Autor: historiaab

Reunió semestral de la Secció d’Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 19 de maig, a les 18h, Sala Verdaguer

Us recomanem que us inscriviu a la reunió a: historia@ateneubcn.cat

Temes que tractarem a la reunió

  1. Equip de treball i noves incorporacions
  2. Balanç de les activitats 2025-26
  3. Programació 2026-2027: Nous cicles, Cursos Aula Ateneu, Memorial Ateneu 2027-2028, Projecte pilot IA, Tertúlies Amics de la Història, Sortides i rutes guiades, Seminari de Lectura Històrica, etc.
  4. Recollida i debat de noves propostes de les persones sòcies

Comissió d’Història: Equip de treball 2023-2026

  • Joan Solé Camardons, cap de la Secció d’Història, llicenciat en Història Moderna i Contemporània (UB) i Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (UB i UAB).
  • Narcís Argemí Terrades, ponent de la Secció d’Història (2021-2023), estudis en Ciències Químiques (UB) i estudis de Geografia i Història (UB), director creatiu publicitari.
  • Miquel Nistal Fernández, ponent adjunt, biòleg, docent, professor del Màster de formació de professorat de secundària de ciències naturals, professor del curs de “Preparació de la programació didàctica al cos de professors d’ensenyament secundari, interessat en la història de la 2a Guerra Mundial i autor de ressenyes al Blog Gaudir la Cultura.
  • Martí Grau Alemany, historiador, ponent adjunt, responsable de comunicació de la Secció d’Història, graduat en Història (UAB) i interessat en la història militar.
  • Dolors Folch i Fornesa, sinòloga, doctora en història (UAB), ha estat degana de la Facultat d’Humanitats de la UPF (1992-1999), coordinadora de la llicenciatura en estudis de l’Àsia oriental (2003-2005) i professora d’història antiga
  • Josep Sauret Pont, economista, màster en gestió empresarial (ESADE), doctor en història per la URV sobre “Les vinyetes filatèliques com a font d’informació historiogràfica i artística”
  • Óscar Costa Ruibal, historiador, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de Universitat de Barcelona (UB), autor d’una vintena de recerques i ressenyes de temàtica històrica a la Revista Cercles.
  • Andreu Espasa de la Fuente, historiador, professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia nord-americana durant el New Deal i en el naixement del moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.
  • Josep Llop Talaveron, facultatiu especialista emèrit de l’Hospital Universitari de Bellvitge, interessat en la història europea
  • Salvador Duran Pou, llicenciat en farmàcia, interessat en la història del catalanisme.
  • Joan Felisart Escudero, llicenciat en dret, amb una àmplia experiència en la funció pública, interessat en història contemporània.

Noves incorporacions a la Comissió d’Història

Quim Jubert, Maria Pallàs, Àlex Font i Carme Roure

Què hem fet

T’agrada la Història i les petites històries? Coneixes les nostres conferències i taules mensuals de temàtica històrica com La Lliçó grega. Reflexions sobre la democràcia?

Encara no has participat en algun del nostres Cursos d’Història Aula Ateneu, com Les rutes de la Seda o Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics?

Vols conèixer les nostres Tertúlies mensuals d’Amics de la Història i debatre personalment amb historiadors com Josep Maria Muñoz o com Gerard Pamplona

Vols llegir i debatre un bon llibre de temàtica històrica al Seminari trimestral de Lectura Històrica, que coordina Dolors Folch.

Vols participar més activament en el Memorial Ateneu amb temes sobre memòria democràtica com la resistència antifranquista de la joventut dels anys seixanta Sota el jou del franquisme?  O com veuen avui en dia la dictadura i la transició les diferents generacions Una transició en construcció? O quin ha estat l’impacte de la immigració peninsular (1960-1980)?

Vols fer noves sortides històrico-culturals com la Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà?  

Vols participar en l’organització de nous actes disruptius amb altres seccions i tertúlies (Cafè Continental) com Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco?   

Vols llegir les nostres ressenyes historiogràfiques com “Trieste. Una ferida a Europa” o consultar els reculls temàtics que fem conjuntament amb la Biblioteca com La immigració a Catalunya 1950-1980. Recull bibliogràfic?

Si vols conèixer tot el que hem fet i el que farem, consulta el nostre Blog d’Història https://historia.ateneubcn.cat/, en el qual hi trobareu els 340 actes que hem fet des de 2015 ençà i el calendari dels propers actes.

Si us inscriviu al Blog d’Història rebreu puntualment totes les novetats. També, hi trobareu una crònica o apunts de la majoria d’activitats, recomanacions i ressenyes de llibres de temàtica històrica.

Què farem (Proposta provisional i incompleta)

Dijous 28 de maig 17-19h. Entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per la Barcelona ocupada per Napoleó (1808-1814) a càrrec de Jesús Conte, periodista, escriptor i autor de Barcelona sota la bota de Napoleó. Limitat a 15 places Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 1 de juny a les 18,30h, Auditori Oriol Bohigas. Sostenibilitat lingüística: es pot planificar el futur d’una llengua?Col·loqui amb la participació de: Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística de la URV; Emili Boix, professor de sociolingüística de la UB; Montserrat Milian, professora i especialista en política lingüística i didàctica de la llengua, i Isidor Marí, sociolingüista i expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Modera: Mireia Arguijo ponentde Llengua i Literatura. Organitzadors: Secció de Llengua i Literatura, Secció d’Història i Secció d’Ecologia.  Més informació aquí

Dimarts 2 de juny, Auditori Oriol Bohigas. 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig del 1976 al paranimf de la UB, es consideren el moment de l’eclosió del moviment feminista en l’anomenada segona onada. Activitat que lidera la Secció de Feminismes.

Dilluns dia 8 de juny a les 18.30h. Sala Pompeu Fabra Botxins del 36: Una història de colpistes. Tertúlia Amics de la Història Tertulià convidat: David Alegre, historiador, professor (UAB) i autor de Verdugos del 36.  Presenta Andreu Espasa de la Secció d’Història i professor de la UAB. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dimecres dia 10 de juny a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” a cura de Gemma Domènech i Santos M. Mateos Rusillo. Aquest llibre explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les confiscacions i la gestió posterior sota el franquisme van incidir de manera determinant en la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas i una perspectiva comparada europea, el volum analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les conseqüències a llarg termini.

