Bibliografia “Josep Fontana” a l’Ateneu Barcelonès

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb la Secció d’Història han preparat una llista bibliogràfica “Josep Fontana” en el marc de la conferència homenatge del dia 18 de novembre de 2021 “La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana”, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer.

La llista conté les obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès:

  1. Autor principal: Llibres; Diaris i revistes (25 + 1 = 26 obres)
  2. Prologuista (40 obres)
  3. Compilador, editor literari; Traductor (8 + 1 = 9 obres)
  4. Orador (conferències a l’Ateneu Barcelonès: 8 enregistraments)

En total, són 83 obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que de ben segur no són totes les obres en què intervingué Josep Fontana.

AUTOR PRINCIPAL

Obres en les quals Josep Fontana és l’autor principal dels llibres o dels articles de revistes i diaris. Ordenades per ordre alfabètic per títol.

Fontana, Josep. Aribau i la indústria cotonera a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1963. [No disponible per a consulta]

Fontana, Josep. Aturar el temps: la segona restauració espanyola 1823-1834. Barcelona: Crítica, 2005.

Fontana, Josep. Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX. Barcelona: Ariel, 1975.

Fontana, Josep. Capitalisme i democràcia , 1725-1848 : com va començar aquest engany. Barcelona: Edicions 62, 2019.

Fontana, Josep ; Termes, Josep. Catalunya i Espanya al segle XIX. Barcelona: Columna, 1987.

Fontana, Josep. La construcció de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona: Base, 2005.

Fontana, Josep. La Crisis del antiguo régimen 1808-1833. Barcelona: Crítica, 1979.

Fontana, Josep. La crisi com a triomf del capitalisme : anàlisi del passat i perspectives marxistes. València: Edicions 3i4, 2018.

Fontana, Josep. De en medio del tiempo : la segunda restauración española, 1823 – 1834. Barcelona: Crítica, 2006.

Fontana, Josep. El Futuro es un país extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Fontana, Josep. La formació d’una identitat: una història de Catalunya. Vic: Eumo, 2014.

Fontana, Josep. La Guerra del Francès : 1808-1814. Barcelona: Pòrtic, 2008.

Fontana, Josep. Historia: análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Crítica, 1982.

Fontana, Josep. La Historia después del fin de la historia : reflexiones acerca de la situación actual de la ciència histórica. Barcelona: Crítica, 1992.

Fontana, Josep ; Ruiz Torres, Pedro ; Villares, Ramón. Historia de España.  Barcelona: Crítica/Marcial Pons, 2007. 12 volums .    

Fontana, Josep ; Aubet, M. Eugènia ; Valdeón Baruque, Julio ; Tenenti, Alberto ; Bahamonde Magro, Ángel ; Ruiz Torres, Pedro ; Plácido, Domingo ; Yun Casalilla, Bartolomé ; Fernández de Pinedo, Emiliano ; Pastor de Togneri, Reyna ; Borao, José Eugenio ; Ucelay Da Cal, Enric ; Veiga, Francisco. Història Universal Planeta. Barcelona: Planeta, 1991. 12 volums.

Fontana, Josep. Introducció a l’estudi de la història. Barcelona: Crítica, 1997.

Fontana, Josep. La Invasió napoleònica. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1981 .

Fontana, Josep. L’Ofici d’historiador. Girona: Documenta Universitaria, 2010.

Fontana, Josep. Por el bien del imperio: una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente, 2011.

Fontana, Josep. La Quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820. Barcelona: Crítica, 2001.

Fontana, Josep. La Revolució liberal a Catalunya. Vic: Pagès/Eumo, 2003.

Fontana, Josep. La Revolució de 1820 a Catalunya. Terrassa: Rafael Dalmau, 1961.

Fontana, Josep. El siglo de la revolución : una historia del mundo desde 1914. Barcelona: Crítica, 2017.

Fontana, Josep. Sobre la història i els seus usos públics. València: Universitat de València, 2018.

Revistes ; diaris

Delgado, Josep M. ; Fontana, Josep. El Comerç entre Catalunya i Amèrica (segles XVIII i XIX). Barcelona: L’Avenç, 1986.

PROLOGUISTA

Inclou les obres on Josep Fontana ha participat en la redacció d’un pròleg, introducció o presentació, així com estudis preliminars del tema a desenvolupar per l’autor del llibre. Ordenades per ordre alfabètic d’autor

Andrade Blanco, Juan Antonio. El PCE y el PSOE en la transición. Madrid: Siglo XXI España, 2015.

Arnabat i Mata, Ramon. La Revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya. Vic: Eumo/Universitat de Vic, 2001.

