Dijous 23 d’octubre a les 18.30 a l’entrada de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per Laia Segura Maldonado, historiadora especialitzada en el període contemporani.
Una ruta guiada per explorar el fenomen de l’exili sexual de persones LGBTIQ+ viscut a la Barcelona de les dècades 50, 60 i 70 del segle XX.
Organitza: Secció de Feminismes, Secció d’Història i Cafè Continental en el marc del Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions 1950-1970.
Migració i escena queer a la Barcelona franquista
Als anys 50 i 60 la persecució de les persones homosexuals i trans va ser especialment dura. La Llei de Vagos y Maleantes (modificada el 1954 per incloure l’homosexualitat) i més endavant la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1970) criminalitzaven les identitats i expressions dissidents. Moltes persones LGTBI van patir presó, internament en centres psiquiàtrics o camps de treball.
En aquest marc que reduïa i privava de llibertats, Barcelona va ser un dels punts peninsulars de major migració de persones homosexuals, trans i moralment dissidents. Aquells qui tenien unes formes de viure que sortien dels ideals imposats pel règim franquista fos a nivell cultural, moral o social, van veure Barcelona com un espai de possibilitats i llibertats.
Ruta desviada. Sortida Ateneu Barcelonès
A escala espanyola, molts dels nouvinguts a la capital varen ser principalment gent que deixava els pobles i els àmbits més rurals en cerca de noves feines, però també d’una major llibertat, la qual oferia l’anonimat de la ciutat a diferència dels pobles o d’altres ciutats espanyoles.
Barcelona acabaria essent la ciutat gai, no pas perquè en aquesta no hi hagués mètodes repressius, sinó pel gran moviment queer que es va crear, el qual gràcies a la seva extensa ocupació d’espais i la creació d’una àmplia xarxa de solidaritat i sociabilitat van poder fer front a les dures mesures imposades pel règim franquista. La capital catalana no només va acabar representat una icona i referent a nivell espanyol, sinó també a nivell europeu, acollint a grans figures que varen tenir un fort impacte en la reivindicació queer a escala mundial.
Bibliografia
Arnalte, Arturo. Redada de violetas. La represión de los homosexuales durante el franquismo. Ed. Egales.
Berzosa, Alberto, et al., eds. Reimaginar la disidencia sexual en la España de los 70: redes, vidas, archivos. Edicions Bellaterra, 2019.
Huard, Geoffroy. La huida a la capital. La emigración homosexual durante la dictadura franquista. Cruising Torremolinos. Cuerpos, territorio y memoria (2022): 49-69.
Huard, Geoffroy. Los «invertidos» en Barcelona durante el franquismo y la construcción de La memoria gay. Un caso de cambio de sexo reconocido legalmente en 1977”. Université du Havre, 2018.
Huard, Geoffroy. Los antisociales. Historia de la homosexualidad en Barcelona y París, 1945-1975. Ed. Marcial Pons Historia.
Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo. Ed. Egales.
Huard, Geoffroy. Els homosexuals a Barcelona sota el franquisme. Prostitució, classe social i visibilitat entre 1956 i 1980. Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, núm. 4, p. 127-51
Johnson, L., Julià Capdevila, L., Martí Olivella, J., Mérida Jiménez, R., Nash Baldwin, M., Segarra, M. Gènere i sexualitat en la cultura catalana, febrer 2013. Universitat Oberta de Catalunya. https://hdl.handle.net/10609/69145
Rafael M. Mérida Jiménez: Homosexualitat i cultura a Catalunya: vides trans a Barcelona 1914-1978, UOC Consulta aquí
Nofre i Mateo, Jordi. L’agenda cultural oculta. Una destrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis. Generalitat de Catalunya. Premi Joventut 2009, col.lecció estudis, n.32 (2014): 75-97.
Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Homosexuales en la España de Franco, Editorial Dos Bigotes.
Salinas Soto, Andrea. Transexualidad y clandestinidad en el Franquismo. Universidad de Murcia, 2023.
Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. Ed. El Desvelo.
Blogs i articles digitals
El Born Centre de Cultura i Memòria – Memòria democràtica. El Patronato de Protección de la Mujer: Històries en primera persona:
Exclusiu per a l’alumnat inscrit al curs Aula Ateneu “La Xina en la Història del Món”
Així va començar tot. Ritual i poder.
L’espai geogràfic de la Xina ve determinat pels seus límits naturals, i s’articula entorn dels grans rius i dels seus afluents, que la Xina ha intentat controlar i canalitzar des del principi de la seva història. La primera dinastia històrica xinesa, la Shang, es caracteritza pel control del poder dinàstic sobre les poblacions i l’aigua, per l’endevinació amb ossos oraculars, per l’aparició i peculiaritat de l’escriptura xinesa, per la relació xamànica entre homes i animals, per la creativitat artística i simbòlica de la metal·lúrgia del bronze més desenvolupada del món, i pel culte als avantpassats i al rei. Vàries d’aquestes característiques es retroben per separat en alguns nuclis secundaris, força allunyats del nucli central dels Shang, com és el cas de Sanxingdui.
Bibliografia
FOLCH, Dolors: La construcció de Xina, Barcelona, Empúries, 2001
GERNET, Jacques: El mundo chino, Barcelona, Crítica, 2005
BALL, Philip, The Water Kingdom,Bodley Head, 2016 HESSLER, Peter, Oracle Bones: A Journey between China’s Past and Present, HarperCollins, 2006 THORPE, Robert L. China in the Early Bronze Age; Shang Civilizarion, University of Pennsilvania Press, 2006
El dia 21 d’octubre a les 17h, la Secció d’Història organitza una visita guiada a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i co-comissari de l’exposició “Tinta contra Hitler” que organitza i produeix el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en col·laboració amb MuVIM, València.
Activitat gratuïta exclusiva per a socis amb inscripció obligatòria en aquest formulari:
Les persones sòcies que s’hagin inscrit i validat la inscripció quedem a les 17.00h a l’entrada del MNAC
Tinta contra Hitler (MNAC)
L’exposició Tinta catalana contra Hitler és la presentació a Barcelona del descobriment de l’únic artista català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 – Nottingham, 1995) va dibuixar uns dos mil cartoons o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití.
L’exposició presentarà una selecció dels originals conservats per l’autor i la família que, juntament amb les publicacions on apareixerien molts d’aquells cartoons, esdevé un dels majors fons a escala mundial sobre il·lustració de sàtira política del conflicte més terrible de la història.
Mario Armengol, MNAC
Es tracta d’un espectacular fresc, fins ara desconegut de manera sorprenent ja que les il·lustracions de Armengol es troben al costat de les dels majors i més influents dibuixants i cartoonists de UK, com David Low, Giles o Illingworth. En elles es poden veure caricaturitzats quasi tots els fronts de guerra i les figures més destacades d’aquell combat brutal. Tot això, a més, satiritzat en un estil que beu de la intensa tradició de dibuixants i publicacions satíriques catalanes de la darreria del XIX i primeres dècades del XX. En Armengol aquesta tradició cristal·litza en una obra d’una gran qualitat artística, versàtil i moderna, que supera l’estil de l’època, apunta cap al còmic actual i ens segueix interpel·lant sobre els límits de l’humor en contextos dramàtics i brutals.
Dilluns 6 d’octubre 17h. Sala Montserrat Roig (2a planta). Francesc Boix. La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen. Tertúlia Amics de la Història amb:
August Andreu, president l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica
Ricard Marco, fotògraf i vicepresident de l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica i
Josep Fabra, docent i fundador del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).
Presenta: Miquel Nistal, ateneista de la Secció d’Història
Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Possible visita guiada. La Ruta “Francesc Boix”
Durant la sessió s’explorarà la possibilitat de fer una “Ruta guiada”. Per decidir: Divendres 10 octubre (tarda) o dissabte 11 d’octubre (matí).
Visita guiada. La Ruta Francesc Boix. Un recorregut per espais i llocs del Poble-sec, on s’expliquen els antecedents familiars, socials i polítics que van influir en la seva infantesa i la seva adolescència. El recorregut dura dues hores. És gratuït. Exclusiu per a socis de l’Ateneu. Inscripció a historia@ateneubcn.cat.
