Curs “Les Rutes de la Seda: mercaders, monjos i exèrcits pels camins d’Euràsia”

Contingut

Les grans civilitzacions d’Euràsia no van estar mai completament aïllades entre elles. L’arqueologia, la història escrita i les obres d’art revelen contactes continuats capaços de traspassar tècniques, objectes de luxe, medicaments i corrents religiosos de banda a banda del continent. Ningú va evolucionar tot sol, i no tothom va reaccionar igual ni igual de ràpidament als impulsos que li venien de lluny: els dalts i baixos de la ruta de la seda permeten entreveure les condicions que facilitaven o dificultaven els canvis, tant en la guerra com en la pau. La ruta de la seda va travessar muntanyes, rius i deserts i va estendre una línia contínua d’intercanvis que duraria mil cinc-cents anys, des del segle II aC fins al segle XIV en què les rutes marítimes en prendran el relleu.

El curs està dividit en sis sessions, organitzades de forma cronològica, durant les quals seguirem els passos dels grans moviments militars que van afectar la Ruta de la Seda, de les grans religions que hi van transitar, de les migracions que la van afectar, de les obres d’art i de les restes arqueològiques que puntuen el seu curs, dels principals productes que s’hi intercanviaven, de les tecnologies que s’hi difonien, i dels grans viatgers que les van recórrer i les van descriure.

Direcció i coordinació tècnica

Curs promogut per la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, dirigit i impartit per Dolors Folch, doctora (UAB), sinòloga i professora emèrita de la UPF.

El curs tindrà un caràcter didàctic per a un alumnat no especialista. Hi haurà també un espai de temps per a preguntes i intervencions de l’alumnat. L’alumnat podrà també participar més activament amb preguntes o observacions en un grup de correu de l’alumnat del curs.

La coordinació anirà a càrrec de Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història, que assistirà a totes les sessions del curs i que actualitzarà la informació de cada sessió al bloc d’Història i també serà el contacte entre l’alumnat i els serveis administratius de l’Ateneu Barcelonès.

Calendari del Curs

29 d’octubre 11-13 h. Sessió 1. Espais, itineraris, i l’inici de la ruta. Segle I aC –segle II dC

5 de novembre 11-13 h. Sessió 2. Budisme i ruta de la seda. Segle II –segle V

12 de novembre 11-13 h. Sessió 3. L’edat d’or de la ruta de la seda. Segle VI-s. IX

19 de novembre 11-13 h. Sessió 4. L’expansió mongol. Segle XI-XIII

26 de novembre 11-13 h. Sessió 5. Els viatges de Marco Polo, finals segle XIII

3 de desembre 11-13 h. Sessió 6. El final de la ruta i la seva eclosió per mar. Segles XIV-XV

Sala

Les sessions del curs tindran lloc a la Sala Oriol Bohigas de la segona planta, excepte el dia 26 de novembre que tindrà lloc a la sala Verdaguer de la planta baixa.

Preu del curs

  • Alumnat no soci: 80 € per les 6 sessions amb un passi especial mentre duri el curs.
  • Alumnat soci de l’Ateneu: 40 € per les 6 sessions

Dossier de l’alumnat

L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió amb una referència bibliogràfica bàsica i altres textos adaptats al català d’obres especialitzades.

Inscripció i pagament

La inscripció i pagament es farà presencialment a l’oficina d’atenció al soci de la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona.

A la pàgina web de l’Ateneu Barcelonès i al Blog de la Secció d’Història https://historia.ateneubcn.cat/  hi trobareu més informació.

Mercaders, monjos i exèrcits pels camins d’Euràsia

L’enrevessada trama de pistes i senders que el geògraf von Richthofen va batejar com Die Seidenstrasse, Les rutes de la seda, es va anar articulant des de temps immemorial: a mitjans del primer mil·lenni aC connectava ja els principals passos i oasis escampats entorn del nus del Pamir i de l’imponent entrellaçat de muntanyes, altiplans, oasis i deserts que irradien a partir d’ell. La domesticació de camells i cavalls va permetre connectar totes les rutes d’Euràsia en una primera teranyina de camins que va posar de manifest tant el poder de la demanda ritual de sedes, joies, perfums en el món antic com la intensitat de les transaccions a curta distància entre nòmades i sedentaris.

