Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions

Dijous 25 de juny 2020 a les 18:00 – 19:00 tindrà lloc la primera videoconferència en directe de la secció d’Història “Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions” a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Presenta la sessió Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història.
Podreu fer preguntes a través de Twitter amb el hasthag #Ateneuacasa
Per completar aquesta sessió podeu consultar dos reculls amb una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i de les dates que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya. Per accedir-hi cliqueu:
Crisis i canvis de règim a Catalunya a Espanya (1898-1930)

De la Segona República al Procés independentista

Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions

Per Arnau Gonzàlez Vilalta

La irrupció del Coronavirus o Covid-19 en la vida pública mundial amenaça d’alterar, com mai  des de la II Guerra Mundial -hom diria que fins i tot encara més globalment-, els models econòmics, polítics i culturals desenvolupats durant la postGuerra Freda nascuda el 1989-1991. Després d’unes dècades on s’albirava un progressiu canvi de paradigma en les relacions entre l’Estat, l’economia capitalista i les relacions de poder envers la ciutadania en els països occidentals, la pandèmia sembla presentar-se com a factor accelerador de tendències propicies a provocar crisis i canvis de règim.

A Catalunya i Espanya, com arreu, aquest no és ni serà el primer escenari que al llarg del darrer segle hagin provocat inestabilitat i canvis de model més o menys convulsos. Inserida en major o menor mesura en els grans moments de transformació de les estructures de poder, dels models culturals i d’uns paradigmes econòmics diversos, la realitat catalano-espanyola s’ha vist sacsejada en múltiples ocasions a cavall de factors endògens i exògens. Des de la I Guerra Mundial i la frustrada modernització d’Espanya del 1917 a la onada de canvis de règim a l’Europa dels anys vint i trenta fins a la Guerra Civil del 1936-1939, venint de la Setmana Tràgica del 1909. D’aquí, fins a les crisis del petroli del 1973 i 1978 i el final del Franquisme, el Cop d’Estat del 1981 o el Procés Independentista (2012-2019), les estructures profundes de l’Estat Espanyol han vist com les sotragades de la vida catalana -tant nacional-identitària com obrera-, esdevenien un element generador d’inestabilitats, potencials crisis i canvis de règim a nivell general espanyol.

A quasi un segle exacte de la mal anomenada Grip Espanyola del 1918-1919, com si d’un macabre aniversari es tractés, la pandèmia sorgida a la Xina capitalista-comunista, al país paradigma de la negació del canvi de règim quan tot canvia, resulta absolutament pertinent preguntar-se cap a on evolucionarà la humanitat i el nostre context més immediat. Amb una Unió Europea en descomposició crònica i amb un eix euroatlàntic absolutament debilitat que ens margina del centre de decisions per primer cop des de fa cinc segles, la capacitat de les societats europees, i dins d’elles, de la catalana, per a construir dinàmiques pròpies, resulta d’allò més incert.   

En una Espanya amb unes estructures de poder d’una extraordinària capacitat d’adaptació i supervivència com es demostrà en la crisi multiorgànica del 2009-2017, cal fer una mirada retrospectiva per a reflexionar sobre el rol a ocupar per la ciutadania en un present que s’albira ple de suspensions de drets -en pro del bé comú?- i de tensions generals per a establir uns models de vida pública encara per definir.

Adolfo Suárez i Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l’arribar al Palau de la Generalitat, el 23 d’octubre de 1977.

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980)

Doctor en Història i professor del De­par­ta­ment d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del na­cio­nalisme català del període 1931-1945. Així, al marge d’articles i participacions en con­gres­sos, ha publicat, entre d’altres, els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939)Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el ca­ta­la­nis­me (1931-1936), tots tres el 2006; La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epis­tolario catalán de Ángel Ossorio y Ga­llar­do el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els di­pu­tats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo vigilancia. El Consulado ita­lia­no y el Fascio de Barcelona (1930-1943). La capsa vermella (Comanegra, 2019), en col·laboració amb Plàcid Garcia-Planas i David Ramos, on es publiquen un recull de les 1.000 millors imatges del recentment descobert arxiu fotogràfic de la Guerra Civil del fotògraf Antoni Campañà. Coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), editorial Base, 2015.

Conferències d’Arnau Gonzàlez Vilalta a l’Ateneu Barcelonès.

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta (2015)

Acte d’homenatge i de recerca sobre el Sis d’Octubre del 1934 que conclou amb una lectura dramatitzada de la proclama i la interlocutòria de la causa judicial al president Lluís Companys a càrrec de l’actor Jordi Boixaderas. A la xerrada es responen a les següents qüestions: Què va significar el Sis d’Octubre? Quines conseqüències va tenir? Hi ha alguna similitud amb la situació actual del país?

La mirada polièdrica estrangera a la Catalunya i Espanya en guerra 1936-1939 / Arnau Gonzàlez Vilalta (2016)

La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i una Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres. La Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

Per què no ha existit un moviment feixista català ?  / Arnau Gonzàlez Vilalta (2018)

Hi ha interrogants incòmodes a la història catalana del segle XX. Com ara: ha existit un feixisme catalanista? Durant dècades ha semblat que plantejar aquesta pregunta era voler tacar la trajectòria d’un moviment aparentment «immunitzat» davant la temptació feixista.

Es tractaria de desxifrar si el catalanisme del segle XX i principis del XXI tingué i té avui en dia una branca feixista com tants d’altres moviments nacionalistes –amb o sense Estat– van tenir. Cal interpretar com l’ascens al poder de Mussolini i Hitler i la seva herència van afectar la política catalana. Ningú no dubta que ha existit el feixisme espanyol. Però… I el feixisme catalanista? Aquesta ha estat la qüestió que han analitzat des de diferents angles una vintena d’historiadors en una obra col·lectiva en català titulada El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), editorial Gregal, amb diferents anàlisis que abasten un segle d’història.

De la Segona República al Procés independentista: Crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya. Arxiu de la Paraula

Durant el segle XX i el que portem del XXI, la història d’Espanya i de Catalunya ha seguit un itinerari ple d’atzucacs en els quals els cops d’estat, les guerres o les transicions han modificat dràsticament l’escenari polític i social.

Des del 1898 fins al 2020 s’han succeït una sèrie de canvis de règim, pacífics o violents, que han situat la inestabilitat com a element central. L’Ateneu Barcelonès ha tractat en diverses ocasions aquests canvis en conferències, debats, presentacions de llibres i de documentals.

A continuació us presentem un segon recull amb una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i  de les dates  que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya: La Segona República i la guerra civil (1931-1939), el franquisme (1939-1975), la transició política (1977-1982) i la crisi econòmica (2007-2012) i el procés independendista (2012-2020).

Naturalment que és una selecció, no exhaustiva, del material que es pot consultar a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.  Cada arxiu consta del títol, autor (s), any de l’enregistrament, enllaç de l’enregistrament àudio o vídeo (You Tube) i una breu explicació del contingut. Dins de cada període se segueix l’ordre de la data de la sessió enregistrada de la més antiga a la més recent.

En aquesta mateixa línia, també us recordem que hem programat una sessió amb l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions, coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), editorial Base, 2015. La sessió tindrà lloc el dia 25 de juny a les 18h i es podrà seguir en directe i posteriorment en vídeo (You Tube).

Segona República i guerra civil (1931-1939)

La crisis española del siglo XX / Carlos Rama, Albert Balcells, Josep M. Bricall, Amando de Miguel, Josep Termes i José Antonio González Casanova (11/06/1976)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1953> Presentació de la reedició del llibre “La crisis española del siglo XX” de Carlos Rama, d’història del pensament polític, que va estar prohibit durant el franquisme.

La internacionalización de la guerra espanyola / Roberto Mesa Garrido (1976)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/373> Conferència en què l’autor, Roberto Mesa Garrido (1935-2004) un reconegut internacionalista​ i jurista​ espanyol parla de la intervenció estrangera durant la guerra civil espanyola.

La Segunda República fue así / Eduardo de Guzmán (1977)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/463> Conferència en que l’autor, periodista, anarcosindicalista i escriptor espanyol, fa una introducció del contingut del seu llibre La Segunda República fue así.

Francesc Macià / Josep Tarradellas  (1983)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/661> Homenatge en commemoració del cinquantè aniversari de la mort del President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià en el qual Josep Tarradellas explica les seves vivències i records. Intervenen també: Josep Andreu Abelló, Joan Casanelles Ibarz i Maria Macià.

L’esquerra republicana / Anna Sallés (1985)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/107> Es parla sobre com la dictadura va distorsionar la imatge de la República a Catalunya, així com la imatge de Francesc Macià al que es va arribar a comparar amb el messies.

Els antecedents de la Guerra Civil / Josep Termes, Borja de Riquer i Josep Maria Solé i Sabaté (1986)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/35> Conferència sobre els fets anteriors a la Guerra Civil que van ocasionar l’esclat del conflicte. Es fa un repàs dels aspectes que contribuïren a aquesta situació conflictiva i que inclouen des dels aspectes religiosos fins als culturals, més enllà dels estrictament polítics. Remarca també el problema de la relació entre Catalunya i Espanya.

Cinquantenari de la Guerra Civil: presentació del curs / Josep Tarradellas i Jordi Maragall (1986)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1430> Acte emmarcat dins el cicle Curs del Cinquantenari de la Guerra civil en el qual el M. Hble. Sr. Josep Tarradellas fa la presentació oficial tot parlant de com va viure ell l’inici de la guerra‎.

Lluís Companys davant la Guerra Civil i la Revolució / Albert Balcells (1990)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1117> L’aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

Del 19 de juliol de 1936 als fets de maig de 1937 / Josep Maria Solé Sabaté (1996)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1208> Conferència en la qual s’aprofundeix en els diferents factors militars, socials i econòmics d’aquest període tan important com va ser la Guerra Civil espanyola i en concret els Fets de maig del 1937, els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d’Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d’aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l’ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions‎.

