Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

Dijous dia 3 de febrer de 2022 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc la conferència Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra a càrrec de Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora al departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i de Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’ICRPC.

Presenta l’acte, Joan Solé Camardons ponent adjunt de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest acte se suma al Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que tindrà lloc el 5 de febrer com un homenatge institucional a les persones exiliades i deportades que van creuar la frontera amb França l’any 1939. També compta amb el suport del Museu Memorial de l’Exili (MUME).

Acte d’accés obert es podrà seguir en directe pel canal Ateneu a https://www.ateneubcn.org/endirecte i posteriorment a Secció Història Ateneu You Tube.

Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

El febrer de 1939, en els dies finals de la Guerra Civil, les peces més emblemàtiques de l’art català són a Agullana i Darnius. En els masos Perxés i Descals el govern català hi ha estat traslladant en els darrers mesos dipòsits artístics d’arreu del país amenaçats per l’avenç de la Guerra. Una epopeia que avui podem conèixer millor gràcies a la recent recuperació dels testimonis memorials de dos dels seus protagonistes, Joan Subias Galter (Figueres, 1897-Barcelona, 1984), cap de la Secció de Museus de la Generalitat i Alexandre Blasi Boher (Alentorn, Artesa de Segre, 1910- Barcelona, 1989), carrabiner responsable de l’evacuació dels dipòsits.

Joan Subias Galter, durant la Guerra Civil, primer a Girona i després d’una curta estada a Barcelona, des del Mas Can Descals de Darnius i com a delegat del cap de la Secció de Museus del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, va ser responsable de la salvaguarda de les grans col·leccions d’art del patrimoni català. Va formar part de la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic, creada el 22 de juliol de 1936 per iniciativa dels comitès antifeixistes, i va intervenir directament en la protecció de diversos monuments de la demarcació de Girona recollint objectes de gran valor artístic que eren concentrats a la Catedral de Girona i al Palau Episcopal.

Alexandre Blasi Boher (Alentorn, Artesa de Segre, 1910 – Barcelona, 1989), va ser tinent de carrabiners destinat a la Vajol i encarregat del darrer desallotjament del patrimoni artístic de la Mina Canta (la Vajol), Mas Perxés (Agullana) i Can Descals (Darnius) entre l’1 i el 9 de febrer del 1939. El mateix dia que les tropes franquistes arribaven a la frontera francesa al Pertús, Blasi va marxar a l’exili pel coll de Lli i les Illes. Va residir a França fins que el 1942 va retornar a Barcelona. A través dels seus dietaris i documents epistolars, conservats per la seva família i custodiats avui al Museu Memorial de l’Exili (MUME), es pot reconstruir la seva experiència de l’exili a França i detalls importants de l’evacuació del patrimoni artístic de la Catalunya republicana.

Obres de referència

BLASI BOHER, Alexandre (2021) Les Agendes del tinent Blasi (1939-1942) Domènech i Casadevall, G, Nadal i Farreras, J; Serrano Jiménez, M (Ed). Edició de textos: Miquel Serrano Jiménez. Transcripció de textos: Alexandre Blasi Damer, Miquel Serrano Jiménez. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic de Catalunya. Col·lecció Memòries, 6. ISBN: 978-84-18601-57-6.

NADAL FARRERAS, Joaquim; DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2019). “Febrer de 1939. Art en retirada”, L’Avenç, 453, gener 2019, 28-35.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2017). “La destrucció i el salvament del patrimoni”. DUEÑAS ITURBE, Oriol; MARTÍN BERBOIS, Josep Lluís (eds). La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona. Col·lecció “Referents”,9. Barcelona. Memorial Democràtic de Catalunya – Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, pp. 529-544.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2017). “La protecció del patrimoni de l’Església de Girona a través de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936-1938)”. VELASCO, Alberto; SUREDA, Marc (ed.) La salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola. Girona, Museu d’Art, 2017 ISBN: 978-84-393-9543-0 pp. 82-96

NADAL FARRERAS, Joaquim; (2016) Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra. Col·lecció: Publicacions de la Presidència. Sèrie major, 4. Editorial: IEC Ed. Institut d’Estudis Catalans. ISBN: 978-84-9965-335-8

NADAL FARRERAS, Joaquim. (2016) Joan Subias Galter. Col·lecció Girona fotògrafs. Fotografia: fons Subias IEC, introducció: Ed. Ajuntament de Girona-AMR. ISBN : 978-84-8496-223-6

NADAL i FARRERAS, Joaquim – DOMÈNECH i CASADEVALL, Gemma (2015). Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940. Girona, Ajuntament de Girona, 2015. ISBN 978-84-8496-205-2

Pàtria, independència i emancipació? Reflexions entorn el bicentenari de la Independència del Perú

Dimecres dia 12 de gener de 2022 a les 18.30 h a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la conferència:  Pàtria, independència i emancipació? Reflexions entorn el bicentenari de la Independència del Perú, a càrrec de Cielo Zaidenwerg, doctora en Història d’Amèrica (Universitat de Barcelona), professora associada de la UB i investigadora assistent en l’Instituto Interdisciplinario de Estudios de Género, Universidad de Buenos Aires.

Presenta: Miquel Nistal en substitució de Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la Secció d’Història.

