Memòria Democràtica

90 anys de l’inici de la Guerra Civil d’Espanya. Una bibliografia bàsica

/ historiaab / Deixa un comentari

Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Una bibliografia bàsica

El 17 de juliol d’enguany va fer 90 anys del cop d’estat feixista que inicià la Guerra Civil d’Espanya. Aquest fet històric, segons un article recent de Joan Esculies a La Vanguardia (13-06-2026), “en els darrers vint anys s’han publicat sobre la Guerra Civil uns 3.000 llibres nous en castellà, 1.200 en català, més de 260 en anglès i gairebé 150 en francès. Junt a les publicacions en gallec, basc, italià i altres llengües s’arriba gairebé a 5.000 obres”.

Segons el cercador del catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès hi ha 1.203 títols sobre “Guerra civil 1936-1939” i 630 títols sobre “Guerra civil 1936-1939 a Catalunya”.

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès ha preparat una bibliografia bàsica de 42 obres sobre la Guerra Civil, pensant en un lector no especialista, però que té interès en aquesta matèria. Els criteris d’inclusió han estat:

a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu que tracten d’una manera central la Guerra Civil (1936-1939), per tant, hem exclòs de la llista les obres que tracten tot el període de la República (1931-1939) i també l’exili republicà.

b) Hi ha un predomini de llibres editats o reeditats a partir de 2000. Els llibres anteriors a aquesta data s’han inclòs només els considerats com a referents historiogràfics.

c) S’han inclòs d’una manera especial llibres en català o la versió catalana i també obres sobre la Guerra Civil a Catalunya.

d) S’han tingut present les propostes i ressenyes d’Andreu Espasa, historiador, Miquel Nistal i Quim Jubert, ateneistes ambdós bons coneixedors d’aquest període. També s’han inclòs la majoria de les obres o autors citats per Jordi Canal, historiador, al seu article a La Vanguardia (13-6-2026).

e) Finalment, s’han prioritzat obres escrites per historiadors i historiadores, per tant, no hi ha memòries de polítics o de periodistes. També s’han inclòs temàtiques amb perspectiva de gènere.

La llista consta de tres apartats: a) 9 obres de síntesi i/o referents clàssics; b) 16 obres editades o reeditades, posteriors a l’any 2000 fins al 2026 sobre la guerra arreu d’Espanya; c) 17 obres sobre la Guerra Civil a Catalunya.

L’elaboració d’aquesta bibliografia bàsica que, inclou un enllaç a una sinopsi o bé una ressenya de cada obra, ha anat a càrrec de Joan Solé Camardons, llicenciat en Geografia i Història (UB), Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicades (UB-UAB) i cap de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (2015-2020 i 2024-2026). També ha rebut el suport i l’assessorament tècnic de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat un Centre d’Interès amb una selecció d’algunes obres que es podrà renovar a mesura que els lectors adquireixin en préstec les obres.

1. SÍNTESIS GENERALS I REFERENTS CLÀSSICS

CASANOVA, JULIÁN: Vol 8 “República i guerra civil” dins de Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, Crítica & Marcial Pons, 2007, 544 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/9rlhY. Una Historia de España dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares, dividida en dotze volums, deu estan concebuts amb criteri cronològic i dos tenen naturalesa més transversal.

BEEVOR, ANTONY: La Guerra civil española, [traducció, Gonzalo Pontón] Crítica, 2005, 902 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/uon1j. Se sol presentar a la guerra civil espanyola com a resultat d’un xoc entre l’esquerra i la dreta, però sabem que això és una simplificació enganyosa. El conflicte tenia dos eixos més: centralisme estatal contra independència regional, i autoritarisme contra llibertat de l’individu. Una de les raons que expliquen la coherència política i militar més gran de les forces “nacionals” radica que, amb només alguna excepció menor, van combinar tres extrems aglutinants. Eren de dretes, centralistes i autoritàries alhora.

FRASER, RONALD: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros : historia oral de la Guerra Civil Española, Crítica, 2007, [1979], 860 pàg. PDF: https://tuit.cat/nFx7X. El llibre de Fraser, significà una aproximació al conflicte des de la història social. Allò que el fa sobresortir és el seu caràcter subjectiu, la recreació d’un ambient, d’un clima, d’una memòria personal no sempre coincident amb la “veritat” històrica, però que ens apropa a la “realitat” del conflicte amb una vivesa estremidora.

JACKSON, GABRIEL: La República española y la Guerra civil: 1931-1939; [traducció Enrique de Obregón], Crítica, 1990, 494 pàg. Primeres pàgines: https://tuit.cat/qEmb0.

PAYNE, STANLEY G. : 40 preguntas fundamentales sobre la guerra civil; [traducció, Mª Pilar López Pérez], La Esfera de los Libros, 2006, 549 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/J3ydJ. El llibre planteja quaranta preguntes fonamentals per comprendre la Guerra Civil. A tall d’exemple: Era realment inevitable la guerra? O què hauria passat si els militars no s’haguessin revoltat? Quins eren els objectius de Hitler, Mussolini i l’URSS quan es van decidir a intervenir-hi? Per què les democràcies occidentals no van ajudar la República? Què va passar amb l’or de Moscou? Quin paper van jugar els nacionalismes? Quines van ser les conseqüències immediates i a llarg termini? Ha aconseguit Espanya superar, en ple segle XXI, la Guerra Civil, o encara queda un camí per recórrer?

PRESTON, PAUL: La Guerra Civil espanyola, [traducció, Jordi Ainaud], Base, 2006, 398 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/r6x5p. Versió en català, revisada i ampliada d’una obra clàssica. Amb un capítol inèdit sobre la repressió durant la guerra. En el setantè aniversari de l’esclat del tràgic conflicte, Paul Preston, hispanista de prestigi internacional, actualitzà i amplià el seu estudi de la Guerra Civil tenint en compte tant les darreres investigacions i polèmiques historiogràfiques com l’abundant material inèdit, oferint la seva versió definitiva de La guerra civil espanyola.

RAGUER, HILARI: La Pólvora y el incienso : la Iglesia y la guerra civil española, 1936-1939.  Península, 2001, 478 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/iYnBu. Hilari Raguer mostra la fractura que la Guerra Civil va provocar entre els catòlics, entre dues grans maneres d’entendre el cristianisme que van originar dues postures oposades durant la República i la guerra. Així, dues actituds cristianes es van traduir en dues opcions polítiques. O potser va ser al revés?

THOMAS, HUGH: La guerra civil española, París, Ruedo Ibérico, 1961, 579 pàg. Vegeu la crítica: https://tuit.cat/NmD1u

VILAR, PIERRE: La Guerra Civil espanyola, [traducció, Eulàlia Duran], Crítica 1986,176 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/cg5Jj .Versió en català d’un altra obra de referència.

2. HISTORIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA ARREU D’ESPANYA  (2000-2026)

ALEGRE LORENZ, DAVID: Verdugos del 36: La maquinaria del terror en la Zaragoza golpista, Crítica contrastes, 2025, 607 pàg. Ressenya de Miquel Nistal a Gaudir la Cultura. Un llibre que recull i examina, de forma molt detallada i exhaustiva, la investigació historiogràfica dels fets que envoltaren el parcialment fracassat cop d’estat de juliol de 1936 a la ciutat de Saragossa i la zona d’influència més propera.

ALONSO IBARRA, MIGUEL: Cruzados sin gloria: El ejército de Franco en la Guerra Civil. Ed. Pasado y Presente. 2025, 659 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/sIx3v. El principal objectiu d’aquest llibre és reconstruir l’experiència dels soldats de l’exèrcit sublevat a la guerra civil de 1936-1939 en tota la seva dimensió, des de la mobilització fins al combat, passant per les relacions entre soldats i d’aquests amb els civils, la vida quotidiana o l’adoctrinament ideològic, així com també la memòria i els relats sobre la guerra que van elaborar els excombatents franquistas.

CENARRO, ÁNGELA: “La guerra civil española: 1936-1939” dins de “Nueva historia de la España contemporánea (1808-2018) de JOSÉ ÁLVAREZ JUNCO i ADRIAN SHUBERT (Eds.), Galaxia Gutenberg, 2018, 817 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/Wwm2H. Un capítol sobre la guerra, dins d’una obra de caràcter general innovadora.

EALHAM, CHRIS i RICHARDS, MICHAEL eds.: España fragmentada: historia cultural y Guerra Civil española, 1936-1939; [traducció, Jean-Pierre Bergez, Pablo Rojas Salado, Miguel Ángel del Arco Blanco] Ed. Comares 2010, 289 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/kp60b. Els treballs continguts en aquest obra mostren que la guerra civil va ser resultat de multitud de fissures culturals presents a la societat espanyola dels anys trenta, que es van veure accentuades i potenciades per l’esclat de la contesa.

ESPINOSA, FRANCISCO: La Primavera del Frente Popular : los campesinos de Badajoz y el origen de la guerra civil, marzo-julio de 1936; [pròleg Antonio-Miguel Bernal], Crítica, 2007, 433 pàg. Ressenya de Ricardo Robledo: https://tuit.cat/rtEoo

ESPINOSA, FRANCISCO (ed): Violencia roja y azul. España 1936-1950. Crítica, 2010, 485 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/cf2wd. Es tracta de tres estudis precedits d’una visió de conjunt de Francisco Espinosa. El primer de José María García Márquez s’ocupa, en una innovadora investigació local, de la parcel·la pitjor coneguda: la del terror blau que va seguir immediatament el triomf del cop militar. El segon de José Luis Ledesma analitza la violència vermella a la zona republicana, i el darrer de Pablo Gil Vico tracta sobre la repressió judicial militar des dels seus inicis el 1936 fins al 1950.

GÓMEZ BRAVO, GUTMARO:  Geografía humana de la represión franquista : del golpe a la guerra de ocupación (1936-1941), Cátedra, 2017, 311 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/8gbbe. A través de la documentació consultada a prop de vint arxius nacionals i internacionals, reconstrueix la primerenca planificació i la progressiva sincronització geogràfica del sistema repressiu.

JULIÁ, SANTOS (coordinador): República y guerra en España (1931-1939), Espasa, 2006, 459 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/x4ls3. El volum compta amb la col·laboració de set especialistes en la matèria. Entre ells, hi ha un capítol de Santos Juliá “El Frente Popular y la política de la República en guerra”.

MORADIELLOS, ENRIQUE: Historia mínima de la Guerra Civil española [las causas, el desarrollo, las consecuencias y los protagonistas de la gran tragedia española del siglo XX], Turner Publicaciones El Colegio de México, 2016, 298 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/c8ohT. La crítica especialitzada valora molt positivament la capacitat de l’autor per sintetitzar un conflicte massiu amb prou feines 300 pàgines, sense perdre profunditat ni rigor acadèmic. Ideal per a la iniciació: vol evitar un llenguatge excessivament críptic o tècnic, es considera una de les millors portes d’accés per a estudiants o lectors generals que vulguin entendre el conflicte.

PRESTON, PAUL: El Holocausto español : odio y exterminio en la Guerra Civil y después [traduc., C. Martínez Muñoz i E. Vázquez Nacarino],  2011, 859 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/OEZE1. Durant la Guerra Civil espanyola, prop de 200.000 homes i dones van ser assassinats lluny del front, executats extrajudicialment o després de precaris processos legals, i almenys 300.000 homes van perdre la vida als fronts de batalla. A més, un nombre desconegut d’homes, dones i nens van ser víctimes dels bombardejos i els èxodes que van seguir l’ocupació del territori per part de les forces militars de Franco. Al conjunt d’Espanya, després de la victòria definitiva dels rebels a finals de març de 1939, al voltant de 20.000 republicans van ser executats.

PRESTON, PAUL: La pérfida Albión. El contradictorio papel británico en la guerra civil española, Debate, 2025, 336 pàg. Ressenya de Miquel Nistal a Gaudir la Cultura. S’explica el rol dels governs conservadors britànics (el de Stanley Baldwin i el de Neville Chamberlain) i la seva complicitat més o menys directa amb els rebels feixistes. Els diplomàtics presents a Espanya, des de l’ambaixador Henry Chilton al cònsol a Barcelona Norman King, enviaven escabrosos informes a Londres clarament decantats a favor dels feixistes. Les pressions del govern de Baldwin i el seu ministre d’afers exteriors Anthony Eden sobre el govern francès de Léon Blum paralitzà totalment la dubitativa acció de suport francesa al legítim govern de la República.

PUELL DE LA VILLA, FERNANDO i HUERTA BARAJAS, JUSTO ALBERTO: Atlas de la Guerra Civil española : Antecedentes, operaciones y secuelas militares : 1931-1945, Ed. Síntesis, 2007, 357 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/Vocdm. Per tal de desentranyar una successió embolicada de fets d’armes, catalogar-los amb mètode i claredat, i plasmar-los en mapes de conjunt i de detall, s’ha compartimentat l’estudi de la contesa per semestres. Per cadascun s’ofereix un mapa comprensiu dels diferents fets d’armes esdevinguts en el període analitzat, seguit d’altres parcials i de detall de les principals batalles que hi van tenir lloc, ordenats cronològicament…

NASH, MARY: Rojas: Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, Taurus, 2024, [2006], 360 pàg. PDF: https://tuit.cat/s5g8W. Mary Nash fa un estudi del paper i les experiències de les dones republicanes a la Guerra Civil (1936-1939), i analitza la seva valuosa aportació a la rereguarda, així com els èxits heroics de les dirigents polítiques i de les dones que van lluitar al front. Per a moltes, participar activament en aquesta lluita va ser una experiència alliberadora després d’haver-se vist aïllades de la vida pública i política. A mesura que anaven guanyant confiança en les seves pròpies aptituds aquestes dones van començar a qüestionar el seu paper tradicional a la societat i les limitacions que els havien imposat per raó del seu sexe. Basat en una extensa investigació, així com en entrevistes amb dones activistes a la Guerra Civil espanyola, Rojas avalua la significativa participació de les dones en la lluita antifeixista contra Franco i introdueix el lector a la complexa realitat de la guerra i la revolució des d’una perspectiva de gènere.

REY, FERNANDO DEL i ÁLVAREZ TARDÍO, MANUEL:  Fuego cruzado : la primavera de 1936 Galaxia Gutenberg, 2024, 694 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/pa540. La llarga “primavera del 1936” va ser el moment més transcendental de la història d’Espanya al segle XX. Cinc mesos entre les eleccions del febrer i el cop d’Estat del juliol en què es va decidir el futur de la República. Per què no es va consolidar la democràcia i la confrontació va augmentar perillosament? Hi va haver realment molta violència política? Qui i amb més força van minar el pluralisme i van assetjar l’Estat de dret? Què van fer els governs de l’esquerra republicana?

RODRIGO, JAVIER; ALONSO, MIGUEL i ALEGRE, DAVID (cord.): La Guerra Civil española: Una historia global, Galaxia Gutenberg, 2026, 639 pàg. “Introducción. Las guerras de la guerra civil española” dels tres coordinadors del llibre a Conversaciones sobre la Historia: https://tuit.cat/xYx64. Ressenya de Quim Jubert a Gaudir la Cultura: Els tres coordinadors han aplegat en 55 capítols, escrits amb altres historiadors, – la majoria menors de 50 anys-, una obra global sobre la Guerra Civil amb nombroses aspectes d’aquest guerra i en articles d’una extensió màxima de 10 pàgines, i que podem categoritzar entre les més noves tendències historiogràfiques.

