Sesenta millones de romanos. La cultura del pueblo en la antigua Roma és un llibre d’assaig històric de l’historiador Jerry Toner, director d’estudis clàssics al Churchill College de la Universitat de Cambridge. Publicat originalment en anglès el 2009 (Popular Culture in Ancient Rome) i traduït al castellà per Editorial Crítica l’any 2012.
Sinopsi
Les històries de Roma solen parlar-nos tan sols de les elits dirigents i de la seva cultura. Aquest llibre, per contra, fa referència al poble romà: a la massa de 50 a 60 milions d’artesans, treballadors, camperols, captaires o esclaus que formaven el 99 per cent de la societat i que compartien una cultura integrada per les seves estratègies de vida i per les seves formes d’entreteniment, de vegades netament subversives. Jerry Toner ens introdueix en aquest ‘món al revés’ i ens guia per terrenys fascinants, i fins ara mai estudiats, com el de la salut mental en uns temps plens de tensions o el de la història sensorial, en un intent de reconstruir un món de sentits, olors i sensacions que separava el poble de l’elit, i que és també molt diferent del nostre.
Mosaic trobat al Colosseu romà, que representa un esclau lluitant amb un lleó.
Guió de lectura i de debat al seminari
Les fonts. En quines fonts es basa el llibre per parlar de Roma? Què tenen d’excepcional aquestes fonts?
El territori de l’imperi romà. Qui el recorria? Perquè era tan gran? Quina relació té amb la gran abundància d’esclaus a Roma?
La demografia. Quina importància té la família. Com era la vida de les dones. Com era la infància
L’habitatge urbà. Hi va haver una crisi de l’habitatge.
La dimensió religiosa. El pes social de la religió oficial. La importància de la màgia i la endevinació. Per què es va estendre el cristianisme?
El mosaic representa un episodi d’una comèdia, ja que les figures porten màscares teatrals. Les figures toquen instruments musicals sovint relacionats amb el culte de Cíbele: la pandereta, petits címbals i la flauta doble. Aquest mosaic en particular data del segle I aC, però l’escena es coneix des del segle III aC en endavant. Es troba en pintures i mosaics fins al segle III dC.
El llibre “Sesenta millones de romanos” de Jerry Toner explora la cultura popular a l’Antiga Roma, enfocant-se a la vida de la majoria de la població, que rarament va deixar registres escrits. Toner investiga com els romans comuns afrontaven la vida, la salut mental, la transgressió de normes i les experiències sensorials. Proposa que, tot i que hi havia una clara diferència entre la cultura d’elit i la popular, totes dues estaven interconnectades. L’autor també analitza la resistència popular i la transformació cultural cap al cristianisme, i destaca la complexitat de l’experiència romana més enllà dels emperadors i les elits.
Data i hora: Dimarts 6 octubre 2026, 18,30h, Sala Oriol Bohigas. Accés obert, sense inscripció.
Ponents: Giovanni C. Cattini, historiador i professor (Universitat de Barcelona) i Joan Esculies, historiador i professor (Universitat de Vic).
Modera: Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès i autor del llibre “El complot de Prats de Molló”
Organitza: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Del complot del Garraf als fets de Prats de Molló. Un gir del catalanisme?
Entre el complot del Garraf de 1925 i els fets de Prats de Molló de 1926, el catalanisme viu una etapa de radicalització política marcada per la dictadura de Primo de Rivera, la repressió del catalanisme i l’exili. Dos episodis fallits, però de gran transcendència, que permeten plantejar fins a quin punt es va produir un gir del catalanisme cap a l’acció insurreccional i independentista.
El complot del Garraf, protagonitzat per sectors del catalanisme radical que projectaven un atemptat contra el rei Alfons XIII, i l’intent de Francesc Macià d’organitzar una incursió armada des de França representen dues formes diferents d’entendre la lluita contra la dictadura. Si el primer episodi posa de manifest les tensions i les divisions dins del nacionalisme radical, els fets de Prats de Molló van convertir Macià en una figura de projecció internacional i van contribuir a consolidar el prestigi del seu projecte polític.
La sessió proposa, així, revisar aquests dos episodis més enllà del mite i de la seva lectura posterior: què hi havia realment darrere del Garraf i de Prats de Molló? Quina relació hi havia entre les diferents famílies del catalanisme radical? I, sobretot, van significar aquests episodis un gir decisiu del catalanisme cap a l’independentisme i la via insurreccional?
Giovanni C. Cattini, historiador i professor de la Universitat de Barcelona, és especialista en nacionalisme català i en la dimensió internacional dels moviments polítics. És autor d’El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana, (2009), on a partir d’una investigació en arxius catalans, espanyols i italians, Cattini reconstrueix la xarxa de col·laboracions, delacions i espies que envoltaven el complot. En L’aixecament de Prats de Molló. L’Exèrcit Català de Macià (2021), obra en què amplia la recerca sobre la preparació de l’aixecament, la vigilància diplomàtica espanyola i les xarxes d’informació que van envoltar l’operació. Vegeu l’apunt del Blog d’Història en la sessió impartida per Giovanni C. Cattini.
