Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones

La Secció d’Història de l’Ateneu organitza una sessió sobre “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones” dimecres 20 de gener a les 7 del vespre a la sala Verdaguer

Intervendran: Jordi Martí-Rueda, escriptor i historiador i  Lourdes Prades documentalista i historiadora, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB)

Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu

La història té l’estranya qualitat de reservar alguns capítols en què les raons i les passions conflueixen en un moment efímer i en un minúscul tros de terra. I poques vegades les passions humanes han estat tan intenses com al 1936. La creació de les Brigades Internacionals i l’arribada de 40.000 persones de més de 50 països per lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola n’és l’exemple més rotund.

Des d’aleshores s’ha escrit molt, sobre aquell grup d’homes i dones. Sovint, des de l’oposició més furibunda o des de l’enaltiment. Altres vegades, des de l’academicisme i la voluntat d’explicar. Però s’ha parlat poc de les persones de carn i ossos que van protagonitzar aquest episodi històric.

Sota el títol de “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones”, l’historiador i escriptor Jordi Martí-Rueda respondrà als perquès que sempre han acompanyat el nom de les Brigades Internacionals i enfocarà el zoom en alguns dels seus protagonistes. Com Oliver Law, que va dirigir el batalló Lincoln i es va convertir en el primer negre de la història dels Estats Units que comandava soldats blancs. I Penny Phelps, una infermera anglesa refinada que a la península Ibèrica hi va trobar el fang i l’amor. I l’alemany Ernst Busch, que va animar la vida cultural del front organitzant un cor de cent veus. I Salaria Kea, l’única dona negra de la Guerra Civil. I George Nathan, un misteriós oficial britànic que es va trobar dirigint una companyia de rebels irlandesos. O Henri Rol-Tanguy, el cap de la resistència francesa, que cinc anys després de la Guerra Civil va dirigir l’alliberament de París vestit amb el seu antic uniforme de brigadista, perquè els parisencs sabessin on havia començat de veritat la Segona Guerra Mundial.

A continuació, la documentalista i historiadora Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB), presentarà SIDBRINT.

SIDBRINT és un lloc web sobre les Brigades Internacionals. Es tracta d’un portal de la Universitat de Barcelona en el qual hi participen investigadors de diverses universitats i centres de recerca i hi col·laboren més de 50 especialistes.

Actualment, la documentació existent sobre les  Brigades Internacionals està dispersa en nombrosos arxius, biblioteques i fons particulars d’arreu del món. SIDBRINT es proposa recollir en un únic espai tota la informació disponible i documentar la història personal de cada un dels brigadistes que van venir a lluitar al costat de la República a partir de l’any 1936.

Font: Jordi Martí Rueda : Tocats pel vent. Pagès Editor

SIDBRINT Memòria Històrica Brigades Internacionals

SIDBRINT

Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una sessió sobre “Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars” dimarts dia 1 de desembre a les 7 del vespre a la sala Jacint Verdaguer.

Intervindran: Flocel Sabaté de la Universitat de Lleida i Luis Adao da Fonseca de la Universitat  de Porto.

Presenta: Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu Barcelonès

La sessió tractarà sobre l’Espanya que mai va ser, la península Ibèrica des de les seves perifèries, a partir del llibre “Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery”. Aquest llibre és el fruit d’un projecte internacional finançat per la Fundació Europea de la Ciència que tenia per objecte l’estudi de les diferents identitats europees.

Diferents estudiosos catalans i portuguesos analitzaren els elements diferencials i específics de la perifèria de la Península Ibèrica des de l’Edat mitjana fins al segle XIX.

Amb una mirada interdisciplinar, historiadors de la literatura, de la llengua, de les cultures polítiques  i historiogràfiques reflexionen sobre el passat peninsular tractant temes heterogenis com: l’estudi de la península des de la perifèria; la conquista musulmana del nord est peninsular, els orígens de la història catalana i les seves fonts documentals; el naixement  del català escrit i els seus primers textos; el naixement de Portugal i la seva percepció des d’Espanya des de l’edat medieval a la moderna; l’arquitectura i la identitat; la noció de justícia en la Corona d’Aragó; discursos identitaris a Catalunya i Portugal, entre d’altres.

La cronologia arriba fins al final del Segle XIX -començament del Segle XX amb intervencions que reflexionen sobre el passat medieval en la cultura política catalana del Vuit-cents així com el pes de la història en la representació de la nació portuguesa en el mateix període o el pes de l’iberisme en la cultura política del catalanisme.

