Actes-Reunions

Reunió semestral de la Secció d’Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 19 de maig, a les 18h, Sala Verdaguer

Us recomanem que us inscriviu a la reunió a: historia@ateneubcn.cat

Temes que tractarem a la reunió

  1. Equip de treball i noves incorporacions
  2. Balanç de les activitats 2025-26
  3. Programació 2026-2027: Nous cicles, Cursos Aula Ateneu, Memorial Ateneu 2027-2028, Projecte pilot IA, Tertúlies Amics de la Història, Sortides i rutes guiades, Seminari de Lectura Històrica, etc.
  4. Recollida i debat de noves propostes de les persones sòcies

Comissió d’Història: Equip de treball 2023-2026

  • Joan Solé Camardons, cap de la Secció d’Història, llicenciat en Història Moderna i Contemporània (UB) i Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB i UAB).
  • Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història (2021-2023), estudis en Ciències Químiques (UB) i estudis de Geografia i Història (UB), director creatiu publicitari.
  • Miquel Nistal Fernández, ponent adjunt, biòleg, docent, professor del Màster de formació de professorat de secundària de ciències naturals, professor del curs de “Preparació de la programació didàctica al cos de professors d’ensenyament secundari, interessat en la història de la 2a Guerra Mundial i autor de ressenyes al Blog Gaudir la Cultura.
  • Martí Grau Alemany, historiador, ponent adjunt, responsable de comunicació de la Secció d’Història, graduat en Història (UAB) i interessat en la història militar.
  • Dolors Folch i Fornesa, sinòloga, doctora en història (UAB), ha estat degana de la Facultat d’Humanitats de la UPF (1992-1999), coordinadora de la llicenciatura en estudis de l’Àsia oriental (2003-2005) i professora d’història antiga
  • Josep Sauret Pont, economista, màster en gestió empresarial (ESADE), doctor en història per la URV sobre “Les vinyetes filatèliques com a font d’informació historiogràfica i artística”
  • Óscar Costa Ruibal, historiador, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de Universitat de Barcelona (UB), autor d’una vintena de recerques i ressenyes de temàtica històrica a la Revista Cercles.
  • Andreu Espasa de la Fuente, historiador, professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia nord-americana durant el New Deal i en el naixement del moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.
  • Josep Llop Talaveron, facultatiu especialista emèrit de l’Hospital Universitari de Bellvitge, interessat en la història europea
  • Salvador Duran Pou, llicenciat en farmàcia, interessat en la història del catalanisme.
  • Joan Felisart Escudero, llicenciat en dret, amb una àmplia experiència en la funció pública, interessat en història contemporània.

Noves incorporacions

Què hem fet

T’agrada la Història i les petites històries? Coneixes les nostres conferències i taules mensuals de temàtica històrica com La Lliçó grega. Reflexions sobre la democràcia?

Encara no has participat en algun del nostres Cursos d’Història Aula Ateneu, com Les rutes de la Seda o Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics?

Vols conèixer les nostres Tertúlies mensuals d’Amics de la Història i debatre personalment amb historiadors com Josep Maria Muñoz o com Gerard Pamplona

Vols llegir i debatre un bon llibre de temàtica històrica al Seminari trimestral de Lectura Històrica, que coordina Dolors Folch.

Vols participar més activament en el Memorial Ateneu amb temes sobre memòria democràtica com la resistència antifranquista de la joventut dels anys seixanta Sota el jou del franquisme?  O com veuen avui en dia la dictadura i la transició les diferents generacions Una transició en construcció? O quin ha estat l’impacte de la immigració peninsular (1960-1980)?

Vols fer noves sortides històrico-culturals com la Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà?  

Vols participar en l’organització de nous actes disruptius amb altres seccions i tertúlies (Cafè Continental) com Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco?   

Vols llegir les nostres ressenyes historiogràfiques com “Trieste. Una ferida a Europa” o consultar els reculls temàtics que fem conjuntament amb la Biblioteca com La immigració a Catalunya 1950-1980. Recull bibliogràfic?

Si vols conèixer tot el que hem fet i el que farem, consulta el nostre Blog d’Història https://historia.ateneubcn.cat/, en el qual hi trobareu els 340 actes que hem fet des de 2015 ençà i el calendari dels propers actes.

Si us inscriviu al Blog d’Història rebreu puntualment totes les novetats. També, hi trobareu una crònica o apunts de la majoria d’activitats, recomanacions i ressenyes de llibres de temàtica històrica.

Què farem (Proposta provisional i incompleta)

Dijous 28 de maig 17-19h. Entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per la Barcelona ocupada per Napoleó (1808-1814) a càrrec de Jesús Conte, periodista, escriptor i autor de Barcelona sota la bota de Napoleó. Limitat a 15 places Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 1 de juny a les 18,30h, Auditori Oriol Bohigas. Sostenibilitat lingüística: es pot planificar el futur d’una llengua?Col·loqui amb la participació de: Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística de la URV; Emili Boix, professor de sociolingüística de la UB; Montserrat Milian, professora i especialista en política lingüística i didàctica de la llengua, i Isidor Marí, sociolingüista i expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Modera: Mireia Arguijo ponentde Llengua i Literatura. Organitzadors: Secció de Llengua i Literatura, Secció d’Història i Secció d’Ecologia.  Més informació aquí

Dimarts 2 de juny, Auditori Oriol Bohigas. 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig del 1976 al paranimf de la UB, es consideren el moment de l’eclosió del moviment feminista en l’anomenada segona onada. Activitat que lidera la Secció de Feminismes.

Dilluns dia 8 de juny a les 18.30h. Sala Pompeu Fabra Botxins del 36: Una història de colpistes. Tertúlia Amics de la Història Tertulià convidat: David Alegre, historiador, professor (UAB) i autor de Verdugos del 36.  Presenta Andreu Espasa de la Secció d’Història i professor de la UAB. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dimecres dia 10 de juny a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” a cura de Gemma Domènech i Santos M. Mateos Rusillo. Aquest llibre explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les confiscacions i la gestió posterior sota el franquisme van incidir de manera determinant en la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas i una perspectiva comparada europea, el volum analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les conseqüències a llarg termini.

Dilluns 14 de setembre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Tres dietaris d’un ebrenc i colomenc. Tertulià convidat: Albert Fabà, sociolingüista, historiador i activista. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 5 d’octubre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. La cultura com a front de combat (1936-1939). Ferran Soldevila i altres intel·lectuals, Tertulià convidat Enric Pujol.  Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dimarts 6 octubre 2026  Taula sobre “Del complot del Garraf als fets de Prats de Molló. Un gir del catalanisme?” Ponents Giovanni C. Cattini i Joan Esculies historiadors. Presenta de Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.

