Setze llibres sobre la República, la Guerra civil i el franquisme

Aquest segon recull de llibres recomanats per la Tertúlia Amics de la Història, inclou 16 llibres de temàtica històrica publicats de 2017 a 2021 i disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. No s’han inclòs els llibres que ja s’han presentat anteriorment en alguna activitat de l’Ateneu o un altre recull d’Amics de la Història com aquest de 2021 o aquest altre de 2020. No és, ni pretén ser, un llistat exhaustiu, sinó només indicatiu.

La temàtica predominant és la República i la Guerra civil i també el franquisme, enguany se celebren els 90 anys de la proclamació de la República i els 85 del cop d’estat feixista. Hi ha dos llibres d’Ángel Viñas, un sobre la Guerra Civil entesa com una història d’una conspiració i un altre sobre una anàlisi del principal error de la República. Trobareu també una anàlisi molt interessant  de David Martínez Fiol sobre el paper de la política com a creadora i destructora de llocs de treball durant la República i un altre sobre el naixement i desenvolupament de l’extrema dreta a la Barcelona republicana.  

També hi ha un llibre de Begoña Barrera, molt ben documentat sobre La Sección Femenina i el paper que va tenir en la configuració del paper de la dona en el franquisme, i un altre sobre Ángeles López de Ayala, una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle XIX i principis del segle XX. La selecció inclou també tres llibres sobre activistes, militants i republicans (1868-1977), els brigadistes i joves llibertaris, sovint molt poc coneguts o directament anònims.  

Quant al franquisme, s’analitza des de diferents punts de vista en quatre llibres que es complementen. Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. Un segon llibre col·lectiu,  mostra la naturalesa, els mecanisme de pervivència i l’empremta de la dictadura. Un tercer és el dietari de Gaziel Meditacions en el desert (1946-1953) i el quart una història de l’exili jueu a Barcelona o com el franquisme va fer desaparèixer les famílies jueves.

Sobre la corrupció s’han editat en aquest breu període, almenys, el llibre de Josep Maria Torras i Ribé sobre la corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808) i un altre sobre la corrupció a l’Espanya contemporània amb un enfocament interdisciplinar, dirigit entre altres, per Borja de Riquer. Finalment, un llibre col·lectiu coordinat per Carles Viñas amb 22 capítols, 22 autories i 900 pàgines sobre la història de l’esquerra independentista.

Cada llibre té una breu fitxa bibliogràfica, una sinopsi i una o més ressenyes, que no estalvien de llegir el llibre, però que ens ajuden enfocar o potser a decidir la nostra lectura.   Selecció de les obres: Joan Solé Camardons, coordinador de la Tertúlia Amics de la Història.

¿Quién quiso la guerra civil? Historia de una conspiración, Ángel Viñas, ed. Crítica, 2019, 504 p.

Sinopsi: Sembla que, més de vuitanta anys després de l’inici de la guerra, la pregunta del títol d’aquesta obra hauria de tenir una contestació clara. No obstant això, no és així. Fruit d’una rigorosa investigació, aquest llibre aborda les encara poc conegudes maniobres monàrquico-feixistes contra la República: al principi des de França per obtenir fons, en general de les classes adinerades i, en particular, de Juan March. Menys coneguts són els reeixits contactes per emparaular el subministrament de modern armament estranger i rentar el cervell de les guarnicions a través d’un mecanisme de coordinació civil i militar que ara es desvetlla. Amb documents procedents d’arxius espanyols, britànics, francesos i noves evidències localitzades a Roma queden per fi al descobert l’estratègia dels conspiradors, les gestions dels seus principals homes de confiança i la intenció de restaurar la monarquia per establir un règim similar al de Mussolini i en el qual Franco no hagués estat mai el principal protagonista. Més info aquí. Vegeu-ne un fragment

Ressenya de Jaime Salinas, J. (2020). “¿Quién quiso la Guerra Civil? Una conspiración y varias tramas. Cultura De La República”. Revista De Análisis Crítico (CRRAC), (4), 175–176. https://revistas.uam.es/crepublica/article/view/13299/13096

Article de Javier Andrés aquí a “Reflexión ante la obra ¿Quién quiso la Guerra Civil? de Ángel Viñas” a Sociología crítica. Artículos y textos para debate y análisis de la realidad social.

El gran error de la República. Entre el ruido de sables y la ineficacia del Gobierno. Ángel Viñas, ed. Crítica, 2021, 576 p.