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta (2015)

Vídeo<https://youtu.be/vK8TvrfBb7U> Acte d’homenatge i de recerca sobre el Sis d’Octubre del 1934 que conclou amb una lectura dramatitzada de la proclama i la interlocutòria de la causa judicial al president Lluís Companys a càrrec de l’actor Jordi Boixaderas. A la xerrada es responen a les següents qüestions: Què va significar el Sis d’Octubre? Quines conseqüències va tenir? Hi ha alguna similitud amb la situació actual del país?

El procés judicial sobre el Sis d’Octubre / Arnau Gonzàlez Vilalta

La mirada polièdrica estrangera a la Catalunya i Espanya en guerra 1936-1939 / Arnau Gonzàlez Vilalta (2016)

Vídeo<https://youtu.be/k8QynStZxNg> La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i una Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres. La Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe (2018)

Vídeo < https://youtu.be/zSU06Ejikc8> Conferència en què s’explica com al llarg de bona part de la Guerra Civil des de la zona republicana s’impulsaren diverses actuacions amb la finalitat d’aconseguir aturar les hostilitats. Aquestes iniciatives cercaven la implicació d’un país europeu, que actués com a mediador, per portar a terme converses entre el govern legítim republicà i els revoltats que conduïssin a l’aturada de les conflagracions entre els dos exèrcits. Bona part de les relacions internacionals que establí Catalunya durant el conflicte cercaren assolir una mediació internacional per aconseguir la pau

Relacions internacionals de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas

Franquisme i antifranquisme

Catalunya avui [1983]: el llegat de la història / Josep Termes  (1983)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/144> Primera conferència del cicle “Catalunya demà” en la qual l’autor parla sobre els problemes de la història catalana i com afecten a l’actualitat. Destaca l’originalitat del fenomen català en aspectes com els conflictes socials, la industrialització, la negociació política, el procés d’urbanització, el particularisme i altres factors.

El pensament polític català sota el franquisme / Josep Maria Colomer (1985)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/156> Conferència sobre el panorama del catalanisme polític i el paper de l’exili a Catalunya durant el període del franquisme i la revisió ideològica soferta per segons quins personatges, per exemple Valls i Taberner, que es passa al bando espanyolista. I la ruptura produïda cap als anys cinquanta en el pensament catalanista i antifranquista per part dels intel·lectuals catalans i historiadors com en Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar.

Els mass-media i la identitat nacional / Josep Gifreu  (1985)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/369> Conferència organitzada per l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el cicle Història del Catalanisme, on el conferenciant parla de la relació dels mitjans de comunicació de massa i el nacionalisme català. Fa també una anàlisi històrica dels mitjans de comunicació en el franquisme i postfranquisme.

Llengua i societat: reivindicació lingüística / Francesc Vallverdú (1985)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/131> Conferència organitzada per l’Ateneu Barcelonès en col·laboració amb Xarxa Cultural i emmarcada en el cicle Història del Catalanisme, on el conferenciant analitza les relacions entre el catalanisme i la reivindicació lingüística. Explica els conceptes de conflicte, substitució i de normalització lingüístics.

L’oposició al franquisme / Teresa Pàmies (26/11/1992)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/390> Acte amb motiu del centenari del naixement de Francisco Franco, en què Teresa Pàmies explica com va ser l’oposició al règim.

Els hàbits del franquisme i la seva pervivència / Víctor Alba (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1586> Conferència de Víctor Alba que dibuixa una perspectiva històrica espanyola, en la que els seus governs mai no van coincidir amb el poder preponderant a la resta del món, i on el franquisme és el darrer exemple d’aquesta tendència, fet que implica que sigui una societat més endarrerida que els països veïns.

Cultura, franquisme i societat civil / Manuel Vázquez Moltalbán (1992)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/346 > Conferència de Manuel Vázquez Moltalbán en què analitza el període del franquisme des d’un punt de vista cultural i social.

Després del franquisme: entre el desig i la realitat / Heribert Barrera (1992)

Àudio < http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/797> Acte de cloenda del cicle Franco (1892-1992), una reflexió necessària, Franco va ser el responsable del endarreriment econòmic i de les morts de la Guerra Civil i la repressió posterior, amb l’arribada de la democràcia i de la Transició s’obrí una nova època per a Espanya i per a les llibertats dels seus ciutadans. Malgrat això, la Monarquia va venir imposada i encara pesa avui en dia.

Lo que la monarquía le debe a Franco / Manuel Rubio Cabeza (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1587> Conferència de l’historiador Manuel Rubio Cabeza sobre la història d’Espanya, centrant-se en la relació de la Monarquia borbònica espanyola amb la Dictadura franquista de la que acabarà resultant la reinstauració de la primera.

Els moviments obrers catalans dels anys seixanta i setanta / Antonio Martín, Rafael Hinojosa, Frederic Prieto i Francisco Ruiz Acevedo (2006)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/145> Acte emmarcat en el cicle Memòria Històrica, en el qual diversos conferenciants tracten sobre moviments obrers a Catalunya durant les dècades dels seixanta i setanta.

Josep Tarradellas: continuïtat i futur: 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat a Catalunya /  Carles Santacana, Montserrat Catalán i Jordi Miravet (2017)

Vídeo< https://youtu.be/xnAK6MXH5QM> El 23 d’octubre de 1977 el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, retornà a Catalunya després de 38 anys d’exili a França. Acte commemoratiu recordant aquesta data, on s’analitzaran des de diferents punts de vista, la figura del President Josep Tarradellas així com el moment històric, polític, social i personal que emmarcà tot aquest procés.

Josep Tarradellas: continuïtat i futur: 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat a Catalunya /  Carles Santacana, Montserrat Catalán i Jordi Miravet (2017)



La repressió silenciada del règim franquista contra el carlisme des de 1936 a 1975: presentació del llibre / Josep Miralles i Josep Maria Solé (25/09/2018)

Vídeo< https://youtu.be/FH3jhdyfs80> Presentació del llibre de Josep Miralles que porta anys investigant el tema. El llibre arriba fins al 1955, hi s’hi descriu la història de les relacions entre el carlisme i el franquisme i presenta sorpreses i recerques recents que ofereixen noves perspectives.


L’altra oposició al franquisme / Mariona Lladonosa i Carles Santacana (2019)

Vídeo< https://youtu.be/oZyqqLRcqdw> En aquesta conferència Mariona Lladonosa presenta el seu estudi “Nosaltres els catalans”. A partir de l’estudi dels imaginaris simbòlics i socials de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1970 i la producció escrita dels seus intel·lectuals, ofereix una nova via d’aproximació al debat de les identitats i la nació.

L’altra oposició al franquisme / Mariona Lladonosa i Carles Santacana

La Transició (1975-1982)

L’Estatut de Catalunya i la seva transcendència en el nou horitzó polític espanyol / Marcel·lí Moreta (14/11/1978)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/3> Marcel·lí Moreta explica les raons per les quals creu que el contingut de la Constitució del 1978 és satisfactori pel poble català. Destaca la millora transcendent d’aquesta norma enfront de textos anteriors, puig que marca una posició més avançada en matèria de reconeixement de la personalitat nacional d’algunes de les comunitats polítiques espanyoles, entre elles Catalunya.

Federalisme i autonomies / Jordi Solé Tura (26/04/1988)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/833> S’aborden temes com la divisió sobre el règim polític i el concepte de nació i com va afectar l’herència franquista del país a l’hora de redactar la constitució espanyola

Franco y la Monarquía /  Charles T. Powell (1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1588> Conferència de l’historiador britànic Charles T. Powell, sobre la relació de Franco amb Alfonso XIII, en els temps de la República i la Guerra civil així com l’ús que va fer, una vegada al poder, dels símbols monàrquics per tal de legitimar-se.

Triunfo y fracaso de Franco en la transición / Gregorio Moran(1992)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1580> Conferència sobre el període de la transició espanyola que va ser, segons Gregorio Morán, el fracàs definitiu de l’esquerra a Espanya i la victòria de la dreta. En aquests anys es va aconseguir transformar els quaranta anys de la dictadura en tot al contrari al que havien estat.

El moviment llibertari en la transició. Taula rodona / Antoni Castells, Luis Andrés Edo, Jesús García, Enric Marc, Joan Zambrana. (2001)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1582> Taula rodona centrada en debatre la història del moviment llibertari durant la transició, l’anarcosindicalisme i el sindicalisme revolucionari. L’acte va servir també per a presentar el llibre d’en Joan Zambrana: La alternativa libertaria. Catalunya (1976-1979).

Dictadura y transición. La España lampedusiana / Bernat Muniesa i Miquel Izard (2006)

Àudio< http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1584> Acte de presentació del llibre Dictadura i Transición: la España lampedusiana de Bernat Muniesa, la dictadura franquista i la monarquia parlamentària nascuda del procés conegut com la Transició, és a dir, des de 1939 fins a les albors del segle XXI.

Víctimes de la transició / Joan Salvat, Santiago Torres (27/01/2006)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1583> Presentació i del documental “Víctimes de la transició“, des del 1975 fins al juny de 1977, a Espanya van morir 60 persones a causa de la violència política. Les forces d’ordre públic, van passar d’un règim dictatorial a un altre de predemocràtic. El documental recull els testimonis de persones que hi van ser víctimes de la repressió policial.


La transició vista pels franquistes: quins són els elements que configuren el relat dominant d’aquesta etapa històrica? / Marta Rovira Martínez (2015)

Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1023> Conferència en la qual la sociòloga Marta Rovira Martínez analitza quines són les arrels de la memòria de la Transició, arran de la publicació del seu llibre “La Transició franquista” i quins són els elements que configuren el relat dominant d’aquesta etapa històrica? Sempre s’ha dit que el preu de la Transició va ser l’oblit del franquisme, però la Transició és una gran operació política de memòria, que se sosté sobre uns fonaments que necessiten una revisió crítica. Quins van ser els seus condicionants? Per què els líders polítics de la Transició han publicat tantes autobiografies i memòries personals? Quins són els elements que configuren el relat dominant de la Transició? Ara que la Transició és més criticada que mai, ens cal comprendre qui i com construí aquell relat i per què.