Arnabat i Mata, Ramon. Visca el rei la religió! La primera guerra civil de Catalunya contemporània (1820-1823). Lleida: Pagès, 2006.

Aymes, Jean-René. España y la Revolución Francesa. Barcelona: Crítica, 1989.

Batalla, Xavier. El mundo es una idea: Crónicas sobre la guerra y la paz. Barcelona: RBA, 2015.

Berg, Maxine. La Era de las manufactures, 1700 – 1820: una nueva historia de la revolución industrial británica. Barcelona: Crítica, 1987.

Capmany, Antoni de. Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política y militar. Barcelona: Alta Fulla, 1988.

Capmany, Antoni de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la Antigua ciudad de Barcelona. Barcelona: Alta Fulla, 2001.

Castells, Irene. La Utopía insurreccional del liberalismo: Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa. Barcelona: Crítica, 1989.

Claret i Miranda, Jaume. El Atroz desmoche : la destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936 – 1945. Barcelona: Crítica, 2006.

Cheyne, George J. G. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 1971 .

Cheyne, George J. G ; Fernández Clemente, Eloy. Joaquín Costa, el gran desconocido: esbozo biográfico. Barcelona: Ariel, 2011.

Childe, Gordon V. Qué sucedió en la historia. Barcelona : Crítica, 2002.

Davidson, Neil. Transformar el mundo: Revoluciones burguesas y revolución social. Barcelona: Pasado & Presente, 2013.

Delgado, Josep M. Dinámicas imperiales 1650-1796 : España, América y Europa en el cambio institucional del sistema colonial español. Barcelona: Bellaterra, 2007.

Figuerola, Jordi. El Bisbe Morgades i la formació de l’església catalana contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994.

Florensa i Soler, Núria. Pere Aldavert: l’home, el periodista i el polític catalanista. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

Franquet, Rosa. Història de la radiodifusió a Catalunya : del naixement al franquisme. Barcelona: Edicions 62, 1986.

Fuster Sobrepere, Joan. Barcelona i l’Estat centralista : indústria i política a la dècada moderada (1843-1854). Vic: Eumo, 2006.

García Rovira, Anna M. La revolució liberal a Espanya i les classes populars 1832-1835. Vic: Eumo, 1989.

Hobsbawm, E. J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Crítica, 2000.

Jaurès, Jean. Causas de la revolución francesa. Barcelona: Crítica, 1979.

Jiménez Villarejo, Carlos ; Doñate Martín, Antonio. Jueces, pero parciales : la pervivencia del franquismo en el poder judicial. Barcelona: Pasado & Presente, 2012.

Linebaugh, Peter ; Rediker, Marcus. La hidra de la revolución: marineros, esclavos y campesinos en la historia oculta del Atlántico. Barcelona : Crítica, 2005.

López Esteve, Manel. Els Fets d’octubre de 1934 a Catalunya. Barcelona: Base, 2013.

Lublinskaya, Aleksandra D. La crisis del siglo XVII y la Sociedad del absolutismo. Barcelona: Crítica, 1979.

Marsal, Joan F. La Nació com a problema: tesis sobre el cas català. Barcelona : Edicions 62, 1979.

Molinero, Carme. Una inmensa prisión: los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona: Crítica, 2003.

Monjo, Anna. Militants: la participació i democràcia de la CNT als anys trenta. Barcelona : Laertes, 2003.

Pérez de la Riva, Juan. Para la historia de las gentes sin historia. Barcelona : Ariel, 1976.

Pascual i Domènech, Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX : formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Crítica, 1990.

Pich i Mitjana, Josep. Almirall i el Diari Català (1879-1881): l’inici del projecte políticoideològic del catalanisme progressista. Barcelona: Institut d’Història Jaume Vicenç Vives /Eumo, 2003.

Pontón, Gonzalo. La lucha por la desigualdad : una historia del mundo occidental en el siglo XVIII. Barcelona: Pasado & Presente, 2016.

Ramisa i Verdaguer, Maties. El Baró de Savassona a València. “Separata de: Josep Fontana: Història i projecte social”. Barcelona: Crítica, 2004.

Risques, Manel. El Govern Civil de Barcelona al segle XIX. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.

Salomon, Noël. La vida rural castellana en tiempos de Felipe II. Barcelona : Planeta, 1973. [No disponible per a consulta]

Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista : Barcelona 1800 – 1854. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Thompson, E. P. La Formación de la clase obrera en Inglaterra. Barcelona: Crítica, 1989.

Vallverdú i Martí, Robert. El Tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya, 1872-1876. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Vilar, Pierre. Espanya i Catalunya: introducció a “Catalunya dins l’Espanya moderna. Barcelona: RBA, 2013.