Sinopsi:  Per què la República no va parar el cop d’Estat? El pronunciament de juliol de 1936 i la guerra civil no van ser inevitables. La República va poder preveure el cop d’estat i desarticular la conspiració que havia anat teixint durant anys. Ángel Viñas revela com els serveis de defensa interior i exterior van detectar els riscos i amenaces d’involució, però també com els governs d’Azaña i Casares Quiroga no van fer cas del soroll de sabres contra la democràcia. Això va permetre que romanguessin en el cor mateix dels mecanismes de defensa republicans elements de la clandestina Unió Militar Espanyola (UME), partícips de la confabulació monàrquica. Gràcies a documentació procedent d’una dotzena d’arxius espanyols, francesos, anglesos, italians i belgues, aquest nou llibre reconstrueix tant les maquinacions dels futurs revoltats com, i sobretot, el fracàs governamental a l’hora de decapitar una conjura emparada per Itàlia feixista. Vegeu-ne un fragment.

Ressenya de Jesús María Montero Barrado: “Acerca del llibro El gran error de la República de Ángel Viñas” a Rebelión 05-04-2021.

Leviatán en Cataluña. La lucha por la administración de la Generalitat republicana (1931-1939), David Martínez Fiol, ed. Espuela de Plata, 2019, 296 p.

Sinopsi: La documentació d’aquest llibre mostra i exposa les lluites internes que van tenir lloc en el sí de d’Esquerra Republicana de Catalunya per controlar l’administració pública, tant la central com l’autònoma a Catalunya. No només això, sinó també les ràbies i frustracions de republicans, socialistes, comunistes i separatistes anti-ERC que van quedar fora del repartiment de càrrecs i llocs de treball públics de la reinventada, per l’Estatut d’autonomia de 1932, Generalitat de Catalunya. Acusacions de favoritisme, de malversació de fons públics, prevaricacions que van sortir a la llum dels editorials del moment com a mostra de la lluita per l’administració de la Generalitat republicana.

Ressenya de Carles Geli aquí “La política, un lloc de treball”, Quadern EL PAÍS, 31-10-2019

Ressenya d’Andreu Navarra aquí “Desfent mites sobre la República a Catalunya”, El Nacional, 31-10-2019

Viva Cataluña española! Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936), José Fernando Mota Muñoz, Publicacions Universitat de València, 2020, 462 p.

Sinopsi: L’obra s’estructura en quatre parts. La primera es titula “Orígens” i traça un panorama de l’extrema dreta abans de la proclamació de la Segona República que constitueix una mena de retrat de família, a l’aparèixer l’univers esportiu (amb la Penya Ibèrica) i el polític. La segona part, “Reconstrucció”, exposa com es va recompondre la ultradreta durant la Segona República fins als anomenats fets d’octubre de 1934. La tercera part, “Oportunitat” analitza la important connexió amb els militars que es van revoltar el 1936 i la quarta i última, “Fracàs”, se centra en el triomf de les esquerres a les eleccions de febrer de 1936 i la revolta. Més info aquí. Fitxa del llibre.

Ressenya de Xavier Casals a “Así era la ultraderecha de Cataluña en los años republicanos” a Blog Xavier Casals. Blog sobre extremisme i democràcia.

Ressenya de Francesc Valls: “Fascistas catalanes: pocos, pero al abrigo de los poderes” ElDiario.es 4-04-2020.

La Sección Femenina, 1934-1977. Historia de una tutela emocional, Begoña Barrera, Alianza editorial, 2019, 552 p.

Sinopsi: El record de la Sección Femenina està lligat de manera indissociable a la memòria del Franquisme. Fundada en l’època republicana, l’organització dirigida des del seu naixement per Pilar Primo de Rivera es va consolidar durant la Guerra Civil i va aconseguir la seva més gran autoritat durant la dictadura, quan va intentar, i en bona mesura va aconseguir, fer-se omnipresent en la vida de les dones. Des de la postguerra, diverses generacions de dones van créixer a la seva ombra i van ser educades d’acord amb els seus principis ideològics. Begoña Barrera estudia, en una completa cronologia de l’organització que cobreix des de 1934 a 1977, els mitjans que la Sección Femenina va emprar en la seva tasca de formació i propaganda: revistes, manuals escolars, documentals cinematogràfics i de el NO-DO, programes de ràdio i televisió al costat d’una àmplia i variada documentació consultada, majoritàriament inèdita, l’autora realitza una exploració tan exhaustiva com precisa de l’estructura de la pròpia organització i de la visió que sobre la dona i la feminitat que les falangistes van projectar.