La crisi econòmica i el procés independentista

Reflexions sobre el moment econòmic: des de la crisi de la civilització fins a la societat post-industrial / Jorge Prat (04/06/1981)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/55> Conferència en què l’autor parla, amb motiu de la seva recent publicació, sobre com l’economia ha generat una crisi de la civilització.

La cultura de la crisi / Josep Ramoneda (03/04/1984)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/521> Les grans ideologies teòriques de la modernitat avui en dia són objecte d’indiferència i això es tradueix en una certa crisi col·lectiva de la consciència de la història. Tot això és conseqüència de la crisi de determinades ideologies polítiques que han perdut la força al llarg dels anys setanta, la cultura es troba en un estat de pèrdua de referència.

La crisi econòmica internacional: situació i perspectives: crisi : on és la sortida? / Joaquim Muns (2009)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/265> Acte emmarcat en el cicle Observatori Ateneu on el Sr. Muns parla sobre la crisi econòmica i la seva opinió sobre la situació internacional.

Cap a una economia més ètica? / Lourdes Beneria i Antón Costas (27/11/2014)

Vídeo<https://youtu.be/GllxCGhnpUg> Els dos experts consideren que una de les xacres d’aquesta crisi és el creixement de la desigualtat, però també adverteixen que no és un fenomen nou. Costas recorda com tot va començar als anys 70 del segle XX, quan els sous van començar a baixar a tots els països. De cara al futur, un altre dels factors que poden afectar la desigualtat és la productivitat, segons Costas. “La robotització i la digitalització portaran a un augment extraordinari de la productivitat”, aleshores la clau serà “qui és l’amo dels robots?” “Perquè si aconseguim una bona distribució de propietat dels robots, podem fer que la productivitat arribi a tots. Però si els amos dels robots són els mateixos que ara, el creixement de la desigualtat serà tan gran que acabarà destruint-ho tot”.

Catalunya 2014: de la ciutat al món / Santi Vila (30/10/2014)

Vídeo< https://youtu.be/XnmJpYToaNg> Catalunya viu un moment decisiu de la seva història. Enmig d’una crisi econòmica, social i de governança, la societat catalana ha de preparar-se pel nou món. L’exercici del dret a decidir, la internacionalització de la nostra economia i la consolidació del nostre estat del benestar són els tres grans reptes que ens planteja aquest inici del segle XXI.

Desigualtats, crisi i creixement econòmic a les regions europees / Vicente Royuela (03/11/2014)

Àudio<http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/884> La crisi ha tingut, entre d’altres efectes, un augment important de les desigualtats en molts entorns. Un cert nivell de desigualtat no té perquè ser negatiu. Hem arribat però a un punt on és perjudicial per al creixement econòmic?

Espanya 2030 / César Molinas (27/02/2014)

Vídeo< https://youtu.be/bMg9M1aebfo> L’economista i matemàtic César Molinas exposar la seva anàlisi sobre els principals problemes que afecten a l’Estat espanyol. Considera que l’Estat espanyol pateix quatre grans problemes, quatre crisis, que necessiten una solució a llarg termini: crisi econòmica, crisi institucional, crisi ètica i moral i crisi territorial.

La conquesta de l’hegemonia: anàlisi descompartida d’El llarg procés / Jordi Amat (2015)

Vídeo<https://youtu.be/tEPAsygPvfY> “El llarg procés” de Jordi Amat és una rigorosa crònica d’història intel·lectual i cultural que arrenca en plena guerra civil i es clou diagnosticant els perills del usos i oblits interessats del passat que condicionen el present. De Francesc Cambó a Jordi Pujol passant per Gaziel o Josep Pla. I situant Jaume Vicens Vives com a vèrtex entre el món d’ahir i la represa pública del catalanisme en ple franquisme, l’assaig mostra com es va produir la restitució de la tradició democràtica durant la dictadura i l’activació simultània d’una derivada nacionalista que, després de tensions, polèmiques i desercions, a la llarga ha esdevingut hegemònica.

La conquesta de l’hegemonia: anàlisi descompartida d’El llarg procés

L’Ateneu Barcelonès, la societat civil i el procés català: inauguració del curs acadèmic de l’Ateneu Barcelonès 2015-2016 /  Jordi Casassas (2015)

Vídeo < https://youtu.be/lC-TFx87Y9k> Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, parla de com en un moment de canvis transcendents per al nostre país, en el que les notícies s’acceleren i tots plegats correm el risc de pensar que ens trobem davant un final històric, és bo mirar enrere i reflexionar sobre un cas com l’Ateneu que ens recorda la solidesa de la societat catalana.

Prospectiva de futur de la crisi actual / Alfonso Bárcena, André Luiz Feitas Díaz i Lluís Soler (16/07/2016)

Vídeo< https://youtu.be/VKlFXDwWJis> Els conferenciants parlen de com més enllà de la crisi econòmica, actualment vivim crisis socials, polítiques, existencials, cosmovisionals i macrofilosòfiques. Per això el futur apareix amb una enorme incertesa i cal que ens preguntem: de quines causes i conseqüències no en som encara prou conscients? Què podem fer-hi i quines possibilitats reals tenim obertes? Cap a on ens portarà el temps de decisió que acompanya les crisis?‎

L’economia europea després de Grècia / Josep Borrell i Anton Costas (01/02/2016)

Vídeo< https://youtu.be/cCmW3_7jvIQ> L’Estat del benestar és la proposta d’Europa per al món. Sense aquesta proposta la democràcia hi perdria i l’Unió Europea perdria sentit. Però a l’eurozona l’austeritat s’ha mostrat incapaç de resoldre els dèficits públics i ha tingut efectes socials i polítics devastadors.

La fi del treball per a tothom / Fausto Miguélez, Esteban Martínez (10/11/2016)

Vídeo<https://youtu.be/sjYjgy_b8M0> L’imparable auge de les tecnologies i la pressió cruel del sistema estan expulsant del mercat de treball sectors de la societat que tenen molt difícil tornar a inserir-s’hi. Potser l’economia col·laborativa i les noves organitzacions del treball siguin, en part, una solució.

La crisi de les preferents / Andreu Missé, Julio Rodríguez i Antoni Serra (25/04/2017)

Vídeo<https://youtu.be/laqVNYisJi0> Les conseqüències de les anomenades ‘participacions preferents’ sobre els petits estalviadors, són un fet que posa de relleu la profunditat dels efectes de la crisi financera, econòmica i social sobre els ciutadans més vulnerables.

Novetats de la crisi bancària / Andreu Missé (28/05/2019)

Vídeo<https://youtu.be/WmZ4yjrns-4> S’exposa la crisi bancària incorporant el que ha aflorat en judicis i investigacions, i s’expliquen els efectes que ha tingut en els clients.

Crisis i canvis de règim a Catalunya a Espanya (1898-1930): Arxiu de la paraula (Ateneu Barcelonès)

Imatge principal: Enderrocament de la darrera de Les Quatre Columnes per Primo de Rivera. (Barcelona) Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Quatre_Columnes

Hem preparat amb col·laboració amb la Biblioteca de l’Ateneu una selecció de conferències i debats provinents de l’Arxiu de la Paraula que tracten directament o de manera més indirecta alguns dels períodes i  de les dates  que podem considerar crisis i canvis de règim a Catalunya i a Espanya.

En aquest primer recull, trobareu d’una manera especial: els antecedents i la crisi de 1898, la crisi de 1917, el cop d’estat i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

Naturalment que és una selecció, no exhaustiva, del material que es pot consultar a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.  Cada arxiu consta del títol, autor (s), any de l’enregistrament, enllaç de l’enregistrament àudio o vídeo (You Tube) i una breu explicació del contingut.

Posteriorment, prepararem una segona part amb altres conferències i debats sobre la Segona República i la guerra civil (1931-1939), el franquisme (1939-1975), la transició democràtica (1975-1982) i el procés independendista (2012-2020).

També us avancem que hem programat una sessió amb l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta, Les crisis i els canvis de règim a Catalunya i a Espanya (1898-2020). Trencaments, transicions i frustracions, coautor del llibre Crisis i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015), Editorial Base, 2015. La sessió tindrà lloc el dia 25 de juny a les 18h. Properament us en donarem més detalls.

51ghbtg-vgl

La febre d’or: la novel·la i la realitat / Francesc Cabana (2014)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/887>

La “Febre d’Or” és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876 i 1878 en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del segle XIX. Aquesta fou condicionada fortament a l’arribada de la fil·loxera a França, que afavorí les exportacions de vi de Catalunya a França. La bombolla econòmica s’accelerà en 1881 i impulsà de retruc la indústria catalana, fundant-se vint bancs, però el model especulatiu entrà en crisi amb l’esclat en febrer de 1882 de la crisi econòmica, que va començar a París i va durar set anys, amb el moment més crític en 1886, quan començà a redreçar-se amb les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Francesc Cabana explica aquest període i  el compara i contrasta amb la novel·la de Narcís Oller.

Més informació a “Un altre debat lingüístic. Narcís Oller versus Pérez Galdós“. Perles Negres, Perles Blanques.

1280px-francesc_cabana

Imatge: Francesc Cabana, president de l’Ateneu Barcelonès (2011-2014)

 

Ideologies de les forces polítiques implicades en el 1898 /  Jordi Casassas (1998)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/820>

El 1898 va ser un moment d’impàs d’una societat elitista, a una societat de masses en què es van començar a fer paleses un seguit d’ideologies com ara el republicanisme o el socialisme, i un moment de crisi global que va influir en la pèrdua de les colònies espanyoles.

Més informació: Jordi Casassas, «Contra l’ànima d’un poble: la repressió cultural» Simposi ‘Espanya contra Catalunya. Una mirada històrica 1714-2014‘. IEC, 2013.

