Pro-Catalunya enviat als participants de la reunió del Consell de la Societat de Nacions a Sant Sebastià].[Font: Col·lecció privada. Fotografia: Jesús Galdón].

Bibliografia “Josep Fontana” a l’Ateneu Barcelonès

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Secció d’Història han preparat una llista bibliogràfica “Josep Fontana” en el marc de la conferència homenatge del dia 18 de novembre de 2021 “La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana”, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.

La llista conté les obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès:

  1. Autor principal: Llibres; Diaris i revistes (25 + 1 = 26 obres)
  2. Prologuista (40 obres)
  3. Compilador, editor literari; Traductor (8 + 1 = 9 obres)
  4. Orador (conferències a l’Ateneu Barcelonès: 8 enregistraments)

En total, són 83 obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que de ben segur no són totes les obres en què intervingué Josep Fontana.

AUTOR PRINCIPAL

Obres en les quals Josep Fontana és l’autor principal dels llibres o dels articles de revistes i diaris. Ordenades per ordre alfabètic per títol.

Fontana, Josep. Aribau i la indústria cotonera a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1963. [No disponible per a consulta]

Fontana, Josep. Aturar el temps: la segona restauració espanyola 1823-1834. Barcelona: Crítica, 2005.

Fontana, Josep. Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX. Barcelona: Ariel, 1975.

Fontana, Josep. Capitalisme i democràcia , 1725-1848 : com va començar aquest engany. Barcelona: Edicions 62, 2019.

Fontana, Josep ; Termes, Josep. Catalunya i Espanya al segle XIX. Barcelona: Columna, 1987.

Fontana, Josep. La construcció de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona: Base, 2005.

Fontana, Josep. La Crisis del antiguo régimen 1808-1833. Barcelona: Crítica, 1979.

Fontana, Josep. La crisi com a triomf del capitalisme : anàlisi del passat i perspectives marxistes. València: Edicions 3i4, 2018.

Fontana, Josep. De en medio del tiempo : la segunda restauración española, 1823 – 1834. Barcelona: Crítica, 2006.

Fontana, Josep. El Futuro es un país extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Fontana, Josep. La formació d’una identitat: una història de Catalunya. Vic: Eumo, 2014.

Fontana, Josep. La Guerra del Francès : 1808-1814. Barcelona: Pòrtic, 2008.

Fontana, Josep. Historia: análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Crítica, 1982.

Fontana, Josep. La Historia después del fin de la historia : reflexiones acerca de la situación actual de la ciència histórica. Barcelona: Crítica, 1992.

Fontana, Josep ; Ruiz Torres, Pedro ; Villares, Ramón. Historia de España.  Barcelona: Crítica/Marcial Pons, 2007. 12 volums .    

Fontana, Josep ; Aubet, M. Eugènia ; Valdeón Baruque, Julio ; Tenenti, Alberto ; Bahamonde Magro, Ángel ; Ruiz Torres, Pedro ; Plácido, Domingo ; Yun Casalilla, Bartolomé ; Fernández de Pinedo, Emiliano ; Pastor de Togneri, Reyna ; Borao, José Eugenio ; Ucelay Da Cal, Enric ; Veiga, Francisco. Història Universal Planeta. Barcelona: Planeta, 1991. 12 volums.

Fontana, Josep. Introducció a l’estudi de la història. Barcelona: Crítica, 1997.

Fontana, Josep. La Invasió napoleònica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981 .

Fontana, Josep. L’Ofici d’historiador. Girona: Documenta Universitaria, 2010.

Fontana, Josep. Por el bien del imperio: una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente, 2011.

Fontana, Josep. La Quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820. Barcelona: Crítica, 2001.

Fontana, Josep. La Revolució liberal a Catalunya. Vic: Pagès/Eumo, 2003.

Fontana, Josep. La Revolució de 1820 a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1961.

Fontana, Josep. El siglo de la revolución : una historia del mundo desde 1914. Barcelona: Crítica, 2017.

Fontana, Josep. Sobre la història i els seus usos públics. València: Universitat de València, 2018.

Revistes ; diaris

Delgado, Josep M. ; Fontana, Josep. El Comerç entre Catalunya i Amèrica (segles XVIII i XIX). Barcelona: L’Avenç, 1986.

PROLOGUISTA

Inclou les obres on Josep Fontana ha participat en la redacció d’un pròleg, introducció o presentació, així com estudis preliminars del tema a desenvolupar per l’autor del llibre. Ordenades per ordre alfabètic d’autor

Andrade Blanco, Juan Antonio. El PCE y el PSOE en la transición. Madrid: Siglo XXI España, 2015.

