Activitat que s’inscriu en el marc del projecte Healing Arts un cicle per explorar Arts-Salut-Cultura
Imatge principal: La Biblioteca Pública Arús és un centre de recerca de lliure accés que preserva i difon un valuós patrimoni bibliogràfic vinculat al pensament crític, els moviments socials i la cultura dels segles XIX i inicis del XX, especialitzat en la tradició republicana federal, el catalanisme i el moviment obrer —especialment l’anarquisme—, així com en la maçoneria i l’univers de Sherlock Holmes.
La Barcelona maçònica
És possible realitzar per Barcelona una ruta urbana en clau maçònica? La resposta és un sí rotund. Perquè la maçoneria, la societat secreta més famosa del món, fa tres segles que deixa la seva petjada de misteri a la fisonomia urbana de Barcelona.
I ho ha fet amb el seu caràcter enigmàtic que sempre ha acompanyat a la fraternitat, llegant un nodrit i desconegut mosaic de símbols escampats per tota la ciutat, des de la Catedral, passant pel parc de la Ciutadella, el Pla de Palau, la Barceloneta…A més, el nostre recorregut ens permetrà conèixer personatges cèlebres vinculats a la fraternitat, com a ara maçones il·lustres com ara Concepción Arenal, Clotilde Cerdà, Teresa Claramunt o Ángeles López de Ayala, així com d’altres noms com cèlebres com Santiago Ramón y Cajal, Lluís Companys i Anselm Clavé.
Barcelona es revela així com un llibre obert ple de misteris, on la maçoneria ha deixat una empremta que convida a ser descoberta.
David Revelles
David Revelles és periodista especialitzat en història i periodisme de viatges. Ha escrit guies de viatge, col·laborat en diaris i revistes com El Periodico, El País i Condé Nast Traveler, i ha creat diverses rutes històriques a Barcelona, així com a Irlanda o Escòcia. Ha col·laborat amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB.
Divendres 13 de març. Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà
Organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Participants: Miquel Aguirre (director del MUME), Miquel Serrano (conservador del MUME), Enric Pujol (historiador i antic director del MUME), Maria Teresa Genís (presidenta de l’Associació d’Amics del MUME) i Marià de Delàs (ateneista i vocal de l’Associació d’Amics del MUME)
Llocs a visitar: el MUME (La Jonquera), la Mina Canta (La Vajol), l’exposició l’Exili cultural català de 1939 (Agullana)
Mitjà de transport: Mini bus de 25 places
Activitat exclusiva per a persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès. Places exhaurides. Inscripció tancada
Programa
8.00h Punt de trobada: Quiosc de premsa Rivadeneira/Plaça Catalunya (Davant de Hard Rock)
8.10h Pujada al minibus a la Plaça de Catalunya
10.30h-11.30h. La Vajol: Visita guiada a la Mina Canta (o Mina Negrín) és coneguda per haver-s’hi construït el 1937, durant la Guerra d’Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid. La funció principal de la mina era emmagatzemar temporalment els béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, fins a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina. Visita guiada a càrrec de Miquel Serrano, conservador del MUME
12.00h-13.00h. Agullana: Visita guiada Museu de l’Exili cultural català de 1939, a Agullana hi ha l’Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’Exili cultural català de 1939. Visita guiada a càrrec d’Enric Pujol, historiador i exdirector del MUME.
13.30-15.30h. Agullana: Dinar a casa de Marià de Delàs, ateneista que s’ha ofert generosament a preparar-nos un dinar a tots els ateneistes inscrits.
16-00h-18.00h- La Jonquera: Visita guiada al MUME a càrrec de Miquel Aguirre, director del MUME
20.30-21.00h Arribada a Barcelona (Plaça de Catalunya)
Preu: 33€ (bus) + Dinar invitació a casa de Marià de Delàs, ateneista.
Entrades i visites guiades gratuïtes per als inscrits.
Més informació a historia@ateneubcn.cat
La Mina Canta (La Vajol)
El 1937 la mina Canta de la Vajol va ser confiscada i s’hi va construir un edifici fortificat amb funció de refugi i dipòsit, inicialment dels fons del Ministeri d’Hisenda, de la Caja de Reparaciones, i posteriorment també de la Junta Central del Tesoro Artístico, que va utilitzar dipòsits a Figueres, Perelada i La Vajol.
