Selecció a cura de la Secció d’Història i de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Aquest selecció inclou les 29 obres més destacades sobre La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya d’entre les 200 obres de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).

Els criteris d’inclusió són: a) Obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu; b) Per matèria: franquisme, transició, història 1975-1982 i molts d’altres); c) Obres destacades per l’autor o pel tractament; d) S’han prioritzat les obres sobre el tardofranquisme; e) També s’han prioritzat les obres editades després de 2014; f) S’han inclòs també almenys una obra sobre tractaments sectorials: paper de la cultura, els mitjans de comunicació, la premsa, el cinema, la literatura, el moviment obrer, el moviment feminista i el moviment LGTBIQ+ durant la dictadura i la transició; g) També s’han inclòs les obres més destacades sobre la dictadura i la transició a Catalunya i a tots els Països catalans.

Anteriorment hem editat dues seleccions més:  La Dictadura franquista: repressió i resistència (19 obres)  i La Transició: mite i realitat (23 obres) en aquest mateix Blog d’Història.

Aquesta activitat s’insereix en el marc del projecte Memorial Ateneu 2024 del qual anirem informant puntualment.

La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya

ARACIL, Rafael; SEGURA, Antoni; MAYAYO I ARTAL, Andreu (eds.): Diari d’una postguerra: La Vanguardia Española (1939-1946), Catarroja Barcelona: Afers, 2010, 239 pàg.

Sinopsi: La Vanguardia, és una eina privilegiada per analitzar i comprendre la institucionalització del règim franquista a Catalunya, l’objectiu principal de la recerca portada a terme pels investigadors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB (CEHI-UB). El buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, permet reconstruir un escenari de postguerra que inclou tota mena d’afers i matèries, des de temàtiques polítiques i econòmiques fins a aspectes com la repressió franquista i la visió dels derrotats que preconitzava la dictadura, passant per un retrat de la Barcelona dels anys 40 que no s’oblida de fenòmens tan importants com la publicitat i el cinema.

ARACIL, Rafael ; SEGURA, Antoni (eds.): Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. IV. Els joves de la Transició. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000, 451 pàg.

Sinopsi: Recull les ponències i les intervencions del curs «Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya», organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Dedicat a la joventut de la Transició, representa una aportació nova, sistemàtica i de gran qualitat en l’àmbit del estudis acadèmics sobre aquest període. Completa els volums editats anteriorment.

BALLESTER, David ; VICENTE, Manuel: Corre, democràcia, corre: Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició: (1975-1980). Barcelona: Base, 2019, 521 pàg.

Sinopsi: Com va influir la participació popular en la liquidació del franquisme i l’adveniment del règim democràtic? Aquest llibre mostra dues cares: les massives manifestacions entre la mort de Franco el 1975 i les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980; i la repressió i les víctimes mortals que va comportar aquesta actuació repressiva.

BATISTA, Antoni: Memòria de la resistència antifranquista. Lleida: Pagès, 2021,197 pàg.

Sinopsi: Una sèrie d’episodis de la lluita contra la dictadura, una visió en profunditat del combat democràtic a favor de les llibertats polítiques i nacionals. Un seguit d’històries amb contingut humà, recreades literàriament, a vegades com a seqüència cinematogràfica. Tots els capítols són temes que l’autor ha investigat amb la seva aportació creativa personal, i a vegades una implicació que els fa sempre vius i àgils, de crònica periodística o relat de no-ficció. Un llibre per a qui vol recordar i per a qui vulgui descobrir i conèixer. Hi surten les lluites de tot l’espectre polític i des de la força del que el va unir: la bondat personal, la militància clandestina i la generositat del compromís ètic fins a les últimes conseqüències de detencions, tortura, presó i execucions.

BENET, Josep: L’Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, 534 pàg.

Sinopsi: Obra basada en una documentació exhaustiva i irrefutable que es proposa de ressenyar amb objectivitat l’intent de genocidi cultural que s’inicià amb la guerra civil, provocada pel pronunciament militar del juliol de 1936, i que acaba en els primers anys quaranta, és a dir, quan la persecució franquista contra la llengua catalana havia aconseguit que aquesta hagués desaparegut totalment de la vida pública de Catalunya, tant civil com religiosa. El seu abast, però, és molt més ampli i acaba dolent-se que en aquests moments la normalització lingüística del català sigui combatuda per organitzacions, periòdics i personalitats centralistes que des dels poders de l’Estat espanyol, es recomanava que s’ataqués l’ús públic i àdhuc l’existència de la llengua catalana a tots els territoris on era parlada.

