Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

/ historiaab / 2 comentaris

Divendres 13 de març. Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

Organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Participants: Miquel Aguirre (director del MUME), Miquel Serrano (conservador del MUME), Enric Pujol (historiador i antic director del MUME), Maria Teresa Genís (presidenta de l’Associació d’Amics del MUME) i Marià de Delàs (ateneista i vocal de l’Associació d’Amics del MUME)


Llocs a visitar: el MUME (La Jonquera), la Mina Canta (La Vajol), l’exposició l’Exili cultural català de 1939 (Agullana)

Mitjà de transport: Mini bus de 25 places

Activitat exclussiva per a persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès

Programa

  • 8.00h-8.15h Punt de trobada: Quiosc de premsa Rivadeneira/Plaça Catalunya (Davant de Hard Rock)
  • 8.30h Pujada al minibus a la Plaça de Catalunya
  • 10.30h-11.30h. La Vajol: Visita guiada a la Mina Canta (o Mina Negrín) és coneguda per haver-s’hi construït el 1937, durant la Guerra d’Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid. La funció principal de la mina era emmagatzemar temporalment els béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, fins a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina. Visita guiada a càrrec de Miquel Serrano (MUME)
  • 12.00h-13.00h. Agullana: Visita guiada Museu de l’Exili cultural català de 1939, a Agullana hi ha l’Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’exili cultural català de 1939. Visita guiada a càrrec d’Enric Pujol, historiador i exdirector del MUME.
  • 13.30-15.30h. Agullana: Dinar a casa de Marià de Delàs, ateneista que s’ha ofert generosament a preparar-nos un dinar a tots els ateneistes inscrits.
  • 16-00h-18.00h- La Jonquera: Visita guiada al MUME a càrrec de Miquel Aguirre, director del MUME i Miquel Serrano, conservador del MUME
  • 20.30-21.00h Arribada a Barcelona (Plaça de Catalunya)

Preu: 33€ (bus) + Dinar invitació a casa de Marià de Delàs, ateneista.

Formulari d’inscripció i de pagament https://ateneubcn.cat/form-visita-mume/

Entrades i visites guiades gratuïtes per als inscrits.

Més informació a historia@ateneubcn.cat

La Mina Canta (La Vajol)

El 1937 la mina Canta de la Vajol va ser confiscada i s’hi va construir un edifici fortificat amb funció de refugi i dipòsit, inicialment dels fons del Ministeri d’Hisenda, de la Caja de Reparaciones, i posteriorment també de la Junta Central del Tesoro Artístico, que va utilitzar dipòsits a Figueres, Perelada i La Vajol.

Durant mesos un grup d’obrers procedents de Cartagena va fer les obres de condicionament i construcció a la mina Canta sota la direcció de l’arquitecte i tinent de l’Exèrcit Popular de la República Juan Negrín Mijailov, fill del president del Govern, Juan Negrín López. La funció principal de l’edifici bunqueritzat era donar accés per emmagatzemar temporalment aquests béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina.

Exposició permanent del Museu de l’exili cultural Català de 1939 (Agullana)

L’Albera, territori d’exili

La serralada de l’Albera va tenir dos dels principals passos de sortida dels exiliats: La Jonquera-El Pertús i Portbou-Cervera. Durant els darrers dies de gener del 1939 i els primers de febrer, tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista, que finalment no va poder atrapar aquell contingent de gent que reculava. La Generalitat de Catalunya, el govern de la República espanyola i del govern basc, després d’haver-se instal·lat uns dies a la comarca, seguiren el camí de l’exili. El dia 10 de febrer els franquistes arribaren a la frontera.

Per què Agullana ?

El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per aquell èxode massiu. Acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Acondicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.

La intel·lectualitat catalana

A l’exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l’intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l’ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l’etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals… van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial.

MUME. Museu Memorial de l’Exili

Situat a La Jonquera és un equipament cultural que té com a principal objectiu la divulgació de la història de l’exili republicà de 1939 originat pel desenllaç de la Guerra Civil espanyola de 1936.

