Dilluns 20 de maig de 2019 a les 17:00 – 18:30 a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la Tertúlia d’Amics de la Història amb la participació de Jaume Montero, enginyer industrial: “Apunts sobre la corrupció com a resultant de la història a la península Ibèrica”.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Jaume Montero, enginyer industrial, directiu empresarial i president de la patronal “Tecnifuego-Aespi” (1996-2002) i del seu comitè d’ètica (2010-2016). Autor de l’informe “Ilegalidad, mafia y corrupción en España“

Imatge principal: “La ruta del Lazarillo”. Inocencio Medina Vera  (1876–1918) Blanco y Negro (823), 9 de febrer de 1881. 

Resum de l’autor

Acceptant que hi ha una gran correlació entre la riquesa de les nacions i la qualitat moral mitjana dels seus ciutadans, Jaume Montero fa una anàlisi d’alguns pobles de la Península Ibèrica. Considera que les guerres rebaixen la qualitat moral de les persones i que l’època de la Reconquesta va tenir una gran influència sobre la formació dels idearis col·lectius a la península Ibèrica. Avui encara pesa tot i que evoluciona molt ràpidament.

També s’assenyala que en els darrers 30 anys han aparegut nous factors que expandeixen el problema a nivell mundial i per tant, són una amenaça addicional per el futur de la nostra societat. Conclou afirmant que preservar la moralitat social és la millor manera d’assegurar el progrés econòmic col·lectiu i la qualitat de vida i felicitat personal dels ciutadans.

Al asalto, Eduardo Sojo «Demòcrito», publicada a la revista satírica El Motín. 24 de juliol de 1881 (Commons.wikipedia.org: Domini públic)

Text de Jaume Montero extret de l’informe La forja histórica de la corrupción. El caso ibèrico.

1.-Introducció.
Els conceptes d’il·legalitat i màfia estan ben definits, però no el de corrupció. En els diccionaris la paraula corrupció, presenta una confusa gamma de sinònims. En general s’esmenta el verb corrompre, en la seva accepció de putrefacció, degradació o suborn d’una “cosa”, que no defineix. Si busquem més, trobem que la “cosa” pot ser una organització i furgant molt una “organització política”.

Si anem a la literatura, veurem que fa molt de temps, la “cosa” era amb freqüència el cos humà o animal, mentre que avui s’aplica a més “coses”. No vull avorrir el lector i seguir amb els significats i la història literària. El que s’ha dit és suficient per entendre que aquest tema està molt generalitzat, però poc definit. En conseqüència, és pertinent tractar de definir-lo millor.

Com sigui que la “cosa” que es corromp pot ser una organització, ve al cas en una organització pública, que és la política. Però de la mateixa manera que afecta organitzacions polítiques, també es pot aplicar a associacions, empreses i per extensió a societats o a països.

Si anem a països, hi ha un fet que sorprèn. La literatura econòmica correlaciona els països pobres amb la corrupció. Ho diuen molts llibres, articles i autors de diferents ideologies, però tots estan d’acord en la correlació. A més, tots creuen que les societats corruptes presenten gran desequilibri social, mentre que l’absència de corrupció s’associa a països equilibrats i cultes.

La suma d’il·legalitat, màfia i corrupció empobreix els països. La causa d’aquest mal, allà on n’hi hagi, s’atribueix a l’evolució històrica i social. Però hi ha un gran activador, la guerra i especialment les civils. Durant la guerra, els éssers humans extreuen el pitjor de sí mateixos. Els antídots són la reflexió, l’estudi i el treball. És cert que hi ha altres factors que deixem per ser menys rellevants.

És remarcable que les societats que estimen i respecten els béns comunals, per exemple, el sòl, solen ser més honrades. És el cas dels països nòrdics on no s’especula amb el sòl. Qui el necessita, el lloga o n’obté una concessió renovable per fer el seu habitatge o indústria. En canvi, als països de dret romà, es jutja normal que l’increment de valor dels solars, causa de l’esforç col·lectiu, se l’embutxaqui un ciutadà privat que no té un altre mèrit que la possessió de la finca.

Entrant ja en aspectes dolosos, és curiós que sent l’apropiació indeguda un aspecte rellevant no hi ha gaire reflexió sobre les diferències entre els actes il·legals, corruptes i mafiosos. Tampoc es presta l’atenció sobre les causes d’aquests fenòmens i la seva evolució. Potser això condueix a no enfrontar-se a la seva reducció i, sobretot, al fet que la societat actual experimenti un ràpid creixement del mal.

Per saber-ne més:

Brioschi, Carlo Alberto: Breu història de la corrupció: de l’edat antiga fins als nostres dies; traducció d’Anna Casassas; [pròleg de Francesc Sanuy], Barcelona, La Campana, 2009, 260 pàgines.

Rabino, Federico: “La corrupción una piedra en el camino del desarrollo”, Medium, feb 3, 2017