Joan Esculies, historiador, escriptor i professor agregat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya- ha dedicat bona part de la seva recerca al catalanisme polític, els nacionalismes europeus i els seus dirigents. Entre les seves obres destaquen Joan Selves, de l’alcaldia republicana de Manresa a governar l’ordre públic de Catalunya (2023), una biografia que permet entendre l’evolució del catalanisme republicà en els anys posteriors a la dictadura. I Estat Català (1922-1931). De Prats de Molló a la Generalitat (2022), Fundació Irla. edició no venal. L’obra analitza l’evolució d’Estat Català des de la seva fundació com a “partit-moviment” l’any 1922, emmirallat en el republicanisme irlandès, fins a la seva confluència en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el 1931. També va publicar «Els qui van parlar. La delació separatista del complot de Prats de Molló» a Rubrica Contemporanea, vol. XII, n. 25, 2023, pp. 187-207.
Més informació
Giovanni C. Cattini: Els fets de Prats de Molló (1926), sessió 7a del curs Aula Ateneu Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930), direcció acadèmica: Jordi Roca Vernet; coordinació: Joan Solé Camardons, 21 de maig 2024. Blog d’Història
Joan Esculies: Estat Català, 1922-1931: el partit-moviment independentista que va contribuir al naixement d’ERC. Fundació Irla. Eines núm. 45, 2022. Descarregar PDF
Ricard Faura i Homedes: El complot de Prats de Molló (1r. Premi Enric Borràs d’Història Militar de Catalunya), El Llamp, 1991
Dilluns 5 d’octubre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. La cultura com a front de combat (1936-1939). Ferran Soldevila i altres intel·lectuals.
Tertulià convidat Enric Pujol, historiador, escriptor i curador de l’obra Dietaris de la República i la guerra (1931-1939). Ferran Soldevila.
Presenta: Jaume Comas, actor i historiador.
Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Ferran Soldevila fou un dels intel·lectuals més destacats de la Catalunya republicana. Paral·lelament a la seva activitat pública com a historiador i articulista a la premsa, durant els anys trenta escrigué un dietari personal en el qual consignà tant la seva quotidianitat i intimitat com composicions literàries o reflexions polítiques i intel·lectuals. Sobretot durant la guerra, moment en què reafirmà el seu compromís amb Catalunya i amb la legalitat republicana.
Dietaris de la República i la guerra (1931-1939) és un volum dels dietaris que Soldevila va incloure en el recull Al llarg de la meva vida, publicat el 1970, en el qual aplegava diferents escrits de caràcter autobiogràfic. No n’és, tanmateix, una simple reedició, ja que aleshores foren censurats per les autoritats franquistes.
Ara els curadors, Enric Pujol i Francesc Foguet han pogut restituir-lo i també han confrontat el manuscrit i el mecanoscrit originals per tal de recuperar aquells fragments autocensurats a causa de les circumstàncies del moment. Fet i fet, el present volum esdevé un document excepcional que ens ofereix un testimoni d’uns anys convulsos i esperançadors i que, juntament amb els dietaris de l’exili i el retorn representa un dels cicles dietarístics fonamentals de la literatura catalana
En el seminari de lectura ens concentrarem en els 50 capítols del Gènesi. S’han organitzat en 11 blocs per tal d’ordenar el debat: els discutirem un per un, per veure quines preguntes suggereixen i quina ha estat la seva influència en cada cas.
BLOC 1 LA CREACIÓ
1. La creació del món.
BLOC 2 EL JARDÍ DE L’EDEN
2. La creació de l’home i la dona; el jardí de l’Edèn.
“Caín i Abel” Ticià, (1542-44) Basílica de Santa Maria della Salute
BLOC 4 EL DILUVI
6. La corrupció de la humanitat; Déu ordena construir l’arca
7. El diluvi universal
8. Les aigües baixen; Noè surt de l’arca
9. L’aliança amb Noè; la vinya
10. Les nacions descendents de Noè
BLOC 5 LA TORRE DE BABEL
11. La torre de Babel; genealogia fins a Abram
BLOC 6 ABRAHAM
12. La crida d’Abram; viatge a Canaan i Egipte
13. Separació d’Abram i Lot
14. Abram allibera Lot; Melquisedec
15. L’aliança de Déu amb Abram
16. Agar i el naixement d’Ismael
17. L’aliança de la circumcisió; Abram passa a dir-se Abraham
18. Els tres visitants; Abraham intercedeix per Sodoma
19. Destrucció de Sodoma i Gomorra; Lot i les seves filles
20. Abraham i Abimèlec
BLOC 7 ISAAC
21. Naixement d’Isaac; expulsió d’Agar i Ismael
22. El sacrifici d’Isaac
23. Mort i sepultura de Sara
24. El casament d’Isaac i Rebeca
25. Mort d’Abraham; Esaú i Jacob
26. Isaac i Abimèlec
BLOC 8 JACOB
27. Jacob roba la benedicció d’Esaú 28. Jacob fuig cap a Haran; el somni de l’escala 29. Jacob amb Laban; casament amb Lia i Raquel 30. Els fills de Jacob; els ramats de Jacob 31. Jacob fuig de Laban 32. Jacob lluita amb l’àngel; es prepara per trobar Esaú 33. Reconciliació de Jacob i Esaú 34. La violació de Dina
35. Jacob torna a Betel; mort de Raquel 36. Genealogia d’Esaú (Edom)
BLOC 9 JOSEP A CANAAN
37. Josep venut pels seus germans
38. Judà i Tamar
BLOC 10. JOSEP A EGIPTE
39. Josep a casa de Putifar; empresonat
40. Josep interpreta els somnis dels presoners
41. Josep interpreta els somnis del faraó; nomenat governador
42. Els germans de Josep van a Egipte
43. Segona visita a Egipte amb Benjamí
44. La copa d’argent; Judà intercedeix
45. Josep es revela als seus germans
BLOC 11 JACOB A EGIPTE
46. Jacob i la família baixen a Egipte
47. Jacob davant el faraó; la fam a Egipte
48. Jacob beneeix els fills de Josep (Manassès i Efraïm)
49. Les benediccions finals de Jacob als seus fills
50. Mort de Jacob i de Josep
Més informació
La BCI (Bíblia catalana, traducció interconfessional), la versió més moderna i acurada de la Bíblia en català, ara en una aplicació web que permet llegir, cercar i estudiar el text complet o per llibres.
