Any: 2025

Balanç i moments especials de la Secció d’Història 2025

/ historiaab / Deixa un comentari

Destaquem només alguns indicadors i moments especials d’aquest 2025 que hem compartit amb totes les persones sòcies i amigues no sòcies de la Secció d’Història de l’Ateneu

Balanç quantitatiu de la Secció d’Història

  • Socis inscrits a 31/12/24: 981 socis inscrits (adreça electrònica correcta)
  • Socis d’altres seccions: 280 socis d’altres seccions (no consten com a inscrits a 31-12-24)
  • No socis que han participat almenys en una Tertúlia Amics de la Història: 200 persones
  • Conferenciants i tertulians convidats (2015-2025): 219 persones

Comunicacions als socis (2025)

  • Butlletí d’Història: 5 butlletins (gener a juny + desembre 2025)
  • Canal Història Whatsapp: 355 seguidors + 8 missatges (Iniciat 16-10-2025)
  • Tramesa per correu electrònic: 20 trameses des del correu historia@ateneubcn.cat
  • Xarxes socials: 22 inputs a X, 20 a Facebook

Participants (aprox.)

  • 13 actes amb una mitjana de 107 persones per acte
  • En actes propis i compartits: 1.400 persones
  • No s’ha comptabilitzat l’acte massiu 20N Contra la dictadura
  • Socis més actius: 98 socis  (sense els inscrits a Aula Ateneu Història)
    • 40 assistents reunió anual
    • 58 socis demanen més informació sobre el Memorial Ateneu 2025.
  • Inscrits als dos cursos Aula Ateneu 2025 Història: 244 inscrits
    • Les claus del Món Contemporani: 98: 63 socis + 35 no socis
    • La Xina en la Història del Món: 146: 92 socis + 54 no socis.

Actes propis de la Secció d’Història i compartits

  • Conferències i taules rodones de la Secció: 10 actes propis
  • Taules rodones compartides amb altres seccions: 3 actes
  • Sortides culturals: 2 sortides (1 compartida amb Feminismes)
  • Actes de referència: 4 actes singulars o de referència
    • Presentació del Documental Memorial Ateneu 2024 (febrer 2025)
    • Acte 20/N contra la dictadura: Secció d’Història+ Cafè Continental i la fura del Baus
    • Memorial Ateneu 2025: 2 conferències + 1 sortida (+ Feminismes, Economia, Ecologia)
    • Enquesta Immigració 1950-1980: 169 respostes i 28 voluntaris documental.

Altres activitats

  • Edició documental de tres entrevistes del Memorial Ateneu 2024
  • Reunió semestral amb socis de la Secció: 40 persones sòcies
  • Reculls bibliogràfics: 2 material complementari de cursos i cicles
  • Ressenyes editades al Blog d’Història de llibres: 4
  • Seminaris de Lectura Històrica: 4
  • Tertúlies d’Amics de la Història: 9

Activitats de la Secció d’Història 2025

Recompte visualitzacions vídeos 2025

Moments especials de l’any 2025 de la Secció d’Història

L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades 8 dones i 3 homes. (5 de febrer 2025)

La conferència sobre Trieste: Una ferida a Europa? a càrrec Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora a la UAB presentada per Josep Llop, ateneista de la secció d’Història amb gairebé 800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història (26 de març de 2025)

Divendres 25 d’abril 18.30h auditori Oriol Bohigas. Gaza des de la Història. Taula rodona amb Antoni Segura, Rokayah Navarro historiadors i docents i Joan Roura, periodista. Presentà Martí Grau, historiador i ateneista de la secció d’Història.

La festa de cloenda al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, del director Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya. (3 de juny de 2025)

La frontera de Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México) que presentà, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB. Vídeo Canal Ateneu YouTube Història.

El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.700 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història

Curs Aula Ateneu Història:  “La Xina en la Història del Món” dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita, amb 146 persones inscrites (90 sòcies i 56 no sòcies).  Vegeu els 8 vídeos de les sessions al Canal Ateneu You Tube Història. A més del curs, s’han organitzat dues taules rodones i un seminari de lectura històrica. Vegeu el vídeo de la primera sessió “Així va començar tot”.

“Què, qui, com i el per què de la dictadura franquista, un diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Amb més de 1.500 visualitzacions al Canal Ateneu Youtube Història.

Memorial Ateneu 2026: Enquesta sobre Immigració a Catalunya 1950-1980. L’objectiu principal de l’enquesta és recollir i donar veu a experiències de persones immigrades o que hi estiguin vinculades i que siguin sòcies de l’Ateneu Barcelonès. També les dues taules rodones sobre les Migracions 1950-1980 compartides amb les seccions d’Història, Economia i Ecologia i la sortida cultural Ruta desviada: Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970 organitzada per Feminismes.

Dijous 20 de novembre a les 18h, entrada de Carruatges de l’Ateneu. Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu, amb la col·laboració de la Fura dels Baus, amb la participació d’Albert Fabà i Manolo Manzano, la Secció d’Història, Cafè Continental i serveis tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu amb un assistència massiva. Vegeu més informació al Blog d’Història

Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.