Aquest volum miscel·lani permet reflexionar sobre la complexa formació d’una identitat que han sobreviscut fins al nostre present.

Font:  Sabaté, Flocel / da Fonseca, Luis Adão (eds.): Catalonia and Portugal. The Iberian peninsula fromt the periphery

Podeu consultar les dades bàsiques aquí: 

Josep Maria Ainaud de Lasarte: L’home, l’historiador i l’humanista

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una sessió sobre “Josep Maria Ainaud de Lasarte: L’home, l’historiador i l’humanista” dijous dia  19 de novembre a les 7 del vespre a la sala Oriol Bohigas.

Intervindran: Patrícia Gabancho vicepresidenta de l’Ateneu i Josep Lluís Martín i Berbois, historiador i biògraf. Presenta: Joan Solé.

Josep Maria Ainaud (Barcelona, 1925-2012) ha estat i continua sent un referent de la cultura catalana del segle XX. Historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític, va estudiar els personatges més emblemàtics del catalanisme, com ara Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba.

Ainaud, però també fou un home d’acció, que actuà en la clandestinitat i que va espiar per a l’MI6 servei d’intel·ligència britànic contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. També fou un activista cultural i polític que lluità en la clandestinitat durant la llarga nit del franquisme.

Una persona generosa, que va actuar des dels camps més diversos i que no tingué un no per a ningú. I també un home amb una visió de govern, i més enllà, amb visió d’estat, si bé mai no va voler assolir quotes de protagonisme i preferia actuar des de la segona línia.   

Font: Josep Lluís Martin i Berbois: “Josep Maria Ainaud de Lasarte. Un humanista al servei de Catalunya”  ed. Base, 2015.

Ignasi Aragay ha escrit l’article “Qui tingués avui un Josep Maria Ainaud” on elogia la figura d’Ainaud arran de la biografia que n’ha escrit Josep Lluís Martín. Podeu llegir-lo al diari ARA

 

Aspectes geoestratègics i militars de la Guerra de Successió

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la conferència il·lustrada “Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió” dimarts dia 22 de setembre a les 7 del vespre a la sala Verdaguer, a càrrec de Francesc Xavier Hernàndez, historiador i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador

Amb F. Xavier Hernàndez, director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials (UB), i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades.

S’hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar, la uniformologia i lògicament les accions que van protagonitzar.

La guerra de Successió (1702-1715) va ser, d’entrada, un conflicte internacional que va afectar la pràctica totalitat d’estats europeus i les seves colònies d’ultramar. El conflicte també va esdevenir ben aviat una guerra civil en el si de la monarquia hispànica. La victòria borbònica va generar una duríssima repressió i un nodrit exili.

Per a Catalunya, com per als altres territoris de la Corona d’Aragó, va suposar, a més, l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies, la fi de l’estat català.

“La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” . Tertúlia d’Amics de la Història

Dilluns dia 16 de novembre a les 5 de la tarda a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una tertúlia sobre el darrer llibre de Josep Fontana. “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya”.

Els primers lectors i tertulians del llibre en aquesta ocasió seran els historiadors Jordi Casassas, Carles Santacana i Maria Mestre. Tot seguit s’iniciarà la tertúlia oberta a tots els tertulians (socis o no de l’Ateneu) que s’hagin inscrit prèviament. Moderaran la sessió Carme Llobet i Joan Solé.

Per inscriure’s cal adreçar un missatge a historiaateneu@gmail.com o bé Administració de l’Ateneu

Si encara no heu llegit el llibre, ara teniu una bona excusa. Aquest llibre extraordinari només el podia haver escrit un historiador excepcional com Josep Fontana.

“La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món.La identitat, és per a mi, una realitat que neix d’una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang, i és per això que em sembla que és la història qui pot explicar-la millor”

“He tractat d’escriure un llibre senzill i entenedor, deixant de banda tota erudició que no fos estrictament necessària. No he posat gaires notes a peu de pàgina; però qui consulti les referències que figuren al final del volum, veurà que he procurat documentar-me, usant llibres, articles i documents, amb una especial atenció a la recerca més recent” (Josep Fontana)

Podeu llegir un fragment reproduit per la revista Núvol recollit del capítol 11. Transició i recuperació de l’autonomia, dins l’apartat “Un autogovern limitat”