VIÑAS, ÁNGEL: ¿Quién quiso la Guerra Civil? : Historia de una conspiración, Crítica, 2019, 501 pàg. Ressenya de José Luis de la Granja: https://tuit.cat/P11ni

3. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

BALLÓ, TÀNIA i BERGER MULATTIERI, GONZALO: Les Combatents : la història oblidada de les milicianes antifeixistes. Ed. Rosa dels Vents, 2021, 250 pàg. Ressenya de Josep Lluís Martín i Berbois:  https://tuit.cat/Qdo3K.  L’obra recupera els noms de les 1.195 milicianes que van participar en la Guerra Civil, la majoria havien quedat ignorades. Ens apropa a la vida d’una vintena de dones conegudes i desconegudes que van patir les conseqüències de la seva ideologia política i de la seva condició de dona.

BERGER MULATTIERI, GONZALO: Les Milícies antifeixistes de Catalunya: Voluntaris per la llibertat, EUMO ed. 2018, 235 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/MQ1pq. Una obra que aproxima amb rigor l’exèrcit de Catalunya i ens en fa conèixer l’organització, la composició ideològica, el finançament, el paper dels militars, el protagonisme femení, el número d’efectius i la qualitat de les tropes implicades. A través de fonts primàries inèdites, ens descriu l’evolució dels tres principals fronts de batalla −Mallorca, Madrid i l’Aragó−, l’ambient polític a la rereguarda i la relació entre els governs català i espanyol.

DUEÑAS ITURBE, ORIOL i MARTÍN BERBOIS, JOSEP LLUÍS (eds.): La Guerra Civil al territori: Lleida, Tarragona i Girona, [director, Jaume Sobrequés Callicó], Memorial Democràtic, 2017, 562 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/4WEdh. La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després.

FERNÁNDEZ TRABAL, JOSEP;  OLIVÉ OLLÉ, FRANCESC i BESOLÍ MARTÍN, ANDREU [i ALTRES]: Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències,  Ed. Generalitat, 2007, 397 pàg. Catàleg exposició 70è aniversari del començament Guerra Civil: https://tuit.cat/zlhiL. Catàleg de l’exposició commemorativa del setantè aniversari del començament de la Guerra Civil, realitzada íntegrament amb els documents conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. S’estructura en cinc àmbits expositius i una cloenda, dedicats respectivament als anys d’il·lusió de la Segona República, als fets del 19 de juliol de 1936, a les institucions en guerra, a la vida quotidiana en un país en guerra, i revolució i conflicte militar.

GONZÁLEZ VILALTA,  ARNAU (ed): Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939)  Memorial Democràtic, 2017, 301 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/824F7. El llibre s’ha editat en el marc de l’exposició del Memorial Democràtic que explica com, al llarg de la Guerra Civil, tant els ministeris d’afers exteriors europeus i americans com la premsa internacional estaven convençuts que Catalunya proclamaria la independència, en el context dels moviments de fronteres al continent europeu després de 1917-1919 i de les intenses problemàtiques identitàries del vell món.

HURTADO, VÍCTOR; ALTRES AUTORS: SEGURA, ANTONI, VILLARROYA, JOAN, Atles de la Guerra Civil a Catalunya. Ed. DAU, Universitat de Barcelona, 2010, 507 pàg. Sinopsi. https://tuit.cat/ARV95. Es descriuen els principals episodis de la Guerra Civil, per poder entendre, posteriorment, a fons, els més de quatre-cents mapes en què apareixen poblacions i localitzacions geogràfiques, la disposició de les tropes, el moviment dels fronts, l’avanç i el retrocés dels exèrcits i les columnes, els bombardeigs, la guerra al mar i la guerra aèria, etc.

LÓPEZ ROVIRA, CARLES: La Conquesta de Catalunya : diari d’operacions de l’exèrcit de Franco, Ed. Base, 2012, 151 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/E6dum. Detalla l’ofensiva militar franquista que va posar fi a la Catalunya republicana durant la Guerra Civil. Recrea els moviments sobre el terreny dia a dia i poble a poble gràcies a l’anàlisi de documentació original dels arxius militars.

MARTÍN RAMOS, JOSÉ LUIS: Territori capital: La guerra civil a Catalunya, 1937-1939. L’Avenç, 2015, 512 pàg. Ressenya de Genís Barnosell: https://tuit.cat/LAHmu. Martín Ramos hi reivindica la recerca arxivística i hemerogràfica, enfront de les memòries dels protagonistes, que considera fruit d’una percepció parcial dels fets si no obertament mentideres o fal·laces. I ho fa també enfront dels tòpics que es van repetint d’obra en obra sense una adequada fonamentació empírica. És el segon volum de dues obres de Martí Ramos.

OLIVA LLORENS, JORDI: L’Estudi del cost humà de la Guerra Civil a Catalunya: procés de recerca, fonts documentals i línies d’investigació (1936-1945), Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic, 389 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/807LI. L’obra es planteja com un balanç ampli i crític sobre el que l’autor anomena «cost humà» del conflicte, un concepte que inclou no només les morts directes al camp de batalla, sinó també la mortalitat entre els refugiats i desplaçats dins el territori català i les morts de catalans a l’exili, especialment a França.

PAGÈS BLANCH, PELAI: Catalunya, la República en guerra : (1936-1939), Ed. Base, 2025, 272 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/3B85d. Partint de les causes i dels antecedents del conflicte bèl·lic, aquesta obra mostra l’evolució política i militar, els conflictes que van enfrontar les diferents forces polítiques del bloc antifeixista, les dissidències que van existir entre els Governs de la República i de la Generalitat, sense oblidar les dificultats de tota mena ─especialment les alimentàries─ que va patir la població durant la guerra; sense passar per alt aspectes més conflictius i polèmics, com la repressió o la persecució religiosa, que es varen produir a la rereguarda catalana.

RIART ARNALOT, ORIOL: Erem feres : diaris personals de combatents a la Guerra Civil, Pagès Editors, 2023, 370 pàg. Sinopsi: L’obra mostra de ben a prop l’experiència directa dels soldats que van viure la guerra civil. Oriol Riart, historiador, arxiver i fotògraf ha fet una recerca històrica a través dels diaris personals dels combatents i d’una lectura acurada de les impressions, les pors, les necessitats i les emocions que van deixar per escrit en el mateix moment dels fets. Es tracta de relats no exposats a les possibles modificacions i readaptacions de la memòria. S’analitzen i es posen en discussió els diaris personals escrits per combatents de la Guerra Civil espanyola com una font historiogràfica de primer ordre, que contribueix a una interpretació i aprenentatge més proper, tangible i atractiu del conflicte. Vegeu la sessió a l’Ateneu Barcelonès: https://tuit.cat/qdY0W

SAGUÉS SAN JOSÉ, JOAN: Una Ciutat en guerra: Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939); [pròleg, CONXITA MIR CURCÓ], Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2003, 754 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/xmtj2. Estudi sobre la guerra civil a la ciutat de Lleida, sense oblidar els problemes d’abast general que marquen els anys trenta al país i a Europa. La revolució social que superà les autoritats republicanes afectà la vida institucional, política, econòmica i judicial dels lleidatans i alliberà unes pràctiques violentes amb un important component de classe i anticlerical. Durant l’últim any de guerra els lleidatans començarien a conèixer els principis del que seria l’estat franquista a partir de 1939.

SOBREQUÉS CALLICÓ, JAUME, [Dir], DUEÑAS ITURBE, ORIOL [Ed], MARTÍN BERBOIS, JOSEP LLUÍS [Ed]: A 80 anys del cop d’estat de Franco : actes del Simposi “La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)“, celebrat a Barcelona l’1, 2 i 3 de desembre de 2016, Generalitat, Memorial Democràtic, 2017, 991 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/bqj08. Les actes del simposi comprenen l’estudi, des de diferents angles, de l’acció política i econòmica que va dur terme l’executiu de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil (1936-1939).

SOLÉ  SABATÉ, JOSEP MARIA (Dir): La Guerra civil a Catalunya (1936-1939) [dir. adjunt: JOAN VILLARROYA; coordina: EDUARD VOLTAS], 6 Volums, Ed. 62, 2005-2005. Sinopsi: https://tuit.cat/t5q6U. Volumen 1: Alçament militar i primers mesos de guerra.Volumen 2: Una revolució en plena guerra. Volumen 3: Catalunya, centre neuràlgic de la guerra. Volumen 4: Derrota, ocupació militar i exili. Volumen 5: Els papers de Salamanca. Volumen 6: L’exili.

TARRADELLAS, JOSEP i CASASSAS YMBERT, JORDI (introducció): Crònica de la Guerra Civil a Catalunya. Govern de la Generalitat, Ed. Dau 2008-2009,  2 volums, 1.303 pàg. Sinopsi i entrevista amb l’editor Ton Barnils: https://tuit.cat/lFsib. La crònica narra, dia per dia, els esdeveniments de la guerra i el paper del govern de la Generalitat en cada moment. Els autors són anònims, encara que a la introducció l’historiador Jordi Casassas n’apunti alguns de possibles.

UCELAY DA CAL, ENRIC: La Catalunya populista: imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939,  La Magrana 1982, 412 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/16qcs. L’obra examina com es va forjar el moviment de masses català durant la Segona República, fent èmfasi en el lideratge de figures com Francesc Macià i Lluís Companys, i com aquests van utilitzar el populisme per definir el marc ideològic nacional.

VILARROYA  FONT, JOAN: Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, 254 pàg. Sinopsi: https://tuit.cat/1r51p. Estudi minuciós dels espantosos bombardeigs a què fou sotmesa Barcelona durant la guerra civil, que ocasionaren milers de morts i ferits. Les conclusions, basades en els documents i en les enquestes orals, són absolutament irrebatibles i mostren fins a quin punt els avions “nacionals” italians o alemanys procedents de Mallorca castigaren Barcelona i altres indrets de Catalunya.

Presentació del llibre ‘Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos’

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres dia 10 de juny a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus”

Gemma Domènech, historiadora de l’art, professora de la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Santos M. Mateos Rusillo, historiador de l’art i professor titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Ecos de guerra

La Guerra Civil espanyola no va acabar amb el parte militar de l’1 d’abril de 1939. El seu ressò continua present, avui, a les sales, dipòsits i magatzems de nombrosos museus. Hi romanen obres d’art i béns culturals salvaguardats durant el conflicte per les autoritats republicanes —el Govern de la República, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc— que mai no van ser restituïts als seus legítims propietaris.

El volum que es presenta “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les incautacions i la gestió posterior sota el franquisme van marcar de manera decisiva la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas, amb exemples de museus catalans (MNAC, MAC, Museu de Badalona, Museu de Granollers, Museu de Solsona), i des d’una perspectiva catalana, estatal i europea, analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les seves conseqüències a llarg termini.

El volum ofereix una mirada interdisciplinària que connecta història, museologia, dret i memòria, i convida a reflexionar sobre l’origen de moltes col·leccions i la responsabilitat de les institucions culturals davant del seu passat. Alhora, recull les ponències presentades al congrés internacional “L’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus”, celebrat al MNAC el febrer de 2026.

Perquè els ecos de la guerra no són només història: encara habiten els museus del present. Editada per la directora de l’ICRPC, Gemma Domènech i Casadevall, i l’investigador de la Universitat de Vic, Santos M. Mateos i Rusillo

Gemma Domènech Casadevall

Professora agregada Serra Húnter a la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. La seva labor docent es desenvolupa en patrimoni cultural i museologia. Entre les seves línies de recerca, destaca la relativa a la gestió i la protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil i les seves conseqüències sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Entre el 2019 i el 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica del govern de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, responsable de les polítiques públiques de recuperació i foment del patrimoni memorial i de la memòria democràtica a Catalunya.

Són destacables els treballs dedicats a la repressió i exili dels arquitectes republicans que descobreixen els processos de depuració duts a terme al sí de la professió al final de la Guerra Civil, així com trajectòries professionals inèdites d’arquitectes fonamentals a el període republicà. Alhora, són rellevants les seves investigacions al voltant de la protecció i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil perquè plantegen un nou enfocament en la visió sobre les conseqüències del conflicte bèl·lic sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Els seus treballs sobre l’exili republicà a Mèxic, ha donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, México) i, han estat premiats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en catalanística pel Segundo Diccionario de los Catalanes de México (Mèxic: Porrúa, 2022) a la 56ena edició dels Premis Crítica Serra d’Or.

Ha format part de diversos grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya: Grup de Recerca Consolidat 2009 SGR 1065 “Patrimonialització i usos del Patrimoni”, Grup de Recerca Emergent 2014 SGR 772 “Patrimoni Cultural de Catalunya” i, Grup de Recerca Preconsolidat 2017 SGR 835 “Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya”. Actualment, és membre del Grup de Recerca Consolidat 2021 SGR 139 “Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya” i del Grup de Recerca Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona (GRHCS083).

Ha participat en diversos projectes R+D finançats pel Ministeri de Ciència, formant part de l’equip de recerca dels projectes “Patrimonio Etnológico, Sociedad y Cultura Marítima” (HAR2010-15566) i “La ciudad y mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias” (HAR2013-48498-P), liderats per l’ICRPC. I, actualment, com investigadora principal del projecte “El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados” IGUEMUS (PID 2021-124518NB-I00)

Actualment la seva recerca està centrada en quatre línies que tenen el patrimoni cultural com a denominador comú. Aquestes són: els mecanismes de patrimonialització i els nous usos de l’arquitectura; l’obra, repressió i exili dels arquitectes republicans; la gestió i protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil; i l’exili català a Mèxic, fent especial incidència en el cas de les dones.

Santos M. Mateos Rusillo

Historiador de l’art, postgraduat en interpretació del patrimoni i doctor en història de l’art. Actualment és professor titular de la Universitat de Vic, on coordina un grup de recerca especialitzat en comunicació cultural, el Grecopa. També és professor associat de gestió del patrimoni cultural (Universitat Rovira i Virgili) i de comunicació del patrimoni cultural (Universitat Oberta de Catalunya). El seu camp de recerca se centra en els estudis de patrimoni cultural, especialment pel que fa a la comunicació global (difusió cultural i comunicació) de museus i altres atractius patrimonials.

Ha publicat amb Ediciones Trea els títols següents: La comunicación global del patrimonio cultural. (2008), Manual de comunicación para museus y atractivos patrimoniales (2012) i La difusión preventiva del patrimonio cultural (2016). Des del 2009 és editor del portal web Miradas des de la copa. Portal de comunicació i patrimoni cultural, format per un bloc i una revista electrònica.