Els catalans davant la darrera guerra colonial i la desfeta del 98 / Albert Balcells (11/06/1998)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu:                  <http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1075>

Conferència sobre la posició dels catalans davant de la Guerra de Cuba. L’emancipació de Cuba, Puerto Rico i Filipines suposava la fi de l’Imperi colonial espanyol així com d’un dels principals pilars econòmics del règim i va ser interpretada per molts autors com l’inici de l’enfonsament del sistema restauracionista. La derrota militar de 1898 va ser l’expressió de la decadència espanyola i els intel·lectuals i els polítics van coincidir a assenyalar que Espanya es trobava en un dels punts més baixos de la seva evolució història pròxima. Eren necessaris canvis polítics i morals. Tanmateix, malgrat l’envergadura de la crisi de 1898 i el seu significat simbòlic, les seves repercussions immediates van ser menors del que s’hauria pogut esperar.

 

De la Guerra del Francès a la crisi de 1898 / Jordi Casassas (05/11/2019)

El segle XIX i Catalunya. De la Guerra del Francès a la Crisi de 1898 a càrrec de Jordi Casassas, historiador i president de l’Ateneu Barcelonès. 5 de novembre de 2019. Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Es tracta d’explicar de manera combinada tot allò que depenia de la subjecció (sovint violenta) de Catalunya a l’estat espanyol amb el que depèn de la seva pròpia dinàmica interna. Les repercussions són d’una gran significació i es poden comprovar en els equilibris del món rural i les seves relacions amb un país que s’urbanitzava amb rapidesa; en una dinàmica econòmica en la que cada cop sobresortia més l’activitat industrial amb els corresponents transvasaments moderns de població; en una dinàmica social, sindical i política rica i plural; o en la plural transformació de les identitats particulars en un sentiment particularista que s’acomodà als canvis generals per acabar convertint-se en una expressió política.

Més informació al Blog d’Història 

Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: imatges i influències externes / David Martínez Fiol (05/04/2017)

Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: Imatges i influències externes. David Martínez Fiol, 5 d’abril de 2017.  Presenta Josep Sauret.

Per veure el vídeo cliqueu <https://youtu.be/nb00ki4K3T4>

L’Assemblea de Parlamentaris i la vaga general revolucionària de l’estiu de 1917 varen ser dues propostes/alternatives diferenciades de com calia respondre a allò que, des de la perifèria i la semiperifèria del sistema polític de la Restauració, es considerava com una situació de crisi irreversible de la monarquia alfonsina i del torn de partits dinàstics.

Més informació al Blog d’Història

1917_david-martinez

 

La rebel Assemblea de Parlamentaris de Barcelona / Borja de Riquer (05/07/2017)

O bé cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/3118>

Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s’ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l’octubre de 1917. El 1917 l’estat espanyol vivia tres crisis simultànies: una forta crisi econòmica provocada per l’auge de la inflació a causa de la Primera Guerra Mundial; un descontentament de l’exèrcit que exigia canvis interns i un augment salarial; i les reivindicacions polítiques relacionades amb un catalanisme creixent que reclamava autonomia, i el republicanisme que reclamava la fi de l’obsolet sistema bipartidista de torns establert amb la restauració borbònica.

La Mancomunitat i el cicle polític i social del catalanisme / Albert Balcells (2014)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/900>

La Mancomunitat va ser un organisme polític públic concebut per un grup d’intel·lectuals i professionals liberals influïts pel Noucentisme, i encapçalats per Enric Prat de la Riba. El consens al que van arribar la dreta i la esquerra catalanista del 1920, es considera l’origen del catalanisme actual, però la despesa del nou organisme va ser assumida en la major part, només per la província de Barcelona.

 

Panorama de la Catalunya dels anys 20-30 / Jordi Casassas  (1990)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1114>

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d’immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de “masses”. La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s’entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

 

Joan Peiró: Escrits 1917-1939: presentació del llibre / Josep Termes, Pere Gabriel i Josep Maria Figueres. (1974)

Per escoltar l’enregistrament cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1946>

Presentació del llibre Joan Peiró: Escrits 1917-1939, així com la presentació del Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras. Joan Peiró és un sindicalista obrerista i periodista que escriu centenars d’articles amb una destacada participació política ciutadana contra la dictadura de Primo de Rivera  i en la formació de comitès revolucionaris en la Segona República. És també un gran organitzador en contacte directe amb els sindicats. Té una visió de l’anarcosindicalisme realista, no messiànica i no utopista, amb una ferma catalanitat antiburgesa.

md30508608823

 Portada del llibre Joan Peiró: Escrits 1917-1939

 

L’actitud de la dreta intel·lectual catalana durant la Guerra Civil / Borja de Riquer, Albert Manent (1988)

Cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1649>

Presenta acte Ignasi Riera. Borja de Riquer explica les diverses opcions polítiques catalanes adherides inicialment a la rebel·lió militar, especialment el cas de Francesc Cambó, la gent de la Lliga Catalana i també Eugeni d’Ors. La informació prové dels arxius franquistes. Les principals forces de catalans franquistes són la Falange que agrupa l’extrema dreta anticatalanista liderats per Mariano Calviño i Carles Trias Bertran i els carlins catalans (Jose María Cunill i Mauricio de Sivatte)

Política econòmica i territori a Catalunya: 1901-1939 / Francesc Roca (1980)

Cliqueu <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/52>

Conferència en què Francesc Roca parla sobre la política econòmica portada a terme a Catalunya des de l’inici del S. XX fins a la finalització de la guerra civil

14 d’abril de 1931. L’arxiu de la paraula

Marc històric

La República catalana és el règim proclamat des del palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República espanyola.

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles. 

Les successives fórmules emprades per Macià foren: primer, la proclamació de “l’Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques”.

Poc després digué: “En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, sota el règim d’una República Catalana que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una confederació de pobles ibèrics”.

Per últim, ja a la nit del dia 14, redactà la definitiva proclamació de “la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica”. A més, Macià es veié obligat des d’un primer moment a cercar el suport de Madrid en el nomenament de noves autoritats a la capitania general, el govern civil o l’audiència. Val a dir, d’altra banda, que, a part l’espanyolisme palesat per la majoria del Partit Republicà Radical i en especial per Emiliano Iglesias, la resta de les forces polítiques importants a Catalunya no explicità cap suport decidit a una República Catalana independent, sinó que acatà l’autoritat de Francesc Macià com a part d’una negociació amb les noves autoritats republicanes de Madrid (en aquest sentit, la Lliga Regionalista fou la que més èmfasi posà a defensar els drets de Catalunya “dins l’Estat espanyol, amb una perfecta concòrdia amb tots els elements que el constitueixen”) Font: Gran Enciclopèdia Catalana.

L’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès

A continuació us proposem escoltar una selecció de tres conferències fetes a l’Ateneu Barcelonès sobre la proclamació de la República catalana que podeu trobar a l’Arxiu de la Paraula, Repositori digital amb les conferències fetes a l’Ateneu des de l’any 1973 http://arxiudigital.ateneubcn.cat/.   I també un resum de la tertúlia Amics de la Història sobre Joan Lluhí i Vallescà, l’home que va portar la República amb Arnau Gonzàlez Vilalta i Enric Ucelay-Da Cal.

 

Lliçons del 14 d’abril, Heribert Barrera, 1992, Àudio, http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/808 Dins del Cicle de la Segona República, Heribert Barrera explica algunes lliçons que extreu del 14 d’abril, de què ens pot servir l’experiència d’aquell moment històric tan important pel nostre país i des d’una perspectiva catalana? Presenta la conferència Frederic Rahola, Síndic de Greuges.  Heribert Barrera fa un explicació molt detallada dels fets de la proclamació de la República i sobretot de la valoració històrica i política.

El fet de passar a l’acció d’una manera immediata amb audàcia, però també amb realisme per trobar un compromís va ser transcendental per aconseguir el règim republicà. Un error important va ser no signar solemnement el pacte verbal entre el Govern provisional català encapçalat per Macià i la comissió del Govern republicà espanyol. Biografia Heribert Barrera

14 abril barrera-i-costa-heribert-1-min

Heribert Barrera, president del Parlament 1980-1987

Records personals de la proclamació de la República, Manuel Thió Rodés, 1978, Àudio: http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/480. Conferència en què l’autor explica els seus records de la proclamació de la Segona República. Una conferència molt viva plena de detalls d’un polític de la Lliga, Acció Catalana i Unió Democràtica. Manuel Thió és un dels signants del manifest fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya publicat a “El Matí” el 7 de novembre de 1931.

 

Anecdotari històric sobre la proclamació de la 2a República a Barcelona, Josep Antoni Trabal i Sans, 1976, Àudio: http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/1473 Conferència en què Josep Antoni Trabal explica amb molts detalls els antecedents de la Segona República i la seva proclamació, tot viscut en primera persona. Periodista, dirigent esportiu, polític i metge amb una llarga trajectòria política des d’una posició inicial d’esquerres fins a un posicionament ideològic de dretes. Biografia de Josep Antoni Trabal. El març 1931 participà en els preparatius de la Conferència d’Esquerres Catalanes, en la que presentà una proposició sobre higiene, que fou aprovada, i en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. El mes següent, després del triomf electoral d’Esquerra a les eleccions municipals, acompanyà Lluís Companys, amb qui tindria una gran relació durant els anys següents, en la proclamació de la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Joan Lluhí i Vallescà, l’home que va portar la República. Tertúlia d’Amics de la Història. Arnau Gonzàlez Vilalta i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors del llibre Joan Lluhí i Vallescà. L’home que va portar la República. També hi participa Joan Alcaraz, periodista. Apunts: https://historia.ateneubcn.cat/2018/01/30/joan-lluhi-i-vallesca-lhome-que-va-portar-la-republica-tertulia-damics-de-la-historia/ 

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1944) és, potser, el polític català de major projecció més oblidat i desconegut. Figura pont entre Barcelona i Madrid, instigador de la fundació d’ERC i home clau de les seves tempestes internes, va ser un renovador del llenguatge polític i un creador de tendències amb el seu periòdic L’Opinió. En definitiva, fou l’home que va portar la República.