L’aplicació permet cercar qualsevol text a partir de la citació. Conté una completa eina de recerca per trobar tots els textos de la Bíblia on apareix una determinada paraula, o bé dues paraules, o una frase, etc.
Completa l’aplicació un ric vocabulari bíblic, amb una explicació dels principals termes i noms relacionats amb la Bíblia. Tant en les notes com en el Vocabulari, les citacions bíbliques contenen enllaços que permeten llegir directament el text citat.
Dimecres dia 10 de juny a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus”
Gemma Domènech, historiadora de l’art, professora de la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Santos M. Mateos Rusillo, historiador de l’art i professor titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.
Ecos de guerra
La Guerra Civil espanyola no va acabar amb el parte militar de l’1 d’abril de 1939. El seu ressò continua present, avui, a les sales, dipòsits i magatzems de nombrosos museus. Hi romanen obres d’art i béns culturals salvaguardats durant el conflicte per les autoritats republicanes —el Govern de la República, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc— que mai no van ser restituïts als seus legítims propietaris.
El volum que es presenta “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les incautacions i la gestió posterior sota el franquisme van marcar de manera decisiva la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas, amb exemples de museus catalans (MNAC, MAC, Museu de Badalona, Museu de Granollers, Museu de Solsona), i des d’una perspectiva catalana, estatal i europea, analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les seves conseqüències a llarg termini.
El volum ofereix una mirada interdisciplinària que connecta història, museologia, dret i memòria, i convida a reflexionar sobre l’origen de moltes col·leccions i la responsabilitat de les institucions culturals davant del seu passat. Alhora, recull les ponències presentades al congrés internacional “L’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus”, celebrat al MNAC el febrer de 2026.
Perquè els ecos de la guerra no són només història: encara habiten els museus del present. Editada per la directora de l’ICRPC, Gemma Domènech i Casadevall, i l’investigador de la Universitat de Vic, Santos M. Mateos i Rusillo
Gemma Domènech Casadevall
Professora agregada Serra Húnter a la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. La seva labor docent es desenvolupa en patrimoni cultural i museologia. Entre les seves línies de recerca, destaca la relativa a la gestió i la protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil i les seves conseqüències sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Entre el 2019 i el 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica del govern de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, responsable de les polítiques públiques de recuperació i foment del patrimoni memorial i de la memòria democràtica a Catalunya.
Són destacables els treballs dedicats a la repressió i exili dels arquitectes republicans que descobreixen els processos de depuració duts a terme al sí de la professió al final de la Guerra Civil, així com trajectòries professionals inèdites d’arquitectes fonamentals a el període republicà. Alhora, són rellevants les seves investigacions al voltant de la protecció i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil perquè plantegen un nou enfocament en la visió sobre les conseqüències del conflicte bèl·lic sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Els seus treballs sobre l’exili republicà a Mèxic, ha donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, México) i, han estat premiats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en catalanística pel Segundo Diccionario de los Catalanes de México (Mèxic: Porrúa, 2022) a la 56ena edició dels Premis Crítica Serra d’Or.
Ha format part de diversos grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya: Grup de Recerca Consolidat 2009 SGR 1065 “Patrimonialització i usos del Patrimoni”, Grup de Recerca Emergent 2014 SGR 772 “Patrimoni Cultural de Catalunya” i, Grup de Recerca Preconsolidat 2017 SGR 835 “Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya”. Actualment, és membre del Grup de Recerca Consolidat 2021 SGR 139 “Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya” i del Grup de Recerca Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona (GRHCS083).
Ha participat en diversos projectes R+D finançats pel Ministeri de Ciència, formant part de l’equip de recerca dels projectes “Patrimonio Etnológico, Sociedad y Cultura Marítima” (HAR2010-15566) i “La ciudad y mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias” (HAR2013-48498-P), liderats per l’ICRPC. I, actualment, com investigadora principal del projecte “El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados” IGUEMUS (PID 2021-124518NB-I00)
Actualment la seva recerca està centrada en quatre línies que tenen el patrimoni cultural com a denominador comú. Aquestes són: els mecanismes de patrimonialització i els nous usos de l’arquitectura; l’obra, repressió i exili dels arquitectes republicans; la gestió i protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil; i l’exili català a Mèxic, fent especial incidència en el cas de les dones.