Així mateix, també s’estructura com un espai de memòria, amb la finalitat de recordar i reconèixer tots aquells homes i dones que van combatre per la legalitat i els valors democràtics de la República de 1931. Paral·lelament, per bé que l’exili republicà ocupa un lloc central en el discurs museogràfic, l’exili és concebut com un fenomen universal i, especialment, de gran rellevància durant el segle XX i l’actualitat. Aquest nexe del passat amb el temps present es reflecteix en les activitats temporals (exposicions, conferències, concerts…) que el museu organitza regularment.

El Museu Memorial de l’Exili és un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya; sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial. Moltes de les persones exiliades el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència i des d’altres fronts de guerra a Europa. Uns quants milers es van enviar als camps de concentració nazis. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco, on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres.

Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanents i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.

MUME Museu de l’Exili, La Jonquera

Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.

/ historiaab / Deixa un comentari

Curs Aula Ateneu: Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.

17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Sala Oriol Bohigas. Cada dimarts de 11-13h.

Dirigit i impartit per Borja de Riquer

Informació a historia@ateneubcn.cat

Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics

Breu introducció de Borja de Riquer

Aquest curs pretén exposar, reflexionar i debatre diverses qüestions històriques que avui encara tenen una transcendència notable en la nostra vida política. Les relacions entre Catalunya i Espanya han passat durant l’època contemporània per episodis de gran rellevància que interessarà repassar per tal de veure fins a quin punt els problemes d’avui estan encara  condicionats massa per les opcions del passat.

A més resulta que molts dels temes que tractarem, que ja en el seu temps foren objecte de grans debats, ara tampoc han aconseguit tenir un consens ampli entre els polítics,  ni fins i tot entre  una part dels historiadors.

Avui bona part dels debats “històrics”, sobretot els dels temes més contemporanis, estan clarament “polititzats”.  Qüestions que fa un segle ja motivaven enfrontaments polítics  vehements, resulta que continuen despertant polèmiques, de vegades injustificades perquè desconeixen, voluntàriament o no, les moltes aportacions realitzades pels historiadors.

Cal, per tant, intentar analitzar amb rigor, i sense actituds polítiques prèvies,  qüestions del passat que estan en  l’origen de molts dels problemes actuals i que, per això mateix, provoquen polèmiques polítiques.

Començarem el curs amb una sessió dedicada a una visió general de l’època contemporània espanyola, dels segles XIX i XX, per tal de veure que té de similar, o de “normal”,  amb els itineraris històrics dels països europeus més propers,  i què hi ha de més “peculiar, o d’anòmal. Penso que cal ser prudent a l’hora de parlar de la normalitat espanyola i de que la seva història contemporània és clarament homologable a la de la majoria dels països  d’Europa occidental. Per tractar d’aquesta temàtica comentarem un breu article meu (Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998 que resumeix prou bé els aspectes més peculiars del passat hispànic contemporani  i que en el seu temps, fa 27 anys, va provocar un debat notable entre els historiadors. En la meva opinió avui continua essent força vigent. L’alumnat disposarà del text en PDF.

Les següents sessions estan més clarament vinculades a les relacions entre Catalunya i Espanya. La segona, tot i que comença amb una qüestió general, com va funcionar el procés de nacionalització a l’Espanya liberal del segle XIX, acaba abordant el tema del sorgiment del catalanisme polític.  La polèmica la va provocar una ponència meva defensada en el curs del Primer Congrés de “l’Asociación Española de Historia Contemporánea”, celebrat a Salamanca en 1992, fa 33 anys. Allà vaig defensar la tesi de la “feble nacionalització” espanyola del segle XIX com a element fonamental per a entendre el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius després de la crisi del 1898. Tot i que des de llavors s’han publicat moltíssim llibres i articles, discrepant o coincidint amb la meva tesi, jo avui em ratifico a grans trets amb que llavors vaig escriure, tot i que matiso i amplio algunes de les coses defensades.

La tercera sessió estarà sustentada en les informacions obtingudes al llarg d’uns quants anys de recerca en l’elaboració del “Diccionari biogràfic dels parlamentaris catalans, 1810-1939”. La investigació realitzada sobre la vida, representativitat social i política i  l’actuació parlamentaria dels més de 1.000 individus que foren  elegits a Catalunya al llarg del segle XIX i part del XX ha durat gairebé 20 anys i ha estat l’obra de mig centenar d’especialistes. Aquesta recerca  ens permet disposar d’una informació molt valuosa sobre qui eren, què representaven i   què  demandaven i proposaven els representants dels catalans al Congrés dels Diputats i al Senat.