Qui fou Francesc Boix?
Francesc Boix i Campo, nascut el 31 d’agost de 1920 al barri del Poble-sec, fou un fotògraf militant de les Joventuts Socialistes Unificades ( JSU).
Als 17 anys va anar voluntari al front com a fotògraf de la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Acabada la Guerra civil, es va exiliar i passà per diferents camps de concentració francesos.
El 27 gener de 1941 va ser deportat al Camp de Mauthausen i en va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Va morir a París el 4 de juliol de 1951. Es força conegut per la seva participació en treure fotografies de Mauthausen i fer-les servir en el seu testimoni als judicis de Núremberg i de Dachau.
L’Associació Francesc Boix -Memòria Històrica-, creada l’any 2022, té per a objectius estudiar, recuperar i difondre el llegat i la memòria de Francesc Boix. Recerques recents han aportat noves dades sobre la seva biografia.
Dimarts 30 de setembre 2025, 17h sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica “Les Mil i una Nits”
Edicions
Traducció íntegra al castellà Las mil y una noches. Introducción, traducción y notas de Juan Vernet, 3 vols, Barcelona, Planeta, [1965], 1996
Traducció íntegra al català Les mil i una nits. Traducció íntegra i directa de l’àrab de Dolors Cinca i Margarida Castells. Revisada per Jaume Creus, 3 vols, Barcelona Proa, 1995; 910, 965, 884 pàg.
Antologia: Les mil i una nits. Antologia. Selecció i traducció de l’àrab de Margarida Castells, Ed. Karwan, B, 2021.
Relats o contes de lectura recomanada
(Paginació segons la traducció de Juan Vernet)
Vol I
Introducció: El rey Sahriyar y su hermano Sah-zaman/El asno, el buey y el labrador
El comerciante y el effrit/El jeque y la gacela/Los tres hermanos/La mujer bruja, pp. 17-27
El pescador y el genio/El ministro del rey Yunan y el sabio Ruyan, pp. 33-69
Historia del joven de piedra, pp. 55-64
El jorobado, el judío, el superintendente y el cristiano, pp. 184-261
Historia del rey Umar Al-Numan y de sus dos hijos Sarkan y Daw Al-Makan, pp. 337-544
Vol. II
Historia de una Ciudad de Al-Andalus, conquistada por Tarik B.Ziyad, pp. 12-13
Historia del cambista y el ladrón, pp. 201-203
Historia del caballo de ébano, pp. 233-255
Cosroes, Sirin y el pesacdor, pp. 322-323
La mujer virtuosa y los dos viejos, pp. 328-329
Al-Mamún y las piràmides, pp. 336-338
El ladrón y el comerciante; pp. 339-341
El príncipe asceta, pp. 343-349
Historia de los monjes convertidos al islamismo, pp. 372-376
Discusión sobre el merito de los sexos, pp.386-395
La tirania del príncipe se debe a la maldad de sus súbditos, pp. 421-423
Historia del comerciante Ali el egipcio, hijo del comerciante Hasan el joyero, de Bagdad, pp. 399-421
Historia de la esclava Tawaddud, pp. 424-478. Aquesta història és especialment recomanada.
Alejandro Magno y el rey de una tribu salvaje, pp. 485-486
Un matrimonio judío asceta, pp. 497-501
Historia de Aladino y la lámpara maravillosa, pp. 645-742
Sinbad el marino, pp. 743-814
Vol III:
Historia de Ali Baba y de los cuarenta ladrones, pp. 1057-1105
Els temes de debat proposats
Per tal que els aneu detectant mentre llegiu els textos:
La economia de l’Islam: la importància i organització del comerç; la moneda; i el tèxtil
La importància dels coneixements científics a l’Islam
Les creences en el món islàmic
La convivència de l’Islam amb les altres religions
Dilluns 22 de setembre17h. Sala Sagarra (4a planta). Causes de la catalanofòbia arreu d’Espanya. Tertúlia d’Amics de la Història amb Josep Pich Mitjana, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF i autor de l’assaig Catalanofòbia. Una immersió ràpida.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.
La tertúlia amb Josep Pich i Mitjana tingué una assistència de 65 persones amb una exposició de l’autor de Catalanofòbia. Una immersió ràpida. La tesi principal de l’assaig és:
“…Que les arrels de la catalanofòbia es troben en el xoc entre dos models de construcció d’Estat-nació: el dels centralistes i el dels defensors de l’autogovern català. Aquests dos projectes d’Estat-nació s’enfronten des de l’Antic Règim, molt abans que sorgís el nacionalisme contemporani. Per tant, el conflicte que perdura fins als nostres dies té arrels centenàries, que no han estat inventades, ni imaginades, ni creades per ningú, sinó que han evolucionat al llarg del temps, ja que les institucions d’autogovern de l’Antic Règim responen a una societat estamental molt diferent de l’actual”.
A llarg de l’exposició Josep Pich presentà una llarga cronologia de fets i d’arguments tots encapçalats per frases i cites textuals que mostren i demostren la catalanofòbia de monarques, dirigents, escriptors, polítics, intelel·lectuals i militars espanyols des de la Guerra del Segadors a l’actualitat.
Argumentació principal de Josep Pich i Mitjana:
Conclusions. Quan va despertar, el dinosaure encara hi era
Ressenya de Miquel Nistal: “El rebuig als catalans”, Blog Gaudir la Cultura, 13 de setembre 2025
No es tracta d’un llibre d’història de primer ordre, ja que el subtítol ens indica que l’autor fa una immersió ràpida en el problema, però el rigor, l’abundància de fonts i de cites al llarg de l’exposició, fan d’aquesta obra un element imprescindible a l’hora d’abordar i entendre el tema. La primera cosa que fa l’autor és definir de manera clara el concepte i, d’aquesta manera, la catalanofòbia és l’aversió a tot allò que defineix la identitat catalana.
Aquesta actitud està vinculada al nacionalisme espanyol o a les seves figures anteriors precedents de l’Edat Moderna i que es caracteritza per ser un projecte políticament centralista i culturalment uniformitzador. La clau bàsica de l’argumentació del doctor Pich és que la catalanofòbia té els seus orígens en la confrontació entre dos models de construcció de l’estat – nació, el centralista d’arrel castellana i el que defensa l’autogovern català. Aquest xoc té les seves arrels en època moderna, concretament en les polítiques de Felip IV i del seu ministre el conte-duc d’Olivares que conduïren a la Guerra dels Segadors, continua en la guerra de Successió, la derrota catalana de 1714 i el decret de Nova Planta que eliminaria les constitucions i llibertats catalanes.
Una part central del llibre és el segle XIX que serà el període històric de construcció de l’estat liberal espanyol quan s’afermarà el caràcter centralista i uniformitzador del model a partir de la Constitució de 1837. El segle XX compta amb molts capítols, ja que és el segle dels dos moments de consolidació del catalanisme polític amb alguns avenços cap a l’autogovern durant la Segona República i en la Transició posterior a la Dictadura franquista; aquests moments amb l’autonomia i l’autogovern suposen dos punts màxims de catalanofòbia que, en definitiva, és un fet estructural i persistent que respon a l’existència d’una identitat catalana i que ha configurat els catalans com l’enemic interior i que és l’única expressió de masses unificadora del nacionalisme espanyol. Els darrers capítols del llibre recorren els fets recents del segle XXI que hem viscut de manera intensa i que han portat a un punt culminant de rebuig a la nostra identitat. En tot el període, els partidaris del centralisme uniformitzador, responen amb catalanofòbia als defensors de la descentralització i la diversitat cultural. Vegeu la ressenya completa aquí
Josep Pich i Mitjana
Historiador i catedràdic d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Història Contemporània per la UB (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999)
Línies d’investigació: Història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.
Ha guanyat ex aequo el Premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans del 2001 i el XXI Premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb dues obres sobre Valentí Almirall. Altres conferències, premis, articles, llibres, altres publicacions i altres activitats aquí:
Josep Pich Mitjana: La Revolució de 1909 o la Setmana Tràgica. Sessió 6a. del Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”. 15 de maig 2024, Ateneu Barcelonès. Secció d’Història. Blog d’Història aquí
Josep Pich Mitjana: La Revolució russa i les seves conseqüències inicials. 7a sessió del Curs “Les claus del món contemporani (1848-1945). 13 de maig 2025, Ateneu Barcelonès. Secció d’Història. Blog d’Història aquí
Josep Pich Mitjana i Juan Pastrana Piñeiro: La segunda Guerra Mundial. Sistemas políticos en colisión. Publicació independent, 2021.