Ressenya de Gabriela de Lima Grecco aquí:  “Begoña Barrera: La Sección Femenina 1934-1977. Historia de una tutela emocional”, Madrid, Alianza Editorial, 2019, 546 págs. Historia Y Política, 43, 440-442. https://revistas.ucm.es/index.php/HPOL/article/view/69759

Ángeles López de Ayala. Republicana revolucionària, lliurepensadora, anticlerical, maçona i feminista (1858-1926), Raül Aguilar Cestero, Icaria editorial &UPEC, 2019, 144 p.

Sinopsi: Ángeles López de Ayala, és una de les principals ideòlogues i activistes del moviment feminista de finals del segle xix i principis del segle xx. Una dona excepcional amb una biografia extraordinària, equivalent al que seria Emma Goldman per al món anglosaxó, però no tan coneguda ni estudiada com aquesta. La vida de López de Ayala està plena d’exemples de superació personal i de valentia davant les adversitats, d’intel·ligència emocional i de capacitat professional i creativa, d’altruisme i de solidaritat i d’una gran capacitat per a l’anàlisi social i el pensament crític i teòric. Fruit d’aquestes capacitats, la seva vida es va veure immersa en continus escàndols causats per les seves idees, accions polítiques i intervencions públiques; va ser objecte de persecució política per part de governs, d’enemics polítics i de poders omnipresents com l’Església catòlica; va haver d’afrontar diversos judicis i condemnes de presó i, fins i tot, va ser objecte de diversos intents d’assassinat que van estar a punt d’acabar amb la seva vida. Aquesta convulsa biografia i les seves grans virtuts i capacitats van convertir Ángeles López de Ayala en un dels principals referents del moviment feminista a Catalunya i Espanya, des de finals del segle xix fins als anys vint del segle XX.

Pròleg de Jordi Serrano Blanquer Rector de la UPEC aquí

Activistas, militantes y propagandistas. Biografías en los márgenes de la cultura republicana (1868-1978), Eduardo Higueras Castañeda, Rubén Pérez Trujillano i Julián Vadillo Muñoz (coords), 2018,  ed. Athenaica, Clásicos e inéditos del Derecho público español, 440 p.

Sinopsi: En aquesta col·lecció d’aproximacions biogràfiques, s’exploren els marges de la cultura republicana i el moviment obrer, allunyant-nos del discurs i l’experiència dels màxims dirigents de les agrupacions democràtiques i les organitzacions obreres, per destacar la dels seus quadres intermedis i inferiors. Si des de mitjans de segle XIX la democràcia va articular un moviment de masses, no va ser només per la brillantor d’aquests líders que sovint van donar nom als partits republicans. Igualment, es pot afirmar respecte a les organitzacions obreres. Per contra, l’aportació dels activistes, els militants i propagandistes que impulsaven comitès, difonien les doctrines en fullets i periòdics locals, aixecaven partides armades o agitaven a les masses en les reunions polítiques, va ser crucial.

Per a això, s’ha assignat un conjunt de figures representatives. El propòsit no és tant rescatar de l’oblit, sinó projectar-hi un marc en aquest espai en el qual es vertebrava l’arquitectura de la mobilització obrerista i republicana en tota la seva heterogeneïtat. Perquè, precisament, la parcel·lació interna de les cultures polítiques ha estat un dels problemes que més han ocupat als historiadors en els darrers anys. Més enllà de la taxonomia que diferencia cultures o subcultures polítiques com espais homogenis, com imaginaris ben definits i amb fronteres nítides, la perspectiva biogràfica permet observar com els marges entre tradicions polítiques van ser, sovint, inexistents. La fluïdesa entre diferents imaginaris, les zones de contacte, les vies per travessar aquestes límits o fins i tot la possibilitat del transfuguisme mostren una imatge menys rígida o immòbil d’aquesta cartografia política. Explorar les zones de contacte és el segon dels objectius d’aquest llibre.

Finalment, s’ha prioritzat dins de la selecció una presència important de personatges que van traduir el seu imaginari polític en propostes jurídiques concretes. Projectaven i reproduïen, d’aquesta manera, una cultura política; una visió constitucional, en termes jurídics. L’objectiu, en aquest cas, és subratllar el pes de la cultura constitucional en el si del magma radical que es desenvolupava en els confins de el moviment republicà i les organitzacions obreristes.