Més informació

Vegeu la Presentació del llibre a càrrec de Gemma Domènech i Santos M. Mateos Rusillo. https://trea.es/wp-content/uploads/2026/04/979-13-88179-22-8_Presentacion_Eco-de-guerra.pdf

Podeu llegir el llibre: Gemma Domènech Casadevall i Santos M. Mateos Rusillo [Eds.] Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos, Edicions TREA, 390 pàg. 2026 a https://trea.es/producto/88179-22-ecos-guerra/

Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

/ historiaab / 2 comentaris

Divendres 13 de març. Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

Organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Participants: Miquel Aguirre (director del MUME), Miquel Serrano (conservador del MUME), Enric Pujol (historiador i antic director del MUME), Maria Teresa Genís (presidenta de l’Associació d’Amics del MUME) i Marià de Delàs (ateneista i vocal de l’Associació d’Amics del MUME)


Llocs a visitar: el MUME (La Jonquera), la Mina Canta (La Vajol), l’exposició l’Exili cultural català de 1939 (Agullana)

Mitjà de transport: Mini bus de 25 places

Activitat exclusiva per a persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès. Places exhaurides. Inscripció tancada

Programa

  • 8.00h Punt de trobada: Quiosc de premsa Rivadeneira/Plaça Catalunya (Davant de Hard Rock)
  • 8.10h Pujada al minibus a la Plaça de Catalunya
  • 10.30h-11.30h. La Vajol: Visita guiada a la Mina Canta (o Mina Negrín) és coneguda per haver-s’hi construït el 1937, durant la Guerra d’Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid. La funció principal de la mina era emmagatzemar temporalment els béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, fins a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina. Visita guiada a càrrec de Miquel Serrano, conservador del MUME
  • 12.00h-13.00h. Agullana: Visita guiada Museu de l’Exili cultural català de 1939, a Agullana hi ha l’Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’Exili cultural català de 1939. Visita guiada a càrrec d’Enric Pujol, historiador i exdirector del MUME.
  • 13.30-15.30h. Agullana: Dinar a casa de Marià de Delàs, ateneista que s’ha ofert generosament a preparar-nos un dinar a tots els ateneistes inscrits.
  • 16-00h-18.00h- La Jonquera: Visita guiada al MUME a càrrec de Miquel Aguirre, director del MUME
  • 20.30-21.00h Arribada a Barcelona (Plaça de Catalunya)

Preu: 33€ (bus) + Dinar invitació a casa de Marià de Delàs, ateneista.

Formulari d’inscripció i de pagament https://ateneubcn.cat/form-visita-mume/

Entrades i visites guiades gratuïtes per als inscrits.

Més informació a historia@ateneubcn.cat

La Mina Canta (La Vajol)

El 1937 la mina Canta de la Vajol va ser confiscada i s’hi va construir un edifici fortificat amb funció de refugi i dipòsit, inicialment dels fons del Ministeri d’Hisenda, de la Caja de Reparaciones, i posteriorment també de la Junta Central del Tesoro Artístico, que va utilitzar dipòsits a Figueres, Perelada i La Vajol.

Durant mesos un grup d’obrers procedents de Cartagena va fer les obres de condicionament i construcció a la mina Canta sota la direcció de l’arquitecte i tinent de l’Exèrcit Popular de la República Juan Negrín Mijailov, fill del president del Govern, Juan Negrín López. La funció principal de l’edifici bunqueritzat era donar accés per emmagatzemar temporalment aquests béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina.

Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès a la Mina Canta
La Mina Canta
Miquel Serrano, conservador del MUME a la Mina Canta
Miquel Aguirre director del MUME i l’alcalde de la Vajol

Exposició permanent del Museu de l’exili cultural Català de 1939 (Agullana)

L’Albera, territori d’exili

La serralada de l’Albera va tenir dos dels principals passos de sortida dels exiliats: La Jonquera-El Pertús i Portbou-Cervera. Durant els darrers dies de gener del 1939 i els primers de febrer, tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista, que finalment no va poder atrapar aquell contingent de gent que reculava. La Generalitat de Catalunya, el govern de la República espanyola i del govern basc, després d’haver-se instal·lat uns dies a la comarca, seguiren el camí de l’exili. El dia 10 de febrer els franquistes arribaren a la frontera.

Per què Agullana ?

El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per aquell èxode massiu. Acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Acondicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.

Narcís Argemí i Enric Pujol
Enric Pujol explica el significat de l’exili cultural català (Agullana)

La intel·lectualitat catalana

A l’exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l’intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l’ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l’etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals… van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial.

Enric PuJol guia i amfitrió de l’exposició sobre l’exili cultural (Agullana)

MUME. Museu Memorial de l’Exili

Situat a La Jonquera és un equipament cultural que té com a principal objectiu la divulgació de la història de l’exili republicà de 1939 originat pel desenllaç de la Guerra Civil espanyola de 1936.

Miquel Aguirre director del MUME
Petjades a l’arena al Museu Memorial de l’Exili (MUME)

Així mateix, també s’estructura com un espai de memòria, amb la finalitat de recordar i reconèixer tots aquells homes i dones que van combatre per la legalitat i els valors democràtics de la República de 1931. Paral·lelament, per bé que l’exili republicà ocupa un lloc central en el discurs museogràfic, l’exili és concebut com un fenomen universal i, especialment, de gran rellevància durant el segle XX i l’actualitat. Aquest nexe del passat amb el temps present es reflecteix en les activitats temporals (exposicions, conferències, concerts…) que el museu organitza regularment.

El Museu Memorial de l’Exili és un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya; sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial. Moltes de les persones exiliades el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència i des d’altres fronts de guerra a Europa. Uns quants milers es van enviar als camps de concentració nazis. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco, on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres.

Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanents i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.

MUME Museu de l’Exili, La Jonquera

Dinar a casa del Marià de Delàs i la seva família (Agullana)

Exilis de Felip Solé i Enric Pujol
Angle editorial, 2007

Sinopsi


Exilis és la culminació de dos anys d’investigació que aporten novetats d’una etapa dramàtica per a milers de catalans. Una obra de divulgació, escrita amb rigor històric, àmpliament il·lustrada amb fotografies i rèpliques de documents de l’època. El testimoni de més d’un centenar de persones d’arreu d’Europa i d’Amèrica que expliquen, per primera vegada i en primera persona, les seves vivències com a exiliats. Un llibre fruit d’un ampli treball de recerca i documentació de la sèrie documental Exilis de Televisió de Catalunya.

Ressenya de Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de la Secció d’Història


Que és un exili?, l’obligació de haver de marxar del país d’origen per motius de persecució política, ètnica o religiosa i que afecta a la pròpia identitat de la persona. Exilis parla sobretot de l’exili polític i de les opinions dels protagonistes amb els seus noms i cognoms donant veu a una història real de forma oral. Aquesta obra s’estructura en sis capítols:

  • 1) Diàspora: fugida a l’exili.
  • 2) Refugiats: els acollits per els països d’acollida (França, Mèxic, Argentina, Xile…).
  • 3) Deportats: els que van acabar en els camps de concentració nazis.
  • 4) Expatriats: l’exili com pàtria alternativa.
  • 5) Revoltats: canvis radicals i compromís dels exiliats.
  • 6) Desarrelats: condició de la gent que va decidir no retornar, com els que sí ho van fer i mai van poder esborrar el pes de l’exili.


En la meva opinió és un llibre molt ben documentat amb multitud de testimonis i d’abundant material fotogràfic, té un llenguatge fluid, concís, concret i aclaridor de les persones que van patir aquestes terribles situacions: avis, àvies, pares, mares, nens i nenes.
Els autors manifesten la narrativa de forma amena, plena de detalls, conforme ho estiguessis vivint a la teva pròpia pell, totalment esfereïdora, tràgica i cruel. És un llibre que t’atrau completament des de la primera fins l’última línia.
Una frase de la senyora Sara Berenguer ho resumeix tot: “I ens van trobar estrangers al nostre país i llavors ens en van tornar cap aquí”, referint-se el país amb el que va estar exiliada sense pàtria, arribant a no saber a on pertanys (apàtrides).


Vull oferir un petit homenatge al meu avi Feliciano Lázaro Ruíz i al seu company i amic Fabiano Fanlo Navarro, avi de la Carme Pérez Fanlo – també ateneista d’aquesta Secció- que van morir pels seus ideals, ametrallats per la força aèria rebel, dins d’un camió republicà ja de retirada i a les portes de Barcelona pocs dies abans d’acabar la guerra.
Tant de bo, haguessin pogut ser part dels exiliats descrits en aquest llibre i haguessin tingut l’oportunitat de tornar a casa, tard o d’hora i retrobar-se amb els seus essers estimats.

Agraeixo a Joan Solé Camardons (coordinador de la Secció de Història ) i a tots els seus companys i col·laboradors de la mateixa Secció, per haver-me proporcionat el llibre Exilis de Felip Solé i Enric Pujol.

Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Altres actes de la Secció d’Història sobre l’exili republicà

Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

Dijous dia 3 de febrer de 2022 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la conferència “Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra” a càrrec de Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora al departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i de Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’ICRPC.

Vegeu Blog d’Història i video de la sessió: https://historia.ateneubcn.cat/2022/01/14/art-en-retirada-una-epopeia-sobre-la-salvaguarda-de-les-grans-col%C2%B7leccions-dart-catala-durant-la-guerra/

L’exili republicà. Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres

Dijous dia 9 de maig de 2024 a les 18.30h a l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la taula rodona: L’exili republicà: Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres, amb la participació de Teresa Fèrriz Roure i Enric Pujol, historiadors, i Lluís Bassaganya, fundador de l’Exposició permanent de la Retirada de Camprodon.

Vegeu Blog d’Història i video de la sessió: https://historia.ateneubcn.cat/2024/04/25/lexili-republica-exiliades-sense-nom-revistes-bales-i-culleres/

Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història

Dilluns 13 de juny de 2022 a les 17.00 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història. Comptarem com a tertulians convidats: Gemma Domènech, historiadora, autora i promotora de l’obra Segundo diccionario de los Catalanes de México, i Salomó Marquès historiador i coautor de la mateixa obra.

Una breu selecció de 18 dones i de 18 homes que es van d’exiliar a Mèxic. Molts d’ells amb una carrera política i professional de primer ordre. I en el cas de les dones, van patir un exili a l’ombra. La prova és que la majoria dels homes són coneguts i reconeguts per a la població, no és així per a les dones.

Vegeu Blog d’Història amb les notes biogràfiques https://historia.ateneubcn.cat/2022/06/04/catalanes-i-catalans-a-mexic-al-llarg-de-la-historia/

L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer. L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980.

  • Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB.
  • Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel
  • Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Presenta l’acte: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.

Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya

L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980

La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.

Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Amb l’acte no es pretén fer una sessió d’història sinó donar de manera amena però rigurosa una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració útil també per a valorar la situació actual.

Francesc Boix: La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 6 d’octubre 17h. Sala Montserrat Roig (2a planta). Francesc Boix. La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen. Tertúlia Amics de la Història amb:

  • August Andreu, president l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica
  • Ricard Marco, fotògraf i vicepresident de l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica i
  • Josep Fabra, docent i fundador del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).
  • Presenta: Miquel Nistal, ateneista de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat 

Possible visita guiada. La Ruta “Francesc Boix”

Durant la sessió s’explorarà la possibilitat de fer una “Ruta guiada”. Per decidir: Divendres 10 octubre (tarda) o dissabte 11 d’octubre (matí).

Visita guiada. La Ruta Francesc Boix. Un recorregut per espais i llocs del Poble-sec, on s’expliquen els antecedents familiars, socials i polítics que van influir en la seva infantesa i la seva adolescència. El recorregut dura dues hores. És gratuït. Exclusiu per a socis de l’Ateneu. Inscripció a historia@ateneubcn.cat.

Qui fou Francesc Boix?

Francesc Boix i Campo, nascut  el 31 d’agost de 1920 al barri del Poble-sec, fou un fotògraf militant de les Joventuts Socialistes Unificades ( JSU).

Als 17 anys va anar voluntari al front com a fotògraf de la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Acabada la Guerra civil, es va exiliar i passà per diferents camps de concentració francesos.

El 27 gener de 1941 va ser deportat al Camp de Mauthausen i en va ser alliberat el 5 de maig de 1945.  Va morir a París el 4 de juliol de 1951. Es força conegut per la seva participació en treure fotografies de Mauthausen i fer-les servir en el seu testimoni als judicis de Núremberg i de Dachau.

L’Associació Francesc Boix -Memòria Històrica-, creada l’any 2022, té per a objectius estudiar, recuperar i difondre el llegat i la memòria de Francesc Boix. Recerques recents han aportat noves dades sobre la seva biografia.

La immigració a Catalunya 1950-1980. Recull bibliogràfic

/ historiaab / Deixa un comentari

Selecció bibliogràfica. La immigració a Catalunya 1950-1980

Selecció bibliogràfica d’obres sobre “La immigració a Catalunya 1950-1980” a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i la Secció d’Història. Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.

En aquesta selecció s’han inclòs només dues de les primeres novel·les de Candel. El catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu té més de 100 obres de Candel o sobre Candel o de la Fundació Paco Candel, moltes de les quals són obres d’anàlisi o de divulgació de la seva obra.

ANDRÉS CREUS, LAURA DE: Barraques: la lluita dels invisibles, Barcelona. Ara Llibres, 2011, 208 pàg.

Sinopsi: Barraques recull, en primera persona, les històries d’aquells que van arribar a Catalunya, des d’abans de la guerra civil fins a les acaballes del franquisme, a la recerca d’un futur millor. De les miserables condicions de les barraques on van haver de viure. De la seva invisibilitat als ulls d’unes ciutats que estaven fent créixer amb les seves pròpies mans. Dels detinguts i represaliats, deportats dins de les fronteres del seu mateix país. D’aquells qui van tenir valor per mirar aquesta molesta realitat als ulls i mostrar-la tal com era. Dels qui van fer dels barris de barraques la seva llar. I dels qui avui malden perquè la seva memòria no caigui en l’oblit.

BASTARDAS BOADA, ALBERT: Llengua i immigració : la segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana, 1986, 222 pàg.

Sinopsi: Descriu i resumeix un estudi del procés de bilingüització dels immigrants de segona generació de l’àrea no-metropolitana. L’estudi examina les interrelacions entre el context lingüístic, el comportament lingüístic, i la competència lingüística. Aquestes tres variables s’examinen en relació amb l’adquisició del català per part dels fills d’immigrants castellanoparlants. L’informe comença amb un context geogràfic i demogràfic general i una descripció del disseny de l’estudi. El segon capítol presenta informació sobre la demografia i les tres variables lingüístiques examinades a la ciutat estudiada. Els capítols tercer i quart presenten anàlisis de les relacions entre les tres variables. El cinquè capítol descriu les conclusions i observacions de l’estudi. S’hi adjunta una bibliografia, els instruments de recollida de dades, notes sobre les respostes orals i escrites a les proves utilitzades i taules estadístiques extenses.

BILBENY, NORBERT: ¿Què vol dir integració? : nouvinguts i establerts a les nacions europees. Barcelona : La Magrana, 2010, 171 pàg.

Sinopsi: Què volem dir quan parlem d’immigració, de nouvinguts, d’integració? ¿Què passa quan un ajuntament proposa de posar restriccions a l’empadronament de la població estrangera en situació irregular?¿Com ens hem de posicionar en debats com els generats per la voluntat de la comunitat musulmana d’instal·lar una mesquita al nostre barri? ¿Com podem treballar perquè no s’associï la immigració i la delinqüència? ¿Pot un jutge de l’Audiència Nacional prohibir l’ús del mocador islàmic en una sala de vistes? La inclusió dels immigrants compta avui amb un suport tan important com el creixent reconeixement de la diversitat i, al mateix temps, de la necessitat de convivència. Però topa també amb obstacles, resistències i recels. Aquest llibre, situa el debat sobre la immigració, obre portes i finestres argumentals i proposa vies de diàleg per construir una veritable ciutadania universal que preservi els drets i els deures de totes les persones.