/ historiaab / 1 comentari

Curs Aula Ateneu: Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.

17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Sala Oriol Bohigas. Cada dimarts de 11-13h.

Dirigit i impartit per Borja de Riquer

Informació a historia@ateneubcn.cat

Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics

Breu introducció de Borja de Riquer

Aquest curs pretén exposar, reflexionar i debatre diverses qüestions històriques que avui encara tenen una transcendència notable en la nostra vida política. Les relacions entre Catalunya i Espanya han passat durant l’època contemporània per episodis de gran rellevància que interessarà repassar per tal de veure fins a quin punt els problemes d’avui estan encara  condicionats massa per les opcions del passat.

A més resulta que molts dels temes que tractarem, que ja en el seu temps foren objecte de grans debats, ara tampoc han aconseguit tenir un consens ampli entre els polítics,  ni fins i tot entre  una part dels historiadors.

Avui bona part dels debats “històrics”, sobretot els dels temes més contemporanis, estan clarament “polititzats”.  Qüestions que fa un segle ja motivaven enfrontaments polítics  vehements, resulta que continuen despertant polèmiques, de vegades injustificades perquè desconeixen, voluntàriament o no, les moltes aportacions realitzades pels historiadors.

Cal, per tant, intentar analitzar amb rigor, i sense actituds polítiques prèvies,  qüestions del passat que estan en  l’origen de molts dels problemes actuals i que, per això mateix, provoquen polèmiques polítiques.

Començarem el curs amb una sessió dedicada a una visió general de l’època contemporània espanyola, dels segles XIX i XX, per tal de veure que té de similar, o de “normal”,  amb els itineraris històrics dels països europeus més propers,  i què hi ha de més “peculiar, o d’anòmal. Penso que cal ser prudent a l’hora de parlar de la normalitat espanyola i de que la seva història contemporània és clarament homologable a la de la majoria dels països  d’Europa occidental. Per tractar d’aquesta temàtica comentarem un breu article meu (Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998 que resumeix prou bé els aspectes més peculiars del passat hispànic contemporani  i que en el seu temps, fa 27 anys, va provocar un debat notable entre els historiadors. En la meva opinió avui continua essent força vigent. L’alumnat disposarà del text en PDF.

Les següents sessions estan més clarament vinculades a les relacions entre Catalunya i Espanya. La segona, tot i que comença amb una qüestió general, com va funcionar el procés de nacionalització a l’Espanya liberal del segle XIX, acaba abordant el tema del sorgiment del catalanisme polític.  La polèmica la va provocar una ponència meva defensada en el curs del Primer Congrés de “l’Asociación Española de Historia Contemporánea”, celebrat a Salamanca en 1992, fa 33 anys. Allà vaig defensar la tesi de la “feble nacionalització” espanyola del segle XIX com a element fonamental per a entendre el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius després de la crisi del 1898. Tot i que des de llavors s’han publicat moltíssim llibres i articles, discrepant o coincidint amb la meva tesi, jo avui em ratifico a grans trets amb que llavors vaig escriure, tot i que matiso i amplio algunes de les coses defensades.

La tercera sessió estarà sustentada en les informacions obtingudes al llarg d’uns quants anys de recerca en l’elaboració del “Diccionari biogràfic dels parlamentaris catalans, 1810-1939”. La investigació realitzada sobre la vida, representativitat social i política i  l’actuació parlamentaria dels més de 1.000 individus que foren  elegits a Catalunya al llarg del segle XIX i part del XX ha durat gairebé 20 anys i ha estat l’obra de mig centenar d’especialistes. Aquesta recerca  ens permet disposar d’una informació molt valuosa sobre qui eren, què representaven i   què  demandaven i proposaven els representants dels catalans al Congrés dels Diputats i al Senat.

I finalment la quarta i la cinquena sessions estan provocades pels actuals debats, més polítics que no pas historiogràfics, que envaeixin els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes de la des-informació. Tractarem sobre si la Segona República és un precedent democràtic que cal reivindicar, o no, i si l’esclat de la  Guerra Civil  tingué a una responsabilitat col·lectiva o “uns” tingueren més interès en provocar-la que d’altres. I també sobre el peculiar caràcter de la Guerra Civil a Catalunya. Finalment, respecte al Franquisme i la Transició caldrà diferenciar clarament les tesis que responen a interessos declarament polítics i presentistes, d’aquelles tesis que son el fruit de la recerca  rigorosa realitzada per centenars d’historiadors.

Calendari del curs

El 17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Auditori Oriol Bohigas, 11-13h.

17 de febrer. Tema 1. El debat sobre “la normalitat” de la història d’Espanya contemporània. Fins a quin punt és similar, o no, a la dels països d’Europa occidental?

  • Raons i arguments de la defensa de la normalitat espanyola
  • Un liberalisme feble, un militarisme fort i un carlisme prolongat
  • La nació oficial qüestionada
  • La frustració colonial i la nul·la influència en la política europea
  • Una guerra civil llarga i sagnant, un  règim feixista extraordinari i una  democratització molt tardana

24 de febrer. Tema 2. Discussions sobre “la feble nacionalització espanyola” del segle XIX i el sorgiment del catalanisme polític.