Lluhí va fer una fulgurant aparició a la història de Catalunya i d’Espanya. Titllat d’ambiciós, frívol i altiu, generà més antipaties que adhesions en un país immers en agres pugnes generacionals. Acompanyat dels lluhins, més coneguts com el Grup de L’Opinió, ocupà breument destacats càrrecs: conseller primer de Macià; conseller de Justícia de Companys; empresonat pels fets d’octubre del 1934, el maig del 1936 va ser nomenat ministre de Treball en el trànsit de la Guerra Civil. Va ser cònsol a Tolosa, immers en el fangar de la guerra. Lluhí va intentar crear un laborisme a la catalana. Un socialisme democràtic que no trobaria el seu espai en una societat i una època polaritzades i sense marge per a les posicions intermèdies. Joan Casanelles, amic i fundador com ell del diari L’Opinió, l’any 1928, en les seves memòries l’evocà així:

“Joan Lluhí, alt, sec, de mirada viva, només de veure’l es descobria en ell un esperit combatiu i apassionat. Polític de talla europea, inicià un nou estil; era contrari a la política superficial, anava al fons dels problemes, combatent la demagògia i les solucions fàcils i acomodatícies. No defugia mai ni les dificultats ni les responsabilitats que es presentaven, sinó tot el contrari: les hi feia front, cercant les causes profundes que les originaven. Convencia per la seva brillant dialèctica i claredat d’expressió; parlava concret, precís, amb frases curtes i pensaments profunds. La seva oratòria tingué un gran èxit, perquè trencà amb aquella altra, ampul·losa i florida, però buida, que havia dominat fins aleshores. Gran polemista, era temut, i fins de vegades odiat per alguns polítics a qui no agradava la seva sinceritat ni la seva honestedat. La seva valenta actuació i el seu temperament poc diplomàtic li crearen molts enemics i algunes dificultats”.

Alguns dels protagonistes del 14 d’abril  i altres que no ho van ser

 

Protagonistes més o menys destacats

Francesc Macià i Llussà. Enginyer militar i polític. Després del triomf d’Esquerra a les eleccions municipals del 12 d’abril -certament superior a les expectatives i, en tot cas, sense ell com a cap de llista per Barcelona-, el 14 d’abril proclamà la República Catalana dins la Federació espanyola, poc després que Companys proclamés la República. Nomenat president de la República Catalana pels regidors electes de l’Ajuntament de Barcelona, formà un govern provisional (15 d’abril). Com a resultat de les negociacions amb els representants de la recent proclamada República espanyola, acceptà de convertir la República Catalana en Generalitat provisional de Catalunya (17 d’abril), presidida també per ell.

Lluís Companys i Jover. Advocat, periodista i polític. Companys convencé a la direcció del partit, Esquerra es presentà a les eleccions municipals en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, amb ell de cap de llista a Barcelona, i contra tot pronòstic, les candidatures d’Esquerra triomfaren en les principals ciutats del país. Companys tingué clar que Catalunya havia de tenir la iniciativa, i no secundar ordres provinents de Madrid. Amb aquest objectiu, a la una de la tarda es personà a l’Ajuntament de Barcelona a reclamar la vara de l’alcaldia. Tot seguit, des del balcó de l’Ajuntament proclamà la República i féu hissar la bandera tricolor que havien obtingut d’un centre republicà radical de la cantonada. Macià sorprés per l’audàcia de Companys, proclamà la República Catalana des del mateix balcó. Després, Macià, creuà la plaça de Sant Jaume, i des de la Diputació Provincial llegí el manifest, davant l’astorament de Companys. El fet de no haver-hi anat a l’hora despertà molts recels i suspicàcies. Angel Ossorio y Gallardo, advocat defensor de Companys, que repudià el gest de Macià digué: “Se pensará que Companys tenía menos devoción a Cataluña. Pero no es eso. Es que Companys era un político y Macià un coronel. A la hora de la audacia llegó tarde. A la hora de la construcción llegó pronto”.

Amadeu Aragay i Daví. Sindicalista, periodista, empresari i polític. El 14 d’abril juntament amb Lluís Companys ocuparen l’Ajuntament de Barcelona i proclamaren la República.

Jaume Aiguader i Miró, Polític, metge, escriptor, alcalde de Barcelona. L’estiu de 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià. Membre de la triomfant candidatura d’Esquerra a les eleccions municipals d’abril de 1931, participà juntament amb Macià i altres dirigents del partit en la proclamació de la República Catalana del dia 14, el mateix en què els regidors del nou Ajuntament el proclamaven alcalde de Barcelona.

Ventura Gassol i Rovira. Polític i escriptor. Després del triomf d’Esquerra a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, secundà Macià en la proclamació de la República Catalana, en l’efímer govern del qual ocupà la cartera de Política Interior. En el primer Govern de la Generalitat provisional, passà a ser conseller d’Instrucció, un càrrec que repetí en els successius governs (28.04.1931/19.12.1932) i que enllaçà amb el de conseller de Cultura, des de la seva creació el 1932, que al seu torn també repetí en els successius governs fins després d’iniciada la Guerra Civil, llevat del parèntesi de suspensió del Govern arran dels Fets d’Octubre de 1934 (19.12.1932/13.10.1934 i 01.03.1936/17-12-1936). Això el convertí en l’únic conseller que es mantingué al Govern de la Generalitat durant tot el període de 1931-1936, i meresqué la confiança tant de Macià com de Companys i amb la particularitat de ser el primer a Europa a ocupar un departament de govern específicament de Cultura.

Joan Casanovas i Maristany. Advocat i polític. Ben a contracor, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en els comicis del 12 d’abril de 1931. Acompanyà Macià en la proclamació de la República Catalana, i durant els tres dies de vigència fou conseller de Defensa.

Joan Lluhí i Vallescà. Advocat i polític. Es presentà com a candidat d’ERC a les eleccions municipals del 12 d’abril pel districte vuitè de Barcelona, i en resultà elegit. Diputat al Parlament de Catalunya, fou un dels principals redactors de l’Estatut de Núria, de 1932, i intervingué amb posterioritat, un cop elegit diputat a les Corts constituents per Barcelona, en el llarg debat del projecte ratificat en referèndum pel poble de Catalunya, que es féu a les Corts espanyoles.

Jaume Bofill i Mates. Escriptor, poeta noucentista, polític i periodista. Fou diputat a les corts espanyoles el 1931 i el 1932. Membre d’una comissió d’Acció Catalana que es posa al servei de la gent que ha proclamat la República de Catalunya. En Macià i en Bofill i Mates s’abracen, emocionats.

Manuel Carrasco i Formiguera. L’any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l’any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià.

Macià Mallol i Bosch Polític i empresari. En representació d’Acció Republicana de Catalunya el 17 d’agost de 1930 firmà el Pacte de Sant Sebastià, l’acord d’unitat d’acció dels partits republicans. Proclamada la Segona República Espanyola assumí de forma provisional el càrrec de governador civil de la província de Tarragona.

Eduardo López de Ochoa. Militar. En proclamar-se la Segona República a Barcelona, es va fer càrrec de la capitania general de Catalunya (17 d’abril de 1931), sent substituït aquest mateix any pel general Batet.

Josep Oriol Anguera de Sojo. Advocat i polític. En proclamar-se la Segona República ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l’Audiència Territorial de Catalunya.

Josep Maria Planes i Martí. Periodista pioner del periodisme d’investigació a Catalunya. Fou director de la històrica revista satírica El Be Negre. Article 14 d’abril. Dietari d’un ciutadà (“Mirador”, 16-4-1931)

Amadeu Hurtado i Miró Advocat i polític. El 1931 fou conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya i va mantenir molt bones relacions tant amb Francesc Macià com amb Niceto Alcalá-Zamora, president del govern espanyol .

Els qui poc o molt s’hi van resistir

Emiliano Iglesias Ambrosio Advocat, periodista i polític lerrouxista gallec. Quan es produí la proclamació de la Segona República a Barcelona el 14 d’abril de 1931, va intentar ocupar-hi la seu del govern civil, però hi fou desplaçat per Lluís Companys.

Severiano Martínez Anido. Militar, alcalde accidental de Barcelona. En proclamar-se la República a l’abril del 1931 s’exilià a França, va ésser expulsat de l’exèrcit sense cap dret.

Joan Maluquer i Viladot Polític i jurista.  El 1930, poc abans de la proclamació de la República, fou nomenat president de la Diputació de Barcelona, des d’on lliurà el poder a Francesc Macià quan aquest proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931.

La delegació del Govern de la República Espanyola que aigualí la República Catalana

Lluís Nicolau i d’Olwer Polític i escriptor. Participà en el Pacte de Sant Sebastià, s’implicà en la caiguda de la monarquia alfonsina, i el 14 d’abril de 1931, en proclamar-se la República a Espanya, Niceto Alcalá-Zamora l’incorporà al seu govern provisional com a ministre d’Economia i el 17 d’abril formà part de la delegació que es reuneix amb el president Macià per restablir la Generalitat de Catalunya, en lloc de la República Catalana dins d’una federació de pobles ibèrics proclamada per Macià.

Marcel·lí Domingo i Sanjuan. Polític, periodista, escriptor i mestre. L’agost de 1930 assistí en representació del Partido Republicano Radical Socialista (PRRS) a l’encontre entre partits polítics republicans, del qual sortí el Pacte de Sant Sebastià, i intervingué en l’assoliment d’una entesa entre els republicans catalans —per involucrar-se en el projecte hispànic de canvi de règim— i els espanyols —per acceptar l’autonomia de Catalunya com un dels primers aspectes de la futura situació política. Formà part del Comitè Revolucionari sorgit del Pacte, que treballà en els preparatius d’un pronunciament militar per a la proclamació de la República i que havia d’assumir les funcions de govern provisional. El 14 d’abril, dia de la proclamació de la República, Domingo entrava a l’Estat espanyol per Irun. Arribat a Madrid, el dia 15 va ser nomenat ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts. Tot seguit es traslladà a Barcelona, amb els ministres Lluís Nicolau d’Olwer i Fernando de los Ríos, per negociar amb Francesc Macià, president de la recent proclamada República Catalana, el fet de transformar-la en Generalitat de Catalunya, la qual cosa s’esdevingué el dia 17.