Arnabat i Mata, Ramon. La Revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Vic: Eumo/Universitat de Vic, 2001.

Arnabat i Mata, Ramon. Visca el rei la religió! La primera guerra civil de Catalunya contemporània (1820-1823). Lleida: Pagès, 2006.

Aymes, Jean-René. España y la Revolución Francesa. Barcelona: Crítica, 1989.

Batalla, Xavier. El mundo es una idea: Crónicas sobre la guerra y la paz. Barcelona: RBA, 2015.

Berg, Maxine. La Era de las manufactures, 1700 – 1820: una nueva historia de la revolución industrial británica. Barcelona: Crítica, 1987.

Capmany, Antoni de. Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar. Barcelona: Alta Fulla, 1988.

Capmany, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la Antigua ciudad de Barcelona. Barcelona: Alta Fulla, 2001.

Castells, Irene. La Utopía insurreccional del liberalismo: Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa. Barcelona: Crítica, 1989.

Claret i Miranda, Jaume. El Atroz desmoche : la destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936 – 1945. Barcelona: Crítica, 2006.

Cheyne, George J. G. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 1971 .

Cheyne, George J. G ; Fernández Clemente, Eloy. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 2011.

Childe, Gordon V. Qué sucedió en la historia. Barcelona : Crítica, 2002.

Davidson, Neil. Transformar el mundo: Revoluciones burguesas y revolución social. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Delgado, Josep M. Dinámicas imperiales 1650-1796 : España, América y Europa en el cambio institucional del sistema colonial español. Barcelona: Bellaterra, 2007.

Figuerola, Jordi. El Bisbe Morgades i la formació de l’església catalana contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994.

Florensa i Soler, Núria. Pere Aldavert: l’home, el periodista i el polític catalanista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

Franquet, Rosa. Història de la radiodifusió a Catalunya : del naixement al franquisme. Barcelona: Edicions 62, 1986.

Fuster Sobrepere, Joan. Barcelona i l’Estat centralista : indústria i política a la dècada moderada (1843-1854). Vic: Eumo, 2006.

García Rovira, Anna M. La revolució liberal a Espanya i les classes populars 1832-1835. Vic: Eumo, 1989.

Hobsbawm, E. J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Crítica, 2000.

Jaurès, Jean. Causas de la revolución francesa. Barcelona: Crítica, 1979.

Jiménez Villarejo, Carlos ; Doñate Martín, Antonio. Jueces, pero parciales : la pervivencia del franquismo en el poder judicial. Barcelona: Pasado & Presente, 2012.

Linebaugh, Peter ; Rediker, Marcus. La hidra de la revolución: marineros, esclavos y campesinos en la historia oculta del Atlántico. Barcelona : Crítica, 2005.

López Esteve, Manel. Els Fets d’octubre de 1934 a Catalunya. Barcelona: Base, 2013.

Lublinskaya, Aleksandra D. La crisis del siglo XVII y la Sociedad del absolutismo. Barcelona: Crítica, 1979.

Marsal, Joan F. La Nació com a problema: tesis sobre el cas català. Barcelona : Edicions 62, 1979.

Molinero, Carme. Una inmensa prisión: los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona: Crítica, 2003.

Monjo, Anna. Militants: la participació i democràcia de la CNT als anys trenta. Barcelona : Laertes, 2003.

Pérez de la Riva, Juan. Para la historia de las gentes sin historia. Barcelona : Ariel, 1976.

Pascual i Domènech, Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX : formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Crítica, 1990.

Pich i Mitjana, Josep. Almirall i el Diari Català (1879-1881): l’inici del projecte políticoideològic del catalanisme progressista. Barcelona: Institut d’Història Jaume Vicenç Vives /Eumo, 2003.

Pontón, Gonzalo. La lucha por la desigualdad : una historia del mundo occidental en el siglo XVIII. Barcelona: Pasado & Presente, 2016.

Ramisa i Verdaguer, Maties. El Baró de Savassona a València. “Separata de: Josep Fontana: Història i projecte social”. Barcelona: Crítica, 2004.

Risques, Manel. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.

Salomon, Noël. La vida rural castellana en tiempos de Felipe II. Barcelona : Planeta, 1973. [No disponible per a consulta]

Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista : Barcelona 1800 – 1854. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Thompson, E. P. La Formación de la clase obrera en Inglaterra. Barcelona: Crítica, 1989.

Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, 1872-1876. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Vilar, Pierre. Espanya i Catalunya: introducció a “Catalunya dins l’Espanya moderna. Barcelona: RBA, 2013.