  • La qüestió de les identitats contemporànies
  • La revolució liberal espanyola i la construcció de la nació oficial
  • La reduïda eficàcia política de l’acció  nacionalitzadora  de l’estat i de l’església catòlica
  • Un missatge nacionalitzador nostàlgic i conservador
  • 1898: la crisi de la identitat espanyola i el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius.

3 de març. Tema 3. Els catalans dins la política espanyola contemporània (1810-1931). L’actuació dels parlamentaris, projectes, debats i resultats

  • La difícil acomodació dels catalans dins l’Espanya liberal del segle XIX
  • Els parlamentaris catalans a les Corts espanyoles (1810-1901)
  • Entre el govern i l’oposició (1901-1923)
  • Trencament o continuïtat?: el significatiu bienni 1930-1931.

17 de març. Tema 4. Polítics i historiadors davant la Segona República i la Guerra Civil           

  • El reptes del nou règim republicà
  • L’actuació de les esquerres, les dretes, els catalanistes i els espanyolistes
  • Debats sobre la crisi d’octubre de 1934 i la rebel·lió de juliol de 1936
  • El significat de la Guerra Civil a Catalunya
  • Els debats actuals sobre els anys 30.

24 de març. Tema 5.  Els múltiples debats  sobre el Franquisme i la Transició Democràtica

  • La natura del règim: què tenia de feixista?
  • La política autàrquica, una opció voluntària ?
  • Estudiar el Franquisme des dins o des de fora?
  • Creixement econòmic malgrat la dictadura
  • Erosió i crisi del règim: el paper dels nous moviments socials
  • Els costos  del Franquisme.
  • La Transició un procés modèlic organitzat per les elits?
  • Errades d’anàlisi que cal evitar.
  • El poder i l’oposició:  forces i febleses. Un pacte desigual
  • Debats polítics actuals: memòries de la Transició.

Preu del curs

  • Alumnat no soci: 100 € per 5 sessions. Dte. especial per fer-se soci/sòcia mentre duri el curs.
  • Alumnat soci de l’Ateneu: 40 € per 5 sessions.
  • Alumnat no soci menor de 30 anys: 40 € per 5 sessions.
  • Alumnat soci de l’Ateneu menor de 30 anys: 20 € per 5 sessions.
  • No es permeten sessions soltes

Inscripció i pagament

Dossier de l’alumnat

L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió i una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, si és el cas, del material en format digital, després de cada sessió.

Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica

Direcció acadèmica i impartició: Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic d’història contemporània des del 1988 a la UAB, professor emèrit de la UAB i president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La seva recerca s’ha centrat en història del segle XX, en especial del catalanisme polític i del franquisme.

Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que erà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès (historia@ateneubcn.cat).  

Bibliografia disponible a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Anguera, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000.

Casals Bergés, Quintí, Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2019.

Esteban de la Vega, M. i de la Calle, M.M (eds.) Procesos de nacionalización en la España Contemporánea, Salamanca, E. Universidad de Salamanca, 2010.

Fontana, Josep, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

Fontana, Josep, La República, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona,  2025.

García Rovira, Anna Maria (ed.), España, ¿nación de naciones?. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998. (Es proporcionarà el text en PDF)

Riquer, Borja de, “La feble nacionalització espanyola del segle XIX”, a Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo Editorial, 2000, pàgines 21-43.

Riquer, Borja de, i Maluquer de Motes, Jordi, La Catalunya autonòmica (1975-2003), vols IX i X de Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 2003.

Riquer, Borja de, “De Imperio arruinado a nación cuestionada”, a Romero, Juan y Furió, Antoni (eds.), Historia de las Españas. Una aproximación crítica, Tirant Humanidades, València, 2015, pàgs.  275-310.

Riquer, Borja de, “Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme”; “Els reptes de la generació de 1931”; “Catalunya durant la Guerra Civil. Revolució, esforç de guerra i tensions internes”, “Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida”, a  Anar de debò. Els catalans i Espanya, Barcelona, Rosa dels Vents, 2016

Ysás, Pere, La transició a Catalunya i a Espanya, Barcelona, Fundació Lluís Vila d’Abadal, 1997

L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer. L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980.

  • Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB.
  • Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel
  • Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Presenta l’acte: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.

Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya

L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980

La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.

Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Amb l’acte no es pretén fer una sessió d’història sinó donar de manera amena però rigurosa una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració útil també per a valorar la situació actual.

Ángel Tarrach Barrabia, un escultor amb dues pàtries (1898-1979).

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 15 de desembre a les 18.30h, sala Verdaguer. “Ángel Tarrach Barrabia, un escultor amb dues pàtries (1898-1979)”. Conferència de Carlos F. Tarrac, fill de l’escultor, docent i escriptor.

Presenta, Miquel Àngel Barrabia, economista i vocal de la Junta de l’Ateneu.