Dilluns 14 de setembre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Tres dietaris d’un ebrenc i colomenc. Tertulià convidat: Albert Fabà, sociolingüista, historiador i activista. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dilluns 5 d’octubre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. La cultura com a front de combat (1936-1939). Ferran Soldevila i altres intel·lectuals, Tertulià convidat Enric Pujol.  Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Dimarts 6 octubre 2026  Taula sobre “Del complot del Garraf als fets de Prats de Molló. Un gir del catalanisme?” Ponents Giovanni C. Cattini i Joan Esculies historiadors. Presenta de Ricard Faura, vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.

Curs Aula Ateneu.6, 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre, 11.00-13.00h. Barcelona i Catalunya: Lectures geogràfiques d’una relació capital. Dirigit i impartit per Oriol Nel·lo. Barcelona, tardor 2026

  • Sessió 1a. Dimarts, 6 d’octubre, 11-13h. 1.1. Barcelona: eina o amenaça? El debat sobre el paper de la capital en l’espai català.
  • Sessió 2a. Dimarts, 13 d’octubre, 11-13h.  Com s’ha transformat el territori? De ciutat a metròpoli.
  • Sessió 3a. Dimarts, 20 d’octubre, 11-13h. D’on venen i on van els recursos? Sòl, la mobilitat, l’aigua, l’energia.
  • Sessió 4a. Dimarts, 27 d’octubre, 11-13h. On són avui les principals desigualtats territorials? La distribució de la riquesa i els grups socials.
  • Sessió 5a. Dimarts, 3 de novembre, 11-13h.  Com governar el país? L’ordenació del territori i la divisió territorial.

Dilluns 2 de Novembre 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Sobre l’Afganistan Tertuliana convidada Carme Roure. Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Data per decidir (novembre 2026). Taula sobre Les eleccions de mig mandat als EUA 2026. Falta confirmar títol i ponents. Proposem que la lideri la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials.

5 de novembre, 10 de desembre de 2026 i 14 de gener de 2027 18.30h Sala Verdaguer. Mini cicle “La crisi d’entreguerres. Diplomàcia, seguretat col·lectiva i conflictes nacionals” Organització: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. El cicle s’inscriu en el projecte TRANSFRONT que analitza la resposta comunista i la posterior reacció contrarevolucionària a l’ascens del feixisme a Europa durant els anys trenta del segle passat. Coordina i presenta el cicle, Andreu Espasa, ateneista i professor de la UAB.

  • Dijous 5 novembre 18.30h Sala Verdaguer, La Komintern, la diplomàcia soviètica i Espanya, a càrrec  de Josep Puigsech, historiador i professor de la UAB, especialitzat en la dimensió internacional del moviment comunista a Espanya durant els anys vint, trenta i quaranta del segle XX.
  • Dijous 10  de desembre 18,30h Sala Verdaguer, Nazisme i qüestió nacional, a càrrec de Francisco Morente, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB.
  • Dijous 14 de gener 18.30h Sala Verdaguer, America first! Aïllacionistes versus internacionalistes, Andreu Espasa, historiador, professor de la UAB; les seves línies de recerca se centren en la diplomàcia dels EUA durant el New Deal i en el moviment neoliberal nord-americà als anys trenta i quaranta.

150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Explorar la possibilitat de fer una activitat entorn del personatge. Hi ha diversos enfocaments possibles: polític, urbanístic, utopia, etc. Possible participació amb altres seccions. Participació de la Biblioteca. S’ha publicat el llibre Teoria Cerdà: La revolución urbana industrial de Francesc Magrinyà Torné i un article “Gaudí(r) amb Cerdà” d’Ignasi Aragay Falta decidir títol, data i ponents.

Ressenya del llibre Els irresponsables Qui va portar Hitler al poder? de Johann Chapoutot, amb traducció d’Andreu Gomila. Josep Sauret, ateneista i historiador ha preparat una ressenya al Blog amic Gaudir la Cultura, 11-4-2026.

Ressenya del llibre “Un duelo interminable. La Batalla cultural del largo siglo XX” de José Enrique Ruiz-Domènec. Conferència de l’autor. Óscar Costa, ateneista i historiador ha preparat una ressenya al Blog amic Gaudir la Cultura, 21-4-2026

Memorial Ateneu 2027-2028. La educació sota el franquisme. Recerca sobre l’educació rebuda per tres generacions d’ateneistes (1939-1980)

  • Recerca bibliogràfica, quantitativa i qualitativa sobre diversos ítems educatius  per part de les persones sòcies de l’AB. El projecte es desenvoluparia en tres anys (2026-2027-2028).
  • Durant el 2026 es prepararia el projecte i l’equip de treball. Caldria definir bé els objectius de la recerca i els àmbits d’estudi que es treballaran (història, filosofia, ciències, llengua, literatura, art, religió, sexe, música, esport, etc.) i l’equip de direcció.
  • Durant el  2027 i 2028 es podria demanar una subvenció a la Diputació de Barcelona i a Memorial Democràtic (Generalitat) que inclouria, una recerca quantitativa amb persones sòcies, un recerca qualitativa amb entrevistes en profunditat i l’edició d’un llibre sobre la recerca impulsada, sense cap documental.

Noves propostes

Tenim algunes idees per impulsar encara més la Secció d’Història i ens falten mans per dur-les a terme. Volem consolidar els cursos i cicles Aula Ateneu de temàtica històrica amb nous enfocaments, les sortides històrico-culturals, impulsar nous debats de temàtica històrica amb la Tertúlia jove Cafè Continental i altres seccions, jocs de simulació històrica. Si ens ajudeu, entre tots, ho podem fer encara millor. Us hi esperem!

Ruta per la Barcelona ocupada per Napoleó (1808-1814)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dijous 28 de maig 17h-19h. Sortida: Pati de carruatges de l’Ateneu Barcelonès. Arribada: Pla de Palau

Ruta guiada per la Barcelona ocupada per Napoleó (1808-1814) a càrrec de Jesús Conte, ateneista, periodista, escriptor i autor de Barcelona sota la bota de Napoleó.

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Inscripció tancada. Places exhaurides

Material per als inscrits: Es lliurarà un dossier amb petits textos orientatius, il·lustracions i mapa

Context històric

La Guerra del Francès va ser a Catalunya un petit escenari dins del gran teatre d’operacions militars que lliuraven a Europa les dues grans potències del moment: França i Anglaterra. El Tractat de Fontainebleau permetia l’entrada de les tropes de Napoleó a Espanya amb la intenció de repartir-se Portugal.

