Exili | Secció d'Història

Dilluns 6 de maig de 2019 a les 19h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), tingué lloc la conferència Els dos exilis de la Guerra Civil, 1936 i 1939 a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois, historiador i coeditor de l’obra A 80 anys del cop d’estat de Franco, 2018.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’AB.

La violència dels primers mesos de la Guerra Civil a Catalunya es traduí en una nombrosa xifra de víctimes i l’exili de milers de persones a diferents països europeus, en especial França i Itàlia. Un èxode, que per diferents motius, encara avui ha restat força descuidat per la historiografia catalana. Es coneix com l’exili de 1936.

Imatge: Portada de la Tribuna Illustrata, diari italià que parlava de l’arribada dels catalans a Gènova el 9 d’agost de 1936.

El progressiu avanç de les tropes franquistes obligà a milers de persones a fugir de Catalunya inicialment direcció a França. Un total d’aproximadament 470.000 individus provinents de tot l’Estat espanyol travessaren la frontera. Posteriorment, milers d’ells acabaren sent internats en camps de concentració improvisats i en condicions molt deplorables.

Els militars republicans no van poder entrar a França fins al 5 de febrer i van ser enviats als camps de concentració. AUGUSTE CHAUVIN (ARCHIVES DÉPARTEMENTALES DES PYRÉNÉES-ORIENTALES)

Tanmateix hi hagueren molts catalans que pogueren exiliar-se a França, Londres o a països de l’altra banda de l’Atlàntic com Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Veneçuela, la República Dominicana o els Estats Units. Un dels fets més tràgics d’aquest exili fou l’assassinat, per part del règim franquista, del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover el 15 d’octubre de 1940, el qual havia estat detingut inicialment a França per la Policia Militar Alemanya.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial feu que molts republicans s’allistessin a les Companyies de Treballadors Estrangeres i posteriorment s’integressin a la resistència antinazi després de l’ocupació Alemanya. Un important nombre d’ells foren detinguts i deportats en algun camp nazi (especialment a Mauthausen). Dels 9.446 deportats que coneixem actualment, uns 3.000 eren nascuts a Catalunya i uns 1.800 no sobrevisqueren.

Text de Josep Lluís Martin Berbois

Per saber-ne més: Museu Memorial de l’Exili

El 17 de març de 2015 tingué lloc la conferència L’exili austriacista a càrrec d’Agustí Alcoberro dins del cicle L’endemà del 1714

Presenta, Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

L’exili austriacista va ser l’abandó forçós d’Espanya d’austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d’Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l’Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d’Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones van fugir del govern borbònic. Molts dels exiliats es van refugiar a Viena al costat de l’Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI.

Un episodi per a molts desconegut, l’exili dels catalans a Àustria després de la pèrdua de la Guerra de Successió rep per fi el tractament que es mereixia de la mà d’Agustí Alcoberro. Amb aquest detallat estudi veurem les peripècies d’uns homes que marxaren a milers de quilòmetres lluny de la seva llar natal per, de manera insospitada fins ara, viure i prosperar a l’Imperi Austríac, on deixaren una empremta que encara avui en dia hom pot sentir en aquelles terres.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la paraula http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/992