Procés participatiu: Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures”. Propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).
Sessió de proximitat: ATENEU BARCELONÈS
Data: Dimarts 24 de maig. Hora: 18.00 h. Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès.
Coordinador: Joan Solé Camardons, sociolingüista amb la participació de Jaume Comas, ponent de Teatre de l’Ateneu Barcelonès, Salvador Llopart, ponent de Cinema, i altres ateneistes vinculats a la Cultura.
El català es troba en un moment crucial de la seva història: El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible. Per aconseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població. És en aquest context que es proposa l’assoliment d’un Pacte Nacional per la Llengua.
Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català? (aproximadament)
Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?
Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?
Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?
Resum de la reunió celebrada a l’Ateneu Barcelonès el dia 24 de maig
Sector cultural
L’oferta és suficient?
El consum es suficient?
Valoració
Reptes
Propostes i mesures
Món editorial
La producció editorial en català és el 29%
En els camps que hi ha oferta sí.
La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català
Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.
Aconseguir manuals universitaris i còmics en català
Potenciar l’edició de còmics en català, associats a videojocs o no, per a totes les edats (no només per a infants i joves)
Subvencionar l’edició de manuals universitaris en català en col·laboració estreta amb les universitats i les editorials que ja editen aquests manuals.
Vídeojocs
Clarament no
Consum declarat d’un 5%
Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentals
Que la indústria catalana dels videojocs editi (també) en català
Afegir la llengua catalana als vídeojocs que editen les plataformes
Subvencionar selectivament i amb transparència la indústria videogràfica catalana
Teatre
Bona oferta (60%) de teatre en català, excepte musicals
El 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle teatral a Catalunya
El talent artístic i tècnic en el món del teatre a Catalunya és notable i té una llarga tradició artística
Programar grans musicals en català
Interrelacionar tots els teatres municipals o privats per poder fer una programació compartida i diversa
Impulsar la creació d’una Companyia de Teatre Català de la Comèdia i una Companyia Nacional de Teatre Clàssic que serien una base formativa i professional d’aquest sector.
Editar sistemàticament totes les obres que s’exhibeixen a Catalunya en col·leccions populars
Potenciar una xarxa mixta pública i privada de teatres que permeti una programació que arribi a un públic molt més ampli a tot l’àmbit lingüístic (Països Catalans).
Crear una associació d’espectadors de teatre que potenciï la creació i el consum de teatre en català
Cinema en sales
Producció de cinema en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcions
Consum de cinema en català altament deficitari.
Un 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català.
El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.
Hi ha un nivell tècnic i artístic acceptable (poc conegut) similar a altres comunitats europees
Augmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia en català
Produir almenys una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres cinematogràfics a l’any…
Potenciar una indústria cinematogràfica catalana
Traspassar totes les competències relatives al cinema (creació, producció, exhibició i consum) a la Generalitat de Catalunya i a partir d’aquí, impulsar una indústria catalana de cinema.
Fer un seguiment estret de la Llei de l’Audiovisual que permeti invertir en indústria cinematogràfica i ampliar qualitativament i quantitativa el teixit productiu
Música
Augment de discos en català
Increment de concerts de música en català
Caiguda en picat de la venda de discos
El 44% declara el català la llengua del darrer concert
La formació tècnica i artística musical és notable
Procés participatiu: Sessió presencial sobre “Llengua catalana i cultura: Reptes i mesures” en què debatrem propostes per augmentar l’oferta i el consum en català de les produccions culturals (món editorial, videojocs, música, teatre i cinema).
Data: Dimarts 24 de maig
Hora: 18.00 h
Lloc: Sala Sagarra, Ateneu Barcelonès
Organització: En el marc del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua que impulsa la Generalitat, l’Ateneu Barcelonès organitza aquesta sessió participativa.
