L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La transformació de Montjuïc

Dilluns dia 28 d’octubre a les 19h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La transformació de Montjuïc, a càrrec d’Elena de Ortueta Hilberath, professora de la Universidad d’Extremadura.

Presenta: Josep Sauret de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

La Exposición Internacional de Barcelona de 1929. La transformación de Montjuïc
Elena de Ortueta Hilberath

La celebración de la Exposición Internacional de Barcelona en 1929 significó la recuperación de la montaña de Montjuïc para el uso de la ciudadanía. El proyecto se gestó al poco tiempo de clausurarse la Exposición Universal de Barcelona de 1888. Josep Puig i Cadafalch presentó una primera propuesta de Exposición de Industrias Eléctricas. Los industriales representados por Fomento de Trabajo Nacional respaldaron la idea. Francesc Cambó, comisario de la misma, promocionó la puesta en marcha del proyecto. La I Guerra Mundial truncó la iniciativa. Mariano Rubió i Bellver inició las labores de urbanización de la montaña. El paisajista Jean-Claude Nicolas Forestier se encargó del proyecto de ajardinamiento. Transformó los antiguos jardines del Laribal en un parque inspirado en la vegetación propia del Mediterráneo. En el campo de la restauración no fue conservacionista. Eliminó en gran medida tanto la vegetación como la arquitectura existente. Esto le permitió llevar a cabo un proyecto conjunto sin condicionantes previos. El ingeniero francés incorporó en su diseño elementos arquitectónicos como pérgolas, muros de contención, escaleras o fuentes. Algunas de las mismas de carácter ecléctico o neoárabes. El uso de la piedra del Montjuïc le permitió integrar las arquitecturas en el paisaje. Forestier concibió el jardín como una experiencia sensorial. La dictadura de Primo de Rivera significó un cambio de orientación de la muestra. El diseño de Puig y Cadafalch inspirado en las señas de identidad catalanas no resultaba idóneo. La dirección de obras pasó a manos de Pere Domènech i Roura. La nueva exposición se programó en tres secciones: la industria, el deporte y el arte.

Expo Barcelona29-Palau

Imatge: Grandas, M. Carmen (1988). L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 . Ed. Els llibres de la frontera, Sant Cugat del Vallès.

Elena de Ortueta Hilberath

Professora Titular a la Universidad de Extremadura (2010). Membre de l’equip Arte, urbanismo y patrimonio cultural moderno y contemporáneo dirigit per la professora María del Mar Lozano Bartolozzi. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona y doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Es va especialitzar en la conservació monumental a la Universitat Politècnica de Catalunya (1993) i a la Universidad Politécnica de Madrid (1998). Va complementar el seus estudis en arxivística i gestió documental. En l’àmbit de la transferencia de resultats ha participat en el Projecte de revisió del catàleg de patrimoni Artístic i Cultural de Tarragona (2004-2008) i en la catalogació documental de l’arxiu dels militars (2003). Ambdós finançats per l’ajuntament de Tarragona.
Entre les seves línies d’investigació sobresurten els estudis de la ciutat i la seva relació amb el patrimoni construït i la seva conservació. Entre les publicacions més recents podem esmentar “El Museo de la Necrópolis de Tarragona: rehabilitación y soluciones constructivas en la posguerra” o “La musealización del sitio: Tarragona”, ambdues del 2019 i també “La Exposición Internacional de Barcelona y su impacto en Tarragona” (2011); “Tarragona: expansión, reforma y construcción” (2008); Tarragona el camino a la modernidad: urbanismo y arquitectura (2006). Una altra línia d’investigació es el turisme i el patrimoni, sobresurt l’obra “De l’erudit al turista, la visió del patrimoni cultural a Tarragona” (2004). Altres línies de recerca son tipologies arquitectòniques, història de la construcció i literatura de viatges. Ha gaudit de diverses estades a l’estranger Ruhr Universität Bochum 2011/12 o bé la beca del Ministerio de Asuntos Exteriores en la Academia de Roma 2007/08.

Expo Barcelona Panorama.1929.ws
Imatge: Exposició Internacional de 1929, a Barcelona, Catalunya. Al fons, la muntanya de Montjuïc. Font: Registres de l’Oficina de Comerç Exterior i Interior (151-FC-106-67) Administració d’Arxius i Registres Nacionals

Exposició Internacional de Barcelona (Gran enciclopèdia catalana)

Segona exposició de mercaderies, efectuada a Barcelona el 1929 i per a la qual fou urbanitzada la muntanya de Montjuïc. En són precedents els projectes de Puig i Cadafalch (1905), per a fer-la a la plaça de les Glòries Catalanes, i la fallida Exposició d’Indústries Elèctriques (1916), ideada per Francesc Cambó. Puig féu un projecte per a urbanitzar aquella muntanya, i d’aquest i d’un altre de Domènech i Montaner (1919) en fou feta una síntesi. Organitzada per l’ajuntament de la Dictadura amb l’ajuda de l’estat, l’alcalde baró de Viver en presidí la junta directiva (el marquès de Foronda en fou el director efectiu).

Representà un endeutament greu per a la ciutat, fins al punt que la Comissió de Responsabilitats de l’ajuntament republicà estudià, entre altres afers, la gestió financera de l’Exposició. Ha estat interpretada com un intent de sortir de l’estancament econòmic que seguí l’expansió durant la Primera Guerra Mundial (el 1924 foren iniciades les obres preparatòries d’urbanització de la ciutat: Gran Metropolità, part de la Diagonal, plaça de Catalunya, etc.), com una actuació de la Dictadura per a resoldre alhora el greu problema de la desocupació i el del catalanisme com a força política (Barcelona acollí en 1924-30 uns 200.000 immigrants), i com un assaig de definició de ciutat capitalista, amb les dominants d’oci i circulació.