COMPILADOR I EDITOR LITERARI

Josep Fontana ha participat com a compilador dins d’un recull de temes amb altres autors, com a editor literari o com a traductor. Ordenades per ordre alfabètic d’autor

Anes, Gonzalo. La economía española al final del Antiguo Régimen. Banco de España: Alianza, 1982 . 4 volums.

Bunge, Mario. ¿Tiene porvenir el socialismo?. Buenos Aires: Gedisa, 2015

Fontana, Josep. República, memòria històrica, valors de futur. Barcelona: CCOO del Barcelonès, 2006.

Gabriel, Pere ; Lluch, Ernest ; Molas, Joaquim ; Fontana, Josep ; Molas, Isidre ; Batllori, Miquel ; Giralt i Raventós, Emili ; Marfany, Joan Lluís ; Bohigas, Oriol ; Castellet, J. M. ; López Piñero, José María. Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1994. 9 volums.

Garrabou, Ramon ; García Sanz, Ángel ; Barciela López, Carlos Fernando ; Jiménez Blanco, José Ignacio ; Sanz Fernández, Jesús ; Fontana, Josep. Historia agraria de la España contemporánea. Barcelona: Crítica, 1985.

Vilar, Pierre ; Rauret, Anna M. ; Maluquer de Motes, Joan ; Termes, Josep; Salrach, Josep M. ; Batlle, Carme ; Sales, Núria ; Fontana, Josep ; Culla, Joan B.; Riquer i Permanyer, Borja de. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987. 10 volums.

Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Josep Fontana, historia y proyecto social: Jornadas de Debate del Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Barcelona: Crítica, 2004.

Traductor

Gerschenkron, Alexander. Atraso económico e industrialización. Barcelona: Ariel, 1973.

ORADOR

Arxius de veu o videoconferències en les quals Josep Fontana ha participat com a ponent o com a comentarista. Els arxius de so es poden trobar digitalitzats, o bé, es poden consultar els materials auditius a la biblioteca. Tots els arxius sonors o visuals es troben a la secció “Arxiu de la Paraula” de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Arxius sonors disponibles per a escoltar-se en línia a l’Arxiu de la Paraula

Fontana, Josep ; Jorba, Manuel ; Molas, Joaquim ; Ateneu Barcelonès ; Institució de les Lletres Catalanes . Bonaventura-Carles Aribau, 200 anys. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Arxius sonors disponibles en format casset o CD i, per tant, s’han de consultar a sala

Bassat, Luis ; Carreras i Puigdengolas, Josep M. ; Estapé, Fabià ; Foix, Lluís ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès. En memòria d’Ernest Lluch. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2001.

Fontana, Josep ; Izquierdo Brichs, Ferran ; Jamal, Salah ; Roure, Joan ; Ateneu Barcelonès. 40 anys de resistència palestina contra l’ocupació militar israeliana (1967-2007). Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2007.

Fontana, Josep.  Ernest Lluch i la renovació de la història a Catalunya. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2003 .

Fontana Bertan, Josep Maria ; Cabana, Francesc ; Fontana, Josep ; Pi de Cabanyes, Oriol ; Ateneu Barcelonès.  Joan Prim i Prats 1814-Madrid, 1870 : un crim que modificà la historia. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2011 .

Fontana, Josep ; Caminal i Badia, Miquel ; Candel, Miguel ; Castany i Magraner, Bernat ; Ateneu Barcelonès.  Per la República : la República de l’11 de febrer de 1873. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2005 .

Roig, Joan ; Jackson, Gabriel; Izard, Miquel ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès ; Raices Solidarias.  Història, passat i decret d’humanitats. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Materials visuals

Fontana, Josep ; Abelló i Güell, Teresa ; Casassas Ymbert, Jordi ; Colomines i Companys, Agustí ; Ateneu Barcelonès. Homenatge de l’Ateneu Barcelonès a Josep Termes. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2015 .

Més informació d’actes organitzats per Amics de la Història

També podeu veure el contingut de tres tertúlies sobre llibres de Josep Fontana organitzades per Amics de la Història:

La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Tertúlia d’Amics de la Història, 16 de novembre 2015

El millor homenatge és llegir els seus llibres, Tertúlia d’Amics de la Història sobre Josep Fontana, 22 d’octubre de 2018

L’ofici d’historiador i Por el bien del imperio. Tertúlia d’Amics de la Història sobre dos llibres de Josep Fontana, 5 febrer 2019

Dijous 18 de novembre a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la conferència: La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer. Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història

Presentació del llibre “La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas”. Norbert Bilbeny (ed),

Dimarts 19 d’octubre de 2021 a les 18.30h a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la presentació del llibre La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas. Norbert Bilbeny (ed), a càrrec de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Joan Villaroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Lourdes Lancho, periodista, i Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona.