Ressenya de “Archivos de la Historia”aquí

Brigadistes. Vides per la llibertat. Jordi Martí-Rueda, pròleg de Jordi Borràs i epíleg de Raül Romeva a la 4a edició, ed. Tigre de paper, 2020, 160 p.

Sinopsi: A Fanny Schoonheyt li deien la dona més valenta de Barcelona. Felicia Browne va decidir que havia arribat l’hora de deixar els pinzells i agafar un fusell. Els germans Nielsen es van enfilar a tres bicicletes i van pedalar des de Copenhaguen fins al Pirineu. En un vagó de tren ple de soldats, a la infermera Penny Phelps l’amoïnava la bota de vi que s’acostava, de mà en mà i de boca en boca. Durant la Guerra Civil va passar una cosa extraordinària. Milers d’homes i dones d’arreu del món van deixar família, feina i un món en pau per creuar la frontera i combatre el feixisme a la península Ibèrica. Mai en la història s’havia vist un gest de solidaritat com aquest, i mai s’ha tornat a veure. Brigadistes hi posa noms i mirades, amb seixanta relats i seixanta fotografies. Podrien ser històries de novel·la, però son reals i ben humanes. I ens diuen una cosa: sota l’èpica de la Guerra Civil també s’estimava, es tenia coratge i por, i ganes de plorar i fins i tot de riure. Reviure aquestes vides, avui, és més oportú i saludable que mai.

Ressenya de Marc Geli Taberner aquí “Brigadistes. Vides per la llibertat. La Guerra Civil en el laberint internacional” a AB Origine.

Les Joventuts Llibertàries de Catalunya (1932-1939), Sònia Garangou, ed. Gregal, 2017, 430 p.

Sinopsi: La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil. Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l’avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo. Més info aquí

Ressenya aquí a “Notes de Lectura. Els joves anarquistes catalans durant la República i la Guerra Civil” a Serra d’Or.

¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Martí Marín, ed. Eumo, 2019, 224 p.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza  l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932 i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista. El resultat és un exercici de síntesi que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

Ressenya de Marc Gil aquí a Segle XX. Revista catalana d’història, 13 (2020)

La alargada sombra del franquismo. Naturaleza, mecanismos de pervivencia y huellas de la dictadura, Asunción Esteban Recio, Dunia Etura i Mateo Tomasoni (cordinadors),  Comares editorial,  2019,  464 p.

Sinopsi: El franquisme és un assumpte recurrent en la historiografia espanyola i possiblement un dels principals temes de debat en la història d’Espanya. No obstant això, encara queden qüestions pendents d’estudi com la seva naturalesa, els motius de la seva llarga durada o les empremtes que ha deixat en la societat actual. Amb un enfocament multidisciplinari, reconeguts experts en la matèria aborden en aquest llibre aquestes preguntes des de diferents perspectives, que van des de l’anàlisi històrica, sociològica, o educativa al de gènere. El resultat és una ponderada i estesa reflexió que afronta qüestions essencials com les arrels ideològiques, la construcció i consolidació del sistema, els instruments de dominació i legitimació del règim; el control i el paper exercit pels mitjans de comunicació en la configuració de la mentalitat, i l’herència político-institucional i sociològica del franquisme. Ja seria hora de tancar aquest negre capítol de la nostra història recent, per la qual cosa resulta imprescindible, com defensen els especialistes en els arxius, conservar les proves escrites de les violacions dels drets humans. Avui més que mai, el plantejament aquí proposat contribueix a aportar nous enfocaments per tal d’ampliar i enriquir el debat sobre el franquisme. Per això, l’objectiu  de l’obra és demostrar que només a través de l’estudi crític del passat pot entendre el present i, alhora, recuperar una memòria que ens pertany a tots. Més info aquí

Ressenya de Matteo Tomasoni aquí

Meditacions en el desert (1946-1953) Agustí Calvet “Gaziel”, pròleg de Jordi Amat, L’Altra editorial, 2018, 352 p.

Fragment a títol de sinopsi: «Aquesta és la part més crua dels aplecs de notes que durant vint anys –de 1936 a 1956– jo escrivia per a mi tot sol, constituint així una mena de dietari molt íntim. Les pàgines que el componen no foren pas confegides certament per ser publicades. Nascudes del 1946 al 1953, són filles d’una gran esperança fallida: la que jo tenia –com altres incomptables espanyols– de veure redreçada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: l’esclafament brutal de tota llibertat a Espanya. Avesat per la meva professió de periodista a observar i comentar al dia la vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Civil Espanyola –passada totalment a l’exili i sense barrejar-me per res en l’esgarrifosa matança, ni amb els uns ni amb els altres–, vaig trobar-me que aquí havia estat arrasada tota opinió lliure: els diaris eren convertits en òrgans de propaganda oficiosa, dirigits i controlats pel Govern, i els periodistes, enregimentats, en agents de la dictadura. Debolida de soca-rel la meva professió, no em quedà altre remei que fer-me’n una de nova. Un instint irreprimible, però, m’empenyia sovint a continuar comentant, ni que fos tot sol, els esdeveniments. Aquestes meditacions solitàries són articles nonats.»

