Curs Aula Ateneu: Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.

17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Sala Oriol Bohigas. Cada dimarts de 11-13h.

Dirigit i impartit per Borja de Riquer

Informació a historia@ateneubcn.cat

Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics

Breu introducció de Borja de Riquer

Aquest curs pretén exposar, reflexionar i debatre diverses qüestions històriques que avui encara tenen una transcendència notable en la nostra vida política. Les relacions entre Catalunya i Espanya han passat durant l’època contemporània per episodis de gran rellevància que interessarà repassar per tal de veure fins a quin punt els problemes d’avui estan encara  condicionats massa per les opcions del passat.

A més resulta que molts dels temes que tractarem, que ja en el seu temps foren objecte de grans debats, ara tampoc han aconseguit tenir un consens ampli entre els polítics,  ni fins i tot entre  una part dels historiadors.

Avui bona part dels debats “històrics”, sobretot els dels temes més contemporanis, estan clarament “polititzats”.  Qüestions que fa un segle ja motivaven enfrontaments polítics  vehements, resulta que continuen despertant polèmiques, de vegades injustificades perquè desconeixen, voluntàriament o no, les moltes aportacions realitzades pels historiadors.

Cal, per tant, intentar analitzar amb rigor, i sense actituds polítiques prèvies,  qüestions del passat que estan en  l’origen de molts dels problemes actuals i que, per això mateix, provoquen polèmiques polítiques.

Començarem el curs amb una sessió dedicada a una visió general de l’època contemporània espanyola, dels segles XIX i XX, per tal de veure que té de similar, o de “normal”,  amb els itineraris històrics dels països europeus més propers,  i què hi ha de més “peculiar, o d’anòmal. Penso que cal ser prudent a l’hora de parlar de la normalitat espanyola i de que la seva història contemporània és clarament homologable a la de la majoria dels països  d’Europa occidental. Per tractar d’aquesta temàtica comentarem un breu article meu (Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998 que resumeix prou bé els aspectes més peculiars del passat hispànic contemporani  i que en el seu temps, fa 27 anys, va provocar un debat notable entre els historiadors. En la meva opinió avui continua essent força vigent. L’alumnat disposarà del text en PDF.

Les següents sessions estan més clarament vinculades a les relacions entre Catalunya i Espanya. La segona, tot i que comença amb una qüestió general, com va funcionar el procés de nacionalització a l’Espanya liberal del segle XIX, acaba abordant el tema del sorgiment del catalanisme polític.  La polèmica la va provocar una ponència meva defensada en el curs del Primer Congrés de “l’Asociación Española de Historia Contemporánea”, celebrat a Salamanca en 1992, fa 33 anys. Allà vaig defensar la tesi de la “feble nacionalització” espanyola del segle XIX com a element fonamental per a entendre el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius després de la crisi del 1898. Tot i que des de llavors s’han publicat moltíssim llibres i articles, discrepant o coincidint amb la meva tesi, jo avui em ratifico a grans trets amb que llavors vaig escriure, tot i que matiso i amplio algunes de les coses defensades.

La tercera sessió estarà sustentada en les informacions obtingudes al llarg d’uns quants anys de recerca en l’elaboració del “Diccionari biogràfic dels parlamentaris catalans, 1810-1939”. La investigació realitzada sobre la vida, representativitat social i política i  l’actuació parlamentaria dels més de 1.000 individus que foren  elegits a Catalunya al llarg del segle XIX i part del XX ha durat gairebé 20 anys i ha estat l’obra de mig centenar d’especialistes. Aquesta recerca  ens permet disposar d’una informació molt valuosa sobre qui eren, què representaven i   què  demandaven i proposaven els representants dels catalans al Congrés dels Diputats i al Senat.

I finalment la quarta i la cinquena sessions estan provocades pels actuals debats, més polítics que no pas historiogràfics, que envaeixin els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes de la des-informació. Tractarem sobre si la Segona República és un precedent democràtic que cal reivindicar, o no, i si l’esclat de la  Guerra Civil  tingué a una responsabilitat col·lectiva o “uns” tingueren més interès en provocar-la que d’altres. I també sobre el peculiar caràcter de la Guerra Civil a Catalunya. Finalment, respecte al Franquisme i la Transició caldrà diferenciar clarament les tesis que responen a interessos declarament polítics i presentistes, d’aquelles tesis que son el fruit de la recerca  rigorosa realitzada per centenars d’historiadors.

Calendari del curs

El 17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Auditori Oriol Bohigas, 11-13h.

17 de febrer. Tema 1. El debat sobre “la normalitat” de la història d’Espanya contemporània. Fins a quin punt és similar, o no, a la dels països d’Europa occidental?