COMPILADOR I EDITOR LITERARI

Josep Fontana ha participat com a compilador dins d’un recull de temes amb altres autors, com a editor literari o com a traductor. Ordenades per ordre alfabètic d’autor

Anes, Gonzalo. La economía española al final del Antiguo Régimen. Banco de España: Alianza, 1982 . 4 volums.

Bunge, Mario. ¿Tiene porvenir el socialismo?. Buenos Aires: Gedisa, 2015

Fontana, Josep. República, memòria històrica, valors de futur. Barcelona: CCOO del Barcelonès, 2006.

Gabriel, Pere ; Lluch, Ernest ; Molas, Joaquim ; Fontana, Josep ; Molas, Isidre ; Batllori, Miquel ; Giralt i Raventós, Emili ; Marfany, Joan Lluís ; Bohigas, Oriol ; Castellet, J. M. ; López Piñero, José María. Història de la cultura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1994. 9 volums.

Garrabou, Ramon ; García Sanz, Ángel ; Barciela López, Carlos Fernando ; Jiménez Blanco, José Ignacio ; Sanz Fernández, Jesús ; Fontana, Josep. Historia agraria de la España contemporánea. Barcelona: Crítica, 1985.

Vilar, Pierre ; Rauret, Anna M. ; Maluquer de Motes, Joan ; Termes, Josep; Salrach, Josep M. ; Batlle, Carme ; Sales, Núria ; Fontana, Josep ; Culla, Joan B.; Riquer i Permanyer, Borja de. Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1987. 10 volums.

Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Josep Fontana, historia y proyecto social: Jornadas de Debate del Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Barcelona: Crítica, 2004.

Traductor

Gerschenkron, Alexander. Atraso económico e industrialización. Barcelona: Ariel, 1973.

ORADOR

Arxius de veu o videoconferències en les quals Josep Fontana ha participat com a ponent o com a comentarista. Els arxius de so es poden trobar digitalitzats, o bé, es poden consultar els materials auditius a la biblioteca. Tots els arxius sonors o visuals es troben a la secció “Arxiu de la Paraula” de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Arxius sonors disponibles per a escoltar-se en línia a l’Arxiu de la Paraula

Fontana, Josep ; Jorba, Manuel ; Molas, Joaquim ; Ateneu Barcelonès ; Institució de les Lletres Catalanes . Bonaventura-Carles Aribau, 200 anys. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Arxius sonors disponibles en format casset o CD i, per tant, s’han de consultar a sala

Bassat, Luis ; Carreras i Puigdengolas, Josep M. ; Estapé, Fabià ; Foix, Lluís ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès. En memòria d’Ernest Lluch. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2001.

Fontana, Josep ; Izquierdo Brichs, Ferran ; Jamal, Salah ; Roure, Joan ; Ateneu Barcelonès. 40 anys de resistència palestina contra l’ocupació militar israeliana (1967-2007). Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2007.

Fontana, Josep.  Ernest Lluch i la renovació de la història a Catalunya. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2003 .

Fontana Bertan, Josep Maria ; Cabana, Francesc ; Fontana, Josep ; Pi de Cabanyes, Oriol ; Ateneu Barcelonès.  Joan Prim i Prats 1814-Madrid, 1870 : un crim que modificà la historia. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2011 .

Fontana, Josep ; Caminal i Badia, Miquel ; Candel, Miguel ; Castany i Magraner, Bernat ; Ateneu Barcelonès.  Per la República : la República de l’11 de febrer de 1873. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2005 .

Roig, Joan ; Jackson, Gabriel; Izard, Miquel ; Fontana, Josep ; Ateneu Barcelonès ; Raices Solidarias.  Història, passat i decret d’humanitats. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1998.

Materials visuals

Fontana, Josep ; Abelló i Güell, Teresa ; Casassas Ymbert, Jordi ; Colomines i Companys, Agustí ; Ateneu Barcelonès. Homenatge de l’Ateneu Barcelonès a Josep Termes. Barcelona: Ateneu Barcelonès, 2015 .

Més informació d’actes organitzats per Amics de la Història

També podeu veure el contingut de tres tertúlies sobre llibres de Josep Fontana organitzades per Amics de la Història:

La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Tertúlia d’Amics de la Història, 16 de novembre 2015

El millor homenatge és llegir els seus llibres, Tertúlia d’Amics de la Història sobre Josep Fontana, 22 d’octubre de 2018

L’ofici d’historiador i Por el bien del imperio. Tertúlia d’Amics de la Història sobre dos llibres de Josep Fontana, 5 febrer 2019

Dijous 18 de novembre a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la conferència: La Història: pal de paller de la cultura cívica i democràtica. Un homenatge a Josep Fontana, amb la participació de Gonzalo Pontón, Anna Sallés i Borja de Riquer. Presenta: Narcís Argemí, ponent de la secció d’Història

Reunió anual 2021 d’inscrits a la Secció d’Història

Dimecres 29 de setembre  de 2021 a les 18 h a la sala Josep Maria de Sagarra.