BREU, Ramon (coord.) i Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona: La Transició democràtica a Catalunya: recursos per a una aproximació didàctica. Barcelona: Memorial Democràtic, 2013, 192 pàg.

Sinopsi: El sisè volum de la col·lecció Eines de Memòria és una proposta didàctica del Memorial Democràtic. El llibre, escrit per un equip especialista en la temàtica, ofereix diversos recursos per endinsar-se en aquest període històric: des de la imatge, els documents escrits, el cinema, els enllaços en els webs o les propostes d’investigació en els treballs de recerca. A partir d’aquí, es promou la reflexió, l’anàlisi i l’intercanvi raonat d’idees per tal que els joves puguin extreure les seves pròpies conclusions i descobreixin les potencialitats, les limitacions i els condicionants d’aquest període i les seves conseqüències en l’actualitat.

CABANA, Francesc: 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica. Barcelona: Pòrtic, 2000, 445 pàg.

Sinopsi: Repàs detallat dels 37 anys de la dictadura franquista -cada capítol correspon a un any de dictadura- oferint-nos els aspectes econòmics de la repressió, els seus protagonistes, els efectes i les conseqüències. Una monografia que dona una nova dimensió als efectes del franquisme sobre la nació catalana.

CENTRE D’ESTUDIS SOBRE LES ÈPOQUES FRANQUISTA I DEMOCRÀTICA: Catalunya durant el franquisme. Diccionari.  Vic: Eumo, 2006, 453 pàg.

Sinopsi: El Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB ha fet una recerca ambiciosa per a la creació d’una base de dades a partir de la qual s’ha elaborat aquest diccionari. Aquesta obra col·lectiva, en què han participat 97 autors especialistes, presenta informació sistematitzada i rigorosa sobre personatges, organitzacions, institucions, esdeveniments i fenòmens d’una etapa històrica. El contingut d’aquesta obra permet una triple lectura. Una de caràcter introductori, conformada per veus generalistes que fan possible que el lector s’apropi als fenòmens específics del període. Les entrades sobre els esdeveniments proporcionen una segona línia de tractament de la informació. La tercera, finalment, la constitueixen les entrades biogràfiques i sobre institucions i organitzacions. El resultat és un diccionari amb 542 entrades que responen a la voluntat dels autors d’oferir una visió global sobre Catalunya durant el franquisme.

CLAVERA, Joan [i 4 més]: Quan el franquisme va perdre la universitat: el PSUC i el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966). Barcelona: Editorial Base, 2021, 176 pàg.

Sinopsi: L’any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com «la Caputxinada». Era el resultat d’anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l’esperó per a l’establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l’oposició democràtica. Cinc anys més tard es va constituir l’Assemblea de Catalunya, com a culminació del procés d’unitat de les forces democràtiques. Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d’Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l’SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l’organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa.

COLOMINES, Joan: Crònica de l’antifranquisme a Catalunya: Apunts de memòria, pròleg d’Antoni Gutiérrez Díaz, cronologia de 1939 a 1977 a càrrec de Jordi Colomines i Companys. Barcelona: Angle Editorial, 2003, 390 pàg.

Sinopsi: Els textos aquí aplegats van ser escrits per l’autor entre el 1958 i el 1977, mentre duia a terme una intensa activitat política clandestina. Són textos escrits en viu, que de vegades van ser publicats a les revistes de l’exili i als butlletins del Front Nacional de Catalunya, el principal partit nacionalista català d’aquella època, i del qual Colomines va arribar a ser-ne secretari general. De vegades, però, són fulls solts del dietari que l’autor ha anat escrivint al llarg de la seva vida. La crònica any rere any d’empresonaments, d’assassinats i de sancions imposades pel règim franquista se sobreposa al que l’autor ens explica sobre les campanyes cíviques i de l’oposició, les vagues obreres i estudiantils i, al capdavall, sobre la lluita pel restabliment democràtic, l’amnistia i l’estatut d’autonomia.

DÍAZ I ESCULIES, Daniel: De la Guerra Civil, l’exili i el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, 348 pàg.

Sinopsi: L’obra aplega un conjunt de 36 treballs, des de l’inici de la Guerra Civil a la mort de Franco. Amb una redacció planera i un contingut rigorós, l’autor vol arribar al públic no especialista interessat a conèixer la història de la Catalunya més propera als nostres dies i la repercussió que aquesta té en el present.