Curs Aula Ateneu.6, 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre, 11.00-13.00h. Barcelona i Catalunya: Lectures geogràfiques d’una relació capital. Dirigit i impartit per Oriol Nel·lo. Barcelona, tardor 2026

  • Sessió 1a. Dimarts, 6 d’octubre, 11-13h. 1.1. Barcelona: eina o amenaça? El debat sobre el paper de la capital en l’espai català.
  • Sessió 2a. Dimarts, 13 d’octubre, 11-13h.  Com s’ha transformat el territori? De ciutat a metròpoli.
  • Sessió 3a. Dimarts, 20 d’octubre, 11-13h. D’on venen i on van els recursos? Sòl, la mobilitat, l’aigua, l’energia.
  • Sessió 4a. Dimarts, 27 d’octubre, 11-13h. On són avui les principals desigualtats territorials? La distribució de la riquesa i els grups socials.
  • Sessió 5a. Dimarts, 3 de novembre, 11-13h.  Com governar el país? L’ordenació del territori i la divisió territorial.

Dilluns 2 de Novembre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Sobre l’Afganistan Tertuliana convidada Carme Roure. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Data per decidir (novembre 2026). Taula sobre Les eleccions de mig mandat als EUA 2026. Falta confirmar títol i ponents. Proposem que la lideri la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials.

5 de novembre, 10 de desembre de 2026 i 14 de gener de 2027 18.30h Sala Verdaguer. Mini cicle “La crisi d’entreguerres. Diplomàcia, seguretat col·lectiva i conflictes nacionals” Organització: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. El cicle s’inscriu en el projecte TRANSFRONT que analitza la resposta comunista i la posterior reacció contrarevolucionària a l’ascens del feixisme a Europa durant els anys trenta del segle passat. Coordina i presenta el cicle, Andreu Espasa, ateneista i professor de la UAB.

  • Dijous 5 novembre 18.30h Sala Verdaguer, La Komintern, la diplomàcia soviètica i Espanya, a càrrec  de Josep Puigsech, historiador i professor de la UAB, especialitzat en la dimensió internacional del moviment comunista a Espanya durant els anys vint, trenta i quaranta del segle XX.
  • Dijous 10  de desembre 18,30h Sala Verdaguer, Nazisme i qüestió nacional, a càrrec de Francisco Morente, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.
  • Dijous 14 de gener 18.30h Sala Verdaguer, America first! Aïllacionistes versus internacionalistes, Andreu Espasa, historiador, professor de la UAB; les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia dels EUA durant el New Deal i en el moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.

150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Explorar la possibilitat de fer una activitat entorn del personatge. Hi ha diversos enfocaments possibles: polític, urbanístic, utopia, etc. Possible participació amb altres seccions. Participació de la Biblioteca. S’ha publicat el llibre Teoria Cerdà: La revolución urbana industrial de Francesc Magrinyà Torné i un article “Gaudí(r) amb Cerdà” d’Ignasi Aragay Falta decidir títol, data i ponents.

Ressenya del llibre Els irresponsables Qui va portar Hitler al poder? de Johann Chapoutot, amb traducció d’Andreu Gomila. Josep Sauret, ateneista i historiador ha preparat una ressenya al Blog amic Gaudir la Cultura, 11-4-2026.

Ressenya del llibre “Un duelo interminable. La Batalla cultural del largo siglo XX” de José Enrique Ruiz-Domènec. Conferència de l’autor. Óscar Costa, ateneista i historiador ha preparat una ressenya al Blog amic Gaudir la Cultura, 21-4-2026

Memorial Ateneu 2027-2028. La educació sota el franquisme. Recerca sobre l’educació rebuda per tres generacions d’ateneistes (1939-1980)

  • Recerca bibliogràfica, quantitativa i qualitativa sobre diversos ítems educatius  per part de les persones sòcies de l’AB. El projecte es desenvoluparia en tres anys (2026-2027-2028).
  • Durant el 2026 es prepararia el projecte i l’equip de treball. Caldria definir bé els objectius de la recerca i els àmbits d’estudi que es treballaran (història, filosofia, ciències, llengua, literatura, art, religió, sexe, música, esport, etc.) i l’equip de direcció.
  • Durant el  2027 i 2028 es podria demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona i a Memorial Democràtic (Generalitat) que inclouria, una recerca quantitativa amb persones sòcies, un recerca qualitativa amb entrevistes en profunditat i l’edició d’un llibre sobre la recerca impulsada, sense cap documental.

Noves propostes

Tenim algunes idees per impulsar encara més la Secció d’Història i ens falten mans per dur-les a terme. Volem consolidar els cursos i cicles Aula Ateneu de temàtica històrica amb nous enfocaments, les sortides històrico-culturals, impulsar nous debats de temàtica històrica amb la Tertúlia jove Cafè Continental i altres seccions, jocs de simulació històrica. Si ens ajudeu, entre tots, ho podem fer encara millor. Us hi esperem!

Por derecho de conquista…Presentació del llibre de Gerard Pamplona

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 11 de maig a les 18.30h, Sala Sagarra. Presentació del llibre i posterior debat: “Por derecho de conquista: Represión y dominación borbónica en la Corona de Aragón (1705-1715)” de Gerard Pamplona Molina, historiador i autor d’aquesta obra.

Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història. Accés obert

Impacte dels mecanismes de repressió a Catalunya i la consolidació de l’Espanya absolutista

La conquesta borbònica de la Corona d’Aragó va donar lloc a un procés de dominació militar caracteritzat per una repressió intensa que va contribuir decisivament a consolidar el règim de Felip V. L’inici del procés d’assimilació política de Catalunya i de la resta de la Corona d’Aragó es produí amb la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta. Tanmateix, durant el conflicte, els borbònics aplicaren diverses estratègies de repressió, dominació i control que foren claus per consolidar el règim de Felip V.

L’obra, resultat de la tesi doctoral de Gerard Pamplona Molina, està concebuda com un exercici d’història comparada amb altres casos europeus, analitza quines foren aquestes estratègies, si foren paradigmàtiques dins el context de l’època i quins urbicidis (destruccions urbanes premeditades) es dugueren a terme amb l’objectiu d’eliminar la resistència catalana, valenciana i aragonesa i, en definitiva, permetre l’assimilació d’aquests estats dins la nova Monarquia.

L’autor, examina els mecanismes de control implementats pels felipistes arran del conflicte successori, les estratègies politicomilitars emprades per sotmetre i assimilar a la població i les seves motivacions polítiques i pragmàtiques. N conjunt, es detallen les peculiaritats d’aquest procés de dominació, les motivacions que el van precipitar i si es va tractar d’un cas singular o, per contra, d’un fenomen enquadrable en dinàmiques repressives similars a les patides per altres territoris europeus conquerits.