Convoca: Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història.

A causa de les limitacions imposades per la Covid, fa gairebé dos anys que no ens havíem pogut reunir tots els socis i les sòcies inscrits a la Secció d’Història i ja va sent hora de tornar a la normalitat.

El dimecres 29 de setembre a les 18 h, tothom que estigui inscrit a la Secció d’Història podrà assistir a la reunió que tindrà lloc a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Serà una reunió en la que es presentarà l’equip de treball de la secció d’Història i ens donarem un temps per parlar del que hem fet, del que estem fent i del que ens agradaria fer en el futur.

Al Blog de la Secció d’Història https://historia.ateneubcn.cat/ trobareu tota la informació de les sessions de la Secció d’Història i la programació de la Tertúlia d’Amics de la Història. També hi trobareu un enllaç amb cadascuna de les sessions a You Tube Secció d’Història amb més de 80 vídeos

Us hi esperem.

Conferències realitzades durant el primer semestre de 2021

Jornades 90 anys de la Segona República. Memorial Democràtic de Catalunya

Els dies 7 i 8 de juliol de 2021, tingueren lloc les Jornades 90 anys de la Segona República a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, organitzades pel Memorial Democràtic de Catalunya.

Inscripció: Formulari d’inscripció (aforament limitat)

Jornades 90 anys de la Segona República organitzades pel Memorial Democràtic de Catalunya

Durant aquest any 2021 commemorem el 90è aniversari de la Segona República. Per tractar com es va desenvolupar a nivell polític, econòmic i social la Segona República, el Memorial  Democràtic ha volgut organitzar unes jornades amb diversos especialistes en aquest període històric.

Aquestes jornades tenen com a objectiu tractar els principals esdeveniments que es produïren durant aquells anys, així com parlar dels avenços, les oposicions, els encerts i les mancances que es donaren a partir de l’abril de 1931.

Després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, dos dies després, el 14 d’abril, es va proclamar la República. El nou projecte republicà anava associat a canvis profunds en la política i la societat d’un país que, fins aquella data, havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció. Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa històrica que havia de portar millores socials, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, així com donar respostes a les reivindicacions d’autogovern catalanes.

Lloc: Ateneu Barcelonès · Carrer Canuda, 6 08002 Barcelona · Sala Oriol Bohigas

Col·labora: Ateneu Barcelonès.

Programa 7 de juliol

9.15 – 9.30 h. Inauguració de la Jornada

POLÍTICA INSTITUCIONAL

9.30-10.00 h. “El govern de la Generalitat de Catalunya”, Enric Pujol (UAB)
10.00-10.30 h. “Els governs de la Segona República: Una democràcia truncada”, María de los Ángeles Egido León (UNED)

AVENÇOS SOCIALS I APROFUNDIMENT DEMOCRÀTIC

10.30-11.00 h. “Divorci, matrimoni civil i avortament: normativa i configuració durant la Segona República”, Maria Jesús Espuny (UAB)

11.00-11.30 h. Descans

11.30-12.00 h. “1933, l’any del canvi: El primer cop que la dona va votar”, Josep Lluís Martín i Berbois (Memorial Democràtic)
12.00-12.30 h. “L’escola republicana”, Maria Feliu Torruella (UB) i Lorena Jiménez (Historiadora i professora de Secundària)
12.30-13.00 h. “La política sanitària de la Generalitat republicana”, Carles Hervàs (Doctor en Història i Medicina)

OPOSICIONS I CONTROVERSIES DEL PROJECTE REPUBLICÀ

13.00-13.30 h. “El moviment obrer i la República: el desafiament revisionista”, Chris Ealham (Sant Louis University, Madrid)
16.00-16.30 h. “La Llei de Contractes de Conreu i els Fets d’Octubre”, Daniel Vallès (UAB)
16.30-17.00 h. “La Segona República al món d’entreguerres”, Maximiliano Fuentes (UDG)
17.00-17.30 h. “Antifexisme i frontpopulisme durant la República”, Josep Puigsech (UAB)

Programa 8 de juliol

9.00 – 9.30 h. “Ordre públic i resistències al projecte republicà”, Manel Risques (UB)

