Llengua catalana i cultura: Reptes i propostes per al Pacte Nacional per la Llengua

25 Mai 202218 Novembre 2023 / historiaab / Deixa un comentari

Procés participatiu: Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures”. Propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).

Sessió de proximitat: ATENEU BARCELONÈS

Data: Dimarts 24 de maig. Hora: 18.00 h. Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès.

Coordinador: Joan Solé Camardons, sociolingüista amb la participació de Jaume Comas, ponent de Teatre de l’Ateneu Barcelonès, Salvador Llopart, ponent de Cinema, i altres ateneistes vinculats a la Cultura.

El català es troba en un moment crucial de la seva història: El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible. Per aconseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població. És en aquest context que es proposa l’assoliment d’un Pacte Nacional per la Llengua.

Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català? (aproximadament)

Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?

Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?

Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?

Resum de la reunió celebrada a l’Ateneu Barcelonès el dia 24 de maig

*Sector cultural*	*L’oferta és suficient?*	El consum es suficient?	*Valoració*	Reptes	*Propostes i mesures*
Món editorial	La producció editorial en català és el 29%	En els camps que hi ha oferta sí. La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català	Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.	Aconseguir manuals universitaris i còmics en català	Potenciar l’edició de còmics en català, associats a videojocs o no, per a totes les edats (no només per a infants i joves) Subvencionar l’edició de manuals universitaris en català en col·laboració estreta amb les universitats i les editorials que ja editen aquests manuals.
Vídeojocs	Clarament no	Consum declarat d’un 5%	Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentals	Que la indústria catalana dels videojocs editi (també) en català	Afegir la llengua catalana als vídeojocs que editen les plataformes Subvencionar selectivament i amb transparència la indústria videogràfica catalana
Teatre	Bona oferta (60%) de teatre en català, excepte musicals	El 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle teatral a Catalunya	El talent artístic i tècnic en el món del teatre a Catalunya és notable i té una llarga tradició artística	Programar grans musicals en català Interrelacionar tots els teatres municipals o privats per poder fer una programació compartida i diversa	Impulsar la creació d’una Companyia de Teatre Català de la Comèdia i una Companyia Nacional de Teatre Clàssic que serien una base formativa i professional d’aquest sector. Editar sistemàticament totes les obres que s’exhibeixen a Catalunya en col·leccions populars Potenciar una xarxa mixta pública i privada de teatres que permeti una programació que arribi a un públic molt més ampli a tot l’àmbit lingüístic (Països Catalans). Crear una associació d’espectadors de teatre que potenciï la creació i el consum de teatre en català
Cinema en sales	Producció de cinema en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcions	Consum de cinema en català altament deficitari. Un 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català. El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.	Hi ha un nivell tècnic i artístic acceptable (poc conegut) similar a altres comunitats europees	Augmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia en català Produir almenys una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres cinematogràfics a l’any… Potenciar una indústria cinematogràfica catalana	Traspassar totes les competències relatives al cinema (creació, producció, exhibició i consum) a la Generalitat de Catalunya i a partir d’aquí, impulsar una indústria catalana de cinema. Fer un seguiment estret de la Llei de l’Audiovisual que permeti invertir en indústria cinematogràfica i ampliar qualitativament i quantitativa el teixit productiu
Música	Augment de discos en català Increment de concerts de música en català	Caiguda en picat de la venda de discos El 44% declara el català la llengua del darrer concert	La formació tècnica i artística musical és notable

Procés participatiu: Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures. Pacte nacional per la llengua

19 Mai 202218 Novembre 2023 / historiaab / Deixa un comentari

Procés participatiu: Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures” en què debatrem propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).

Data: Dimarts 24 de maig de 2022

Hora: 18.00 h

Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès

Organització: En el marc del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua que impulsa la Generalitat, l’Ateneu Barcelonès organitza aquesta sessió participativa.

Dinàmica de la sessió: El coordinador de la sessió informarà sobre les dades d’oferta i de consum en català en cadascun d’aquests àmbits culturals. A continuació en una dinàmica de grup, es debatran quins són els reptes principals de la llengua catalana en aquests cincs sectors culturals i es proposaran almenys una mesura per a cada indústria cultural destinada a augmentar-ne l’oferta i /o el consum.