Fernando de los Ríos Urruti. Polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol. Participa el 1930, en el Pacte de Sant Sebastià que desembocarà en la fracassada insurrecció de Jaca, cop d’estat que pretenia d’una manera violenta la proclamació de la Segona República Espanyola, la qual cosa va suposar, el seu empresonament. Alliberat el 1931, just abans de la proclamació de la Segona República Espanyola participarà en les eleccions que se celebren al juny i obtindrà novament un escó per Granada, passant a formar part, com ministre de Justícia, del govern provisional que entre el 14 d’abril i el 14 d’octubre de 1931 formarà Niceto Alcalá Zamora. Formà part de la delegació del govern provisional de la República espanyola que negocià amb Francesc Macià, president de la recent proclamada República Catalana, el fet de transformar-la en Generalitat de Catalunya, la qual cosa s’esdevingué el dia 17 d’abril de 1931.

Altres personatges que no hi van poder o saber participar

Antoni Rovira i Virgili, Periodista, escriptor, historiador i polític. El canvi de règim i els inicis de la República estigueren marcats per a Rovira i Virgili per la decisió del seu partit, Acció Catalana Republicana, convençut de les pròpies possibilitats electorals, de no acceptar la proposta de coalició electoral amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals d’abril de 1931. La forta derrota d’ARC i el triomf d’Esquerra determinà la correlació de forces en la direcció de la nova situació política i marcà una tendència en les següents conteses electorals. A les eleccions generals espanyoles del juny següent, Rovira presentà una candidatura personal per Tarragona, en què fou derrotat per la d’Esquerra. El 1932 fou una de les personalitats que seguí l’anomenada Crida de Lleida, del president Macià, i s’incorporà a Esquerra.

Martí Barrera i Maresma. Sindicalista, polític i impressor. El 1931, incorporat a la recent creada Esquerra Republicana de Catalunya, refusà concórrer a les eleccions municipals i a les generals espanyoles del mateix any, però en canvi acceptà integrar-se a la candidatura per Barcelona-ciutat a les eleccions de l’any següent per formar el Parlament de Catalunya, del qual obtingué l’elecció. En el II Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat el juny de 1933, va ser elegit secretari general del partit, càrrec que exercí fins a l’any següent.

Cicle “Centenari 1917″ Canal You Tube Ateneu Barcelonès

 

Marc històric 

La Gran Guerra (1914-1918) desembocaria en una llarga inestabilitat social i política, un primer acte de la qual seria l’esfondrament de l’Imperi dels tsars al febrer de 1917 i la proclamació de la República a Rússia, amb l’apogeu consegüent de les forces republicanes i de l’esquerra obrera. 

A Espanya, l’any 1917, es pot considerar en molts aspectes un canvi d’època, marcada per una crisi triple: política, militar i social. El desafiament polític o moviment de l’Assemblea de Parlamentaris, que pretenia modernitzar Espanya; el desafiament militar amb  l’aparició de les Juntas Militares de Defensa; i el desafiament social amb la vaga general i revolucionària dels obrers socialistes i anarcosindicalistes, van posar en perill la monarquia d’Alfons XIII. 

L’any 1917 fou, doncs, un any crucial per la coincidència d’una crisi internacional, una crisi espanyola i la mort prematura d’Enric Prat de la Riba (1870-1917). D’altra banda,també cal destacar l’ambient social barceloní que Amadeu Hurtado, descriu així: “El riu d’or, a finals de 1915 ja era una riuada creixent, la disbauxa transcendia totes les capes socials sense excepció, amb els luxes estridents dels nous rics que coincidia amb els temps de la gran immigració de peonada…” 

Cicle de conferències

El cicle de conferències Centenari 1917 fa un recorregut històric des de la Rússia revolucionària de 1917, fins a la Barcelona cultural i obrera, passant per la crisi espanyola de 1917, l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona i el pensament i l’obra de Prat de la Riba:

  • “Les revolucions russes de 1917”. José Manuel Rúa Fernández,
  • “Viatgers catalans a la Rússia revolucionària”. Pelai Pagès Blanch
  • “Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: Imatges i influències externes”. David Martínez Fiol,
  • “El pensament i l’obra d’Enric Prat de la Riba (1870-1917). Nacionalisme i formació d’un estat”. Manuel Pérez Nespereira.
  • “L’ambient cultural i social barceloní durant la Gran Guerra (1914-1918)”. Jaume Comas i Gras.
  • “La rebel Assemblea de Parlamentaris de Barcelona”. Borja de Riquer i Permanyer.

Les  revolucions russes de 1917. José Manuel Rúa Fernández, historiador i professor de la Universitat de Barcelona. 6 de febrer de 2017. Més informació aquí

 

Viatgers catalans a la Rússia revolucionària. Pelai Pagès Blanch, historiador i professor titular de la Universitat de Barcelona. Conferència a proposta de la Comissió del centenari de la Revolució Russa. 6 de març de 2017. Més informació aquí

 

Causes i desenvolupament de la crisi espanyola de 1917: Imatges i influències externes. David Martínez Fiol, historiador i professor d’història a l’IES Mollet del Vallès. 5 d’abril de 2017.  Més informació aquí

 

El pensament i l’obra d’Enric Prat de la Riba (1870-1917). Nacionalisme i formació d’un estat. Manuel Pérez Nespereira, historiador del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. 16 de maig de 2017. Per raons tècniques no es va poder enregistrar la sessió en vídeo. Més informació aquí

En la vida pública d’Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), hem de distingir dos períodes clarament delimitats, i indestriablement complementaris. Fins el 1906 el seu és un activisme intel·lectual principalment, que cerca en la política els vímets amb els que, amb posterioritat ha de bastir l’obra. És el moment de la publicació com a obres més significatives el Compendi de Doctrina Catalanista, el 1895, ensems amb en Pere Muntanyola, el cicle de conferències sobre els fonaments de la nacionalitat catalana, dictades a l’Ateneu barcelonès el 1897 i, finalment, la publicació de La Nacionalitat Catalana el 1906. A partir d’aquesta data, concentra la seva activitat en la creació de les estructures d’estat, culturals, polítiques, econòmiques i educatives que fonamentin el renaixement de la nació Catalana. És el moment en què crea l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola de Funcionaris, i ja el 1914 la Mancomunitat de Catalunya. Entendre l’actual Generalitat de Catalunya, entendre el nostre país actual, seria impossible sense la figura de Prat de la Riba.

L’ambient cultural i social barceloní durant la Gran Guerra (1914-1918). Jaume Comas i Gras, actor i doctor en història. 12 de juny de 2017. Més informació aquí 

 

L’esclat de la Gran Guerra fa de Barcelona una ciutat neutral allunyada de les trinxeres però sensible al conflicte de les potències europees. Proliferen posicionaments diversos fins i tot entre seguidors d’ideologies veïnes o semblants. La recepció d’idees noves, van de bracet d’aventures creatives i corrents estètics, d’avenços tècnics. La indústria puixant imposa transformacions de tota mena. Els voluntaris catalans simbolitzen la solidaritat amb al aliats i l’esperança inicial que la solució militar potser sigui capaç d’aportar una renovació política de modernització que la monarquia borbònica és incapaç d’endegar. Però Barcelona també es fa ressò del pacifisme i alhora és l’espai on s’expressen els efectes col·laterals —de signe divers— de l’enfrontament militar internacional: espies, arribistes, personatges de tota mena, enriquiment fàcil, etc. Tot plegat enmig d’un projecte d’ordenació cultural —noucentisme— i política —catalanisme— que la Mancomunitat sintetitza clarament.

La ciutat accelera la seva metamorfosi iniciada en el tombant de segle i la mirada enfora ara es replega. Estridència nocturna, diner fàcil, benefici sobtat i poca capitalització coincideixen amb immigració creixent i proletarització. La febre del diner durarà poc i els problemes de fons s’accentuaran en avançar el conflicte bèl·lic. La revolució bolxevic s’abat en l’horitzó polític com la gran amenaça i la gran solució, segons el punt de vista.

La rebel Assemblea de Parlamentaris de Barcelona. Borja de Riquer i Permanyer, historiador i catedràtic emèrit d’història contemporània de la UAB. 5 de juliol de 2017. Més informació aquí

Cicle “Grups i classes socials a Catalunya” Canal You Tube Història Ateneu Barcelonès (2016)

Cicle “Grups i classes socials a Catalunya”

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès va organitzar durant el 2016 un cicle de sis sessions sobre la història de la cultura, la vida quotidiana i la mentalitat dels principals grups i classes socials a Catalunya des de la seva formació fins a fins a mitjans del segle XX.

Les sis conferències tenen una mirada historiogràfica amb la descripció de les característiques, l’evolució dels grups socials i alguns exemples de personatges que representen aquests grups i classes socials.

Ara podeu tornar a veure les conferències pel Canal You Tube Ateneu Secció d’Història i també consultar el blog d’Història.

Presenta les conferències Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès (2015-2020)

Cicle “Grups i classes socials a Catalunya” Canal You Tube 

La pagesia: De classe majoritària a sector productiu minoritari, amb Llorenç Ferrer Alòs, historiador i catedràtic d’Història Contemporània (UB)

“La pagesia: De classe majoritària a sector productiu minoritari”, amb Llorenç Ferrer Alòs.

Dels menestrals a la petita burgesia. Una aproximació des de la manufactura amb Josep Maria Benaul, historiador i professor de Ciències Econòmiques i Empresarials .

“Dels menestrals a la petita burgesia” amb Josep Maria Benaul

La burgesia empresarial catalana (segles XIX i XX), amb Àngels Solà Parera, doctora en Història Contemporània,  professora titular al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

“La burgesia empresarial catalana (segles XIX i XX)” amb Àngels Solà Parera

La classe obrera a Catalunya. Treballadors de brusa i de coll blanc, amb Teresa Abelló doctora en geografia i història i professora titular de la Universitat de Barcelona.