La ciutat de Barcelona va estar ocupada per les tropes napoleòniques 2.297 dies. Venien de pas cap a Cadis i al final hi van romandre entre febrer de 1808 i maig de 1814. De fet, quan van abandonar la capital de Catalunya, Napoleó ja havia abdicat, els Borbons tornaven a regnar a França i també a Espanya, des de feia dos mesos amb Ferran VII.

Catalunya va ser annexionada durant dos anys a l’Imperi francès i desvinculada, doncs, de l’Espanya governada per José Bonaparte, a través de quatre departaments dirigits per funcionaris francesos i també per catalans col·laboracionistes, els anomenats afrancesats seguidors dels ideals de la Il·lustració. Va haver alguns intents d’obertura política com el reconeixement de la senyera i del català com a llengua oficial alhora que el francès.

“Vista de la batalla dada en las colinas del Bruch en Cataluña el dia 6 de junio de 1808” Autor: Josep Coromina Faralt, 1820 https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/fonscec/id/27/rec/10

Aquells anys es va patir repressió política i extorsió econòmica. L’estat de setge tancava la població entre muralles. La ciutat va perdre població per l’escassetat, la pobresa i la fugida de les famílies benestants foragitades de les seves llars.

Tot i així, hi havia moments per l’esbarjo com els balls de carnaval, representacions teatrals i de circ, i els cafès i les tavernes.

Aquesta ruta recrea com era la Barcelona d’aquells anys a través d’un recorregut per edificis i espais de la vida política, econòmica, comercial, religiosa, cultural i d’esbarjo.

“Ocupacion de la ciudadela de Barcelona y castillo de Monjui por los franceses en 29 de febrero de 1808”. Autor: Josep Coromina Faralt, 1814. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/fonscec/id/1261/rec/3

Recorregut (mapa adjunt): Canuda– Portal de l’Àngel- Pla de la Seu-Catedral– Carrer del Bisbe- Plaça Garriga i Bachs– Carrer del Bisbe- Plaça Sant Jaume– Call- Avinyó – Ample- Fusteria- Baixeras- Placeta Joan Massana- Canvis Nous– Santa Maria del Mar- Passeig del Born- Flassaders– Rec- Marquès d’Argentera– Encants – Pla del Palau. (En negreta les parades explicatives)

Bibliografia

BARÓ DE MALDÀ: Calaix de sastre

CONTE, Jesús: Barcelona sota la bota de Napoleó. Repressió i vida quotidiana quan érem part de l’Imperi francés. Tibidabo Edicions. Barcelona. 2021.

CONRAD, Pierre: Napoléon et la Catalogne, 1808-1814: La captivité de Barcelone, fevrier1808-janvier 1810. Alcan. París. 1910.

DIVERSOS AUTORS: La invasió napoleònica. Universitat Autònoma de Barcelona. 1981.

ESPADAS, Manuel; DUFOUR, Gérard i LUNA, Juan J: La España de José Bonaparte. Historia 16. Número 147. Julio 1988.

FERRER, Raymundo: Barcelona cautiva, o sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, con una idea mensual del estado religioso-político-militar de Barcelona y de Cataluña. Oficina de Antonio Brusi. Barcelona. 1814-1818.

GOUVERNEMENT DE LA CATALOGNE. Histoire des conspirations tramées en Catalogne contre les armées françaises. Imprimeurs de l’Armée et du Gouvernement de la Catalogne. Barcelona. 1813.

MERCADER RIBA, Juan: Barcelona durante la ocupación francesa (1808-1814). Instituto de Historia Jerónimo Zurita. CSIC. Barcelona. 1949.

MERCADER, Joan: L’oficialitat del català sota la dominació napoleònica. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. IEC. Barcelona, 1955-

MOLINER PRADA, Antonio: Las fiestas en la ciudad de Barcelona durante la ocupación napoleónica. Ler História. Número 58. Lisboa. 2010.

MOLINER PRADA, Antoni: “1810. Quan Catalunya fou francesa” a Història mundial de Catalunya, sota la direcció de Borja de Riquer, Edicions 61, 2018.

RAMISA VERDAGUER, Maties: “La Guerra del Francès a Catalunya. Ocupació, resistència, afrancesament” dins del cicle El segle XIX català. Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, 26-11-2019. Blog d’Història

Seminari de lectura sobre Els Diaris de Samuel Pepys

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts dia 12 de maig a les 17h a la sala Montserrat Roig. Seminari de lectura històrica El dietari de Samuel Pepys, 2021, edició abreujada en català.  Diarios  (1660-1669) de Samuel Pepys, 2014, 564 pàg.

Coordina el seminari: Dolors Folch, sinòloga i historiadora

És requisit haver llegit el llibre i inscriure’s a historia@ateneubcn.cat

The Diary of Samuel Pepys

El Dietari de Samuel Pepys és una de les obres més fascinants de la literatura universal perquè ofereix un retrat sense filtres de la vida a Londres entre 1660 i 1669. Pepys, un alt funcionari de l’administració naval, va escriure aquestes memòries en un sistema de taquigrafia xifrada que no va ser desxifrat fins al segle XIX, la qual cosa li va permetre ser brutalment honest sobre la seva vida privada i els esdeveniments públics de l’època.

Pepys va viure i documentar en primera persona moments clau de la història d’Anglaterra, com la Restauració de la monarquia amb Carles II, la Gran Pesta de Londres (1665) i el Gran Incendi de Londres (1666). A diferència d’altres autors, Pepys no escrivia per a ser llegit. Al dietari hi trobem des de detalls sobre la corrupció política fins a les seves pròpies infidelitats conjugals, les seves pors, les seves despeses diàries i el seu amor per la música i el teatre. Descriu què menjava, com es vestia i com funcionava la societat del segle XVII, convertint-se en una “càpsula del temps” inigualable

Per aquells que vulguin entrar en més detalls, o busquin entendre millor les constants referències a persones o fets, hi ha una web –  https://www.pepysdiary.com/ que té totes les entrades necessàries i que recull els comentaris de l’edició completa i comentada dels Diaris, que té 11 volums.

Per altra banda, totes les IA proporcionen tots els aclariments necessaris per poder seguir el Diari, ja que és un text sobre el que, només en el segle XXI, s’han fet desenes de tesis. Podeu utilitzar Perplexity, amb respostes excel·lents.

