Dijous 14 de setembre de 2023 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas tingué lloc la taula rodona: Xile. 50 anys del seu 11 de setembre, amb Alejandro Kemp ex director de la Fundación Salvador Allende i Narcís Argemí, ponent de la Secció d’Història.
Imatge principal: Cop d’estat de l’11 de setembre de 1973. Bombardeig de la Moneda (Palau Presidencial). Autor: Biblioteca del Congreso Nacional de Chile.
Xile. 50 anys del seu 11 de setembre
El 1970 Salvador Allende Gossens va ser elegit president de la República de Xile, després que la coalició que encapçalava, l’anomenada Unidad Popular, aconseguís guanyar les eleccions. La seva presidència havia de durar fins al 1976 però, el cop d’estat de l’onze de setembre de 1973 liderat per Augusto Pinochet i recolzat per militars contraris a les polítiques socialistes, amb el suport de sectors reaccionaris de l’extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell període democràtic d’intenses reformes socials.
La coalició Unidad Popular, integrada principalment per socialistes i comunistes amb una ideologia de centreesquerra, va donar origen a la denominada “via xilena al socialisme” els pilars de la qual serien la nacionalització de la banca, la intervenció i expropiació de grans empreses monopolístiques, i la profundització de la reforma agrària.
Des de Washington, Richard Nixon va posar en marxa un procés boicotejar el govern Allende. La CIA va organitzar i finançar els sectors més reaccionaris que mitjançant vagues i sabotatges van fer esclatar l’economia de Xile. A principis de 1972 el gremi de camioners va decidir paralitzar el país, de cinc mil kilòmetres de llargada, de nord a sud, amb ple coneixement dels efectes polítics que això tindria per al govern.
Davant d’aquell clima d’agitació provocat per la dreta radical, amb el suport exterior dels Estats Units dins el context històric de la guerra freda, es va crear un ambient de crispació favorable per a l’esclat del cop d’Estat que l’11 de setembre de 1973 va posar fi al govern popular i va desencadenar una ona de persecució, tortura i mort que va banyar de sang els carrers de Xile.
Una vegada instal·lat al poder com a president d’una junta militar, Augusto Pinochet, comandant en cap, juntament amb Gustavo Leigh, José Toribio Merino i Cesar Mendoza, va començar una etapa de duríssima repressió contra qualsevol tipus de dissidència. Els opositors, foren detinguts, empresonats, torturats i assassinats massivament. Segons dades de la Comisión Nacional de Verdad y Reconciliación (Informe Rettig) esmenta més de 2.000 morts i més de 1.000 detinguts desapareguts.
Selecció d’obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB)
AMORÓS, MARIO: Allende. La biografia, Ediciones B, 2013, 676 pp. BAB
DAVIS, NATHANIEL: Los dos últimos años de Salvador Allende, Barcelona, Plaza & Janes 1986, 415 pp. BAB.
DIVERSOS, AUTORS: Chile bajo la Junta: Economia y Sociedad en la Dictadura Militar Chilena, Ed Bilbao Zero, 1976, 471 pp. BAB
KATZ, CLAUDE: Chile bajo Pinochet, traducció de Joaquim Jordà, Ed. Anagrama, 2006, 128 pp. BAB.
KORNBLUH, PETER: Pinochet: los archivos secretos,traducció de David León Gómez, Ed Crítica 2013, 432 pp. BAB.
ROITMAN ROSENMANN, MARCOS [selecció]: Salvador Allende: Presente; pròleg de Joan E. Garcés, Madrid, Diario Público, 2010, 138 pp. BAB.
Dilluns 13 de juny de 2022 a les 17.00 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història. Comptarem com a tertulians convidats: Gemma Domènech, historiadora, autora i promotora de l’obra Segundo diccionario de los Catalanes de México, i Salomó Marquès historiador i coautor de la mateixa obra.
Presenta la tertúlia: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.
Inscripció a: amicsdelahistoria2015@gmail.com
Segundo Diccionario de los Catalanes de México
La Tertúlia Amics de la Història tindrà com a eix temàtic la presència dels catalans i de les catalanes a Mèxic al llarg de la història a partir de les biografies recollides al Segundo diccionario de los Catalanes de México, un recull ordenat alfabèticament amb 2.637 entrades de biografies de persones catalanes a Mèxic des del segle XVI fins als nostres dies i que van deixar una empremta a l’àmbit de les ciències, la política, les arts, l’empresa privada o l’acadèmia.
