Dilluns 7 d’abril a les 17h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la Tertúlia: Revolució i Contrarevolució a la Barcelona dels anys 30. La sessió, abordarà la trilogia de l’historiador Manu Valentín amb un diàleg amb Fernando Casal.

Presenta:  Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Inscripció prèvia historia@ateneubcn.cat o amicsdelahistoria2015@gmail.com

La trilogia de Manu Valentín

La Tertúlia Amics de la Història us convida a explorar un dels períodes més intensos i transformadors de la història de Barcelona: els anys trenta, quan la ciutat es va convertir en l’epicentre de la lluita de classes. A través d’una anàlisi detallada i amb testimonis d’època, descobrirem com aquests esdeveniments van marcar el destí de la ciutat i van deixar un llegat que encara avui ressona.

La sessió abordarà les tres obres que conformen la trilogia de Manu Valentín, fruit d’una investigació de més de quinze anys que integra documentació procedent d’arxius públics i privats d’arreu del món:

 1) Los cimientos: La Contra[R]evolución Española (1931-1936)

2) El golpe: El derecho a la sonrisa (1931-1936)

3) La huida: La Barcelona de Orwell (1936-1937)

1. Els fonaments de la Revolució (1931-1936)

Barcelona, com a capital del moviment obrer i anarquista, va viure una explosió de lluites socials i polítiques durant els primers anys de la Segona República. Analitzarem el paper de l’esport obrer com a eina de cohesió i propaganda, i com la Komintern va influir en la seva expansió a través de xarxes d’espionatge soviètic. Destaquem la figura de Ramón Mercader, un jove militant comunista que més tard es faria tristament famós com l’assassí de Trotski, i el rol clau d’un grup d’immigrants hongaresos que van actuar com a agents encoberts per a la causa comunista.

També parlarem de les tensions internes del moviment comunista, dividit entre revolucionaris i contrarevolucionaris, i dels preparatius de l’Olimpíada Popular, un esdeveniment que va reflectir el procés de bolxevització de les entitats culturals-esportives locals. Conclourem aquest bloc amb una mirada a Josep Antoni Trabal, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), una figura clau en la difusió de l’Olimpíada Popular.

2. El cop d’estat i la resistència popular (1936)

El 19 de juliol de 1936, Barcelona va viure un dels moments més decisius de la seva història. El cop d’estat militar va trobar una resistència feroç per part dels obrers i militants anarquistes, que van sortir al carrer per defensar la República i el seu somni d’un món sense classes. Entre ells, destaca la figura de Concha Pérez Collado, una jove militant de la FAI que, després de superar presó i humiliacions, es va llançar amb coratge a lluitar contra la sublevació.

Aquest bloc se centrarà en com aquest moment va marcar l’inici d’un procés revolucionari sense precedents, ple d’esperances però també de contradiccions, i com Barcelona es va convertir en un símbol de resistència antifranquista.

3. La Barcelona postrevolucionària i l’experiència d’Orwell (1936-1937)

Explorarem la Barcelona postrevolucionària a través dels ulls de George Orwell, qui va arribar a la ciutat el 26 de desembre de 1936 i la va descriure amb fervorós entusiasme a Homenatge a Catalunya. Orwell va trobar una ciutat plena de contradiccions, on la mentida, la conspiració, la tortura i el rentat de cervell ja presagiaven els elements que marcarien la seva producció literària posterior.

Aquesta experiència va consolidar la transformació d’Orwell, que va passar de ser un liberal escèptic a un socialista heterodox, compromès amb la lluita contra les injustícies. La seva visió de Barcelona com a símbol de la resistència antifranquista i les seves reflexions sobre la manipulació i la traïció seran el fil conductor d’aquest bloc.

Fonts històriques i documentals

Aquesta investigació es distingeix per l’ús de fonts inèdites i una rigorosa prospecció en arxius com l’Arxiu Estatal Rus d’Història Polític-Social (RGASPI), els National Archives (TNA), el Bundesarchiv (BARCH), l’International Institute of Social History (IISH), l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), l’Arxiu del Tribunal Militar de la Regió Tercera (ATM3), l’Arxiu General de l’Administració (AGA), l’Arxiu de la Delegació del Govern a Catalunya, l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, entre molts altres. També s’ha fet ús d’una extensa recerca en hemeroteques nacionals i internacionals (Alemanya, França, Itàlia, Mèxic, Bèlgica, Regne Unit, Estats Units, Israel, Rússia o Argentina), combinant recursos historiogràfics i documentals de gran valor.

Una de les fonts que aporta novetat a aquest recerca són les memòries inèdites de Francis Ferry Lindner, que van arribar a mans de Manu Valentín per pura casualitat. Aquestes memòries, combinades amb informes dels serveis secrets soviètics, britànics i mexicans, així com amb ego-documents d’altres protagonistes, ofereixen detalls inèdits sobre com, quan i per què es van establir els agents soviètics a la Barcelona de la primera meitat dels anys trenta, un aspecte poc explorat fins ara en la historiografia actual.

Participants

Aquesta xerrada comptarà amb la participació de dos destacats historiadors:

Manu Valentín, autor de la trilogia sobre la Revolució i la Contrarevolució espanyola, que ens aprofundirà en les arrels d’aquests esdeveniments i el seu impacte a Barcelona. Historiador, escriptor, investigador, cofundador d’Historia familiar.

Fernando Casal, professor d’història, ja jubilat, membre del Grup Dia Orwell i coautor del llibre Homenaje a Cataluña i Aragon de George Orwell (Sariñena ed., 2025).