Temes de debat

Proposem articular el seminari del dia 12 al voltant d’aquests temes: 

  1. Per què es tracta d’un text tan excepcional
  2. El regnat de Carles II: el rei, la cort i el parlament
  3. Quina importància dona la classe alta del XVII anglès al menjar, al vestir i al sexe
  4. Europa i les guerres al segle XVII
  5. L’expansió colonial i la rivalitat amb Holanda
  6. La Royal Navy. Els problemes de governabilitat i la situació dels mariners
  7. La Royal Society: Quina importància té?
  8. Quins llibres llegeix Pepys?
  9. Quina importància té el teatre a l’Anglaterra de Pepys?
  10. L’incendi de Londres: per què es va estendre tant i com es va reconstruir la ciutat?
  11. La pesta de Londres: quina importància té i quines mesures es prenen?

Por derecho de conquista…Presentació del llibre de Gerard Pamplona

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 11 de maig a les 18.30h, Sala Sagarra. Presentació del llibre i posterior debat: “Por derecho de conquista: Represión y dominación borbónica en la Corona de Aragón (1705-1715)” de Gerard Pamplona Molina, historiador i autor d’aquesta obra.

Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història. Accés obert

Impacte dels mecanismes de repressió a Catalunya i la consolidació de l’Espanya absolutista

La conquesta borbònica de la Corona d’Aragó va donar lloc a un procés de dominació militar caracteritzat per una repressió intensa que va contribuir decisivament a consolidar el règim de Felip V. L’inici del procés d’assimilació política de Catalunya i de la resta de la Corona d’Aragó es produí amb la guerra de Successió i els decrets de Nova Planta. Tanmateix, durant el conflicte, els borbònics aplicaren diverses estratègies de repressió, dominació i control que foren claus per consolidar el règim de Felip V.

L’obra, resultat de la tesi doctoral de Gerard Pamplona Molina, està concebuda com un exercici d’història comparada amb altres casos europeus, analitza quines foren aquestes estratègies, si foren paradigmàtiques dins el context de l’època i quins urbicidis (destruccions urbanes premeditades) es dugueren a terme amb l’objectiu d’eliminar la resistència catalana, valenciana i aragonesa i, en definitiva, permetre l’assimilació d’aquests estats dins la nova Monarquia.

L’autor, examina els mecanismes de control implementats pels felipistes arran del conflicte successori, les estratègies politicomilitars emprades per sotmetre i assimilar a la població i les seves motivacions polítiques i pragmàtiques. N conjunt, es detallen les peculiaritats d’aquest procés de dominació, les motivacions que el van precipitar i si es va tractar d’un cas singular o, per contra, d’un fenomen enquadrable en dinàmiques repressives similars a les patides per altres territoris europeus conquerits.

Gerard Pamplona

És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor a la Universitat de Barcelona i project manager del màster en Polítiques Educatives de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva recerca se centra en els conflictes bèl·lics, els processos d’ocupació militar, l’assimilació política i les dinàmiques de construcció de pau. Ha realitzat estades de recerca a la University of St Andrews (Regne Unit) i a la Sorbona de París. Fora de l’àmbit estrictament acadèmic, ha col·laborat com a assessor en el projecte de llei de Memòria històrica del Govern de Colòmbia, ha participat en avaluacions a l’Escuela Superior de Guerra del mateix país i ha exercit com a consultor per a diversos mitjans de comunicació.

Ruta desxifrant la Barcelona maçònica (Fem salut i coneixem la ciutat)

/ historiaab / Deixa un comentari

Divendres 8 de maig a les 18.00h Pati de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès. Ruta Desxifrant la Barcelona maçònica

Guia: David Revelles, periodista especialitzat en història i periodisme de viatges

Organitzat per la tertúlia jove Cafè Continental i la Secció d’Història

Inscripció tancada. Places exhaurides

Activitat que s’inscriu en el marc del projecte Healing Arts un cicle per explorar Arts-Salut-Cultura

Imatge principal: La Biblioteca Pública Arús és un centre de recerca de lliure accés que preserva i difon un valuós patrimoni bibliogràfic vinculat al pensament crític, els moviments socials i la cultura dels segles XIX i inicis del XX, especialitzat en la tradició republicana federal, el catalanisme i el moviment obrer —especialment l’anarquisme—, així com en la maçoneria i l’univers de Sherlock Holmes.

La Barcelona maçònica

És possible realitzar per Barcelona una ruta urbana en clau maçònica? La resposta és un sí rotund. Perquè la maçoneria, la societat secreta més famosa del món, fa tres segles que deixa la seva petjada de misteri a la fisonomia urbana de Barcelona.

I ho ha fet amb el seu caràcter enigmàtic que sempre ha acompanyat a la fraternitat, llegant un nodrit i desconegut mosaic de símbols escampats per tota la ciutat, des de la Catedral, passant pel parc de la Ciutadella, el Pla de Palau, la Barceloneta…A més, el nostre recorregut ens permetrà conèixer personatges cèlebres vinculats a la fraternitat, com a ara maçones il·lustres com ara Concepción Arenal, Clotilde Cerdà, Teresa Claramunt o Ángeles López de Ayala, així com d’altres noms com cèlebres com Santiago Ramón y Cajal, Lluís Companys i Anselm Clavé.

Barcelona es revela així com un llibre obert ple de misteris, on la maçoneria ha deixat una empremta que convida a ser descoberta.

David Revelles

David Revelles és periodista especialitzat en història i periodisme de viatges. Ha escrit guies de viatge, col·laborat en diaris i revistes com El Periodico, El País i Condé Nast Traveler, i ha creat diverses rutes històriques a Barcelona, així com a Irlanda o Escòcia. Ha col·laborat amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.  És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB.

Crònica política de l’estat català (1409-1714). Tertúlia d’Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 4 de maig a les 17h, sala Pompeu Fabra. Crònica política de l’estat català (1409-1714). Tertúlia Amics de la Història.

Tertulià convidat: Aleix Sarri autor d’Ànima de república: crònica política de l’estat català (1409-1714). Presenta: Gerard Pamplona, historiador i ateneista.

Prioritat als socis de l’Ateneu (35 places). Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Joan Fiveller (Barcelona?, segle xiv – c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona. El 1416 encapçalà la reclamació al rei Ferran I conegut com a Enfrontament del vectigal. Escultura de Josep Bover i Mas (Casa de la Ciutat de Barcelona)

Ànima de república: crònica política de l’estat català (1409-1714)

Aleix Sarri, autor del llibre Ànima de república: crònica política de l’estat català (1409-1714) repassarà alguns dels grans episodis i els protagonistes de la crònica política catalana d’aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.

El 31 de maig de 1410 Martí l’Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l’últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d’un rei foraster, i el projecte castellanitzador s’imposava.