Durant mesos un grup d’obrers procedents de Cartagena va fer les obres de condicionament i construcció a la mina Canta sota la direcció de l’arquitecte i tinent de l’Exèrcit Popular de la República Juan Negrín Mijailov, fill del president del Govern, Juan Negrín López. La funció principal de l’edifici bunqueritzat era donar accés per emmagatzemar temporalment aquests béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina.
Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès a la Mina CantaLa Mina Canta Miquel Serrano, conservador del MUME a la Mina CantaMiquel Aguirre director del MUME i l’alcalde de la Vajol
Exposició permanent del Museu de l’exili cultural Català de 1939 (Agullana)
L’Albera, territori d’exili
La serralada de l’Albera va tenir dos dels principals passos de sortida dels exiliats: La Jonquera-El Pertús i Portbou-Cervera. Durant els darrers dies de gener del 1939 i els primers de febrer, tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista, que finalment no va poder atrapar aquell contingent de gent que reculava. La Generalitat de Catalunya, el govern de la República espanyola i del govern basc, després d’haver-se instal·lat uns dies a la comarca, seguiren el camí de l’exili. El dia 10 de febrer els franquistes arribaren a la frontera.
Per què Agullana ?
El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per aquell èxode massiu. Acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Acondicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.
Narcís Argemí i Enric PujolEnric Pujol explica el significat de l’exili cultural català (Agullana)
La intel·lectualitat catalana
A l’exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l’intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l’ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l’etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals… van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial.
Enric PuJol guia i amfitrió de l’exposició sobre l’exili cultural (Agullana)
MUME. Museu Memorial de l’Exili
Situat a La Jonquera és un equipament cultural que té com a principal objectiu la divulgació de la història de l’exili republicà de 1939 originat pel desenllaç de la Guerra Civil espanyola de 1936.
Miquel Aguirre director del MUMEPetjades a l’arena al Museu Memorial de l’Exili (MUME)
Així mateix, també s’estructura com un espai de memòria, amb la finalitat de recordar i reconèixer tots aquells homes i dones que van combatre per la legalitat i els valors democràtics de la República de 1931. Paral·lelament, per bé que l’exili republicà ocupa un lloc central en el discurs museogràfic, l’exili és concebut com un fenomen universal i, especialment, de gran rellevància durant el segle XX i l’actualitat. Aquest nexe del passat amb el temps present es reflecteix en les activitats temporals (exposicions, conferències, concerts…) que el museu organitza regularment.
El Museu Memorial de l’Exili és un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya; sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial. Moltes de les persones exiliades el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència i des d’altres fronts de guerra a Europa. Uns quants milers es van enviar als camps de concentració nazis. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco, on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres.
Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanents i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.
MUME Museu de l’Exili, La Jonquera
Dinar a casa del Marià de Delàs i la seva família (Agullana)
Exilis de Felip Solé i Enric Pujol Angle editorial, 2007
Sinopsi
Exilis és la culminació de dos anys d’investigació que aporten novetats d’una etapa dramàtica per a milers de catalans. Una obra de divulgació, escrita amb rigor històric, àmpliament il·lustrada amb fotografies i rèpliques de documents de l’època. El testimoni de més d’un centenar de persones d’arreu d’Europa i d’Amèrica que expliquen, per primera vegada i en primera persona, les seves vivències com a exiliats. Un llibre fruit d’un ampli treball de recerca i documentació de la sèrie documental Exilis de Televisió de Catalunya.
Ressenya de Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de la Secció d’Història
Que és un exili?, l’obligació de haver de marxar del país d’origen per motius de persecució política, ètnica o religiosa i que afecta a la pròpia identitat de la persona. Exilis parla sobretot de l’exili polític i de les opinions dels protagonistes amb els seus noms i cognoms donant veu a una història real de forma oral. Aquesta obra s’estructura en sis capítols:
1) Diàspora: fugida a l’exili.
2) Refugiats: els acollits per els països d’acollida (França, Mèxic, Argentina, Xile…).
3) Deportats: els que van acabar en els camps de concentració nazis.
4) Expatriats: l’exili com pàtria alternativa.
5) Revoltats: canvis radicals i compromís dels exiliats.
6) Desarrelats: condició de la gent que va decidir no retornar, com els que sí ho van fer i mai van poder esborrar el pes de l’exili.