Títol: La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas

Editor literari: Norbert Bilbeny

Estudi històric introductori: Paola Lo Cascio

Investigació documental: Noli Cabezas Ramírez

Edicions de la Universitat de Barcelona

Data d’edició: 2021

Pàgines: 456

Fullejar la publicació: http://www.edicions.ub.edu/hojear.aspx?fichero=13887.pdf

Sinopsi

La Segunda República española: textos fundamentales. Selección de leyes, discursos y proclamas, és un recull de 70 textos fonamentals de la Segona República espanyola, de gran valor testimonial i instrumental. Testimonial perquè aporten proves sobre diferents aspectes d’una època excepcional en la història d’Espanya i Europa; i instrumental perquè reuneix un material de difícil accés i el posa a disposició de tots aquells interessats en l’estudi d’aquest període: les principals lleis, els decrets de govern més decisius i un variat conjunt de proclames, discursos i escrits, sempre en favor del règim republicà. Paraules d’afirmació i compromís que segueixen ressonant avui per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa llavors marcada pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials. Els documents reproduïts es completen amb una selecció de 60 documents disponibles en línia. [Extret de la contraportada del llibre, a excepció de la darrera frase]

Ressenya del llibre

L’obra té un pròleg de nou pàgines de Norbert Bilbeny, editor literari de llibre, filòsof, professor i catedràtic d’Ètica de la UB; una introducció històrica de Paola Lo Cascio professora d’Història Contemporània de la UB, politòloga i historiadora; i la recerca documental que va a càrrec de Noli Cabezas Martínez, historiadora de la UB. També hi ha una magnífica selecció d’imatges, la majoria  poc conegudes, que il·lustren les portadelles de cada capítol, que ha anat a càrrec de Maria Lourdes Prades del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la UB.

Podeu llegir aquí la ressenya completa de Joan Solé Camardons al blog Gaudir la cultura  

Ricard Opisso. 14 d’abril 1931. Barcelona: Martí, Marí i Cia, [1931]. Font: pàgina de crèdits informada pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona

Segon recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història

Setze llibres sobre la República, la Guerra civil i el franquisme

Aquest segon recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història, inclou 16 llibres de temàtica històrica publicats de 2017 a 2021 i disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. No s’han inclòs els llibres que ja s’han presentat anteriorment en alguna activitat de l’Ateneu o un altre recull d’Amics de la Història com aquest de 2021 o aquest altre de 2020. No és, ni pretén ser, un llistat exhaustiu, sinó només indicatiu.

La temàtica predominant és la República i la Guerra civil i també el franquisme, enguany se celebren els 90 anys de la proclamació de la República i els 85 del cop d’estat feixista. Hi ha dos llibres d’Ángel Viñas, un sobre la Guerra Civil entesa com una història d’una conspiració i un altre sobre una anàlisi del principal error de la República. Trobareu també una anàlisi molt interessant  de David Martínez Fiol sobre el paper de la política com a creadora i destructora de llocs de treball durant la República i un altre sobre el naixement i desenvolupament de l’extrema dreta a la Barcelona republicana.  

També hi ha un llibre de Begoña Barrera, molt ben documentat sobre La Sección Femenina i el paper que va tenir en la configuració del paper de la dona en el franquisme, i un altre sobre Ángeles López de Ayala, una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle XIX i principis del segle XX. La selecció inclou també tres llibres sobre activistes, militants i republicans (1868-1977), els brigadistes i joves llibertaris, sovint molt poc coneguts o directament anònims.  

Quant al franquisme, s’analitza des de diferents punts de vista en quatre llibres que es complementen. Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. Un segon llibre col·lectiu,  mostra la naturalesa, els mecanisme de pervivència i l’empremta de la dictadura. Un tercer és el dietari de Gaziel Meditacions en el desert (1946-1953) i el quart una història de l’exili jueu a Barcelona o com el franquisme va fer desaparèixer les famílies jueves.

Sobre la corrupció s’han editat en aquest breu període, almenys, el llibre de Josep Maria Torras i Ribé sobre la corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808) i un altre sobre la corrupció a l’Espanya contemporània amb un enfocament interdisciplinar, dirigit entre altres, per Borja de Riquer. Finalment, un llibre col·lectiu coordinat per Carles Viñas amb 22 capítols, 22 autories i 900 pàgines sobre la història de l’esquerra independentista.

Cada llibre té una breu fitxa bibliogràfica, una sinopsi i una o més ressenyes, que no estalvien de llegir el llibre, però que ens ajuden enfocar o potser a decidir la nostra lectura.   Selecció de les obres: Joan Solé Camardons, coordinador de la Tertúlia Amics de la Història.

¿Quién quiso la guerra civil? Historia de una conspiración, Ángel Viñas, ed. Crítica, 2019, 504 p.