Des d’aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingüística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l’estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.
 

Més informació sobre la temàtica a la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

“La Guerra dels Segadors: inici i fi d’un conflicte” Antoni Simon i Pere Cristòfol. Moderat per Àngel Casals. 16-11-2020 Blog d’Història

“La consolidació dels fonaments econòmics de Catalunya malgrat les guerres: 1660-1755“. Sessió 3a. del Curs Aula Ateneu “Una Història de Catalunya als ulls del Món”. Ponència de Joaquim Albareda, historiador i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, 17-9-2023 Blog d’Història

“La Catalunya moderna (1479-1659): una anomalia política?“Ponència de Xavier Torres Sans, historiador de la Universitat de Girona. Sessió 2a. del Curs Aula Ateneu “Una Història de Catalunya als ulls del Món”. 10-10-2023 Blog d’Història

“Aportacions historiogràfiques d’Eva Serra“. Amb la participació de Josep Capdeferro, historiador i Blanca Serra, lingüista. Tertúlia d’Amics de la Història. 18-3-2019 Blog d’Història


“Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes?” A càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador i de Patrícia Gabancho, escriptora. 21-4-2016 Blog d’Història

“L’exili austriacista“. Agustí Alcoberro dins del Cicle L’endemà del 1714. 17-3-2015. Blog d’Història

“La Nova Planta, el règim borbònic i la dissidència“. Joaquim Albareda (UPF), dins del Cicle L’endemà de 1714. 7-4-2015. Blog d’Història


“Repressió i resistència antiborbònica a Catalunya“. Josep Maria Torras Ribé, dins del Cicle L’endemà del 1714. Blog d’Història

Tertúlia Amics de la Història. Tertulià convidat: Aleix Sarri autor d’”Ànima de república: Crònica política de l’estat català (1409-1714″. Presenta: Gerard Pamplona, historiador i ateneista. Ateneu Barcelonès. 4-5-2026

Com degenerà la Guerra civil?

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 28 d’abril de 2026 a les 18.30h, Sala Verdaguer. Com degenerà la Guerra civil? amb Javier Rodrigo, historiador, professor de la UAB i autor de La Guerra degenerada

Presenta: Andreu Espasa de la Secció d’Història i professor de la UAB

Accés obert (sense inscripció)

La guerra degenerada

Conferència i diàleg de Javier Rodrigo, historiador, catedràtic de la UAB i autor del llibre ”La guerra degenerada. Violencia y resistencias en la España de posguerra” amb Andreu Espasa, historiador, professor de la UAB i ateneista de la Secció d’Història de l’Ateneu.

La repressió franquista després de 1939 va prolongar de manera brutal la guerra fins al 1952, amb milers de morts, empresonats, deportats i víctimes de violència sexual i política, en una ofensiva sistemàtica destinada a exterminar la resistència guerrillera, especialment visible a diverses regions rurals de l’Estat.

Amb Javier Rodrigo analitzarem aquesta “guerra degenerada” —irregular, cruel i sense normes— i en què posa l’èmfasi en el paper fonamental de les dones, que actuaren com a enllaç, suport logístic i informadores, alhora que patiren tortures, humiliacions públiques i càstigs exemplars basats en el gènere.

El llibre també recull episodis clau com l’operació Vall d’Aran i testimonis de guerrilleres perseguides, mostrant una història de resistència, supervivència i repressió silenciada durant dècades.

Javier Rodrigo (1977) és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per l’European University Institute de Florència. Coordina el Grup de Recerca en Guerra, Radicalisme Polític i Conflicte Social (GRECS) i la Xarxa d’Investigació VOICES (Violència, Identitat i Conflicte a l’Espanya del segle XX).

És autor de nombrosos llibres, entre els quals, Cautivos. Campos de concentración en la España franquista 1936-1947 (2005), La guerra fascista. Italia en la Guerra civil española, 1936-1939” (2016), traduït a l’anglès i l’italià, o Ellos, los fascistas. La banalización del franquismo y la crisis de la democracia” (2022), amb Maximiliano Fuentes, traduït a l’anglès.

Més informació

«La guerra degenerada» (BABELIO)

«La guerra civil tras la Guerra Civil» (LA VANGUARDIA)

«Entrevista a Javier Rodrigo» (NITS DE RÀDIO)

«La guerra degenerada» (DIARIO DEL AIRE)

«La Guerra Civil no va acabar el 1939» (VILAWEB)

«’La guerra degenerada’, la historia oculta de torturas y violencia sexual contra las mujeres en la posguerra» (ELDIARIO.ES)

Epíleg de Jorge Marco

«Con casi toda probabilidad, nosotros, lectores del futuro, nunca lograremos aprender y atrapar aquella guerra degenerada que sufrieron miles de paisanas y paisanos en sus propias carnes.

Mujeres y hombres de carne y hueso; niños y ancianos con las vulnerabilidades propias de cada edad; combatientes y civiles armados y desarmados. Pobres, muertos de hambre o matados de hambre casi siempre. Campesinos y pastores en su gran mayoría.

Aquellos que fueron nuestros padres, nuestros abuelos y bisabuelos. Nuestros ancestros, en definitiva, que no vieron pasar la muerte violenta de largo, sino que muchas veces se sentó a su lado y se quedó a vivir con ellos. Los acompañó durante el resto de sus días, aunque no hablaran sobre ello o nos contaran tan solo fragmentos incompletos.

Quizás todos los esfuerzos sean en balde. Quizás nunca podremos aprender y atrapar aquella guerra degenerada. Sin embargo, esa imposibilidad no nos debe desanimar a intentarlo. Así lo ha hecho Javier Rodrigo y su esfuerzo no ha sido en vano».

Films espanyols que tracten els tema dels maquis i altres formes de resistència armada

Comprensió de Veneçuela: una aproximació. Tertúlia Amics de la Història.

/ historiaab / 2 comentaris

Dilluns 13 d’abril a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Comprensió de Veneçuela: una aproximació, amb Alejandro Padrón, escriptor veneçolà i autor d’Escuela para pobres, editorial Mondadori.