BOTEY VALLÈS, JAUME: Cinquanta-quatre relats d’immigració. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1986, 232 pàg.

Sinopsi: Aquest llibre és un recull d’autobiografies d’immigrants a Catalunya. Els protagonistes pertanyen al grup actiu que, des de l’any 1972 al 1978, fou capdavanter de les reivindicacions urbanístiques i culturals del barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat a partir de l’Associació de Veïns d’aquell barri. És un estudi d’antropologia cultural.

CABRERA, LLUÍS [i altres]: Els Altres andalusos: La qüestió nacional de Catalunya. 2005. Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 395 pàg.

Sinopsi: L’any 1964, Francesc Candel publicava l’emblemàtic llibre Els altres catalans sobre el fenomen de la immigració interior derivat del període de creixement industrial de la postguerra. Després de quaranta-un anys, un grup de catalans d’origen andalús que s’aglutina al voltant de l’associació Els altres andalusos s’ha tornat a qüestionar el paper que ells tenen i el que han de tenir en el futur de Catalunya. Amb aquesta obra, els autors busquen iniciar un nou cicle de reflexió política i ens avisen que, per a ells, la terra natal o heretada, amb reminiscències nostàlgiques o que apunten a recuperar a Catalunya una Andalusia actualment inexistent, ha deixat de ser la qüestió a defensar.

Observen que si Catalunya no assoleix els objectius que té –la reforma de l’Estatut i el nou finançament– seran ells els qui hi sortiran perdent perquè correran el risc que l’ideari polític es consagri com a neolerrouxista i Catalunya acabi esdevenint la novena província andalusa. Els altres andalusos és una crítica de l’actitud que defensa l’Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya. Però també és una crítica de la Catalunya que continua pensant que els qui hi van arribar ara fa més de quatre dècades encara responen a l’estereotip i al tòpic. És un llibre on el lector trobarà una gran quantitat d’arguments per a continuar qüestionant-se el fet nacional de Catalunya.

CABRERA, LUIS:  La Vida no regalada. Barcelona: Roca Editorial de Libros, S.L., 2021, 285 pàg.

Sinopsi: La vida no regalada és una novel·la sense ficció que narra l’evolució d’Espanya des dels darrers anys de la Dictadura fins a arribar a la Transició, a través de la vida del protagonista, Lorenzo Almendro; el dia a dia d’un nen d’un poble de Jaén que emigra amb els seus pares a Barcelona durant els anys 60 i s’estableixen al barri de Verdum. A través del protagonista, Lorenzo, alter ego del mateix Luis Cabrera, assistim a la realitat d’aquells anys en un barri obrer on conviuen immigrants arribats de molts punts d’Espanya amb famílies catalanoparlants. El descobriment del català, les colles enfrontades, els habitatges de l’obra social, els pares treballant a les fàbriques metal·lúrgiques o tèxtils, les festes populars, els primers flirteigs polítics, el repartiment d’octavetes, la creació de les cases regionals i les penyes flamenques.

CABRERA, LLUÍS:  Catalunya serà impura o no serà. Barcelona Pòrtic, 2010, 164 pàg.

Sinopsi: Crítica als tòpics identitaris i a la política immigratòria que s’ha fet i es fa a Catalunya. La passió pel diàleg i l’intercanvi cultural allunyen Lluís Cabrera de qualsevol concepció uniformadora d’Espanya o de Catalunya, i de qualsevol gueto purista. És per això que en aquest llibre, estrafà la sentència del bisbe Torras i Bages segons la qual “Catalunya serà cristiana o no serà”. Nascut a Jaén, Lluís Cabrera es revolta contra l’epítet que el defineix, encara avui, com un “andalús a Catalunya” i es lamenta amargament de l’apropiació que el franquisme va fer d’un cert folklore andalús per imposar-lo sobre la pluralitat cultural. Molts anys després, la democràcia no ha aclarit encara les coses ni ha curat les ferides. Al contrari, continuem atrapats en els mateixos tòpics. Les forces polítiques hegemòniques a Catalunya hi tenen part de responsabilitat, perquè han seguit aquest joc pervers subvencionant farses com la Feria d’Abril a Catalunya, amb un càlcul tàctic, poruc i estret de mires.

CARRERAS, MONTSERRAT; FERRANDO, EMILI; i VILLAROYA, JOAN: La immigració a Badalona durant el segles XX, Ed. Museu de Badalona, Ajunt. de Badalona, 2006, 359 pàg.

Sinopsi: L’objecte d’estudi del llibre és el fet migratori a la ciutat de Badalona, concretament l’anàlisi de les diferents onades migratòries, les causes de l’emigració a Badalona, les condicions de vida i de treball, la integració a la ciutat, les creences i els valors, les dinàmiques socials dels individus i l’entorn familiar i col·lectiu. La recerca s’ha basat principalment, però no exclusivament, en les fonts orals, és a dir la recollida de relats i històries de vida mitjançant entrevistes gravades en cintes de vídeo i posteriorment transcrites i analitzades.  Han participat historiadors, professorat, membres de centres cívics, tècnics, més de 100 alumnes de diversos IES i molt especialment 154 entrevistats (84 dones i 70 homes). En conjunt han intervingut unes 300 persones.

El llibre consta d’una primera part analítica que descriu els aspectes històrics i demogràfics més rellevants de Badalona. La segona part, la més voluminosa, inclou els relats dels immigrants entre 1920 i 1979 i les immigracions dels anys 1980-2002. Els temes tractats són entre molts d’altres: els pobles d’origen, les causes de la immigració, el viatge, els factors d’integració, la consciència política i social, la cultura, costums, jocs i temps lliure, identitat i sentiments dels nouvinguts.

CANDEL, FRANCESC: Els altres catalans. Edició no censurada. Pròleg de Marc Andreu Acebal; presentació de Najat El Hachmi; edició de Jordi Amat. Llibres a l’abast: Edicions 62, 2025, 353 pàg.

Sinopsi: Francesc Candel (1925-2007), testimoni directe de la gent, dels ambients i de les inquietuds de la Catalunya suburbial, de la qual ell mateix va formar part, abordava en aquest llibre la qüestió de l’onada d’immigració que va rebre Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX. Els altres catalans va tenir un fort impacte social ja que per primera vegada es parlava obertament dels barris populars i de la situació dels immigrants; un assumpte recurrent que avui dia, amb un 21% de la població d’origen estranger, torna a tenir plena vigència.

Publicat el març del 1964, al llarg dels anys Els altres catalans s’ha convertit en un document històric de referència obligada i en una font molt útil per a la comprensió del passat, el present i el futur de la nostra societat. Aquesta nova edició, amb motiu del centenari del naixement de Candel, recupera el text íntegre no censurat, fixat per Jordi Amat el 2008, amb presentació de Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d’una família immigrant, i un nou pròleg de l’historiador Marc Andreu en què reflexiona sobre la immigració d’ahir i d’avui: «Només algú com Candel, fill tardà de la primera gran onada migratòria i cronista de la segona onada, podia intuir ja el que significaria la tercera onada».

CANDEL, FRANCISCO: Los otros catalanes veinte años después. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988, 254 pàg.

Sinopsi: Francesc Candel examina l’evolució de la situació dels catalans vinguts d’altres regions. En aquest tercer volum del cicle sobre “Els altres catalans“, l’escriptor se centra sobretot en el període de la Transició democràtica (les autonomies, el nou estatus de la llengua catalana) i recorda la seva postura de recerca incansable d’integració i cohesió social”. Més info Aquí

CANDEL, FRANCISCO: On la ciutat canvia de nom, Traductor: Gerard Bagué de Donde la ciudad cambia su nombre, Barcelona: Edicions 62, 2025, [Ed. J. Janés, 1957], 278 pàg.

Sinopsi:  Les Cases Barates del Port van tenir sort. Han desaparegut després de gairebé 70 anys de vida, però van comptar amb un veí d’excepció, Francisco Candel, que va saber explicar com era el paissatge, ara trencat segurament perquè calia trencar-lo, com eren la seva gent i les seves formes de vida. Hi ha descripcions impensables per conèixer un món que hi és, en els records d’un ahir que és el de molts: el despatx parroquial amb el capellà idealista, el metge que visita gratuïtament, el cinema de barri que constitueix la principal distracció, els gitanos que no treballen, els sobrenoms que substitueixen els noms… On la ciutat canvia el seu nom és una de les grans novel·les sobre Barcelona. Poques vegades forma i fons estan tan ben acoblades.

CANDEL, FRANCISCO: Han matado a un hombre, han roto un paisaje, Barcelona: Ed. J. Janés, 1959, 305 pàg.

Sinopsi: L’obra és una gran metàfora, una metàfora que va servir a l’autor per disfressar la seva pròpia biografia camuflada després de la vida de “El Grua”, en part un alter ego de Candel i en part allò que l’autor probablement mai no va voler ser. El Grúa representa totes les vessants de l’home d’aquell temps i d’aquell lloc (un barriada pràcticament barraquista de la perifèria de Barcelona als anys 30 i 40): és un home que neix, creix i evoluciona tal com ho fa el paisatge, primer cobrint-se amb barraques i després amb la invasió de la indústria. Tot just aixeca cap i el paisatge canvia de nou i s’emporta tot per davant una altra vegada. Ell torna a estar darrere, a la cua. Sempre pobre, sempre humil, sempre submís. Per això el títol de la novel·la no és gens casual: l’home està tan vinculat al paisatge que n’és una part més perdent la seva substància humana, convertint-se en quelcom infrahumà i sent un element més de l’entorn sense cap mena de voluntat.

Ressenya: Mapi Pamplona al Blog “Dime lo que escribes. Reseñas de libros y curiosidades literarias” aquí

CARDELÚS, JORDI i PASCUAL, ÀNGELS: Movimientos migratorios y organización social. Barcelona Península, 314 pàg.

CARNICER, ALONSO i GRIMAL, SARA (dir): Barraques. La ciutat oblidada. Documental Sense Ficció  TV3, 1h 15m, 14-10-2010. Televisió de Catalunya, 2009.

Sinopsi: El documental mostra una part de la història de Barcelona desconeguda per molts: la Barcelona barraquista.

Documental <https://www.3cat.cat/3cat/barraques-la-ciutat-oblidada/video/2333059/>

cartells_barraques_01

CENTRE D’ESTUDIS DEMOGRÀFICS: Immigració: les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. [2007]. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 99 pàg.

Text complet <https://fundaciocarulla.cat/wp-content/uploads/2020/01/Nadala_2007.pdf>

DOMINGO VALLS, ANDREU: Catalunya al mirall de la immigració demografia i identitat nacional.  Barcelona: L’Avenç, 2014, 356 pàg.

Sinopsi: Llibre que planteja com a qüestió central l’evolució demogràfica de la societat catalana, caracteritzada per una baixa natalitat però compensada per una forta immigració. El fenomen immigratori, amb la diversitat poblacional i la càrrega emotiva que comporta, ha estat una constant a la Catalunya de l’últim segle, part fonamental de la seva història demogràfica i de la seva construcció com a nació. El llibre traça una anàlisi indispensable de l’imaginari social bastit a partir dels principals discursos existents sobre immigració i identitat nacional.

ESPASA, ANDREU [i ALTRES]: Fabricar l’immigrant: aprofitament polític de la immigració, Catalunya 1977-2007. Coord: Miguel Fernández; assessorament: Lluís Cabrera, Bienve Moya, Miguel Portal; edició a cura de: Maura Lerga Felip 2009. Lleida: Pagès, 220 pàg.

Sinopsi: Un iniciativa de l’entitat “Els altres andalusos” que fa una anàlisi crítica de la qüestió nacional. S’ha comptat amb la col·laboració de més de deu professionals, entrevistes a destacats dirigents polítics del moment (Jordi Pujol, Josep Maria Sala o Raimon Obiols, entre d’altres) i una recerca documental que posa sobre la taula gran part dels errors i dels èxits, de les estratègies encertades o fallides i, sobretot, de les contradiccions palmàries entre la concepció primordialista de la nació i la tossuda i indòcil realitat catalana. Es pot considerar la culminació de l’ideari polític de Els Altres Andalusos.

FARRÀS, ANDREU i CULLELL, PERE: L’Ascensor: l’arribada al poder dels altres catalans. Pròleg de Celestino Corbacho, Barcelona: Angle, 2009, 263 pàg.

Sinopsi: Polítics, empresaris i intel·lectuals no nascuts a Catalunya han triomfat en les seves iniciatives. Funciona l’ascensor social català? Els autors, mitjançant una exhaustiva documentació i entrevistes personals, ens apropen a les històries d’èxit de personatges com ara Celestino Corbacho, Manuel Bustos, Joan Ridao, Alberto Fernández Díaz, Isak Andic propietari de Mango.. i ho alternen amb una revisió sociològica de la Catalunya d’avui. Tot això amb un estil periodístic àgil i punyent que sap despertar la curiositat del lector i guiar-nos per l’ascens social (en alguns casos no exempt de polèmica) d’aquells que Paco Candel va batejar per sempre com «els altres catalans».

FERNÀNDEZ, JOSEP-ANTON (Coordinador): The Other Catalans: Representations of Immigration in Catalan Literature, University of Wales Press, 2024. 304 pàg.

Sinopsi: Catalunya ha estat durant segles una destinació d’immigrants: primer de les regions veïnes, després de tot Espanya i, en els darrers vint-i-cinc anys, de tot el món. Actualment, el 16% de la població catalana va néixer fora d’Espanya i més del 75% dels catalans tenen un origen migrant. Tot i això, els catalans es veuen com una societat diferent i la majoria reclamen l’autodeterminació política. Aquest és el primer llibre que explora com la literatura catalana ha representat les conseqüències socials i culturals de la immigració, des de la dècada de 1930 fins a l’actualitat. Examina un ric corpus de textos per tal de preguntar-se com la immigració ha donat forma als discursos d’identitat i alteritat en la cultura catalana i com ha qüestionat les reivindicacions a l’autoritat per representar la societat catalana; com s’efectua el treball de dol en la literatura migrant; com s’articulen les qüestions de llenguatge i espai amb el conflicte social i polític en aquests textos; i de quines maneres totes aquestes qüestions es veuen influïdes pel gènere i la sexualitat.

FONT AGULLÓ, JORDI: Paco Candel i els altres: un retrat literari de la immigració a Catalunya. Barcelona: Memorial Democràtic de Catalunya, 2024. Catàleg, 113 pàg.

Sinopsi: Amb l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya“, el Memorial Democràtic vol posar l’accent en la rellevància del fenomen migratori, un episodi fonamental per a la configuració de la Catalunya de la segona meitat del segle XX, indestriable de la fortalesa i el dinamisme del moviment antifranquista. El relat de l’exposició es construeix amb fotografies i textos de contextualització intercalats amb cites extretes de l’obra “Els altres catalans” que serveixen per il·lustrar les qüestions tractades. El muntatge expositiu s’estructura en 5 àmbits que incideixen especialment en el fenomen migratori a l’Espanya i la Catalunya de la postguerra, així com en problemàtiques com la manca d’habitatge i la precarietat que milers de persones van haver de patir, com ara retorns als llocs d’origen, barraquisme i malalties, entre d’altres.