Sinopsi: Sembla que, més de vuitanta anys després de l’inici de la guerra, la pregunta del títol d’aquesta obra hauria de tenir una contestació clara. No obstant això, no és així. Fruit d’una rigorosa investigació, aquest llibre aborda les encara poc conegudes maniobres monàrquico-feixistes contra la República: al principi des de França per obtenir fons, en general de les classes adinerades i, en particular, de Juan March. Menys coneguts són els reeixits contactes per emparaular el subministrament de modern armament estranger i rentar el cervell de les guarnicions a través d’un mecanisme de coordinació civil i militar que ara es desvetlla. Amb documents procedents d’arxius espanyols, britànics, francesos i noves evidències localitzades a Roma queden per fi al descobert l’estratègia dels conspiradors, les gestions dels seus principals homes de confiança i la intenció de restaurar la monarquia per establir un règim similar al de Mussolini i en el qual Franco no hagués estat mai el principal protagonista. Més info aquí. Vegeu-ne un fragment

Ressenya de Jaime Salinas, J. (2020). “¿Quién quiso la Guerra Civil? Una conspiración y varias tramas. Cultura De La República”. Revista De Análisis Crítico (CRRAC), (4), 175–176. https://revistas.uam.es/crepublica/article/view/13299/13096

Article de Javier Andrés aquí a “Reflexión ante la obra ¿Quién quiso la Guerra Civil? de Ángel Viñas” a Sociología crítica. Artículos y textos para debate y análisis de la realidad social.

El gran error de la República. Entre el ruido de sables y la ineficacia del Gobierno. Ángel Viñas, ed. Crítica, 2021, 576 p.

Sinopsi:  Per què la República no va parar el cop d’Estat? El pronunciament de juliol de 1936 i la guerra civil no van ser inevitables. La República va poder preveure el cop d’estat i desarticular la conspiració que havia anat teixint durant anys. Ángel Viñas revela com els serveis de defensa interior i exterior van detectar els riscos i amenaces d’involució, però també com els governs d’Azaña i Casares Quiroga no van fer cas del soroll de sabres contra la democràcia. Això va permetre que romanguessin en el cor mateix dels mecanismes de defensa republicans elements de la clandestina Unió Militar Espanyola (UME), partícips de la confabulació monàrquica. Gràcies a documentació procedent d’una dotzena d’arxius espanyols, francesos, anglesos, italians i belgues, aquest nou llibre reconstrueix tant les maquinacions dels futurs revoltats com, i sobretot, el fracàs governamental a l’hora de decapitar una conjura emparada per Itàlia feixista. Vegeu-ne un fragment.

Ressenya de Jesús María Montero Barrado: “Acerca del llibro El gran error de la República de Ángel Viñas” a Rebelión 05-04-2021.

Leviatán en Cataluña. La lucha por la administración de la Generalitat republicana (1931-1939), David Martínez Fiol, ed. Espuela de Plata, 2019, 296 p.

Sinopsi: La documentació d’aquest llibre mostra i exposa les lluites internes que van tenir lloc en el sí de d’Esquerra Republicana de Catalunya per controlar l’administració pública, tant la central com l’autònoma a Catalunya. No només això, sinó també les ràbies i frustracions de republicans, socialistes, comunistes i separatistes anti-ERC que van quedar fora del repartiment de càrrecs i llocs de treball públics de la reinventada, per l’Estatut d’autonomia de 1932, Generalitat de Catalunya. Acusacions de favoritisme, de malversació de fons públics, prevaricacions que van sortir a la llum dels editorials del moment com a mostra de la lluita per l’administració de la Generalitat republicana.

Ressenya de Carles Geli aquí “La política, un lloc de treball”, Quadern EL PAÍS, 31-10-2019

Ressenya d’Andreu Navarra aquí “Desfent mites sobre la República a Catalunya”, El Nacional, 31-10-2019

Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936), José Fernando Mota Muñoz, Publicacions Universitat de València, 2020, 462 p.

Sinopsi: L’obra s’estructura en quatre parts. La primera es titula “Orígens” i traça un panorama de l’extrema dreta abans de la proclamació de la Segona República que constitueix una mena de retrat de família, a l’aparèixer l’univers esportiu (amb la Penya Ibèrica) i el polític. La segona part, “Reconstrucció”, exposa com es va recompondre la ultradreta durant la Segona República fins als anomenats fets d’octubre de 1934. La tercera part, “Oportunitat” analitza la important connexió amb els militars que es van revoltar el 1936 i la quarta i última, “Fracàs”, se centra en el triomf de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936 i la revolta. Més info aquí. Fitxa del llibre.