Josep Pich Mitjana, David Martínez Fiol, Andreu Navarra Ordoño i Josep Puigsech Farràs: Viajeros en el país de los soviets, edicions Bellaterra, 2019.
Josep Pich Mitjana: Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres1914-1945. Ed UPF , 2008
Lectures recomanades
Albareda, Joaquim (dir.) (2022). Catalunya als ulls del món. Enciclopèdia catalana, Barcelona. 414 pàg.
Sinopsi: Aquest obra Catalunya als ulls del món, és un estudi inèdit dirigit per Joaquim Albareda, que analitza la mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història. Quan apareix Catalunya a l’escena mundial? Per què al segle XVI es caracteritzava els catalans com a aguerrits i després com a grans treballadors? Un aspecte que sorprèn els viatgers de l’Època moderna és el paper de les dones en el treball. Les dones fan un munt de feines a la segona meitat del XVIII, que les allibera econòmicament i no les fa dependre dels seus homes, cosa inèdita. Alhora, també constaten que la gent era molt religiosa, vorejant el fanatisme, i que la Universitat de Cervera era un desastre. Però, sobretot, els crida l’atenció l’amor per la llibertat dels catalans. La consciència que Catalunya és una nació, es consolida a partir del XIX. Catalunya és una societat industrial i els viatgers són conscients que és una illa dins l’estat espanyol, amb tots els problemes de la industrialització. D’una banda, la prosperitat. De l’altra, la conflictivitat i la desigualtat.
Albareda, Joaquim (dir.) (202e) Curs Aula Ateneu: Una història de Catalunya als ulls del món, Ateneu Barcelonès. Curs de 10 sessions del 3 d’octubre al 13 de desembre de 2023.
Sinopsi: Una mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història, des de les primeres cròniques àrabs sobre el territori actual de Catalunya, fins als esdeveniments polítics més recents com els fets de l’1-O. Com hem estat vistos els catalans i les catalanes, al llarg del temps, i com ha variat aquesta visió, a través d’òptiques diferents, escriptors, viatgers, científics, periodistes, a partir de la recerca d’un equip de nou especialistes que ha analitzat cada període històric. Vegeu un resum de cada sessió al Blog d’Històriaaquí.
Albareda, Joaquim (2023). Vençuda però no submisa. La Catalunya del segle XVIII. Edicions 62, Barcelona. 455 pàg.
Sinopsi: La imatge que tenim del segle XVIII català, un cop abolides, el 1714, les institucions seculars de govern pròpies, és la de 100 anys sense política, caracteritzats per un important desenvolupament econòmic que va facilitar l’acomodació dels grups dirigents al règim borbònic. Tanmateix, aquest llibre demostra que, malgrat la repressió i la malfiança crònica per part dels militars i de les autoritats, els catalans van continuar dissentint i protestant, van reclamar alternatives davant l’absolutisme i no van perdre la memòria de les llibertats.
Casals, Xavier i Ucelay-Da Cal, Enric (2023). El Fascio de las Ramblas. Los origenes catalanes del fascismo español. Pasado & Presente, Barcelona. 567 pàg.
Ressenya de Miquel Nistal: Aquest és un dels llibres d’història que aporta novetats historiogràfiques rellevants i que, d’alguna manera, sacseja el lector interessat, perquè planteja preguntes i formula tesis que són força novedoses i això pels qui ens agrada la història contemporània del nostre país, és un autèntic luxe. D’entrada, el títol principal, “El fascio de las Ramblas” no és nou, ja que va ser utilitzat per primer cop l’any 1931 en àmbits d’esquerra per a al·ludir de manera irònica a una organització feixista que organitzava Ramon Sales, el principal dirigent dels Sindicats Lliures i que en deien així perquè les activitats esquadristes violentes de l’època, al final del anys 10 i els primers anys 20, tenien lloc fonamentalment a les Rambles i els carrers adjacents […] Vegeu la ressenya completa aquí
Benet, Josep (1995).L’Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. 534 pàg.
Sinopsi: Aquesta obra impressionant (basada en una documentació exhaustiva i irrefutable es proposa de ressenyar amb objectivitat l’intenta de genocidi cultural que s’inicià amb la guerra civil, provocada pel pronunciament militar del juliol de 1936, i que acaba en els primers anys quaranta, és a dir, quan la persecució franquista contra la llengua catalana havia aconseguit que aquesta hagués desaparegut totalment de la vida pública de Catalunya, tant civil com religiosa. El seu abast, però, és molt més ampli i acaba dolent-se que la normalització lingüística del català sigui combatuda per organitzacions, periòdics i personalitats centralistes, des dels poders de l’Estat espanyol, on es recomanava que s’ataqués l’ús públic i àdhuc l’existència de la llengua catalana a tots els territoris on era parlada, ja des del Decret de Nova Planta, de 1716, i que algunes vegades ho facin, fins i tot, amb el mateix esperit i llenguatge amb què ho feia el franquisme durant la guerra.
Ferrer i Gironès, Francesc (1985). La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la Nova Planta fins avui. Edicions 62, Barcelona. 316 pàg.
Ferrer i Gironès, Francesc: (2000). Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la Història. Edicions 62, Barcelona. 397 pàg.
Sinopsi: “Les campanyes anticatalanes són l’expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s’imaginen l’assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència”. Francesc Ferrer i Gironès demostra en aquest llibre que les campanyes anticatalanes no les ha inventat l’ABC o la COPE, perquè fa quatre-cents anys que duren. L’autor ha fet una tasca ingent d’investigació que arrenca en el segle XVII i acaba en els nostres dies, i defensa una tesi que resultarà polèmica: la catalanofòbia és l’origen i la causa del catalanisme polític.
Fontana, Josep (2014).La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Eumo Editorial, Vic. 485 pàg.
Paraules de Josep Fontana: “La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món. La identitat, és per a mi, una realitat que neix d’una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang, i és per això que em sembla que és la història qui pot explicar-la millor”
“He tractat d’escriure un llibre senzill i entenedor, deixant de banda tota erudició que no fos estrictament necessària. No he posat gaires notes a peu de pàgina; però qui consulti les referències que figuren al final del volum, veurà que he procurat documentar-me, usant llibres, articles i documents, amb una especial atenció a la recerca més recent” (Josep Fontana)
Puigpelat, Francesc (2016). Breu història del nacionalisme espanyol: de la Constitució del 1812 a la prohibició del 9-N. Ed. Angle, Barcelona, 239 pàg.
Sinopsi: Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l’Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l’espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer- se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són «els altres». Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s’ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N’estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l’actualitat.
Simon Tarrés, Antoni (2024).La construcció de l’enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol. Ed. Afers, Catarroja, 245 pàg.
Sinopsi: Avui dia sembla ben assentat que els catalans són l’enemic interior d’Espanya o, més precisament, del nacionalisme espanyol. Així és entès tant pels actors polítics actuals (siguin nacionalistes espanyols o catalans), pels politòlegs i juristes que han analitzat l’emergència dels partits de la dreta radical espanyola, com també per l’opinió pública internacional. La definició dels catalans com l’enemic intern de la nació espanyola té un correlat en les manifestacions d’anticatalanisme o catalanofòbia les quals, tot i que no són noves, han crescut els últims anys. El propòsit d’aquest llibre és analitzar el pinyol ideològic de la conformació de Catalunya i els catalans com a enemic interior i no tant les manifestacions de l’anticatalanisme. L’autor vol explorar el procés del perquè i com de la creació intel·lectual de l’enemic interior en una història relacional grupal (d’espanyols i catalans), així com també aproximar-se a la lògica ideològica del moment actual marcat per una fase d’alta confrontació.
Dimecres 17 de setembre a les 18.30h a la sala Montserrat Roig tingué lloc la reunió semestral de la Secció d’Història.
Obert a totes les persones ateneistes de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.
