Lluís Companys | Secció d'Història

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès rememora la sessió sobre el “75 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys”

La sessió va tenir lloc dijous dia 15 d’octubre de 2015 a la sala Oriol Bohigas a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i de Jordi Boixaderas, actor que va fer una lectura dramatitzada de textos del consell de guerra. Presideix l’acte Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès. Presenta, Joan Solé Camardons, ponent d’Història

Podeu veure el vídeo de la sessió

Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, Jordi Boixaderas, actor que va fer una lectura dramatitzada de textos del consell de guerra.

Una breu història

El 13 d’agost de 1940 va ser detingut –juntament amb el seu nebot Francesc Ballester– a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Segons l’historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. Pedro Urraca Rendueles va ser present a l’operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

Sigui com sigui, Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per “ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya”. Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat de forma il·legal.

El dictamen de Marc Aureli Vila referent a la sentència de mort del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover diu textualment en les seves conclusions:

“La sentència que condemnà a mort al President Companys fou una farsa tràgica i monstruosa en la qual no es respectà la llei escrita ni els Principis Generals del Dret ni el Dret de la Gent. La sentència s’ha de qualificar d’assassinat jurídic. D’aquest delicte en són responsables tots els que intervingueren en el Consell de Guerra i aquells que segrestraren el President a França i aquells que aprovaren tot els que es féu. No es tracta d’un error judicial; es tracta d’un crim dut a terme amb plena premeditació (Apartat 4rt. de l’article 412 del Codi Penal) i en menyspreu d’un home i del poble del qual, En Lluís Companys i Jover n’era el President”.

Font: Josep Maria Figueres: El Consell de Guerra a Lluís Companys. President de la Generalitat de Catalunya, Ed Proa, 1997.

Ja podeu veure i escoltar la sessió per YouTube “El procés judicial sobre el Sis d’Octubre al President Companys” que tingué lloc el dia 6 d’octubre a les 19 h. a la sala Oriol Bohigas, amb Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador, i Jordi Boixaderas, actor. Amb una lectura dramatitzada de textos de la causa judicial. Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Ver veure la sessió cliqueu aquí

Què fou el Sis d’Octubre ? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català als d’Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d’obrir foc contra l’exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l’ordre. El govern català i els sectors separatistes s’arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l’obrerisme marxista —i alguns anarquistes— cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l’estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d’entreguerres?

Sovint, la premsa i els comentaristes de les tertúlies de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d’octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l’encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d’un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i l’actualitat?

Font: Arnau Gonzàlez Vilalta, E. Ucelay-Da Cal i M. López Esteve: 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Ed. Base, Històrica Núm.119

http://www.ccma.cat/audio/embed/844638“>Entrevista amb Arnau Gonzàlez Vilalta a Catalunya Ràdio (6-10-2014)