I finalment la quarta i la cinquena sessions estan provocades pels actuals debats, més polítics que no pas historiogràfics, que envaeixin els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes de la des-informació. Tractarem sobre si la Segona República és un precedent democràtic que cal reivindicar, o no, i si l’esclat de la  Guerra Civil  tingué a una responsabilitat col·lectiva o “uns” tingueren més interès en provocar-la que d’altres. I també sobre el peculiar caràcter de la Guerra Civil a Catalunya. Finalment, respecte al Franquisme i la Transició caldrà diferenciar clarament les tesis que responen a interessos declarament polítics i presentistes, d’aquelles tesis que son el fruit de la recerca  rigorosa realitzada per centenars d’historiadors.

Calendari del curs

El 17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Auditori Oriol Bohigas, 11-13h.

17 de febrer. Tema 1. El debat sobre “la normalitat” de la història d’Espanya contemporània. Fins a quin punt és similar, o no, a la dels països d’Europa occidental?

  • Raons i arguments de la defensa de la normalitat espanyola
  • Un liberalisme feble, un militarisme fort i un carlisme prolongat
  • La nació oficial qüestionada
  • La frustració colonial i la nul·la influència en la política europea
  • Una guerra civil llarga i sagnant, un  règim feixista extraordinari i una  democratització molt tardana

24 de febrer. Tema 2. Discussions sobre “la feble nacionalització espanyola” del segle XIX i el sorgiment del catalanisme polític.

  • La qüestió de les identitats contemporànies
  • La revolució liberal espanyola i la construcció de la nació oficial
  • La reduïda eficàcia política de l’acció  nacionalitzadora  de l’estat i de l’església catòlica
  • Un missatge nacionalitzador nostàlgic i conservador
  • 1898: la crisi de la identitat espanyola i el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius.

3 de març. Tema 3. Els catalans dins la política espanyola contemporània (1810-1931). L’actuació dels parlamentaris, projectes, debats i resultats

  • La difícil acomodació dels catalans dins l’Espanya liberal del segle XIX
  • Els parlamentaris catalans a les Corts espanyoles (1810-1901)
  • Entre el govern i l’oposició (1901-1923)
  • Trencament o continuïtat?: el significatiu bienni 1930-1931.

17 de març. Tema 4. Polítics i historiadors davant la Segona República i la Guerra Civil           

  • El reptes del nou règim republicà
  • L’actuació de les esquerres, les dretes, els catalanistes i els espanyolistes
  • Debats sobre la crisi d’octubre de 1934 i la rebel·lió de juliol de 1936
  • El significat de la Guerra Civil a Catalunya
  • Els debats actuals sobre els anys 30.

24 de març. Tema 5.  Els múltiples debats  sobre el Franquisme i la Transició Democràtica

  • La natura del règim: què tenia de feixista?
  • La política autàrquica, una opció voluntària ?
  • Estudiar el Franquisme des dins o des de fora?
  • Creixement econòmic malgrat la dictadura
  • Erosió i crisi del règim: el paper dels nous moviments socials
  • Els costos  del Franquisme.
  • La Transició un procés modèlic organitzat per les elits?
  • Errades d’anàlisi que cal evitar.
  • El poder i l’oposició:  forces i febleses. Un pacte desigual
  • Debats polítics actuals: memòries de la Transició.

Preu del curs

  • Alumnat no soci: 100 € per 5 sessions. Dte. especial per fer-se soci/sòcia mentre duri el curs.
  • Alumnat soci de l’Ateneu: 40 € per 5 sessions.
  • Alumnat no soci menor de 30 anys: 40 € per 5 sessions.
  • Alumnat soci de l’Ateneu menor de 30 anys: 20 € per 5 sessions.
  • No es permeten sessions soltes

Inscripció i pagament

  • La inscripció ja està tancada
  • Més informació historia@ateneubcn.cat

Dossier de l’alumnat

L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió i una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, d’uns apunts després de cada sessió.

Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica

Direcció acadèmica i impartició: Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic d’història contemporània des del 1988 a la UAB, professor emèrit de la UAB i president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La seva recerca s’ha centrat en història del segle XX, en especial del catalanisme polític i del franquisme.

Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que erà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès (historia@ateneubcn.cat).  

Bibliografia disponible a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Anguera, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000.

Casals Bergés, Quintí, Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2019.

Esteban de la Vega, M. i de la Calle, M.M (eds.) Procesos de nacionalización en la España Contemporánea, Salamanca, E. Universidad de Salamanca, 2010.

Fontana, Josep, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

Fontana, Josep, La República, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona,  2025.

García Rovira, Anna Maria (ed.), España, ¿nación de naciones?. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998. (Es proporcionarà el text en PDF)

Riquer, Borja de, “La feble nacionalització espanyola del segle XIX”, a Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo Editorial, 2000, pàgines 21-43.

Riquer, Borja de, i Maluquer de Motes, Jordi, La Catalunya autonòmica (1975-2003), vols IX i X de Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 2003.

Riquer, Borja de, “De Imperio arruinado a nación cuestionada”, a Romero, Juan y Furió, Antoni (eds.), Historia de las Españas. Una aproximación crítica, Tirant Humanidades, València, 2015, pàgs.  275-310.

Riquer, Borja de, “Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme”; “Els reptes de la generació de 1931”; “Catalunya durant la Guerra Civil. Revolució, esforç de guerra i tensions internes”, “Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida”, a  Anar de debò. Els catalans i Espanya, Barcelona, Rosa dels Vents, 2016

Ysás, Pere, La transició a Catalunya i a Espanya, Barcelona, Fundació Lluís Vila d’Abadal, 1997

Seminari de Lectura Històrica. “Una historia personal de la arquitectura europea. Del templo griego a la Bauhaus”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 10 de març a les 17h sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre: Una historia personal de la arquitectura europea. Del templo griego a la Bauhaus de David Ferrer, Tusquets ed. 400 pàg.

Coordina: Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga.

És requisit haver llegit el llibre.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Proposta de temes de discussió

  1. La influència dels canvis sociopolítics en els canvis d’estil arquitectònic a Europa: qui dissenya i construeix els edificis a Grècia, Roma, Alta edat mitjana, Baixa edat mitjana, Renaixement i Barroc. Com es financen en cada cas?
  2. La influència de les innovacions tecnològiques a l’arquitectura. Quina importància tenen les matemàtiques i els materials.
  3. Perquè a Europa hi ha tanta varietat d’estils i al mateix temps tanta continuïtat. Com s’ha difós l’obra dels arquitectes?
  4. La cúpula a l’arquitectura europea. Des de quan és important, i per què desapareix i reapareix.
  5. L’aparició de l’arquitectura moderna i del disseny modern. Quines innovacions aporta l’arquitectura del segle XIX: en materials, en tipus d’edificis, i en expansió urbana del disseny arquitectònic

David Ferrer


David Ferrer és arquitecte amb dedicació intermitent a la seva professió. Fins al 2008 va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i és autor de diverses monografies sobre el disseny de Gaudí.

Mig-segle de política catalana, 1975-2025. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de març a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Mig-segle de política catalana, 1975-2025.

Tertulià convidat: Josep Maria Muñoz, historiador i autor d’Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025.

Presenta: Joan Solé Camardons de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès

Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.

De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.

Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.

Més informació

Article d’Ignasi Aragay a Ara, 29 d’octubre de 2025.

Entrevista a VilaWeb, 4 de novembre de 2025.

Conversa entre Josep Maria Muñoz i Jordi Amat, moderats per Bernat Puigtobella, Núvol, 20 de novembre de 2025.

Entrevista a La Finestra, Olot Televisió, 27 de novembre de 2025.

Ressenya de Gustau Muñoz a elDiario.es, 2 de desembre de 2025.

Entrevista a La Selva (TV3), 2 de desembre de 2025.

Ressenya de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, 10 de desembre de 2025.

Entrevista a Públic, 10 de desembre de 2025.

Entrevista de Pere Bosch i Cuenca a El Punt Avui, 13 de desembre de 2025.ç

Entrevista al diari Ara, 27 de desembre de 2025.

Ressenya a Quadern d’El País, 23 de gener de 2025.

Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 10 de febrer a les 18.30h, sala Verdaguer: Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa amb Xènia Dyakonova, poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura

Presenta: Josep Llop de la Secció d’Història

Accés obert sense inscripció

Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa

Text de Josep Llop partir de la informació d’El conte de l’alfabet, L’Avenç, 2022

El mot d’origen rus intel·liguèntsia s’utilitza sovint per referir-se al conjunt d’intel·lectuals d’un país. En realitat, però, la paraula original fa referència a un finíssim substrat social que es caracteritza no només per compartir unes inquietuds intel·lectuals, sinó també, i sobretot, uns principis ètics. 

El concepte intel·liguèntsia va sorgir a Rússia i ha passat a formar part del llenguatge político-cultural de molts països no sempre recollint el seu significat i sentit profund. A partir de 1863, arran d’una reforma d’Alexandre II que va facilitar l’accés als estudis superiors a homes de diverses classes socials, es va anant creant un nou substrat: els no aristòcrates, amb formació universitària. Eren gent de cultura sòlida – una cultura no d’arrels bizantines, com la dels eclesiàstics ortodoxes, sinó plenament occidental- i més o menys crítica amb la ideologia oficial de l’Imperi rus, que el comte Uvàrov havia resumit amb la famosa tríada “ortodòxia, autocràcia, nacionalisme”.

Al segle XX, el significat del terme es va anar modificant. Sota el poder soviètic, la intel·liguèntsia es va convertir en una classe perseguida, a les antípodes del proletariat. Durant els anys del govern soviètic el paper de la intel·liguèntsia russa, unànime en el seu rebuig del règim, va ser clau.

Actualment la situació política a Rússia és una altra, i la intel·liguèntsia també ha canviat. Des de Stalin fins a Gorbachov, la intel·liguèntsia havia passat per un agut procés que l’havia desorientat primer i desarticulat després. El rebuig del comunisme que es va generar durant la perestroika va suposar també el rebuig de l’humanisme i de la missió democràtica tradicional de la intel·liguèntsia. Es va passar de l’esperit humanista a la tecnologia i el consum. D’aquesta manera, no es tractava únicament d’una crisi del sistema, sinó també d’una crisi cultural que incloïa la de la pròpia intel·liguèntsia

A l‘acte del 10 de febrer analitzarem amb Xènia Dyakonova el recorregut de la intel·liguèntsia russa al llarg del segle XX i durant el primer quart del XXI.

Xènia Dyakonova

Va néixer a Leningrad és poeta, traductora, crítica literària, professora d’escriptura i, sobretot, una gran lectora. L’any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Ha impartit molts cursos d’escriptura i literatura, notablement a l’Ateneu Barcelonès, i ha traduït al català obres de poesia i de narrativa de diversos autors, com ara El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov, Anton Txékhov, Anna Politòvskaia, Borís Pasternak i Aleksandr Kuixner.

Als vint anys publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. El 2003 el poemari  (La meva vida sense mi) amb pròleg d’Aleksandr Kuixner, el 2007  Kanikuly (Vacances) i el 2010 Florianópol .

El pas al català el feu amb  (dos llibres de poesia, un assaig i una narrativa): Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015). Poesia; Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). Poesia; Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Assaig; El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022). Narrativa.

Ha tingut nombrosos premis i guardons

  • 2002 – Premi de Poesia Jove, per Nóvie Imenà (Els nous noms)
  • 2014 – Premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic
  • 2016 – Premi de Traducció Vidal Alcover
  • 2018 – Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova
  • 2022 – Premi Núvol
  • 2023 – Premi Crítica Serra d’Or de narrativa

Com a crítica ha escrit pròlegs i articles en diverses publicacions, ha col·laborat amb els diaris Avui i Ara i amb la revista digital La Lectora, i actualment col·labora amb Ciutat Maragda, un programa sobre llibres de Catalunya Ràdio.  L’any 2023 va fundar l’editorial Vacamú.

Centre d’Interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

La Barcelona filipina. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de febrer a les 17h, sala Verdaguer. Tertúlia Amics de la Història. La Barcelona filipina.

Tertulià convidat: Salvador Alegret, catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines) i autor de Barcelona filipina; Patriotes filipins a Barcelona (1880-1898) i Filipines a la catalana.

Presenta, Joan Solé Camardons.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès

Barcelona filipina

El llibre exposa la relació històrica entre la ciutat de Barcelona i les Illes Filipines, fins als nostres dies.