CULTURA I ESPAIS DE SOCIABILITAT REPUBLICANA
9.30-10.00 h. “Moviments socials, associacionisme i quotidianitat”, Montserrat Duch (URV)
10.00-10.30 h. “El ressorgir de la cultura catalana”, Xavier Pla (UDG)
10.30-11.00 h. “La cultura republicana comparada amb l’europea, Antoni Martí Monterde (UB)

11.00-11.30 h. Descans

LA REPUBLICA AL TERRITORI
11.30-12.00 h. “Segona República a Barcelona” Manuel Pérez Nespereira (Doctor en Història)
12.00-12.30 h. “Segona República a Girona” Joaquim Nadal (UDG – ICRPC)
12.30-13.00 h. “Segona República a Tarragona”Jordi Piqué (Historiador i arxiver)
13.00-13.30 h. “Segona República a Lleida”Jaume Barrull (UDL)

13.30-13.45 h. Cloenda

La Caputxinada, la revolta dels estudiants catalans. Quan el franquisme va perdre la universitat

Dijous 20 de maig de 2021 a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas, tingué lloc la taula rodona de la presentació del llibre: Quan el franquisme va perdre la universitat. El PSUC i el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966), amb la participació de Joan Clavera, Pere Gabriel, Andreu Mas-Colell i Pau Verrié, autors del llibre i antics militants del Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses.

Presenta: Josep Sauret, economista i membre de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Podeu veure el vídeo de la sessió aquí

Els anys seixanta el franquisme va perdre la universitat i ja no la va recuperar mai més

L’any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com «la Caputxinada». Era el resultat d’anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l’esperó per a l’establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l’oposició democràtica.

El PSUC sortia així de l’isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l’Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d’unitat de les forces democràtiques.

Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l’SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l’organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit.

El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic.

Autors

Joan Clavera (n. 1944).Doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de la UAB. Es va llicenciar a la UB. Des de 1971 va desenvolupar la seva activitat acadèmica a la que ara és la Facultat d’Economia i Empresa (UAB), de la qual va ser degà i director del Departament d’Economia Aplicada. Va ser un dels fundadors del Centre de Documentació Europea i també de l‘Institut d’Estudis Europeus, ambdós a la UAB.

Albert Corominas (n. 1943). Doctor enginyer industrial per la Universitat de Valladolid, llicenciat en Informàtica per la Politècnica de Madrid i catedràtic emèrit de la UPC. Va ser membre del Comitè Executiu del PSUC. A més de llibres i articles de caràcter acadèmic ha publicat treballs sobre temes polítics i contra la mercantilització i el menyspreu del coneixement.

Pere Gabriel (n. 1945). Historiador. Doctor en Ciències Econòmiques (1981) i professor d’història contemporània de la UAB a partir del curs 1974-1975. Catedràtic (1993) i ara emèrit i professor honorari. A la UAB ha ostentat diversos càrrecs de gestió i direcció acadèmica. La seva recerca s’ha centrat en la història social i política dels segles xix-xx, en el marc de la renovació historiogràfica derivada de la consideració cultural de la política obrera i popular.

Salvador Jové (n. 1942). L’any 1984 va encapçalar la llista del PSUC a les eleccions autonòmiques per Lleida. Del 1985 al 1989 va ser el responsable de la Comissió Agrària del PCE,  i del 1989 al 1994, de l’àrea d’Economia d’IU. Diputat al Parlament Europeu (1994-2004), titular de les comissions d’Agricultura i de Pesca del seu grup i membre suplent de les d’Assumptes Econòmics i Monetaris i de Pressupostos.

Esteve Lamote de Grignon (n. 1943). Metge especialitzat en Epidemiologia i Salut Pública. Professor a diferents centres de la Universitat de Barcelona entre 1974 i 1983. Va ser cap del Servei Territorial de Promoció de la Salut a Lleida (1979-1981). Funcionari de l’Estat al servei de la Junta d’Andalusia des de 1983, ha exercit càrrecs relacionats amb programes de salut, epidemiologia, salut mental, docència i investigació.

Andreu Mas-Colell (n. 1944). Va cursar Ciències Econòmiques a la UB i es va doctorar a Minnesota. Va desenvolupar la seva carrera acadèmica a Berkeley, Harvard i, de nou a Barcelona, a la UPF (catedràtic d’Economia el 1996, des de 2015 emèrit). Va ser conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d’Economia i Coneixement (2011–2015) de la Generalitat de Catalunya.

Pau Verrié (n. 1945). Enginyer Industrial per la UPC. Va ser membre del Comitè Central del PSUC (1973-1982). Ha dedicat la seva vida professional a la gestió en l’àmbit públic o parapúblic. Ha estat coordinador de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona, gerent de la UB, director d’Administració i Finances del COOB’92 i director general de l’IDEC-UPF (1993-2010).