Santos M. Mateos Rusillo
Historiador de l’art, postgraduat en interpretació del patrimoni i doctor en història de l’art. Actualment és professor titular de la Universitat de Vic, on coordina un grup de recerca especialitzat en comunicació cultural, el Grecopa. També és professor associat de gestió del patrimoni cultural (Universitat Rovira i Virgili) i de comunicació del patrimoni cultural (Universitat Oberta de Catalunya). El seu camp de recerca se centra en els estudis de patrimoni cultural, especialment pel que fa a la comunicació global (difusió cultural i comunicació) de museus i altres atractius patrimonials.
Ha publicat amb Ediciones Trea els títols següents: La comunicación global del patrimonio cultural. (2008), Manual de comunicación para museus y atractivos patrimoniales (2012) i La difusión preventiva del patrimonio cultural (2016). Des del 2009 és editor del portal web Miradas des de la copa. Portal de comunicació i patrimoni cultural, format per un bloc i una revista electrònica.
Podeu llegir el llibre: Gemma Domènech Casadevall i Santos M. Mateos Rusillo [Eds.] Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos, Edicions TREA, 390 pàg. 2026 a https://trea.es/producto/88179-22-ecos-guerra/
Dilluns 1 de juny a les 18,30h, Sala Verdaguer. Sostenibilitat lingüística: Es pot planificar el futur d’una llengua?
Col·loqui amb la participació de:
Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística de la URV
Emili Boix, professor de sociolingüística de la UB
Montserrat Milian, professora i especialista en política lingüística i didàctica de la llengua
Isidor Marí, sociolingüista i expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Modera: Mireia Arguijo ponent de Llengua i Literatura de l’Ateneu Barcelonès.
Organitzadors: Secció de Llengua i Literatura, Secció d’Història i Secció d’Ecologia.
Sostenibilitat lingüística: Es pot planificar el futur d’una llengua?
La sostenibilitat lingüística s’ha convertit en un dels conceptes centrals del debat contemporani sobre el futur de les llengües, especialment en societats complexes i profundament multilingües com la nostra.
Després de dècades en què la normalització lingüística es plantejava com un procés amb horitzó clar, avui emergeixen nous interrogants: es pot garantir la continuïtat social d’una llengua en un context de globalització accelerada?
Quin paper hi tenen les institucions, els parlants i els agents econòmics? I, sobretot, és possible (o bé necessari) planificar aquesta sostenibilitat?
Mireia Arguijo, Emili Boix, Montserrat Milian, Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla. Sostenibilitat lingüística: Es pot planificar el futur d’una llengua? Ateneu Barcelonès 1-6-2026
Bloc 1 – Diagnòstic: on som?
Quan parlem de sostenibilitat lingüística, de què parlem exactament? És una metàfora ecològica útil o simplificadora?
Quin és avui el principal risc per a la llengua: la substitució, la fragmentació o la irrellevància?
Hem passat d’un paradigma de normalització a un de gestió del multilingüisme?
En relació amb el català, hi ha alguna dada o indicador que us preocupi especialment i que no sigui prou present en el debat públic?
Bloc 2 – Planificació o espontaneïtat?
És realista pensar que una llengua com el català pot sobreviure sense planificació activa?
On fallen habitualment les polítiques lingüístiques: en el disseny, en la implementació o en el consens social?
La planificació lingüística ha perdut legitimitat política o capacitat operativa als Països Catalans? Com valoreu les darreres iniciatives institucionals, com ara el Pacte Nacional per la Llengua, en aquest sentit?
Bloc 3 – Responsabilitats: institucions i societat civil
Quin és avui el paper real de les institucions? Lideren o van a remolc? Quina responsabilitat tenen els parlants? És legítim demanar-los compromís?
Les empreses i el món econòmic: són part del problema o de la solució?
Quin és el gran autoengany que tenim als Països Catalans respecte a la llengua?
Bloc 4 – A futur
Quin seria un escenari de sostenibilitat lingüística ideal a casa nostra d’aquí a 20 anys?
Quines tres mesures estructurals serien imprescindibles si poguéssiu decidir avui?
És compatible la sostenibilitat lingüística amb una societat radicalment multilingüe?
Ens cal una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics? Parlar de la proposta que lidera el PEN.https://www.dudling.org/
Llibres dels autors
Més informació
“Un Pacte Nacional per la Llengua“, Joan Solé Camardons, Blog Gaudir la cultura, 29-05-2026, https://gaudirlacultura.com/2026/05/29/un-pacte-nacional-per-la-llengua/ Resum del “Pacte Nacional per la Llengua” que inclou només un diagnòstic (la situació de la llengua catalana a Catalunya) i els Acords del Pacte (els objectius o nou horitzons i els àmbits d’aplicació sectorials). En un altre apunt es desenvoluparan les mesures proposades. És un resum fet amb intel·ligència artificial i revisat per un humà.
