Divendres dia 10 de novembre a les 18.30h a la sala Oriol Bohigas, es projectà la pel·lícula “Her”, de Spkie Jonze, seguit d’un col·loqui sobre “l’amor en temps cibernètics”.

La projecció i el col·loqui posterior és una iniciativa conjunta de la secció de Cinema i de la secció d’Història en el marc del Cicle de l’Ateneu Barcelonès Més intel·ligents, més humans? Algoritmes, societat i cultura.

El col·loqui posterior sobre la pervivència dels sentiments en aquests temps de Intel·ligència Artificial (IA) fou conduït per Salvador Llopart, ponent de la secció de Cinema i per Narcís Argemí, ponent de la Secció d’Història.

Accés obert a socis i a no socis.

L’amor en temps cibernètics

Text de Salvador Llopart

La Intel·ligència Artificial (IA), les seves promeses d’una vida millor acompanyats dels perills de deshumanització, ocupa el centre d’un debat social de llarg abast. La possibilitat, evident, per part de les noves tecnologies, d’incidir en la vida quotidiana està modificant el nostre mateix concepte d’humanitat. Lles preguntes sobre aquest tema s’acumulen: Com afectarà la IA a això que fins ara definíem com ètica i responsabilitat? Què passarà amb el futur de l’ocupació? Quin significat té la privacitat -i la seguretat- en els temps que vindran? 

Aquestes qüestions, i moltes mës, generen incògnites socials que ens marcaran i definiran a tots en un futur pròxim. Des de la ponència d’Història i des de la de Cinema de l’Ateneu pensem, a més, que, a aquests interrogants d’abast social, cal afegir uns altres podríem dir d’àmbit més íntim i privat, allà on la seva existència afectarà la mateixa condició humana. Ens referim al territori dels sentiments. 

Ens preguntem, en definitiva, com es veuran afectats, per exemple, idees com l’amor i el seu revés fosc: això que podríem definir com a sol·litud. Dos sentiments dels quals parla amb profusió, sense perdre mai l’hàlit poètic de la ficció, un film com “Her”, de Spike Jonze, que projectarem el pròxim divendres dia 10 de novembre a la sala Oriol Bohigas, del Ateneu, a les 18.30 h. de la tarda, seguida d’un debat obert. 

“Her” parla de sentiments i parla de IA i deixa entreveure, en la intersecció de tots dos, les paradoxes d’aquesta trobada. El film de Spike Jonze planteja  qüestions sobre l’amor i la sol·litud d’una forma imaginativa, sense alçar la veu. Conta la història de Theodore, el protagonista, un home apocat i més aviat solitari, i la seva interacció amb Samantha, un sistema operatiu d’Intel·ligència Artificial. A mesura que Samantha desenvolupa majors habilitats d’aprenentatge i empatia, aquesta relació canvia i s’aprofundeix. És amor el que sent Theodore -interpretat amb sobrietat i sentiment, per Joaquin Phoenix– per Samantha? I què sent en realitat Samantha, la IA dotada en la versió original del film, la que projectarem en l’Ateneu, de la sensual veu de Scarlett Johansson?

La pel·lícula de Jonze ens convidarà a reflexionar en veu alta sobre que significa intimitat en aquests temps cibernètics i en la seva interacció amb les màquines, així com sobre els límits de la IA i l’impacte que pot tenir en les nostres pròpies vides.

Us esperem divendres dia 10, a partir de les 18.30 hores, a la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. 

Hi esteu convidats.

Breu història de la IA (Explicada per la pròpia IA)

La intel·ligència artificial (IA) té una història que es remunta a mitjan segle XX. Aquí en tenim un breu resum:

1. Dècada de 1950: El Naixement. La IA sorgeix com un camp d’estudi formal, marcada pel famós article del matemàtic precursor Alan Turing sobre la possibilitat que les màquines puguin pensar. Els primers enfocaments se centren en la creació de programes d’escacs i el desenvolupament de llenguatges de programació.
2. Dècades de 1960 i 1970: Lògica i regles: Durant aquest període, els investigadors es van centrar en l’ús de lògica i regles per a simular el raonament humà. Es van desenvolupar llenguatges de programació com LISP, que encara s’utilitza en l’actualitat. També va sorgir el concepte de “sistemes experts”, programes de IA dissenyats per a resoldre problemes específics.
3. Dècades de 1980 i 1990: Auge i caiguda. L’hivern de la IA: En aquesta època va haver-hi un creixement significatiu de la IA i es van començar a aplicar tècniques d’aprenentatge automàtic. No obstant això, les expectatives van sobrepassar els resultats reals, la qual cosa va portar a un període conegut com l’hivern de la IA, en el qual l’interès i el finançament van disminuir.
4. Dècada de 2000: Renaixement de la IA: Amb els avanços en el processament de grans quantitats de dades i els algorismes d’aprenentatge automàtic, especialment l’aprenentatge profund (deep learning), la IA va experimentar un renaixement. Es van aconseguir avanços significatius en àrees com el reconeixement de veu, el processament d’imatges i la traducció automàtica.
5. Present i futur: La IA s’ha tornat ubiqua en la nostra vida quotidiana, des dels assistents virtuals en els nostres telèfons fins als sistemes de recomanació en plataformes en línia. La IA també ha impulsat avanços en camps com la medicina, la robòtica i la conducció autònoma.

Futur de la IA

La història de la IA és contínua i continua evolucionant a mesura que es desenvolupen noves tècniques i s’exploren noves aplicacions. Les possibilitats futures de la IA són emocionants i encara queden molts descobriments per fer-ne.

El desafiament de la “singularitat tecnològica” es refereix a un punt en el futur en el qual la intel·ligència artificial superarà la intel·ligència humana. Hi ha debats sobre si això és possible, quines implicacions tindria i com podríem manejar una situació així.

Aquests són només alguns dels debats fonamentals en el camp de la IA. A mesura que la tecnologia avança, s’espera que sorgeixin noves interrogants i desafiaments ètics, socials i legals.