Artísticament, l’Exposició significà, d’una banda, l’apoteosi del monumentalisme, començant per l’edifici que presidí el conjunt, el vast Palau Nacional, de pedra artificial, amb cúpula miquelangelesca i torres compostel·lanes, obra de Pedro Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech i Roure; els palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, de Puig i Cadafalch, i les fonts monumentals de Carles Buïgas participen també d’aquesta estètica. Significà també una absorció oficial del Noucentisme: torres d’ingrés i Teatre Grec, de Ramon Reventós, palaus de les Arts Gràfiques, de Pelagi Martínez i Raimon Duran i Reynals, i de l’Agricultura, de Manuel M. Mayol i Josep M. Ribas, pavelló de la Ciutat, de Josep Goday, traçat dels jardins, de Jean C. Forestier i Nicolau M. Rubió. També palesa l’esperit noucentista la idea i l’acurada realització del el Poble Espanyol. Els millors pintors i escultors noucentistes hi col·laboraren en la decoració de jardins i interiors: sobresurten els murals de Francesc d’A. Galí a la cúpula del Palau Nacional. També fou molt important l’Exposició com a introductora de la nova arquitectura a Catalunya: pavellons de Suècia, de Iugoslàvia —de Dragisa Brasovan—, i sobretot el d’Alemanya, obra bàsica de Mies van der Rohe.

Més informació sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929

Dues exposicions que van canviar a Barcelona (1888 i 1929) Soledad Bengoecha i Ricard Desola a Catxipanda(2). Revista on line de Tot Història Associació Cultural

1929: la Exposición que internacionalizó Barcelona  Teresa Amiguet La Vanguardia 15-01-2015

Col·lecció Filatèlica Ramon Marull: L’Exposició Internacional Barcelona Ajuntament Barcelona http://ajuntament.barcelona.cat/gabinetpostal/titol/

La Exposición Internacional de Barcelona en 1929 y su utilización propagandística
Juan Antonio Simón Diacronie. Studi di Storia Contemporanea . Núm 18, 2, 2014

Grandas, M. Carmen (1988). L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Els llibres de la frontera. Col·lecció Coneguem Catalunya.

V0050574 A man in historical Spanish dress

A man in historical Spanish dress. International Exhibition, Barcelona, 1929: a man wearing 16th century (?) costume; coats of arms of Spanish kingdoms. Colour lithograph by Rojas, 1929. https://wellcomeimages.org/indexplus/image/V0050574.html

“La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión” 

Dilluns 21 Octubre 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència “La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión” a càrrec d’Amparo Graciani, doctora en Història de l’Art i catedràtica de la Universidad de Sevilla.

Presenta: Josep Sauret, de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

 

La Exposición Iberoamericana de Sevilla (1929): historia, legado y repercusión

Amparo Graciani García

1929 fue el año de la Exposición Internacional de Barcelona y de la Iberoamericana de Sevilla, siendo la sevillana de duración algo mayor, pues mientras la de Barcelona se celebró del 20 de mayo de 1929 a 30 de enero de 1930, la de Sevilla, transcurrió del 9 de mayo de 1929 al 21 de junio de 1930.

Aunque la historia de ambas fue larga, ya que se remonta a la primera década del siglo XX, la materialización final de dichos certámenes se debió a la reconversión de la idea primigenia, en ambos casos por iniciativa municipal, en un proyecto político de Primo de Rivera denominado la Exposición General Española que se fundamentaba en una campaña propagandística por la que se pretendía convertir España en el centro de mira internacional a fin de fortalecer los lazos institucionales, políticos y económicos del país.

Ambos certámenes presentan entre sí evidentes diferencias como consecuencia de su distinto carácter (iberoamericana / internacional) pero también existen confluencias entre ellos. Esta conferencia pretende precisamente despertar en el auditorio ideas que contribuyan a establecer conexiones y puntos de confluencia entre ambos certámenes; para ello se explicarán los hitos esenciales del proceso histórico que llevó a la celebración de la Exposición Iberoamericana de Sevilla, así como unas reflexiones sobre su legado y repercusión.

Estas serán las tres partes en que se organizará la intervención. En la primera, se realizará un rápido recorrido por el largo periodo de preparativos, desde el anuncio de la idea de celebrar este certamen el 25 de junio de 1909 hasta su celebración; se abordarán las distintas fases históricas, de impulso y retroceso en la idea, organizadas cronológicamente en función de los Comisarios Regios que estuvieron al frente de la iniciativa.

En la segunda parte de la conferencia se explica lo que fue el recinto exposicional, su conformación urbanística y sus elementos principales, incidiendo en las tipologías de pabellones y los estilos arquitectónicos en que se realizaron, indicando qué edificaciones de la Exposición Iberoamericana han llegado a nuestros días. Se plantea así mismo, la incidencia de la exposición –a lo largo de todo el periodo previo al certamen– en el esplendor artístico que otras artes, como la pintura y la escultura, alcanzaron en el marco de un proyecto regionalista.

En la tercera parte se abordará la repercusión que para la ciudad la Exposición Iberoamericana tuvo en la época desde diferentes puntos de vista (urbanístico, turístico, artístico, económico,…) y lo que actualmente este legado supone para la ciudad de Sevilla.

EXpo_ Sevilla

 

Amparo Graciani García

Amparo Graciani García (Sevilla, 1966), doctora en Historia del Arte por la Universidad de Sevilla, es Catedrática de la Universidad de Sevilla, adscrita al departamento Construcciones Arquitectónicas II, donde imparte desde hace 30 años la asignatura Historia de la Construcción, clases de doctorado y másteres en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Edificación, ETS de Arquitectura y en la Facultad de Geografía e Historia. Cuenta con diversos premios destacando el Premio Ciudad de Sevilla, al número 1 de promoción, el Premio Nacional de Expediente Académico, el Premio Ciudad de Sevilla de Investigación, el Premio de Investigación Ciudad de Sevilla de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras y el Premio del Ayuntamiento de Sevilla por una vida ejemplar en defensa del Distrito Sur.

Sus investigaciones se centran en dos líneas fundamentales. La Historia de la Construcción y las técnicas constructivas, centrándose especialmente en el estudio de las fábricas, y la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. 