Dimarts 19 de maig de 2026, a les 18h, Sala Verdaguer
Inscripció a la reunió a: historia@ateneubcn.cat
Temes tractats a la reunió
Equip de treball i noves incorporacions
Balanç de les activitats 2025-26
Programació 2026-2027: Nous cicles, Cursos Aula Ateneu, Memorial Ateneu 2027-2028, Projecte pilot IA, Tertúlies Amics de la Història, Sortides i rutes guiades, Seminari de Lectura Històrica, etc.
Recollida i debat de noves propostes de les persones sòcies
Les nostres Tertúlies mensuals d’Amics de la Història per debatre personalment amb historiadors com Josep Maria Muñoz o com Gerard Pamplona
Llegir i debatre un bon llibre de temàtica històrica al Seminari trimestral de Lectura Històrica, que coordina Dolors Folch.
Participa més activament en el Memorial Ateneu amb temes sobre memòria democràtica com la resistència antifranquista de la joventut dels anys seixanta Sota el jou del franquisme? O com veuen avui en dia la dictadura i la transició les diferents generacions Una transició en construcció? O quin ha estat l’impacte de la immigració peninsular (1960-1980)?
Si vols conèixer tot el que hem fet i el que farem, consulta el nostre Blog d’Històriahttps://historia.ateneubcn.cat/, en el qual hi trobareu els 340 actes que hem fet des de 2015 ençà i el calendari dels propers actes.
Si us inscriviu al Blog d’Història rebreu puntualment totes les novetats. També, hi trobareu una crònica o apunts de la majoria d’activitats, recomanacions i ressenyes de llibres de temàtica històrica.
PROGRAMA DE LA SECCIÓ D’HISTÒRIA: SEGON SEMESTRE DE 2026
Dijous 28 de maig 2026 17-19h. Entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per la Barcelona ocupada per Napoleó (1808-1814) a càrrec de Jesús Conte, periodista, escriptor i autor de Barcelona sota la bota de Napoleó. Limitat a 15 places Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dilluns 1 de juny 2026 a les 18,30h, Sala Verdaguer. Sostenibilitat lingüística: es pot planificar el futur d’una llengua?Col·loqui amb la participació de: Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística de la URV; Emili Boix, professor de sociolingüística de la UB; Montserrat Milian, professora i especialista en política lingüística i didàctica de la llengua, i Isidor Marí, sociolingüista i expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Modera: Mireia Arguijo ponentde Llengua i Literatura.Organitzadors: Secció de Llengua i Literatura, Secció d’Història i Secció d’Ecologia. Més informació aquí
Dimarts 2 de juny 2026, 18,30h, Auditori Oriol Bohigas. “Un nou moment històric. Del 1976 al 2026: el llegat de les Jornades Feministes” Amb la participació de Lluïsa Julià, Mary Nash i Mercè Otero. Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig del 1976 al paranimf de la UB, es consideren el moment de l’eclosió del moviment feminista en l’anomenada segona onada. Organitza: Secció de Feminismes amb el suport de la Secció d’Història.
Dilluns dia 8 de juny 2026 a les 17.00h. Sala Pompeu FabraBotxins del 36: Una història de colpistes. Tertúlia Amics de la Història Tertulià convidat: David Alegre, historiador, professor (UAB) i autor de Verdugos del 36. Presenta Andreu Espasa de la Secció d’Història i professor de la UAB. Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dimecres dia 10 de juny 2026 a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” a cura de Gemma Domènech i Santos M. Mateos Rusillo. Aquest llibre explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les confiscacions i la gestió posterior sota el franquisme van incidir de manera determinant en la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas i una perspectiva comparada europea, el volum analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les conseqüències a llarg termini.
Dilluns 22 de juny 2026 a les 17-18,30h sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Lectura de Gènesi, el primer llibre de la Bíblia. Coordina Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga. És requisit haver llegit el llibre. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Dilluns 21 de setembre 2026, 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Tres dietarisd’un ebrenc i colomenc. Tertulià convidat: Albert Fabà, sociolingüista, historiador i activista. Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dilluns 5 d’octubre 2026, 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. La cultura com a front de combat (1936-1939). Ferran Soldevila i altres intel·lectuals, Tertulià convidat Enric Pujol. Presenta, Jaume Comas, Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dimarts 6 octubre 2026, 18.30h, Auditori Oriol Bohigas. Taula sobre “Del complot del Garraf als fets de Prats de Molló. Un gir del catalanisme?” Ponents Giovanni C. Cattini i Joan Esculies historiadors. Proposta de Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.
Curs Aula Ateneu. 6, 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre 2026, 11.00-13.00h. Auditori Oriol Bohigas. Barcelona i Catalunya: Lectures geogràfiques d’una relació capital. Dirigit i impartit per Oriol Nel·lo.
Sessió 1a. Dimarts, 6 d’octubre, 11-13h. 1.1. Barcelona: eina o amenaça? El debat sobre el paper de la capital en l’espai català.
Sessió 2a. Dimarts, 13 d’octubre, 11-13h. Com s’ha transformat el territori? De ciutat a metròpoli.
Sessió 3a. Dimarts, 20 d’octubre, 11-13h. D’on venen i on van els recursos? Sòl, la mobilitat, l’aigua, l’energia.
Sessió 4a. Dimarts, 27 d’octubre, 11-13h. On són avui les principals desigualtats territorials? La distribució de la riquesa i els grups socials.