ESCULIES; Joan: Tarradellas: Una certa idea de Catalunya. Barcelona: Edicions Pòrtic, 2022, 1186 pàg.

Sinopsi: Per primera vegada es fa evident quina era la filosofia del tarradellisme i el perquè de les seves opcions, que han generat tanta controvèrsia. Esculies aporta nova informació sobre episodis com la proclamació de la República, els Fets d’Octubre, la Guerra Civil, la seva elecció com a president el 1954, els intents de venda del seu arxiu, el retorn a Catalunya, el 23-F, etc. I finalment, el lector té a les mans un manual de política i gestió governamental a partir de les idees, les reflexions i la praxi d’una de les figures polítiques més eminents i polèmiques de la història de Catalunya.

FERRÉ BALDRICH, Meritxell: El maig de les dones: el moviment feminista a Catalunya durant la transició. Tarragona: Arola Ed. URV, 2017, 267 pàg.

Sinopsi: Del 27 al 30 de maig del 1976, se celebraren a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Des d’aquesta data del desembre del 1975, i fins al cap de deu anys, el 1985, quan se celebren les III Jornades Estatals Feministes a Barcelona, l’autora ens presenta una anàlisi sobre diferents aspectes de la lluita feminista a Catalunya durant aquesta dècada que són fonamentals per entendre el període de la transició des del punt de vista de les dones i, també, el moment present.

FONTBONA, Francesc (sel.): Cartells catalans: de la dictadura a la democràcia, 1960-1980. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011, 446 pàg.

Sinopsi: Per primera vegada es recull en un llibre una selecció de 200 cartells catalans dels mítics anys seixanta i setanta del segle XX, anys d’una gran efervescència social, política i cultural, i d’una esplèndida capacitat creativa, organitzats en 10 temes: Política i societat; Festes i tradicions; Efemèrides; Fires, salons, congressos; Publicacions i cultura; Arts, museus, exposicions; Teatre i cinema; Música i dansa; Turisme i esports; Productes comercials. Els cartells aplegats provenen de la col·lecció de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, el director de la qual, l’historiador de l’art Francesc Fontbona, ha escrit l’estudi introductori que encapçala l’obra. Al final del llibre figura una cronologia historicocientífica i cultural, un índex alfabètic dels autors i dels tallers d’arts gràfiques identificats i un índex dels cartells reproduïts.

HUERTAS, Josep Maria: El plat de llenties: periodisme i transició a Catalunya (1975-1985), Pròleg: Andreu Mayayo. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Diputació de Barcelona, 2005, 157 pàg.

Sinopsi: “El plat de llenties”, un títol bíblic i una mica trist, és la descripció d’una dècada especial, la que va de 1975 a 1985, quan alguns periodistes vam creure que els diaris i les revistes eren per a qui els treballàvem. I diem ‘diaris i revistes’ perquè aquest llibre se centra, sobretot, en la premsa escrita. Arreu bufaven vents marxistes i ànsies de canviar-ho tot després de tants i tants anys de dictadura.

 

MARÍN i CORBERA, Martí: ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977). Vic: Eumo, 2019, 372 pàg.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932, i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista. El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

MÁRQUEZ, Eduard: 1969.  Barcelona: L’Altra Editorial, 2022, 534 pàg.

Sinopsi: Eduard Márquez s’ha proposat descriure el tardofranquisme amb un llibre en el qual el narrador desapareix per donar veu a múltiples persones de carn i os que van viure’l no només des de primera línia, sinó també a la rereguarda. És un fresc viu d’aquell temps que ara ens sembla tan llunyà i, per als que no el van viure, un document important i fresc per poder endinsar-nos en un moment històric fosc i tèrbol, que només els testimonis són capaços de reviure. Novel·la, assaig o documental? Tant se val. A 1969 li sobren definicions i adjectius. És una gran peça literària sense literatura, on més que un autor al darrere, hi ha un comissari brillantíssim que ha sabut pouar en la memòria col·lectiva i servir-nos aquest collage vivencial que ens permet, com ningú, recuperar una època com si hi haguéssim estat. Márquez, com el millor espia, ha sabut parar l’orella i recollir informació. El llibre l’acabem nosaltres al nostre cap.