Desde 2017 centra sus esfuerzos en esta última línea, de cara a los preparativos de la Conmemoración del Centenario en 2029, si bien su trayectoria investigadora sobre la Exposición Iberoamericana se remonta a 1989, cuando comenzó su Tesis Doctoral (defendida en 1993) sobre los pabellones internacionales y coloniales del Certamen, investigación que le valió el premio Relaciones Andalucía y América (sección de arte) de la Academia Sevillana de Buenas letras (1993). 

Amparo Graciani cuenta con numerosas publicaciones sobre el tema, muchas de ellas en forma de monografías, entre las que destacan su tesis doctoral (ICAS, 2010), el pabellón de México (Braojos y Graciani, US, 1998), el pabellón de Brasil (US, 2006), el Parque de María Luisa (Parque Centenario, catálogo de la magna exposición sobre el parque que comisarió en 2014 con motivo de su centenario; ICAS, 2015), el Pabellón de Portugal (Imprenta Municipal, 2014), el pabellón de Colombia (Graciani, Padilla y Rivadeneira, 2014), y los seis libros, que coordina derivados de la celebración del referido congreso, de los cuales ya dos han visto la luz en sus ediciones digital e impresa publicadas por la US; el dedicado a la Imagen, el espectáculo y escenografía en la Exposición Iberoamericana (2018) y, el segundo, sobre la conservación y la divulgación del legado de la Exposición Iberoamericana (2019), estando en ciernes la que compila nuevas aportaciones a la historia del certamen (2019). 

Entre las tesis que ha dirigido, algunas versan sobre la Exposición Iberoamericana, en concreto, la del Doctor José Antonio Solís Burgos sobre la Plaza de España y la de la Doctora Eva María Valenzuela Montalvo sobre las empresas de construcción en la Exposición.  Actualmente dirige la tesis doctoral de Inmaculada Gallego Maya sobre la eficiencia energética del Pabellón de Artes e Industrias Decorativas (Pabellón Mudéjar) de Plaza de América y su relación con el uso museístico del edificio.

Algunos de sus estudios sobre la Exposición se han focalizado en obras de Aníbal González; entre ellos, los Pabellones de las Bellas Artes, (abordado como pieza del mes, diciembre de 2010, del Museo Arqueológico), el de las Artes e Industrias Decorativas, el Colegio Mayor Hispanoamericano para los Jardines de San Telmo-Sector Norte, y la evolución del planeamiento que el arquitecto realizó entre 1910 y 1925 para dicho sector.

Destaca especialmente su interés por la promoción y la divulgación de la Exposición Iberoamericana y su legado. Así, ha impartido numerosas conferencias sobre el tema, en foros locales, nacionales e internacionales. Recientemente, en paralelo a su labor sobre la conmemoración del Centenario de la Exposición, desarrolla acciones diversas para la promoción inclusiva del legado patrimonial de la Exposición Iberoamericana en aras de que ésta alcance al mayor espectro de público posible, con especial incidencia en los niños y los discapacitados auditivos y visuales.

Selección de publicaciones de la autora (sobre la Exposición Iberoamericana)

    • (a) Graciani García, Amparo. El pabellón de Colombia en la Eia, en Revista Todos por el 92, Asociación Todos por el 92, 2: 1988, pp. 22-23.
    • (A) Graciani García, Amparo. El pabellón de la Marina de Guerra en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1990, pp. 13-18. Issn: 1695-8934. 
    •  (a) Graciani García, Amparo. El Barrio Moro en la Exposición Iberoamericana. Sevilla, 1929, en Cuadernos de Inice, Instituto de Investigaciones Científicas y Ecológicas Inice, España), 1991, pp. 187- 192. Issn: 0211-5875.
    • (a) Graciani García, Amparo. El Pabellón Vasco en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1991, pp. 13-18. Issn: 1695-8934. 
    • (a) Graciani García, Amparo. Pabellones comerciales en la Exposición Iberoamericana: El Pabellón Domecq, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1991, pp. 15-27, Issn: 1695-8934.
    •  (a) Graciani García, Amparo. El Pabellón de Castilla y León en la Exposición Iberoamericana, en Revista Aparejadores, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla, 1992, pp. 23-26. Issn: 1695-8934.
    •  (A) Graciani García, Amparo. La iconografía del d Méjico en la Exposición Iberoamericana, en Cuadernos de Arte e Iconografía, Fundación Universitaria Española. Seminario de Arte Marqués de Lozoya, 1993, vol. 6, pp. 400-411. Issn: 0214-2821.
    •  (CL) Graciani García, Amparo. La participación argentina en la Exposición Iberoamericana. La actuación de Martín Noel: un edificio una misión, en Gutiérrez, Ramón; Gutman, Margarita, y Pérez Escolano, Víctor (eds). El arquitecto Martín Noel. Su tiempo y su obra, Consejería de Cultura. Junta de Andalucía, Sevilla, 1995, pp. 161-179. Isbn 10: 84-87826-71-7. Isbn 13: 9788487826719. 
    • (A) Graciani García, Amparo. La escultura ornamental del Pabellón Nacional Portugués en la Exposición Iberoamericana, en Laboratorio de Arte, 1995, vol. 8, pp.459-478. Issn: 1130-5762.

  •  (L) Braojos Garrido, Alfonso y Graciani García, Amparo. El Pabellón de México en la Sevilla de 1929: evocaciones históricas y artísticas. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Ediciones Especiales, núm. 23. Sevilla, 1998. Isbn: 84-472-04-634, 173 pp. 
  •  (A) Graciani García, Amparo. El Pabellón de México en la Exposición Iberoamericana, en Hábitat, 2002, pp. 58-78, Universidad Autónoma de San Luis Potosí (México). Issn: 2007-2112

    • (L) Graciani García, Amparo. El pabellón de Brasil en la Exposición Iberoamericana (1929–1999). Sevilla, Universidad de Sevilla, Ediciones Especiales, número 26, 2006. 128 pp. Isbn: 84-472-1002-2. 
    •  (L) Graciani García, Amparo. La participación internacional y colonial en la Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. Secretariado de Publicaciones de la Us (Colección Arte, núm. 28) – Icas (Instituto de Cultura y Artes de Sevilla) del Ayuntamiento de Sevilla (Colección Temas Libres, núm. 42). Sevilla, 2010, 524 pp. Isbn: 978-84-472-1245-3. 