Sessió 5a. Dimarts, 3 de novembre, 11-13h. Com governar el país? L’ordenació del territori i la divisió territorial.
Dilluns 2 de Novembre 2026 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. 20 anys d’intervenció militar i de la comunitat internacional a l’Afganistan. Tertulina convidada Carme Roure, doctora (UB), ha treballat en desenvolupament en països a l’Àfrica, Àsia i Centre Amèrica i com a professora i investigadora (PDI) a la Universitat de Vic. Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Data per decidir (novembre 2026). Taula sobre Les eleccions de mig mandat als EUA 2026. Falta confirmar títol i ponents. Proposem que la lideri la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials.
5 de novembre, 10 de desembre de 2026 i 14 de gener de 2027 18.30h Sala Verdaguer. Mini cicle “La crisi d’entreguerres. Diplomàcia, seguretat col·lectiva i conflictes nacionals” Organització: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. El cicle s’inscriu en el projecte TRANSFRONT que analitza la resposta comunista i la posterior reacció contrarevolucionària a l’ascens del feixisme a Europa durant els anys trenta del segle passat. Coordina i presenta el cicle, Andreu Espasa, ateneista i professor de la UAB.
Dijous 5 novembre 2026, 18.30h Sala Verdaguer, La Komintern, la diplomàcia soviètica i Espanya, a càrrec de Josep Puigsech, historiador i professor de la UAB, especialitzat en la dimensió internacional del moviment comunista a Espanya durant els anys vint, trenta i quaranta del segle XX.
Dijous 10 de desembre 2026, 18,30h Sala Verdaguer, Nazisme i qüestió nacional, a càrrec de Francisco Morente, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.
Dijous 14 de gener 2027 18.30h Sala Verdaguer, America first! Aïllacionistes versus internacionalistes,Andreu Espasa, historiador, professor de la UAB; les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia dels EUA durant el New Deal i en el moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.
PROJECTE PILOT DE PRODUCTES GENERATS AMB IA DE LA SECCIÓ D’HISTÒRIA 2026-2028
Objectius: A) Es tracta de dur a terme un projecte pilot per poder implementar la IA d’una manera progressiva i sistemàtica en les activitats de la Secció d’Història. B) Elaborar 10 productes generats amb IA amb fonts visuals i orals d’activitats de la Secció d’Història. C) Paral·lelament també es mesuraran els costos econòmics i altres recursos (temps, habilitats, etc.) necessaris per dur a terme aquests productes.
Equip de treball: A) La direcció tècnica del projecte anirà a càrrec de Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès. B) La coordinació de continguts anirà a càrrec de Joan SoléCamardons, cap de Secció d’Història (SH) i comptarà amb altres membres de la Comissió d’Història quan sigui necessari. C) La preparació dels diversos productes anirà a càrrec de Martí Grau com a redactor de continguts que té els coneixements pràctics sobre IA, habilitats de comprensió del contingut de les fonts consultades i de redacció d’informes o articles a partir dels productes generats per IA.
SIS RESSENYES DE LLIBRES PREPARADES PER LA SECCIÓ D’HISTÒRIA
La República, de Josep Fontana. Pròleg de Gonzalo Pontón i nota introductòria de Josep Pich, director de la Càtedra Josep Fontana, Ed UPF. 2025. Ressenya de Miquel Nistal, biòleg, docent i historiador, Blog Gaudir la Cultura 7-7-2025
Els irresponsables. Qui va portar Hitler al poder? de Johann Chapoutot, amb traducció d’Andreu Gomila, Angle editorial. Ressenya de Josep Sauret, economista,historiador iateneista Blog Gaudir la Cultura 11-4-2026
Un duelo interminable. La batalla cultural del largo siglo XX” de José Enrique Ruiz-Domènec. Taurus Peguin Random House Grupo Editorial, 2024. Ressenya d’Óscar Costa, historiador iateneista Blog Gaudir la Cultura 21-4-2026
Verdugos del 36. La maquinària del terror en la Zaragoza golpista de David Alegre, Ed Crítica , 2025. Ressenya de Miquel Nistal, biòleg, docent i historiador Blog Gaudir la Cultura 4-2-2026
Años de vértigo: cultura y cambio en Occidente, 1900-1914. de Blom Philipp. Barcelona: Anagrama, 2010, trad. Daniel Najmías, 677 pàg. Ressenya de Francesc Messeguer, ateneista Blog Gaudir la Cultura 31-05-2026.
La guerra civil española: Una historia global de Javier Rodrigo, Miguel Alonso, David Alegre, Ed. Galaxia Gutenberg, SL, 2026, 639 pag. Ressenya de Quim Jubert, historiador i ateneista Blog Gaudir la Cultura., 17-06-2026.
ALTRES PROPOSTES PENDENTS DE PROGRAMAR
Cicle Aula Ateneu 2027. Història del Món Actual: les grans potències. Hi hauria cinc sessions: 1) EEUU, 2) Xina, 3) Rússia, 4) Unió Europea, 5) Crisi de l’ordre internacional. Primer semestre de 2027 Horari: 11.00-13.00h. Auditori Oriol Bohigas. Una sessió cada dimarts. Dolors Folch i Andreu Espasa coordinaran la proposta definitiva amb els ponents.