El Segundo diccionario té almenys dos antecedents successius. El primer es titula Diccionari dels catalans d’Amèrica, la presentació del qual al Col·legi de Jalisco dels seus quatre toms molt ben editats, el 1992, va donar lloc que es concertés la realització d’un Diccionario de los catalanes de México que, a banda de traduir a l’espanyol tot el que fa referència a Mèxic, ho va augmentar de manera considerable i, el 1996, en publicar-se, va merèixer el premi “Joan B. Cendrós”.
Amb els anys va augmentar molt la informació i va donar lloc a aquest segon diccionari molt més ric que l’anterior i que comprova que la presència catalana a Mèxic és més gran del que s’havia suposat.
La història compartida entre Catalunya i Mèxic, així com dels milers de catalans que han viscut o viuen en aquest país llatinoamericà, fan necessari conèixer els llaços culturals d’ambdós països, segons l’historiador José María Muriá a la ciutat de Guadalajara, capital de l’estat mexicà de Jalisco. Muriá es va referir així a una iniciativa del Col·legi de Jalisco per editar publicacions que reforcin aquest llaç. “La vocació que té el Col·legi de Jalisco per incrementar i recuperar les relacions amb Catalunya són part d’aquesta intenció”. Muriá, de pares catalans, ens recorda que hi ha una llarga història compartida entre Catalunya i Mèxic des del segle XVIII fins a l’actualitat. Per això, el diccionari és un text inacabat ja que van quedar alguns noms fora, malgrat l’esforç per incloure la major quantitat de personatges dels quals es té informació.
Aquesta segona edició del primer diccionari publicat el 1996 inclou també una llista de professors i acadèmics catalans exiliats després de la Guerra Civil, el 1939, juntament amb 10.000 persones més. Alguns d’aquests personatges destacats són Pelegrí Clavé, que va ser director de l’Acadèmia de Sant Carles de la Ciutat de Mèxic i Jaume Nunó, coautor de l’himne nacional mexicà.
L’historiador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Luis Muñoz Oliveira destacà que el diccionari té un impacte tant per als mexicans, que podran reconèixer la història de certs personatges, com per als catalans, que aconsegueixen identificar el camí que han recorregut els seus familiars i coneguts.
Notes biogràfiques de catalans i catalanes a Mèxic
Hem fet una brevíssima selecció de 18 dones i de 18 homes que es van haver d’exiliar a Mèxic. Molts d’ells amb una carrera política i professional de primer ordre. I en el cas de les dones, a més com diu Gemma Domènech, van patir un exili a l’ombra. La prova és que la majoria dels homes són coneguts i reconeguts per a la població, no és així per a les dones.
Margarita Abril i Gonzàlez (Argentona, 1910 – Mataró, 2003). Obrera tèxtil. Dirigent de Joventut Socialista Unificada de Catalunya (JSUC). Voluntària al front d’Aragó. Membre del Comitè Central i el Comitè Executiu del PSUC. Imatge: https://www.realitat.cat/
Maria Lluïsa Algarra i Coma (Barcelona, 1916 – Ciutat de Mèxic, 1957). Jutgessa, la primera dona jutge a l’Estat espanyol), periodista i autora de teatre. Imatge: https://www.lapajareramagazine.com/
Emma Alonso i Fernández (Barcelona, 1914 – Ciutat de Mèxic, 2000). Actriu, primera dama de teatre, actuà en obres de Josep Maria de Sagarra als teatres barcelonins. Militant d’ERC. Imatge: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/125573
Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 1906 – Barcelona, 1993). Advocat i polític. President del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), cofundador d’ERC (1931), diputat al Parlament (1932), President de l’Audiència de Barcelona (1936), President de l’Ateneu Barcelonès (1936 i de nou 1977-1985). Diputat a Corts constituents pel PSC (1977). President de l’Assemblea de Parlamentaris (1978). Milità a ERC i a PSC-Congrés. Imatge: https://memoriaesquerra.cat/
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 1912-2000) conegut com a Tísner. Escriptor, periodista, escenògraf, traductor, caricaturista i pintor. Imatge: https://www.enciclopedia.cat/
Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1980). Militant d’ERC, activista a favor de la participació de les dones a la política. Va presidir la Unió de Dones de Catalunya. Imatge: https://www.esquerra.cat/ca/inici
Margarita AbrilMaria Lluïsa AlgarraEmma AlonsoJosep Andreu i AbellóAvel·lí Artís i GenerDolors Bargalló i Serra
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974). Prehistoriador i arqueòleg. Primer rector de la UAB (1933-1939). Catedràtic de la UNAM, cap de la divisió de Filosofia i Lletres de la UNESCO (1948-1952). Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 – 1994). Escriptor, contista, periodista i dibuixant. Retornà el 1962. Imatge: https://www.enciclopedia.cat/
Assumpció Casals i Rovira (Barcelona, 1896 – 1975). Actriu i empresària teatral. Dama indiscutible de l’escena a Barcelona i Madrid abans de la Guerra. Imatge: http://www.cdmae.cat/fons-assumpcio-casals/
Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 – Burgos, 1958). Polític, diputat al Parlament, Conseller d’Economia i Agricultura, secretari general del PSUC (1936-1949) fins que fou expulsat. Jutjat pel franquisme el 1954, mort a la presó de Burgos. Imatge: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/60990/1/comorera_MB.jpg
Pere Bosch i GimperaPere Calders i RossinyolMontserrat Callicó i GalletJosep Carner i Puig-OriolAssumpció Casals i RoviraJoan Comorera i Soler
Emília Guiu i Estivella (Manresa, 1920 – San Diego, California, 2004). Actriu que interpretà més de 50 pel·lícules a Mèxic. Va treballar al costat dels artistes més destacats del cinema mexicà, com Pedro Infante, amb qui va protagonitzar Angelitos Negros (1948), una de les seves millors pel·lícules. Imatge: web heraldodemexico.com.
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 – Ciutat de Mèxic, 1944). Advocat, polític, conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol republicà. Membre del nucli fundacional d’ERC. Imatge: https://www.esquerra.cat/ca/inici
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). Enginyer, polític i escriptor. Milità a Estat Català, BOC, ERC i CDC. Comissari de Propaganda de la Generalitat. Autor prolífic d’articles i llibres. Imatge: https://memoriaesquerra.cat/biografies/miravitlles-navarra-jaume
Josep Moix i Regàs (Sabadell, 1898 – Praga, 1973). Teixidor i polític comunista, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol. Imatge: https://dbe.rah.es/biografias/25549/jose-moix-regas
Carme Cortès i LladóJoan García OliverEmília Guiu i EstivellaJoan Lluhí i VallescàJaume Miravitlles i NavarraJosep Moix i Regàs
Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1961). Polític i escriptor, regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés dels Diputats per Acció Catalana Republicana i Ministre d’Economia del govern republicà. Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Luis_Nicolau_d%27Olwer
Pere Pagès i Elies; conegut com a Víctor Alba. (Barcelona, 1916 – Sant Pere de Ribes, 2003). Escriptor, assagista, periodista i polític. Milità al BOC i al POUM. Imatge: https://en.wikipedia.org/wiki/File:V%C3%ADctor_Alba.jpg
Serafina Palma Delgado (Còrdova, 1907 – Ciutat de Mèxic, d.1970). Metgessa, s’afilià a la UGT, a Mèxic desenvolupà una llarga carrera acadèmica a l’Instituto Politécnico Nacional i a la Escuela Nacional de Ciencias Biológicas. Imatge: Galeria de Metges Catalans: https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDEH
Adela Ramon i Lligé (Barcelona, 1901 – Ciutat de Mèxic, 1992). Administrativa al Museu d’Arqueologia i després, arqueòloga. Militant d’Acció Catalana Republicana. Premi “Josep Maria Batista i Roca” per la seva tasca de projecció exterior de la cultura catalana. Imatge: http://blog.mac.cat/fent-historia-del-museu-el-cas-dadela-ramon-lligue/
Llibertat Ródenas i Rodríguez (Xera, País Valencià, 1892 – Mèxic, 1970). Militant anarcosindicalista i oradora. Voluntària a la columna Durruti al front d’Aragó. Imatge: Arxiu Segundo diccionario de los Catalanes de México