Temes tractats:
Balanç de les activitats del primer semestre de 2025
Avançament del programa 2025-2026
Recollida de propostes per millorar el funcionament i els continguts.
Balanç de les activitats de la Secció d’Història i de la Tertúlia Amics de la Història
Desenvolupament de la reunió
La reunió semestral tingué lloc a la sala Montserrat Roig amb l’assistencia d’una quarentena de socis. Es tractaren tots els punts previstos amb una participació de tots els membres de l’equip de treball de la Secció d’Història (vegeu Qui som) i d’un dotzena llarga d’intervencions amb diverses propostes que s’estudiaran properament. Vegeu les propostes al final d’aquest apunt. També s’informa del calendari previst actualment.
Activitats recollides al Blog d’Història
Durant el primer semestre de 2025 s’han realitzat 35 activitats: 10 sessions del curs Aula Ateneu, 7 Conferències o taules, 6 Tertúlies, 1 Documental i 3 entrevistes enregistrades en vídeo, 3 Seminaris de Lectura Històrica, 2 Reculls bibliogràfics, 2 Resums d’activitats, 1 Presentació d’un llibre. Aquí teniu un petita mostra:
Conferències i taules de la Secció d’Història
L’enfonsament del cuirassat Roma
Tertúlies d’Amics de la Història
Reconstruir un país com a condemnaEl 1700 aniversari del Concili de NiceaRevolució i Contrarevolució a la Barcelona dels anys 30Sant Antoni, desaparegut
Seminaris de Lectura Històrica
Recull bibliogràfic: La immigració a Catalunya 1950-1970
cartells_barraques_01
Tres moments especials de la Secció d’Història 2025
L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades, 8 dones i 3 homes.
La festa de cloenda amb una copa de cava al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del tercer curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, de Lluïsa Julià, vicepresidenta, del director del curs Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya.
El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història
Activitats 2015-2025
En el període analitzat d’1 de gener 2015 a 31 de juliol de 2025, s’han realitzat 325 activitats promogudes per la Secció d’Història i la Tertúlia Amics de la Història.
Per a tot el període 2015-2025, el tipus d’activitat és molt divers: tertúlies, sessions de cicles, conferències soltes, seminaris de lectura històrica, cursos Aula Ateneu d’Història, reculls bibliogràfics, documentals del Memorial Ateneu, tallers, etc.
La majoria de les activitats s’han ressenyat en un apunt del Blog d’Història. El total de visualitzacions d’aquests 309 apunts és de 116.618. La mitjana és de 377 visualitzacions per apunt. Hi ha 105 apunts que superen aquesta mitjana. Podeu llegir una crònica o un resum d’aquests 309 apunts al Blog d’Història: https://historia.ateneubcn.cat/ . Hi ha un cercador de contingut (o lupa) a dalt a la dreta del Blog.
Els 30 apunts amb més visualitzacions són:
Vídeos de temàtica històrica
El nombre de vídeos de la Secció d’Història és de 129. Hi ha 14 vídeos més, anteriors a 2015 o organitzats per la Junta o altres seccions que no hem comptabilitzat en aquestes dades. En total, es poden visualitzar 143 vídeos al Canal Ateneu You Tube Història.
El nombre de visualitzacions entre gener de 2015 i 31 de juliol de 2025 és de 104.669 visualitzacions, amb una mitjana de 811 visualitzacions per vídeo. Hi ha 38 vídeos que superen aquesta mitjana (entre 830 i 4.900 visualitzacions). Per contra hi ha 91 vídeos que no arriben a la mitjana.
Els 30 vídeos amb més visualitzacions són els següents:
Programació 2025-2026
Durant el període de setembre de 2025 a febrer de 2026 es desenvoluparà el projecte Memorial Ateneu 2025 “Impacte de la immigració a Catalunya durant les dècades 50, 60 i 70 del segle XX“, amb l’objectiu de donar veu a experiències personals de persones immigrades vinculades amb l’Ateneu. El projecte inclou l’organització de diversos debats públics amb la participació de diferents seccions de l’Ateneu. També es durà a terme la realització d’un documental que abordi aquesta temàtica.
Dilluns 22 de setembre 17h. Sala Pompeu Fabra. Causes de la catalanofòbia arreu d’Espanya. Tertúlia d’Amics de la Història amb Josep Pich Mitjana, historiador, catedràtic d’Història Contemporània de la UPF i autor de l’assaig Catalanofòbia. Una immersió ràpida. Presenta Joan Solé Camardons. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Dimarts 30 de setembre 17h. Sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Les Mil i una Nits. Edicions: a) Traducció al castellà “Las mil y una noches” de Juan Vernet, b) Traducció al català “Les mil i una nits” de Dolors Cinca i Margarida Castells. Coordina la sessió Dolors Folch, historiadora i sinòloga. És requisit haver llegit el llibre, especialment la trentena de contes establerts al Blog d’Història. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Dilluns 6 d’octubre 17h. Sala Pompeu Fabra. Francesc Boix. La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen. Tertúlia Amics de la Història amb August Andreu, president l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica; Ricard Marco, fotògraf i vicepresident de l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica i Josep Fabra, docent i fundador del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Presenta Miquel Nistal. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Del 14 d’octubre al 2 de desembre de 2025, cada dimarts d’11-13h. Curs Aula Ateneu Història: “LaXina en la Història del Món”. Dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita. Preu soci: 50€ (8 sessions). No soci: 140€ (8 sessions).
Dimarts 21 d’octubre a les 17h. Visita guiada a l’exposició Tinta catalana contra Hitler (MNAC). L’obra gràfica de Mario Armengol durant la segona guerra mundial. A càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i co-comissari de l’exposició al MNAC. Activitat gratuïta exclusiva per a socis amb 15 places limitades amb inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dilluns 3 de novembre a les 17h sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya.El règim de 1876. Tertulians convidats: David Martínez Fiol (professor de la UAB) i Josep Pich Mitjana (catedràtic de la UPF), historiadors i autors de “Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados”, Ed. PUZ, 2025. Presenta, Joan Solé Camardons. Inscripció a historia@ateneubcn.cat
Dimecres 19 de novembre a les 18.30h, sala Oriol Bohigas. “Què, qui, com i perquè de la dictadura franquista. Diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Accés obert.
Dijous 20 de novembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu.
Dilluns 1 de desembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Els nostres ultres. Tertulià convidat, Xavier Rius Sant, periodista i autor d’Aliança Catalana. Els nostres ultres. Inscripció a historia@ateneubcn.cat.
Dimarts 9 de desembre a les 17h, sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre “Observar el Arroz crecer” de Julio Ceballos, Ed. Ariel, 512 pàg. Coordina la sessió del seminari Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga. És requisit haver llegit el llibre. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Cicle sobre “Impacte de la immigració a Catalunya 1950-1970. Dates provisionals: 3 i 17 de desembre i octubre per decidir:
Activitat 1. L’impacte demogràfic i cultural de la immigració 1950-1980 a Catalunya. Organitza la Secció d’Història.
Activitat 2. Impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980. Aspectes econòmics i ambientals. Organitzen les Seccions d’Economia i d’Ecologia.
Activitat 3. Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970: ruta desviada. Organitza la Secció de Feminismes.
Durant el mes de febrer de 2026 es presentarà el documental del Memorial Ateneu 2025 sobre l’impacte de la immigració a Catalunya 1950-1980. Accés obert.
Curs Aula Ateneu Història.17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026. Cada dimarts de 11-13h: “Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics. Dirigit i impartit per Borja de Riquer.
Divendres 13 de marçde 2026.Visita guiada al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i espais de la memòria històrica a l’Alt Empordà, organitzat per l’Associació d’Amics del MUME i la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.
Curs Aula Ateneu Història: Les claus del món contemporani 1945-2025.
Altres propostes d’activitats que estudiarà la Comissió d’història
Taula sobre: L’extrema dreta i el catalanisme. Possibles participants: Alba Sidera i Albert Pellegrini. Proposta de Josep Llop i Salvador Duran.
Tertúlia sobre el darrer llibre de Josep Fontana: “La República”. Possibles participants: Josep Pich i Proposta de Miquel Nistal.
Al voltant del llibre Aquesta cançó, no! de Maria Salicrú-Maltas.