En la meva opinió és un llibre molt ben documentat amb multitud de testimonis i d’abundant material fotogràfic, té un llenguatge fluid, concís, concret i aclaridor de les persones que van patir aquestes terribles situacions: avis, àvies, pares, mares, nens i nenes. Els autors manifesten la narrativa de forma amena, plena de detalls, conforme ho estiguessis vivint a la teva pròpia pell, totalment esfereïdora, tràgica i cruel. És un llibre que t’atrau completament des de la primera fins l’última línia. Una frase de la senyora Sara Berenguer ho resumeix tot: “I ens van trobar estrangers al nostre país i llavors ens en van tornar cap aquí”, referint-se el país amb el que va estar exiliada sense pàtria, arribant a no saber a on pertanys (apàtrides).
Vull oferir un petit homenatge al meu avi Feliciano Lázaro Ruíz i al seu company i amic Fabiano Fanlo Navarro, avi de la Carme Pérez Fanlo – també ateneista d’aquesta Secció- que van morir pels seus ideals, ametrallats per la força aèria rebel, dins d’un camió republicà ja de retirada i a les portes de Barcelona pocs dies abans d’acabar la guerra. Tant de bo, haguessin pogut ser part dels exiliats descrits en aquest llibre i haguessin tingut l’oportunitat de tornar a casa, tard o d’hora i retrobar-se amb els seus essers estimats.
Agraeixo a Joan Solé Camardons (coordinador de la Secció de Història ) i a tots els seus companys i col·laboradors de la mateixa Secció, per haver-me proporcionat el llibre Exilis de Felip Solé i Enric Pujol.
Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Altres actes de la Secció d’Història sobre l’exili republicà
Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra
Dijous dia 3 de febrer de 2022 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la conferència “Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra” a càrrec de Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora al departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i de Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’ICRPC.
L’exili republicà. Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres
Dijous dia 9 de maig de 2024 a les 18.30h a l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la taula rodona: L’exili republicà: Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres, amb la participació de Teresa Fèrriz Roure i Enric Pujol, historiadors, i Lluís Bassaganya, fundador de l’Exposició permanent de la Retirada de Camprodon.
Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història
Dilluns 13 de juny de 2022 a les 17.00 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història. Comptarem com a tertulians convidats: Gemma Domènech, historiadora, autora i promotora de l’obra Segundo diccionario de los Catalanes de México, i Salomó Marquès historiador i coautor de la mateixa obra.
Una breu selecció de 18 dones i de 18 homes que es van d’exiliar a Mèxic. Molts d’ells amb una carrera política i professional de primer ordre. I en el cas de les dones, van patir un exili a l’ombra. La prova és que la majoria dels homes són coneguts i reconeguts per a la població, no és així per a les dones.
Dijous 23 d’octubre a les 18.30 a l’entrada de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per Laia Segura Maldonado, historiadora especialitzada en el període contemporani.
Una ruta guiada per explorar el fenomen de l’exili sexual de persones LGBTIQ+ viscut a la Barcelona de les dècades 50, 60 i 70 del segle XX.
Organitza: Secció de Feminismes, Secció d’Història i Cafè Continental en el marc del Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions 1950-1970.
Migració i escena queer a la Barcelona franquista
Als anys 50 i 60 la persecució de les persones homosexuals i trans va ser especialment dura. La Llei de Vagos y Maleantes (modificada el 1954 per incloure l’homosexualitat) i més endavant la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1970) criminalitzaven les identitats i expressions dissidents. Moltes persones LGTBI van patir presó, internament en centres psiquiàtrics o camps de treball.
En aquest marc que reduïa i privava de llibertats, Barcelona va ser un dels punts peninsulars de major migració de persones homosexuals, trans i moralment dissidents. Aquells qui tenien unes formes de viure que sortien dels ideals imposats pel règim franquista fos a nivell cultural, moral o social, van veure Barcelona com un espai de possibilitats i llibertats.
Ruta desviada. Sortida Ateneu Barcelonès
A escala espanyola, molts dels nouvinguts a la capital varen ser principalment gent que deixava els pobles i els àmbits més rurals en cerca de noves feines, però també d’una major llibertat, la qual oferia l’anonimat de la ciutat a diferència dels pobles o d’altres ciutats espanyoles.