Ressenya de Xavier Casals a “Así era la ultraderecha de Cataluña en los años republicanos” a Blog Xavier Casals. Blog sobre extremisme i democràcia.

Ressenya de Francesc Valls: “Fascistas catalanes: pocos, pero al abrigo de los poderesElDiario.es 4-04-2020.

La Sección Femenina, 1934-1977. Historia de una tutela emocional, Begoña Barrera, Alianza editorial, 2019, 552 p.

Sinopsi: El record de la Sección Femenina està lligat de manera indissociable a la memòria del Franquisme. Fundada en l’època republicana, l’organització dirigida des del seu naixement per Pilar Primo de Rivera es va consolidar durant la Guerra Civil i va aconseguir la seva més gran autoritat durant la dictadura, quan va intentar, i en bona mesura va aconseguir, fer-se omnipresent en la vida de les dones. Des de la postguerra, diverses generacions de dones van créixer a la seva ombra i van ser educades d’acord amb els seus principis ideològics. Begoña Barrera estudia, en una completa cronologia de l’organització que cobreix des de 1934 a 1977, els mitjans que la Sección Femenina va emprar en la seva tasca de formació i propaganda: revistes, manuals escolars, documentals cinematogràfics i de el NO-DO, programes de ràdio i televisió al costat d’una àmplia i variada documentació consultada, majoritàriament inèdita, l’autora realitza una exploració tan exhaustiva com precisa de l’estructura de la pròpia organització i de la visió que sobre la dona i la feminitat que les falangistes van projectar.

Ressenya de Gabriela de Lima Grecco aquí:  “Begoña Barrera: La Sección Femenina 1934-1977. Historia de una tutela emocional”, Madrid, Alianza Editorial, 2019, 546 págs. Historia Y Política, 43, 440-442. https://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/69759

Ángeles López de Ayala. Republicana revolucionària, lliurepensadora, anticlerical, maçona i feminista (1858-1926), Raül Aguilar Cestero, Icaria editorial &UPEC, 2019, 144 p.

Sinopsi: Ángeles López de Ayala, és una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle xix i principis del segle xx. Una dona excepcional amb una biografia extraordinària, equivalent al que seria Emma Goldman per al món anglosaxó, però no tan coneguda ni estudiada com aquesta. La vida de López de Ayala està plena d’exemples de superació personal i de valentia davant les adversitats, d’intel·ligència emocional i de capacitat professional i creativa, d’altruisme i de solidaritat i d’una gran capacitat per a l’anàlisi social i el pensament crític i teòric. Fruit d’aquestes capacitats, la seva vida es va veure immersa en continus escàndols causats per les seves idees, accions polítiques i intervencions públiques; va ser objecte de persecució política per part de governs, d’enemics polítics i de poders omnipresents com l’Església catòlica; va haver d’afrontar diversos judicis i condemnes de presó i, fins i tot, va ser objecte de diversos intents d’assassinat que van estar a punt d’acabar amb la seva vida. Aquesta convulsa biografia i les seves grans virtuts i capacitats van convertir Ángeles López de Ayala en un dels principals referents del moviment feminista a Catalunya i Espanya, des de finals del segle xix fins als anys vint del segle XX.

Pròleg de Jordi Serrano Blanquer Rector de la UPEC aquí

Activistas, militantes y propagandistas. Biografías en los márgenes de la cultura republicana (1868-1978), Eduardo Higueras Castañeda, Rubén Pérez Trujillano i Julián Vadillo Muñoz (coords), 2018,  ed. Athenaica, Clásicos e inéditos del Derecho público español, 440 p.

Sinopsi: En aquesta col·lecció d’aproximacions biogràfiques, s’exploren els marges de la cultura republicana i el moviment obrer, allunyant-nos del discurs i l’experiència dels màxims dirigents de les agrupacions democràtiques i les organitzacions obreres, per destacar la dels seus quadres intermedis i inferiors. Si des de mitjans de segle XIX la democràcia va articular un moviment de masses, no va ser només per la brillantor d’aquests líders que sovint van donar nom als partits republicans. Igualment, es pot afirmar respecte a les organitzacions obreres. Per contra, l’aportació dels activistes, els militants i propagandistes que impulsaven comitès, difonien les doctrines en fullets i periòdics locals, aixecaven partides armades o agitaven a les masses en les reunions polítiques, va ser crucial.