Presenta i coordina: Joan Solé Camardons, soci de l’Ateneu i sociolingüista

Inscripció: Per participar-hi us podeu inscriure a info@ateneubcn.cat

L’ús global del català

Entre 2003 i 2018, l’ús del català va retrocedir, tant en termes percentuals com en termes absoluts de nombre de parlants. Aquest retrocés és complex i es produeix per diverses vies. Les pèrdues d’ús de català de les últimes dècades no tenen una explicació única. I res fa pensar que les dinàmiques poblacionals i econòmiques s’aturaran en un futur immediat. Per tant, la gestió de les esmentades dinàmiques esdevé el principal repte demolingüístic per al català a Catalunya.

Durant les dues darreres dècades, la població de llengua inicial catalana s’ha mantingut relativament estable en termes absoluts com a conseqüència, en bona part, de l’atracció de nous parlants. També ha crescut de manera constant el nombre de coneixedors del català, i d’usuaris que usen el català i altres llengües de manera combinada, gràcies sobretot al sistema escolar, a les relacions personals i a l’interès personal per la llengua. Amb tot, els augments dels coneixements i dels usos compartits han estat inferiors als moviments poblacionals, i això ha comportat una reducció de l’ús global de la llengua.

Oferta, consum, valoració, reptes i propostes

Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català? (aproximadament)

Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?

Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?

Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?

Indústria cultural	L’oferta és suficient?	El consum es suficient?	Valoració	Repte	Proposta
Món editorial	La producció editorial en català és el 29%	En els camps que hi ha oferta sí. La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català	Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.	Aconseguir manuals universitaris …
Vídeojocs	Clarament no	Consum declarat d’un 5%	Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentals
Música	Augment de discos en català Més concerts en català	Caiguda en picat de la venda de discos El 44% declara el català la llengua del darrer concert	La formació musical és notable
Teatre	Bona oferta (60%) en català, excepte musicals	El 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle	El talent artístic és notable	Programar grans musicals en català	–
Cinema en sales	Producció en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcions	Consum altament deficitari. 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català. El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.		Augmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia Produir una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres a l’any… Potenciar una indústria cinematogràfica

“21 lliçons per al segle XXI” de Yuval Noah Harari. Tertúlia d’Amics de la Història

17 Octubre 201918 Novembre 2023 / historiaab / 1 comentari

Dilluns 4 de novembre de 2019 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la Tertúlia i debat sobre 21 Lliçons per al segle XXI obra de Yuval Noah Harari, autor de Sàpiens. Una breu història de la humanitat i d’Homo Deus. Una breu història del demà. Primers lectors que iniciaren el debat: Josep Sauret i Joan Solé Camardons

Coordinador de la Tertúlia d’Amics de la Història, Joan Solé Camardons

De què tracta el llibre d’Harari?

El llibre de Yuval Noah Harari es desenvolupa en cinc parts. En la primera part tracta sobre el Desafiament tecnològic: la gran desil·lusió d’una gran majoria de la població, el treball i el temor de no tenir feina quan siguem grans, la llibertat, condicionada pel Big Data que ens vigila, i finalment la igualtat en què pronostica que els qui posseeixen les dades posseiran el futur.

En la segona sobre el Desafiament polític, afirma que els ésser humans tenen cossos i els éssers humans van viure milions d’anys sense religions i sense nacions; segurament també poden viure igual de feliços sense cap de les dues coses al segle XXI. Però no poden viure feliços si estan desconnectats dels seus cossos “si no et sents bé dins del teu cos, mai no et sentiràs bé al món”. Amb el lema al món només hi ha una civilització argumenta que l’analogia entre història i biologia que sustenta la tesi del xoc de civilitzacions és falsa. Els grups humans es defineixen més pels canvis que pateixen que no pas per cap mena de continuïtat, però tot i això se les maneguen per crear-se identitats antigues gràcies a les seves habilitats com a narradors. Tant és quines revolucions experimentin, gairebé sempre són capaços de teixir els fils nous i els vells en una sola història. I conclou que els problemes globals necessiten solucions globals i potser la resposta és revertir el procés de globalització i tornar a donar poder a l’estat nació, es pregunta. Quant a les religions tradicionals, són força irrellevants pel que fa als problemes tècnics i polítics; per contra, són extremadament rellevants pel que fa a problemes d’identitat, però en la majoria dels casos constitueixen una part important del problema, més que no pas una solució potencial, és a dir ara Déu serveix la nació. Per acabar aquest part qüestiona que algunes cultures poden ser millors que altres . Per a Harari el debat sobre la immigració s’hauria de decidir a través de procediments democràtics.