Exèrcits i guerra a Catalunya. David Ferrer expert en segle XVIII. Proposta de Martí Grau.
Sobre l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea i també a l’OTAN en ocasió del 40è aniversari. Possible participant: Fernando Guirao. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente.
Els 90 anys d’inici de la Guerra d’Espanya amb David Alegre (UAB) que estudia les violències en aquest període. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente
Conferència al voltant de “La guerra degenerada” de Javier Rodrigo. Proposta d’Andreu Espasa de la Fuente.
Taula al voltant de la Transició. Proposta de Marià de Delàs. Més info aquí
Tractar sobre “la història petita” de Rússia: una mirada a l’interior amb Xènia Dyakonova Proposta de Josep Llop.
Tertúlia al voltant del llibre “Un duelo interminable. La Batalla cultural del largo siglo XX” de José Enrique Ruiz-Domènec. Possible ressenya i un debat amb l’autor i un altre expert. Óscar Costa en prepararà una proposta tècnica.
Tractar el tema de Les guerres colonials subsaharianes. Proposta de Josep Sauret.
Tractar Les grans civilitzacions de l’antiguitat més remota (Inques, Maies, Asteques, etc.). Proposta d’Antoni Barrios
Curs Aula Ateneu de 8 sessions del 14 d’octubre a 2 de desembre, cada dimarts de 11-13h, dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita.
El curs farà un recorregut per la història xinesa des dels seus orígens fins als nostres dies, destacant tant la seva evolució i continuïtat internes com les seves connexions amb la resta del món, i comparant la trajectòria xinesa amb la de diverses civilitzacions que es desenvolupaven arreu simultàniament amb formes sovint molt diferents.
Repassarem el món de les arts – poesia, pintura, arquitectura –, el de l’organització sociocultural – religió, educació, tecnologia i vida quotidiana -, el de les estructures polítiques – legislació, administració i relacions exteriors -, i el del desenvolupament econòmic – agricultura, producció, comerç i obra pública -.
Calendari i horari
Totes les sessions tindran lloc a l’auditori Oriol Bohigas.
Sessió 1a. Dimarts, 14 d’octubre, 11-13h. Així va començar tot. Ritual i poder
Sessió 2a. Dimarts, 21 d’octubre, 11-13h. Tradició central i cohesió social
Sessió 3a. Dimarts, 28 d’octubre, 11-13h. Unificació imperial i centralització de l’estat
Sessió 4a. Dimarts, 4 de novembre, 11-13h. Un món articulat per poetes i enginyers
Sessió 5a. Dimarts, 11 de novembre, 11-13h. A un pas de la revolució industrial?
Sessió 6a. Dimarts, 18 de novembre, 11-13h. Un tomb pels carrers de la Xina i Europa al s. xiv
Sessió 7a. Dimarts, 25 de novembre, 11-13h. Per unes pipes d’opi? Colonialisme i la humiliació de Xina
Sessió 8a. Dimarts, 2 de desembre 11-13h. Per què treballen tant els xinesos?
Preu del curs
Alumnat soci de l’Ateneu: 50€ per les 8 sessions
Alumnat no soci: 140€ per les 8 sessions amb un passi especial mentre duri el curs. Els alumnes disposaran d’un descompte especial per fer-se socis de l’Ateneu, mentre duri el curs.
Inscripció i pagament
La inscripció i el pagament es pot fer presencialment a l’oficina d’atenció al soci, a la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona fins al 10 d’octubre.
L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió amb una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, si és el cas, del material en format digital (power point), després de cada sessió. Recomanem que l’alumnat se subscrigui al Blog d’Història <https://historia.ateneubcn.cat/> on s’informarà de cada sessió del curs.
Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica
Direcció acadèmica i impartició: Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita. Anteriorment ha impartit el curs Aula Ateneu. Les Rutes de la Seda.
Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que actualitzarà la informació de cada sessió al Bloc d’Història i serà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès.
Bibliografia bàsica (BAB= Biblioteca de l’Ateneu)
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat un Centre d’Interès sobre el Curs Aula Ateneu “La Xina en la Història del Món”. Les persones sòcies ja poden demanar les obres en prèstec.
FOLCH, Dolors: La construcció de Xina. El període formatiu de la civilització xinesa. Barcelona, Empúries, 200, 253 pàg. BAB GERNET, Jacques: El mundo chino, Traducció de Dolors Folch, Barcelona, Crítica, 2005, 724 pàg. BAB
BALL, Philip, The Water Kingdom, Bodley Head, 2016 HESSLER, Peter, Oracle Bones: A Journey between China’s Past and Present, Harper Collins, 2006 THORPE, Robert L. China in the Early Bronze Age; Shang Civilizarion, University of Pennsilvania Press, 2006
CHENG, Anne: Historia del pensamiento chino, Barcelona, Bellaterra, 2002, 628 pàg. BAB PREVOSTI, Antoni, Analectes de Confuci, Barcelona, Fragmenta, 2007, 348 pàg. BAB
LAOZI: Daodejing: Llibre del Dao i el De, (trad. Sean Golden i Marisa Presas), Abadia de Montserrat, 2006 SUNZI: El Arte de la Guerra (trad. Albert Galvany), Trotta, 2023
FOLCH, Dolors: Guerreros de Xi’an, Barcelona, National Geographic, [Gredos, RBA] 2017, 96 pàg. BAB. PIZZAROLI-SERSTEVENS, Michèle: La Chine des Han, Paris, PUF, 1982, 234 pàg. BAB.
LEWIS, Mark Edward: The Early Chinese Empires: Qin and Han, Harvard University Press, 2007
SCHEIDEL, Walter: ed. Rome and China: Comparative Perspectives on Ancient World Empires, Oxford University Press, 2009
MANENT, Marià & FOLCH, Dolors: Wang Wei: Vell País natal, Barcelona, Empúries, 1986, 138 pàg. BAB SCHAFER, Edward H.: Los melocotones dorados de Samarcanda, Barcelona, Paidós, 1989
LEWIS, Mark Edward: China’s Cosmopolitan Empire: the Tang Dynasty, Harvard University Press, 2009
CHAFFEE, John W.: The thorny gates of learning in Sung China, NY, State University Press, 1995, 320 pag. BAB. GERNET, Jacques: La vie quotidienne en Chine à la veille de l’invasion mongole (1250-1276), Paris, Hachette, 1978. BAB.
KUHN, Dieter: The Age of Confucian Rule: the Song transformation of China, Harvard University Press 2009
BROOK, Timothy, The confusions of pleasure, University of California Press, 1999. BAB FOLCH, Dolors (ed): Els Grans Viatges de Zheng He. Les expedicions marítimes de la Xina del segle xv, Barcelona, Angle Editorial, 2008, 240pàg. Museu Marítim
POMERANZ, Kenneth, La Gran Divergencia: China, Europa y el nacimiento de la economia mundial moderna, Arpa Editores
MOTE, F.W. Imperial China, 900-1800, Harvard University Press, 1999 SPENCE, Jonathan: En busca de la China moderna, Barcelona, Tusquets, 2010 1075 pàg. BAB
CEBALLOS, Julio: Observar el arroz crecer. Cómo habitar en un mundo liderado por China, Barcelona, Ariel, 2023, 510 pàg. BAB ESTEBAN, Mario, & MARTÍN, Rafael: Introducción a la China actual, Madrid, Alianza, 2024, 256 pàg.
Selecció bibliogràfica. La immigració a Catalunya 1950-1980
Selecció bibliogràfica d’obres sobre “La immigració a Catalunya 1950-1980” a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i la Secció d’Història. Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.
En aquesta selecció s’han inclòs només dues de les primeres novel·les de Candel. El catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu té més de 100 obres de Candel o sobre Candel o de la Fundació Paco Candel, moltes de les quals són obres d’anàlisi o de divulgació de la seva obra.
ANDRÉS CREUS, LAURA DE: Barraques: la lluita dels invisibles, Barcelona. Ara Llibres, 2011, 208 pàg.