Dinàmica de la sessió: El coordinador de la sessió informarà sobre les dades d’oferta i de consum en català en cadascun d’aquests àmbits culturals. A continuació en una dinàmica de grup, es debatran quins són els reptes principals de la llengua catalana en aquests cincs sectors culturals i es proposaran almenys una mesura per a cada indústria cultural destinada a augmentar-ne l’oferta i /o el consum.
Presenta i coordina: Joan Solé Camardons, soci de l’Ateneu i sociolingüista
Inscripció: Per participar-hi us podeu inscriure a info@ateneubcn.cat
L’ús global del català
Entre 2003 i 2018, l’ús del català va retrocedir, tant en termes percentuals com en termes absoluts de nombre de parlants. Aquest retrocés és complex i es produeix per diverses vies. Les pèrdues d’ús de català de les últimes dècades no tenen una explicació única. I res fa pensar que les dinàmiques poblacionals i econòmiques s’aturaran en un futur immediat. Per tant, la gestió de les esmentades dinàmiques esdevé el principal repte demolingüístic per al català a Catalunya.
Durant les dues darreres dècades, la població de llengua inicial catalana s’ha mantingut relativament estable en termes absoluts com a conseqüència, en bona part, de l’atracció de nous parlants. També ha crescut de manera constant el nombre de coneixedors del català, i d’usuaris que usen el català i altres llengües de manera combinada, gràcies sobretot al sistema escolar, a les relacions personals i a l’interès personal per la llengua. Amb tot, els augments dels coneixements i dels usos compartits han estat inferiors als moviments poblacionals, i això ha comportat una reducció de l’ús global de la llengua.
Oferta, consum, valoració, reptes i propostes
Oferta i consum: Quina és l’oferta en català de la producció cultural? Quin és el consum en català? (aproximadament)
Valoració: Es pot aconseguir un consum en tots els àmbits, proporcional almenys al 80 % de persones que declaren que saben parlar català?
Reptes: Quins objectius viables i la vegada transformadors es poden aconseguir en 5 anys?
Propostes i mesures: Quines propostes concretes per aconseguir els reptes es poden impulsar?
Indústria cultural
L’oferta és suficient?
El consum es suficient?
Valoració
Repte
Proposta
Món editorial
La producció editorial en català és el 29%
En els camps que hi ha oferta sí. La quarta part de la població major de 14 anys llegeix llibres (també) en català
Camps insuficients: còmic, manuals universitaris, manuals tècnics, etc.
Aconseguir manuals universitaris …
Vídeojocs
Clarament no
Consum declarat d’un 5%
Les polítiques d’estímul a la presència del català són fonamentals
Música
Augment de discos en català Més concerts en català
Caiguda en picat de la venda de discos El 44% declara el català la llengua del darrer concert
La formació musical és notable
Teatre
Bona oferta (60%) en català, excepte musicals
El 61 % declara el català la llengua del darrer espectacle
El talent artístic és notable
Programar grans musicals en català
–
Cinema en sales
Producció en català deficitària (quantitativament i qualitativa) fora d’excepcions
Consum altament deficitari. 2,3% d’espectadors de cinema en català, doblat o subtitulat en català. El consum creix quan l’oferta connecta amb el públic.
Augmentar l’oferta de doblatge, subtítols i producció pròpia Produir una pel·lícula excel·lent en cada un dels registres a l’any… Potenciar una indústria cinematogràfica
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Secció d’Història han preparat una llista bibliogràfica “Josep Fontana” en el marc de la conferència homenatge del dia 18 de novembre de 2021 “La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana”, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.
La llista conté les obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès:
Autor principal: Llibres; Diaris i revistes (25 + 1 = 26 obres)
Inclou les obres on Josep Fontana ha participat en la redacció d’un pròleg, introducció o presentació, així com estudis preliminars del tema a desenvolupar per l’autor del llibre. Ordenades per ordre alfabètic d’autor
Josep Fontana ha participat com a compilador dins d’un recull de temes amb altres autors, com a editor literari o com a traductor. Ordenades per ordre alfabètic d’autor
Gabriel, Pere ; Lluch, Ernest ; Molas, Joaquim ; Fontana, Josep ; Molas, Isidre ; Batllori, Miquel ; Giralt i Raventós, Emili ; Marfany, Joan Lluís ; Bohigas, Oriol ; Castellet, J. M. ; López Piñero, José María. Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1994. 9 volums.