Joan Sales i Vallès (Barcelona 1912-1983). Escriptor, poeta, traductor i editor. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria. Director d’editorial Ariel i fundador del Club Editor. Imatge: https://www.escriptors.cat/autors/salesj/biografia-joan-sales
Marcel·lí Perelló i DomingoAurèlia Pijoan i QuerolAdela Ramon i LligéLlibertat Ródenas i RodríguezJoan Sales i VallèsJaume Serra i Hunter
Maria Soteras i Maurí. (Barcelona, 1905 – Ciutat de Mèxic, 1976). Advocada. Primera dona que es va llicenciar i doctorar en dret per la Universitat de Barcelona i primera dona membre del Col·legi d’Advocats d’aquesta ciutat (1927). Imatge: Arxiu Segundo diccionario de los Catalanes de México
ElionorVinyerta i Cuartero (Barcelona, 1893 – Ciutat de Mèxic, 1967). Actriu. Militant d’ERC. Activa propagandista del sufragi femení. Membre del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya (1937-1939). Imatge: https://historiasantcugat.wordpress.com/2016/02/22/elionor-vinyerta/
Joaquim Xirau i Palau (Figueres, 1895, Ciutat de Mèxic 1946). Filòsof, professor de la UNAM i autor d’una vintena de llibres de filosofia. L’Ateneu Barcelonès convocà, entre els anys 1989 i 2000, el premi d’assaig Joaquim Xirau. Imatge: https://www.catedraferratermora.cat/simposis/en/xirau/
Maria Soteras i MauríJordi Tell i NovellesMaria dels ÀngelsVayreda i TrullolElionorVinyerta i CuarteroJosep Maria Xammar i SalaJoaquim Xirau i Palau
Més informació
DOMÈNECH I CASADEVALL, Gemma. “L’exili a l’ombra”, La República. núm. 175, 25.setembre – 1.octubre de 2021, pp. 30-37.El podeu llegir aquí
Les dones han quedat sovint en el segon pla de la història, i l’exili republicà n’és un exemple, amb centenars de protagonistes femenines ara recuperades en el Segundo Diccionariode los Catalanes de México.
DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2018). “Artistas republicanas en el exilio mexicano”. Manuel Alcántara, Mercedes García Montero y Francisco Sánchez López (Coords.), Arte. Memoria del 56.º Congreso Internacional de Americanistas. Salamanca, ed. Ediciones Universidad de Salamanca, 2018. ISBN 978-84-9012-916-6, p. 309-313 / DOI: http://dx.doi.org/10.14201/0AQ0251_3 / https://edicionesusal.com/obra/978-84-9012-916-6/
DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2019). “Dibujando en el Olvido. Artistas republicanas en el exilio mexicano: Carme Millà, Mercè Casals y Montserrat Callicó”, CABAÑAS BRAVO, Miguel (ed) Identidades y tránsitos artísticos en el exilio español de 1939 hacia Latinoamérica. Madrid, ed. Doce Calles. ISBN 978-84-9744-252-7 p.217-234.
DOMÈNECH, Gemma; RIBERA, Carles. “Republicanas catalanas en México: por el exilio hacia el olvido” Mujeres en el Exilio Republicano de 1939 (Homenaje a Josefina Cuesta). Madrid, Ministerio de la Presidencia, Relaciones con la Cortes y Memoria Democrática – Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2021. ISBN 978-84-7471-155-4. Pàg. 339-350
MURIÀ, José M. : Catalans a Mèxic. Cinc segles de presència irrenunciable; Pagès editors, 2008, 88 pàg. Sinopsi: Se centra en la presència catalana en aquest país, sobretot a partir de 1937, com a conseqüència de la diàspora que es produí arran de l’alçament militar feixista contra la República espanyola i la seva posterior victòria. Però també rastreja la seva presència en altres èpoques històriques, com la conquesta. I és que José M. Murià, descendent de catalans, pretén dues coses amb aquesta obra: primer, conscienciar del paper que els catalans han jugat en la formació de la nació mexicana; i segon, conscienciar Catalunya del seu passat emigrant i recordar la solidaritat de la diplomàcia mexicana en moments difícils. Com diu l’autor: “el pòsit que han deixat aquests quatre segles i mig […] podria aprofitar-se molt més pels homes i les dones que avui viuen aquí i allà, tot fomentant un especial apropament que aniria bé a tothom.”
