“Vae Victus” Tertúlia sobre la novel·la d’Albert Sánchez Piñol

Dilluns 13 març  de 2017 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la tertúlia Vae Victus, sobre la novel·la d’Albert Sánchez Piñol. Moderà la tertúlia Carme Llobet, d’Amics de la Història.

Josep Sanmartí i Joan Solé Camardons feren els primers comentaris com a lectors i obriren la tertúlia i el debat amb tots els ateneistes participants.

Vae Victus, és una deformació de la locució llatina “Vae victis” que significa ‘Ai! els vençuts’, la novel·la narra les aventures de Marti Zuviría després de la desfeta de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i està dividida en quatre parts que explica a la seva criada Waltraud quan té pels volts de 100 anys i es troba a l’exili.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yamasee en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarà a Catalunya, però també anirà a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb Vae Victus el seu pols narratiu, un equilibri entre la base històrica ,la imaginació més desbordant i un sentit de l’humor de prosa moderna i popular.

Vae Victus

Americanus
Zuviría, fugint de Barcelona, després de la derrota de la ciutat a la Guerra de Successió Espanyola, és enganyat pel capità del vaixell “Palmarin” que el porta a la colònia americana de Carolina del Sud, concretament a l’enclavament de Port Royal. Allà serà segrestat per un grup d’indis yamasee i acabarà enamorant-se de la Mausi, una princesa índia, i convertint-se en la mà dreta de Caesar, un cabdill indi que encapçalarà la revolta d’una aliança indígena contra els colons de Carolina del Sud. En la guerra que succeeix la revolta indígena, Zuviría fa servir els seus coneixements militars adquirits a Barcelona per dirigir l’exèrcit yamasee en la guerra que es dóna entre Port Royal i Charles Town. Les aventures d’en Martí Zuviría a Amèrica el lligaran a la Mausi, en Caesar i un jovenet anomenat “Avi”, al qual adoptarà com a fill. En aquesta part de la novel·la, es descriuen de forma vívida les relacions socials que s’estableixen entre els colons i els nadius americans, mostrant-nos la crueltat de l’esclavisme i l’explotació.

Yamasee

Hispaniensis
Zuviría torna d’Amèrica i arriba a Bordeus, on serà capturat i tancat en una cel·la durant dos anys. Després d’aquest captiveri, serà alliberat pel James Fitz-James Stuart, que el convencerà per tornar a Catalunya i participar en la contesa que va enfrontar França i Espanya en la Guerra de la Quàdruple Aliança, aquesta vegada al costat del famós guerriller català Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com a Carrasclet. Zuviria participarà en la campanya que va portar l’exèrcit format per guerrillers catalans a ocupar Navarra, mentre Carrasclet ocupava la ciutat de Reus, i que acabarà amb un tractat de pau que desfarà els últims contingents de combatents catalans que lluitaven per reinstaurar les Constitucions i Llibertats. Al final del capítol, en Marti Zuviria ens narra com va assassinar el duc de Berwick vint anys després, quan aquest assetjava la ciutat alemanya de Philippsburg.

Magna Parens
Zuviría torna a Barcelona per enfrontar-se al seu etern enemic Joris Prosper Van Verboom Aquest personatge, conegut com el carnisser d’Anvers, s’havia convertit en un dels simbols de la desfeta de Barcelona el 1714 i de la repressio posterior contra la poblacio catalana. Zuviría aprofita els coneixements que havia adquirit amb els indis americans i aconsegueix enverinar-lo, gràcies a l’ajuda d’El Nen, un jove que porteriorment descobrirà que era l’Anfan.

Australis
Amb 70 anys, Zuviría acaba relacionant-se amb una llotja masònica a la ciutat de Londres gràcies al seu rang d’enginyer militar. El cap d’aquest grup, Joseph Banks, l’anima a participar en una expedició a bord del vaixell Endeavour del capità James Cook que acabarà amb el descobriment de Nova Zelanda i amb el posterior abandonament d’en Marti Zuviría i el seu company Llompart a l’illa dels indis maoris.

Podeu llegir la crítica de Josep Vicenç i Eres a la revista NÚVOL

Informació adaptada de Viquipèdia “Vae Victus”

Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la conferència il·lustrada “Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió” dimarts dia 22 de setembre a les 7 del vespre a la sala Verdaguer, a càrrec de Francesc Xavier Hernàndez, historiador i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador

Amb F. Xavier Hernàndez, director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials (UB), i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades.

S’hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar, la uniformologia i lògicament les accions que van protagonitzar.

La guerra de Successió (1702-1715) va ser, d’entrada, un conflicte internacional que va afectar la pràctica totalitat d’estats europeus i les seves colònies d’ultramar. El conflicte també va esdevenir ben aviat una guerra civil en el si de la monarquia hispànica. La victòria borbònica va generar una duríssima repressió i un nodrit exili.

Per a Catalunya, com per als altres territoris de la Corona d’Aragó, va suposar, a més, l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies, la fi de l’estat català.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la Paraula (cliqueu l’enllaç) http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1125

La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència

Dimarts 7 d’abril  de 2015 a les 19 hores a la Sala Verdaguer Joaquim Albareda (UPF) va impartir la conferència: La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència. Cicle L’endemà de 1714.

Quan l’any 1700, Carles II de la casa d’Àustria va morir sense descendència després de designar hereu Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, l’equilibri internacional va sofrir un trasbals que va derivar en un conflicte bèl·lic d’abast mundial: la guerra de Successió. Als territoris hispànics la guerra era entre els regnes de la Corona d’Aragó -partidaris del candidat austríac- i la Corona castellana -defensora del candidat borbó-. El Tractat d’Utrecht, l’any 1713, va posar fi a la guerra , però el conflicte va continuar a Catalunya fins a l’històric 11 de setembre de 1714, quan Barcelona, després d’un llarg setge, va ser ocupada per les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre l’Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D’una manera amena i rigorosa, Joaquim Albareda  explica les claus per entendre millor l’evolució i l’impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d’aleshores i dels segles següents.

Podeu escoltar la conferència a l’Arxiu de la Paraula: http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1021