Garrabou, Ramon ; García Sanz, Ángel ; Barciela López, Carlos Fernando ; Jiménez Blanco, José Ignacio ; Sanz Fernández, Jesús ; Fontana, Josep. Historia agraria de la España contemporánea. Barcelona: Crítica, 1985.
Vilar, Pierre ; Rauret, Anna M. ; Maluquer de Motes, Joan ; Termes, Josep; Salrach, Josep M. ; Batlle, Carme ; Sales, Núria ; Fontana, Josep ; Culla, Joan B.; Riquer i Permanyer, Borja de. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987. 10 volums.
Arxius de veu o videoconferències en les quals Josep Fontana ha participat com a ponent o com a comentarista. Els arxius de so es poden trobar digitalitzats, o bé, es poden consultar els materials auditius a la biblioteca. Tots els arxius sonors o visuals es troben a la secció “Arxiu de la Paraula” de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
Arxius sonors disponibles per a escoltar-se en línia a l’Arxiu de la Paraula
Fontana, Josep ; Jorba, Manuel ; Molas, Joaquim ; Ateneu Barcelonès ; Institució de les Lletres Catalanes . Bonaventura-Carles Aribau, 200 anys. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.
Arxius sonors disponibles en format casset o CD i, per tant, s’han de consultar a sala
Bassat, Luis ; Carreras i Puigdengolas, Josep M. ; Estapé, Fabià ; Foix, Lluís ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès. En memòria d’Ernest Lluch. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2001.
Dijous 18 de novembre a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la conferència: La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer. Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història
Dimecres 29 de setembre de 2021 a les 18 h a la sala Josep Maria de Sagarra.
Convoca: Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història.
A causa de les limitacions imposades per la Covid, fa gairebé dos anys que no ens havíem pogut reunir tots els socis i les sòcies inscrits a la Secció d’Història i ja va sent hora de tornar a la normalitat.
El dimecres 29 de setembre a les 18 h, tothom que estigui inscrit a la Secció d’Història podrà assistir a la reunió que tindrà lloc a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.
Serà una reunió en la que es presentarà l’equip de treball de la secció d’Història i ens donarem un temps per parlar del que hem fet, del que estem fent i del que ens agradaria fer en el futur.
Els dies 7 i 8 de juliol de 2021, tingueren lloc les Jornades 90 anys de la Segona República a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, organitzades pel Memorial Democràtic de Catalunya.
Jornades 90 anys de la Segona República organitzades pel Memorial Democràtic de Catalunya
Durant aquest any 2021 commemorem el 90è aniversari de la Segona República. Per tractar com es va desenvolupar a nivell polític, econòmic i social la Segona República, el Memorial Democràtic ha volgut organitzar unes jornades amb diversos especialistes en aquest període històric.
Aquestes jornades tenen com a objectiu tractar els principals esdeveniments que es produïren durant aquells anys, així com parlar dels avenços, les oposicions, els encerts i les mancances que es donaren a partir de l’abril de 1931.
Després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, dos dies després, el 14 d’abril, es va proclamar la República. El nou projecte republicà anava associat a canvis profunds en la política i la societat d’un país que, fins aquella data, havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció. Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa històrica que havia de portar millores socials, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, així com donar respostes a les reivindicacions d’autogovern catalanes.
Lloc: Ateneu Barcelonès · Carrer Canuda, 6 08002 Barcelona · Sala Oriol Bohigas
Col·labora: Ateneu Barcelonès.