MEMORIAL DEMOCRÀTIC (CATALUNYA): Catalunya en transició: 1971-1980. Memorial Democràtic (Catalunya), 2013, 207 pàg.

Sinopsi: La mostra proposa una aproximació oberta a la transició d’una dictadura a un sistema democràtic i fixa el focus a Catalunya, entre els anys 1971 i 1980, amb les seves potencialitats i limitacions, i els seus condicionants. Volent homenatjar totes les persones i tots els grups humans que, en plena dictadura i opressió, van donar el millor de si mateixos —alguns fins i tot la vida— per facilitar la transició cap un sistema polític democràtic que garantís els drets humans i les llibertats anhelades, tant individuals com col·lectives.

MIR I CURCÓ, Conxita: Repressió econòmica i franquisme: L’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, 492 pàg.

Sinopsi: Estudi de gairebé quatre mil causes incoades a la província de Lleida segons la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939. Una llei que establia diferents graus de penalitzacions econòmiques per a tots aquells que haguessin participat en la vida política republicana entre els fets d’octubre de 1934 i el final de la guerra.

MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere: La cuestión catalana: Cataluña en la transición española. [pròleg de Miguel Herrero de Miñón]. Barcelona, Crítica, 2014, 374 pàg.

Sinopsi: Per entendre la naturalesa de la qüestió catalana cal conèixer el rerefons històric immediat. Un rerefons que arrenca de mitjans dels anys seixanta, quan els informes reservats assenyalaven que “la societat catalana s’està organitzant a tots els nivells”, fet que va conduir a la creació d’una oposició unificada, i a una mobilització social que va donar lloc al fet que, com diria Sánchez Terán, “la batalla de la transició” es donés allà al carrer. Fins que la victòria de les esquerres catalanes a les eleccions del 1977 va moure el govern d’Adolfo Suárez a prendre mesures i a iniciar la llarga etapa de negociacions que es va obrir amb l’operació Tarradellas i va concloure amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 1979. Molinero i Ysàs ens ofereixen una documentada investigació, amb una atenció especial als debats i contrastos que es van produir durant les discussions dels projectes de la Constitució i de l’Estatut. Ressenya de José Antonio Castellanos López Universidad de Castilla-La Mancha aquí

MOLINERO, Carme; RISQUES, Manel; VILANOVA, Francesc; RIQUER I PERMANYER, Borja De (coords.): Sobre el franquisme i Catalunya. Barcelona: Efadós, 2015, 250 pàg.

Sinopsi: El desplegament de la dictadura franquista a Catalunya va significar, un trencament brutal amb l’experiència republicana i democràtica de la dècada dels trenta del segle XX, però també va implicar unes dimensions repressives i coactives, més enllà de la persecució política i social, que van afectar el moll de l’os de la identitat del país. Aquest llibre explica, des d’angles diferents i en àmbits diversos (la política), l’exili, la repressió, l’antifranquisme, la cultura, etc.) com es va viure el franquisme a Catalunya, els seus efectes i les resistències que va generar en la societat fins a la recuperació de la democràcia i l’autonomia.

PAGÈS, Pelai (dir): Franquisme i repressió: La repressió franquista als Països Catalans. València: Universitat de València, 2004, 366 pàg.

Sinopsi: L’any 2003 se celebrava a València, en el marc dels XXXII Premis Octubre, un simposi sobre la repressió franquista als Països Catalans que va aplegar nombrosos especialistes i testimonis de primera mà. Aquest llibre recull les  intervencions que s’hi van presentar. Ressenya de Marc Candela aquí

RUBIRALTA I CASAS, Fermí: Estat Català sota el franquisme (1939-1968): La lluita independentista contra el feixisme. Barcelona: Editorial Base, 2021, 251 pàg.

Sinopsi: Aquest llibre posa al descobert els viaranys de l’acció política d’Estat Català sota el franquisme, des del 1939 fins al 1968, quan l’independentisme inicià una nova dinàmica impulsada per una generació de joves militants d’organitzacions com el FAC o el PSAN. Explica l’aportació de la formació fundada per Macià el 1922 dins el conjunt de l’oposició catalana al franquisme, especialment les causes per les quals durant aquesta llarga travessia de trenta anys l’organització política degana de l’independentisme català va perdre el monopoli exercit fins aleshores dins aquest espai, com també les circumstàncies per les quals fou incapaç de mantenir la posició dominant que la seva preeminència històrica semblava atorgar-li dins el camp sobiranista.