A la tercera part del llibre Desesperació i esperança observa que, tot i que els desafiaments tecnològics no tenen precedent, i tot i que els desacords polítics són intensos, la humanitat pot estar a l’altura de les circumstàncies si mantenim les nostres pors sota control i som una mica més humils pel que fa a les nostres opinions.

La quarta part sobre la Veritat, desenvolupa els apartats sobre Ignorància, Justícia, Postveritat i Ciència-ficció. Especialment es planteja la noció de la postveritat i es pregunta fins a quin punt encara podem entendre els desenvolupaments globals i distingir entre els mals i la justícia. Existeix encara una frontera clara que separi la realitat de la ficció?

En la cinquena i última part que anomena Resiliència, Harari aplega els diferents fils i agafa una visió més general de la vida en una època de desconcert, quan les històries velles s’han esfondrat i encara no han aparegut cap història nova per reemplaçar-les. Qui som? Es pregunta. Què hauríem de fer amb la nostra vida? Quina mena d’habilitats necessitem? Què podem dir sobre el sentit de la vida avui en dia? Per això proposa una tríode: educació, sentit de la vida i meditació.

Yuval Harari és el professor israelí que prediu la fi de l’Homo Sàpiens | Foto: The Forward

Un lectura de Josep Sauret

El llibre d’Harari és força interessant i que convindria llegir després dels dos anteriors: Sàpiens. Una breu història de la humanitat i Homo Deus. Una breu història del demà.

Aquest darrer llibre està encara més orientat cap al futur que els dos anteriors. Parteix d’idees molt sorprenents, per exemple que possiblement en el futur no es necessitaran humans com a consumidors i hi reflexiona. Ens parla de nous algoritmes capaços de superar als humans fins i tot en aspectes ètics, evidentment li preocupa. També parla de reptes nuclears, ecològics, tecnològics i de la necessitat d’estimar el nostre planeta i de tenir-ne cura. Hi tracta molts d’altres temes, com la histèria terrorista amb què sembla que alguns governs volen dominar la humanitat, el racisme, la guerra cibernètica, etc. O bé la necessitat de ser proactius enfront al canvi d’anar cap a una fusió entre humans i robots, tot veient aquest aspecte com una oportunitat i no com un perill. El laïcisme pot proporcionar-nos tots els valors que necessitem. Ens proposa el pensament crític, la comunicació, la col·laboració i la creativitat com a valors de futur. L’increment d’esperança de vida ens obliga constantment a reinventar-nos. En definitiva, creiem que dona idees i proposa solucions als problemes i als reptes futurs que venen. És un bon llibre per ajudar-nos a reflexionar i a enfocar el futur.

Més informació sobre el llibre

Vegeu també la crítica de Josep Asensio a “21 lliçons per al segle XXI” al Núvol 27.08.2018. Barcelona.

No us perdeu l’entrevista a Harari que li fa Ignasi Aragay a l’Ara 29/08/2018 “L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix”. Després d’explicar la història de la humanitat a ‘Sapiens‘ i el futur a ‘Homo deus’, Yuval Noah Harari hi torna amb ‘21 lliçons per al segle XXI‘ un assaig sobre els reptes del present.

El Congrés que va imaginar un país. 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

17 Octubre 201817 Novembre 2023 / historiaab / Deixa un comentari

Dilluns dia 5 de novembre de 2018 a les 19:00 – 20:30 a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la taula rodona i debat posterior “El Congrés que va imaginar un país. 40 anys del Congrés de Cultura Catalana” amb la participació de Carles Santacana, historiador i membre de la Junta de l’Ateneu Barcelonès; Ramon Espasa, metge i conseller de Sanitat de la Generalitat (1977-1980); Montserrat Casals vicepresidenta de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; i Joan Solé Camardons presentador i moderador, ponent de la Secció d’Història.

MÉS DE DOTZE MIL CONGRESSISTES I DOS ANYS DE CONGRÉS

El 28 de gener de 1975 la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar per unanimitat l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. Ràpidament va rebre adhesions per part de les entitats i dels intel·lectuals. Amb col·laboració de tothom es va dissenyar un congrés que impliqués la participació popular, la revisió i actualització dels elements de la cultura catalana de cara al futur.

Foto: Comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana

El Congrés es va allargar durant dos anys, fins al 1977. Hi van participar més de dotze mil congressistes i s’hi van adherir més de 1.500 entitats i quinze mil persones.