Programa 7 de juliol
9.15 – 9.30 h. Inauguració de la Jornada
POLÍTICA INSTITUCIONAL
9.30-10.00 h. “El govern de la Generalitat de Catalunya”, Enric Pujol (UAB) 10.00-10.30 h. “Els governs de la Segona República: Una democràcia truncada”, María de los Ángeles Egido León (UNED)
AVENÇOS SOCIALS I APROFUNDIMENT DEMOCRÀTIC
10.30-11.00 h. “Divorci, matrimoni civil i avortament: normativa i configuració durant la Segona República”, Maria Jesús Espuny (UAB)
11.00-11.30 h. Descans
11.30-12.00 h. “1933, l’any del canvi: El primer cop que la dona va votar”, Josep Lluís Martín i Berbois (Memorial Democràtic) 12.00-12.30 h. “L’escola republicana”, Maria Feliu Torruella (UB) i Lorena Jiménez (Historiadora i professora de Secundària) 12.30-13.00 h. “La política sanitària de la Generalitat republicana”, Carles Hervàs (Doctor en Història i Medicina)
OPOSICIONS I CONTROVERSIES DEL PROJECTE REPUBLICÀ
13.00-13.30 h. “El moviment obrer i la República: el desafiament revisionista”, Chris Ealham (Sant Louis University, Madrid) 16.00-16.30 h. “La Llei de Contractes de Conreu i els Fets d’Octubre”, Daniel Vallès (UAB) 16.30-17.00 h. “La Segona República al món d’entreguerres”, Maximiliano Fuentes (UDG) 17.00-17.30 h. “Antifexisme i frontpopulisme durant la República”, Josep Puigsech (UAB)
Programa 8 de juliol
9.00 – 9.30 h. “Ordre públic i resistències al projecte republicà”, Manel Risques (UB)
CULTURA I ESPAIS DE SOCIABILITAT REPUBLICANA 9.30-10.00 h. “Moviments socials, associacionisme i quotidianitat”, Montserrat Duch (URV) 10.00-10.30 h. “El ressorgir de la cultura catalana”, Xavier Pla (UDG) 10.30-11.00 h. “La cultura republicana comparada amb l’europea, Antoni Martí Monterde (UB)
11.00-11.30 h. Descans
LA REPUBLICA AL TERRITORI 11.30-12.00 h. “Segona República a Barcelona” Manuel Pérez Nespereira (Doctor en Història) 12.00-12.30 h. “Segona República a Girona” Joaquim Nadal (UDG – ICRPC) 12.30-13.00 h. “Segona República a Tarragona”Jordi Piqué (Historiador i arxiver) 13.00-13.30 h. “Segona República a Lleida”Jaume Barrull (UDL)
Dijous 20 de maig de 2021 a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas, tingué lloc la taula rodona de la presentació del llibre: Quan el franquisme va perdre la universitat.El PSUC i el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966), amb la participació de Joan Clavera, Pere Gabriel, Andreu Mas-Colell i Pau Verrié, autors del llibre i antics militants del Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses.
Presenta: Josep Sauret, economista i membre de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.
Podeu veure el vídeo de la sessió aquí
Els anys seixanta el franquisme va perdre la universitat i ja no la va recuperar mai més
L’any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com «la Caputxinada». Era el resultat d’anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l’esperó per a l’establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l’oposició democràtica.
El PSUC sortia així de l’isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l’Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d’unitat de les forces democràtiques.
Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l’SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l’organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit.
El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic.
Autors
Joan Clavera (n. 1944).Doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de la UAB. Es va llicenciar a la UB. Des de 1971 va desenvolupar la seva activitat acadèmica a la que ara és la Facultat d’Economia i Empresa (UAB), de la qual va ser degà i director del Departament d’Economia Aplicada. Va ser un dels fundadors del Centre de Documentació Europea i també de l‘Institut d’Estudis Europeus, ambdós a la UAB.
Albert Corominas (n. 1943). Doctor enginyer industrial per la Universitat de Valladolid, llicenciat en Informàtica per la Politècnica de Madrid i catedràtic emèrit de la UPC. Va ser membre del Comitè Executiu del PSUC. A més de llibres i articles de caràcter acadèmic ha publicat treballs sobre temes polítics i contra la mercantilització i el menyspreu del coneixement.
