Resultats de l’Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

/ historiaab

Des de la secció d’Història, s’ha dut a terme una Enquesta sobre Memòria i Història del franquisme i la transició.

Dades de l’Enquesta sobre Memòria i Història

La Secció d’Història amb el suport dels serveis tècnics de l’Ateneu i l’Institut Opinòmetre va dur a terme una enquesta en línia a totes les persones sòcies amb adreça electrònica. Es van recollit 328 enquestes vàlides amb un error mostral ± 5,41% per a un interval de confiança del 95,5% (2 sigmes) i sota el supòsit de màxima indeterminació (on P=Q=50%).

El qüestionari constava d’onze preguntes sobre el coneixement i la valoració del principals fets polítics i socials entre 1951 i 1985. S’ha repartit en tres períodes: El primer comprèn la segona meitat dels 50 i la dècada dels 60, amb 16 fets destacats. Per a la dècada dels 70 s’han enunciat fins a 22 ítems. Per a la primera meitat de la dècada dels 80, un total de 7 fets. Per a tot el conjunt hem demanat la coneixença i la valoració d’un total de 45 fets o esdeveniments polítics i socials entre 1951, la primera vaga del tramvies i 1985, la despenalització de l’avortament.

Es demanava per a cada període que es marqués els fets que conegués bé, l’hagués viscut o no. També es demanava que destaqués per a cada període, almenys els quatre fets més rellevants per a la persona enquestada.

Segona meitat dels 50 i dècada dels 60

Els fets més coneguts per al entrevistats

Per aquest període els quatre fets més coneguts són: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges, 1961, (79,3%). 2. La riuada del Vallès Occidental el 25 Setembre de 1962, (75,9%). 3. La Caputxinada entre 9 i 11 de març 1966 (74,1%). 4. La publicació d“Els altres catalans de Paco Candel, 1964 (65,9%).

Mentre que els cincs menys coneguts són: L’Execució de Julián Grimau (20 d’abril de 1963); El Contuberni de Múnic entre 5 i 8 de juny de 1962; El Primer Congrés de la Cultura Catalana Barcelona entre 1961-1964. La Fundació d’Òmnium Cultural, 11 de juliol de 1961. Fundació de la Comissió Obrera Central Barcelona (20-11-64). Tots amb percentatges que oscil·len entre el 32% i el 23%.

Queden entre 50% i un 38% de coneixença, dates destacades com: Els fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960). L’assalt al Rectorat de la UB (17 de gener 1969). Les dues vagues de tramvies (de 1951 i de 1957). Les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde (14 Novembre 1963). Les morts del darrers maquis catalans: Quico Sabaté (5-01-60) i Caracremada (7-08-63). L’afer Galinsoga (entre juny de 1959 i febrer de 1960.

Els fets més importants per als enquestats

Quan es demana quins són els fets més destacats o importants per a l’entrevistat, hi ha tres fets entre els més coneguts que continuen sent també els més importants: 1. La Nova Cançó. Els Setze Jutges (1961) 50,6%. 2. La Caputxinada (entre 9 i 11 de març 1966) 50,3% 4. Riuada del Vallès Occidental del 1962 (25-9-1962) 41,5%. Però ara apareix en tercer lloc les dues Vagues de tramvies (de 1951 i de 1957) amb 45,1%.

Hi ha sis esdeveniment que són valorats amb menys del 15%: L’assalt al Rectorat de la Universitat de Barcelona; Fundació d’Òmnium Cultural; L’afer Galinsoga; El Contuberni de Múnic. L’execució de Julián Grimau; Els darrers maquis catalans (Q. Sabaté i Caracremada)

La dècada dels 70

Els fets més coneguts pels entrevistats

En aquesta dècada hi ha sis fets històrics que són ben coneguts per més del 90% dels enquestats: 1. Mort de Francisco Franco (20-11-1975), 98,5%. 2. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20-11-1973). 97,0%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2-3-1974), 94,8%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15-6-1977), 93,3%. 5.Restabliment de la Generalitat (29-9-77), 92,7%. 6. Referèndum sobre la Constitució espanyola (6-11-78), 91,2%.

Hi ha tres fets que són relativament poc coneguts, menys de la tercera part dels entrevistats: Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25/30-5-1976), 33,5%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 25,6%; Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25 d’abril de 1970), 21,3%.

Els fets més “importants” pels entrevistats

Quant a la valoració o importància d’aquests fets dels 70, no hi ha un consens molt ampli. Els han destacat entre el 65% i el 32% dels entrevistats. Els cincs primers són: 1. Atemptat i mort de Carrero Blanco (20 de desembre de 1973), 64,6%. 2. Mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975), 63,1%. 3. Execució de Salvador Puig Antic i Heinz Chez (2 març de 1974), 42,1%. 4. Primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), 32,3%. 5. Restabliment de la Generalitat (29 de setembre 1977); 32,0%. No apareix ben valorat el Referèndum sobre la Constitució.