MURIÀ, José M. : Catalans a Mèxic. Cinc segles de presència irrenunciable
FUNDACIÓ JOSEP IRLA: Esquerra a Mèxic (1941-1980), edició corregida i ampliada (electrònica): desembre 2016; Coordinació editorial Josep Vall; Coordinació de la Recerca Històrica a Mèxic, José Maria Murià. Lluny del país a causa de l’exili, tres-cents catalans i catalanes van donar vida a Esquerra Republicana de Catalunya a Mèxic durant quatre llargues dècades. Aquest llibre vol retre homenatge al compromís militant d’aquella generació dels conciutadans, que mentre somniaven amb la tornada a casa, recreaven a 10.000 quilòmetres de distància de la seva llar nacional, la llengua i la cultura que els identificava i els ideals que els unien. El podeu llegir aquí
MARIA COLL: “L’organització de l’exili català a Europa i Amèrica”, Sàpiens. Història dels milers d’exiliats republicans que, a partir del 1939, van anar a França, Anglaterra, Mèxic, la República Dominicana o Xile. Article de la revista Sàpiens que podeu llegir aquí
Dimecres dia 12 de gener de 2022 a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la conferència: Pàtria, independència i emancipació? Reflexions en torn el bicentenari de la Independència del Perú, a càrrec de Cielo Zaidenwerg, doctora en Història d’Amèrica (Universitat de Barcelona), professora associada de la UB i investigadora assistent en l’Instituto Interdisciplinario de Estudios de Género, Universidad de Buenos Aires.
Presenta: Miquel Nistal en substitució de Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història.
Nota: Activitat d’accés obert al públic general, d’acord amb les restriccions sanitàries. També es pot veure a Canal You Tube Ateneu Història
Imatge principal
“Proclamación de la Independencia del Perú”. San Martín proclama la independencia del Perú el 28 de julio de 1821, en Lima, Perú. Óleo de Juan Lipiani
Contingut
Aquesta conferència és la segona i darrera del cicle “Bicentenari de les independències hispanoamericanes” i proposa un recorregut històric que incorpora algunes reflexions dels principals consensos i qüestionaments de la independència i posterior construcció de l’Estat nació al Perú. També proposa una reflexió sobre les conseqüències socials actuals d’aquests processos: perspectiva ètnica i econòmica.
Reflexions entorn el bicentenari de la Independència del Perú
Des de l’any 2009 fins als nostres dies, es commemoren els bicentenaris de les independències de les Repúbliques llatinoamericanes. Aquest escenari històric és transcendental i oportú per reflexionar entorn dels processos revolucionaris i republicans que han transitat la majoria dels països en aquesta regió. En aquesta oportunitat ens proposem identificar, des d’una mirada àmplia, el cas concret de l’experiència peruana.
S’abordarà per això, els antecedents, les causes i la conseqüència al voltant de la idea de legitimitat, a partir de la qual es va fonamentar el procés d’independència i la construcció de l’Estat nació al Perú. Entenent, a més, que és una oportunitat per obrir una reflexió sobre els desafiaments actuals que travessa aquesta societat.
És important que aquestes reflexions, ja siguin en forma de consensos, ja siguin en forma de qüestionaments, s’emmarquin també en espais fora de l’acadèmia. Com a comunitat hem d’assumir que les experiències socials històriques i actuals ens atenyen sempre, siguin processos que passin dins de les nostres fronteres o fora. Ser capaços de generar espais de trobada i discussió d’aquestes pràctiques ens converteix en protagonistes de la nostra història, que no és altra que la història de la humanitat.
Cronologia. “Independencias Americanas“
Font: Instituto Cervantes
Cronologia dels esdeveniments més rellevants en els processos d’independència dels països americans. S’ha dividit en tres períodes principals:
Primeres revoltes i orígens: 1740-1807.
Ocupació francesa d’Espanya i desenvolupament dels processos d’independències: 1808-1830.