Pere Gabriel (n. 1945). Historiador. Doctor en Ciències Econòmiques (1981) i professor d’història contemporània de la UAB a partir del curs 1974-1975. Catedràtic (1993) i ara emèrit i professor honorari. A la UAB ha ostentat diversos càrrecs de gestió i direcció acadèmica. La seva recerca s’ha centrat en la història social i política dels segles xix-xx, en el marc de la renovació historiogràfica derivada de la consideració cultural de la política obrera i popular.
Salvador Jové (n. 1942). L’any 1984 va encapçalar la llista del PSUC a les eleccions autonòmiques per Lleida. Del 1985 al 1989 va ser el responsable de la Comissió Agrària del PCE, i del 1989 al 1994, de l’àrea d’Economia d’IU. Diputat al Parlament Europeu (1994-2004), titular de les comissions d’Agricultura i de Pesca del seu grup i membre suplent de les d’Assumptes Econòmics i Monetaris i de Pressupostos.
Esteve Lamote de Grignon (n. 1943). Metge especialitzat en Epidemiologia i Salut Pública. Professor a diferents centres de la Universitat de Barcelona entre 1974 i 1983. Va ser cap del Servei Territorial de Promoció de la Salut a Lleida (1979-1981). Funcionari de l’Estat al servei de la Junta d’Andalusia des de 1983, ha exercit càrrecs relacionats amb programes de salut, epidemiologia, salut mental, docència i investigació.
Andreu Mas-Colell (n. 1944). Va cursar Ciències Econòmiques a la UB i es va doctorar a Minnesota. Va desenvolupar la seva carrera acadèmica a Berkeley, Harvard i, de nou a Barcelona, a la UPF (catedràtic d’Economia el 1996, des de 2015 emèrit). Va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d’Economia i Coneixement (2011–2015) de la Generalitat de Catalunya.
Pau Verrié (n. 1945). Enginyer Industrial per la UPC. Va ser membre del Comitè Central del PSUC (1973-1982). Ha dedicat la seva vida professional a la gestió en l’àmbit públic o parapúblic. Ha estat coordinador de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona, gerent de la UB, director d’Administració i Finances del COOB’92 i director general de l’IDEC-UPF (1993-2010).
Més informació
La Caputxinada, 50 anys, amb la participació de Joan Botam, Carme Trilla Bellart, Pau Verrié i Carles Santacana Torres, organitzat per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, 2016. Presenta: Joan Solé Camardons.
Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, 09/03/1966, Arxiu Nacional de Catalunya, FONS ANC1-131 / GUILLEM MARTÍNEZ (CAPUTXINADA)
Dimarts 26 Juny 2018 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès), tingué lloc la presentació del llibre de Josep EspunyesMón rural. Mots que es perden.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història
Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s’hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d’aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasol ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l’aixada… Una desaparició de velles formes de vida de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d’una part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en el seu darrer llibre: Món rural. Mots que es perden.
Foto: “Josep Espunyes a Peramola” de Feliu Sirvent
Una petita joia lingüística
El llibre de Josep Espunyes, és d’aquelles obres que pots obrir per qualsevol pàgina i abastar o abescar dotzenes de mots, mentre esperes que l‘amistançats’abilli o veus com qui hauria de vetllar pel teu bé s’acarnissa amb tuperquè l’amoles, perquè ets una andrònima i no et poden apariar. Si fossis un peça de roba encara et podrien aparracar i si fossis les calces de l’home et podrien apatracar. Però potser de xic et van assardonar i ara ets assencerat, mentre atalaies ben atricat el Roc de les Hores i estàs avesat a llevar-te d’hora.