Àngel Tarrach Barrabia

L’escultor Àngel Tarrach Barrabia, també conegut com Ángel Tarrac (1898–1979) va néixer a Barcelona, ​​fill del també escultor Josep Tarrach, que va col·laborar amb l’arquitecte Mas a les obres del cimbori de la catedral de Barcelona. El 1913, Ángel va ingressar per oposició a les classes avançades d’art a La Llotja, on va ser alumne de Rafael Atché. El seu estil va ser influït per Josep Clarà i més endavant va formar part del grup d’artistes Nou Ambient. Entre les seues obres monumentals a Barcelona destaquen La Deessa, figura femenina situada a l’exterior del Palau Reial de Pedralbes, i Miliu, a la Plaça de la Sagrada Família.

La deessa, d’Ángel Tarrach, Palau Reial de Pedralbes.

El 1939, després dels esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola, Tarrach es va traslladar a França, on esculpiria un relleu monumental per a l’Ajuntament d’Agde, entre altres obres. El 1942 va emigrar a Mèxic, país on va produir nombroses escultures monumentals en bronze, pedra i marbre, com l’estàtua de Morelos al Castell de Chapultepec, el general  Jesús Clark Flores per al Centre Esportiu Olímpic Mexicà, president Abraham Lincoln per a Ciutat Juárez, bustos del frontereres, incloent una versió menor al Consolat General de Mèxic a San Diego.

A finals dels anys cinquanta, va començar a crear escultures abstractes, principalment torsos femenins. A la dècada de 1970 va ser designat per realitzar el bust monumental del poeta Josep Sagarra a Barcelona i el del missioner Fra Diego de Saura per a la Catedral de Boac, a les Filipines.

Al llarg de la seva carrera, Tarrach va rebre nombrosos reconeixements, com ara el Primer Premi per la font monumental Font de l’Efeb a Barcelona i el Premi Especial a l’Exposició Nacional Espanyola. En 1947 va ser seleccionat per concurs per crear els trofeus en bronze dels Nens Herois per al Col·legi Militar de Mèxic. El 1962 va dissenyar les medalles oficials de la Confederació Esportiva Mexicana, i el 1963 va obtenir el Primer Premi d’Escultura pel seu relleu monumental El Naixement de Mèxic, d’aproximadament 25 metres de longitud.

Les seves obres han estat exposades en més de trenta exposicions entre 1924 i 2024, i formen part de col·leccions institucionals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona, ​​el Museu Nacional d’Història a Ciutat de Mèxic, la col·lecció de la UNAM, el Museu Carranza, el Carnegie Art Museum a Oxnard, l’Institut Cultural Diego, i el Harriet and Charles Luckman Fine Arts Complex a Califòrnia State University, Los Angeles, entre d’altres.

Carlos F. Tarrac

Carlos Tarrac va néixer a la Ciutat de Mèxic. Va iniciar la seva trajectòria professional al servei municipal i al sector educatiu, on va exercir la seva llicenciatura. El 1984 va emigrar a Califòrnia, i a més de promoure l’art i la cultura, es va convertir en docent. Posteriorment va cursar un mestratge en tecnologia educativa i ha treballat com a professor a escoles públiques de Califòrnia durant gairebé tres dècades.

Ha escrit, traduït i il·lustrat més d’una dotzena de llibres de narrativa i de poesia per a nens i adults. Les seves obres han estat reconegudes al Festival del Llibre de París, en diversos premis dels International Latino Book Awards, per la Unió Hispà Mundial d’Escriptors i altres institucions. Els seus poemes han estat inclosos en més de 40 antologies internacionals i traduïts a diversos idiomes.

A més de la seva producció poètica i literària infantil, Carlos Tarrac ha publicat quatre llibres dedicats a la vida i obra del seu pare: Àngel Tarrac: Selected Monuments and Limited Editions (2001), Àngel Tarrac, escultor de dos patrias 1898–1979 (2020), La escultura explicada a los niños a través de les mans de Àngel Tarrac, versió bilingüe anglès-espanyol (2022) i  Sculptor of Two Homelands (2023).

Seminari de Lectura Històrica: “Observar el Arroz crecer”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 9 de desembre a les 17h, sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre Observar el Arroz crecer de Julio Ceballos, Ed. Ariel, 512 pàg.

Coordina la sessió del seminari Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga.

És requisit haver llegit el llibre. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Qüestions generals per la discussió:

  1. Diuen que la història condiciona el present: quines diferències hi ha entre la història de Xina i la nostra? Amb quina mitjans comptem nosaltres i Xina per gestionar les crisis del món modern?
  2. Xina és immensa: per què s’aboca ara tant al mercat exterior?
  3. Quin pes tenen en el món xinès actual el confucianisme i el comunisme?
  4. Com i què mengen els xinesos? En què es diferencien de nosaltres?

Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres 3 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès). Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980 a Catalunya.

Ponents: Lluís Cabrera Sánchez, activista cultural, músic i escriptor; Cristina Sànchez Miret, sociòloga i professora a la UdG; i Emili Muñoz Martínez, docent, formador de professorat i exalcalde de Tiana.

Presenta, Joan Solé Camardons. Organitza: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès en el marc del Memorial Ateneu 2025: Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.