Consolidació de les independències: 1831-1983.
“Independencia del Perú” (Font: Wikipedia en español)
“La Independencia del Perú fue un capítulo importante en las guerras de independencia hispanoamericanas. Fue un proceso histórico y social, el cual corresponde a todo un periodo de fenómenos sociales, levantamientos y conflictos bélicos que propiciaron la independencia política y el surgimiento de la República Peruana como un estado independiente de la monarquía española, resultado de la ruptura política y desaparición del Virreinato del Perú por la convergencia de las corrientes liberadoras y la acción de sus propios hijos.[…] […] En 1820, la rebelión de la Grande Expedición de Ultramar hizo desaparecer la amenaza de invasión del Río de la Plata y Venezuela, y posibilitó la llegada al Perú de las corrientes libertadoras. La Expedición Libertadora del Perú al mando del general argentino José de San Martín desembarcó en las costas peruanas procedente de Chile.
“Desembarco de la Expedición Libertadora de San Martín en la bahía de Paracas” Arxivo Clarín
“Los realistas abandonaron Lima, se fortificaron en el Cuzco y el general San Martín proclamó la independencia del Estado peruano el 28 de julio de 1821, y bajo su Protectorado se formó el primer Congreso Constituyente del país”.
“Primer Congreso Constituyente del Perú” Que tuvo lugar en la capilla de la Universidad de San Marcos, 1822
“La Guerra de Maynas consigue liberar el oriente peruano en 1822. Con el estancamiento del conflicto y la decepcionante Entrevista de Guayaquil con el Libertador Simón Bolívar, San Martín se ve obligado a retirarse del Perú”.
“Entrevista de Guayaquil, entre los libertadores José de San Martín y Simón Bolívar”. Autor: J. Collignon (1776-1863) – Archivo El Comercio
“La joven república sostenía una guerra de resultado incierto contra los reductos realistas en el interior del país, y esta situación propicia la llegada al Perú de la corriente libertadora del norte y de Simón Bolívar que se pone al frente del Ejército Unido Libertador del Perú. Finalmente, en 1824, la rebelión del Alto Perú quiebra el bastión de la sierra, tuvieron lugar las batallas de Junín y Ayacucho que culminaron con la capitulación del ejército realista y el fin del Virreinato del Perú” .[…]
“Batalla de Junín”. Óleo de Martín Tovar y Tovar (1827-1902) “Batalla de Ayacucho” Óleo de Martín Tovar y Tovar.
[…] “El rey español Fernando VII muere en 1833 y el parlamento español el 4 de diciembre de 1836 renuncia de todo derecho de soberanía sobre América continental y autoriza a sus gobiernos para sellar tratados de paz y amistad con las nuevas repúblicas reconociendo su independencia. Sin embargo, debido a distintos desencuentros, España concluirá el tratado con el Perú en fecha de 14 de agosto de 1879, mediante la firma en París del Tratado de Paz y Amistad España-Perú, por parte de España lo hace el Marqués de Molíns y Mariano Roca de Togores, y por el Perú, Juan Mariano de Goyeneche y Gamio, conde de Guaqui. España envía como su primer embajador en Lima a Emilio de Ojeda”.
“Combate del dos de mayo de 1866” (Batalla del Callao). Después de la guerra hispano-sudamericana, el Perú y España firmaron el Tratado de París de 1879 en donde la nación peninsular reconocía la existencia de la república americana.
Dijous dia 25/11/2021 – 18:30 a la sala Oriol Bohigas tingué lloc la conferència Riego a Amèrica: de la constitució a la independència mexicana de 1821 a càrrec de Rodrigo Moreno i Andreu Espasa, recercadors acadèmics i professors de la Universidad Autónoma Nacional de México (UNAM)
Primera sessió del Cicle sobre el Bicentenari de les Independències Hispanoamericanes
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història
Acte en directe amb la intervenció principal de Rodrigo Moreno, investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas i professor de la Universidad Autónoma Nacional de México, que parlà des de México en directe i en castellà. També intervingué Andreu Espasa de la Fuente, acadèmic i professor de la UNAM que introduirà breument l’acte des de Barcelona.