A l’estiu, amb tantes hores de dia, has de fer un badall a mig matí i un altre a mitja tarda. Tu no ets un baldragues, ni un baliga-balaga, potserhavies fet de baner al bosc perquè no hi hagués robatoris. Sempre has estat barba-serrat i tu mateix te la barbeges, però no has tingut mai una basca, i casa teva no deu ser un batader, això sí, sovint t’ha pegat la baterola d’anar a dinar a Can Boix de Peramola, ni tampoc no fas befarotes als amics. Ni et feia res anar a birbar les tomaqueres de l’hort de la Font del Caner.
Ets persona bogal i bregada, a qui treballar no li espanta, i no sé si mai has cobrat una picossada, però saps quan una broma pot portar pedra. Només les serps et fan grivi i poques coses encara et fan gruar, sense semblar guillat. I sovint ens trobem de zup a zup a l’Ateneu.
Text de Joan Solé Camardons
Empobriment de la llengua, castellanització del català
Aquesta setmana llegia una entrevista de l’ACN a l’escriptor Quim Monzó. El flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes declarava, sense embuts, que la llengua catalana “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”. Monzó remarcava que sovint es fan servir “uns estereotips que vénen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà”. L’escriptor es mostrava molt crític amb la immersió lingüística: “és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària, hi ha moltes zones de l’àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema, per no parlar de casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà”.
No m’ha sorprès gens l’opinió de Quim Monzó, no són declaracions provocadores, en altres ocasions ja s’havia expressat en la mateixa línia i amb la mateixa claredat. Recordo que ara fa uns anys, el 2009, Monzó ja denunciava l’empobriment de la cultura i la llengua del país, en un esmorzar de premsa organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol per analitzar l’estat de la cultura catalana. En aquella ocasió, Quim Monzó i l’expresident Jordi Pujol, coincidien i es mostraven molt crítics amb la situació de la llengua. Monzó va arribar a afirmar que “el país s’enfonsa”, que “el català s’està convertint en un dialecte del castellà, amb el suport dels mitjans de comunicació” i que moltes edicions digitals “fan vomitar” i s’expressen en un català “que fa feredat”.
Les opinions de Quim Monzó, m’han fet pensar en Josep Espunyes i la seva insubornable defensa del català i del seu ús social. L’any 2010, el poeta i escriptor peramolí publicava un article a la revista Llengua Nacional amb el títol “La castellanització del català”. Espunyes afirmava que “veure com el català s’afebleix i s’aperdura em preocupa i em dol, però aquí no hi ha més cera que la que crema: com més va, més castellanitzat el fem, tant col·loquialment com literàriament”. En aquell article, Espunyes també es mostrava molt crític amb els mitjans de comunicació de massa que haurien de divulgar un català ben correcte i que, en canvi, ens el transmeten fortament contaminat. “Avui sentim, a la ràdio i a la televisió, al carrer, com el català que s’hi parla es va quedant sense pronoms febles. I, de retruc, veiem com el català escrit comença a patir del mateix mal”. Recula ampolla i avança botella, recula got i avança vas, recula aresta i avança espina, recula mancar i avança faltar …
Josep Espunyes i Esteve, poeta, narrador i ateneista.
Peramola, Alt Urgell, 2 de gener de 1942
La seva obra reflecteix l’enfrontament d’un món obrer i rural amb un altre d’urbà i intel·lectual. Els seus llibres de poemes exploren aquest contrast Temps de manobre. De l’evangeli segons sant Lluc (1977), Cendra a l’abast. Viatge al record (1979), Notes mínimes d’un paisatge (1988), La quarteta informal (1988), Pa d’àngel (1991, premi Les Talúries 1990), Alt Urgell, plany i passió (1996) i Racó de calaix (1999).
Ha publicat, també, les novel·les Terrosset de sucre candi (1983), Un matí a Albastesa (1984), En Calçons (1985), Hora foscant a la ribera (1991) i Del passat en el present (1995), i els treballs de recerca històrica Baronia i municipi de Peramola (1995), Segrada. Motarrots i llegendes de l’Alt Urgell (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000), Trabucs i pedrenyals. Aproximació al bandolerisme de l’Alt Urgell (2002), Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes (2008, juntament amb Jordi Pasques), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), Masos i capmasos de la baronia de Peramola. Segles XVI, XVII i XVIII (2010), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011) i Peramolins amb nom (2011).