Gerard Pamplona

És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor a la Universitat de Barcelona i project manager del màster en Polítiques Educatives de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva recerca se centra en els conflictes bèl·lics, els processos d’ocupació militar, l’assimilació política i les dinàmiques de construcció de pau. Ha realitzat estades de recerca a la University of St Andrews (Regne Unit) i a la Sorbona de París. Fora de l’àmbit estrictament acadèmic, ha col·laborat com a assessor en el projecte de llei de Memòria històrica del Govern de Colòmbia, ha participat en avaluacions a l’Escuela Superior de Guerra del mateix país i ha exercit com a consultor per a diversos mitjans de comunicació.

Secció d’Història. Balanç semestral 2025 i programació 2025-2026

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 17 de setembre a les 18.30h a la sala Montserrat Roig tingué lloc la reunió semestral de la Secció d’Història.

Obert a totes les persones ateneistes de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Temes tractats:

  • Balanç de les activitats del primer semestre de 2025
  • Avançament del programa 2025-2026
  • Recollida de propostes per millorar el funcionament i els continguts.

Balanç de les activitats de la Secció d’Història i de la Tertúlia Amics de la Història

Desenvolupament de la reunió

La reunió semestral tingué lloc a la sala Montserrat Roig amb l’assistencia d’una quarentena de socis. Es tractaren tots els punts previstos amb una participació de tots els membres de l’equip de treball de la Secció d’Història (vegeu Qui som) i d’un dotzena llarga d’intervencions amb diverses propostes que s’estudiaran properament. Vegeu les propostes al final d’aquest apunt. També s’informa del calendari previst actualment.

Activitats recollides al Blog d’Història

Durant el primer semestre de 2025 s’han realitzat 35 activitats: 10 sessions del curs Aula Ateneu, 7 Conferències o taules, 6 Tertúlies, 1 Documental i 3 entrevistes enregistrades en vídeo, 3 Seminaris de Lectura Històrica, 2 Reculls bibliogràfics, 2 Resums d’activitats, 1 Presentació d’un llibre. Aquí teniu un petita mostra:

Conferències i taules de la Secció d’Història

L’enfonsament del cuirassat Roma

Tertúlies d’Amics de la Història

Reconstruir un país com a condemna
El 1700 aniversari del Concili de Nicea
Revolució i Contrarevolució a la Barcelona dels anys 30
Sant Antoni, desaparegut

Seminaris de Lectura Històrica

Recull bibliogràfic: La immigració a Catalunya 1950-1970

cartells_barraques_01

Tres moments especials de la Secció d’Història 2025

L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades, 8 dones i 3 homes.

La festa de cloenda amb una copa de cava al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del tercer curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, de Lluïsa Julià, vicepresidenta, del director del curs Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya.

El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història

Activitats 2015-2025

En el període analitzat d’1 de gener 2015 a 31 de juliol de 2025, s’han realitzat 325 activitats promogudes per la Secció d’Història i la Tertúlia Amics de la Història.

Per a tot el període 2015-2025, el tipus d’activitat és molt divers: tertúlies, sessions de cicles, conferències soltes, seminaris de lectura històrica, cursos Aula Ateneu d’Història, reculls bibliogràfics, documentals del Memorial Ateneu, tallers, etc.

La majoria de les activitats s’han ressenyat en un apunt del Blog d’Història. El total de visualitzacions d’aquests 309 apunts és de 116.618. La mitjana és de 377 visualitzacions per apunt. Hi ha 105 apunts que superen aquesta mitjana. Podeu llegir una crònica o un resum d’aquests 309 apunts al Blog d’Història: https://historia.ateneubcn.cat/ . Hi ha un cercador de contingut (o lupa) a dalt a la dreta del Blog.

Els 30 apunts amb més visualitzacions són:

Vídeos de temàtica històrica

El nombre de vídeos de la Secció d’Història és de 129. Hi ha 14 vídeos més, anteriors a 2015 o organitzats per la Junta o altres seccions que no hem comptabilitzat en aquestes dades. En total, es poden visualitzar 143 vídeos al Canal Ateneu You Tube Història.

El nombre de visualitzacions entre gener de 2015 i 31 de juliol de 2025 és de 104.669 visualitzacions, amb una mitjana de 811 visualitzacions per vídeo. Hi ha 38 vídeos que superen aquesta mitjana (entre 830 i 4.900 visualitzacions).  Per contra hi ha 91 vídeos que no arriben a la mitjana.

Els 30 vídeos amb més visualitzacions són els següents:

Programació 2025-2026

Durant el període de setembre de 2025 a febrer de 2026 es desenvoluparà el projecte Memorial Ateneu 2025 “Impacte de la immigració a Catalunya durant les dècades 50, 60 i 70 del segle XX“, amb l’objectiu de donar veu a experiències personals de persones immigrades vinculades amb l’Ateneu. El projecte inclou l’organització de diversos debats públics amb la participació de diferents seccions de l’Ateneu. També es durà a terme la realització d’un documental que abordi aquesta temàtica.

Dilluns 22 de setembre 17h. Sala Pompeu Fabra. Causes de la catalanofòbia arreu d’Espanya. Tertúlia d’Amics de la Història amb Josep Pich Mitjana, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF i autor de l’assaig Catalanofòbia. Una immersió ràpida. Presenta Joan Solé Camardons. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Dimarts 30 de setembre 17h. Sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica.  Les Mil i una Nits. Edicions: a) Traducció al castellà “Las mil y una noches” de Juan Vernet, b) Traducció al català “Les mil i una nits” de Dolors Cinca i Margarida Castells. Coordina la sessió Dolors Folch, historiadora i sinòloga. És requisit haver llegit el llibre, especialment la trentena de contes establerts al Blog d’Història. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 6 d’octubre 17h. Sala Pompeu Fabra. Francesc Boix. La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen. Tertúlia Amics de la Història amb August Andreu, president l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica; Ricard Marco, fotògraf i vicepresident de l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica i Josep Fabra, docent i fundador del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Presenta Miquel Nistal. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Del 14 d’octubre al 2 de desembre de 2025, cada dimarts d’11-13h. Curs Aula Ateneu Història: “La Xina en la Història del Món”. Dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita. Preu soci: 50€ (8 sessions). No soci: 140€ (8 sessions).

Dimarts 21 d’octubre a les 17h. Visita guiada a l’exposició Tinta catalana contra Hitler (MNAC). L’obra gràfica de Mario Armengol durant la segona guerra mundial. A càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i co-comissari de l’exposició al MNAC. Activitat gratuïta exclusiva per a socis amb 15 places limitades amb inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 3 de novembre a les 17h sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya. El règim de 1876. Tertulians convidats: David Martínez Fiol (professor de la UAB) i Josep Pich Mitjana (catedràtic de la UPF), historiadors i autors de “Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados”, Ed. PUZ, 2025. Presenta, Joan Solé Camardons. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dimecres 19 de novembre a les 18.30h, sala Oriol Bohigas. “Què, qui, com i perquè de la dictadura franquista. Diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Accés obert.