De la constitució a la independència mexicana de 1821
La sessió oferí una mirada crítica a l’etapa definitiva del procés independentista mexicà a partir dels vincles, les implicacions i les conseqüències del restabliment de la Constitució de Cadis el 1820, propiciada pel pronunciament del general Rafael de Riego. Un apropament històric, amb motiu de la commemoració del bicentenari de la independència mexicana, durant el qual s’analitzà l’impacte en la societat i la política espanyola i americana.
El 24 de febrer de 1821 Agustín d’Iturbide, donà a conèixer a Iguala elPlan de Independencia que incloïa, entre altres, aquests tres principis o garanties:
La religión de la Nueva España es y será la Católica Apostólica Romana sin tolerancia de otra alguna
La Nueva España es independiente de la antigua, y de toda otra potencia aun de nuestro continente
Todos los Habitantes de la Nueva España sin distincion alguna, de Europeos, Africanos, ni Indios, son ciudadanos de Esta Monarquia, con opcion á todo Empleo, segun su merito y virtudes.
Per protegir-lo i per l’èxit de l’empresa naixia en aquest mateix document El Ejército de las Tres Garantías.
Se formara un exercito protector que se denominara de las Tres Garantias, por que baxo su proteccion toma:
lo primero la conservacion de la Religion C. A. R. cooperando de todos los modos que esten en su alcance, para que no haya mescla alguna de otra secta, y se ataquen oportunamente los Enemigos que puedan dañarla.
Lo segundo la Independencia bajo el sistema manifestado.
Lo tercero la union intima de Americanos y Europeos; pues garantizando bases tan fundamentales de la felicidad de N. E. antes que consentir la infraccion de ellas se sacrificará dando la vida del primero al ultimo de sus individuos
Set mesos més tard un important contingent de la Trigarancia entrà triomfalment a la ciutat de Mèxic i donà peu a l’elecció formal de l’Imperi Mexicà com a entitat política independent.
Retrato póstumo del Ejército Trigarante pintado por Ramón Sagredo para adornar el Salón Iturbide del entonces Palacio Imperial mexicano.
El llibre de Rodrigo Moreno La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821, estudia aquest procés fonamental recuperant el context històric que li va donar vida, és a dir, el restablert règim constitucional a Nueva España de 1820 i 1821 i proposa l’anàlisi detallada del moviment trigarante com a conflicte bèl·lic. D’aquesta manera, la investigació busca renovar l’entesa d’aquest peculiar, fascinant i contradictori procés històric conegut com “la consumació de la independència de Mèxic” en el marc de la crisi de la monarquia espanyola i del sorgiment dels Estats nacionals des de la perspectiva d’un dels protagonistes col·lectius: les forces armades. El llibre es pot descarregar aquí
La Independència de Mèxic
La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d’un procés polític i social d’emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l’Imperi Espanyol. Després de tres segles sent part d’Espanya, alguns habitants del Virregnat de la Nova Espanya van començar a exigir la independència del territori continental. Al començament del s. XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la Ciutat de Mèxic.
El conflicte va durar almenys onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar a Dolores, en aquesta població Miguel Hidalgo convocà els assistents a aixecar-se contra el mal govern, en un acte conegut com a Grito de Dolores(16 de setembre de 1810) i es considera l’inici de la guerra per la independència mexicana. Després l’encapçalà José María Morelos i més tard es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l’exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud.
Més tard, el coronel reialista, Agustín de Iturbide va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i ho va provar, sense èxit, amb el virrei. Finalment, es va consumar la independència de Mèxic, d’una manera pacífica, amb l’entrada de l’Exército de las Tres Garantías a la capital de México, el 27 de setembre de 1821. Espanya, però, no va reconèixer oficialment el nou país fins el 28 d’abril de 1836. El territori continental independent es va convertir en una monarquia constitucional anomenada Imperi Mexicà.
Solemne y pacífica entrada del Exército de las Tres Garantías en la capital de México el dia 27 de setiembre del memorable año [1821]. INAH
Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Història, i professor de l’asignatura “Independencias Iberoamericanas, licenciatura en Historia de la UNAM”.
Les principals línies d’investigació: “Historia social de la guerra de independència; Independencia de México; i Independencias iberoamericanas”.