  •  (A) Graciani García, Amparo. Presencia, valores, visiones y representaciones del hispanismo latinoamericano en la exposición iberoamericana de Sevilla de 1929, en Revista Iberoamericana. América Latina, España, Portugal. Instituto Ibero-Americano, Berlín; Instituto de Estudios Iberoamericanos de Hamburgo; Iberoamericana/Vervuert, Frankfurt /Madrid, Vol. 13, núm. 50 (2013), pp. 133-146. Dossier coord. Thomas Fischer y Andrés Jiménez Ángel (La hispanidad en América: la construcción escrita y visual del idioma y de la raza). Issn: 1577-3388. 

  •  (CL) Graciani García, Amparo. La Exposición Iberoamericana de Sevilla de 1929. Contextualizando la presencia colombiana, en Graciani, A.; Padilla, C. (ed.) y Rivadeneira, R. El Pabellón de Colombia en la Exposición Iberoamericana de Sevilla. Ed. La Bachué, Bogotá (Colombia), 2014, pp. 14-37. Isbn: 978-958-5767-1-2-6. 
  • (P) Graciani García, Amparo. Prólogo, en Graciani, A.; Padilla, C. (ed.) y Rivadeneira, R. El Pabellón de Colombia en la Exposición Iberoamericana de Sevilla. Ed. La Bachué, Bogotá (Colombia), 2014, pp. 14-37. Isbn: 978-958-5767-1-2-6. 
  • (L) Graciani García, Amparo. El pabellón de Portugal en la Exposición Iberoamericana. Imprenta Municipal, Ayuntamiento de Sevilla, 2014, 20 pp. Isbn: 978-84-92417-87-2 
  •  (L) Graciani García, Amparo y Cháves Maza, José Lucas. Parque Centenario. Icas  (Instituto de Cultura y Artes de Sevilla). Ayuntamiento de Sevilla. Sevilla, 2014, 235 pp. ISBN: 978-84-92417-60-5.
  •  (A) Graciani García, Amparo. Los planos de Juan Talavera de la Vega para las obras derivadas de la donación de los terrenos para le creación del Parque de María Luisa de Sevilla, en Laboratorio de Arte, 2015, pp. 441-457. Issn: 1130-5762 
  • (A) Graciani García, Amparo. El relato cosmogónico y el origen del hombre como expresión de la identidad nacional colombiana en la exposición iberoamericana de sevilla (1929). Convergencias y traducciones en las manifestaciones visuales, en Olivero Guidobono, Sandra y Caño Ortigosa, José Luis (coords.). Temas Americanistas: historia, cultura y diversidad cultural. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla y Diputación Provincial de Sevilla. Sevilla, 2015. Isbn: 978-84-472-1604-8. 
  •  (L) Graciani García, Amparo y Fernandez, Fernando (eds.). Reflexiones en torno al Parque de María Luisa. Conferencias del ciclo conmemorativo de su Centenario (1914-2014). Icas, Ayuntamiento de Sevilla, 2017-18 (en prensa).
  • (CL) Graciani García, Amparo. Los jardines no donados. De San Telmo a la Exposición Iberoamericana, en Graciani, A. y Fernandez, F. (eds.). Reflexiones en torno al Parque de María Luisa. Conferencias del ciclo conmemorativo de su Centenario (1914-2014). Icas, 
  • (L) Graciani García, Amparo y Barrientos-Bueno, Mercedes (coords.) Imagen, escenografía y espectáculo en la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Testimonios, artistas y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2018.
  • (P) Graciani García, Amparo y Barrientos-Bueno, Mercedes (coords.). Prólogo, en Imagen, escenografía y espectáculo en la Exposición Iberoamericana (vol. I). Testimonios, artistas y manifestaciones (pp. 11-14). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2018.
  • (L) Graciani García, Amparo y Ponce Ortiz de Insagurbe, Mercedes (coords.). Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I., Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Ponce Ortiz de Insagurbe, Mercedes (coords.). Introducción, en Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I, Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias (pp. 13-15). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Rincón Millán, María Dolores. Reflexiones sobre la promoción y accesibilidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Una experiencia: la muestra Rómulo Rozo. El mensaje de las esencias. En A. Graciani García y M. Ponce Ortiz de Insagurbe (coords.), Devenir y actualidad del legado de la Exposición Iberoamericana. Vol. I. Conservación y divulgación. Reflexiones, estudios, procesos, estrategias y experiencias (pp. 113-135). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (L) Graciani García, Amparo y Langa Nuño, Concha (coords.). La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo y Langa Nuño, Concha. Preámbulo, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 13-18). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo. Cincuenta años de historiografía sobre la exposición iberoamericana (1968-2018). Autores, iniciativas, estímulos e intereses, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 19-46). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (CL) Graciani García, Amparo. Proyectos y avatares para la incorporación de los Jardines del Seminario de San Telmo al recinto de la Exposición, en La Exposición Iberoamericana de Sevilla. Nuevas aportaciones desde la Historia. Vol. I. Oportunidades, intereses y perspectivas (pp. 107-128). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019.
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). El turismo y la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Oportunidades, promoción, imagen e identidad. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (CL) Graciani García, Amparo. Preámbulo, en El turismo y la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Oportunidades, promoción, imagen e identidad (pp. 11-14). Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). Empresas, industria y Comercio en la Exposición Iberoamericana de Sevilla (vol. I). Presencias, intereses y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  • (L) Graciani García, Amparo (coord.). El legado de la Exposición Iberoamericana (vol. I).  Artífices, fundamentos, identidades y manifestaciones. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa).
  •  (L) Graciani García, Amparo y Barral, Margarita (coords.). Huellas de España en la Exposición Iberoamericana. Vol. I. Galicia. Visión, presencia y mensajes. Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla, 2019 (en prensa)