Accés obert.

L’ATENEU BARCELONÈS, O L’AGGIORNAMENTO CULTURAL

Crònica d’Emili Muñoz Martínez

No para de sorprendre’ns l’activitat innovadora de l’Ateneu Barcelonès, consolidada en el segon mandat de l’equip de la presidenta Isona Passola i de la vicepresidenta Lluïsa Julià. Un veritable aggiornamento de la prestigiosa institució centenària amb els problemes i reptes més punyents de la Barcelona i de la Catalunya actuals. Mostren com la cultura no és un llimbs bucòlic sinó una eina de transformació de la realitat, si més no d’intentar-ho. Les activitats del centenari de Paco Candel entorn del fenomen de la immigració, l’antiga i l’actual, n’és una bona mostra.

L’Ateneu deixa en evidència, de retruc, la llastimosa negligència de les institucions catalanes, totes, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i la resta, en no tenir iniciatives per acabar d’assimilar col·lectivament la nova societat catalana sorgida del gran moviment migratori dels anys cinquanta als vuitanta. Es tracta d’una elaboració col·lectiva que és indispensable també per comprendre i tractar el fenomen de la nova immigració, ara internacional i més diversa.

He tingut el plaer de participar en una taula rodona a l’Ateneu amb en Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, i la sociòloga Cristina Sánchez, ella experta en el fenomen per estudis, els altres per testimoni i reflexió personal. La sociòloga recordava que la identitat de grup es construeix en la dicotomia “nosaltres” i els “altres”. Què fa que els “altres” esdevinguin “nosaltres”? Vàrem coincidir en senyalar els següents escenaris de trobada i d’interacció: el treball, les lluites polítiques compartides, l’escola integrada, els serveis comuns, les associacions, els espais d’oci, la formació de famílies mixtes…En el cas de la immigració dels anys ‘50 als ‘80 majoritàriament aquests espais d’integració van funcionar malgrat la dictadura.

La societat civil en va ser la protagonista. Bo i així, destacàvem també com la manipulació política ha intentat mantenir les diferències d’origen, poc o gens presents en les segones i terceres generacions, reivindicant l’existència d’una comunitat andalusa a Catalunya – PSA ,Cs…-, o reconeixent-la com a minoria folklòrica, cas dels governs de la Generalitat subvencionant l’artificiosa Feria de Abril.

En resum, constatem que no va haver conflicte identitari en els anys seixanta, sí de classes, i que va dominar el respecte i una notable integració mútua i progressiva, ben manifesta en els catalans descendents dels andalusos que van emigrar al segle XX. Fa dècades que no existeixen els immigrants dels seixanta, ni els “altres catalans”, per molt que les polítiques de dretes s’entestin en revifar-los. O per molt que sectors del nacionalisme identitari encara remetin a aquella immigració per explicar-se avui els problemes del català o el vot no independentista. Es va formar, això sí, una nova realitat i una nova consciencia nacional catalana en reconstrucció permanent. L’ombra de la manipulació de la immigració és molt allargada. Gràcies Ateneu per facilitar que en parlem, encara.

Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980

Entre 1950 i 1980, Catalunya va experimentar una onada significativa d’immigració procedent principalment d’altres regions de la península Ibèrica, especialment d’Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia. Aquesta arribada massiva va transformar profundament l’estructura social catalana, ja que milers de persones buscaven millors condicions de vida i treball a les ciutats industrials catalanes, atrets per l’expansió econòmica i les oportunitats laborals. Aquesta nova població va contribuir a la revitalització econòmica, però també va generar nous reptes, com el creixement ràpid i sovint desordenat de barris perifèrics, la necessitat d’infraestructures bàsiques i l’aparició de nous espais de convivència i tensió social.

Culturalment, la immigració peninsular va suposar un enriquiment i, alhora, un repte per a la identitat catalana. L’arribada de centenars de milers de persones de llengua castellana, costums i tradicions diferents va provocar una convivència intensa que va afavorir l’aparició d’una societat més plural i diversa. Tanmateix, també va comportar una certa tensió pel que fa a la preservació de la llengua catalana i les tradicions locals, especialment en un context polític marcat per la dictadura franquista i la repressió cultural. Malgrat les dificultats inicials, amb el pas del temps es va produir una integració progressiva, i molts dels descendents d’aquells immigrants han esdevingut part fonamental de la societat catalana contemporània.

Qüestions per centrar el debat

El focus del debat són les repercussions socials, culturals i polítiques en la població immigrada i en el conjunt de la societat d’arribada. Conceptes claus del debat: canvi social, identitat nacional, polítiques públiques i cohesió social i conflicte.

  • La interacció entre població immigrada i autòctona en un context de dictadura. Quins processos es van donar en la societat civil? Absorció? Coexistència? Integració? Conflicte? Què va passar en la realitat quotidiana de la societat civil?
  • La qüestió de la identitat personal i col·lectiva: descatalanitzacio o nova identitat nacional? Qui és català? La qüestió de la llengua.
  • Les polítiques públiques post dictadura: què vol dir “un sol poble”?
  • Es poden establir conclusions aplicables a la nova immigració estrangera? Quines?