FUNDACIÓ PACO CANDEL: Què va suposar l’edició d’ Els altres catalans, de Paco Candel, 2014. Ateneu Barcelonès

Vídeo <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1156>

MONFERRER I CELADES, JOSEP MARIA: El Camp de la Bota: Un espai i una història. Barcelona: Octaedro, 2012, 127pàg.

Sinopsi: Molta gent, quan sent a parlar del Camp de la Bota, li acostumen a venir a la ment imatges de brutícia, misèria i marginació i certament, no són imatges del tot irreals. Però això és només una cara de la moneda. Si la història, tant la global com la local, la llegim només des de la centralitat de la societat benestant i del poder, no l’entendrem mai del tot. Aquest llibre és un intent d’explicar la història d’un barri tan important i simbòlic com va ser el Camp de la Bota des de dins mateix, des de la seva perifèria. I es llavors quan el seu espai i la seva història aporten nova llum al que ja sabíem. I, sobretot, reflecteixen la lluita per la dignitat que milers de persones van dur a terme per poder sortir del forat negre en què el franquisme les havia ficat.

PERNAU, GABRIEL: El somni català: 16 històries d’arrelament. Barcelona: La Campana, 1995, 222 pàg.

Sinopsi: Un recull de 16 històries d’arrelament a Catalunya on intel·lectuals, polítics i professionals comparteixen les seves experiències i confidències. El llibre ofereix una visió profunda i personal de la vida a Catalunya, tot explorant temes d’identitat, cultura i pertinença. Amb testimonis de figures destacades, aquesta obra ofereix una perspectiva única sobre el sentiment català i la seva evolució al llarg del temps.

SALCEDO DEL MORAL, IGNASI: El altres catalans: mig segle després: crònica del 50è aniversari del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel. Barcelona : Fundació Paco Candel, 2020, 140 pàg.

SENTÍS, CARLES: Viatge en Transmiserià : crònica viscuda de la primera gran emigració a Catalunya. Barcelona: La Campana, 1994, 127 pàg.

SINCA, GENÍS: Candel. Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure. Ed. Comanegra, 2025, 320 pàg.

Sinopsi: La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l’èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l’autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d’un barri que poca gent trepitjava i d’on ell no va voler marxar mai—; més enllà d’això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l’obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l’autor, trenats per la lectura profunda de l’obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.

SOLÉ, CARLOTA: Los Inmigrantes en la sociedad y en la cultura catalanas. Amb la col·laboració de Jesús Vicens[i altres] ; prólogo de Manuel Vázquez Montalbán, Editor: Barcelona, Península 1982, 203 pàgines.

Ressenya de Joan J. Pujadas: Aquest llibre de Carlota Solé és el resultat d’una enquesta d’opinió feta a unes 1.200 persones residents en catorze municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de quaranta-sis entrevistes en profunditat que varen ésser el pas previ per a la redacció de l’enquesta. L’obra es compon de tres parts. La primera constitueix el nucli del llibre: on es plantegen alguns dels problemes i algunes de les hipòtesis interpretatives del fenomen de la immigració a Catalunya. La segona part inclou l’extracte d’algunes de les quaranta-sis entrevistes en profunditat, fetes en barris obrers marginals i relativament aïllats, hom en tria la mostra a partir de trets com edat, anys de residència a Catalunya i nivell de politització. La darrera part inclou el text de l’enquesta, a més de deu taules estadístiques que en resumeixen algunes de les qüestions centrals[…]

SOLER; LLORENÇ (dir): “Serà tu Tierra”. 1966, 43m. Documental restaurat per la Filmoteca de Catalunya.

Sinopsi: Documental realitzat per encàrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per mostrar les bondats de la política de l’ajuntament a l’àrea de l’habitatge social. Després de ser mostrat a l’alcalde franquista José María de Porcioles, va ser rebutjat i arraconat. És un documental amb molta informació visual sobre les condicions socials, culturals i de vida de la immigració. El mateix títol ja indica que vol ser.

Documental https://youtu.be/jgr9fyqDrhU

SUBIRÓS, PEP (ed.): Ser immigrant a Catalunya: el testimoni de vint-i-dos protagonistes. Altres autors: Pau Carratalà, Miquel Fernández i Papa Sow, 2010. Barcelona: Ed. 62, 359 pàg.

Sinopsi: Aquesta sèrie de vint-i-dues converses conté una reveladora mostra de la qualitat i la diversitat dels punts de vista i les reflexions dels immigrats a Catalunya, una riquesa que sovint s’ignora.

VIDAL BENDITO, Tomàs: Despoblació del camp a Catalunya de 1860 a 1970. 1975, Ateneu Barcelonès.

Sinopsi: Conferència en què l’autor analitza els moviments migratoris, concretament la despoblació del camp, i mira de concloure si aquests moviments canvien els sistemes econòmics o si, al contrari, els canvis econòmics són els que comporten els canvis demogràfics amb els conseqüents moviments de població. Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/773>

VILADECANS, JOAN-PERE i  BALTÀ, PERE: Estació de França. El tren de los pieles quemadas . Barcelona: Fundació Paco Candel, 2025, 16 pàg. <http://cataleg.ateneubcn.org/cgi-bin/koha/opac-ISBDdetail.pl?biblionumber=122860>

ZAPATA BARRERO, RICARD (COORD.): Immigració i autogovern. Barcelona: Proa, 2007, 210 pàg.

Sinopsi: Catalunya, igual que la resta de societats avançades del món, té l’enorme repte de convertir la immigració en una historia d’èxit i, per tant, la xenofòbia no pot tenir cabuda en el projecte de construcció d’un país i una societat atractius. No és fàcil, perquè com a nació no independent, el nostre poder polític és limitat, fins i tot més que el de nacions com Flandes o el Quebec, que també estan vinculades a projectes estatals més amplis. D’aquests països, però, n’hem d’aprendre a deslligar el nacionalisme com a font de por i desconfiança, i a no culpabilitzar els nouvinguts dels problemes lingüístics i financers que fa temps que  arrosseguem. Aquest llibre mostra les diferències i similituds entre els casos flamenc, quebequès i català.

Altres fonts informatives (No s’hi han inclòs altres fonts literàries que tracten la temàtica)

ARA: Els fills dels altres catalans. Candel 50 anys després. Dossier diari Ara 15-03-2014. Dossier: https://www.ara.cat/societat/aquest-diumenge-ara-especial-catalans-candel_1_2137080.html?giveAway=x4PH1WvEMIeYltO9

BALTÀ, PERE: “Paco Candel: novel·lista i reconegut analista social”, Frontissa. Publicació digital de la coordinadora de centres d’Estudis de Parla Catalana 28-4-2025. Titulars: Hi ha molta literatura entorn de l’escriptor de Cantunis, fins i tot dues tesis en llengua francesa i una alemanya. La memòria de Francesc Candel ha sobreviscut a la dels escriptors de la seva generació. Aquí

COLL; MARIA:  “Paco Candel, la veu dels altres catalans” Sàpiens 247, octubre 2022. Article: https://www.sapiens.cat/revista/sapiens-247/homenatge-paco-candel-veu-altres-catalans_206504_102.html. Sinopsi: Article sobre Paco Candel. El muralista Roc Blackblock fa a petició de la revista ‘Sàpiens‘ un grafiti que romandrà al barri de Candel i que ha servit per fer la portada del número 247. Imatge del mural pintat a Can Tunis en homenatge a Paco Candel.

ESCULIES, JOAN “Qui són els altres catalans?” La Vanguardia (en català) 31-05-2025. Titulars: Només un veí de Can Tunis, del Port, de les Cases Barates, podia explicar aquells barris. La concepció candeliana va anar molt bé als seixanta a Benet, Pujol i Reventós. A cent anys del naixement de Paco Candel, el 31 de maig de 1925, és pertinent preguntar-se: qui són ara els altres catalans? Aquí

FORN,  JOSEP MARIA (dir. i guió): La piel quemada,  P.C. Teide, 1967, 104 m. Intèrprets: Antonio Iranzo, Marta May, Silvia Solar, Luis Valero. Sinopsi: Història neorealista sobre la migració del desenvolupisme des de les regions més deprimides d’Espanya fins a les més pròsperes i el contrast d’aquests migrants amb la població autòctona i amb el nou turisme europeu. En un poble turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar (Girona), un paleta anomenat José (Antonio Iranzo) comença la dura jornada de treball. Alhora, en un poble andalús, Guadix (Granada), la seva dona Juana (Marta May), els seus dos fills i el seu cunyat inicien el llarg viatge per reunir-se amb ell i buscar un futur millor. Durant el temps que Josep ha estat sol a Lloret ha començat a descobrir gràcies al turisme un tipus de vida diferent, personificada en una turista belga, a qui espien des de l’obra on treballen de sol a sol.

LATORRE, ELOI: “Paco Candel, dels uns i dels altres” Retrats Directa 31-05-2025. Sinopsi: L’autor nascut al Racó d’Ademús ara fa cent anys, però criat als barris barcelonins de la Marina, s’ha instituït com el cronista de referència de les migracions a Catalunya al llarg del segle XX. Les fórmules que esbossa al seu llibre més conegut, ‘Els altres catalans’, continuen sent una marca recorrent a l’hora d’abordar la carpeta de la integració i l’acollida les persones que venen d’altres llocs. Divuit anys després de la seva mort, segueix sent una figura molt popular, però el personatge ha eclipsat en part l’escriptor amb una producció infatigable. Aquí

SERRA, LAURA: “No som els ‘altres’ catalans: som catalans”. Article diari Ara 30-05-2025. Sinopsi: Joves fills de la immigració internacional actualitzen el discurs candelià defensant la igualtat d’oportunitats, les identitats híbrides i l’empatia mútua.

FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció

/ historiaab / 1 comentari

Dimecres dia 5 de febrer, a les 18.30h, a l’auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats.

L’acte fou presidit per Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica  de la Generalitat i Pedro Barbado, responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, que donen suport al projecte Memorial Ateneu 2024. La periodista Rita Marzoa conduí l’acte i la taula rodona.

Durant l’acte es projectà el documental FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció  (30 minuts) que mostra el debat sobre la Memòria Democràtica i la Transició de vuit ateneistes, de dos historiadors i d’un escriptor.

El Memorial Ateneu 2024 és un projecte de recerca i divulgació de memòria democràtica, que recull en un documental una selecció de vuit entrevistes a persones ateneistes de tres generacions diferents, sobre la seva memòria personal i familiar de la dictadura franquista i de la transició. 

Vegeu el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció“

Procés participatiu

Abans de seleccionar els ateneistes es va obrir un procés participatiu, amb una enquesta en línia que coordinà Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre sobre “Memòria i Història sobre la dictadura franquista i la transició” adreçada  a totes les persones sòcies que tingué una acollida de 328 respostes, de les quals més de 80 mostraren el seu interès per participar activament en el documental. Després d’un segon procés auto selectiu hi hagué una vintena de socis, entre els quals finalment, en foren seleccionats vuit (tres homes i cinc dones).

Les persones sòcies que han participat al documental són: de la generació més jove, Mireia Arquijo filòloga i humanitats, Jordi Vàzquez, enginyer aeroespacial i Ariadna Romans, politòloga i filòsofa; de la generació intermèdia: Jaume Fusté, educador i professor i de la generació més gran: Elisenda Guarro, filologia romànica i professora, Joan Botella, politòleg i professor de la UAB, Lluïsa Bertran, psiquiatra i Guiomar Amell, llicenciada en Belles Arts.

El documental també recull les anàlisis dels historiadors Andreu Mayayo i Arnau Gonzàlez Vilalta i de l’escriptor Eduard Màrquez, sobre alguns dels fets polítics i socials més destacats pels ateneistes i també del paper de la memòria o de les memòries de cada generació i d’una manera especial en la transició. Quin significat té avui la mort de Franco? I l’atemptat de Carrero Blanco? Com es vincula amb Puig Antich? Què van suposar les primeres Jornades de la Dona? Què significa el silenci i la por de la població?

No tenim encara, una Història de la transició i fins fa poc teníem només unes memòries (polítiques) i de polítics que passaven com a la Memòria de la Transició. Ara comencem a tenir memòries populars sobre la transició. N’hem vist un exemple en El 47. Com diu l’escriptor Eduard Màrquez, convé tenir memòries i històries a la menuda, fetes per tota la bona gent, enfront de la Memòria i Història a l’engròs que fan els historiadors. Totes dues són necessàries i poden ser complementàries però també contradictòries. Aquest documental Memorial Ateneu 2024, vol ser una contribució a aquestes memòries i històries a la menuda.

Taula rodona amb cinc dels entrevistats

Recull bibliogràfic

En l’inici del procés participatiu, la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu prepararen una bibliografia amb dues-centes obres sobre la dictadura franquista i la transició i tres reculls bibliogràfics específics o centres d’interès amb una sinopsi o ressenya de cada obra que es poden consultar aquí:

El projecte Memorial Ateneu 2024 ha rebut l’ajut de la Diputació de Barcelona i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.  Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès i Oriol Bota gerent, han fet el seguiment institucional i gerencial de tot el projecte que ha dirigit Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història. La selecció dels entrevistats i de continguts ha anat a càrrec de l’equip de la Secció d’Història, especialment de Narcís Argemí i Miquel Nistal. Txell Esteve és la responsable principal del guió, mentre que Iaco Rocher ho és de la realització i l’edició del documental, i Pau Torrano, ajudant de realització. Tot el projecte ha comptat també amb la participació i suport dels equips tècnics i administratius de l’Ateneu Barcelonès.

Selecció d’obres sobre “La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya”

/ historiaab / Deixa un comentari

Selecció a cura de la Secció d’Història i de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Aquest selecció inclou les 29 obres més destacades sobre La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya d’entre les 200 obres de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).

Els criteris d’inclusió són: a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu; b) Per matèria: franquisme, transició, història 1975-1982 i molts d’altres); c) Obres destacades per l’autor o pel tractament; d) S’han prioritzat les obres sobre el tardofranquisme; e) També s’han prioritzat les obres editades després de 2014; f) S’han inclòs també almenys una obra sobre tractaments sectorials: paper de la cultura, els mitjans de comunicació, la premsa, el cinema, la literatura, el moviment obrer, el moviment feminista i el moviment LGTBIQ+ durant la dictadura i la transició; g) També s’han inclòs les obres més destacades sobre la dictadura i la transició a Catalunya i a tots els Països catalans.

Anteriorment hem editat dues seleccions més:  La Dictadura franquista: repressió i resistència (19 obres)  i La Transició: mite i realitat (23 obres) en aquest mateix Blog d’Història.

Aquesta activitat s’insereix en el marc del projecte Memorial Ateneu 2024 del qual anirem informant puntualment.

La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya

ARACIL, Rafael; SEGURA, Antoni; MAYAYO I ARTAL, Andreu (eds.): Diari d’una postguerra: La Vanguardia Española (1939-1946), Catarroja Barcelona: Afers, 2010, 239 pàg.