Dijous 20 de novembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu.

Dilluns 1 de desembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Els nostres ultres. Tertulià convidat, Xavier Rius Sant, periodista i autor d’Aliança Catalana. Els nostres ultres. Inscripció a historia@ateneubcn.cat.

Dimarts 9 de desembre a les 17h, sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre “Observar el Arroz crecer” de Julio Ceballos, Ed. Ariel, 512 pàg. Coordina la sessió del seminari Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga. És requisit haver llegit el llibre. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Cicle sobre “Impacte de la immigració a Catalunya 1950-1970. Dates provisionals: 3 i 17 de desembre i octubre per decidir:

  • Activitat 1. L’impacte demogràfic i cultural de la immigració 1950-1980 a Catalunya. Organitza la Secció d’Història.
  • Activitat 2. Impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980. Aspectes econòmics i ambientals. Organitzen les Seccions d’Economia i d’Ecologia.
  • Activitat 3. Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970: ruta desviada. Organitza la Secció de Feminismes.

Durant el mes de febrer de 2026 es presentarà el documental del Memorial Ateneu 2025 sobre l’impacte de la immigració a Catalunya 1950-1980. Accés obert.

Curs Aula Ateneu Història. 17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026. Cada dimarts de 11-13h: “Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics. Dirigit i impartit per Borja de Riquer.

Divendres 13 de març de 2026. Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i espais de la memòria històrica a l’Alt Empordà, organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Curs Aula Ateneu Història: Les claus del món contemporani 1945-2025.

Altres propostes d’activitats que estudiarà la Comissió d’història

  1. Taula sobre: L’extrema dreta i el catalanisme. Possibles participants: Alba Sidera  i Albert Pellegrini. Proposta de Josep Llop i Salvador Duran.
  2. Tertúlia sobre el darrer llibre de Josep Fontana: “La República”. Possibles participants: Josep Pich i Proposta de Miquel Nistal.
  3. Al voltant del llibre Aquesta cançó, no!  de Maria Salicrú-Maltas.
  4. Exèrcits i guerra a Catalunya. David Ferrer expert en segle XVIII. Proposta de Martí Grau.
  5. Sobre l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea i també a l’OTAN en ocasió del 40è aniversari. Possible participant: Fernando Guirao. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente.
  6. Els 90 anys d’inici de la Guerra d’Espanya amb David Alegre (UAB) que estudia les violències en aquest període. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente
  7. Conferència al voltant de “La guerra degenerada” de Javier Rodrigo. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente.
  8. Taula al voltant de la Transició. Proposta de Marià de Delàs. Més info aquí
  9. Tractar sobre “la història petita” de Rússia: una mirada a l’interior amb Xènia Dyakonova Proposta de Josep Llop.
  10. Tertúlia al voltant del llibre “Un duelo interminable. La Batalla cultural del largo siglo XX” de José Enrique Ruiz-Domènec. Possible ressenya i un debat amb l’autor i un altre expert. Óscar Costa en prepararà una proposta tècnica.
  11. Tractar el tema de Les guerres colonials subsaharianes. Proposta de Josep Sauret.
  12. Tractar Les grans civilitzacions de l’antiguitat més remota (Inques, Maies, Asteques, etc.). Proposta d’Antoni Barrios

FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció

/ historiaab / 1 comentari

Dimecres dia 5 de febrer, a les 18.30h, a l’auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats.

L’acte fou presidit per Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica  de la Generalitat i Pedro Barbado, responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, que donen suport al projecte Memorial Ateneu 2024. La periodista Rita Marzoa conduí l’acte i la taula rodona.

Durant l’acte es projectà el documental FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció  (30 minuts) que mostra el debat sobre la Memòria Democràtica i la Transició de vuit ateneistes, de dos historiadors i d’un escriptor.

El Memorial Ateneu 2024 és un projecte de recerca i divulgació de memòria democràtica, que recull en un documental una selecció de vuit entrevistes a persones ateneistes de tres generacions diferents, sobre la seva memòria personal i familiar de la dictadura franquista i de la transició. 

Vegeu el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció“

Procés participatiu

Abans de seleccionar els ateneistes es va obrir un procés participatiu, amb una enquesta en línia que coordinà Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre sobre “Memòria i Història sobre la dictadura franquista i la transició” adreçada  a totes les persones sòcies que tingué una acollida de 328 respostes, de les quals més de 80 mostraren el seu interès per participar activament en el documental. Després d’un segon procés auto selectiu hi hagué una vintena de socis, entre els quals finalment, en foren seleccionats vuit (tres homes i cinc dones).

Les persones sòcies que han participat al documental són: de la generació més jove, Mireia Arquijo filòloga i humanitats, Jordi Vàzquez, enginyer aeroespacial i Ariadna Romans, politòloga i filòsofa; de la generació intermèdia: Jaume Fusté, educador i professor i de la generació més gran: Elisenda Guarro, filologia romànica i professora, Joan Botella, politòleg i professor de la UAB, Lluïsa Bertran, psiquiatra i Guiomar Amell, llicenciada en Belles Arts.

El documental també recull les anàlisis dels historiadors Andreu Mayayo i Arnau Gonzàlez Vilalta i de l’escriptor Eduard Màrquez, sobre alguns dels fets polítics i socials més destacats pels ateneistes i també del paper de la memòria o de les memòries de cada generació i d’una manera especial en la transició. Quin significat té avui la mort de Franco? I l’atemptat de Carrero Blanco? Com es vincula amb Puig Antich? Què van suposar les primeres Jornades de la Dona? Què significa el silenci i la por de la població?

No tenim encara, una Història de la transició i fins fa poc teníem només unes memòries (polítiques) i de polítics que passaven com a la Memòria de la Transició. Ara comencem a tenir memòries populars sobre la transició. N’hem vist un exemple en El 47. Com diu l’escriptor Eduard Màrquez, convé tenir memòries i històries a la menuda, fetes per tota la bona gent, enfront de la Memòria i Història a l’engròs que fan els historiadors. Totes dues són necessàries i poden ser complementàries però també contradictòries. Aquest documental Memorial Ateneu 2024, vol ser una contribució a aquestes memòries i històries a la menuda.