Més informació

La Caputxinada, 50 anys, amb la participació de Joan Botam, Carme Trilla Bellart, Pau Verrié i Carles Santacana Torres, organitzat per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, 2016. Presenta: Joan Solé Camardons.

“El franquisme va perdre la batalla de la universitat” Entrevista a Borja de Riquer, entrevistat per Jordi Vives Faig a la revista AB Origine, 2 d’abril de 2016

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (I), article de Jordi Vives Faig a la revista AB Origine, 9 de març de 2016

El moviment estudiantil, la lluita contra el franquisme i La Caputxinada (II) article de Jordi Vives Faig a la revista AB Origine, 13 de març de 2016

En el cinquantenari de la Caputxinada, un nou debat sobre la transició, article de Gustau Nerín a El Nacional,9 de març de 2016.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és assemblea-constituent-del-seub-al-convent-dels-pares-caputxins-de-sarria-marc-de-1966.png
Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Pares Caputxins de Sarrià, 09/03/1966, Arxiu Nacional de Catalunya, FONS ANC1-131 / GUILLEM MARTÍNEZ (CAPUTXINADA)

“Món rural. Mots que es perden” Presentació del llibre de Josep Espunyes

Dimarts 26 Juny 2018 a les 19:00 – 20:30 a la sala Sagarra (Ateneu Barcelonès), tingué lloc la presentació del llibre de Josep Espunyes Món rural. Mots que es perden.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història

Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s’hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d’aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasol ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l’aixada… Una desaparició de velles formes de vida de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d’una part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en el seu darrer llibre: Món rural. Mots que es perden.

Espunyes_Peramola

Foto: “Josep Espunyes a Peramola” de Feliu Sirvent

Una petita joia lingüística

El llibre de Josep Espunyes, és d’aquelles obres que pots obrir per qualsevol pàgina i abastar o abescar  dotzenes de mots, mentre esperes que l‘amistançat s’abilli o veus com qui hauria de vetllar pel teu bé s’acarnissa amb tu perquè l’amoles, perquè ets una andrònima i no et poden apariar. Si fossis un peça de roba encara et podrien aparracar i si fossis les calces de l’home et podrien apatracar. Però potser de xic et van assardonar i ara ets assencerat, mentre atalaies ben atricat el Roc de les Hores i estàs avesat a llevar-te d’hora.

A l’estiu, amb tantes hores de dia, has de fer un badall a mig matí i un altre a mitja tarda. Tu no ets un baldragues, ni un baliga-balaga, potser havies fet de baner al bosc perquè no hi hagués robatoris. Sempre has estat barba-serrat i tu mateix te la barbeges, però no has tingut mai una basca, i casa teva no deu ser un batader, això sí, sovint t’ha pegat la baterola d’anar a dinar a Can Boix de Peramola, ni tampoc no fas befarotes als amics. Ni et feia res anar a birbar les tomaqueres de l’hort de la Font del Caner.

Ets persona bogal i bregada, a qui treballar no li espanta, i no sé si mai has cobrat una picossada, però saps quan una broma pot portar pedra. Només les serps et fan grivi i poques coses encara et fan gruar,  sense semblar guillat. I sovint ens trobem de zup a zup a l’Ateneu.

Text de Joan Solé Camardons

Empobriment de la llengua, castellanització del català

Vegeu l’article de Feliu Sirvent a Viure als Pirineus 18/04/2018

Aquesta setmana llegia una entrevista de l’ACN a l’escriptor Quim Monzó. El flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes declarava, sense embuts, que la llengua catalana “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”. Monzó remarcava que sovint es fan servir “uns estereotips que vénen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà”. L’escriptor es mostrava molt crític amb la immersió lingüística: “és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària, hi ha moltes zones de l’àrea metropolitana, Barcelona inclosa, on les classes es fan en castellà i sense cap problema, per no parlar de casos de gent que havia de fer classes de català i les feia en castellà”.

No m’ha sorprès gens l’opinió de Quim Monzó, no són declaracions provocadores, en altres ocasions ja s’havia expressat en la mateixa línia i amb la mateixa claredat. Recordo que ara fa uns anys, el 2009, Monzó ja denunciava l’empobriment de la cultura i la llengua del país, en un esmorzar de premsa organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol per analitzar l’estat de la cultura catalana. En aquella ocasió, Quim Monzó i l’expresident Jordi Pujol, coincidien i es mostraven molt crítics amb la situació de la llengua. Monzó va arribar a afirmar que “el país s’enfonsa”, que “el català s’està convertint en un dialecte del castellà, amb el suport dels mitjans de comunicació” i que moltes edicions digitals “fan vomitar” i s’expressen en un català “que fa feredat”.