“Premio Ernesto de la Torre Villar en el área de Investigación Histórica sobre la Independencia de México, otorgado por el Instituto Nacional de Estudios Históricos de las Revoluciones de México, 2015”
La trigarancia. Fuerzas armadas en la consumación de la independencia. Nueva España, 1820-1821, México, UNAM, Instituto de Investigaciones Históricas, 2016.
Capítol: “200 años de los Sentimientos de la Nación: valoración y vigència” a Sentimientos compartidos: el contexto hispanoamericano de los Sentimientos de la Nación, Universidad Anáhuac México Sur, 2015
Investigador de l’Instituto de Investigaciones Históricas (UNAM), doctor en Historia Comparada, Política y Social, Universitat Autònoma de Barcelona; Área de investigación: Historia Moderna y Contemporánea
Professor de la asignatura “Historia de Estados Unidos”, licenciatura en Historia, Facultad de Filosofía y Letras, UNAM; Profesor del seminario temático “Capitalismo y democracia durante la Gran Depresión”, posgrado en Historia, UNAM
Principals línies d’investigació: Orígenes del neoliberalismo en México y EUA; Historia de la Era Keynesiana en México y EUA
Premio Extraordinario de Doctorado de 2014, Universidad Autònoma de Barcelona
Llibre: Historia del New Deal. Conflicto y reforma durante la Gran Depresión, Madrid, Libros de la Catarata/Universidad de Alcalá, Instituto Franklin, 2020.
Llibre:Estados Unidos en la Guerra Civil española, Madrid, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Históricas/Libros de la Catarata, 2017
Dimarts 26 d’octubre de 2021 a les 18,30h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la conferència: “Els grans negocis del marquès de Comillas. Un tauró dins la història colonial espanyola” a càrrec de Martín Rodrigo y Alharilla, professor del Departament d’Humanitats – Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (UPF).
Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història.
Antonio López y López, primer marquès de Comillas
L’any 2018 l’Ajuntament de Barcelona va retirar l’estàtua que Antonio López y López, primer marquès de Comillas, tenia a la ciutat. Per a alguns Antonio López era un negrer i per a d’altres un gran emprenedor i mecenes. Aquest personatge, començant de zero, va arribar a ser l’home més ric de Catalunya de la seva generació.
Establert a Barcelona i casat amb Lluïsa Bru Lassús, va arribar a bastir el hòlding empresarial més important de l’economia espanyola a la segona meitat del segle XIX amb tot tipus de negocis: compra venda d’esclaus, compra dels primers vapors, transport de correu a les Antilles, creació de bancs, companyies ferroviàries, especulació immobiliària a Madrid i Barcelona, mines de carbó, tabacs de Filipines…
Tanmateix va contribuir al finançament dels batallons catalans per lluitar contra l’independentisme a Cuba. Amb la proclamació de la I República la família d’Antonio López va fugir d’Espanya per instal·lar-se a Toulouse, d’on varen tornar després del cop d’estat del general Pavía, que donaria pas a la restauració borbònica
Va comptar amb el suport espiritual de Mossèn Cinto Verdaguer, capellà de la família, que va escriure l’Atlàntida en els vaixells d’Antonio López, a qui va dedicar l’obra. Va saber relacionar-se amb el poder, portant la família d’Alfons XII a estiuejar a la seva casa de Comillas.
La trajectòria del primer marquès de Comillas ens ofereix una perspectiva clara sobre un període clau en la història colonial d’Espanya.
L’estàtua del Marquès de Comillas obra de Frederic Marès que va ser retirada l’any 2018
Martín Rodrigo y Alharilla
Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF.
És doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Filosofia i Lletres i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis de Àsia i el Pacífic.
Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX.
Martín Rodrigo y Alharilla
Entre els seus llibres destaquen:
Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX), Rodrigo y Alharilla, Martin; Chaviano Pérez, Lizbeth (eds)
Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López, Finalista del III Premio LID de Biografía Empresarial
La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima
Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana.
Cuba de Colonia a República, Rodrigo y Alharilla, Martin (ed)
Los Goytisolo. Una próspera familia de indianos
Un hombre mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas
Més informació
Entrevista a Martín Rodrigo y Alharilla a La Vanguardiaaquí
Secció d'Història 