Taula rodona amb cinc dels entrevistats

Recull bibliogràfic

En l’inici del procés participatiu, la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu prepararen una bibliografia amb dues-centes obres sobre la dictadura franquista i la transició i tres reculls bibliogràfics específics o centres d’interès amb una sinopsi o ressenya de cada obra que es poden consultar aquí:

El projecte Memorial Ateneu 2024 ha rebut l’ajut de la Diputació de Barcelona i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.  Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès i Oriol Bota gerent, han fet el seguiment institucional i gerencial de tot el projecte que ha dirigit Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història. La selecció dels entrevistats i de continguts ha anat a càrrec de l’equip de la Secció d’Història, especialment de Narcís Argemí i Miquel Nistal. Txell Esteve és la responsable principal del guió, mentre que Iaco Rocher ho és de la realització i l’edició del documental, i Pau Torrano, ajudant de realització. Tot el projecte ha comptat també amb la participació i suport dels equips tècnics i administratius de l’Ateneu Barcelonès.

Resultats de l’Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

/ historiaab / Deixa un comentari

Des de la secció d’Història, s’ha dut a terme una Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

Dades de l’Enquesta sobre Memòria i Història

La Secció d’Història amb el suport dels serveis tècnics de l’Ateneu i l’Institut Opinòmetre va dur a terme una enquesta en línia a totes les persones sòcies amb adreça electrònica. Es van recollit 328 enquestes vàlides amb un error mostral ± 5,41% per a un interval de confiança del 95,5% (2 sigmes) i sota el supòsit de màxima indeterminació (on P=Q=50%).

El qüestionari constava d’onze preguntes sobre el coneixement i la valoració del principals fets polítics i socials entre 1951 i 1985. S’ha repartit en tres períodes: El primer comprèn la segona meitat dels 50 i la dècada dels 60, amb 16 fets destacats. Per a la dècada dels 70 s’han enunciat fins a 22 ítems. Per a la primera meitat de la dècada dels 80, un total de 7 fets. Per a tot el conjunt hem demanat la coneixença i la valoració d’un total de 45 fets o esdeveniments polítics i socials entre 1951, la primera vaga del tramvies i 1985, la despenalització de l’avortament.

Es demanava per a cada període que es marqués els fets que conegués bé, l’hagués viscut o no. També es demanava que destaqués per a cada període, almenys els quatre fets més rellevants per a la persona enquestada.

Segona meitat dels 50 i dècada dels 60

Els fets més coneguts per al entrevistats

Per aquest període els quatre fets més coneguts són: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges, 1961, (79,3%). 2. La riuada del Vallès Occidental el 25 Setembre de 1962, (75,9%). 3. La Caputxinada entre 9 i 11 de març 1966 (74,1%). 4. La publicació d“Els altres catalans de Paco Candel, 1964 (65,9%).

Mentre que els cincs menys coneguts són: L’Execució de Julián Grimau (20 d’abril de 1963); El Contuberni de Múnic entre 5 i 8 de juny de 1962; El Primer Congrés de la Cultura Catalana Barcelona entre 1961-1964. La Fundació d’Òmnium Cultural, 11 de juliol de 1961. Fundació de la Comissió Obrera Central Barcelona (20-11-64). Tots amb percentatges que oscil·len entre el 32% i el 23%.

Queden entre 50% i un 38% de coneixença, dates destacades com: Els fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960). L’assalt al Rectorat de la UB (17 de gener 1969). Les dues vagues de tramvies (de 1951 i de 1957). Les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde (14 Novembre 1963). Les morts del darrers maquis catalans: Quico Sabaté (5-01-60) i Caracremada (7-08-63). L’afer Galinsoga (entre juny de 1959 i febrer de 1960.

Els fets més importants per als enquestats

Quan es demana quins són els fets més destacats o importants per a l’entrevistat, hi ha tres fets entre els més coneguts que continuen sent també els més importants: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges (1961) 50,6%. 2. La Caputxinada (entre 9 i 11 de març 1966) 50,3% 4. Riuada del Vallès Occidental del 1962 (25-9-1962) 41,5%. Però ara apareix en tercer lloc les dues Vagues de tramvies (de 1951 i de 1957) amb 45,1%.

Hi ha sis esdeveniment que són valorats amb menys del 15%: L’assalt al Rectorat de la Universitat de Barcelona; Fundació d’Òmnium Cultural; L’afer Galinsoga; El Contuberni de Múnic. L’execució de Julián Grimau; Els darrers maquis catalans (Q. Sabaté i Caracremada)

La dècada dels 70

Els fets més coneguts pels entrevistats

En aquesta dècada hi ha sis fets històrics que són ben coneguts per més del 90% dels enquestats: 1. Mort de Francisco Franco (20-11-1975), 98,5%. 2. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20-11-1973). 97,0%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2-3-1974), 94,8%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15-6-1977), 93,3%. 5.Restabliment de la Generalitat (29-9-77), 92,7%. 6. Referèndum sobre la Constitució espanyola (6-11-78), 91,2%.

Hi ha tres fets que són relativament poc coneguts, menys de la tercera part dels entrevistats: Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25/30-5-1976), 33,5%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 25,6%; Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25 d’abril de 1970), 21,3%.

Els fets més “importants” pels entrevistats

Quant a la valoració o importància d’aquests fets dels 70, no hi ha un consens molt ampli. Els han destacat entre el 65% i el 32% dels entrevistats. Els cincs primers són: 1. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20 de desembre de 1973), 64,6%. 2. Mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975), 63,1%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2 març de 1974), 42,1%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), 32,3%. 5. Restabliment de la Generalitat (29 de setembre 1977); 32,0%. No apareix ben valorat el Referèndum sobre la Constitució.

Entre els vuit fets poc destacats (menys del 7% dels entrevistats) trobem: Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política (15-12-1976) 6,1%. Llei d’Amnistia espanyola de 1977 (15-10-1977), 5,2%. Despenalització dels anticonceptius (Llei 7-10-1978), 4,0%. Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25-30 maig 1976) 3,4%. Sisena edició Sis Hores de Cançó a Canet de Mar (24-7-1976), 3,0%. Detenció dels 113 de l’Assemblea de Catalunya (28-10-1973); 2,7%. Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25-4-1970), 2,4%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 1,2%.

La primera meitat de la dècada dels 80

Els tres fets coneguts per més del 84% són;1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981, 98,8%. 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 (20 de març), 84,5%. 3. Eleccions generals espanyoles de 1982 (28-11-1982), 84,1%.

Els altres tres fets també son força coneguts (més de 67%): 4. Despenalització de l’avortament (5 de juliol de 1985), 69,5%. 5. Llei de Normalització lingüística (18 d’abril de 1983), 68,6%, 6. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 (29 d’abril de 1984), 67,7%.

Els fets més “importants” del quinquenni 1980-1985 per als enquestats són: 1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981 (93,0%). Seguit a força distància de: 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, (66,5%); i 3. Llei de Normalització Lingüística de Catalunya promulgada 18-4-1983 (56,7%). Sembla que l’impacte negatiu del 23F és més destacat que la institucionalització de la democràcia.