Durant un llarg període històric l’arxipèlag asiàtic va ser percebut com un lloc remot i exòtic, molt poc conegut per les llars catalanes. Tot això canvià a partir de la segona meitat del segle XIX, especialment amb l’obertura del canal de Suez (1869) que posava la Mediterrània i el port de Barcelona en un posició privilegiada. La ciutat comtal es convertí aleshores en la porta d’entrada a Europa de persones i mercaderies procedents de l’arxipèlag filipí. I no cal dir que mentre uns venien a Barcelona, uns altres, un gran nombre de catalans, agafaven el vapor en sentit contrari per anar cap a Manila a fer les seves «amèriques» particulars.

Barcelona filipina és una invitació a veure d’una altra manera la ciutat. Vol fer adonar-nos que en alguns llocs concrets hi ha unes arrels molt fondes que arriben fins a les Filipines i que ens porten a reconèixer que la capital del nostre país, configurada al llarg de mil·lennis, també ha estat possible gràcies a aquella ubèrrima terra asiàtica i a la seva gent. Aquest és el cas d’alguns edificis de la ciutat que en certa mesura foren aixecats gràcies als recursos extrets de l’arxipèlag filipí. I, sobretot, és el cas de la presència de la diàspora filipina actual a la ciutat, la qual ha generat ja diverses generacions de catalans filipinodescendents. El llibre es clou amb unes passejades pels carrers de Barcelona que ens conviden a tots plegats a veure la ciutat amb una nova mirada, amb ulls d’admiració i agraïment cap a aquella un dia llunyana terra, ara un bell país emergent del sud-est asiàtic que ens és més a prop que mai.

Salvador Alegret i Sanromà

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947) és catedràtic de química analítica jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila. Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2023).

Sobre temàtica filipina ha publicat Filipines a la catalana (2021), Patriotes filipins a Barcelona: 1880-1898 (2021) i Barcelona Filipina (2025)

Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

/ historiaab / 1 comentari

Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Auditori Oriol Bohigas. Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB.

Presenta: Anna Vila Cases, ateneista de la Secció d’Història

Des de fa alguns anys, les societats contemporànies estan experimentant una onada reaccionaria mundial amb manifestacions regionals com Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Vox a Espanya. Aquests partits i líders constitueixen la dreta radical, que, no obstant, no és un fenomen nou, sinó que es vincula a la contrarevolució i a la reacció històrica iniciada amb els pensadors de l’Anti-Il·lustració, continuada per reaccionaris de distint tipus i amb la expressió extrema del feixisme clàssic d’Adolf Hitler i Benito Mussolini als anys 30 del segle XX.

A la taula rodona s’exposaran com la dreta radical suposa l’actualització al món d’avui dels principis ideològics d’aquests moviments reaccionaris històrics. A més, explicarem els seus paràmetres ideològics i les causes estructurals de la seva expansió a l’Occident.

Un altre aspecte que es tractarà és l’existència de corrents ideològiques i polítiques diferents a l’interior de la dreta radical, amb funcions diferenciades per fer exitosa la proposta reaccionaria d’aquests partits. Atendrem als casos dels Estats Units, on existeixen corrents com l’Alt-Right o la Il·lustració fosca, i d’Espanya, on la dreta radical es divideix entre un sector neoliberal i un identitari, com a exemples al respecte.

Joan Antón-Mellón

Catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha  investigat temes de pensament polític, teoria política, feixisme clàssic, populisme punitiu, processos de radicalització, serveis d’intel·ligència i dreta radical.

Ha publicat, entre altres, Pensamiento Político en la España Contemporánea, Teide, Barcelona, 1992; Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos, (2 ediciones), Tecnos, Madrid, 1998, 2007; Orden, Jerarquía y Comunidad. Fascismos, Dictaduras y Postfascismos en la Europa Contemporánea, Tecnos, Madrid, 2002; Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2002; El fascismo clásico y sus epígonos (1919-1945), Tecnos, Madrid, 2012; Islamismo yihadista, radicalización y contrarradicalización, Tirant lo Blanch, Valencia, 2015; Terrorismo. Disección de la barbarie, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017; Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

Ismael Seijo Boado

Doctorant en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Graduat en Sociologia per la Universidade da Coruña i amb un màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídica-penal per la Universitat de Barcelona.