Ressenya de Jaume Claret aquí: “La nostra història és pura zoologia” a Llegim ARA, 06/10/2018.

Voces caídas del cielo. Historia del exilio judío en Barcelona (1881-1954), Manu Valentín,  2019, Ed. Comanegra, 240 p.

Sinopsi: Aquest llibre vol omplir un buit deixat per la historiografia i teixir el fil de la memòria col·lectiva d’una comunitat d’exiliats jueus que van lluitar per establir-se a la ciutat de Barcelona gairebé sense suport. L’historiador Manu Valentí aconsegueix rescatar la memòria dels protagonistes i eleva les seves experiències personals a la categoria d’esdeveniments històrics basant-se en una àmplia documentació, en gran part inèdita (corresponent a arxius no consultats), en fonts que han tractat les crisis dels exiliats a diverses etapes i en entrevistes amb els refugiats i els seus descendents.

Ressenya de Sílvia Marimon: “Les famílies jueves que el franquisme va fer desaparèixer de Barcelona” diari ARA 20/10/2019.

Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808), Josep Maria Torras i Ribé, Rafael Dalmau ed., 2020, 224 p.

Sinopsi: La tesi principal d’aquesta obra és que la implementació del decret de Nova Planta a Catalunya no només va abolir les institucions catalanes, sinó que va intentar canviar el model social, «imposant una estamentalització obsessiva de la societat i les institucions, en detriment de la burgesia mercantil, de la menestralia i dels gremis». Estem davant, així doncs, d’un treball d’història social que es pregunta per les conseqüències que va tenir la implantació del règim borbònic en la societat catalana després de 1714. Dit d’altra manera, l’obra narra el fracàs que va experimentar el model institucional de la Nova Planta a Catalunya i les dificultats que va haver d’afrontar per esdevenir funcional.

Ressenya d’Ivan Gracia Arnau a la revista AB Origine.

La Corrupción política en la España contemporánea: un enfoque interdisciplinar, Borja de Riquer, Joan Lluís Pérez Francesch, Gemma Rubí, Lluís Ferran Toledano (dirs), Marcial Pons Ediciones de Historia, 2018, 696 p.

Sinopsi: La corrupció política s’ha convertit avui en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Són molts els que la consideren un problema de primera magnitud perquè afecta de manera perillosa la confiança en la política i la qualitat de la democràcia. Per analitzar amb rigor com ha estat possible arribar a una situació tan greu com la present, aquesta obra ofereix una sèrie d’aproximacions de caràcter interdisciplinari (història, ciència política, economia, dret penal, etc.) que contemplen els dos últims segles de l’Espanya contemporània, així com aspectes rellevants dels estudis europeus sobre aquesta xacra.

Ressenya de Carlos Dardé aquí . “La corrupción, bajo la lupa històrica” a RdL Revista de Libros

Història de l’Esquerra Independentista, Carles Viñas (coordinació), pròleg de Blanca Serra i epíleg d’Anna Gabriel, ed. Tigre de Paper, 2021, 900 p.

Sinopsi:  Història de l’Esquerra Independentista, coordinat per Carles Viñas, és una obra enorme que relata en profunditat i rigor la trajectòria de cinquanta anys d’aquest moviment, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en els esdeveniments polítics i socials dels darrers temps als Països Catalans. A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans.

El PSAN va ser el germen del que anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista. El llibre recull la història d’aquest moviment que ha crescut, s’ha diversificat i ha esdevingut decisiu en l’evolució de l’independentisme i les esquerres dels Països Catalans. Al llarg dels 22 capítols, descobrim l’evolució i plantejaments d’un moviment que ha estat determinant en la política contemporània.

Ressenya de Joan Esculies aquí : “Història de la mà esquerra (independentista)” Quadern EL PAÍS, 20 de maig de 2021.

Ressenya de Ferran Lupescu aquí: “Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer” Vilaweb, 13-04-2021

Més info aquí