Altres preguntes

Recorda què va fer el dia de la mort de Franco o en dies posteriors? (Només per a enquestats que tenen 60 anys i més):1.”Ho vaig celebrar amb els meus familiars i amics amb un 57,5%”.2. “No vaig fer res d’especial o diferent de l’habitual” amb un 29,7%
Sobre el Judici del 23F (cop d’Estat protagonitzat per Antonio Tejero), diria vostè que es va fer justícia i es van aclarir tots els fets? 1. Totalment d’acord 2,4%; 2.Parcialment d’acord amb un 25,6%: 3. En desacord amb un 72,0%.

Presenta: Equip de treball de la secció: Miquel Nistal, Narcís Argemí i Joan Solé Camardons; i Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre

Manifestació dels treballadors de Jorsa. Barcelona, [1980]. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2) CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona


El Memorial Ateneu 2024: Tu què recordes? Tu què vas fer?

El projecte Memorial Ateneu 2024, vol contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva recollint experiències i testimonis que ajudin a comprendre millor les vivències d’aquells anys i generar espais de debat i reflexió sobre el passat.

El projecte Memorial Ateneu 2024, un projecte de recerca, recuperació i difusió de la memòria democràtica de les persones sòcies i de llurs familiars d’aquesta entitat, del període franquista i de la transició post franquista, mitjançant entrevistes entre persones de tres generacions que expliquen, quins fets polítics i socials recorden o coneixen bé i quins els van impactar més. També recull entrevistes amb persones expertes sobre aquests mateixos fets.

El projecte es desenvolupà en tres etapes:

Primer, es recolliren les dades mitjançant una enquesta en línia als socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, en què aplegarem els seus coneixements, records i vivències o de llurs familiars.

En segon lloc, es triaren onze persones sòcies (vuit dones i tres homes) per a les entrevistes del documental “Fem Memòria. Una transició en construcció” que es complementaren amb tres entrevistes a experts. El resultat es donà a conèixer en una Jornada memorialista oberta a tota la població, i d’una manera especial a altres entitats memorialistes.

El projecte es completà amb una bibliografia exhaustiva del període històric i una ressenya de cada obra, preparada per la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que ja es pot consultar al Blog d’Història.

Mes de 80 persones sòcies de l’Ateneu han participat en el projecte “Memorial Ateneu: Tu què recordes? Tu què vas fer? Tres generacions parlen entre elles, del franquisme i de la transició.”

Manifestació : “USO CCOO UGT Estamos unidos los obreros por la disolución de las bandas fascistas…” Barcelona, 1977. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona

Obres sobre La Dictadura franquista i la Transició


Cada obra té una fitxa bibliogràfica, una sinopsi o una ressenya i una imatge de la coberta del llibre.

Presentació i projecció del documental “Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 30 de gener de 2024, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas tingué lloc l’estrena del documental “Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès”. L’acte clogué amb un taula rodona amb les sis persones sòcies entrevistades.  

Hi participaren Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu Barcelonès i Jordi Font director del Memorial Democràtic de la Generalitat que ha donat suport a l’edició del documental.

Presentà l’acte: Enric Calpena, periodista que dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio.

Taula rodona amb Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història i director del documental i amb les persones sòcies entrevistades: Pere Baltà Llopart, periodista i promotor cultural; Araceli Bruch Pla, actriu, directora i dramaturga; Josep Maria Carreras Puigdengolas, economista i tècnic urbanista; Joan Clavera Monjonell, economista i catedràtic d’universitat; Dolors Folch Fornesa, historiadora, sinòloga i professora;  Maria Teresa Lecha Berges, infermera, activista i cofundadora de l’Associació de Veïns de Sant Andreu.

Sota el jou del franquisme. Memorial Ateneu Barcelonès

El documental és el primer producte del projecte Memorial Ateneu promogut per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès que pretén la recuperació i la difusió de la memòria democràtica, mitjançant entrevistes d’ateneistes que hagin estat testimonis de la resistència política i cultural durant el franquisme, de l’emancipació de les dones, i de la repressió i l’exili català de la postguerra. Es tracta de recollir les vivències personals de sis persones ateneistes durant la seva adolescència i joventut.

Els temes principals tractats han estat: a) la resistència i la recuperació política i cultural durant el franquisme; b) la vida laboral i professional de les dones ateneistes o llurs familiars durant el franquisme; i c) el coneixement que tenien sobre la vida de les persones represaliades o exiliades i llurs famílies dins i fora de Catalunya.

Els sis ateneistes narren com van viure en primera persona la repressió cultural i política franquista en la seva adolescència i en la seva joventut; i quines activitats culturals i socials van impulsar. També parlen sobre els seus referents familiars, professionals o culturals que els han fet créixer com a persones i com a professionals.

És un projecte totalment voluntari que ha tingut una petita subvenció de la Diputació de Barcelona i del Memorial Democràtic que ha permès enregistrar sis entrevistes a tres socis i tres sòcies de l’Ateneu i editar el documental resum d’aquestes entrevistes. La idea i la direcció és de Joan Solé Camardons, amb l’ajut de Miquel Nistal i Narcís Argemí i la producció i l’edició a càrrec de Iaco Rocher. També ha comptat amb Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu, que ha coordinat tots els serveis interns.

Aquí podeu veure les 6 entrevistes completes:

Entrevista a Joan Clavera: https://youtu.be/TF3hzl68J0Q?si=4s5c2TbVtm75uLlJ

Entrevista a Josep Maria Carreras: https://youtu.be/udHY9_yBOd8?si=NH5PyZqD1M149KcC

Entrevista a Dolors Folch: https://youtu.be/st4XFJ8sGaE?si=cFe-3g-EpJDpUna1

Entrevista a Pere Baltà: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Entrevista a Maria Teresa Lecha: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Entrevista a Araceli Bruch: https://youtu.be/urLSLjIOD-M?si=Z4rTZ6aSSIDN1qrD

Reunió anual de la Secció d’Història 2023

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres dia 6 de setembre a les 18,30 h tingué lloc la reunió de tots els socis i les sòcies inscrits a la Secció d’Història de l’Ateneu. La reunió tingué lloc a la sala Pompeu Fabra amb l’assistència de 17 socis.

S’informà de les activitats dutes a terme durant el 2023, sobre alguns projectes per al nou curs que ara comença i finalment es recolliren diverses propostes dels socis assistent a la reunió (Temes de Memòria Democràtica i diversos llibres de temàtica històrica: La República inesperada i París érem nosaltres). També s’informà sobre el projecte Memorial Ateneu i el curs Aula Ateneu Història.

Diversos socis mostraren interès a participar més activament en les reunions de l’equip de treball de la Secció d’Història.