Ha investigat sobre el pensament polític de la ultradreta, els partits de dreta radical i el populisme. Coautor amb Joan Antón-Mellón i Elisenda Antón Carbonell de Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; i amb Joan Antón-Mellón de La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea

Sinopsi: A l’últim terç del segle XX les societats contemporànies estan experimentant el creixement d’una onada reaccionària mundial en què fenòmens com Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Santiago Abascal i Vox a Espanya constitueixen algunes de les seves manifestacions regionals. Aquesta onada, però, no és un accident a la història, sinó que es vincula als projectes contrarevolucionaris, des de l’Anti-Il·lustració fins als líders esmentats, passant pel feixisme clàssic (1919-1945) d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.

Aquesta obra analitza les característiques d’aquest fenomen com l’actualització contemporània de la contrarevolució, per la qual cosa es tracen les continuïtats i les discontinuïtats entre aquests moviments.

La dreta radical és una amenaça per als drets conquerits i els sistemes democràtics, en tant que és un moviment que entén els éssers humans com a jeràrquics, agressius i territorialitzats. El rostre contemporani de la contrarevolució anhela un passat, àmpliament mitificat, en què les societats no estaven basades en els valors il·lustrats. El seu objectiu és projectar el mite cap al futur.

Centre d’interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025

Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com

República o Decadència. Un manifest vitalista

Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.

«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias

Joaquim Franch i Sabrià

(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).

Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 12 de gener a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923).

Tertulià convidat: David Revelles, periodista i coautor del llibre: El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom.

Presenta: Josep Sauret, historiador de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom

Quan a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial encara morien milers d’homes, Barcelona, èbria per una riquesa desmesurada i obscena derivada dels negocis associats al conflicte bèl·lic, es va convertir en una ciutat corcada per un terror intens i desmesurat, un escenari de mort que va arrabassar centenars de vides en una espiral de violència infinita.

Havia començat el pistolerisme (1917-1923), el regnat de les pistoles Star i Browning, d’una violència extrema, en què cada dia moria algú cosit a trets als carrers d’una Barcelona on convivien el miratge de nits eternes als cabarets i music-halls de la Rambla o del carrer del Conde del Asalto –de xampany francès, prostitució de luxe, coc aïna i foxtrot– i la pobresa extrema de la classe treballadora. El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-1923) recupera aquella guerra soterrada que mai no es va estudiar als llibres de text.

Vegeu un resum del llibre: https://www.efados.cat/pagina-principal/711-el-pistolerisme-a-barcelona.html

David Revelles

Periodista especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, col·labora amb diaris i revistes com El País i Condé Nast Traveler. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB. Creador de rutes històriques a Barcelona, entre elles, «Pistolers de Barcelona (1917-1923)», col·labora amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.

Més informació sobre el pistolerisme a l’Ateneu Barcelonès

Francesc Layret en el temps del pistolerisme, 15 d’abril de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Vidal Aragonés i Chicharro, advocat, professor, polític i autor de l’obra “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”.


L’era dels atemptats (1892-1896). Cicle “Violència política i social a Catalunya i a Espanya (1868-1923)”, 18 de febrer de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Teresa Abelló i Güell, historiadora, professora titular de la UB.

El primer feixisme espanyol i la Catalunya del pistolerisme, 17 gener de 2024, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès) a càrrec de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors d’El fascio de las ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Ed. Pasado y Presente, 2023. Presenta: Miquel Nistal, ponent adjunt d’Història de l’Ateneu.

Balanç i moments especials de la Secció d’Història 2025

/ historiaab / Deixa un comentari

Destaquem només alguns indicadors i moments especials d’aquest 2025 que hem compartit amb totes les persones sòcies i amigues no sòcies de la Secció d’Història de l’Ateneu

Balanç quantitatiu de la Secció d’Història

  • Socis inscrits a 31/12/24: 981 socis inscrits (adreça electrònica correcta)
  • Socis d’altres seccions: 280 socis d’altres seccions (no consten com a inscrits a 31-12-24)
  • No socis que han participat almenys en una Tertúlia Amics de la Història: 200 persones
  • Conferenciants i tertulians convidats (2015-2025): 219 persones

Comunicacions als socis (2025)

  • Butlletí d’Història: 5 butlletins (gener a juny + desembre 2025)
  • Canal Història Whatsapp: 355 seguidors + 8 missatges (Iniciat 16-10-2025)
  • Tramesa per correu electrònic: 20 trameses des del correu historia@ateneubcn.cat
  • Xarxes socials: 22 inputs a X, 20 a Facebook

Participants (aprox.)