Sinopsi: La Vanguardia, és una eina privilegiada per analitzar i comprendre la institucionalització del règim franquista a Catalunya, l’objectiu principal de la recerca portada a terme pels investigadors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB (CEHI-UB). El buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, permet reconstruir un escenari de postguerra que inclou tota mena d’afers i matèries, des de temàtiques polítiques i econòmiques fins a aspectes com la repressió franquista i la visió dels derrotats que preconitzava la dictadura, passant per un retrat de la Barcelona dels anys 40 que no s’oblida de fenòmens tan importants com la publicitat i el cinema.

ARACIL, Rafael ; SEGURA, Antoni (eds.): Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. IV. Els joves de la Transició. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000, 451 pàg.

Sinopsi: Recull les ponències i les intervencions del curs «Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Dedicat a la joventut de la Transició, representa una aportació nova, sistemàtica i de gran qualitat en l’àmbit del estudis acadèmics sobre aquest període. Completa els volums editats anteriorment.

BALLESTER, David ; VICENTE, Manuel: Corre, democràcia, corre: Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició: (1975-1980). Barcelona: Base, 2019, 521 pàg.

Sinopsi: Com va influir la participació popular en la liquidació del franquisme i l’adveniment del règim democràtic? Aquest llibre mostra dues cares: les massives manifestacions entre la mort de Franco el 1975 i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980; i la repressió i les víctimes mortals que va comportar aquesta actuació repressiva.

BATISTA, Antoni: Memòria de la resistència antifranquista. Lleida: Pagès, 2021,197 pàg.

Sinopsi: Una sèrie d’episodis de la lluita contra la dictadura, una visió en profunditat del combat democràtic a favor de les llibertats polítiques i nacionals. Un seguit d’històries amb contingut humà, recreades literàriament, a vegades com a seqüència cinematogràfica. Tots els capítols són temes que l’autor ha investigat amb la seva aportació creativa personal, i a vegades una implicació que els fa sempre vius i àgils, de crònica periodística o relat de no-ficció. Un llibre per a qui vol recordar i per a qui vulgui descobrir i conèixer. Hi surten les lluites de tot l’espectre polític i des de la força del que el va unir: la bondat personal, la militància clandestina i la generositat del compromís ètic fins a les últimes conseqüències de detencions, tortura, presó i execucions.

BENET, Josep: L’Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, 534 pàg.

Sinopsi: Obra basada en una documentació exhaustiva i irrefutable que es proposa de ressenyar amb objectivitat l’intent de genocidi cultural que s’inicià amb la guerra civil, provocada pel pronunciament militar del juliol de 1936, i que acaba en els primers anys quaranta, és a dir, quan la persecució franquista contra la llengua catalana havia aconseguit que aquesta hagués desaparegut totalment de la vida pública de Catalunya, tant civil com religiosa. El seu abast, però, és molt més ampli i acaba dolent-se que en aquests moments la normalització lingüística del català sigui combatuda per organitzacions, periòdics i personalitats centralistes que des dels poders de l’Estat espanyol, es recomanava que s’ataqués l’ús públic i àdhuc l’existència de la llengua catalana a tots els territoris on era parlada.

BREU, Ramon (coord.) i Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona: La Transició democràtica a Catalunya: recursos per a una aproximació didàctica. Barcelona: Memorial Democràtic, 2013, 192 pàg.

Sinopsi: El sisè volum de la col·lecció Eines de Memòria és una proposta didàctica del Memorial Democràtic. El llibre, escrit per un equip especialista en la temàtica, ofereix diversos recursos per endinsar-se en aquest període històric: des de la imatge, els documents escrits, el cinema, els enllaços en els webs o les propostes d’investigació en els treballs de recerca. A partir d’aquí, es promou la reflexió, l’anàlisi i l’intercanvi raonat d’idees per tal que els joves puguin extreure les seves pròpies conclusions i descobreixin les potencialitats, les limitacions i els condicionants d’aquest període i les seves conseqüències en l’actualitat.

CABANA, Francesc: 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica. Barcelona: Pòrtic, 2000, 445 pàg.

Sinopsi: Repàs detallat dels 37 anys de la dictadura franquista -cada capítol correspon a un any de dictadura- oferint-nos els aspectes econòmics de la repressió, els seus protagonistes, els efectes i les conseqüències. Una monografia que dona una nova dimensió als efectes del franquisme sobre la nació catalana.

CENTRE D’ESTUDIS SOBRE LES ÈPOQUES FRANQUISTA I DEMOCRÀTICA: Catalunya durant el franquisme. Diccionari.  Vic: Eumo, 2006, 453 pàg.

Sinopsi: El Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB ha fet una recerca ambiciosa per a la creació d’una base de dades a partir de la qual s’ha elaborat aquest diccionari. Aquesta obra col·lectiva, en què han participat 97 autors especialistes, presenta informació sistematitzada i rigorosa sobre personatges, organitzacions, institucions, esdeveniments i fenòmens d’una etapa històrica. El contingut d’aquesta obra permet una triple lectura. Una de caràcter introductori, conformada per veus generalistes que fan possible que el lector s’apropi als fenòmens específics del període. Les entrades sobre els esdeveniments proporcionen una segona línia de tractament de la informació. La tercera, finalment, la constitueixen les entrades biogràfiques i sobre institucions i organitzacions. El resultat és un diccionari amb 542 entrades que responen a la voluntat dels autors d’oferir una visió global sobre Catalunya durant el franquisme.

CLAVERA, Joan [i 4 més]: Quan el franquisme va perdre la universitat: el PSUC i el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966). Barcelona: Editorial Base, 2021, 176 pàg.

Sinopsi: L’any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com «la Caputxinada». Era el resultat d’anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l’esperó per a l’establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l’oposició democràtica. Cinc anys més tard es va constituir l’Assemblea de Catalunya, com a culminació del procés d’unitat de les forces democràtiques. Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l’SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l’organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa.

COLOMINES, Joan: Crònica de l’antifranquisme a Catalunya: Apunts de memòria, pròleg d’Antoni Gutiérrez Díaz, cronologia de 1939 a 1977 a càrrec de Jordi Colomines i Companys. Barcelona: Angle Editorial, 2003, 390 pàg.

Sinopsi: Els textos aquí aplegats van ser escrits per l’autor entre el 1958 i el 1977, mentre duia a terme una intensa activitat política clandestina. Són textos escrits en viu, que de vegades van ser publicats a les revistes de l’exili i als butlletins del Front Nacional de Catalunya, el principal partit nacionalista català d’aquella època, i del qual Colomines va arribar a ser-ne secretari general. De vegades, però, són fulls solts del dietari que l’autor ha anat escrivint al llarg de la seva vida. La crònica any rere any d’empresonaments, d’assassinats i de sancions imposades pel règim franquista se sobreposa al que l’autor ens explica sobre les campanyes cíviques i de l’oposició, les vagues obreres i estudiantils i, al capdavall, sobre la lluita pel restabliment democràtic, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.

DÍAZ I ESCULIES, Daniel: De la Guerra Civil, l’exili i el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, 348 pàg.

Sinopsi: L’obra aplega un conjunt de 36 treballs, des de l’inici de la Guerra Civil a la mort de Franco. Amb una redacció planera i un contingut rigorós, l’autor vol arribar al públic no especialista interessat a conèixer la història de la Catalunya més propera als nostres dies i la repercussió que aquesta té en el present.

ESCULIES; Joan: Tarradellas: Una certa idea de Catalunya. Barcelona: Edicions Pòrtic, 2022, 1186 pàg.

Sinopsi: Per primera vegada es fa evident quina era la filosofia del tarradellisme i el perquè de les seves opcions, que han generat tanta controvèrsia. Esculies aporta nova informació sobre episodis com la proclamació de la República, els Fets d’Octubre, la Guerra Civil, la seva elecció com a president el 1954, els intents de venda del seu arxiu, el retorn a Catalunya, el 23-F, etc. I finalment, el lector té a les mans un manual de política i gestió governamental a partir de les idees, les reflexions i la praxi d’una de les figures polítiques més eminents i polèmiques de la història de Catalunya.

FERRÉ BALDRICH, Meritxell: El maig de les dones: el moviment feminista a Catalunya durant la transició. Tarragona: Arola Ed. URV, 2017, 267 pàg.

Sinopsi: Del 27 al 30 de maig del 1976, se celebraren a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Des d’aquesta data del desembre del 1975, i fins al cap de deu anys, el 1985, quan se celebren les III Jornades Estatals Feministes a Barcelona, l’autora ens presenta una anàlisi sobre diferents aspectes de la lluita feminista a Catalunya durant aquesta dècada que són fonamentals per entendre el període de la transició des del punt de vista de les dones i, també, el moment present.

FONTBONA, Francesc (sel.): Cartells catalans: de la dictadura a la democràcia, 1960-1980. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011, 446 pàg.

Sinopsi: Per primera vegada es recull en un llibre una selecció de 200 cartells catalans dels mítics anys seixanta i setanta del segle XX, anys d’una gran efervescència social, política i cultural, i d’una esplèndida capacitat creativa, organitzats en 10 temes: Política i societat; Festes i tradicions; Efemèrides; Fires, salons, congressos; Publicacions i cultura; Arts, museus, exposicions; Teatre i cinema; Música i dansa; Turisme i esports; Productes comercials. Els cartells aplegats provenen de la col·lecció de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, el director de la qual, l’historiador de l’art Francesc Fontbona, ha escrit l’estudi introductori que encapçala l’obra. Al final del llibre figura una cronologia historicocientífica i cultural, un índex alfabètic dels autors i dels tallers d’arts gràfiques identificats i un índex dels cartells reproduïts.

HUERTAS, Josep Maria: El plat de llenties: periodisme i transició a Catalunya (1975-1985), Pròleg: Andreu Mayayo. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Diputació de Barcelona, 2005, 157 pàg.

Sinopsi: “El plat de llenties”, un títol bíblic i una mica trist, és la descripció d’una dècada especial, la que va de 1975 a 1985, quan alguns periodistes vam creure que els diaris i les revistes eren per a qui els treballàvem. I diem ‘diaris i revistes’ perquè aquest llibre se centra, sobretot, en la premsa escrita. Arreu bufaven vents marxistes i ànsies de canviar-ho tot després de tants i tants anys de dictadura.

 

MARÍN i CORBERA, Martí: ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977). Vic: Eumo, 2019, 372 pàg.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932, i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista. El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

MÁRQUEZ, Eduard: 1969.  Barcelona: L’Altra Editorial, 2022, 534 pàg.

Sinopsi: Eduard Márquez s’ha proposat descriure el tardofranquisme amb un llibre en el qual el narrador desapareix per donar veu a múltiples persones de carn i os que van viure’l no només des de primera línia, sinó també a la rereguarda. És un fresc viu d’aquell temps que ara ens sembla tan llunyà i, per als que no el van viure, un document important i fresc per poder endinsar-nos en un moment històric fosc i tèrbol, que només els testimonis són capaços de reviure. Novel·la, assaig o documental? Tant se val. A 1969 li sobren definicions i adjectius. És una gran peça literària sense literatura, on més que un autor al darrere, hi ha un comissari brillantíssim que ha sabut pouar en la memòria col·lectiva i servir-nos aquest collage vivencial que ens permet, com ningú, recuperar una època com si hi haguéssim estat. Márquez, com el millor espia, ha sabut parar l’orella i recollir informació. El llibre l’acabem nosaltres al nostre cap.

MEMORIAL DEMOCRÀTIC (CATALUNYA): Catalunya en transició: 1971-1980. Memorial Democràtic (Catalunya), 2013, 207 pàg.

Sinopsi: La mostra proposa una aproximació oberta a la transició d’una dictadura a un sistema democràtic i fixa el focus a Catalunya, entre els anys 1971 i 1980, amb les seves potencialitats i limitacions, i els seus condicionants. Volent homenatjar totes les persones i tots els grups humans que, en plena dictadura i opressió, van donar el millor de si mateixos —alguns fins i tot la vida— per facilitar la transició cap un sistema polític democràtic que garantís els drets humans i les llibertats anhelades, tant individuals com col·lectives.

MIR I CURCÓ, Conxita: Repressió econòmica i franquisme: L’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, 492 pàg.

Sinopsi: Estudi de gairebé quatre mil causes incoades a la província de Lleida segons la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939. Una llei que establia diferents graus de penalitzacions econòmiques per a tots aquells que haguessin participat en la vida política republicana entre els fets d’octubre de 1934 i el final de la guerra.

MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere: La cuestión catalana: Cataluña en la transición española. [pròleg de Miguel Herrero de Miñón]. Barcelona, Crítica, 2014, 374 pàg.

Sinopsi: Per entendre la naturalesa de la qüestió catalana cal conèixer el rerefons històric immediat. Un rerefons que arrenca de mitjans dels anys seixanta, quan els informes reservats assenyalaven que “la societat catalana s’està organitzant a tots els nivells”, fet que va conduir a la creació d’una oposició unificada, i a una mobilització social que va donar lloc al fet que, com diria Sánchez Terán, “la batalla de la transició” es donés allà al carrer. Fins que la victòria de les esquerres catalanes a les eleccions del 1977 va moure el govern d’Adolfo Suárez a prendre mesures i a iniciar la llarga etapa de negociacions que es va obrir amb l’operació Tarradellas i va concloure amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1979. Molinero i Ysàs ens ofereixen una documentada investigació, amb una atenció especial als debats i contrastos que es van produir durant les discussions dels projectes de la Constitució i de l’Estatut. Ressenya de José Antonio Castellanos López Universidad de Castilla-La Mancha aquí

MOLINERO, Carme; RISQUES, Manel; VILANOVA, Francesc; RIQUER I PERMANYER, Borja De (coords.): Sobre el franquisme i Catalunya. Barcelona: Efadós, 2015, 250 pàg.

Sinopsi: El desplegament de la dictadura franquista a Catalunya va significar, un trencament brutal amb l’experiència republicana i democràtica de la dècada dels trenta del segle XX, però també va implicar unes dimensions repressives i coactives, més enllà de la persecució política i social, que van afectar el moll de l’os de la identitat del país. Aquest llibre explica, des d’angles diferents i en àmbits diversos (la política), l’exili, la repressió, l’antifranquisme, la cultura, etc.) com es va viure el franquisme a Catalunya, els seus efectes i les resistències que va generar en la societat fins a la recuperació de la democràcia i l’autonomia.

Version 1.0.0

PAGÈS, Pelai (dir): Franquisme i repressió: La repressió franquista als Països Catalans. València: Universitat de València, 2004, 366 pàg.

Sinopsi: L’any 2003 se celebrava a València, en el marc dels XXXII Premis Octubre, un simposi sobre la repressió franquista als Països Catalans que va aplegar nombrosos especialistes i testimonis de primera mà. Aquest llibre recull les  intervencions que s’hi van presentar. Ressenya de Marc Candela aquí

RUBIRALTA I CASAS, Fermí: Estat Català sota el franquisme (1939-1968): La lluita independentista contra el feixisme. Barcelona: Editorial Base, 2021, 251 pàg.

Sinopsi: Aquest llibre posa al descobert els viaranys de l’acció política d’Estat Català sota el franquisme, des del 1939 fins al 1968, quan l’independentisme inicià una nova dinàmica impulsada per una generació de joves militants d’organitzacions com el FAC o el PSAN. Explica l’aportació de la formació fundada per Macià el 1922 dins el conjunt de l’oposició catalana al franquisme, especialment les causes per les quals durant aquesta llarga travessia de trenta anys l’organització política degana de l’independentisme català va perdre el monopoli exercit fins aleshores dins aquest espai, com també les circumstàncies per les quals fou incapaç de mantenir la posició dominant que la seva preeminència històrica semblava atorgar-li dins el camp sobiranista.