Les opinions de Quim Monzó, m’han fet pensar en Josep Espunyes i la seva insubornable defensa del català i del seu ús social. L’any 2010, el poeta i escriptor peramolí publicava un article a la revista Llengua Nacional amb el títol “La castellanització del català”. Espunyes afirmava que “veure com el català s’afebleix i s’aperdura em preocupa i em dol, però aquí no hi ha més cera que la que crema: com més va, més castellanitzat el fem, tant col·loquialment com literàriament”. En aquell article, Espunyes també es mostrava molt crític amb els mitjans de comunicació de massa que haurien de divulgar un català ben correcte i que, en canvi, ens el transmeten fortament contaminat. “Avui sentim, a la ràdio i a la televisió, al carrer, com el català que s’hi parla es va quedant sense pronoms febles. I, de retruc, veiem com el català escrit comença a patir del mateix mal”. Recula ampolla i avança botella, recula got i avança vas, recula aresta i avança espina, recula mancar i avança faltar …

Peramola, Alt Urgell, 2 de gener de 1942

La seva obra reflecteix l’enfrontament d’un món obrer i rural amb un altre d’urbà i intel·lectual. Els seus llibres de poemes exploren aquest contrast Temps de manobre. De l’evangeli segons sant Lluc (1977), Cendra a l’abast. Viatge al record (1979), Notes mínimes d’un paisatge (1988), La quarteta informal (1988), Pa d’àngel (1991, premi Les Talúries 1990), Alt Urgell, plany i passió (1996) i Racó de calaix (1999).

Ha publicat, també, les novel·les Terrosset de sucre candi (1983), Un matí a Albastesa (1984), En Calçons (1985), Hora foscant a la ribera (1991) i Del passat en el present (1995), i els treballs de recerca històrica Baronia i municipi de Peramola (1995), Segrada. Motarrots i llegendes de l’Alt Urgell (2001, premi Valeri Serra i Boldú 2000), Trabucs i pedrenyals. Aproximació al bandolerisme de l’Alt Urgell (2002), Dites, locucions i frases fetes (2007), Municipi de Peramola. Història i rutes (2008, juntament amb Jordi Pasques), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), Masos i capmasos de la baronia de Peramola. Segles XVI, XVII i XVIII (2010), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011) i Peramolins amb nom (2011).

“La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme”

Dilluns 9 d’octubre  de 2017 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la tertúlia d’Amics de la Història: “La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme“.

Hi intervingueren: Jordi Casassas, autor del llibre i historiador, Josep Sanmartí, ateneista i creador del Blog “Perles negres, perles blanques” . Coordinen el debat Joan Solé Camardons i Carme Llobet d’Amics de la Història.

portada_la-voluntat-i-la-quimera_jordi-casassas_201610261753

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra.

El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l’esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i “proletària” de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme.

Així doncs, el temps del noucentisme s’allarga des de les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.

Vegeu l’article de Lluís Bonada “Jordi Casassas perfila la funció central del noucentisme en la Catalunya contemporània” a la revista El Temps, 06-03-2017

Vegeu l’entrevista a Jordi Casassas a la revista Ab Origine

Jordi Casassas_La-voluntat-i-la-quimera-durant-lentrevista-

Reunió anual de la Secció d’història de l’Ateneu

Dimecres dia 4 de maig  de 2016 a les 19 h a la sala Sagarra tingué lloc la reunió anual de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, amb l’ordre del dia següent:

  1. Balanç de les activitats de la Secció d’Història i de les tertúlies “Amics de la Història” 2015-2016
  2. Recollida de noves propostes d’activitats de la Secció i de noves formes d’organització (temes, conferències, debats i tertúlies)
  3. Avançament del programa d’activitats de la Secció d’Història 2016-2017.
  4. Altres temes (com millorar la participació dels ateneistes, el blog de la Secció, etc.)

Esperem la vostra assistència i participació a la reunió anual.

Si voleu repassar les activitats podeu fer un cop d’ull a l’arxiu del Blog de la Secció d’Història,  https://historia.ateneubcn.org/

Us podeu inscriure al Blog de la Secció i rebreu les novetats quan es publiquin. També podeu participar amb comentaris i observacions.