Sinopsi: Barraques recull, en primera persona, les històries d’aquells que van arribar a Catalunya, des d’abans de la guerra civil fins a les acaballes del franquisme, a la recerca d’un futur millor. De les miserables condicions de les barraques on van haver de viure. De la seva invisibilitat als ulls d’unes ciutats que estaven fent créixer amb les seves pròpies mans. Dels detinguts i represaliats, deportats dins de les fronteres del seu mateix país. D’aquells qui van tenir valor per mirar aquesta molesta realitat als ulls i mostrar-la tal com era. Dels qui van fer dels barris de barraques la seva llar. I dels qui avui malden perquè la seva memòria no caigui en l’oblit.
BASTARDAS BOADA, ALBERT: Llengua i immigració : la segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana, 1986, 222 pàg.
Sinopsi: Descriu i resumeix un estudi del procés de bilingüització dels immigrants de segona generació de l’àrea no-metropolitana. L’estudi examina les interrelacions entre el context lingüístic, el comportament lingüístic, i la competència lingüística. Aquestes tres variables s’examinen en relació amb l’adquisició del català per part dels fills d’immigrants castellanoparlants. L’informe comença amb un context geogràfic i demogràfic general i una descripció del disseny de l’estudi. El segon capítol presenta informació sobre la demografia i les tres variables lingüístiques examinades a la ciutat estudiada. Els capítols tercer i quart presenten anàlisis de les relacions entre les tres variables. El cinquè capítol descriu les conclusions i observacions de l’estudi. S’hi adjunta una bibliografia, els instruments de recollida de dades, notes sobre les respostes orals i escrites a les proves utilitzades i taules estadístiques extenses.
BILBENY, NORBERT: ¿Què vol dir integració? : nouvinguts i establerts a les nacions europees. Barcelona : La Magrana, 2010, 171 pàg.
Sinopsi: Què volem dir quan parlem d’immigració, de nouvinguts, d’integració? ¿Què passa quan un ajuntament proposa de posar restriccions a l’empadronament de la població estrangera en situació irregular?¿Com ens hem de posicionar en debats com els generats per la voluntat de la comunitat musulmana d’instal·lar una mesquita al nostre barri? ¿Com podem treballar perquè no s’associï la immigració i la delinqüència? ¿Pot un jutge de l’Audiència Nacional prohibir l’ús del mocador islàmic en una sala de vistes? La inclusió dels immigrants compta avui amb un suport tan important com el creixent reconeixement de la diversitat i, al mateix temps, de la necessitat de convivència. Però topa també amb obstacles, resistències i recels. Aquest llibre, situa el debat sobre la immigració, obre portes i finestres argumentals i proposa vies de diàleg per construir una veritable ciutadania universal que preservi els drets i els deures de totes les persones.
BOTEY VALLÈS, JAUME: Cinquanta-quatre relats d’immigració. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1986, 232 pàg.
Sinopsi: Aquest llibre és un recull d’autobiografies d’immigrants a Catalunya. Els protagonistes pertanyen al grup actiu que, des de l’any 1972 al 1978, fou capdavanter de les reivindicacions urbanístiques i culturals del barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat a partir de l’Associació de Veïns d’aquell barri. És un estudi d’antropologia cultural.
CABRERA, LLUÍS [i altres]: Els Altres andalusos: La qüestió nacional de Catalunya. 2005. Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 395 pàg.
Sinopsi: L’any 1964, Francesc Candel publicava l’emblemàtic llibre Els altres catalans sobre el fenomen de la immigració interior derivat del període de creixement industrial de la postguerra. Després de quaranta-un anys, un grup de catalans d’origen andalús que s’aglutina al voltant de l’associació Els altres andalusos s’ha tornat a qüestionar el paper que ells tenen i el que han de tenir en el futur de Catalunya. Amb aquesta obra, els autors busquen iniciar un nou cicle de reflexió política i ens avisen que, per a ells, la terra natal o heretada, amb reminiscències nostàlgiques o que apunten a recuperar a Catalunya una Andalusia actualment inexistent, ha deixat de ser la qüestió a defensar.
Observen que si Catalunya no assoleix els objectius que té –la reforma de l’Estatut i el nou finançament– seran ells els qui hi sortiran perdent perquè correran el risc que l’ideari polític es consagri com a neolerrouxista i Catalunya acabi esdevenint la novena província andalusa. Els altres andalusos és una crítica de l’actitud que defensa l’Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya. Però també és una crítica de la Catalunya que continua pensant que els qui hi van arribar ara fa més de quatre dècades encara responen a l’estereotip i al tòpic. És un llibre on el lector trobarà una gran quantitat d’arguments per a continuar qüestionant-se el fet nacional de Catalunya.
CABRERA, LUIS: La Vida no regalada. Barcelona: Roca Editorial de Libros, S.L., 2021, 285 pàg.
Sinopsi:La vida no regalada és una novel·la sense ficció que narra l’evolució d’Espanya des dels darrers anys de la Dictadura fins a arribar a la Transició, a través de la vida del protagonista, Lorenzo Almendro; el dia a dia d’un nen d’un poble de Jaén que emigra amb els seus pares a Barcelona durant els anys 60 i s’estableixen al barri de Verdum. A través del protagonista, Lorenzo, alter ego del mateix Luis Cabrera, assistim a la realitat d’aquells anys en un barri obrer on conviuen immigrants arribats de molts punts d’Espanya amb famílies catalanoparlants. El descobriment del català, les colles enfrontades, els habitatges de l’obra social, els pares treballant a les fàbriques metal·lúrgiques o tèxtils, les festes populars, els primers flirteigs polítics, el repartiment d’octavetes, la creació de les cases regionals i les penyes flamenques.
CABRERA, LLUÍS:Catalunya serà impura o no serà. Barcelona Pòrtic, 2010, 164 pàg.
Sinopsi: Crítica als tòpics identitaris i a la política immigratòria que s’ha fet i es fa a Catalunya. La passió pel diàleg i l’intercanvi cultural allunyen Lluís Cabrera de qualsevol concepció uniformadora d’Espanya o de Catalunya, i de qualsevol gueto purista. És per això que en aquest llibre, estrafà la sentència del bisbe Torras i Bages segons la qual “Catalunya serà cristiana o no serà”. Nascut a Jaén, Lluís Cabrera es revolta contra l’epítet que el defineix, encara avui, com un “andalús a Catalunya” i es lamenta amargament de l’apropiació que el franquisme va fer d’un cert folklore andalús per imposar-lo sobre la pluralitat cultural. Molts anys després, la democràcia no ha aclarit encara les coses ni ha curat les ferides. Al contrari, continuem atrapats en els mateixos tòpics. Les forces polítiques hegemòniques a Catalunya hi tenen part de responsabilitat, perquè han seguit aquest joc pervers subvencionant farses com la Feria d’Abril a Catalunya, amb un càlcul tàctic, poruc i estret de mires.
CARRERAS, MONTSERRAT; FERRANDO, EMILI; i VILLAROYA, JOAN: La immigració a Badalona durant el segles XX, Ed. Museu de Badalona, Ajunt. de Badalona, 2006, 359 pàg.
Sinopsi: L’objecte d’estudi del llibre és el fet migratori a la ciutat de Badalona, concretament l’anàlisi de les diferents onades migratòries, les causes de l’emigració a Badalona, les condicions de vida i de treball, la integració a la ciutat, les creences i els valors, les dinàmiques socials dels individus i l’entorn familiar i col·lectiu. La recerca s’ha basat principalment, però no exclusivament, en les fonts orals, és a dir la recollida de relats i històries de vida mitjançant entrevistes gravades en cintes de vídeo i posteriorment transcrites i analitzades. Han participat historiadors, professorat, membres de centres cívics, tècnics, més de 100 alumnes de diversos IES i molt especialment 154 entrevistats (84 dones i 70 homes). En conjunt han intervingut unes 300 persones.
El llibre consta d’una primera part analítica que descriu els aspectes històrics i demogràfics més rellevants de Badalona. La segona part, la més voluminosa, inclou els relats dels immigrants entre 1920 i 1979 i les immigracions dels anys 1980-2002. Els temes tractats són entre molts d’altres: els pobles d’origen, les causes de la immigració, el viatge, els factors d’integració, la consciència política i social, la cultura, costums, jocs i temps lliure, identitat i sentiments dels nouvinguts.