La tertúlia s’inicià amb una conversa entre Alejandro Padrón i Miquel Nistal, docent i adjunt de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu (30 places)

Una de les novel·les de l’escriptor veneçolà Alejandro Padrón, Escuela para pobres, publicat per Editorial Mondadori a Caracas l’any 2009, serà el punt de partida d’una conversa, entre l’escriptor i l’ateneista i membre de la Secció d’Història Miquel Nistal a través de la qual, l’autor ens endinsarà en la història recent de Veneçuela, el paper crucial del petroli en aquest país sud-americà que ha condicionat el seu desenvolupament al llarg de tot el segle XX i que continua sent clau en l’actualitat, així com la seva posició geoestratègica en el “pati del darrere” de la gran potència nord-americana.

Alejandro Padrón, escriptor veneçolà, Tertúlia Amics de la Història. “Comprensió de Veneçuela: una aproximació”, 13 d’abril de 2026, sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès

Alejandro Padrón, escriptor, doctor en economia per la Universitat de la Sorbona de París, màster en administració de la indústria petroliera al Regne Unit, fou ambaixador de Veneçuela a Líbia.

Escuela para pobres és la història de Gerardo Almeida, un jove burgès hereu, i la dels seus companys de classe social i condició: Rosa Engaño, Mariíta Dispendiosa, Pedro Avaro, José Corrupto i Luis Triquiñuela els quals empesos pel clima d’exaltació de la pobresa dominant al país, “ser ric és dolent” les culpes familiars, decideixen inscriure’s en una escola per a pobres per aprendre i preparar-se per a la vida i l’experiència de la pobresa. Formats i graduats entre altres, en estudis com a Fonaments de l’odi, Meditació i evasió, Incultura induïda, Elements del furgar i Salut minimalista, es transformen en veritables pobres del sistema polític i social dominant, i es traslladen a viure a barris d’extrema marginalitat i inseguretat personal i col·lectiva, enmig d’un creixent vital.

Enfrontats a la vida dura i violenta de la pobresa, Gerardo Almeida i els seus amics, es veuen obligats a sobreviure en condicions infrahumanes al mig de les històries plenes d’amor i humor, tendresa i ironia, crueltat i solidaritat, amb components tràgics i còmics, que conformen un lúcid i necessari retrat literari d’avui i d’urgència de Veneçuela.

Amb aquesta admirable primera novel·la Alejandro Padrón apareix com un escriptor en plena maduresa, en possessió de nous i variats registres narratius: el realisme dur i la prosa poètica, el discurs sociològic i la crònica periodística, capaç de recrear amb la seva escriptura poderosa i eficaç els somnis i les misèries de la vida.

La lliçó grega. Reflexions sobre la Democràcia

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 18 de març 18.30h Auditori Oriol Bohigas. Conferència de Pedro Olalla, escriptor, hel·lenista, professor i traductor. “La lliçó grega: Reflexions sobre la Democràcia.

Presenta, Narcís Argemí, ateneista de la Secció d’Història

Accés obert, sense inscripció. Acte en català (el presentador) i en castellà (el conferenciant)

Vegeu el Blog de Pedro Olalla: https://www.pedroolalla.com/index.php/es/

La lliçó grega. Reflexions deontològiques urgents des dels principis de la Democràcia

Vivim realment en una democràcia? Hi ha democràcia quan les veritables decisions es prenen cada cop més lluny dels ciutadans? Hi pot haver democràcia en un món que subscriu l’ús de la força com a estratègia política i que en construeix els relats al marge de la veritat?

En el context de les actuals maniobres del poder econòmic, militar i mediàtic per aconseguir el poder polític –és a dir, en l’estratègia actual de les forces de facto per erigir-se en un poder de iure–, una atenta reflexió sobre les antigues idees gregues que van il·luminar la Política i la Democràcia pot oferir, sens dubte, una reubicació ètica davant. Aquesta és, avui dia, la més urgent lliçó grega.

Pedro Olalla

Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, Espanya, 1966) és escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta, i en aquests camps desenvolupa la seva activitat professional en col·laboració amb editorials i institucions educatives i culturals de diversos països del món. Des de fa més de quarant anys, manté una intensa relació amb Grècia, país on es va iniciar en l’hel·lenisme i on, el 1994, va fixar la seva residència. Les seves obres literàries i audiovisuals exploren i donen a conèixer la cultura grega i humanista combinant elements literaris, plàstics i científics mitjançant un llenguatge marcadament personal. En l’àmbit social, l’autor defensa activament mitjançant els seus escrits, iniciatives, conferències i intervencions públiques, una participació més gran del ciutadà en la presa de decisions polítiques i en la definició de l’interès comú.

La seva ocupació principal és l’escriptura creativa: ha publicat més de 30 obres originals en diferents llengües, així com una llarga sèrie d’articles periodístics i més de dues-centes traduccions d’autors grecs i espanyols, especialitzant-se en literatura, arqueologia, història i humanitats. Paral·lelament a l’escriptura, va desenvolupar durant vint-i-tres anys labor docent com a professor de traducció, d’espanyol llengua estrangera, i de llengua i civilització gregues, en institucions com l’Institut Cervantes d’Atenes, el Parlament Grec, la Universitat d’Atenes (“Màster de Traducció i Traductologia”), l’Escola Nacional d’Investigacions i la Escola Nacional d’Administracions. A l’àmbit periodístic, va ser director del Butlletí Cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i redactor en cap de la revista mensual bilingüe “El Sol d’Atenes”, i, durant els darrers quinze anys, publica habitualment articles d’opinió sobre la situació política i social de Grècia.

Com a creador audiovisual, ha realitzat pel·lícules documentals, publicacions editorials i més de quaranta exposicions fotogràfiques individuals; com a lexicògraf, és coautor del “Nuevo Diccionario Griego Español” (ed. Text), per al qual va treballar durant anys becat per la Fundació A. G. Leventi; com a investigador, ha estat becari de les fundacions A. S. Onassis, A. G. Leventis, K. & E. Ouranis i Open Society Foundation, i ha col·laborat amb editorials especialitzades com National Geographic, Thames & Hudson, Altaïr, Planeta, Road Editions, etc, així com amb diferents productores i cadenes de televisió.