Exposicions Iberoamericana

Les Exposicions Universals o l’època de l’Arcàdia

Dilluns 30 de setembre a les 19 h tindrà lloc a la Sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès), la conferència Les Exposicions Universals o l’època de l’Arcàdia, a càrrec de Paola Lo Casio, historiadora, politòloga i professora de la Universitat de Barcelona.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

La conferència se centrarà a analitzar l’evolució del fenomen de les exposicions universals des dels seus inicis fins a la dècada dels vint del segle XX. En bona part, les iniciatives nascudes primer a la França del principi del segle XIX i després concretades a partir de 1851 amb la primera Exposició de Londres poden ser llegides com a un aparador dels canvis culturals, socials i polítics experimentats pel món occidental al llarg de les dècades que veuen l’afirmació de la societat i de la economia industrial, dels processos colonials contemporanis, així com també dels corrents de pensament vinculats al positivisme i a la fe en el progrés tecnològic. 

En aquest sentit, s’ha estructurat l’anàlisi segon tres grans etapes, corresponents a les tres lògiques majoritàries que anaren orientant al llarg del temps l’organització d’aquests esdeveniments. Una primera etapa, que s’estendria fins al canvi de segle (probablement, la de més èxit, en termes de quantitat i impacte dels certàmens organitzats arreu del món), en la qual la tecnologia industrial tindria una centralitat indiscutida, i les exposicions complirien amb la funció d’espai de competició i socialització dels avenços científics associats a la producció, amb un protagonisme destacat dels actors econòmics. 

En una segona etapa, que es perllongaria fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la tecnologia productiva, així com la presència d’empreses perdrien protagonisme (encara que continuaren sent-hi presents amb una certa importància), i es diversificarien tant les lògiques expositives com els actors que hi participarien. En aquest marc, agafarien importància, per exemple, els elements relacionats amb les innovacions arquitectòniques i urbanístiques, en un moment de canvi decisiu per a les grans ciutats, que s’estaven consolidant com a motors de desenvolupament econòmic i conflicte social alhora. 

Una tercera etapa finalment, després del desastre de la Gran Guerra, recolliria el trencament de l’Arcàdia precedent, la societat del progrés continu del segle XIX: ara, després de la massacre, cada cop més les exposicions es polititzarien en sentit nacional e ideològic, com a una mena de perllongació d’un conflicte, que formalment tancat al 1918, no es resoldria finalment fins el termini de la Segona Guerra Mundial.  

Text de Paola Lo Cascio

Expo_París_1878

Imatge: The Palais du Champ-de-Mars and the head of the Statue of Liberty, Exposition Universelle of Paris (1878). (Commons.wikimedia.org)

Paola Lo Cascio

Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de la Sapienza (Roma) i Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Investigadora postdoctoral a l’Institut de Ciències Sociais de la Universidade de Lisboa (ICS-UL), és professora associada a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora visitant a la University of Cambridge (2011) i a l’Università La Sapienza de Roma (2013). Forma part dels diversos projectes d’investigació del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA) i és membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionsl (CEHI). Una part de les seves línies d’investigació estan relacionades amb l’anàlisi dels conflictes bèl·lics i les seves conseqüències socials i econòmiques.

Exposition_Universal,_1889,_Paris,_France

Imatge: Le dôme central construit pour l’exposition universelle de 1889, Paris, France.(Commons.wikimedia.org)

Publicacions de Paola Lo Cascio (Academia.edu) 

Paola Lo Cascio: “El discurso del fascismo italiano en la Guerra Civil española. El caso de la narrativa y ensayística publicada en Italia entre 1937 y 1942”, Revista Universitaria de Historia Militar Núm. 6., Vol. 4, ISSN 2254-6111, forthcoming.

Associació dels Joves Historiadors i Historiadores de la UB: La Transició democràtica a Catalunya. Recursos per a una aproximació didàctica, Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2013

La guerra Civile Spagnola. Una storia del Novecento Carocci, Roma, 2013. ISBN: 978-88-430-7099-2. 

Lo Cascio, A. Segura e A. Pellegrini (ed): Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century , CSP, Cambridge, 2013. ISBN (10): 1-4438-4749-6, ISBN (13): 978-1-4438-4749-0

Lo Cascio; A. Pellegrini: “Beyond the Uniforms: Military History as a Necessary Tool to Interpret the 20th Century” in: Lo Cascio A. Segura e A. Pellegrini (ed): Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century, CSP, Cambridge, 2013. ISBN (10): 1-4438-4749-6, ISBN (13): 978-1-4438-4749-0, pp.1-12 

Villarroya; P. Lo Cascio: “Cities under the Bombs: The Targeting of Civilians in the Spanish Civil War” in:.Lo Cascio A. Segura e A. Pellegrini (ed): Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century , CSP, Cambridge, 2013. ISBN (10): 1-4438-4749-6, ISBN (13): 978-1-4438-4749-0 pp.73-88

P. Lo Cascio; A. Pellegrini: “Final Reflections: Rethinking Military History; Enhancing Competences, Sharing Knowledge” in:.Lo Cascio A. Segura e  A. Pellegrini (ed): Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century , CSP, Cambridge, 2013. ISBN (10): 1-4438-4749-6, ISBN (13): 978-1-4438-4749-0 pp.121-134 9)

La responsabilità fascista nei bombardamenti durante la guerra civile”, in: AA.VV. Catalunya-Itàlia, Memòries creuades, experiències comunes. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil fins a la Transició (1936-1977), Generalitat de Catalunya, Barcelona: 2012 ISBN: 978-84-393-8997-2.