“La classe obrera a Catalunya. Treballadors de brusa i de coll blanc” amb Teresa Abelló

Gent de mar: navegants i mariners a la flota velera catalana del vuit-cents amb Francesc Lleal, capità de la marina mercat i historiador

“Gent de mar: navegants i mariners a la flota velera catalana del vuit-cents” amb Francesc Lleal

El llarg camí d’emancipació de la dona a Catalunya. Treballadores, burgeses i intel·lectuals, amb Susanna Tavera, catedràtica d’Història Contemporània (UB).

El llarg camí d’emancipació de la dona a Catalunya. Treballadores, burgeses i intel·lectuals amb Susanna Tavera

Cicle “Històries de Barcelona” (2018) Canal You Tube Història Ateneu Barcelonès

Imatge principal. “Portrait du vieux Cerdà (Ildefons Cerdà), auteur de l’Eixample” Artista: Ramón Martí Alsina (1826–1894); Col·lecció Ateneu Barcelonès, 1878, Tècnica: oli sobre tela; dimensions 142 × 114 cm. Exposat a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Barcelona i les seves històries 

No hi ha cap dubte que la ciutat de Barcelona és un punt de referència nacional, hispànic i europeu en molts àmbits històrics, culturals, literaris o artístics. Podem dir que Barcelona “està de moda” i d’alguna manera “marca la moda”. 

Barcelona ha estat i és escenari i marc d’innombrables fets històrics transcendents i de fets quotidians; ciutat de personatges cèlebres i de persones anònimes; d’un ric patrimoni urbanístic i artístic; de burgesos i de menestrals; d’industrials i d’obrers; i de burgeses i de treballadores. Tots i cadascun d’aquests àmbits tenen les seves històries de Barcelona, són la història a Barcelona

L’Ateneu Barcelonès al bell mig de la ciutat, ha estat en alguns casos testimoni i observador d’algunes d’aquestes històries. 

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès va programar i dur a terme el primer semestre de 2018 el Cicle Històries de Barcelona, amb sis conferenciants amb perfils ben diferenciats, que ens endinsen amb les seves narratives i anàlisis en diverses històries en el marc de la ciutat de Barcelona.

El temes tractats són ben diversos: Barcelona i el tràfic d’esclaus; Cerdà i l’Eixample; el doctor Robert i el Tancament de caixes; el Barri gòtic; dones barcelonines; els nazis a Barcelona. Ara poden tornar a veure per You Tube, cinc d’aquestes sis conferències. Malauradament la darrera no es va poder enregistrar per raons tècniques.  També podeu accedir a un text resum de la conferència al Blog de la secció d’Història.  Presenta les conferències Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història (2015-2020). 

Barcelona i el tràfic atlàntic d’esclaus, amb Martín Rodrigo Alharilla, historiador i professor titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la UPF i coordinador editor de Les bases colonials de Barcelona 1765-1968. 28 de maig 2018. Més informació aquí

Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona, Lluís Permanyer, periodista, cronista de Barcelona i autor de l’obra L’Eixample. 150 anys d’Història. 14 de maig 2018. Més informació aquí 

 

El doctor Robert i el Tancament de Caixes amb Enric Calpena, periodista,  historiador,  dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En guàrdia, a Catalunya Ràdio i  autor de Barcelona, una biografia,16 d’abril 2018  Més informació aquí

 

 

El Barri Gòtic de Barcelona invent o reconstrucció? amb Dani Cortijo, historiador, guia de la ciutat de Barcelona, autor de l’obra Històries de la Història de Barcelona i creador del blog Altres Barcelones , 19 de març 2018. Més informació aquí

 

Dones de Barcelona. Històries barcelonines, amb Elisenda Albertí, escriptora, editora i autora de Dones de Barcelona, històries i llegendes barcelonines des del segle IV fins al segle XIX; Decidides, 7 dones contracorrent; i Compromeses, 8 dones excepcionals. 26 de febrer 2018. Més informació aquí

 

5 de març, 19h “Nazis a Barcelona. La 2ª guerra mundial i la ciutat”. Francesc Vilanova, historiador, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de Nazis a Barcelona.  Més informació aquí. No es disposa del vídeo perquè no es va poder enregistra per raons tècniques.

Franquisme i amistats nazis (1939-1945) 

Text de Francesc Vilanova

Entre 1939 i 1945, entre la fi de la Guerra Civil espanyola i l’acabament de la Segona Guerra Mundial, la presència de representants de l’Alemanya Nazi i de la Itàlia feixista a Catalunya de la postguerra va ser reiterada. El règim franquista, malgrat la seva neutalitat oficial en la guerra europea, va tenir un gran interès a mostrar la seva coincidència ideològica i política amb les dictadures de Hitler i Mussolini en l’intent de construir una “Nova Europa” totalitària.

Les visites del cap de les SS, Heinrich Himmler, i del gendre de Mussolini, el comte Ciano, van ser el moments més destacats d’aquesta presència dels “amics” nazi-feixistes.

Nazis_Barna_Visita-comte-Ciano-Barcelona-Rambla_1799830194_40990583_900x596

Imatge: Visita del comte Ciano a Barcelona al seu pas per la Rambla / Brangulí / ANC

Al costat d’aquests dos episodis, però trobem un entramat de visites diplomàtiques, militars i acadèmiques i tot un seguit d’esdeveniments socials i culturals, centrats sobretot a la ciutat de Barcelona, que van comptar amb els suport de les autoritats franquistes locals i la complicitatde la premsa barcelonina de l’època.

Tot plegat va deixar un testimoni gràfic molt impactant que el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) recupera per primer cop de forma sistemàtica, amb materials procedents de diversos arxius històrics. Una esplendor feixista, propiciada per les noves autoritats, que només va desaparèixer quan la guerra europea es va anar decantant a favor de les democràcies.

Nazis a Barna_Paranimf-Universitat-Barcelona-Llibre-Alemany

Imatge: Vista del Paranimf de la Universitat de Barcelona, seu de l’Exposició del Llibre Alemany / Col·lecció Merletti / IEFC

Vegeu també l’article de Sílvia Marimon al diari ARA 21/05/2017 “Una investigació destapa la Barcelona que va estimar els nazis

Nazis_Barna_Al-Teatre-Tivoli-Barcelona_

Imatge: La celebració del desè aniversari de l’arribada dels nazis al poder al 31 de gener del 1943 al Teatre Tívoli de Barcelona / Col·lecció Merletti / IEFC

La Comissaria de Via Laietana: d’espai de tortura a espai de memòria

Dilluns dia 16 de març a les 19 h a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tindrà lloc l’acte sobre La Comissaria de Via Laietana: d’espai de tortura a espai de memòria.

L’acte té un doble caràcter: reivindicar la memòria democràtica pel que fa a les diverses etapes de l’edifici i d’una manera especial l’etapa franquista com a espai de tortura de milers de persones, i també pretén argumentar i informar sobre l’oportunitat per esdevenir un centre memorial i documental de la repressió franquista a Catalunya. 

L’acte comptarà amb participació de Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica; Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme; Pep Cruanyes, jurista de la Comissió de la Dignitat; Agustí Alcoberro, historiador i víctima; i Carme Travesset activista torturada en el mateix edifici.

També hem previst una fila zero amb persones i entitats que vulguin donar el seu testimoni i que per raons d’espai i de temps no poden ser a la taula principal. 

La Comissaria de Via Laietana: d’espai de tortura a espai de memòria

El 1928 Teresa Vidal Cuadras va comprar l’edifici del número 43 de la Via Laietana i el va convertir en una construcció de cinc plantes amb baixos i soterrani. El 1929 el va vendre al Ministeri de Governació perquè hi instal·lés la Prefectura Superior de Policia, que aleshores va assumir el comissari Tenorio.

Amb l’arribada de la Segona República l’edifici es va transformar en la Comissaria d’Ordre Públic. El 1936 se’n va fer càrrec Frederic Escofet, que va dirigir la neutralització a Catalunya del cop d’estat del 19 de juliol des d’aquest edifici.

Als anys 50 van assumir la direcció de la prefectura els germans Antonio Juan i Vicente Juan Creix. Van ser els que van torturar Manuel Vázquez Montalbán, el poeta Joan Oliver o els militants del PSUC Joan Comorera i Gregorio López Raimundo. També van patir les seves tortures activistes de tot signe de la lluita antifranquista, com  Josep Maria Benet i Jornet, Oriol Bohigas, Maria del Mar Bonet, Josep-Lluís Carod-Rovira, Guillermina Motta, Quico Pi de la Serra, Jordi Pujol o Carles Santos, Ramon i Agustí Alcoberro, Carles Vallejo, Carme Travesset i un llarg etcètera. Els germans Creix també van planificar la repressió dels fets del Palau o la Caputxinada. A la Caputxinada van detenir el catedràtic de la universitat Jordi Rubió i Balaguer, que havia nascut a l’edifici de la via Laietana i hi va tornar amb les manilles posades.

El 6 de juliol de 2005, davant mateix de la prefectura, un grup format per Jordi Carbonell, com a testimoni dels torturats; Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, i el diputat Joan Tardà i Antoni Batista, van fer una roda de premsa demanant la museïtzació de l’espai. Anys més tard, l’estiu de 2017, es va aprovar una proposta no de llei al Congrés dels Diputats per a la seva museïtzació.

El Govern Rajoy va ignorar la resolució, però les entitats memorialístiques han seguit treballant perquè els fets comesos a Via Laietana no s’oblidin i la proposta de museïtzació tiri endavant.

Entre les entitats i institucions que hi donen suport hi ha l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme, Òmnium Cultural, la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, la Fundació Josep Irla, l’Ateneu Memòria Popular, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat a través del Memorial Democràtic. 

Fins a 50 entitats han signat un manifest perquè la comissaria de Via Laietana de Barcelona es converteixi finalment en un centre d’interpretació de la tortura i en un espai de memòria històrica i democràtica.  