Lluís Cabrera Sánchez, Cristina Sánchez Miret i Emili Muñoz Martínez.


Lluís Cabrera Sánchez, músic, escriptor, activista cultural i fundador del Taller de Músics, escola en la que estudiaren Rosalía, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral, Miguel Poveda o Santiago Auserón. Impulsor de Els altres andalusos associació dedicada a denunciar la manipulació de la immigració dels anys seixanta a Catalunya com a instrument polític contra la identitat catalana. Cabrera va trencar estereotips i va promoure el reconeixement de les arrels diverses de la societat catalana, destacant la necessitat d’una convivència basada en el respecte mutu i la inclusió. Fruit d’aquesta iniciativa foren, entre d’altres, els llibres Els altres andalusos (2006) i Fabricar l’immigrant (2009), dels quals és coautor. Ha publicat també Catalunya serà impura o no serà (2010) i la novel·la autobiogràfica La vida no regalada (2021), sobre la vida al barri barcelonès del Verdum als anys seixanta i els seus inicis en el món de la música, i La muerte no desvelada (2025), la darrera novel·la sobre l’Andalusia oblidada. És també coautor de Generació Barcelona (2011) i Per què volem un Estat propi? (2012).

Lluís Cabrera


Cristina Sánchez Miret, sociòloga, professora de la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la integració de la immigració peninsular i la transformació de la identitat catalana. Sánchez Miret ha analitzat com els processos migratoris han contribuït a la configuració d’una nova societat catalana, més diversa i cohesionada, i ha subratllat la importància de les polítiques públiques d’integració i la promoció de la igualtat d’oportunitats. A través dels seus estudis, destaca que la immigració no només ha estat un factor de canvi demogràfic i econòmic, sinó també un element clau en la redefinició de la identitat col·lectiva catalana, fent èmfasi en la necessitat de reconèixer la pluralitat.

Cristina Sànchez Miret

El 2024 va rebre el Premi Catalunya de Sociologia Emili Boix i Selva. Ha publicat més 40 obres entre capítols, articles i llibres. Destaquem quatre obres vinculades amb la temàtica que ens ocupa: La definició dels grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona. Un problema teòric i metodològic (1995); Grups i classes socials a la regió Metropolitana de Barcelona (1992), “Llengua i posició de classe” dins de L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau; Qui parla què? Llengua i classe social a Catalunya (2017).

Emili Muñoz, ateneista, nascut a Granada i emigrat a Badalona amb la família el 1961 amb 8 anys. Catedràtic d’institut públic de secundària i formador de professorat a la UAB i UB. Director de l’Àrea d’Educació als Ajuntaments de Badalona i de Mataró. Militant del PSUC i ICV fins a 2014. Va ser alcalde de Tiana del 2007 al 2011. Autor de la biografia: Una manera de veure el món. Teresa Lleal 1940-1988 editat pel Museu de Badalona. També va impulsar l’estudi i després el llibre sobre La immigració a Badalona durant el segles XX, 2006.

Emili Muñoz Martínez

Tertúlia d’Amics de la Història: Els nostres ultres?

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 1 de desembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història: Els nostres ultres?

Tertulià convidat, Xavier Rius Sant, periodista i autor d’Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Aquest llibre no és només un recorregut i una anàlisi del sorgiment i creixement de la ultradreta independentista, Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta, s’endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d’emfatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, dirigent d’Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d’Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic».

Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d’octubre, dia que es commemora l’entrada de Jaume I a València després d’expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on està enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya. De la frustració per què la independència que s’havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d’immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se’ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d’agost, i dels dubtes sobre la relació dels serveis policials i d’intel.ligència espanyols amb l’imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d’aconseguir l’alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana.

Més informació de Xavier Rius Sant

Nascut a Barcelona el 1959, periodista i escriptor. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, publicà diversos llibres sobre l’objecció i el pacifisme. Especialitzat en conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i la ultradreta són temàtiques de la seva especialització. Ha publicat El libro de la inmigración en España, editat el 2007. Col·labora al PuntAvui, El Periódico i Nació Digital. A COMRàdio portava la secció Conflictes del Món. El 2011 anys publicà Xenofòbia a Catalunya que tracta l’ascens del discurs xenòfob i d’ultradreta. Posteriorment ha publicat la novel·la Amor a la carta i Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox i ara Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Més infomació sobre “Els ultres són aquí” al Blog d’Història Ateneu Barcelonès, 2 de maig de 2022.

Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco

/ historiaab / Deixa un comentari


Dijous 20 Novembre 2025 a les 18:00h a l’entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès: “Franco va morir al llit, la dictadura va morir al carrer “


Un acte disruptiu i participatiu, en col·laboració amb La Fura dels Baus i la direcció artística de Carlus Padrissa i amb la participació d’Albert Fabà, ateneista, que cantà cançons de Raimon. Idea i coordinació de Narcís Argemí de la Secció d’Història. Amb la participació de la Secció d’Història, Cafè Continental i els equips tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu Barcelonès.