Nota: Activitat d’accés obert al públic general, d’acord amb les restriccions sanitàries. També es pot veure a Canal You Tube Ateneu Història

Imatge principal

Proclamación de la Independencia del Perú”. San Martín proclama la independencia del Perú el 28 de julio de 1821, en Lima, Perú. Óleo de Juan Lipiani

Contingut

Aquesta conferència és la segona i darrera del cicle “Bicentenari de les independències hispanoamericanes” i proposa un recorregut històric que incorpora algunes reflexions dels principals consensos i qüestionaments de la independència i posterior construcció de l’Estat nació al Perú.  També proposa una reflexió sobre les conseqüències socials actuals d’aquests processos: perspectiva ètnica i econòmica.

Reflexions entorn el bicentenari de la Independència del Perú

Des de l’any 2009 fins als nostres dies, es commemoren els bicentenaris de les independències de les Repúbliques llatinoamericanes. Aquest escenari històric és transcendental i oportú per reflexionar entorn dels processos revolucionaris i republicans que han transitat la majoria dels països en aquesta regió. En aquesta oportunitat ens proposem identificar, des d’una mirada àmplia, el cas concret de l’experiència peruana.

S’abordarà per això, els antecedents, les causes i la conseqüència al voltant de la idea de legitimitat, a partir de la qual es va fonamentar el procés d’independència i la construcció de l’Estat nació al Perú. Entenent, a més, que és una oportunitat per obrir una reflexió sobre els desafiaments actuals que travessa aquesta societat.

És important que aquestes reflexions, ja siguin en forma de consensos, ja siguin en forma de qüestionaments, s’emmarquin també en espais fora de l’acadèmia. Com a comunitat hem d’assumir que les experiències socials històriques i actuals ens atenyen sempre, siguin processos que passin dins de les nostres fronteres o fora. Ser capaços de generar espais de trobada i discussió d’aquestes pràctiques ens converteix en protagonistes de la nostra història, que no és altra que la història de la humanitat.

Cronologia. “Independencias Americanas

Font: Instituto Cervantes

Cronologia dels esdeveniments més rellevants en els processos d’independència dels països americans. S’ha dividit en tres períodes principals:

  • Primeres revoltes i orígens: 1740-1807.
  • Ocupació francesa d’Espanya i desenvolupament dels processos d’independències: 1808-1830.
  • Consolidació de les independències: 1831-1983.

Independencia del Perú” (Font: Wikipedia en español)

“La Independencia del Perú fue un capítulo importante en las guerras de independencia hispanoamericanas. Fue un proceso histórico y social, el cual corresponde a todo un periodo de fenómenos sociales, levantamientos y conflictos bélicos que propiciaron la independencia política y el surgimiento de la República Peruana como un estado independiente de la monarquía española, resultado de la ruptura política y desaparición del Virreinato del Perú por la convergencia de las corrientes liberadoras y la acción de sus propios hijos.[…]
[…] En 1820, la rebelión de la Grande Expedición de Ultramar hizo desaparecer la amenaza de invasión del Río de la Plata y Venezuela, y posibilitó la llegada al Perú de las corrientes libertadoras. La Expedición Libertadora del Perú al mando del general argentino José de San Martín desembarcó en las costas peruanas procedente de Chile.

Desembarco de la Expedición Libertadora  de San Martín en la bahía de Paracas” Arxivo Clarín

“Los realistas abandonaron Lima, se fortificaron en el Cuzco y el general San Martín proclamó la independencia del Estado peruano el 28 de julio de 1821, y bajo su Protectorado se formó el primer Congreso Constituyente del país”.

“Primer Congreso Constituyente del Perú” Que tuvo lugar en la capilla de la Universidad de San Marcos, 1822

“La Guerra de Maynas consigue liberar el oriente peruano en 1822. Con el estancamiento del conflicto y la decepcionante Entrevista de Guayaquil con el Libertador Simón Bolívar, San Martín se ve obligado a retirarse del Perú”.

Entrevista de Guayaquil, entre los libertadores José de San Martín y Simón Bolívar”. Autor: J. Collignon (1776-1863) – Archivo El Comercio

“La joven república sostenía una guerra de resultado incierto contra los reductos realistas en el interior del país, y esta situación propicia la llegada al Perú de la corriente libertadora del norte y de Simón Bolívar que se pone al frente del Ejército Unido Libertador del Perú.
Finalmente, en 1824, la rebelión del Alto Perú quiebra el bastión de la sierra, tuvieron lugar las batallas de Junín y Ayacucho que culminaron con la capitulación del ejército realista y el fin del Virreinato del Perú” .[…]

[…] “El rey español Fernando VII muere en 1833 y el parlamento español el 4 de diciembre de 1836 renuncia de todo derecho de soberanía sobre América continental y autoriza a sus gobiernos para sellar tratados de paz y amistad con las nuevas repúblicas reconociendo su independencia.
Sin embargo, debido a distintos desencuentros, España concluirá el tratado con el Perú en fecha de 14 de agosto de 1879, mediante la firma en París del Tratado de Paz y Amistad España-Perú, por parte de España lo hace el Marqués de Molíns y Mariano Roca de Togores, y por el Perú, Juan Mariano de Goyeneche y Gamio, conde de Guaqui. España envía como su primer embajador en Lima a Emilio de Ojeda”.

“Combate del dos de mayo de 1866” (Batalla del Callao). Después de la guerra hispano-sudamericana, el Perú y España firmaron el Tratado de París de 1879 en donde la nación peninsular reconocía la existencia de la república americana.