Molt cordialment

Joan Solé Camardons

Ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Resum de la reunió de la secció del 27 de gener

Temes tractats:
  1. Presentació del ponent i de tots els socis assistents a la sessió
  2. Joan Solé informa sobre el calendari d’activitats del primer quadrimestre 2015 de la Secció Història. La propera sessió serà el 12 de febrer a les 19h “L’alternativa federal del carlisme a Espanya. Carlos hugo versus Juan Carlos I
  3. S’adjunta el programa del proper quadrimestre  2015: 12 febrer, 3, 4, 17 de març i 7 i 28 d’abril.
  4. Es recullen diverses aportacions i suggeriments dels socis:
    • Sobre la guerra civil fóra de Catalunya: “és poc coneguda” pel que fa a la resta de l’estat.
    • Sobre la repressió durant la guerra a la reraguàrdia
    • Sobre la maçoneria.
    • Sobre el moviment ateneista al conjunt de Catalunya com a expresssió d’un moviment popular. En Jordi Casassas president de l’Ateneu ha escrit sobre el tema.
    • Sobre els propis ateneistes. Convindria recollir tota la seva experiència i saviesa. Possible contacte amb Pere Baltà. S’informa sobre les dificultats econòmiques per enregistrar tota la història oral dels ateneistes.
    • Sobre la història de la música. Caldria coordinar-se amb la Secció de Música de l’Ateneu. Zarha Lozano farà arribar una proposta.
    • Sobre l‘autocrítica de la historiografia catalana. Possibles dificultats tècniques. Si que es podria fer un debat amb historiadors del propi Ateneu i altres. Joan Solé demana si Enric Cirici ho pot traslladar a la junta o a diferents historiadors de la Junta de l’Ateneu.
    • Sobre El llibre “Sàpiens una història de la humanitat”. Ferran Cortés lliura un resum del llibre al ponent. Possible seminari de lectura?

Acords presos:

  1. Es forma un equip de treball de la secció d’Història de l’AB format per: Oriol Catalán (Blog), Carme Llobet, Maria Mestre, Maria del Pilar Moya i Zahra Lozano que es trobarà el proper dia 2 de febrer a les 17 al bar jardí de l’AB. Queda oberta a nous voluntaris amb ganes i temps per coordinar les activitats de la secció d’Història.
  2. L’equip de treball prepararà una proposta amb les formulacions dels socis i altres de noves per a la propera reunió general.
  3. Es convoca una nova reunió general de socis de la secció d’història el dia 28 d’abril a les 17 h. Es recorda que el mateix dia a les 19 h hi ha la darrera sessió del Cicle de conferències “L’endemà del 1714”.
​Nota final:
Es recorda als socis que poden fer arribar els suggeriments i les propostes genèriques o detallades al ponent amb el benentès que l’equip de treball de la secció el debatrà i l’estudiarà sense que això suposi un compromís en ferm.
Salutacions
Joan Solé Camardons
Ponent d’Història de l’Ateneu Barcelonès

L’associacionisme andalús a Catalunya + concert

Dimarts 3 de març a les 19h se celebrà a la Sala d’actes Oriol Bohigas una xerrada sobre l’associacionisme andalús a Catalunya.

Lluís Cabrera, president de la Plataforma Altres Andalusos, analitzà el fenomen, vinculat entre d’altres a la Casa de Andalucía i a la Feria de Abril.

L’any 1964, Francesc Candel publicava l’emblemàtic llibre Els altres catalans sobre el fenomen de la immigració interior derivat del període de creixement industrial de la postguerra. Després de quaranta-un anys, un grup de catalans d’origen andalús que s’aglutina al voltant de l’associació Els altres andalusos s’ha tornat a qüestionar el paper que ells tenen i el que han de tenir en el futur de Catalunya.
Amb aquesta obra, Els altres andalusos, els autors busquen iniciar un nou cicle de reflexió política i ens avisen que, per a ells, la terra natal o heretada, amb reminiscències nostàlgiques o que apunten a recuperar a Catalunya una Andalusia actualment inexistent, ha deixat de ser la qüestió a defensar. Observen que si Catalunya no assoleix els objectius que té –la reforma de l’Estatut i el nou finançament– seran ells els qui hi sortiran perdent perquè correran el risc que l’ideari polític es consagri com a neolerrouxista i Catalunya acabi esdevenint la novena província andalusa.
Els altres andalusos és una crítica de l’actitud que defensa la Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya. Però també és una crítica de la Catalunya que continua pensant que els qui hi van arribar ara fa més de quatre dècades encara responen a l’estereotip i al tòpic. És un llibre on el lector trobarà una gran quantitat d’arguments per a continuar qüestionant-se el fet nacional de Catalunya.

 

Després de la conferència, la soprano Elisabet Gimeno, acompanyada per al piano per Anna Puigmartí, interpretarà obres del disc Soñando las playas.