Per a això, s’ha assignat un conjunt de figures representatives. El propòsit no és tant rescatar de l’oblit, sinó projectar-hi un marc en aquest espai en el qual es vertebrava l’arquitectura de la mobilització obrerista i republicana en tota la seva heterogeneïtat. Perquè, precisament, la parcel·lació interna de les cultures polítiques ha estat un dels problemes que més han ocupat als historiadors en els darrers anys. Més enllà de la taxonomia que diferencia cultures o subcultures polítiques com espais homogenis, com imaginaris ben definits i amb fronteres nítides, la perspectiva biogràfica permet observar com els marges entre tradicions polítiques van ser, sovint, inexistents. La fluïdesa entre diferents imaginaris, les zones de contacte, les vies per travessar aquestes límits o fins i tot la possibilitat del transfuguisme mostren una imatge menys rígida o immòbil d’aquesta cartografia política. Explorar les zones de contacte és el segon dels objectius d’aquest llibre.

Finalment, s’ha prioritzat dins de la selecció una presència important de personatges que van traduir el seu imaginari polític en propostes jurídiques concretes. Projectaven i reproduïen, d’aquesta manera, una cultura política; una visió constitucional, en termes jurídics. L’objectiu, en aquest cas, és subratllar el pes de la cultura constitucional en el si del magma radical que es desenvolupava en els confins de el moviment republicà i les organitzacions obreristes.

Ressenya de “Archivos de la Historia”aquí

Brigadistes. Vides per la llibertat. Jordi Martí-Rueda, pròleg de Jordi Borràs i epíleg de Raül Romeva a la 4a edició, ed. Tigre de paper, 2020, 160 p.

Sinopsi: A Fanny Schoonheyt li deien la dona més valenta de Barcelona. Felicia Browne va decidir que havia arribat l’hora de deixar els pinzells i agafar un fusell. Els germans Nielsen es van enfilar a tres bicicletes i van pedalar des de Copenhaguen fins al Pirineu. En un vagó de tren ple de soldats, a la infermera Penny Phelps l’amoïnava la bota de vi que s’acostava, de mà en mà i de boca en boca. Durant la Guerra Civil va passar una cosa extraordinària. Milers d’homes i dones d’arreu del món van deixar família, feina i un món en pau per creuar la frontera i combatre el feixisme a la península Ibèrica. Mai en la història s’havia vist un gest de solidaritat com aquest, i mai s’ha tornat a veure. Brigadistes hi posa noms i mirades, amb seixanta relats i seixanta fotografies. Podrien ser històries de novel·la, però son reals i ben humanes. I ens diuen una cosa: sota l’èpica de la Guerra Civil també s’estimava, es tenia coratge i por, i ganes de plorar i fins i tot de riure. Reviure aquestes vides, avui, és més oportú i saludable que mai.

Ressenya de Marc Geli Taberner aquí “Brigadistes. Vides per la llibertat. La Guerra Civil en el laberint internacional” a AB Origine.

Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939), Sònia Garangou, ed. Gregal, 2017, 430 p.

Sinopsi: La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil. Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo. Més info aquí

Ressenya aquí a “Notes de Lectura. Els joves anarquistes catalans durant la República i la Guerra Civil” a Serra d’Or.

¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Martí Marín, ed. Eumo, 2019, 224 p.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932 i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista. El resultat és un exercici de síntesi que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

Ressenya de Marc Gil aquí a Segle XX. Revista catalana d’història, 13 (2020)

La alargada sombra del franquismo. Naturaleza, mecanismos de pervivencia y huellas de la dictadura, Asunción Esteban Recio, Dunia Etura i Mateo Tomasoni (cordinadors),  Comares editorial,  2019,  464 p.

Sinopsi: El franquisme és un assumpte recurrent en la historiografia espanyola i possiblement un dels principals temes de debat en la història d’Espanya. No obstant això, encara queden qüestions pendents d’estudi com la seva naturalesa, els motius de la seva llarga durada o les empremtes que ha deixat en la societat actual. Amb un enfocament multidisciplinari, reconeguts experts en la matèria aborden en aquest llibre aquestes preguntes des de diferents perspectives, que van des de l’anàlisi històrica, sociològica, o educativa al de gènere. El resultat és una ponderada i estesa reflexió que afronta qüestions essencials com les arrels ideològiques, la construcció i consolidació del sistema, els instruments de dominació i legitimació del règim; el control i el paper exercit pels mitjans de comunicació en la configuració de la mentalitat, i l’herència político-institucional i sociològica del franquisme. Ja seria hora de tancar aquest negre capítol de la nostra història recent, per la qual cosa resulta imprescindible, com defensen els especialistes en els arxius, conservar les proves escrites de les violacions dels drets humans. Avui més que mai, el plantejament aquí proposat contribueix a aportar nous enfocaments per tal d’ampliar i enriquir el debat sobre el franquisme. Per això, l’objectiu  de l’obra és demostrar que només a través de l’estudi crític del passat pot entendre el present i, alhora, recuperar una memòria que ens pertany a tots. Més info aquí

Ressenya de Matteo Tomasoni aquí

Meditacions en el desert (1946-1953) Agustí Calvet “Gaziel”, pròleg de Jordi Amat, L’Altra editorial, 2018, 352 p.