Entre els vuit fets poc destacats (menys del 7% dels entrevistats) trobem: Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política (15-12-1976) 6,1%. Llei d’Amnistia espanyola de 1977 (15-10-1977), 5,2%. Despenalització dels anticonceptius (Llei 7-10-1978), 4,0%. Primeres Jornades Catalanes de la Dona (25-30 maig 1976) 3,4%. Sisena edició Sis Hores de Cançó a Canet de Mar (24-7-1976), 3,0%. Detenció dels 113 de l’Assemblea de Catalunya (28-10-1973); 2,7%. Festival Popular de Poesia Catalana al Price (25-4-1970), 2,4%. Campanya “Jo també soc adúltera” (Novembre 1976), 1,2%.

La primera meitat de la dècada dels 80

Els tres fets coneguts per més del 84% són;1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981, 98,8%. 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 (20 de març), 84,5%. 3. Eleccions generals espanyoles de 1982 (28-11-1982), 84,1%.

Els altres tres fets també son força coneguts (més de 67%): 4. Despenalització de l’avortament (5 de juliol de 1985), 69,5%. 5. Llei de Normalització lingüística (18 d’abril de 1983), 68,6%, 6. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 (29 d’abril de 1984), 67,7%.

Els fets més “importants” del quinquenni 1980-1985 per als enquestats són: 1. Cop d’Estat de 23 de febrer de 1981 (93,0%). Seguit a força distància de: 2. Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, (66,5%); i 3. Llei de Normalització Lingüística de Catalunya promulgada 18-4-1983 (56,7%). Sembla que l’impacte negatiu del 23F és més destacat que la institucionalització de la democràcia.

Altres preguntes

Recorda què va fer el dia de la mort de Franco o en dies posteriors? (Només per a enquestats que tenen 60 anys i més):1.”Ho vaig celebrar amb els meus familiars i amics amb un 57,5%”.2. “No vaig fer res d’especial o diferent de l’habitual” amb un 29,7%
Sobre el Judici del 23F (cop d’Estat protagonitzat per Antonio Tejero), diria vostè que es va fer justícia i es van aclarir tots els fets? 1. Totalment d’acord 2,4%; 2.Parcialment d’acord amb un 25,6%: 3. En desacord amb un 72,0%.

Presenta: Equip de treball de la secció: Miquel Nistal, Narcís Argemí i Joan Solé Camardons; i Josep Ribó, ateneista i director de l’Institut Opinòmetre

Manifestació dels treballadors de Jorsa. Barcelona, [1980]. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2) CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona


El Memorial Ateneu 2024: Tu què recordes? Tu què vas fer?

El projecte Memorial Ateneu 2024, vol contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva recollint experiències i testimonis que ajudin a comprendre millor les vivències d’aquells anys i generar espais de debat i reflexió sobre el passat.

El projecte Memorial Ateneu 2024, un projecte de recerca, recuperació i difusió de la memòria democràtica de les persones sòcies i de llurs familiars d’aquesta entitat, del període franquista i de la transició post franquista, mitjançant entrevistes entre persones de tres generacions que expliquen, quins fets polítics i socials recorden o coneixen bé i quins els van impactar més. També recull entrevistes amb persones expertes sobre aquests mateixos fets.

El projecte es desenvolupà en tres etapes:

Primer, es recolliren les dades mitjançant una enquesta en línia als socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès, en què aplegarem els seus coneixements, records i vivències o de llurs familiars.

En segon lloc, es triaren onze persones sòcies (vuit dones i tres homes) per a les entrevistes del documental “Fem Memòria. Una transició en construcció” que es complementaren amb tres entrevistes a experts. El resultat es donà a conèixer en una Jornada memorialista oberta a tota la població, i d’una manera especial a altres entitats memorialistes.

El projecte es completà amb una bibliografia exhaustiva del període històric i una ressenya de cada obra, preparada per la Secció d’Història i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, que ja es pot consultar al Blog d’Història.

Mes de 80 persones sòcies de l’Ateneu han participat en el projecte “Memorial Ateneu: Tu què recordes? Tu què vas fer? Tres generacions parlen entre elles, del franquisme i de la transició.”

Manifestació : “USO CCOO UGT Estamos unidos los obreros por la disolución de las bandas fascistas…” Barcelona, 1977. Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO) (PEGASO 2). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona

Obres sobre La Dictadura franquista i la Transició


Cada obra té una fitxa bibliogràfica, una sinopsi o una ressenya i una imatge de la coberta del llibre.

Deixa un comentari