“«Nada de estudios ni pollas»”: Els grisos entren a l’Ateneu Barcelonès el 20-N
La institució recorda els cinquanta anys de la mort del dictador i els que li van fer front amb teatre, música i història.

Ara Sílvia Marimon Molas 20/11/2025

BARCELONA “Us informem que el dijous 20 de novembre, en horari de tarda, es durà a terme una activitat que podria alterar el silenci habitual a les sales de la biblioteca”. Era l’única advertència que es podia llegir a la porta de la biblioteca de l’Ateneu de Barcelona. Poc podien imaginar els seus usuaris que, cinquanta anys després de la mort de Franco, els grisos tornarien. Ho van fer aquest dijous, poc després de les 6 de la tarda, i amb el llenguatge que acostumaven a fer servir en plena dictadura, i la mateixa agressivitat: “Me cago en la leche. Todo el mundo a casa y las mujeres a la cocina”, ha estat la seva forma de saludar.
S’han encarat amb alguns usuaris a qui han encomiat a deixar els llibres: “Nada de estudio ni pollas. Rojos de mierda, váyanse a fumar farigola”. No han intimidat gaire els qui en aquella hora estaven llegint o estudiant, que han continuat concentrats en la feina. Algú s’ha atrevit a encarar-s’hi. Els dos policies franquistes han fet via cap a la finestra, han despenjat la senyera, i han penjat una bandera espanyola preconstitucional a l’entrada de l’Ateneu, on l’Arias Navarro, a través d’una pantalla anunciava, amb tota la seva grisor, la mort de Franco. Alguns han respost als agents, que feien cara de pomes agres, amb crits de “Fora!”, “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes”, “Fora les forces d’ocupació”, “Llibertat” o “Visca Catalunya“. Fins i tot, s’han llançat octavetes.

Un moment de l’actuació a l’Ateneu Barcelonès. LORENA SOPENA 20-11-2025

La Fura irromp a l’Ateneu per la mort de Franco

La Vanguardia 21-11-2025. Llibert Carreño

Albert Fabà, ateneista i sociolingüista canta Raimon

Albert Fabà i Manolo Manzano a la guitarra van interpretar: “Jo vinc d’un silenci” “Diguem, no” i “Al vent”

La Fura dels Baus participa en el acto “20 N. 50 anys sense Franco”

ABC Cultura. Barcelona 20 nov (EFE)

Vídeo reportatge complet que representa l’entrada dels grisos en la Biblioteca de l’Ateneu amb una perspectiva “violenta” però humorística. El reportatge acaba amb la declaració dels dos actors Pere Joseph i Lluís Garcia uniformats de policia i que increpen els estudiants i que expliquen com s’han posicionat per interpretar aquest paper.

https://www.abc.es/cultura/fura-dels-baus-participa-acto-anys-sense-20251120210805-vi.html

Selecció d’obres sobre la Dictadura franquista

Centre d’Interès preparat per la Biblioteca de l’Ateneu

A Catalunya

Selecció a cura de la Secció d’Història i de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Aquest selecció inclou les 29 obres més destacades sobre La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya d’entre les 200 obres de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).

Vegeu la selecció aquí https://historia.ateneubcn.cat/2024/07/15/seleccio-dobres-sobre-la-dictadura-franquista-i-la-transicio-a-catalunya/

Arreu d’Espanya

Selecció a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i de la Secció d’Història. Aquest selecció sobre La Dictadura franquista: Repressió i resistència inclou tant sols 19 obres entre les més destacades de les 200 de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).

Vegeu la selecció aquí https://historia.ateneubcn.cat/2024/06/29/seleccio-dobres-sobre-la-dictadura-franquista/

Recuperem l’entrevista a Andreu Mayayo: “Franco va morir al llit. El franquisme va morir al carrer“

Recuperem una entrevista a Andreu Mayayo en el marc del Memorial Ateneu 2024. Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona, reflexiona sobre la importància de la Caputxinada de 1966 o sobre el final de la Dictadura amb l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco (1973) i la mort del general Franco (1975), la dificultat d’explicar actualment la Transició a les aules de secundària o sobre la importància de les Jornades de la Dona (1976). Mayayo aborda les diferències entre memòria i història i també fa una completa reflexió sobre el futur de la memòria democràtica.

Què, qui, com i el per què de la dictadura franquista

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimecres, 19 de Novembre 18,30-20.00h Auditori Oriol Bohigas: “Què, qui, com i perquè de la dictadura franquista”

Amb motiu de l’aniversari dels 50 anys de la mort del dictador Franco, tindrem un diàleg amb el professor Nicolás Sesma de la Universitat de Grenoble i autor de l’assaig “Ni una, ni grande, ni libre” amb Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història

Diàleg entre Nicolás Sesma, hitoriador i autor de “Ni una, ni grande, ni libre” i Miquel Nistal de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, 19 de novembre de 2025

Ni una, ni grande, ni libre

No hi ha res que hagi marcat tant la nostra història recent com la dictadura franquista ni que segueixi tan present a l’Espanya actual. Ni una, ni grande, ni libre ofereix el primer relat complet i actualitzat d’aquest llarg període, pensat tant pels qui van viure aquells anys com per qui vulgui redescobrir i entendre aquell episodi decisiu.