El tret de sortida de les rutes de la seda històriques el van donar les lluites de l’imperi Han contra el primer gran imperi de nòmades muntats de l’estepa, els xiongnu, als que els Han pagaven quantitats ingents de rotllos de seda per evitar les seves incursions. L’expedició de Zhang Qian al 138 aC, enviat per l’emperador xinès a Àsia Central a buscar aliats contra els xiongnu, va proporcionar una informació insòlita sobre el trànsit de la seda entre els pobles que envoltaven la Xina i va alterar la història d’Euràsia: al segle I aC l’imperi Han va ocupar l’àmplia franja d’oasis d’Àsia Central per on la seda transitava cap als altiplans de Pèrsia i els ports de l’Índia. Al segle I dC la conquesta d’Egipte per part de Roma va proporcionar als romans el pas del mar Roig cap a l’Índia: a partir del segle I Roma es va omplir de sedes, perfums i espècies procedents d’Orient; i la demanda tant persa com romana de l’encens d’Aràbia, tant civil com religiosa, i tant per part d’Orient com d’Occident, va connectar la ruta de l’encens amb la de la seda, embolcallant amb un mateix perfum tots els déus d’Euràsia.

Entre els segles I i el segle XV, les rutes de la seda prosperaran o decauran en funció de l’estabilitat dels grans ens polítics pels quals circulava: a Occident, quan decaigui Roma, Bizanci en prendrà el relleu, mentre Europa en quedarà pràcticament al marge; a Orient Mitjà, l’aparició de l’Islam activarà els tràfics d’Euràsia de forma exponencial; a Àsia Central, els successius imperis Part, Sassànida, Abbàssida i Mongol afegiran una enorme demanda i intentaran monopolitzar el tram mitjà de les rutes; l’Índia, de més fàcil accés comercial per mar que per terra, connectarà les espècies exòtiques del sud-est d’Àsia amb la forta demanda de pebre de l’imperi romà, mentre els monjos budistes, presents des de principis de la nostra era al nord de l’Índia, acabaran creuant les altes muntanyes de l’Afganistan i del Pamir i recobriran el món xinès amb la seva fe, les seves jerarquies i els seus temples, com el cristianisme estava fent a les restes de l’Imperi romà.

Per les rutes hi van circular sempre productes de poc pes i molt valor com perfums, medicaments, tints i pedres precioses, als que cal sumar les pells, els cavalls i l’ambre que aportaven els nòmades, però el producte estrella va ser sempre la seda, tant per la quantitat de rotllos que la Xina abocava al tràfic a través dels pagaments als nòmades -per obtenir cavalls o per pagar la pau -, com per la creixent demanda de les nobleses civils i eclesiàstiques de tot Euràsia.

Els tràfics comercials van impulsar i mantenir les rutes, dotant-les dels camells i cavalls i d’una proliferació de llocs on protegir-se de les tempestes i bandits que proliferaven de punta a punta. De tant en tant, els exèrcits distorsionaven, saquejaven o protegien els camins fressats, i tan aviat alteraven el tràfic com el revifaven.

Els monjos, bàsicament budistes, però també cristians nestorians i maniqueus, hi aixecaran monestirs que no trigaran a convertir-se en empreses comercials capaces de garantir estabilitat personal i financera en els intercanvis, i hi excavaran coves que ompliran de frescos i estàtues durant mil anys.

Aventurar-se sol pels llargs trams de les rutes de la seda entre altes collades i oasis aïllats era tan arriscat com insòlit, però així i tot, alguns van aconseguir anar i tornar: alguns eren militars com els xinesos Zhang Qian i GanYing, abans i després del tombant d’era; altres anaven a buscar les escriptures, com els monjos xinesos Faxian i Xuanzang. Quan els mongols van implantar el seu domini a tota Euràsia facilitant expressament el trànsit, els viatgers es van multiplicar: enviats per papes o reis, com Carpini i Rubruck, o impulsats per l’afany de negoci com els germans Polo. Però va ser el viatge de Marco Polo el que va canviar la història d’Europa, enlluernant un públic incrèdul amb les riqueses d’Orient i ampliant el món conegut, que l’Atles Català dels Cresques no trigarà a cartografiar.

L’últim gran viatger de la ruta de la seda serà ibn Battuta, que va recórrer tot l’Islam des del Marroc fins la Xina, en una ruta que en gran part anava ja per mar.  Però el final de la Pax Mongolica i l’arribada de la pesta negra posaria fi a les rutes de la seda per terra: un darrer episodi serà el viatge de Ruy de Clavijo al fulgurant imperi de Tamerlà.  Al segle XV els tràfics es van desplaçar cap al mar. Amparada pels progressos nàutics dels Song al segle XI, Xina va llençar al segle XV les imponent expedicions de Zheng He arribarien a Àfrica i recorrerien tot l’Índic just abans que hi arribessin els portuguesos. Els viatges per les rutes de la seda van ampliar decisivament el coneixement del món: el curs conclourà analitzant l’impacte d’aquestes rutes i del coneixement creixent de l’Índic sobre la cartografia medieval, en els mapes mundi de al-Idrisi, Abraham Cresques i Fra Mauro.