Memorial Ateneu 2027-2028. L’educació sota el franquisme. Recerca sobre l’educació rebuda per tres generacions d’ateneistes (1939-1980)
Curs Aula Ateneu al voltant d’una Història de l’Educació amb una mirada europea i catalana. Miquel Nistal preparà un programa de 5 sessions per al primer trimestre de 2027.
Recerca bibliogràfica, quantitativa i qualitativa sobre diversos ítems educatius per part de les persones sòcies de l’AB. El projecte es desenvoluparia en tres anys (2027-2028-2029).
Durant el 2026 es prepararia el projecte i l’equip de treball. Caldria definir bé els objectius de la recerca i els àmbits d’estudi que es treballaran (història, filosofia, ciències, llengua, literatura, art, religió, sexe, música, esport, etc.) i l’equip de direcció.
Durant el 2027 i 2028 es podria demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona i a Memorial Democràtic (Generalitat) que inclouria, una recerca quantitativa amb persones sòcies, un recerca qualitativa amb entrevistes en profunditat i l’edició d’un llibre sobre la recerca impulsada, sense cap documental.
Barcelona i la contracultura de la transició sobre la base del llibre Nosotros los malditos de Pau Malvido. En el llibre es fa una visió de la vida d’una generació alternativa i gens visualitzada que va tenir el seu paper durant aquells anys de la transició. Proposta de Josep Llop. En el llibre de Jordi Amat Les batalles de Barcelona hi ha un capítol que en parla. Falta decidir títol, data i ponents
ALTRES TEMES
150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Explorar la possibilitat de fer una activitat entorn del personatge. Hi ha diversos enfocaments possibles: polític, urbanístic, utopia, etc. Possible participació amb altres seccions. Participació de la Biblioteca. S’ha publicat el llibre Teoria Cerdà: La revolución urbana industrial de Francesc Magrinyà Torné i un article “Gaudí(r) amb Cerdà” d’Ignasi Aragay. Dolors Folch proposa que aquesta activitat l’organitzi la Junta de l’Ateneu Barcelonès.
S’explorarà com organitzar una activitat o taller sobre com utilitzar la IA per als ateneistes interessats en la historiografia. Es podria fer en el marc del projecte pilot de la Secció d’Història i la IA que s’ha informat anteriorment.
Sobre el llibre La guerra civil española: Una historia global de Javier Rodrigo, Miguel Alonso, David Alegre, Ed. Galaxia Gutenberg, SL, 2026. Activitat al voltant d’aquest llibre. Proposta de Quim Jubert, historiador i ateneista.
Un cicle sobre Història de la Corona d’Aragó. Època medieval 1137-1479 i Època moderna (1479-1715). Vegeu els dos volums d’Història de la Corona d’Aragó dirigida per Ernest Belenguer. Altres autors: Antoni Furió i Joaquim Albareda. Edicions 62, disponible a la Biblioteca. Proposta de Joaquim Sales, ateneista.
Joan Solé Camardons, cap de la Secció d’Història, llicenciat en Història Moderna i Contemporània (UB) i Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB i UAB).
Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història (2021-2023), estudis en Ciències Químiques (UB) i estudis de Geografia i Història (UB), director creatiu publicitari.
Miquel Nistal Fernández, ponent adjunt, biòleg, docent, professor del Màster de formació de professorat de secundària de ciències naturals, professor del curs de “Preparació de la programació didàctica al cos de professors d’ensenyament secundari, interessat en la història de la 2a Guerra Mundial i autor de ressenyes al Blog Gaudir la Cultura.
Martí Grau Alemany, historiador, ponent adjunt, responsable de comunicació de la Secció d’Història, graduat en Història (UAB) i interessat en la història militar.
Dolors Folch i Fornesa, sinòloga, doctora en història (UAB), ha estat degana de la Facultat d’Humanitats de la UPF (1992-1999), coordinadora de la llicenciatura en estudis de l’Àsia oriental (2003-2005) i professora d’història antiga
Josep Sauret Pont, economista, màster en gestió empresarial (ESADE), doctor en història per la URV sobre “Les vinyetes filatèliques com a font d’informació historiogràfica i artística”
Óscar Costa Ruibal, historiador, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de Universitat de Barcelona (UB), autor d’una vintena de recerques i ressenyes de temàtica històrica a la Revista Cercles.
Andreu Espasa de la Fuente, historiador, professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia nord-americana durant el New Deal i en el naixement del moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.
Josep Llop Talaveron, facultatiu especialista emèrit de l’Hospital Universitari de Bellvitge, interessat en la història europea
Salvador Duran Pou, llicenciat en farmàcia, interessat en la història del catalanisme.
Joan Felisart Escudero, llicenciat en dret, amb una àmplia experiència en la funció pública, interessat en història contemporània.
Noves incorporacions a la Comissió d’Història
Gerard Pamplona, Quim Jubert, Maria Pallàs, Àlex Font i Carme Roure
Dilluns 11 de maig a les 18.30h, Sala Sagarra. Presentació del llibre i posterior debat: “Por derecho de conquista: Represión y dominación borbónica en la Corona de Aragón (1705-1715)” de Gerard Pamplona Molina, historiador i autor d’aquesta obra.
Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història. Accés obert
Impacte dels mecanismes de repressió a Catalunya i la consolidació de l’Espanya absolutista
La conquesta borbònica de la Corona d’Aragó va donar lloc a un procés de dominació militar caracteritzat per una repressió intensa que va contribuir decisivament a consolidar el règim de Felip V. L’inici del procés d’assimilació política de Catalunya i de la resta de la Corona d’Aragó es produí amb la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta. Tanmateix, durant el conflicte, els borbònics aplicaren diverses estratègies de repressió, dominació i control que foren claus per consolidar el règim de Felip V.
L’obra, resultat de la tesi doctoral de Gerard Pamplona Molina, està concebuda com un exercici d’història comparada amb altres casos europeus, analitza quines foren aquestes estratègies, si foren paradigmàtiques dins el context de l’època i quins urbicidis (destruccions urbanes premeditades) es dugueren a terme amb l’objectiu d’eliminar la resistència catalana, valenciana i aragonesa i, en definitiva, permetre l’assimilació d’aquests estats dins la nova Monarquia.
L’autor, examina els mecanismes de control implementats pels felipistes arran del conflicte successori, les estratègies politicomilitars emprades per sotmetre i assimilar a la població i les seves motivacions polítiques i pragmàtiques. N conjunt, es detallen les peculiaritats d’aquest procés de dominació, les motivacions que el van precipitar i si es va tractar d’un cas singular o, per contra, d’un fenomen enquadrable en dinàmiques repressives similars a les patides per altres territoris europeus conquerits.
Gerard Pamplona
És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor a la Universitat de Barcelona i project manager del màster en Polítiques Educatives de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva recerca se centra en els conflictes bèl·lics, els processos d’ocupació militar, l’assimilació política i les dinàmiques de construcció de pau. Ha realitzat estades de recerca a la University of St Andrews (Regne Unit) i a la Sorbona de París. Fora de l’àmbit estrictament acadèmic, ha col·laborat com a assessor en el projecte de llei de Memòria històrica del Govern de Colòmbia, ha participat en avaluacions a l’Escuela Superior de Guerra del mateix país i ha exercit com a consultor per a diversos mitjans de comunicació.
Dilluns 13 d’abril a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Comprensió de Veneçuela: una aproximació, amb Alejandro Padrón, escriptor veneçolà i autor d’Escuela para pobres, editorial Mondadori.
La tertúlia s’inicià amb una conversa entre Alejandro Padrón i Miquel Nistal, docent i adjunt de la Secció d’Història.
Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu (30 places)
Una de les novel·les de l’escriptor veneçolà Alejandro Padrón, Escuela para pobres, publicat per Editorial Mondadori a Caracas l’any 2009, serà el punt de partida d’una conversa, entre l’escriptor i l’ateneista i membre de la Secció d’Història Miquel Nistal a través de la qual, l’autor ens endinsarà en la història recent de Veneçuela, el paper crucial del petroli en aquest país sud-americà que ha condicionat el seu desenvolupament al llarg de tot el segle XX i que continua sent clau en l’actualitat, així com la seva posició geoestratègica en el “pati del darrere” de la gran potència nord-americana.
Alejandro Padrón, escriptor veneçolà, Tertúlia Amics de la Història. “Comprensió de Veneçuela: una aproximació”, 13 d’abril de 2026, sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès
Alejandro Padrón, escriptor, doctor en economia per la Universitat de la Sorbona de París, màster en administració de la indústria petroliera al Regne Unit, fou ambaixador de Veneçuela a Líbia.
Escuela para pobresés la història de Gerardo Almeida, un jove burgès hereu, i la dels seus companys de classe social i condició: Rosa Engaño, Mariíta Dispendiosa, Pedro Avaro, José Corrupto i Luis Triquiñuela els quals empesos pel clima d’exaltació de la pobresa dominant al país, “ser ric és dolent” les culpes familiars, decideixen inscriure’s en una escola per a pobres per aprendre i preparar-se per a la vida i l’experiència de la pobresa. Formats i graduats entre altres, en estudis com a Fonaments de l’odi, Meditació i evasió, Incultura induïda, Elements del furgar i Salut minimalista, es transformen en veritables pobres del sistema polític i social dominant, i es traslladen a viure a barris d’extrema marginalitat i inseguretat personal i col·lectiva, enmig d’un creixent vital.
Enfrontats a la vida dura i violenta de la pobresa, Gerardo Almeida i els seus amics, es veuen obligats a sobreviure en condicions infrahumanes al mig de les històries plenes d’amor i humor, tendresa i ironia, crueltat i solidaritat, amb components tràgics i còmics, que conformen un lúcid i necessari retrat literari d’avui i d’urgència de Veneçuela.
Amb aquesta admirable primera novel·la Alejandro Padrón apareix com un escriptor en plena maduresa, en possessió de nous i variats registres narratius: el realisme dur i la prosa poètica, el discurs sociològic i la crònica periodística, capaç de recrear amb la seva escriptura poderosa i eficaç els somnis i les misèries de la vida.
Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025
Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.
Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com
República o Decadència. Un manifest vitalista
Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.
«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias
Joaquim Franch i Sabrià
(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).