Entre les seves obres destaquen Atlas Mitológico de Grecia premiada per l’Acadèmia d’Atenes, per a l’elaboració de la qual ha recorregut més de cent mil quilòmetres per Grècia després de les empremtes dels antics mites–, la sèrie documental de televisió Los lugares del mito. La pel·lícula documental Ninfeo de Mieza: El jardín de Aristóteles –un recorregut pel lloc on el filòsof va educar el jove Alejandro Magno–, el llibre Arcadia Feliz –un ampli viatge per la cultura d’Occident rastrejant les empremtes de l’element arcàdic–, la trilogia integrada per Historia Menor de Grecia – una mirada històrica i literària sobre la formació i la supervivència de l’actitud humanista–, Grecia en el aire –herències i desafiaments de l’antiga democràcia atenesa vistos des de l’Atenes actual– i De senectute politica: carta sin respuesta a Cicerón, el llibre Palabras del Egeo: el mar, la lengua griega y los albores de la civilización, així com la pel·lícula Con Calliyannis, “Millor Llargmetratge Documental” de l’Acadèmia Grega de Cinema– i Grecia en el aire, versió audiovisual del seu llibre homònim, obra que ha donat origen a un projecte obert sobre la deontologia de la democràcia en què han participat fins ara més de cinquanta institucions de diversos països.

“Pedro Olalla escribe con la misma solvencia sobre la Grecia clásica y la Grecia de ahora, sobre el fundamento griego de casi todas las cosas mejores que tenemos y sabemos, y sobre el desastre de una Europa subordinada a los grandes poderes económicos, deshabitada de ciudadaní­a, estragada por clases polí­ticas incapaces y corruptas.” Antonio Muñoz Molina, El País

Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

/ historiaab / 2 comentaris

Divendres 13 de març. Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i dos espais de Memòria democràtica a l’Alt Empordà

Organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Participants: Miquel Aguirre (director del MUME), Miquel Serrano (conservador del MUME), Enric Pujol (historiador i antic director del MUME), Maria Teresa Genís (presidenta de l’Associació d’Amics del MUME) i Marià de Delàs (ateneista i vocal de l’Associació d’Amics del MUME)


Llocs a visitar: el MUME (La Jonquera), la Mina Canta (La Vajol), l’exposició l’Exili cultural català de 1939 (Agullana)

Mitjà de transport: Mini bus de 25 places

Activitat exclusiva per a persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès. Places exhaurides. Inscripció tancada

Programa

  • 8.00h Punt de trobada: Quiosc de premsa Rivadeneira/Plaça Catalunya (Davant de Hard Rock)
  • 8.10h Pujada al minibus a la Plaça de Catalunya
  • 10.30h-11.30h. La Vajol: Visita guiada a la Mina Canta (o Mina Negrín) és coneguda per haver-s’hi construït el 1937, durant la Guerra d’Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid. La funció principal de la mina era emmagatzemar temporalment els béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, fins a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina. Visita guiada a càrrec de Miquel Serrano, conservador del MUME
  • 12.00h-13.00h. Agullana: Visita guiada Museu de l’Exili cultural català de 1939, a Agullana hi ha l’Exposició permanent que pretén donar a conèixer la importància i transcendència de l’Exili cultural català de 1939. Visita guiada a càrrec d’Enric Pujol, historiador i exdirector del MUME.
  • 13.30-15.30h. Agullana: Dinar a casa de Marià de Delàs, ateneista que s’ha ofert generosament a preparar-nos un dinar a tots els ateneistes inscrits.
  • 16-00h-18.00h- La Jonquera: Visita guiada al MUME a càrrec de Miquel Aguirre, director del MUME
  • 20.30-21.00h Arribada a Barcelona (Plaça de Catalunya)

Preu: 33€ (bus) + Dinar invitació a casa de Marià de Delàs, ateneista.

Formulari d’inscripció i de pagament https://ateneubcn.cat/form-visita-mume/

Entrades i visites guiades gratuïtes per als inscrits.

Més informació a historia@ateneubcn.cat

La Mina Canta (La Vajol)

El 1937 la mina Canta de la Vajol va ser confiscada i s’hi va construir un edifici fortificat amb funció de refugi i dipòsit, inicialment dels fons del Ministeri d’Hisenda, de la Caja de Reparaciones, i posteriorment també de la Junta Central del Tesoro Artístico, que va utilitzar dipòsits a Figueres, Perelada i La Vajol.

Durant mesos un grup d’obrers procedents de Cartagena va fer les obres de condicionament i construcció a la mina Canta sota la direcció de l’arquitecte i tinent de l’Exèrcit Popular de la República Juan Negrín Mijailov, fill del president del Govern, Juan Negrín López. La funció principal de l’edifici bunqueritzat era donar accés per emmagatzemar temporalment aquests béns econòmics, d’or i joies, i artístics, a través d’uns muntacàrregues, a la cambra cuirassada que es va habilitar a l’interior de la mina.

Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès a la Mina Canta
La Mina Canta
Miquel Serrano, conservador del MUME a la Mina Canta
Miquel Aguirre director del MUME i l’alcalde de la Vajol

Exposició permanent del Museu de l’exili cultural Català de 1939 (Agullana)

L’Albera, territori d’exili

La serralada de l’Albera va tenir dos dels principals passos de sortida dels exiliats: La Jonquera-El Pertús i Portbou-Cervera. Durant els darrers dies de gener del 1939 i els primers de febrer, tota la zona s’omplí de milers de persones que volien creuar la ratlla fronterera per tal de fugir de l’ofensiva franquista, que finalment no va poder atrapar aquell contingent de gent que reculava. La Generalitat de Catalunya, el govern de la República espanyola i del govern basc, després d’haver-se instal·lat uns dies a la comarca, seguiren el camí de l’exili. El dia 10 de febrer els franquistes arribaren a la frontera.

Per què Agullana ?

El municipi d’Agullana va quedar molt afectat per aquell èxode massiu. Acollí diferents dependències governamentals i gent refugiada. El mas Perxés, situat en el terme municipal, però un xic allunyat del poble, es convertí aleshores en un indret de refugi que esdevingué mític. Acondicionats per la Generalitat de Catalunya, s’hi van poder instal·lar nombrosos escriptors i intel·lectuals, molts dels quals van deixar un testimoni escrit molt punyent de la seva experiència i dels seus sentiments en aquells moments tan tràgics. El mas Perxés es convertí, així, en el gran símbol de l’exili cultural.

Narcís Argemí i Enric Pujol
Enric Pujol explica el significat de l’exili cultural català (Agullana)

La intel·lectualitat catalana

A l’exili va marxar la “flor i nata” de la intel·lectualitat catalana, que era ben conscient de l’intent de genocidi cultural que el franquisme volia imposar. Un dels sectors més afectats fou el de l’ensenyament. No en va, la renovació i catalanització de tots els nivells educatius fou una de les realitzacions més brillants de l’etapa republicana. Per sort, molts mestres, professors, filòsofs, historiadors, geògrafs, metges, intel·lectuals… van poder fer aportacions decisives als països que els acolliren i van poder rebre la influència directa dels corrents renovadors sorgits després de la Segona Guerra Mundial.