SAFONT I PLUMED, Joan: Sabotatge contra Franco: Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra. Barcelona: Angle Editorial, 2017, 286 pàg.

Sinopsi: Durant la Guerra Civil, empresaris, eclesiàstics, intel·lectuals i militants conservadors catalans veuen en la victòria de Franco un mal menor. Però un cop guanyada la contesa es fa palès que la dictadura ha vingut per quedar-se. Amb el temps representants d’aquestes minories s’anaren distanciant d’un règim que els creia al seu costat. Van portar a terme -amb diferents graus i al llarg dels quaranta anys de franquisme- una autèntica tasca de sabotatge.

Version 1.0.0

SANTACANA I TORRES, Carles:  El Franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del Movimiento: 1962-1971. Catarroja, Barcelona: Afers, 2000, 141 pàg.

Sinopsi: Tracta de les reflexions que es van fer en alguns àmbits franquistes quan la retòrica oficial no podia continuar amagant que l’estratègia de la prohibició i la repressió sobre el catalanisme durant més de dues dècades no havia assolit el seu propòsit: esborrar la cultura política autòctona i el sentiment catalanista. De fet, mai durant el règim franquista no es va manifestar des dels àmbits oficials el fracàs d’aquella política, que va ser posada en evidència en el procés de transició democràtica. Els documents que recull són un testimoni clar d’aquesta percepció: es tracta en concret de diverses sessions que el Consejo Nacional del Movimiento fins al 1967 Consejo Nacional de Falange Española Tradicionalista va celebrar als anys seixanta i setanta, en què va dedicar part de la seua feina a tractar de la qüestió catalana. El llibre, doncs, presenta uns materials expressament destruïts i desconeguts, que posen en relleu els neguits que, malgrat el discurs oficial, existien en nuclis rellevants de la classe política franquista respecte de Catalunya.

SOLÉ i SABATÉ, Josep M. (dir).: El Franquisme a Catalunya. 1939-1977. Cinc Volums. Barcelona: Edicions 62, 2005.

Sinopsi: Obra sota la direcció científica de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, amb la participació d’altres historiadors i amb la col·laboració de destacats intel·lectuals testimonis del franquisme. 5 volums organitzats segons criteris cronològics. Més de 1.000 pàgines il·lustrades, més de 1.000 imatges, entre fotos, mapes i gràfics, més de 100 articles, i 80 biografies de personalitats històriques. Cronologia i índex en cada volum. Índex : Volum 1 (1939 – 1945) : La dictadura totalitària. Volum 2 (1945 – 1950): Catalunya dins l’Espanya de l’autarquia. Volum 3 (1950 -1967): La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural. Volum 4 (1968 – 1977): La lluita per la democràcia i l’autogovern. Volum 5 (1938 – 1977): La repressió franquista.

La Transició a Catalunya: (1975-1984). Barcelona: Edicions 62, 2008, 2 Volums, 270 pàg.

Sinopsi: Volum I. Mor la Dictadura, neix una il·lusió (1975-1979). Volum II. La Generalitat després del 23-F (1980-1984)

VILANOVA, Francesc: Una Burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana. Barcelona: Empúries, 2010, 251 pàg.

Sinopsi: «Ha llegado España»: sota aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, polític, ideològic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revolució. El franquisme català i els intel·lectuals que el sustentaven es van llançar a fer un judici polític i històric del catalanisme burgès, de les esquerres burgeses, que havien portat el país al desastre i a l’intent de separar-se d’Espanya.

ZAMBRANA, Joan: Els llibertaris catalans a la transició: Una història ignorada (1976-1979). Barcelona: Icària Editorial, 2019, 277 pàg.

Sinopsi: Descripció d’una sèrie d’esdeveniments històrics durant els anys de la Transició a Catalunya que, lluny de ser anecdòtics, van formar part d’una nova “repolitització llibertària”, de la qual gairebé no se’ns han mostrat expressions escrites rellevants. La irrupció d’un renovat anarcosindicalisme durant el període de 1976-1979, reagrupat al voltant de la sindical històrica CNT va aconseguir unir una bona part del moviment obrer i dels moviments socials catalans en un gran nombre de lluites socials i sindicals de caràcter transgressor, per tal d’acabar amb el règim franquista i qüestionar el règim del 78.

Selecció d’obres sobre “La Transició: mite i realitat”

/ historiaab / Deixa un comentari

Selecció a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i de la Secció d’Història

Aquest selecció sobre  La Transició: mite i realitat inclou 23 obres entre les més destacades de les 200 de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).

Anteriorment hem editat la selecció: La Dictadura franquista amb 19 obres, i properament editarem en aquest mateix Blog d’Història una altra selecció La Dictadura i la Transició a Catalunya amb 29 obres.

Els criteris d’inclusió en la bibliografia general han estat: a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu; b) Per matèria: franquisme, transició, història 1975-1982 i molts d’altres); c) Obres destacades per l’autor o pel tractament; d) S’han prioritzat les obres sobre el tardofranquisme; e) També s’han prioritzat les obres editades després de 2014; f) S’han inclòs també almenys una obra sobre tractaments sectorials: paper de la cultura, els mitjans de comunicació, la premsa, el cinema, la literatura, el moviment obrer, el moviment feminista i el moviment LGTBIQ+ durant la dictadura i la transició; g) També, s’han inclòs les obres més destacades sobre la dictadura i la transició a Catalunya i a tots els Països catalans.

Aquesta activitat compartida amb la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès s’insereix en el marc del projecte Memorial Ateneu 2024 del qual anirem informant puntualment.

La Transició: mite i realitat

ACEVEDO, Carlos: CT o la Cultura de Transición: crítica a 35 años de cultura española. Barcelona: Debolsillo, 2012, 246 pàg.

Sinopsi: Tracta sobre els moviments assemblearis i el final de la Cultura de la Transició (CT). A partir dels moviments assemblearis que des del 15 de maig del 2011 es van propagar per tota la geografia espanyola i universal, diversos dels seus membres més actius, escriptors, crítics i periodistes que van ser partícips o els van seguir amb interès, es reuneixen per reflexionar, a la llum dels nous esdeveniments, sobre un possible final de la CT, una cultura consensuada i vertical que ha actuat, des dels anys vuitanta, com el paradigma cultural unificador de consciències polítiques i socials. Com l’únic marc possible de realitat durant dècades.

ANDRADE BLANCO, Juan Antonio: El PCE y el PSOE en la transición: la evolución ideológica de la izquierda durante el proceso de cambio político. Tres Cantos, Siglo XXI España, 2015, 463 pàg.

Sinopsi: Durant la Transició el PSOE i el PCE van experimentar una cridanera transformació ideològica. En aquesta obra s’analitza com aquesta trajectòria es va anar teixint en un context internacional de crisi econòmica, en una dinàmica política molt agitada i en les convulses batalles internes dels dos partits. També, s’analitza la contribució dels intel·lectuals del PCE i el PSOE a aquesta evolució, la implicació apassionada dels militants de base i l’important paper que van tenir els mitjans de comunicació. Durant la Transició, l’esquerra va contribuir de manera determinant a la democratització del país, però aquesta contribució va comportar la seva pròpia metamorfosi i hi va sacrificar bona part dels idearis i dels projectes de transformació social pels quals venia lluitant.

ANDRÉ-BAZZANA, Bénédicte: Mitos y mentiras de la transición. Barcelona: Ed. El Viejo Topo, 2006, 331 pàg.

Sinopsi: La història oficial ha difós una versió idíl·lica de la Transició, un període en què suposadament s’han reconciliat vencedors i vençuts alhora que s’asseien les bases per a una veritable democràcia. Memòria oficial, memòria dominant, memòria construïda per i per al poder establert: una visió aparentment unànime, monolítica, que no obstant, veu com s’alcen veus que hi discrepen. A escala mundial, però, la Transició s’ha pres com a exemple d’un canvi serè de règim, un procés ideal capaç de servir de model a qualsevol part del món. No es pretén formular una denúncia ni condemnar les manipulacions que es van poder fer de la Història. Del que es tracta és de comprendre els mecanismes de selecció que intervenen en la construcció de la memòria d’una comunitat, estudiant les raons de la idealització del passat i de la utilització de la història en política. Per això, no es procedeix a una nova interpretació de la Transició, sinó a una reconstrucció dels esdeveniments i a l’estudi dels efectes polítics que van poder tenir i que continuen tenint les representacions que es construeixen al voltant d’aquest període. I al centre d’aquesta obra es planteja la proposta següent: la imatge que conservem de la Transició és un mite polític de gran poder, fins al punt que des de fa gairebé trenta anys s’està mantenint i utilitzant d’acord amb les necessitats del present.

BABY, Sophie: El Mito de la transición pacífica: violencia y política en España (1975-1982). Madrid: Ediciones Akal, 2021, 762 pàg.

Sinopsi: Estudi que desvetlla el cicle de violència que, lluny de ser culpa única i exclusivament d’ETA, cal atribuir tant a radicals de tota mena com a membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de vegades més partidaris de desfermar la repressió que de servir la naixent democràcia. Explora, a més de les motivacions i les pràctiques de tots els actors implicats en la violència, la reforma del sistema repressiu franquista, afectada pel recurs a la tortura o a la “guerra bruta” contra un terrorisme creixent. Estudia igualment el pes dels imaginaris polítics i socials en una Espanya traumatitzada per un passat dolorós de pèrdua i repressió que reactiva l’ús de la violència. D’aquesta manera, en col·locar la violència i la memòria al centre de l’anàlisi, l’autora construeix una nova interpretació d’aquest període crucial de la història d’Espanya. Més Info

BALLESTER, David: Las otras víctimas: la violencia policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022, 300 pàg.

Sinopsi: L’obra aporta una investigació inèdita fins ara a partir d’una anàlisi rigorosa de les 134 víctimes de la violència policial durant la Transició. Aquesta violència s’analitza en tres paràmetres: “gallet fàcil”, les víctimes a la repressió de mobilitzacions i les de la tortura. El treball ofereix la deguda contextualització del període, un capítol dedicat als cossos policials i les fitxes de totes i cadascuna de les víctimes.

CARDONA, Gabriel: Las Torres del honor: Un capitán del ejército en la transición y el golpe de estado del 23-F. Barcelona: Destino, 2011, 336 pàg.

Sinopsi: Relat d’un membre de la clandestina Unió Militar Democràtica (UMD) que va viure des de les sales de banderes de les casernes militars espanyoles el cop d’Estat del 23F del 1981. L’obra també dona testimoni de la transició a l’Exèrcit, una institució entrenada i educada per garantir la supervivència del franquisme fins i tot sense Franco. Gabriel Cardona va abandonar voluntàriament l’exèrcit després de l’intent de cop d’Estat del 23F per dedicar-se a l’ensenyament de la història a la Universitat de Barcelona. Vegeu també: Àudio: CARDONA, Gabriel: El 23–F des de dins, [Barcelona], [Ateneu Barcelonès], [2006]. L’Arxiu de la Paraula (BAB).

CASALS MESEGUER, Xavier: La transición española. El voto ignorado de las armas.  Barcelona: Pasado & Presente, 2016, 792 pàg.

Sinopsi: “Durant la Transició, el vot de les urnes va coexistir amb el de les armes, de manera que la violència política no només va ser important, sinó determinant. Però aquesta violència es va tornar contra els seus promotors i actors de tal manera que el partit armat, potser instigat o manipulat per cossos, sectors o faccions de l’Estat, va influir clarament en l’esdevenir polític d’Espanya. Quaranta anys després cal preguntar-se: S’ha indagat realment tot el possible sobre episodis que van deixar una reguera de morts? A través del seguiment del paper de l’exèrcit i les forces armades, des de l’assassinat de Carrero Blanco fins al 23-F, s’analitza el paper de l’ETA, la intervenció de la CIA i el KGB, la ambivalent posició del Rei, la guerra del Sàhara, els Grapo, Salvador Puig Antich, Fraga i els fets de Montejurra, Carrillo, Suárez i molts altres aspectes ocults i nous sobre un procés, molt lluny de ser pacífic i transparent com s’ha afirmat. Una política profundament definida per la pressió de l’exèrcit i diferents graus de violència que van condicionar els tempos i les maneres d’una balbucejant democràcia i una dictadura agònica. La Transició va ser sens dubte una Transició de Plom.

GALLEGO, Ferran: El Mito de la transición: la crisis del franquismo y los orígenes de la democracia : 1973-1977. Barcelona: Crítica, 2008, 848 pàg.

Sinopsi: La història de la transició espanyola que se’ns sol comptar és un mite interessat, la finalitat principal és la de legitimar les deficiències de la nostra democràcia. El llibre no només aconsegueix desmuntar aquest mite, sinó que descobreix els errors i les renúncies que una esquerra dividida va cometre en una negociació que va fer possible que el bloc social del franquisme salvaguardés l’essencial dels seus privilegis i  aconseguís el suport que necessitava per enfrontar-se a uns anys de greu crisi econòmica i social.

GALLEGO LÓPEZ, Manuel: Los abogados de Atocha: la masacre que marcó la Transición. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2019, 253 pàg.

Sinopsi: Quines van ser les raons que van convertir una vaga del transport privat en el detonant d’una massacre d’advocats laboralistes? Aquesta pregunta vertebra una investigació que explora les diferents postures sobre com s’havia de desenvolupar la Transició i la violència política que va acompanyar aquest període; la victòria del sí al referèndum per a la reforma política i el progressiu desmantellament del règim; els successos de la Setmana Negra de Madrid i la resposta social davant de la violència; i les irregularitats durant la instrucció sumarial i el judici, la sentència del qual va posar fi a un atemptat que va sacsejar els febles fonaments sobre els quals s’estava construint una desitjada, però alhora temuda, democràcia.

GÓMEZ BRAVO, Gutmaro: Puig Antich: la transición inacabada. Madrid: Taurus, 2014, 235 pàg.

Sinopsi: La causa 106, dirigida per un jutjat militar de Barcelona entre l’octubre del 1973 i el març del 1974, va significar molt més que una simple venjança per l’atemptat contra el president del Govern Carrero Blanco. Es va creuar amb la primera crisi del seu successor, Arias Navarro, oberta per la decisió d’endurir tant sí com no la política repressiva i acabar amb qualsevol experiment reformista. Tal com revelen els informes de l’ambaixada EUA, el principal interès del govern espanyol en reprendre la pena de mort era acabar amb el malestar present als sectors més immobilistes, especialment entre l’Exèrcit i la policia política. El cas s’endinsa així en un món que, tot i patir una sèrie de canvis, lògics al llarg de gairebé quatre dècades d’existència, va suposar la principal font d’estabilitat d’un règim que començava a esquerdar-se, seriosament, en aquest mateix període.

GUILLAMET, Jaume: Revistas para la democracia: el papel de la prensa no diaria durante la Transición. València: Universitat de València, 2020, 314 pàg.