També s’informà sobre les eleccions a ponents de les Seccions de l’Ateneu Barcelonès. Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història (2021-2023) aprofità l’ocasió per informar que no es presentarà de nou com a ponent de la Secció Història per al període 2024-2026. Joan Solé Camardons informà que té la intenció de presentar-se com a nou ponent, mantenint l’equip de treball actual i també incorporant els nous socis que hi tinguin interès.

Sessions de la Secció d’Història: Primer semestre de 2023

DataTítol de la sessióPonents participantsLocalització al bloc
17 generUna història del capitalisme.Alfons Duran i Pichhttps://tuit.cat/bMuQL
15 febrerLa República Federal o la darrera revolució del segle XIXJordi Roca Vernethttps://tuit.cat/api9M
24 febrerEl silenci de la pianista Sara Guzmán. Concert i conferènciaLaso Rovira i F. Javier Laso Guzmán,https://tuit.cat/b40Lw
17 marçEl futur de la humanitatEudald Carbonellhttps://tuit.cat/zJdci
23 marcL’endemà de la fi de la GuerraAbel Riu i Carme Colominahttps://tuit.cat/0a5wD
26 abrilEsclavistes i negrers. Una història global amagadaMartín Rodrigo y Alharilla            Gustau Nerín     Maria Collhttps://tuit.cat/v1xbC
5 maigEl Barça sota el franquisme: la història no es pot reescriureCarles Santacana,  J. M. Solé Sabaté, Xavier Garcia Luque i Marta Ramonhttps://tuit.cat/wpaj2
9 maigLa forja d’un colpista. Miguel Primo de Rivera i CatalunyaAlejandro Quirogahttps://tuit.cat/pw2fp
15 junyConsolat de marJordi Domingohttps://tuit.cat/0gj31
Narcís Argemí, Eudald Carbonell i Santiago Vilanova. “El futur de la humanitat” 17 de març de 2023

Tertúlies d’Amics de la Història: Primer semestre de 2023

DataTítol de la TertúliaTertulians convidatsLocalització al bloc
9-generL’expansió catalana a la mediterrània medieval. Una visió cartogràficaVíctor Hurtadohttps://tuit.cat/cq8nP
6-febrerJoan Sauret. Tasca i esperança. Biografia d’un líder republicà europeistaÀlvar Llobet    i   Josep Vallhttps://tuit.cat/qyW72
6-marçDaniel Cardona Civit (1890-1943). La via irlandesa.Fermí Rubiralta i Daniel Cardona Perahttps://tuit.cat/b40Lw
3-abrilKennedyana. Tertúlia a les RamblesJoaquim Noguero i Ernest Folchhttps://tuit.cat/b9n1h
8-maigManuel Carrasco i Formiguera. Pensament i accióLluís Duranhttps://tuit.cat/U5L6I
12-junyCamus versus SartreAntoni Gelonchhttps://tuit.cat/5n0v3
Joaquim Noguero, Ernest Folch i Joan Solé Camardons. “Kennedyana a les Rambles” 3 d’abril de 2023.

Secció d’Història i Tertúlia Amics de la Història: Segon semestre de 2023 (Programació prevista)

13-set-2023. Jornada sobre els 100 anys de la dictadura de Primo de Rivera. Sala Verdaguer. 18.00h. Jornada promoguda per la Fundació IRLA, amb la participació dels historiadors Joan Esculies, Soledat Bengoechea, Pau Vinyes i Manuel Pérez Nespereira. Presentació: Gemma Ubasart i Josep Huguet. Cloenda: Oriol Junqueras.

14-set-23. Xile. 50 anys del seu 11 de setembre. Sala Oriol Bohigas. 18:30h. Taula rodona amb Germán Berger i Alejandro Kemp.

18-set-23 Tertúlia: Una història de l’Alguer.  Sala Pompeu Fabra. 17:00h. Tertulians convidats: Antonio Budruni, autor del llibre i Gustau Navarro.

18-set-23. Presentació del llibre “Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII“. Sala Verdaguer. 19:00h. Presentació del seu autor, Joaquim Albareda, Edicions 62

2-oct-23. Tertúlia: La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra. Sala Pompeu Fabra. 17:00h. Tertulià convidat: Amadeu Gallart, autor del llibre.

18-oct-23. El centenari de la dictadura de Primo de Rivera. El cop d’Estat i Puig i Cadafalch. Sala Verdaguer. 18:30h. Taula rodona amb Jordi Casassas, Teresa Abelló, Giovanni C. Cattini i Esteve Mach.

Xile. 50 anys del seu 11 de setembre

Curs Aula Ateneu: “Una història de Catalunya als ulls del món

Curs promogut per l’Ateneu Barcelonès i dirigit per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’obra Catalunya als ulls del món, d’Enciclopèdia catalana, 2023.

Una mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història, des de les primeres cròniques àrabs sobre el territori actual de Catalunya, fins als esdeveniments polítics més recents com els fets de l’1-O.

Curs de 10 sessions, un cop a la setmana al matí d’11 i 13h. Aula Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. La inscripció i pagament es farà presencialment a l’oficina d’atenció al soci de la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona. No us quedeu sense plaça!

Més informació al blog d’Història

Carta portolana del cartògraf Abraham Cresques, coneguda pel nom d’Atles Català. Carta portolana nàutico-geogràfica confeccionada el 1375. Font: Biblioteca Nacional de França.

Reunió anual d’inscrits a la Secció d’Història 2022

/ historiaab / Deixa un comentari

Dijous, dia 6 d’octubre de 2022, a les 18h a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la reunió anual de la Secció d’Història, per a tots els socis i les sòcies inscrits en aquesta secció.

Convoca: Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció.

Resum de la reunió d’Història 2022

Reunits a la sala Sagarra el dijous 6 d’octubre, vint-i-cinc inscrits a la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès van repassar la trajectòria de la secció durant l’exercici de 2022. Podeu veure una crònica de les activitats al Blog d’Història

També es van repassar els actes previstos fins a final d’any, que són els següents:

  • Una història de l’andalusisme. Javier García Fernández., Divendres 4 de novembre, 18,30h, Sala Sagarra
  • Catalans en la colonització de Guinea. Eduard Gargallo i Jordi Sant. Dilluns 14 de novembre, 18,30h. Sala Bohigas
  • Drets civils americans i música negra. Pau Fuster. Dimarts 20 desembre, 18,30h. Sala Verdaguer.
  • Una història del capitalisme. Alfons Duran-Pich. Dimarts 17 de Gener, 18,30h Sala Bohigas

Propostes dels participants

Finalment dins el capítol de precs i preguntes, hi hagué aportacions força interessants sobre futures activitats de la secció d’història per al 2023 i més endavant. Es van anotar les propostes següents:

  • Conferència sobre la commemoració del 150 aniversari de la primera república espanyola.
  • Al voltant de l’11 de setembre 2023 fer un acte sobre els 50 anys del cop d’estat a Xile.
  • Realització d’un cicle transversal de totes les seccions de l’Ateneu sobre els anys 20 del segle XX. Primo de Rivera i Mussolini (Història), Crack del 29 (Economia), Bauhaus (Arts), Chaplin (Cinema) cada secció segur que trobaria algun fet rellevant dels anys 20.
  • Fer un cicle sobre la Història de Barcelona des dels romans, o inclús abans, veient com s’ha anat transformant la ciutat, l’urbanisme, l’habitatge, la immigració i la cultura urbana. Podeu veure un cicle de sis conferències sobre “Històries de Barcelona”, aquí
  • Una conferència sobre Ildefons Cerdà, sobre el seu pla urbanístic. Podeu veure aquí la conferència de Lluís Permanyer: Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona que tingué lloc 14 de maig de 2018.
  • Estudiar les aportacions a la ciència que els descobriments botànics que es van fer durant la colonització d’Amèrica han representat per a la cultura occidental.
  • Conferència sobre els bombardejos que sistemàticament ha patit la ciutat de Barcelona: Espartero, Prim, Franco…
  • Conferència sobre la història del Brasil aprofitant l’actualitat de les eleccions en aquell país.
  • Conferència o cicle sobre la Segona Guerra Mundial, ara que podem estar a prop de la tercera.
  • Conferència sobre transculturalitat i fronteres, de la qual Trieste en seria un bon exemple i Claudio Magris un conferenciant idoni.
  • Història de la Catalunya nova versus la Catalunya vella.

Difusió de les activitats de la Secció

També es van comentar accions per aconseguir augmentar l’audiència de les activitats de la secció amb propostes com:

  • Comunicar als ajuntaments de pobles petits que no tenen accés a activitats culturals, que puguin retransmetre en streaming els actes de la secció.
  • Enviar comunicacions a les facultats d’història de les universitats catalanes sobre les nostres activitats.
  • Realitzar podcasts de les nostres activitats.

Crònica de les activitats de 2022

Podeu veure una crònica de les activitats de la Secció i de les tertúlies d’Amics de la Història al bloc d’Història: https://historia.ateneubcn.cat/

Llengua catalana i cultura: Reptes i propostes per al Pacte Nacional per la Llengua

/ historiaab / Deixa un comentari

Procés participatiu:  Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures”. Propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).

Sessió de proximitat: ATENEU BARCELONÈS

Data: Dimarts 24 de maig. Hora: 18.00 h. Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès.

Coordinador: Joan Solé Camardons, sociolingüista amb la participació de Jaume Comas, ponent de Teatre de l’Ateneu Barcelonès, Salvador Llopart, ponent de Cinema, i altres ateneistes vinculats a la Cultura.

El català es troba en un moment crucial de la seva història: El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible. Per aconseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població. És en aquest context que es proposa l’assoliment d’un Pacte Nacional per la Llengua.

Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català?  (aproximadament)

Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?

Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?

Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?

Resum de la reunió celebrada a l’Ateneu Barcelonès el dia 24 de maig

Sector culturalL’oferta és suficient?El consum es suficient? ValoracióReptesPropostes i mesures
Món editorialLa producció editorial en català és el 29%En els camps que hi ha oferta sí.

La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català		Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.Aconseguir manuals universitaris i còmics en catalàPotenciar l’edició de còmics en català, associats a videojocs o no, per a totes les edats (no només per a infants i joves)

Subvencionar l’edició de manuals universitaris en català en col·laboració estreta amb les universitats i les editorials que ja editen aquests manuals.
VídeojocsClarament noConsum declarat d’un 5%Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentalsQue la indústria catalana dels videojocs editi (també) en catalàAfegir la llengua catalana als vídeojocs que editen les plataformes

Subvencionar selectivament i amb transparència la indústria videogràfica catalana
TeatreBona oferta (60%) de teatre en català, excepte musicalsEl 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle teatral a CatalunyaEl talent artístic i tècnic en el món del teatre a Catalunya és notable i té una llarga tradició artísticaProgramar grans musicals en català

Interrelacionar tots els teatres municipals o privats per poder fer una programació compartida i diversa		Impulsar la creació d’una Companyia de Teatre Català de la Comèdia i una Companyia Nacional de Teatre Clàssic que serien una base formativa i professional d’aquest sector.

Editar sistemàticament totes les obres que s’exhibeixen a Catalunya en col·leccions populars

Potenciar una xarxa mixta pública i privada de teatres que permeti una programació que arribi a un públic molt més ampli a tot l’àmbit lingüístic (Països Catalans).

Crear una associació d’espectadors de teatre que potenciï la creació i el consum de teatre en català
Cinema en salesProducció de cinema en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcionsConsum de cinema en català altament deficitari.
 
Un 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català.

El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.		Hi ha un nivell tècnic i artístic acceptable (poc conegut) similar a altres comunitats europeesAugmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia en català

Produir almenys una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres cinematogràfics a l’any…

Potenciar una indústria cinematogràfica catalana		Traspassar totes les competències relatives al cinema (creació, producció, exhibició i consum) a la Generalitat de Catalunya i a partir d’aquí, impulsar una indústria catalana de cinema.
 
Fer un seguiment estret de la Llei de l’Audiovisual que permeti invertir en indústria cinematogràfica i ampliar qualitativament i quantitativa el teixit productiu
MúsicaAugment de discos en català
 
Increment de concerts de música en català		Caiguda en picat de la venda de discos

El 44% declara el català la llengua del darrer concert		La formació tècnica i artística musical és notable

Reunió anual 2021 d’inscrits a la Secció d’Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 29 de setembre  de 2021 a les 18 h a la sala Josep Maria de Sagarra.

Convoca: Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història.

A causa de les limitacions imposades per la Covid, fa gairebé dos anys que no ens havíem pogut reunir tots els socis i les sòcies inscrits a la Secció d’Història i ja va sent hora de tornar a la normalitat.

El dimecres 29 de setembre a les 18 h, tothom que estigui inscrit a la Secció d’Història podrà assistir a la reunió que tindrà lloc a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Serà una reunió en la que es presentarà l’equip de treball de la secció d’Història i ens donarem un temps per parlar del que hem fet, del que estem fent i del que ens agradaria fer en el futur.

Al Blog de la Secció d’Història https://historia.ateneubcn.cat/ trobareu tota la informació de les sessions de la Secció d’Història i la programació de la Tertúlia d’Amics de la Història. També hi trobareu un enllaç amb cadascuna de les sessions a You Tube Secció d’Història amb més de 80 vídeos

Us hi esperem.

Obres de referència de les sis sessions del primer semestre de 2021 de la Secció d’Història

Conferències realitzades durant el primer semestre de 2021