Barcelona acabaria essent la ciutat gai, no pas perquè en aquesta no hi hagués mètodes repressius, sinó pel gran moviment queer que es va crear, el qual gràcies a la seva extensa ocupació d’espais i la creació d’una àmplia xarxa de solidaritat i sociabilitat van poder fer front a les dures mesures imposades pel règim franquista. La capital catalana no només va acabar representat una icona i referent a nivell espanyol, sinó també a nivell europeu, acollint a grans figures que varen tenir un fort impacte en la reivindicació queer a escala mundial.
Bibliografia
Arnalte, Arturo. Redada de violetas. La represión de los homosexuales durante el franquismo. Ed. Egales.
Berzosa, Alberto, et al., eds. Reimaginar la disidencia sexual en la España de los 70: redes, vidas, archivos. Edicions Bellaterra, 2019.
Huard, Geoffroy. La huida a la capital. La emigración homosexual durante la dictadura franquista. Cruising Torremolinos. Cuerpos, territorio y memoria (2022): 49-69.
Huard, Geoffroy. Los «invertidos» en Barcelona durante el franquismo y la construcción de La memoria gay. Un caso de cambio de sexo reconocido legalmente en 1977”. Université du Havre, 2018.
Huard, Geoffroy. Los antisociales. Historia de la homosexualidad en Barcelona y París, 1945-1975. Ed. Marcial Pons Historia.
Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo. Ed. Egales.
Huard, Geoffroy. Els homosexuals a Barcelona sota el franquisme. Prostitució, classe social i visibilitat entre 1956 i 1980. Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, núm. 4, p. 127-51
Johnson, L., Julià Capdevila, L., Martí Olivella, J., Mérida Jiménez, R., Nash Baldwin, M., Segarra, M. Gènere i sexualitat en la cultura catalana, febrer 2013. Universitat Oberta de Catalunya. https://hdl.handle.net/10609/69145
Rafael M. Mérida Jiménez: Homosexualitat i cultura a Catalunya: vides trans a Barcelona 1914-1978, UOC Consulta aquí
Nofre i Mateo, Jordi. L’agenda cultural oculta. Una destrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis. Generalitat de Catalunya. Premi Joventut 2009, col.lecció estudis, n.32 (2014): 75-97.
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Homosexuales en la España de Franco, Editorial Dos Bigotes.
Salinas Soto, Andrea. Transexualidad y clandestinidad en el Franquismo. Universidad de Murcia, 2023.
Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. Ed. El Desvelo.
Blogs i articles digitals
El Born Centre de Cultura i Memòria – Memòria democràtica. El Patronato de Protección de la Mujer: Històries en primera persona:
El dia 21 d’octubre a les 17h, la Secció d’Història organitza una visita guiada a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i co-comissari de l’exposició “Tinta contra Hitler” que organitza i produeix el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en col·laboració amb MuVIM, València.
Activitat gratuïta exclusiva per a socis amb inscripció obligatòria en aquest formulari:
Les persones sòcies que s’hagin inscrit i validat la inscripció quedem a les 17.00h a l’entrada del MNAC
Tinta contra Hitler (MNAC)
L’exposició Tinta catalana contra Hitler és la presentació a Barcelona del descobriment de l’únic artista català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 – Nottingham, 1995) va dibuixar uns dos mil cartoons o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití.
L’exposició presentarà una selecció dels originals conservats per l’autor i la família que, juntament amb les publicacions on apareixerien molts d’aquells cartoons, esdevé un dels majors fons a escala mundial sobre il·lustració de sàtira política del conflicte més terrible de la història.
Mario Armengol, MNAC
Es tracta d’un espectacular fresc, fins ara desconegut de manera sorprenent ja que les il·lustracions de Armengol es troben al costat de les dels majors i més influents dibuixants i cartoonists de UK, com David Low, Giles o Illingworth. En elles es poden veure caricaturitzats quasi tots els fronts de guerra i les figures més destacades d’aquell combat brutal. Tot això, a més, satiritzat en un estil que beu de la intensa tradició de dibuixants i publicacions satíriques catalanes de la darreria del XIX i primeres dècades del XX. En Armengol aquesta tradició cristal·litza en una obra d’una gran qualitat artística, versàtil i moderna, que supera l’estil de l’època, apunta cap al còmic actual i ens segueix interpel·lant sobre els límits de l’humor en contextos dramàtics i brutals.
Secció d'Història 