Sinopsi: Aquest llibre analitza l’aportació i la significació de la premsa no diària com a tribuna accessible als moviments d’oposició, a mode de «parlament de paper», terme sobre l’abast del qual es parla en la introducció. D’una banda, s’estudien algunes revistes anteriors al final de la dictadura, de clar enfocament renovador, com Cuadernos para el Diálogo i Triunfo o les catalanes Destino, Oriflama, Presència i Canigó, al costat del setmanari informatiu Cambio 16, en contrast amb la inadaptació creixent de les veteranes La Actualidad Española i Gaceta Ilustrada. D’una altra, es troben revistes nascudes després de la jura del rei Joan Carles, com el setmanari popular Interviú, els esquerranistes Arreu i La Calle, o Punto y hora de Euskal Herría, del nacionalisme basc d’esquerres, i el projecte valencianista de Valencia Semanal. El capítol dedicat a Por favor, El Papus i El Jueves ofereix una mirada global sobre el fenomen de la renovació de la premsa d’humor; així com el dedicat als magazins angloamericans The Economist, Time i Newsweek aporta una visió internacional de la Transició, no per distant menys incisiva. El llibre inclou, a més, el testimoniatge i les reflexions d’alguns periodistes, editors i historiadors. L’epíleg apunta una interpretació sobre l’efímer èxit d’aquestes publicacions en la que va ser una gran dècada per a les revistes.

HERNÁNDEZ RUIZ, Javier; PÉREZ RUBIO, Pablo: Voces en la niebla: el cine durante la transición española (1973-1982). Barcelona: Paidós, 2004.

Sinopsi: La Transició (1973-1982) és, també, un dels segments temporals més fèrtils i apassionants de la història del cinema espanyol. No només perquè el peculiar context sociopolític farà possible –i fins i tot necessària– la multiplicitat de propostes estètiques, ideològiques i narrativodramàtiques, permetent la convivència –de vegades traumàtica– de diferents models fílmics i conformant un ingent corpus d’enorme complexitat , sinó perquè alguns d’aquests models es convertiran en autèntics paradigmes de la convulsió social que va agitar el país en aquells anys i que es va manifestar en les arts tant en el pla de la teoria com de la praxi. Per exemple, al cinema documental o testimonial, al metafòric-al·legòric, o en la ideologització dels gèneres populars, principalment la comèdia. Aquest llibre aposta per la recerca de les vies d’entrada que permeten l’organització teòrica de l’extens mapa –caòtic, però d’un caos coherent i pertinent– que constitueix el cinema del període, centrant-se en l’anàlisi sistemàtica d’uns textos fílmics que, en la seva majoria, presenten una gran riquesa semàntica.

LABRADOR MÉNDEZ, Germán: Culpables por la literatura: imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986). Madrid: Akal, 2017, 666 pàg.

Sinopsi: Han passat 47 anys de les eleccions del 1977 i el mite de la transició s’ha enfonsat. Però sabem què ocultava? Aquest llibre planteja que, entre el 1968 i el 1986, va existir una ciutadania lluitant   per una democràcia real més enllà de l’estat i els partits i les idees dels quals, de vegades, recorden les del 15M. A la contracultura, política i cultura s’unien radicalment i la democràcia era una nova sensibilitat que ho afectava tot: l’amor, la feina, els cossos, l’espai públic i el privat. Aquella creativitat va ser reprimida i cooptada: política i cultura es van dividir i institucionalitzar mitjançant la Constitució de 1978 i La Movida dels vuitanta. Només a nivell quotidià, la ruptura amb el franquisme va ser més nítida. Tot i que hem oblidat els elevats costos personals i socials d’aquelles lluites contraculturals, que van portar a la marginació de la joventut democràtica (suïcidis, presons, sida, heroïna), hi ha un deute de memòria amb els seus somnis, que aquest llibre estudia, a partir de les veus dels seus protagonistes i usant la literatura com a guia d’una democràcia per venir

MARTÍN GARCÍA, Óscar José; ORTIZ HERAS, Manuel (coords): Claves internacionales en la Transición española. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2010, 326 pàg.

Sinopsi: La Transició espanyola va tenir lloc durant la guerra freda i, com s’analitza en aquesta obra, Espanya va patir un aïllament durant la dictadura franquista que va deixar en aquella societat un llegat que encara dificulta la relació dels esdeveniments autòctons amb un món interrelacionat i extremadament convuls. Aquell context i els interessos internacionals dels diferents actors polítics més rellevants de l’ordre mundial van influir de maneres molt diferents en la promoció de la democràcia espanyola, van condicionar les actuacions dels polítics en general. Els factors externs d’aquesta transició continuen sense merèixer l’atenció necessària per part dels experts, encara que es destaqui la influència exercida pel “model espanyol” en transicions posteriors.

PASAMAR ALZURIA, Gonzalo: La Transición española a la democracia ayer y hoy: memoria cultural, historiografía y política. Madrid: Marcial Pons, 2019, 416 pàg.

Sinopsi: Aquest estudi aborda la transició a la democràcia al llarg de les darreres quatre dècades a través del que l’autor anomena la seva «memòria cultural». Això inclou opinions favorables i escèptiques, memòries, novel·les, commemoracions, museus, monuments, estudis d’investigadors socials, estudis històrics, etc.

PEÑA-ARDID, Carmen (ed.): Historia cultural de la Transición: pensamiento crítico y ficciones en literatura, cine y televisión. Madrid: Catarata, 2019, 270 pàg.

Sinopsi: Planteja un apropament a l’estudi de com ha estat abordada la transició per diferents mitjans i gèneres artístics; assaig, novel·la, teatre, cinema i televisió, tant en produccions que van ser coetànies al canvi polític com en aquelles posteriors que plasmen la cosmovisió de les noves generacions i que, des d’una perspectiva amb freqüència crítica, (re)avaluen el significat d’aquest període clau a la història d’Espanya. Es fa ressò de molts dels debats i controvèrsies que ha generat fins avui la Transició i que han qüestionat tant el relat oficial com l’abast del procés democratitzador. Ressenya d’Ernesto Viamonte Lucientes aquí

PINILLA GARCÍA, Alfonso: El Laberinto del 23-F: lo posible, lo probable y lo imprevisto en la trama del golpe. Madrid: Biblioteca Nueva, 2010,189 pàg.

Nota: Aquesta versió de 23-F intenta narrar els fets des d’una visió panoràmica, polièdrica, mitjançant un mètode inspirat en la Teoria de Jocs. L’obra posa de manifest que el cop no va ser purament castrense, ni estrictament franquista, ja que en la seva incubació i emergència van intervenir factors d’índole política que doten l’esdeveniment de gran complexitat i rics matisos explica l’autor. Alfonso Pinilla s’ha basat en el mètode les “matrius de co-acció” per a la redacció de llibre, mètode inspirat en la Teoria de Jocs que explora els diferents punts de vista que diferents actors presenten davant d’un problema, cruïlla o crisi, “el camí que finalment s’escollirà sorgeix de la co-acció o interacció dels punts de vista, preferències i interessos d’aquests actors”. El mètode exposa les solucions donades a una crisi i assenyala les solucions que tenen més probabilitats de concretar-se. “Però la correcta interpretació del mètode passa per diferenciar probabilitat de necessitat, ja que la complexa incidència de nombroses variables en els processos històrics obliga a comptar amb allò imprevist, amb la sorpresa, allunyant-nos així de qualsevol determinisme” aclareix Pinilla. En definitiva, l’obra intenta combinar el relat provat i rigorós dels esdeveniments amb aportacions teòriques i metodològiques noves en l’estudi de la Història. “Gràcies a la metodologia aplicada es pot comprovar que el cop no era tan simple com se’ns ha donat a conèixer, que la seva preparació comptava amb grans probabilitats d’èxit segons els càlculs dels sediciosos (perquè si no fos així no s’haurien atrevit a donar-ho ) i que el canvi en algunes postures dels seus actors durant la crucial nit del 23-F va convertir en rotund fracàs el que, sobre el paper, tenia seriosos aspectes de triomf ” resumeix l’autor.

RODRÍGUEZ LÓPEZ, Emmanuel: Por qué fracasó la democracia en España: la Transición y el régimen del ’78. Madrid: Traficantes de sueños, 2014, 385 pàg.

Sinopsi: La Transició, i el canvi polític conseqüent, s’expliquen com a resposta a una crisi econòmica, política i social que es desplega a partir de les contradiccions que van generar les forces mobilitzades durant el darrer franquisme. Per sota aquesta perspectiva, el centre de l’explicació torna el protagonisme a les lluites de fàbrica, el moviment veïnal, els nous moviments socials i, en general, l’onada de canvi democràtic que va experimentar el país aquells anys. Enfrontat a aquestes poderoses forces, el problema de la Transició va ser com integrar-les i així neutralitzar-les. El resultat va ser un règim de nou encuny, la democràcia liberal, que si bé satisfeia algunes de les noves demandes, les enquadrava en un marc polític que apuntalava i reproduïa els interessos de velles i noves oligarquies.

ROVIRA  MARTÍNEZ, Marta: La transició franquista: un exercici d’apropiació de la història. Barcelona, Pòrtic, 2014, 311 pàg.

Sinopsi: Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme. Però la Transició no és res més que una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quines són les arrels de la memòria de la Transició? Quins són els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? A partir d’aquests preguntes, el llibre s’endinsa en la genealogia d’aquest relat, que ha esdevingut des de l’inici de la mateixa Transició, un comú denominador transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense gaire discussió. Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

Vegeu també: ROVIRA MARTÍNEZ, Marta: La transició vista pels franquistes quins són els elements que configuren el relat dominant d’aquesta etapa històrica?, [Barcelona], [Ateneu Barcelonès], [2015]. Àudio.

SÁNCHEZ SOLER, Mariano: La Transición sangrienta: una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983). Barcelona: Península, 2010, 521 pàg.

Sinopsi: L’anomenada Transició no va ser un procés pacífic com es creu. Al contrari, va ser un moment històric de violència extrema, carregat de mort, com aquesta investigació demostra amb dades irrefutables. A la transició sagnant, Sánchez Soler posa de manifest la política desenvolupada a Espanya des dels aparells de l’estat en presons, comissaries i casernes; l’opressió generalitzada, les connexions de la guerra bruta i la dialèctica criminal empresa per ETA, GRAPO i altres grups. Terrorisme, repressió i guerra bruta són els tres eixos coercitius de la transició espanyola, un període que va propiciar la tornada a una legislació pròpia de la postguerra, amb lleis penals especials, mentre s’implantava una estratègia repressiva i sistemàtica per controlar el carrer. El resultat: més de sis-cents morts. El silenci de la «Transició» oficial sobre aquesta qüestió suposa, a la pràctica, la continuació de la política d’oblit aplicada a les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista. Aquest treball d’investigació exhaustiu recorre vuit anys de la història recent d’Espanya. Anys en què morts i ferits es van comptar per milers.

TAPPI, Andrea; TÉBAR HURTADO, Javier (dir.): La Transición española en las aulas. Historia y memoria en la enseñanza secundaria. Pròleg d’Andreu Mayayo i Artal. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2023, 207 pàg.

Arxiu (Descàrrega gratuïta): https://tuit.cat/yztcg

Sinopsi: Com s’ensenya la Transició a les escoles? Els materials curriculars proporcionen un coneixement adequat de la gènesi de l’actual règim parlamentari? Desenvolupen eines crítiques perquè l’alumnat actuï com a ciutadà dins d’un sistema polític participatiu? A partir d’aquestes preguntes, el llibre ofereix al públic especialitzat i no especialitzat un instrument àgil, estructurat i metodològicament fonamentat per entendre com es transmeten a les aules els resultats més recents del propi debat historiogràfic sobre la Transició i com s’adopten els conceptes propis del pensament històric. Els sis capítols que el componen estan escrits per historiadors i especialistes en Didàctica de les Ciències Socials que proposen una síntesi actualitzada de les principals interpretacions historiogràfiques sobre la Transició, de la seva memòria i ús públic (cap. 1). Una exploració, a partir d’un estudi de cas, sobre l’estructura, els continguts i els resultats de les proves d’Avaluació del Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (EBAU) (cap. 2). Una explicació al voltant de la postura de les editorials davant de les exigències d’innovació educatives (cap. 3). Una anàlisi en profunditat de les darreres edicions dels manuals d’Història d’Espanya per a 2n de Batxillerat (cap. 4). A més, la investigació cobreix també un examen dels llibres de text destinats a 6è de primària i 4t d’ESO (cap. 5) i, finalment, prenent com a marc de referència el model de pensament històric, se suggereixen alguns recursos didàctics que poden afavorir l’estudi de la transició a les aules (cap. 6).

VILARÓS, Teresa M.: El Mono del desencanto: Una crítica cultural de la transición española, (1973-1993). Madrid: Siglo XXI de España, 2018, 358 pàg.

Sinopsi: El final del franquisme va comportar una mena d’amnèsia col·lectiva, un rebuig del passat recent i la necessitat desesperada d’oblidar aquelles ideologies i resistències caduques que havien protagonitzat l’oposició antifranquista. Per què la societat espanyola, just en el moment en què no hi havia força opressora, va reprimir el passat i les ànsies rupturistes? Ho vulguem o no, el franquisme no era només un règim dictatorial, sinó que proveïa la societat espanyola de la droga del desencís. Sense el dictador, s’acaba el desencís i comença el mono. Sense ell, no és viable desmantellar les estructures i l’Estat franquista, és impossible començar de zero. El règim perviurà dins de la democràcia. Anàlisi del passat reprimit a través d’una crítica cultural de la transició –inclosa tant la Movida madrilenya com la premoguda de Barcelona–.

VILCHES FUENTES, Gerardo: La satírica transición: Revistas de humor político en España (1975-1982). Madrid: Marcial Pons Ed. de Història, 2021, 309 pàg.

Sinopsi: Durant els anys de la transició a la democràcia, el mercat de la premsa espanyola va experimentar un autèntic boom de revistes satíriques. Enfrontats al control de la censura tardofranquista i amb l’amenaça de l’extrema dreta sempre present, setmanaris com Hermano Lobo, El Papus, Por Favor o El Jueves van abordar l’actualitat política i van desenvolupar una crònica espontània, irreverent i iconoclasta. La millor generació de l’humor gràfic a Espanya —Chumy Chúmez, Forges, Ivà, El Perich, Núria Pompeia—, juntament amb algunes de les plomes més destacades de l’època —Maruja Torres, Vázquez Montalbán, Marsé— van contribuir decisivament a ampliar els marges de la llibertat d’expressió.

Torturades: tortura amb biaix de gènere. Una tertúlia amb Gemma Pasqual

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 3 de juny, 17 h de 2024, sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història amb Gemma Pasqual, periodista, escriptora i autora de: Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), Editorial Comanegra, 2023, 360 p.
Presenta Joan Solé Camardons coordinador d’Amics de la Història

És requisit inscriure’s a amicsdelahistoria2015@gmail.com

La història de la comissaria de Via Laietana es fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè es ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. A Torturades, Gemma Pasqual, recull els testimonis de 22 dones víctimes de violència policial a Via Laietana.
Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones.
Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Gemma Pasqual i Escrivà

És escriptora i periodista. Ha escrit una gran quantitat d’obres adreçades a infants amb èxits rotunds. A l’editorial Comanegra va publicar la seva primera obra per a adults, Viure perillosament, que va quedar finalista del Premi Llibreter 2020.

Notícies i ressenyes de Torturades

Trobareu un centenar llarg de notícies i ressenyes al voltant de Torturades aquí