CANDEL, FRANCESC: Els altres catalans. Edició no censurada. Pròleg de Marc Andreu Acebal; presentació de Najat El Hachmi; edició de Jordi Amat. Llibres a l’abast: Edicions 62, 2025, 353 pàg.
Sinopsi: Francesc Candel (1925-2007), testimoni directe de la gent, dels ambients i de les inquietuds de la Catalunya suburbial, de la qual ell mateix va formar part, abordava en aquest llibre la qüestió de l’onada d’immigració que va rebre Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX. Els altres catalans va tenir un fort impacte social ja que per primera vegada es parlava obertament dels barris populars i de la situació dels immigrants; un assumpte recurrent que avui dia, amb un 21% de la població d’origen estranger, torna a tenir plena vigència.
Publicat el març del 1964, al llarg dels anys Els altres catalans s’ha convertit en un document històric de referència obligada i en una font molt útil per a la comprensió del passat, el present i el futur de la nostra societat. Aquesta nova edició, amb motiu del centenari del naixement de Candel, recupera el text íntegre no censurat, fixat per Jordi Amat el 2008, amb presentació de Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d’una família immigrant, i un nou pròleg de l’historiador Marc Andreu en què reflexiona sobre la immigració d’ahir i d’avui: «Només algú com Candel, fill tardà de la primera gran onada migratòria i cronista de la segona onada, podia intuir ja el que significaria la tercera onada».
CANDEL, FRANCISCO: Los otros catalanes veinte años después. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988, 254 pàg.
Sinopsi: Francesc Candel examina l’evolució de la situació dels catalans vinguts d’altres regions. En aquest tercer volum del cicle sobre “Els altres catalans“, l’escriptor se centra sobretot en el període de la Transició democràtica (les autonomies, el nou estatus de la llengua catalana) i recorda la seva postura de recerca incansable d’integració i cohesió social”. Més info Aquí
CANDEL, FRANCISCO: On la ciutat canvia de nom, Traductor: Gerard Bagué de Donde la ciudad cambia su nombre, Barcelona: Edicions 62, 2025, [Ed. J. Janés, 1957], 278 pàg.
Sinopsi: Les Cases Barates del Port van tenir sort. Han desaparegut després de gairebé 70 anys de vida, però van comptar amb un veí d’excepció, Francisco Candel, que va saber explicar com era el paissatge, ara trencat segurament perquè calia trencar-lo, com eren la seva gent i les seves formes de vida. Hi ha descripcions impensables per conèixer un món que hi és, en els records d’un ahir que és el de molts: el despatx parroquial amb el capellà idealista, el metge que visita gratuïtament, el cinema de barri que constitueix la principal distracció, els gitanos que no treballen, els sobrenoms que substitueixen els noms… On la ciutat canvia el seu nom és una de les grans novel·les sobre Barcelona. Poques vegades forma i fons estan tan ben acoblades.
CANDEL, FRANCISCO: Han matado a un hombre, han roto un paisaje, Barcelona: Ed. J. Janés, 1959, 305 pàg.
Sinopsi: L’obra és una gran metàfora, una metàfora que va servir a l’autor per disfressar la seva pròpia biografia camuflada després de la vida de “El Grua”, en part un alter ego de Candel i en part allò que l’autor probablement mai no va voler ser. El Grúa representa totes les vessants de l’home d’aquell temps i d’aquell lloc (un barriada pràcticament barraquista de la perifèria de Barcelona als anys 30 i 40): és un home que neix, creix i evoluciona tal com ho fa el paisatge, primer cobrint-se amb barraques i després amb la invasió de la indústria. Tot just aixeca cap i el paisatge canvia de nou i s’emporta tot per davant una altra vegada. Ell torna a estar darrere, a la cua. Sempre pobre, sempre humil, sempre submís. Per això el títol de la novel·la no és gens casual: l’home està tan vinculat al paisatge que n’és una part més perdent la seva substància humana, convertint-se en quelcom infrahumà i sent un element més de l’entorn sense cap mena de voluntat.
Ressenya: Mapi Pamplona al Blog “Dime lo que escribes. Reseñas de libros y curiosidades literarias” aquí
CARDELÚS, JORDI i PASCUAL, ÀNGELS: Movimientos migratorios y organización social. Barcelona Península, 314 pàg.
CARNICER, ALONSO i GRIMAL, SARA (dir): Barraques. La ciutat oblidada. Documental Sense Ficció TV3, 1h 15m, 14-10-2010. Televisió de Catalunya, 2009.
Sinopsi: El documental mostra una part de la història de Barcelona desconeguda per molts: la Barcelona barraquista.
DOMINGO VALLS, ANDREU: Catalunya al mirall de la immigració demografia i identitat nacional.Barcelona: L’Avenç, 2014, 356 pàg.
Sinopsi: Llibre que planteja com a qüestió central l’evolució demogràfica de la societat catalana, caracteritzada per una baixa natalitat però compensada per una forta immigració. El fenomen immigratori, amb la diversitat poblacional i la càrrega emotiva que comporta, ha estat una constant a la Catalunya de l’últim segle, part fonamental de la seva història demogràfica i de la seva construcció com a nació. El llibre traça una anàlisi indispensable de l’imaginari social bastit a partir dels principals discursos existents sobre immigració i identitat nacional.
ESPASA, ANDREU [i ALTRES]: Fabricar l’immigrant: aprofitament polític de la immigració, Catalunya 1977-2007. Coord: Miguel Fernández; assessorament: Lluís Cabrera, Bienve Moya, Miguel Portal; edició a cura de: Maura Lerga Felip2009. Lleida: Pagès, 220 pàg.
Sinopsi: Un iniciativa de l’entitat “Els altres andalusos” que fa una anàlisi crítica de la qüestió nacional. S’ha comptat amb la col·laboració de més de deu professionals, entrevistes a destacats dirigents polítics del moment (Jordi Pujol, Josep Maria Sala o Raimon Obiols, entre d’altres) i una recerca documental que posa sobre la taula gran part dels errors i dels èxits, de les estratègies encertades o fallides i, sobretot, de les contradiccions palmàries entre la concepció primordialista de la nació i la tossuda i indòcil realitat catalana. Es pot considerar la culminació de l’ideari polític de Els Altres Andalusos.
FARRÀS, ANDREU i CULLELL, PERE: L’Ascensor: l’arribada al poder dels altres catalans. Pròleg de Celestino Corbacho, Barcelona: Angle, 2009, 263 pàg.
Sinopsi: Polítics, empresaris i intel·lectuals no nascuts a Catalunya han triomfat en les seves iniciatives. Funciona l’ascensor social català? Els autors, mitjançant una exhaustiva documentació i entrevistes personals, ens apropen a les històries d’èxit de personatges com ara Celestino Corbacho, Manuel Bustos, Joan Ridao, Alberto Fernández Díaz, Isak Andic propietari de Mango.. i ho alternen amb una revisió sociològica de la Catalunya d’avui. Tot això amb un estil periodístic àgil i punyent que sap despertar la curiositat del lector i guiar-nos per l’ascens social (en alguns casos no exempt de polèmica) d’aquells que Paco Candel va batejar per sempre com «els altres catalans».
FONT AGULLÓ, JORDI:Paco Candel i els altres: un retrat literari de la immigració a Catalunya. Barcelona: Memorial Democràtic de Catalunya, 2024. Catàleg, 113 pàg.
Sinopsi: Amb l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya“, el Memorial Democràtic vol posar l’accent en la rellevància del fenomen migratori, un episodi fonamental per a la configuració de la Catalunya de la segona meitat del segle XX, indestriable de la fortalesa i el dinamisme del moviment antifranquista. El relat de l’exposició es construeix amb fotografies i textos de contextualització intercalats amb cites extretes de l’obra “Els altres catalans” que serveixen per il·lustrar les qüestions tractades. El muntatge expositiu s’estructura en 5 àmbits que incideixen especialment en el fenomen migratori a l’Espanya i la Catalunya de la postguerra, així com en problemàtiques com la manca d’habitatge i la precarietat que milers de persones van haver de patir, com ara retorns als llocs d’origen, barraquisme i malalties, entre d’altres.