Fragment a títol de sinopsi: «Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys –de 1936 a 1956– jo escrivia per a mi tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim. Les pàgines que el componen no foren pas confegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953, són filles d’una gran esperança fallida: la que jo tenia –com altres incomptables espanyols– de veure redreçada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l’esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar i comentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Civil Espanyola –passada totalment a l’exili i sense barrejar-me per res en l’esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres–, vaig trobar-me que aquí havia estat arrasada tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i els periodistes, enregimentats, en agents de la dictadura. Debolida de soca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-me’n una de nova. Un instint irreprimible, però, m’empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestes meditacions solitàries són articles nonats.»

Ressenya de Jaume Claret aquí: “La nostra història és pura zoologia” a Llegim ARA, 06/10/2018.

Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954), Manu Valentín,  2019, Ed. Comanegra, 240 p.

Sinopsi: Aquest llibre vol omplir un buit deixat per la historiografia i teixir el fil de la memòria col·lectiva d’una comunitat d’exiliats jueus que van lluitar per establir-se a la ciutat de Barcelona gairebé sense suport. L’historiador Manu Valentí aconsegueix rescatar la memòria dels protagonistes i eleva les seves experiències personals a la categoria d’esdeveniments històrics basant-se en una àmplia documentació, en gran part inèdita (corresponent a arxius no consultats), en fonts que han tractat les crisis dels exiliats a diverses etapes i en entrevistes amb els refugiats i els seus descendents.

Ressenya de Sílvia Marimon: “Les famílies jueves que el franquisme va fer desaparèixer de Barcelona” diari ARA 20/10/2019.

Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808), Josep Maria Torras i Ribé, Rafael Dalmau ed., 2020, 224 p.

Sinopsi: La tesi principal d’aquesta obra és que la implementació del decret de Nova Planta a Catalunya no només va abolir les institucions catalanes, sinó que va intentar canviar el model social, «imposant una estamentalització obsessiva de la societat i les institucions, en detriment de la burgesia mercantil, de la menestralia i dels gremis». Estem davant, així doncs, d’un treball d’història social que es pregunta per les conseqüències que va tenir la implantació del règim borbònic en la societat catalana després de 1714. Dit d’altra manera, l’obra narra el fracàs que va experimentar el model institucional de la Nova Planta a Catalunya i les dificultats que va haver d’afrontar per esdevenir funcional.

Ressenya d’Ivan Gracia Arnau a la revista AB Origine.

La Corrupción política en la España contemporánea: un enfoque interdisciplinar, Borja de Riquer, Joan Lluís Pérez Francesch, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano (dirs), Marcial Pons Ediciones de Historia, 2018, 696 p.

Sinopsi: La corrupció política s’ha convertit avui en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Són molts els que la consideren un problema de primera magnitud perquè afecta de manera perillosa la confiança en la política i la qualitat de la democràcia. Per analitzar amb rigor com ha estat possible arribar a una situació tan greu com la present, aquesta obra ofereix una sèrie d’aproximacions de caràcter interdisciplinari (història, ciència política, economia, dret penal, etc.) que contemplen els dos últims segles de l’Espanya contemporània, així com aspectes rellevants dels estudis europeus sobre aquesta xacra.

Ressenya de Carlos Dardé aquí . “La corrupción, bajo la lupa històrica” a RdL Revista de Libros

Història de l’Esquerra Independentista, Carles Viñas (coordinació), pròleg de Blanca Serra i epíleg d’Anna Gabriel, ed. Tigre de Paper, 2021, 900 p.

Sinopsi:  Història de l’Esquerra Independentista, coordinat per Carles Viñas, és una obra enorme que relata en profunditat i rigor la trajectòria de cinquanta anys d’aquest moviment, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en els esdeveniments polítics i socials dels darrers temps als Països Catalans. A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans.

El PSAN va ser el germen del que anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista. El llibre recull la història d’aquest moviment que ha crescut, s’ha diversificat i ha esdevingut decisiu en l’evolució de l’independentisme i les esquerres dels Països Catalans. Al llarg dels 22 capítols, descobrim l’evolució i plantejaments d’un moviment que ha estat determinant en la política contemporània.

Ressenya de Joan Esculies aquí : “Història de la mà esquerra (independentista)” Quadern EL PAÍS, 20 de maig de 2021.

Ressenya de Ferran Lupescu aquí: “Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer” Vilaweb, 13-04-2021

Més info aquí