• Raons i arguments de la defensa de la normalitat espanyola
• Un liberalisme feble, un militarisme fort i un carlisme prolongat
• La nació oficial qüestionada
• La frustració colonial i la nul·la influència en la política europea
• Una guerra civil llarga i sagnant, un  règim feixista extraordinari i una  democratització molt tardana

24 de febrer. Tema 2. Discussions sobre “la feble nacionalització espanyola” del segle XIX i el sorgiment del catalanisme polític.

• La qüestió de les identitats contemporànies
• La revolució liberal espanyola i la construcció de la nació oficial
• La reduïda eficàcia política de l’acció  nacionalitzadora  de l’estat i de l’església catòlica
• Un missatge nacionalitzador nostàlgic i conservador
• 1898: la crisi de la identitat espanyola i el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius.

3 de març. Tema 3. Els catalans dins la política espanyola contemporània (1810-1931). L’actuació dels parlamentaris, projectes, debats i resultats

• La difícil acomodació dels catalans dins l’Espanya liberal del segle XIX
• Els parlamentaris catalans a les Corts espanyoles (1810-1901)
• Entre el govern i l’oposició (1901-1923)
• Trencament o continuïtat?: el significatiu bienni 1930-1931.

17 de març. Tema 4. Polítics i historiadors davant la Segona República i la Guerra Civil           

• El reptes del nou règim republicà
• L’actuació de les esquerres, les dretes, els catalanistes i els espanyolistes
• Debats sobre la crisi d’octubre de 1934 i la rebel·lió de juliol de 1936
• El significat de la Guerra Civil a Catalunya
• Els debats actuals sobre els anys 30.

24 de març. Tema 5.  Els múltiples debats  sobre el Franquisme i la Transició Democràtica

• La natura del règim: què tenia de feixista?
• La política autàrquica, una opció voluntària ?
• Estudiar el Franquisme des dins o des de fora?
• Creixement econòmic malgrat la dictadura
• Erosió i crisi del règim: el paper dels nous moviments socials
• Els costos  del Franquisme.
• La Transició un procés modèlic organitzat per les elits?
• Errades d’anàlisi que cal evitar.
• El poder i l’oposició:  forces i febleses. Un pacte desigual
• Debats polítics actuals: memòries de la Transició.

Preu del curs

• Alumnat no soci: 100 € per 5 sessions. Dte. especial per fer-se soci/sòcia mentre duri el curs.
• Alumnat soci de l’Ateneu: 40 € per 5 sessions.
• Alumnat no soci menor de 30 anys: 40 € per 5 sessions.
• Alumnat soci de l’Ateneu menor de 30 anys: 20 € per 5 sessions.
• No es permeten sessions soltes

Inscripció i pagament

• La inscripció i el pagament es pot fer presencialment a l’oficina d’atenció al soci, a la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona.
• També es pot fer la inscripció i el pagament per Internet en aquest formulari: https://ateneubcn.cat/form-curs-catalunya-espanya-2026/
• Més informació al Blog de la Secció d’Història https://historia.ateneubcn.cat/ i a historia@ateneubcn.cat

Dossier de l’alumnat

L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió i una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, si és el cas, del material en format digital, després de cada sessió.

Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica

Direcció acadèmica i impartició: Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic d’història contemporània des del 1988 a la UAB, professor emèrit de la UAB i president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La seva recerca s’ha centrat en història del segle XX, en especial del catalanisme polític i del franquisme.

Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que erà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès (historia@ateneubcn.cat).  

Bibliografia disponible a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

Anguera, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000.

Casals Bergés, Quintí, Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2019.

Esteban de la Vega, M. i de la Calle, M.M (eds.) Procesos de nacionalización en la España Contemporánea, Salamanca, E. Universidad de Salamanca, 2010.

Fontana, Josep, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.

Fontana, Josep, La República, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona,  2025.

• Ressenya de Miquel Nistal: “Memòria i història republicana” al Blog Gaudir la Cultura, 7-8-2025 https://gaudirlacultura.com/2025/08/07/memoria-i-historia-republicana/

García Rovira, Anna Maria (ed.), España, ¿nación de naciones?. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998. (Es proporcionarà el text en PDF)

Riquer, Borja de, “La feble nacionalització espanyola del segle XIX”, a Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo Editorial, 2000, pàgines 21-43.

Riquer, Borja de, i Maluquer de Motes, Jordi, La Catalunya autonòmica (1975-2003), vols IX i X de Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 2003.

Riquer, Borja de, “De Imperio arruinado a nación cuestionada”, a Romero, Juan y Furió, Antoni (eds.), Historia de las Españas. Una aproximación crítica, Tirant Humanidades, València, 2015, pàgs.  275-310.

Riquer, Borja de, “Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme”; “Els reptes de la generació de 1931”; “Catalunya durant la Guerra Civil. Revolució, esforç de guerra i tensions internes”, “Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida”, a  Anar de debò. Els catalans i Espanya, Barcelona, Rosa dels Vents, 2016

Ysás, Pere, La transició a Catalunya i a Espanya, Barcelona, Fundació Lluís Vila d’Abadal, 1997