Enric PuJol guia i amfitrió de l’exposició sobre l’exili cultural (Agullana)

MUME. Museu Memorial de l’Exili

Situat a La Jonquera és un equipament cultural que té com a principal objectiu la divulgació de la història de l’exili republicà de 1939 originat pel desenllaç de la Guerra Civil espanyola de 1936.

Miquel Aguirre director del MUME
Petjades a l’arena al Museu Memorial de l’Exili (MUME)

Així mateix, també s’estructura com un espai de memòria, amb la finalitat de recordar i reconèixer tots aquells homes i dones que van combatre per la legalitat i els valors democràtics de la República de 1931. Paral·lelament, per bé que l’exili republicà ocupa un lloc central en el discurs museogràfic, l’exili és concebut com un fenomen universal i, especialment, de gran rellevància durant el segle XX i l’actualitat. Aquest nexe del passat amb el temps present es reflecteix en les activitats temporals (exposicions, conferències, concerts…) que el museu organitza regularment.

El Museu Memorial de l’Exili és un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya; sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial. Moltes de les persones exiliades el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència i des d’altres fronts de guerra a Europa. Uns quants milers es van enviar als camps de concentració nazis. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco, on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres.

Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanents i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica.

MUME Museu de l’Exili, La Jonquera

Dinar a casa del Marià de Delàs i la seva família (Agullana)

Exilis de Felip Solé i Enric Pujol
Angle editorial, 2007

Sinopsi


Exilis és la culminació de dos anys d’investigació que aporten novetats d’una etapa dramàtica per a milers de catalans. Una obra de divulgació, escrita amb rigor històric, àmpliament il·lustrada amb fotografies i rèpliques de documents de l’època. El testimoni de més d’un centenar de persones d’arreu d’Europa i d’Amèrica que expliquen, per primera vegada i en primera persona, les seves vivències com a exiliats. Un llibre fruit d’un ampli treball de recerca i documentació de la sèrie documental Exilis de Televisió de Catalunya.

Ressenya de Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de la Secció d’Història


Que és un exili?, l’obligació de haver de marxar del país d’origen per motius de persecució política, ètnica o religiosa i que afecta a la pròpia identitat de la persona. Exilis parla sobretot de l’exili polític i de les opinions dels protagonistes amb els seus noms i cognoms donant veu a una història real de forma oral. Aquesta obra s’estructura en sis capítols:

  • 1) Diàspora: fugida a l’exili.
  • 2) Refugiats: els acollits per els països d’acollida (França, Mèxic, Argentina, Xile…).
  • 3) Deportats: els que van acabar en els camps de concentració nazis.
  • 4) Expatriats: l’exili com pàtria alternativa.
  • 5) Revoltats: canvis radicals i compromís dels exiliats.
  • 6) Desarrelats: condició de la gent que va decidir no retornar, com els que sí ho van fer i mai van poder esborrar el pes de l’exili.


En la meva opinió és un llibre molt ben documentat amb multitud de testimonis i d’abundant material fotogràfic, té un llenguatge fluid, concís, concret i aclaridor de les persones que van patir aquestes terribles situacions: avis, àvies, pares, mares, nens i nenes.
Els autors manifesten la narrativa de forma amena, plena de detalls, conforme ho estiguessis vivint a la teva pròpia pell, totalment esfereïdora, tràgica i cruel. És un llibre que t’atrau completament des de la primera fins l’última línia.
Una frase de la senyora Sara Berenguer ho resumeix tot: “I ens van trobar estrangers al nostre país i llavors ens en van tornar cap aquí”, referint-se el país amb el que va estar exiliada sense pàtria, arribant a no saber a on pertanys (apàtrides).


Vull oferir un petit homenatge al meu avi Feliciano Lázaro Ruíz i al seu company i amic Fabiano Fanlo Navarro, avi de la Carme Pérez Fanlo – també ateneista d’aquesta Secció- que van morir pels seus ideals, ametrallats per la força aèria rebel, dins d’un camió republicà ja de retirada i a les portes de Barcelona pocs dies abans d’acabar la guerra.
Tant de bo, haguessin pogut ser part dels exiliats descrits en aquest llibre i haguessin tingut l’oportunitat de tornar a casa, tard o d’hora i retrobar-se amb els seus essers estimats.

Agraeixo a Joan Solé Camardons (coordinador de la Secció de Història ) i a tots els seus companys i col·laboradors de la mateixa Secció, per haver-me proporcionat el llibre Exilis de Felip Solé i Enric Pujol.

Feliciano Catalán Lázaro, ateneista de Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès

Altres actes de la Secció d’Història sobre l’exili republicà

Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

Dijous dia 3 de febrer de 2022 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la conferència “Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra” a càrrec de Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora al departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i de Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’ICRPC.

Vegeu Blog d’Història i video de la sessió: https://historia.ateneubcn.cat/2022/01/14/art-en-retirada-una-epopeia-sobre-la-salvaguarda-de-les-grans-col%C2%B7leccions-dart-catala-durant-la-guerra/

L’exili republicà. Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres

Dijous dia 9 de maig de 2024 a les 18.30h a l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la taula rodona: L’exili republicà: Exiliades sense nom, revistes, bales i culleres, amb la participació de Teresa Fèrriz Roure i Enric Pujol, historiadors, i Lluís Bassaganya, fundador de l’Exposició permanent de la Retirada de Camprodon.

Vegeu Blog d’Història i video de la sessió: https://historia.ateneubcn.cat/2024/04/25/lexili-republica-exiliades-sense-nom-revistes-bales-i-culleres/

Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història

Dilluns 13 de juny de 2022 a les 17.00 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la sessió Catalanes i catalans a Mèxic al llarg de la història. Comptarem com a tertulians convidats: Gemma Domènech, historiadora, autora i promotora de l’obra Segundo diccionario de los Catalanes de México, i Salomó Marquès historiador i coautor de la mateixa obra.

Una breu selecció de 18 dones i de 18 homes que es van d’exiliar a Mèxic. Molts d’ells amb una carrera política i professional de primer ordre. I en el cas de les dones, van patir un exili a l’ombra. La prova és que la majoria dels homes són coneguts i reconeguts per a la població, no és així per a les dones.

Vegeu Blog d’Història amb les notes biogràfiques https://historia.ateneubcn.cat/2022/06/04/catalanes-i-catalans-a-mexic-al-llarg-de-la-historia/