El espacio nacionalista e independentista”, in: J. TÉBAR: Resistencia ordinaria. La resistencia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público, 1963-1977. PUV, Valencia: 2012, pp.140-152, ISBN: 978-84-370-9014-6 

Paola Lo Cascio; José Manuel Rúa: Temps de crisi, transició i democràcia, Vol. 4 di M. Risques: Un segle d’història de Catalunya en fotografies, Enciclopèdia Catalana, Barcelona: 2012, ISBN: 978-84-412-1940-3, opera completa ISBN: 978-84-412-1936-6 

Les transicions, en perspectiva històrica”, in: Segle XX (2011), n.4, pp.194-196, ISSN: 1889-1552

Fil a l’agulla” in: Revista de Catalunya (2011), n.207 pp.57-65 ISSN: 0213-5876 

Con José Manuel Rúa, “La mirada italiana El PCE y el PSUC a través de los ojos del PCI”, in: A. Cabana Iglesias; D. Lanero; V.M. Santindrián: VII Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Fundacion 10 de marzo, Santiago de Compostela, 2011, ISBN: 978-84-937546-5-5

Paola Lo Cascio; José Manuel Rúa, “Ideologia i poder polític al primer franquisme: “…y el que no quiera será arrollado”  in: AA.VV.: La Vanguardia Española. Diari d’una postguerra, Afers, Catarroja, 2010 pp.89-106. ISBN: 978-84-925-4239-0 

Paola Lo Cascio; José Manuel Rúa e Andreu Mayayo: Economía franquista y corrupción, Flor del Viento, Barcelona: 2010. ISBN: 978-84-964-9543-2 

Paola Lo Cascio; Joan Villarroya: “La guerra civil a Catalunya: una mirada cartogràfica”, in: V. Hurtado; A. Segura e J. Villarroya: Atles de la guerra civil a Catalunya, Edicions Dau, Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-936-6252-3 

Nacionalisme i autogovern. Catalunya 1980-2003. Afers, Catarroja: 2008. ISBN: 978-84-959-1696-9 

Paola Lo Cascio; Susanna Oliveira: Tres dies de març  El Punt, Girona: 2008. ISBN: 978-84-893-9270-0 

Quan el terror va venir del cel” in: Sàpiens, supplemento speciale al n.65 (Febbraio 2008) Catalunya sota les bombes, pp.10-11. ISSN: 1695-2014 

El procés estatutari”, in: J. M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La Transició a Catalunya, Edicions 62, Barcelona: 2008 pp.234-235 ISBN: 9788429761412 

Els Pactes de la Moncloa” in: J. M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La Transició a Catalunya, Edicions 62, Barcelona: 2008 pp.234-235 ISBN: 9788429761412

La llei electoral”, in: J. M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La Transició a Catalunya Edicions 62, Barcelona: 2008 pp.166-167 ISBN: 9788429761412 

Les Exposicions Internacionals fins a 1937” in: El Pavelló de la República: París 1937-Barcelona 2008, Publicacions de la UB, Barcelona: 2008. ISBN 978-84-475-3239-1 OK 

Con Queralt Solé Històries del Barça, Ajuntament de Barcelona Col. Quaderns de Barcelona. Memòria històrica, Barcelona: 2007. DL B. 20009-2007 

El debat sobre la memòria de l’antifeixisme a Itàlia” in: Afers (2007) núm. 56 pp. 89-104. ISSN: 0213-1471 

La importància del “cas Comorera” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La guerra civil a Catalunya vol.VI , Ed. 62, Barcelona, 2007, pp.182-183. ISBN: 978-84-297-5984-6 

”Francesc Ferreras i Duran” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La guerra civil a Catalunya vol.VI , Edicions 62, Barcelona, 2007, p.181. ISBN: 978-84-297-5984-6 

La lluita política, entre Espanya i l’ideal d’una Catalunya independent”: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La guerra civil a Catalunya vol.VI, Edicions 62, Barcelona, 2007, pp.174-175. ISBN: 978-84-297-5984-6 

La lluita diplomàtica entre l’esperança i el fracàs” J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La guerra civil a Catalunya vol.VI, Edicions 62, Barcelona, 2007 pp. 176-178 ISBN: 978-84-297-5984-6 

L’expulsió del prof. Manuel Sacristan de la Universitat de Barcelona” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): El franquisme a Catalunya vol.V , Edicions 62, Barcelona, 2007, pp.214-215. ISBN: 978-84-297-5985-3 

Joan Corominas” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): La guerra civil a Catalunya vol.VI, Edicions 62, Barcelona, p.203. ISBN: 978-84-297-5984-6 

Els últims executats del franquisme” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya (ed.): El franquisme a Catalunya vol.V , Edicions 62, Barcelona, 2007 2007 pp.232-233. ISBN: 978-84-297-5985-3 

La repressió a la vaga dels tramvies” in: J.M. Solé i Sabaté; J. Villarroya: El franquisme a Catalunya vol.V , Edicions 62, Barcelona, 2007 pp.156-157. ISBN: 978-84-297-5985-3

Muerte de un editor en una torre eléctrica: notas sobre la violencia política en Italia (1969-1980)” in: Historia Contemporánea (2006) n.32, pp.213-235. ISSN: 1130-2402 

Con Carles Santacana “L’Ateneu en el recobrament democràtic” in J.Casassas (ed.): Un segle i mig d’accio cultural. L’Ateneu Barcelonès  RBA, Barcelona 2006 pp.316-332. ISBN: 84-7871-831-1 

L’Assemblea de Catalunya. Quatre punts per a un país.” in: AA.VV.: Som una nació, vol.I Edicions 62, Barcelona: 2006 pàgs 239-255. ISBN: 84-297-5844-5 

Franco mor matant” in: AA.VV: Som una nació, vol.III  Edicions 62, Barcelona,: 2006 pp.241-256. ISBN: 84-297-5846-1 

Las columnas hacia el frente de Aragón” in: La Guerra Civil en Aragón. Vol II. El estallido de la guerra. La sublevación militar y la llegada de las milicias El Périódico/Diputación de Zaragoza, Ciro Ediciones, Barcelona: 2006 pp. 55-91. ISBN: 84-7820-106-8 

Paola Lo Cascio; Carles Quevedo, David Mayol e Carles Santacana “Els portaveus durant el franquisme” a: J. Casassas (ed.): Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975)  Publicacions UB, Barcelona: 2005 pp. 115-130. ISBN: 84-475-2975-4 