Amical de les Brigades internacionals de Catalunya, Amical de Mathausen i altres camps, Amical Ravensbruck, ANC, Associació Ateos y Republicanos, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF), Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC), Associació de Juristes Drets, Associació Memòria de Mallorca (Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca), Associació Memorial Democràtic del Berguedà, Associació per a la Preservació i Difusió de la Memòria Històrica – Triangle Blau, Associació per la Memòria Històrica de Manresa, Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC), Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà (ARMHER), Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Atenes Associació de Juristes pels Drets Civils, Ateneu Barcelonès, Ateneu Memòria Popular, Banc d’ADN dels desapareguts/ BarnaSants, Brasileiras contra o fascismo, Ca la dona, Casal Lambda, Col.lectiu Maspons i Anglasell, Col·lectiu Praga, Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, Comissió de Defensa del Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia – ICAB, Comissió Dignitat, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Federació Catalana d’Automobilisme, Fundació Catalunya-Fons per la Defensa dels Drets dels Catalans, Fundació Cipriano Garcia – CCOO, Fundació Congrés Cultura Catalana, Fundació Irla, Fundació Museu Històrico social de Maquinista Terrestre i Marítima i MACOSA, Fundació Randa – Xirinachs, Fundació Salvador Seguí, Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, ICEC (International Commission of European Citizens), ICIP, Iridia, Joves Esquerra Verda, Justícia i Pau, La Voz Ahogada – Projecte escènic, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Memorial Democràtic, Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, PEN Català, Revista Sàpiens, Rosa Sensat, Sindicat: Intersindical, SOS Racisme Catalunya, Súmate, Unió de Pagesos, USTEC, Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, Xarxa de comunitats de memòria i Xarxa Feminista.

La revista Sàpiens. núm. 213, desembre 2019. Dedica dos articles a la temàtica i en destaca la portada “Via Laietana. La casa dels horrors”:

  • Maria Jansana: “D’espai de tortura a espai de memòria” (pàg. 10-14)
  • Antoni Batista: “Tortures a Via Laietana: els testimonis de Jordi Pujol i Pep Martínez (pàg. 36-45). 1. El reportatge: Els interiors foscos de la tortura; 2. Jordi Pujol: “Que t’enviessin a la presó era el millor que et podia passar”; 3. Pep Martínez: “No acabes de saber mai per què resisteixes”

Via Laietana sapiens-213

Més informació a:

La Vanguar

La Vanguardia 20/11/2019 Manifiesto para convertir la Jefatura de Via Laietana en un espacio de memoria

La Vanguardia 26/10/2019 Placa y tabú, per Jordi Amat

Òmnium Cultural 20/10/2019 Reclamem a Sánchez accions efectives per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria

La Vanguardia 01/06/2017 El Congreso aprueba convertir la comisaría de Via Laietana en un museo de memoria histórica

El País 30/05/2017  ERC vol convertir la comissaria de Via Laietana en un memorial de la repressió franquista

Notícies 324 TV3 01/06/2017  S’ha aprovat al Congrés dels Diputats una proposició d’ERC per convertir aquest edifici de Barcelona en un museu de la repressió franquista

 

Tertúlia d’Amics de la Història sobre “Moments estel·lars de la humanitat. Catorze miniatures històriques” de Stefan Zweig

Dilluns 2 març 2020 a les 17h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia d’Amics de la Història sobre Moments estel·lars de la humanitat. Catorze miniatures històriques, de Stefan Zweig, amb la participació dels ateneistes de la tertúlia.

Presenta: Joan Solé Camardons, coordinador de la Tertúlia Amics de la Història

Moments estel·lars de la humanitat (Sternstunden der Menschheit en l’alemany original) és un llibre de passatges d’història novel·lats escrita l’any 1927 per Stefan Zweig. El podeu trobar en català traduït per Maria Pous, Quaderns Crema, Barcelona, 2004.   

Stefan Zweig_Portada

Stefan Zweig,  Viena  1881 – Petrópolis, Brasil 1942,  va ser un prolífic escriptor de novel·les i de biografies en les que unia uns coneixements històrics profunds amb una depurada tècnica literària i una acurada construcció psicològica dels personatges. Fou un intel·lectual compromès amb el seu temps, antibel·licista i antinacionalista. Tot i ser perseguit com a jueu no es considerà mai com a sionista. La pel·lícula Stefan Zweig: Adiós a Europa  (2016) dirigida per Maria Schrader narra el seu dramàtic final, convençut  que el nazisme s’acabaria imposant a tot el món.

Stefan_Zweig
Imatge: Stefan Zweig. Autor: desconegut. Font: Commons Wikipedia

Aquest és, amb tota probabilitat, el llibre més famós de Stefan Zweig. Amb el títol de Moments estel·lars de la humanitat, aplega catorze miniatures històriques fascinants que relaten esdeveniments històrics absolutament diversos com ara la caiguda de l’imperi d’Orient a mans dels turcs; el descobriment de l’oceà Pacífic; el naixement d’El Messies de Händel; la derrota de Napoleó; l’indult de Dostoievski poc abans de l’execució; el viatge de Lenin a Rússia el 1917… Tots ells moments universals que, quan es produeixen, segons paraules del mateix Stefan Zweig, resulten decisius durant segles i segles. 

Contraportada: Stefean Zweig: Moments estel·lars de la humanitat, Quadersns crema,

 Comentaris de la premsa 

«Hi ha llibres que haurien de ser lectura obligatòria a les escoles. Aquest és un volum imprescindible». Pere Estelrich, Diario de Mallorca

«Zweig tria, narra i glossa, en alta literatura, alguns dels instants que ell considera claus en la història de l’ésser humà. Zweig ha esdevingut, de llarg, un dels meus escriptors preferits, no només per la qualitat intrínseca del que escriu, sinó sobretot per la dimensió moral que impregna gairebé tota la seva obra». Txema Martínez, Segre

Catorze miniatures històriques

El llibre es compon dels següents relats històrics, precedits per un pròleg de l’autor:

  • Ciceró. 15 de març de l’any 44 abans de Crist.
  • La conquesta de Bizanci. 29 de maig de 1453.
  • Fugida cap a la immortalitat: El descobriment de l’oceà Pacífic. 25 de setembre de 1513.
  • La resurrecció de Georg Friedrich Händel. 21 d’agost de 1741.
  • El geni d’una nit: La Marsellesa. 25 d’abril de 1792.
  • El minut universal de Waterloo: Napoleó. 18 de juny de 1815.
  • L’elegia de Marienbad: Goethe entre Karlsbad i Weimar. 5 de setembre de 1823.
  • El descobriment d’El Dorado. Gener de 1848.
  • Moment heroic: Dostoievski, Sant Petersburg, plaça Semenovsk. 22 de desembre de 1849.
  • La primera paraula a través de l’oceà: Cyrus W. Field. 28 de juliol de 1858.
  • La fugida cap a Déu. Finals d’octubre de 1910.
  • La lluita pel pol sud: El capità Scott, 90 graus de latitud. 19 de gener de 1912.
  • El tren segellat: Lenin. 9 d’abril de 1917.
  • Wilson fracassa. 15 d’abril de 1919

Battle_of_Waterloo_1815 (1)

Imatge: The Battle of Waterloo de  William Sadler

Tertúlia El debat nacional: “Procés català, classe mitjana i crisi europea” amb Arnau Gonzàlez i Vilalta

Dimarts 4 febrer 2020 a les 19 h a la sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la Tertúlia El debat nacional sobre Procés català, classe mitjana i crisi europea amb Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador. Participa, Joan Solé Camardons de la secció d’Història.

Coordinadors de la Tertúlia: Carme Adzerias i Jordi Papell.

Vivim un moment d’incertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? L’estat del benestar i l’hegemonia de les classes mitjanes semblen perdre’s en el passat mentre el present i el futur s’albiren plens de dubtes i pors. 

Davant d’un panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o d’extrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament d’esquerres, a Catalunya s’ha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació d’un Estat català sobirà separat d’Espanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques globals al centre. 

El fracàs de la traducció d’aquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de l’independentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.

Contraportada: Procés, classe mitjana i crisi europea d’Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador, ed. Gregal, 2019.

 

20200125_1510122

Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Doctor en Història i professor del De­par­ta­ment d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Ha centrat les seves principals investigacions en diferents aspectes del na­cio­nalisme català del període 1931-1945. És professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Autor d’una vintena de llibres, s’ha especialitzat en l’estudi del nacionalisme català al llarg del segle XX i de l’Espanya republicana. En els darrers anys ha centrat les seves investigacions en la mirada diplomàtica i periodística europea i americana envers la Catalunya del període 1931-1939.

Al marge d’articles i participacions en con­gres­sos, ha publicat, entre d’altres, els llibres següents: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Els diputats de Catalunya a les Corts Constituents (1931-1933) i La irrupció de la dona en el ca­ta­la­nis­me (1931-1936), tots tres el 2006; La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo (Editorial Base, 2007); Un catalanófilo de Madrid. Epis­tolario catalán de Ángel Ossorio y Ga­llar­do el 2008 i, en darrer lloc, el 2009, Els di­pu­tats catalans a les Corts republicanes (1933-1939) i Cataluña bajo vigilancia. El Consulado ita­lia­no y el Fascio de Barcelona (1930-1943).

Proces Classe mitjana i Crisi europea_AGV

Més 324, 12/11/2019 Xavier Graset conversa amb l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta. L’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta ens presenta el seu darrer assaig “Procés català, classe mitjana i crisi europea”

Actualment treballa en diferents aspectes relatius a la història de l’Argentina, del continent africà, sobre el fotògraf Antoni Campañà i de la diplomàcia francesa a la Catalunya franquista. Amb Gregal ha publicat, conjuntament amb E. Ucelay-Da Cal i P. Garcia-Planas, Tumulto”. Meditacions sobre l’octubre català (2017), i amb Ucelay-Da Cal i X. M. Núñez Seixas, l’obra col·lectiva El catalanisme davant del feixisme (1919-2018). Properament publicarà amb l’editorial Gregal  Cataluña y Barcelona en la crisis europea. ¿Irlanda española, peón francés o URSS mediterránea?

9788417082383