Dilluns 9 d’octubre de 2017 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la tertúlia d’Amics de la Història: “La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme“.
Hi intervingueren: Jordi Casassas, autor del llibre i historiador, Josep Sanmartí, ateneista i creador del Blog “Perles negres, perles blanques” . Coordinen el debat Joan Solé Camardons i Carme Llobet d’Amics de la Història.
La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra.
El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l’esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i “proletària” de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme.
Així doncs, el temps del noucentisme s’allarga des de les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.
Dimecres dia 4 de maig de 2016 a les 19 h a la sala Sagarra tingué lloc la reunió anual de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, amb l’ordre del dia següent:
Balanç de les activitats de la Secció d’Història i de les tertúlies “Amics de la Història” 2015-2016
Recollida de noves propostes d’activitats de la Secció i de noves formes d’organització (temes, conferències, debats i tertúlies)
Avançament del programa d’activitats de la Secció d’Història 2016-2017.
Altres temes (com millorar la participació dels ateneistes, el blog de la Secció, etc.)
Esperem la vostra assistència i participació a la reunió anual.
Presentació del ponent i de tots els socis assistents a la sessió
Joan Solé informa sobre el calendari d’activitats del primer quadrimestre 2015 de la Secció Història. La propera sessió serà el 12 de febrer a les 19h “L’alternativa federal del carlisme a Espanya. Carlos hugo versus Juan Carlos I
S’adjunta el programa del proper quadrimestre 2015: 12 febrer, 3, 4, 17 de març i 7 i 28 d’abril.
Es recullen diverses aportacions i suggeriments dels socis:
Sobre la guerra civil fóra de Catalunya: “és poc coneguda” pel que fa a la resta de l’estat.
Sobre la repressió durant la guerra a la reraguàrdia
Sobre la maçoneria.
Sobre el moviment ateneista al conjunt de Catalunya com a expresssió d’un moviment popular. En Jordi Casassas president de l’Ateneu ha escrit sobre el tema.
Sobre els propis ateneistes. Convindria recollir tota la seva experiència i saviesa. Possible contacte amb Pere Baltà. S’informa sobre les dificultats econòmiques per enregistrar tota la història oral dels ateneistes.
Sobre la història de la música. Caldria coordinar-se amb la Secció de Música de l’Ateneu. Zarha Lozano farà arribar una proposta.
Sobre l‘autocrítica de la historiografia catalana. Possibles dificultats tècniques. Si que es podria fer un debat amb historiadors del propi Ateneu i altres. Joan Solé demana si Enric Cirici ho pot traslladar a la junta o a diferents historiadors de la Junta de l’Ateneu.
Sobre El llibre “Sàpiens una història de la humanitat”. Ferran Cortés lliura un resum del llibre al ponent. Possible seminari de lectura?
Acords presos:
Es forma un equip de treball de la secció d’Història de l’AB format per: Oriol Catalán (Blog), Carme Llobet, Maria Mestre, Maria del Pilar Moya i Zahra Lozano que es trobarà el proper dia 2 de febrer a les 17 al bar jardí de l’AB. Queda oberta a nous voluntaris amb ganes i temps per coordinar les activitats de la secció d’Història.
L’equip de treball prepararà una proposta amb les formulacions dels socis i altres de noves per a la propera reunió general.
Es convoca una nova reunió general de socis de la secció d’història el dia 28 d’abril a les 17 h. Es recorda que el mateix dia a les 19 h hi ha la darrera sessió del Cicle de conferències “L’endemà del 1714”.
Nota final:
Es recorda als socis que poden fer arribar els suggeriments i les propostes genèriques o detallades al ponent amb el benentès que l’equip de treball de la secció el debatrà i l’estudiarà sense que això suposi un compromís en ferm.
Salutacions
Joan Solé Camardons
Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès
Secció d'Història 