  • 13 actes amb una mitjana de 107 persones per acte
  • En actes propis i compartits: 1.400 persones
  • No s’ha comptabilitzat l’acte massiu 20N Contra la dictadura
  • Socis més actius: 98 socis  (sense els inscrits a Aula Ateneu Història)
    • 40 assistents reunió anual
    • 58 socis demanen més informació sobre el Memorial Ateneu 2025.
  • Inscrits als dos cursos Aula Ateneu 2025 Història: 244 inscrits
    • Les claus del Món Contemporani: 98: 63 socis + 35 no socis
    • La Xina en la Història del Món: 146: 92 socis + 54 no socis.

Actes propis de la Secció d’Història i compartits

  • Conferències i taules rodones de la Secció: 10 actes propis
  • Taules rodones compartides amb altres seccions: 3 actes
  • Sortides culturals: 2 sortides (1 compartida amb Feminismes)
  • Actes de referència: 4 actes singulars o de referència
    • Presentació del Documental Memorial Ateneu 2024 (febrer 2025)
    • Acte 20/N contra la dictadura: Secció d’Història+ Cafè Continental i la fura del Baus
    • Memorial Ateneu 2025: 2 conferències + 1 sortida (+ Feminismes, Economia, Ecologia)
    • Enquesta Immigració 1950-1980: 169 respostes i 28 voluntaris documental.

Altres activitats

  • Edició documental de tres entrevistes del Memorial Ateneu 2024
  • Reunió semestral amb socis de la Secció: 40 persones sòcies
  • Reculls bibliogràfics: 2 material complementari de cursos i cicles
  • Ressenyes editades al Blog d’Història de llibres: 4
  • Seminaris de Lectura Històrica: 4
  • Tertúlies d’Amics de la Història: 9

Activitats de la Secció d’Història 2025

Recompte visualitzacions vídeos 2025

Moments especials de l’any 2025 de la Secció d’Història

L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades 8 dones i 3 homes. (5 de febrer 2025)

La conferència sobre Trieste: Una ferida a Europa? a càrrec Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora a la UAB presentada per Josep Llop, ateneista de la secció d’Història amb gairebé 800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història (26 de març de 2025)

Divendres 25 d’abril 18.30h auditori Oriol Bohigas. Gaza des de la Història. Taula rodona amb Antoni Segura, Rokayah Navarro historiadors i docents i Joan Roura, periodista. Presentà Martí Grau, historiador i ateneista de la secció d’Història.

La festa de cloenda al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, del director Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya. (3 de juny de 2025)

La frontera de Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México) que presentà, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB. Vídeo Canal Ateneu YouTube Història.

El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.700 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història

Curs Aula Ateneu Història:  “La Xina en la Història del Món” dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita, amb 146 persones inscrites (90 sòcies i 56 no sòcies).  Vegeu els 8 vídeos de les sessions al Canal Ateneu You Tube Història. A més del curs, s’han organitzat dues taules rodones i un seminari de lectura històrica. Vegeu el vídeo de la primera sessió “Així va començar tot”.

“Què, qui, com i el per què de la dictadura franquista, un diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Amb més de 1.500 visualitzacions al Canal Ateneu Youtube Història.

Memorial Ateneu 2026: Enquesta sobre Immigració a Catalunya 1950-1980. L’objectiu principal de l’enquesta és recollir i donar veu a experiències de persones immigrades o que hi estiguin vinculades i que siguin sòcies de l’Ateneu Barcelonès. També les dues taules rodones sobre les Migracions 1950-1980 compartides amb les seccions d’Història, Economia i Ecologia i la sortida cultural Ruta desviada: Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970 organitzada per Feminismes.

Dijous 20 de novembre a les 18h, entrada de Carruatges de l’Ateneu. Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu, amb la col·laboració de la Fura dels Baus, amb la participació d’Albert Fabà i Manolo Manzano, la Secció d’Història, Cafè Continental i serveis tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu amb un assistència massiva. Vegeu més informació al Blog d’Història