Tres entrevistes per fer memòria

Per a l’elaboració del documental “Fem memòria. Una transició en construcció” produït per la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, es van realitzar un total d’onze entrevistes, de les quals vuit eren d’ateneistes  de diferents generacions i amb memòries diverses modulades per les seves experiències vitals i la seva situació generacional. A més, es van fer tres entrevistes més a persones de reconeguda vàlua en els seus camps professionals i que podien aportar valor acadèmic a les diferents memòries dels voluntaris entrevistats i a l’enquesta prèvia feta entre els socis de l’Ateneu i que constituïa el punt de partida del treball.

Aquestes tres entrevistes a “experts” eren àmplies, al voltant dels quaranta minuts cadascuna, i en el procés d’edició i d’elaboració del documental, només es van incloure els fragments necessaris per a donar una narració contínua i ben estructurada, però les entrevistes contenen molta més informació i, per si mateixes, tenen un valor afegit que ens ha portat a editar-les i publicar-les de manera completa.

Andreu Mayayo: “Franco va morir al llit. El franquisme va morir al carrer“

Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona, reflexiona sobre  la importància de la Caputxinada de 1966 o sobre el final de la Dictadura amb l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco (1973) i la mort del general Franco (1975), la dificultat d’explicar actualment la Transició a les aules de secundària o sobre la importància de les Jornades de la Dona (1976). Mayayo aborda les diferències entre memòria i història i també fa una completa reflexió sobre el futur de la memòria democràtica.

Entrevista a Andreu Mayayo “Franco va morir al llit. El franquisme va morir al carrer” Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès. 29 de novembre de 2024.

Arnau Gonzàlez Vilalta: “El paper del rei en el 23-F no el sabrem mai perquè la documentació és inaccessible“

Arnau González Vilalta, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona aporta les seves reflexions sobre el control social que exercia el franquisme amb la repressió, la por i el silenci. Un aspecte que desenvolupa és sobre la repressió econòmica i les confiscacions de béns i la importància que van tenir els Fets del Palau de la Música (1960) i la figura de Jordi Pujol. La manera com s’explica (o més aviat com no s’explica) la Transició a les escoles, la rellevància de les mobilitzacions populars en la Transició, especialment els anys 1976 i 1977 i el paper del català en la lluita antifranquista i de l’escoltisme amb una llarga trajectòria com a factor de catalanització. També ens parlarà sobre el rol del rei Joan Carles I el 23 F i, per acabar, situarà i relacionarà els conceptes de memòria i memòria democràtica així com el paper de món acadèmic en la construcció social del relat històric.

Eduard Márquez: “El formigueig de la gent va fer possible la Transició”

Eduard Márquez, és escriptor i autor entre moltes obres, de 1969, una novel·la situada  en el tardo franquisme que retrata un any que, per a l’autor, és una inflexió que marca l’inici de la fi del franquisme. Márquez ens parla dels motius per escriure aquest llibre dins d’un projecte literari més ampli i de les històries menudes, de la gran quantitat de memòries que ell ha recollit, del formigueig de gent que va fer possible la Transició, dels obstacles dels silencis a l’hora de reconstruir la història, de la utilitat possible del cinema com a eina per a fer arribar la història a les noves generacions, de com s’ha de recuperar i preservar la  memòria popular (les petites memòries individuals, és a dir, la memòria al detall), o de la relació que tenim amb la nostra història (la memòria a l’engròs).