Una Constitució per a molts escenaris” in: J. Begur e X. Díez (ed.): La gran desil·lusió. Una revisió crítica de la transició als països catalans, El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú: 2005, pp.89-104. ISBN: 84-96349-05-5 

Les comarques: mite o realitat?” in: AA.VV.: Sense memòria no hi ha futur,  Afers, Catarroja: 2004, pp. 337-342. ISBN: 84-95916-28-2 

Paola Lo Cascio; Marta Pérez “Sense memòria no hi ha futur” in: El Contemporani (2003) n.27 pp.9-11. ISSN: 1133-519X

La regionalització europea entre el desig i la realitat: el cas català” in: El Contemporani (2001) n.24 pp.59-69. ISSN: 1133-519X

Biografia de Jaume Aiguader (1882-1943), primer alcalde republicà de Barcelona

Dilluns 17 Juny 2019 a les 17:00 – 19:00 a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història Biografia de Jaume Aiguader (1882-1943), primer alcalde republicà de Barcelona amb la participació de Manuel Pérez Nespereira, historiador i autor de “Jaume Aiguader. La nació popular
Coordina i presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Text de Manuel Pérez Nespereira

En referir-nos a Jaume Aiguader i Miró hem de valorar la capacitat d’aplegar, en la seva figura i tasca, les diverses activitats que tot un seguit de catalans, nascuts com ell als darrers decennis del segle XIX, desenvoluparen al llarg de la seva vida professional en un doble combat: la lluita per la justícia social i la lluita per la recuperació de la Nació Catalana, rere dos-cents anys d’ocupació i sotmetiment.

Jaume Aiguader i Miró (1882-1943) desenvolupà un seguit d’activitats convergents en aquest doble objectiu; l’alliberament de l’ésser humà i l’alliberament nacional. Per a ell era impossible que tingués lloc l’una sense l’altra, l’home lliure no ho era en una nació esclava, i la nació mai no seria realment lliure si els seus ciutadans patien les cadenes físiques i/o econòmiques que els subjectaven.

Jaume Aiguader_Macià

Foto: Jaume Aiguader, a la dreta de la imatge, amb Francesc Macià i altres dirigents republicans. | M.P.N.

Per acomplir aquesta meta Aiguader, fou metge higienista, impulsor de la tasca dels ateneus populars i altres centres de sociabilitat obrera, cofundador i membre de la Unió Socialista de Catalunya (USC), membre d’Estat Català i veu de Macià a l’interior, escriptor, editor, articulista, conferenciant, pensador, subversiu, alcalde, ministre…

En resum, l’home lliurat a l’ideal, com ell deia, a través de totes les eines que en cada moment el destí, i la seva voluntat, li posaven a l’abast. Però, a més, convergí amb tota una generació que va fer de Barcelona l’espai on Catalunya es va pensar. Joves amb inquietuds polítiques, intel·lectuals, socials, i sovint totes tres indestriablement unides, portaven a la capital del país les esperances i l’esperit de les diverses contrades del país. Lluís Companys, Salvador Seguí, Prat de la Riba, Francesc Cambó, Rovira i Virgili… Barcelona actuava de galvanitzador de la voluntat del país, i s’erigia novament en cap i casal de tots els ciutadans del nostre país.

Jaume Aiguader portada Lletres

Jaume Aiguader, la nació popular, escrit per Manuel Pérez Nespereira

Podeu descarregar-vos el llibre que edita la Fundació Irla a Descarregar (PDF) 

20190607_182741-1

Barcelona, 14 d’abril de 1931. Ban municipal de Jaume Aiguader com a alcalde informant de la proclamació de la República a la ciutat. AHCB

 

 

Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia

Dijous 13 Juny 2019 a les 19:00h a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Els orígens del neoliberalisme als Estats Units: un debat econòmic sobre la democràcia, a càrrec d’Andreu Espasa de la Fuente, professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mexico (UNAM).

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Imatge principal: Walter Lippmann (Nova York, 23 de setembre de 1889 – Nova York, 14 de desembre de 1974) va ser un escriptor nord-americà, periodista, comentarista polític i una figura clau en l’organització i l’estudi de l’opinió pública del segle XX. També, va ser l’artífex del terme estereotip, molt recurrent en la psicologia moderna.

Origens dels neoliberalisme 

Text d’Andreu Espasa de la Fuente

Tot i que els inicis del triomf del neoliberalisme estan associats amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, el cert és que els orígens d’aquest influent moviment es poden traçar fins als anys de la Gran Depressió. Als Estats Units, la publicació del llibre del periodista Walter Lippman The Good Society, al 1937, popularitzà entre el gran públic algunes de les idees dels economistes més importants de l’Escola Austríaca, Friedrich Hayek i Ludwig Von Mises, i de la primera Escola de Chicago, entre els quals destacava Frank Knight.

Neolibealisme Friedrich_Hayek

Friedrich Hayek

En el context nord-americà, les idees neoliberals es van interpretar com una crítica a les tendències més socialitzants del New Deal, el programa de reformes econòmiques que estava duent a terme l’Administració Roosevelt. Al mateix temps, però, el neoliberalisme també es presentava com una impugnació del vell liberalisme decimonònic del laissez-faire. En contra de la idea del caràcter natural dels mercats, els nous ideòlegs plantejaven que, per garantir el seu correcte funcionament, l’Estat havia de regular fortament el mercat. Més enllà de les discussions econòmiques, molt sovint les propostes dels primers neoliberals se centraven en arguments polítics i s’entrelligaven, de fet, amb el gran debat dels anys trenta sobre la crisi del sistema democràtic, en un moment en què l’ascens del feixisme i la popularitat del comunisme feien témer pel futur de la democràcia liberal. Des d’aleshores, i malgrat l’evolució del moviment i de les seves idees, la relació entre neoliberalisme i democràcia ha estat permanentment marcada per una tensió de difícil solució.

