Dilluns 16 Setembre 17h de 2024, Sala Verdaguer. Tertúlia amb Agustí Pons sobre el llibre: Catòlics, comunistes i cia. Intel·lectuals catalans i Guerra Freda, Edicions de 1984, (2024)

Presenta i modera Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història

És requisit inscriure’s a amicsdelahistoria2015@gmail.com

Intel·lectuals catalans i Guerra Freda

Diem Guerra Freda al període que va entre el 1947, dos anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica. Excepte pel que fa a un enfrontament bèl·lic directe, les relacions entre la Unió Soviètica i els Estats Units van ser de confrontació total en el camp ideològic, econòmic i cultural. Espanya no va quedar al marge d’aquest conflicte. Només cal recordar que la prolongació de la dictadura franquista té molt a veure amb les necessitats logístiques i militars dels Estats Units i els seus aliats.

En el camp cultural, les dues potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial van fer sentir la seva influència a través, sobretot, de dues organitzacions internacionals d’escriptors: el Consell Mundial de la Pau pel que fa a la Unió Soviètica i el Congrés per a la Llibertat de la Cultura pel que fa als Estats Units.

Agustí Pons parlarà del paper que, en aquesta confrontació, hi van tenir alguns dels intel·lectuals catalans més destacats d’aquest període, entre d’altres: Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Alfonso Comín, Xavier Folch, Joaquim Molas, Manuel Sacristán, Ricard Salvat, Jordi Solé Tura, Antoni Tàpies, Joan Triadú i Manuel Vázquez Montalbán.

Agustí Pons

Agustí Pons (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha treballat als diaris El Noticiero Universal (1964-1976) i Avui (1976-1996), i a l’emissora Catalunya Cultura (1999-2006). Ha publicat una trentena de llibres entre els quals les biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu; també Deu daus (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d’Assaig), així com Per entendre l’Europa del segle xx i Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara; la novel·la autobiogràfica Bàrbara, i el llibre memorialista Crònica al marge. El 2015 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».

“El món escalfat de la Guerra Freda”

Ressenya de Joan Alcaraz del llibre d’Agustí Pons: “Catòlics, comunistes i cia. Intel·lectuals catalans i Guerra Freda” al Blog Gaudirlacultura.com

“D’antuvi, haig de dir que, obsessionat com sóc perquè els títols d’una obra siguin bons i, sobretot, penetrants, crec que el d’aquest llibre no ho és prou, tot i que potser la combinació de títol i subtítol resulta suficientment informativa del que anem a llegir. Feta aquesta precisió, també penso que l’obra és excel·lent i molt adequada, en els seus continguts, al llarg període que abasta del segle XX: el 1947, dos anys després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica.

Una època anomenada freda perquè, per fortuna, entre les dues potències dominants, els Estats Units i l’URSS, s’aconseguí evitar uns mals que haguessin estat terrorífics per als humans. Tot i així, l’ambient era prou escalfat: la revolta d’Hongria (1956), la Primavera de Praga (1968), la crisi dels míssils a Cuba (1962), la guerra del Vietnam (1955-1975)… I, enmig de tot això, el paper de les tendències sobretot progressistes a l’interior de cada país. Concretat a Catalunya, singularment, en l’evolució del sector més innovador del catolicisme -a l’empara del Concili Vaticà II- i la lluita del comunisme que acabaria esdevenint, en bona part, eurocomunisme, amb l’aportació singular del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)…”

Vegeu la ressenya completa aquí

Dietari Obert. El Blog d’Agustí Pons

L’endemà de la presentació. 9 de febrer de 2024  <http://www.dietariobert.cat/lendema-de-la-presentacio/> Per Agustí Pons

“…El meu llibre tracta de  la relació entre els intel·lectuals catalans i la Guerra Freda, i aquest era el títol primigeni. Després, amb l’editor vam convenir que, si realment volíem vendre, –i jo vull vendre perquè sense lectors el periodisme no té cap sentit– havíem d’empescar-nos algun títol més cridaner. Finalment, va sortir  Catòlics, comunistes i cia. Això de “cia.” ho hem deixat així, amb minúscula però amb un punt per ressaltar l’ambigüitat de l’expressió: ens referim a les companyies, en general,  de catòlics i comunistes, però també a la CIA nord-americana. Jo em sento capacitat  per parlar del tema. Durant molts anys, especialment des de la redacció de l’Avui, però ja abans també des d’El Noticiero Universal, m’he dedicat, sobretot, al periodisme cultural i d’opinió.  I en un període molt concret: del 1964 fins ara mateix i que, per tant, abasta un llarg període la Guerra Freda.

És un llibre que relata l’itinerari dels intel·lectuals catalans –d’alguns dels més destacats intel·lectuals catalans– d’una manera diferent a com fins ara s’ha fet, o, més ben dit, no s’ha fet. I que segueix el plantejament de Michel Winock en el seu llibre El siglo de los intelectuales, un text de 864 pàgines.  Winock es pregunta perquè la majoria d’intel·lectuals francesos no es van declarar anticomunistes. ¿És que no veien en què s’havia convertit Rússia i en què s’havien convertit els països que Rússia havia ocupat arran de la seva victòria a la Segona Guerra Mundial? Estem parlat d’un sistema polític que segons fonts solvents –i que jo cito en el meu llibre– ha deixat pel camí prop de cent milions de morts.

Els nostres comunistes –els catalans i els espanyols– durant el franquisme van lluitar a favor de la democràcia, especialment a partir del document Por la reconciliación nacional que el PCE va publicar el 1956 pocs  mesos després de la celebració del XXè Congrés del Partit Comunista Soviètic on van ser denunciats els crims de Stalin. Però, a la vegada, el PC espanyol, i els seus intel·lectuals, van seguir les directrius dels dirigents soviètics en episodis com la Caputxinada, el referèndum sobre la permanència a l’OTAN o el viatge a Espanya de Soljenitsin. Tot això és el que s’explica amb noms i cognoms amb un sol objectiu: fer adonar al lector que Catalunya no va constituir cap excepció i que, per tant, la Guerra Freda va tenir una importància decisiva tant en l’àmbit estrictament polític –constitueix ni més ni menys que la justificació de Franco per mantenir-se al poder– com també en el cultural, que és el que jo he estudiat…”

Dietari complet: <http://www.dietariobert.cat/lendema-de-la-presentacio/>

Un llibre de llibres

El llibre d’Agustí Pons: Catòlics, comunistes i cia. Intel·lectuals catalans i Guerra Freda hi trobareu moltes referències a d’altres llibres, alguns del mateix autor, d’altres d’autors molts coneguts i alguns pocs citats o directament oblidats. A continuació hem fet una selecció no exhaustiva d’aquests llibres. Podeu veure les cobertes d’alguns d’aquests llibres a l’album que hem preparat aquí https://photos.app.goo.gl/Md3pRcbiqEi6vMnL7