L’esdeveniment del Congrés de Cultura Catalana va marcar l’inici de la Transició a Catalunya, i als Països Catalans, va mobilitzar a més de dotze mil persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia. Durant els dos anys que va durar el Congrés es va treballar per analitzar l’estat de la cultura catalana i per establir un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans des de l’any 1936 fins a la celebració del Congrés.

Foto: Mesa presidencial i congressistes del CCC. Autor: Jaume i Anton Muns

L’ESTRUCTURA DEL CONGRÉS

El Congrés es va configurar sobre els organismes d’un Patronat, el president del qual fou Jordi Rubió i Balaguer, i una comissió promotora, formada per totes les entitats adherides i presidida pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona d’aleshores, Miquel Casals Colldecarrera. La Comissió Promotora tenia alhora una Comissió Permanent, formada per una vuitantena de persones de diverses entitats i un secretariat cultural encarregat de dur a terme la tasca cultural del Congrés i de posar en marxa les 20 seccions.

Entre els continguts del Congrés s’havia d’elaborar un balanç d’allò que havia estat la vida cultural fins aquell moment en cadascun dels àmbits, i, alhora, presentar vies alternatives de cara al futur. S’havia de tractar, amb criteris unitaris, la problemàtica dels Països Catalans, amb les peculiaritats i diferències que són pròpies de cadascun d’ells i que els caracteritzen i s’havia de garantir la participació del major nombre possible d’especialistes i d’entesos de cada matèria, així com una participació popular autèntica i viva.

Imatge: Cartell de final d’Àmbit d’Estructura Social

ÀMBITS

El Congrés de Cultura Catalana es va dividir en 25 àmbits diferenciats, els quals pretenien establir un balanç de l’estat de la cultura i de la societat dels Països Catalans, així com concretar unes propostes a curt i a mitjà termini per tal del poder iniciar el procés de recuperació en tots els àmbits. En un principi, es va fer una primera divisió en 18 àmbits elaborada per Jordi Carbonell. Finalment, però, es va fer una segona divisió i es van establir 25 àmbits definitius. Així doncs, es van realitzar paral·lelament 25 congressos de la cultura catalana els quals cadascun d’ells va presentar els treballs i les resolucions a una població diferent dels Països Catalans.

Foto: Cloenda de l’Àmbit de Recerca el 16-10-1977.

El Secretariat Cultural era el que aplegava els diferents grups de treball que impulsaven cadascun dels àmbits. Va comptar amb la col·laboració de més de tres mil professionals, intel·lectuals, artistes o persones interessades en les matèries d’estudi. Totes aquestes persones van col·laborar de forma desinteressada durant més de dos anys en el Congrés. Cada àmbit constava d’uns quants responsables territorials i responsables de subàmbits els quals s’anomenaven delegats d’àmbits. L’agrupació d’aquests delegats prengué el nom de Secció General del Secretariat Cultural i funcionaven com un organisme autònom del Congrés.

A partir de la cloenda de tots els àmbits es va redactar el Manifest de la Cultura Catalana. A més, la tasca intel·lectual del Congrés no es va aturar aquí, sinó que va continuar amb la creació de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Imatge: Míting amb els sindicats. Palau d’Esports

CAMPANYES

Des del Congrés de Cultura Catalana hi havia la necessitat de mobilitzar la població dels Països Catalans. En una reunió entre la Comissió coordinadora del Secretariat Cultural i Josep Espar, el qual s’acabava d’incorporar com a gerent del Congrés, va sorgir la idea de realitzar unes campanyes que acomplissin la funció que els àmbits no podien realitzar: la mobilització popular. L’objectiu principal d’aquestes Campanyes havia de ser motivar la ciutadania per tal que participessin activament en el Congrés de Cultura Catalana ja que s’havia de donar mitjans a la població per poder reivindicar els seus drets. D’aquesta manera, es van dissenyar 5 Campanyes diferents les quals van tenir un any de durada, del Novembre del 76 a l’Octubre – Novembre del 77: “Ús oficial del català”, “Salvaguarda del patrimoni natural”, “Identificació del territori”, “Revitalització dels valors populars i del folklore” i “Institucions Autonòmiques”.

El Congrés va assentar les bases de la recuperació de la llengua, la cultura i les institucions pròpies dels Països Catalans, en un procés de participació ciutadana sense precedents, des del 1975 fins al 1977.

Imatge: Cartell de la Campanya per a l’ús oficial de la llengua catalana

Text de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per al Blog de la Secció d’Història