Neoliberalisme Franklin Delano Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt

Bibliografia bàsica (Facilitada per Andreu Espasa)

  • Alan Brinkley, The end of reform: New Deal liberalism in recession and war, New York: Random House, 1996.
  • Angus Burgin, Great persuasion: reinventing free markets since the depression, Cambridge: Harvard University Press, 2015.
  • Fernando Escalante, Historia mínima del neoliberalismo, Madrid: Turner, 2016.
  • David Harvey, Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Ediciones Akal, 2007.
  • Ben Jackson, “At the Origins of Neo-Liberalism: The Free Economy and the Strong State, 1930–1947”, The Historical Journal, Volume 53, Issue 1, March 2010, pp. 129-151.
  • Philip Mirowski i Dieter Plehwe (editors), The Road from Mont Pèlerin: The Making of the Neoliberal Thought Collective, With a New Preface, Cambridge: Harvard University Press, 2016.
  • Jurgen Reinhoudt, The Walter Lippmann Colloquium: the birth of neo-liberalism, Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan, 2018.
  • María Eugenia Romero Sotelo, Los orígenes del neoliberalismo en México: la escuela austriaca, Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 2016.
  • Quinn Slobodian, Globalists: the end of empire and the birth of neoliberalism, Cambridge: Harvard University Press, 2018.
  • Ronald Steel, Walter Lippmann and the American century, London: Bodley Head, 1981.

Manuel Carrasco i Formiguera: un referent pels nostres dies

 

Dimarts 4 de juny a les 19h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència “Manuel Carrasco i Formiguera un referent pels nostres dies” a càrrec de Lluís Duran i Hilari Raguer.

La sessió ha estat organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, juntament amb la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i constarà de dues parts: la primera sobre Els orígens del seu compromís, Carrasco i Formiguera i la Lliga Espiritual, a càrrec de Lluís Duran; i una segona sobre la seva actualitat, Perquè ens cal fer memòria de Carrasco i Formiguera, a càrrec d’Hilari Raguer.

Presenten l’acte: Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890 – Burgos 1938) resumeix en la seva figura una Catalunya que encara ha de trobar el seu lloc. Catòlic practicant, republicà convençut i nacionalista insubornable, fou víctima de la violència de la Guerra Civil per partida doble. Capturat a bord del mercant Galdames amb el qual fugia d’una Barcelona on se’l perseguia, caigué en mans del règim de Burgos que uns quants mesos després l’afusellaria (9 d’abril de 1938), previ el judici-farsa i malgrat totes les intervencions al seu favor, fins i tot internacionals.

Manuel Carrasco Noticia

 

Imatge extreta de Castilla Info 9 abril 2014

Carrasco i Formiguera va tenir una vida riquíssima, en què va sembrar moltes llavors que avui poden donar els seus millors fruits. Doctor en dret i en filosofia i lletres, exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil. Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. Proclamada la República Catalana el 14 d’abril de 1931, formà part del govern presidit per Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat de Catalunya. Elegit diputat per Girona (28 de juny de 1931), a les corts constituents de la República, s’hi destacà per la seva defensa del text íntegre de l’Estatut d’Autonomia votat pel poble català. Fou dirigent d’Acció Catalana primer i d’Unió Democràtica després i col·laborador reconegut de El MatíEl Temps i altres publicacions. Tot plegat, se’n desprèn un pensament, basat en una triple fidelitat: a la República, al país i a l’Església, que cal reivindicar i difondre, ja que ens ofereix claus per al moment actual. També cal recordar el seu paper durant la guerra, quan destacà per les seves operacions de salvament de persones i béns i pels vincles que establí amb el poble i el govern d’Euskadi.

Per saber-ne més:

Entrevista amb el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer, ARA 04/11/2018

Franco ordena afusellar Carrasco i Formiguera; Marc Pons El Nacional 09/04/2018

 

Josep Benet Morell Manuel Carrasco i Formiguera, afusellatEditorial: Edicions 62

manuel-carrasco-i-formiguera-afusellat_9788429763447

Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte

Dilluns 27 de maig 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Diaris personals durant la Guerra a Catalunya (1936-1939). Una nova mirada al conflicte a càrrec d’Oriol Riart i Arnalot, historiador, arxiver i autor del llibre Itinerari d’una memòria enfrontada.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

DIARIS_2

“Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”, Oriol Riart i Arnalot

Aquesta comunicació té com a objectiu presentar, analitzar i posar en discussió els diaris personals escrits per combatents en la Guerra Civil Espanyola com a font historiogràfica i eina didàctica que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte. A més, es pretén establir aquesta font com a complement i / o alternativa a les fonts més tradicionals en l’àmbit de la investigació històrica.

El diari personal és un tipus de document on l’autor escriu de primera mà i en primera persona, els fets que considera destacables en què participa o observa, alhora que en dóna la seva opinió. Tot i que l’autor intenta plasmar en el diari allò que més li crida l’atenció, el seu contingut no deixa de ser la més humil i inessencial quotidianitat que, amb el pas del temps, adquireix més rellevància, ja que pot apreciar-se el modus vivendi de determinats sectors socials, en aquest cas dels combatents al front català.

D’aquesta manera, els diaris personals dels combatents són una font historiogràfica que permet una mirada més propera i personal als fets històrics. Es tracta d’una documentació complementària i alternativa a les limitacions de l’oralitat, a la documentació militar i al relat històric oficial. Les fonts autobiogràfiques, degudament sotmeses a contrast com qualsevol altra, són les òptimes per a aquest enfocament historicista que va de baix a dalt, construint un relat més pròxim, atractiu i didàctic de la història.

Diaris 5 RED

Imatge d’alguns dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”

El corpus documental per a la comunicació és l’estudi de 30 diaris personals de combatents d’ambdós bàndols escrits al front català. Aquest volum permet conèixer l’interès i les influències literàries que van portar els joves a escriure un diari personal, també els objectius i motivacions que hi ha darrera d’aquest hàbit, i sobretot conèixer com vivien aquests homes els fets col·lectius o històrics dels què n’eren els protagonistes però que en canvi el relat històric oficial poques vegades els té en compte.

DIARIS_3

Imatge d’un dels diaris utilitzats en l’estudi d’Oriol Riart i Arnalot “Diaris personals de la Guerra civil a Catalunya (1936-1939)”