SAFONT I PLUMED, Joan: Sabotatge contra Franco: Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra. Barcelona: Angle Editorial, 2017, 286 pàg.

Sinopsi: Durant la Guerra Civil, empresaris, eclesiàstics, intel·lectuals i militants conservadors catalans veuen en la victòria de Franco un mal menor. Però un cop guanyada la contesa es fa palès que la dictadura ha vingut per quedar-se. Amb el temps representants d’aquestes minories s’anaren distanciant d’un règim que els creia al seu costat. Van portar a terme -amb diferents graus i al llarg dels quaranta anys de franquisme- una autèntica tasca de sabotatge.

SANTACANA I TORRES, Carles:  El Franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del Movimiento: 1962-1971. Catarroja, Barcelona: Afers, 2000, 141 pàg.

Sinopsi: Tracta de les reflexions que es van fer en alguns àmbits franquistes quan la retòrica oficial no podia continuar amagant que l’estratègia de la prohibició i la repressió sobre el catalanisme durant més de dues dècades no havia assolit el seu propòsit: esborrar la cultura política autòctona i el sentiment catalanista. De fet, mai durant el règim franquista no es va manifestar des dels àmbits oficials el fracàs d’aquella política, que va ser posada en evidència en el procés de transició democràtica. Els documents que recull són un testimoni clar d’aquesta percepció: es tracta en concret de diverses sessions que el Consejo Nacional del Movimiento fins al 1967 Consejo Nacional de Falange Española Tradicionalista va celebrar als anys seixanta i setanta, en què va dedicar part de la seua feina a tractar de la qüestió catalana. El llibre, doncs, presenta uns materials expressament destruïts i desconeguts, que posen en relleu els neguits que, malgrat el discurs oficial, existien en nuclis rellevants de la classe política franquista respecte de Catalunya.

SOLÉ i SABATÉ, Josep M. (dir).: El Franquisme a Catalunya. 1939-1977. Cinc Volums. Barcelona: Edicions 62, 2005.

Sinopsi: Obra sota la direcció científica de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, amb la participació d’altres historiadors i amb la col·laboració de destacats intel·lectuals testimonis del franquisme. 5 volums organitzats segons criteris cronològics. Més de 1.000 pàgines il·lustrades, més de 1.000 imatges, entre fotos, mapes i gràfics, més de 100 articles, i 80 biografies de personalitats històriques. Cronologia i índex en cada volum. Índex : Volum 1 (1939 – 1945) : La dictadura totalitària. Volum 2 (1945 – 1950): Catalunya dins l’Espanya de l’autarquia. Volum 3 (1950 -1967): La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural. Volum 4 (1968 – 1977): La lluita per la democràcia i l’autogovern. Volum 5 (1938 – 1977): La repressió franquista.

La Transició a Catalunya: (1975-1984). Barcelona: Edicions 62, 2008, 2 Volums, 270 pàg.

Sinopsi: Volum I. Mor la Dictadura, neix una il·lusió (1975-1979). Volum II. La Generalitat després del 23-F (1980-1984)

VILANOVA, Francesc: Una Burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana. Barcelona: Empúries, 2010, 251 pàg.

Sinopsi: «Ha llegado España»: sota aquesta terrible consigna, el franquisme va desplegar tot el seu poder militar, polític, ideològic, cultural, sobre un territori desfet per la guerra i la revolució. El franquisme català i els intel·lectuals que el sustentaven es van llançar a fer un judici polític i històric del catalanisme burgès, de les esquerres burgeses, que havien portat el país al desastre i a l’intent de separar-se d’Espanya.

ZAMBRANA, Joan: Els llibertaris catalans a la transició: Una història ignorada (1976-1979). Barcelona: Icària Editorial, 2019, 277 pàg.

Sinopsi: Descripció d’una sèrie d’esdeveniments històrics durant els anys de la Transició a Catalunya que, lluny de ser anecdòtics, van formar part d’una nova “repolitització llibertària”, de la qual gairebé no se’ns han mostrat expressions escrites rellevants. La irrupció d’un renovat anarcosindicalisme durant el període de 1976-1979, reagrupat al voltant de la sindical històrica CNT va aconseguir unir una bona part del moviment obrer i dels moviments socials catalans en un gran nombre de lluites socials i sindicals de caràcter transgressor, per tal d’acabar amb el règim franquista i qüestionar el règim del 78.