Bibliografia general


Webs generals sobre les rutes de la seda
:
– Universitat de Washington: https://depts.washington.edu/silkroad/
– Asia for Educators: http://afe.easia.columbia.edu/special/silk_road.htm
– Silk Road Foundation: http://www.silk-road.com/

– BENTLEY, Jerry H. (1993) Old World Encounters, Cross-Cultural Contacts and Exchanges in Pre-Modern Times, Oxford University Press
– BOTTON, Jerry (2012) A History of the World in 12 maps, London, Penguin [Trad: Historia del mundo en 12 mapas, Debate]
– BOULNOIS, Luce (2001) La Route de la Soie. Dieux, Guerriers et Marchands, Geneve, Olizane [Trad.: La Ruta de la Seda. Dioses, Guerreros y Mercaderes, Peninsula/Atalaya, 2004]
– CURTIN, Philip D. (1984) Cross-cultural trade in world history, Cambridge University Press
– DRÈGE, Jean-Pierre (1986) La Route de la Soie, Paris, La Bibliothèque des Arts [Trad: La Ruta de la Seda, Madrid, Anaya, 1989]
– FRANCOPAN, Peter (2015) The Silk Roads. A new History of the World, New York, Bloomsbury [ Trad: Las rutas de la seda. Una nueva historia universal, Barcelona, Crítica, 2016]
– HANSEN, Valerie (2012) The Silk Road. A New History, Oxford University Press
– HUDSON, G.F. (1931) Europe and China. A survey of their relations from the earliest times to 1800, London, Arnold and Company.- TUCKER, Jonathan (2003) The Silk Road. Art and History, Chicago, Art Media Resources
– LI Jian (ed) (2003) The Glory of the Silk Road. Art from Ancient China, Ohio, Dayton Art Institute & Beijing, National Museum of Chinese History
– WHITFIELD, Susan (2004) The Silk Road, Trade, Travel, War and Faith, London, The British Library [Trad: Las rutas de la seda. Pueblos, culturas y paisajes, Barcelona, Blume, 2019]
– WHITFIELD, Susan (1999) Life along the Silk Road, London, John Murray [Trad.: La vida en la Ruta de la Seda, Paidós, 2000]
– WOOD, Frances (2002) The Silk Road, London, The British Library [Trad: La ruta de la seda, London, Folio Society, 2003]

Espais, itineraris, i l’inici de la ruta. Segle I aC –segle II dC (Primera sessió)

Fragment de la Gran Muralla erigida per la dinastia Han, segle I aC

Espais, itineraris, i l’inici de la ruta. Segle I aC –segle II dC

La domesticació del cavall i el camell i la invenció de la roda va donar un gran impuls als contactes d’Euràsia. Les rutes s’articulaven entorn de la divisòria del Pamir, des d’on entroncaven per una banda amb els oasis del Taklamakan, i per l’altra amb la Transoxiana i la Bactriana que les duien al Proper Orient i que connectaven orient amb occident i el nord nòmada amb el sud sedentari. La consolidació d’imperis estables a Roma, Pèrsia i Xina donarà un nou impuls a les rutes preexistents. Al segle I aC l’expedició de Zhang Qian fins a la Bactriana propulsa la implantació xinesa a Àsia Central i inicia el que seran les rutes de la seda, que connectaven Xina, Pèrsia i Índia amb la ruta de l’encens que procedia d’Aràbia, i que, en el Informe de Dayuan,  van proporcionar a la Xina la primera descripció d’Occident. Al segle I dC el Periple del Mar Eritreu evidenciarà els freqüents contactes comercials entre Roma i la Índia, que es reflectiran també en els mapes d’Estrabó i Ptolomeu.

Bibliografia

– GIL, Juan (1995) La India y el Cathay. Textos de la Antigüedad clásica y del Medievo occidental, Madrid, Alianza

– NICOLET, Claude (1988) L’inventaire du monde : géographie et politique aux origines de l’empire romain, Paris, Fayard

– WULFF, Fernando (2024) A orillas del tiempo. Historias entre mundos dos mil años atrás, Madrid, Siruela

– YÜ, Yingshi (1967) Trade and Expansion in Han China. A Study in the structure of Sino-Barbarian Economic Relations, Berkeley, University of California Press

Deixa un comentari