Ens trobem davant una història de la dictadura, el protagonisme de la qual ja no recau exclusivament en el general Francisco Franco, sinó en el conjunt dels espanyols i que, abans de res, posa definitivament en qüestió el mite d’una Espanya singularment diferent. L’autor parla sempre de l’etapa, i així ho reitera en el mateix títol, com la dictadura franquista per tal de fer èmfasi en la principal definició històrica del procés, o sigui, una llarga fase de dictadura que no es pot endolcir definint-la únicament amb el terme més asèptic de franquisme.

Una de les aportacions de Sesma que serveixen per a caracteritzar la dictadura és la responsabilitat col·lectiva: no és el personatge Franco on es focalitza tota la història. La “cultura del enterado” era tota una cadena de decisions administratives que sumaven responsabilitats i complicitats i que finalment confluïen d’una determinada manera en el dictador. Un cas impressionant portat al límit són les darreres sentències de mort de la dictadura el setembre de 1975: quan Franco ha de donar l’”enterado” per a l’execució dels condemnats, insta a una aprovació nominal i personal, de manera que cada ministre és responsable últim de la resolució col·lectiva. Aquesta responsabilitat, fàcil de situar en tots els nivells administratius del Règim, s’ha de fer extensiva a una gran part de la societat que va fer possible la seva llarga durada en el temps. En molts moments actuals sembla com si una bona i immensa part del poble espanyol fos antifranquista, però els fets històrics no van anar així i la responsabilitat col·lectiva és extensiva a bona part de la gent. Vegeu la ressenya completa “La dictadura franquista” de Miquel Nistal al Blog Gaudir la Cultura, 16-9-24 aquí

Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya. El règim de 1876

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 3 de novembre 17h Sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya. El règim de 1876.

Tertulians convidats: David Martínez Fiol, professor de la UAB i Josep Pich Mitjana, catedràtic de la UPF, ambdós historiadors i autors de Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados, Ed. PUZ, 2025.

Presenta, Joan Solé Camardons

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Regionalismes i regeneracionismes enfrontats

Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados és un llibre que planteja una nova perspectiva sobre allò que van significar el sorgiment dels particularismes, nacionalismes i tota mena de regeneracionismes en el context de la crisi de finals del segle XIX i principis del XX. Tots van sacsejar els pilars de l’imaginari centralista d’Espanya i van donar pas a diferents projectes i processos de reforma política influenciats per moviments regeneracionistes forans com, per exemple, el progressisme nord-americà. Tot i això, les rivalitats corporatives, regionals, culturals o religioses, entre altres, van dinamitar el seu potencial reformador del règim del 1876. Tot això, en un context que s’estén fins a la Primera Guerra Mundial, entesa, en paraules de Lerroux, com una «revolució».

El Règim de 1876 fa referència al sistema polític instaurat a Espanya després de la restauració borbònica amb Alfons XII. Es caracteritzava per una monarquia “constitucional”, una alternança pactada entre liberals i conservadors (el sistema de torns), i una centralització administrativa que limitava l’autonomia de les regions. Aquest règim va marcar l’inici d’una etapa de relativa estabilitat política, tot i que va mantenir profundes desigualtats socials i polítiques.

Valentí Almirall va tenir un paper fonamental en el desenvolupament del catalanisme polític dins el context espanyol de finals del segle XIX. Va destacar per la seva crítica al centralisme del règim de 1876 i per impulsar la idea d’una Espanya plural, on Catalunya pogués tenir veu pròpia i autonomia. A nivell estatal, Almirall va defensar la descentralització i va participar activament en moviments regeneracionistes, tot intentant que el catalanisme fos entès com una proposta de reforma democràtica per a tot l’Estat, i no només com una reivindicació local.

Més informació dels autors a l’Ateneu Barcelonès

Josep Pich Mitjana: “La Revolució de 1909 o la Setmana Tràgica“, Curs Aula Ateneu, 6a sessió: Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930), curs dirigit per Jordi Roca Vernet, Ateneu Barcelonès, 15, maig de 2024. Aquí

Josep Pich Mitjana: “Viatgers a la segona meitat del segle XIX a Catalunya. Del sorgiment del catalanisme literari a la Guerra de Cuba”, Curs Aula Ateneu, 6 sessió: Una història de Catalunya als ulls del món, curs dirigit per Joaquim Albareda. 7, novembre de 2023. Aquí

David Martínez Fiol: “Viatgers a la primera meitat del segle XIX a Catalunya. De la guerra del francès al bienni progressista: 1808-1856” Curs Aula Ateneu, 5a. sessió: Una història de Catalunya als ulls del món, curs dirigit per Joaquim Albareda. 31 d’octubre de 2023. Aquí

David Martínez Fiol: “La revolució de juliol de 1909. Violència colonial i violència urbana.” Segona conferència del cicle Violència política i social a Catalunya i a Espanya 1868-1923, Ateneu Barcelonès, 11 de març de 2021. Aquí