FUNDACIÓ PACO CANDEL: Què va suposar l’edició d’ Els altres catalans, de Paco Candel, 2014. Ateneu Barcelonès
MONFERRER I CELADES, JOSEP MARIA: El Camp de la Bota: Un espai i una història. Barcelona: Octaedro, 2012, 127pàg.
Sinopsi: Molta gent, quan sent a parlar del Camp de la Bota, li acostumen a venir a la ment imatges de brutícia, misèria i marginació i certament, no són imatges del tot irreals. Però això és només una cara de la moneda. Si la història, tant la global com la local, la llegim només des de la centralitat de la societat benestant i del poder, no l’entendrem mai del tot. Aquest llibre és un intent d’explicar la història d’un barri tan important i simbòlic com va ser el Camp de la Bota des de dins mateix, des de la seva perifèria. I es llavors quan el seu espai i la seva història aporten nova llum al que ja sabíem. I, sobretot, reflecteixen la lluita per la dignitat que milers de persones van dur a terme per poder sortir del forat negre en què el franquisme les havia ficat.
PERNAU, GABRIEL: El somni català: 16 històries d’arrelament. Barcelona: La Campana, 1995, 222 pàg.
Sinopsi: Un recull de 16 històries d’arrelament a Catalunya on intel·lectuals, polítics i professionals comparteixen les seves experiències i confidències. El llibre ofereix una visió profunda i personal de la vida a Catalunya, tot explorant temes d’identitat, cultura i pertinença. Amb testimonis de figures destacades, aquesta obra ofereix una perspectiva única sobre el sentiment català i la seva evolució al llarg del temps.
SALCEDO DEL MORAL, IGNASI:El altres catalans: mig segle després: crònica del 50è aniversari del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel. Barcelona : Fundació Paco Candel, 2020, 140 pàg.
SENTÍS, CARLES: Viatge en Transmiserià : crònica viscuda de la primera gran emigració a Catalunya. Barcelona: La Campana, 1994, 127 pàg.
SINCA, GENÍS: Candel. Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure. Ed. Comanegra, 2025, 320 pàg.
Sinopsi: La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l’èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l’autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d’un barri que poca gent trepitjava i d’on ell no va voler marxar mai—; més enllà d’això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l’obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l’autor, trenats per la lectura profunda de l’obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.
SOLÉ, CARLOTA: Los Inmigrantes en la sociedad y en la cultura catalanas. Amb la col·laboració de Jesús Vicens[i altres] ; prólogo de Manuel Vázquez Montalbán, Editor: Barcelona, Península 1982, 203 pàgines.
Ressenya de Joan J. Pujadas: Aquest llibre de Carlota Solé és el resultat d’una enquesta d’opinió feta a unes 1.200 persones residents en catorze municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de quaranta-sis entrevistes en profunditat que varen ésser el pas previ per a la redacció de l’enquesta. L’obra es compon de tres parts. La primera constitueix el nucli del llibre: on es plantegen alguns dels problemes i algunes de les hipòtesis interpretatives del fenomen de la immigració a Catalunya. La segona part inclou l’extracte d’algunes de les quaranta-sis entrevistes en profunditat, fetes en barris obrers marginals i relativament aïllats, hom en tria la mostra a partir de trets com edat, anys de residència a Catalunya i nivell de politització. La darrera part inclou el text de l’enquesta, a més de deu taules estadístiques que en resumeixen algunes de les qüestions centrals[…]
SOLER; LLORENÇ (dir): “Serà tu Tierra”. 1966, 43m. Documental restaurat per la Filmoteca de Catalunya.
Sinopsi: Documental realitzat per encàrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per mostrar les bondats de la política de l’ajuntament a l’àrea de l’habitatge social. Després de ser mostrat a l’alcalde franquista José María de Porcioles, va ser rebutjat i arraconat. És un documental amb molta informació visual sobre les condicions socials, culturals i de vida de la immigració. El mateix títol ja indica que vol ser.
SUBIRÓS, PEP (ed.):Ser immigrant a Catalunya: el testimoni de vint-i-dos protagonistes. Altres autors: Pau Carratalà, Miquel Fernández i Papa Sow,2010. Barcelona: Ed. 62, 359 pàg.
Sinopsi: Aquesta sèrie de vint-i-dues converses conté una reveladora mostra de la qualitat i la diversitat dels punts de vista i les reflexions dels immigrats a Catalunya, una riquesa que sovint s’ignora.
VIDAL BENDITO, Tomàs: Despoblació del camp a Catalunya de 1860 a 1970. 1975, Ateneu Barcelonès.
Sinopsi: Conferència en què l’autor analitza els moviments migratoris, concretament la despoblació del camp, i mira de concloure si aquests moviments canvien els sistemes econòmics o si, al contrari, els canvis econòmics són els que comporten els canvis demogràfics amb els conseqüents moviments de població. Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/773>
Sinopsi: Catalunya, igual que la resta de societats avançades del món, té l’enorme repte de convertir la immigració en una historia d’èxit i, per tant, la xenofòbia no pot tenir cabuda en el projecte de construcció d’un país i una societat atractius. No és fàcil, perquè com a nació no independent, el nostre poder polític és limitat, fins i tot més que el de nacions com Flandes o el Quebec, que també estan vinculades a projectes estatals més amplis. D’aquests països, però, n’hem d’aprendre a deslligar el nacionalisme com a font de por i desconfiança, i a no culpabilitzar els nouvinguts dels problemes lingüístics i financers que fa temps que arrosseguem. Aquest llibre mostra les diferències i similituds entre els casos flamenc, quebequès i català.
Altres fonts informatives (No s’hi han inclòs altres fonts literàries que tracten la temàtica)
BALTÀ, PERE: “Paco Candel: novel·lista i reconegut analista social”, Frontissa. Publicació digital de la coordinadora de centres d’Estudis de Parla Catalana 28-4-2025. Titulars: Hi ha molta literatura entorn de l’escriptor de Cantunis, fins i tot dues tesis en llengua francesa i una alemanya. La memòria de Francesc Candel ha sobreviscut a la dels escriptors de la seva generació. Aquí
COLL; MARIA: “Paco Candel, la veu dels altres catalans” Sàpiens 247, octubre 2022. Article:https://www.sapiens.cat/revista/sapiens-247/homenatge-paco-candel-veu-altres-catalans_206504_102.html. Sinopsi: Article sobre Paco Candel. El muralista Roc Blackblock fa a petició de la revista ‘Sàpiens‘ un grafiti que romandrà al barri de Candel i que ha servit per fer la portada del número 247. Imatge del mural pintat a Can Tunis en homenatge a Paco Candel.
ESCULIES, JOAN “Qui són els altres catalans?” La Vanguardia (en català) 31-05-2025. Titulars: Només un veí de Can Tunis, del Port, de les Cases Barates, podia explicar aquells barris. La concepció candeliana va anar molt bé als seixanta a Benet, Pujol i Reventós. A cent anys del naixement de Paco Candel, el 31 de maig de 1925, és pertinent preguntar-se: qui són ara els altres catalans? Aquí
FORN, JOSEP MARIA (dir. i guió): La piel quemada, P.C. Teide, 1967, 104 m. Intèrprets: Antonio Iranzo, Marta May, Silvia Solar, Luis Valero. Sinopsi: Història neorealista sobre la migració del desenvolupisme des de les regions més deprimides d’Espanya fins a les més pròsperes i el contrast d’aquests migrants amb la població autòctona i amb el nou turisme europeu. En un poble turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar (Girona), un paleta anomenat José (Antonio Iranzo) comença la dura jornada de treball. Alhora, en un poble andalús, Guadix (Granada), la seva dona Juana (Marta May), els seus dos fills i el seu cunyat inicien el llarg viatge per reunir-se amb ell i buscar un futur millor. Durant el temps que Josep ha estat sol a Lloret ha començat a descobrir gràcies al turisme un tipus de vida diferent, personificada en una turista belga, a qui espien des de l’obra on treballen de sol a sol.
LATORRE, ELOI: “Paco Candel, dels uns i dels altres” Retrats Directa 31-05-2025.Sinopsi: L’autor nascut al Racó d’Ademús ara fa cent anys, però criat als barris barcelonins de la Marina, s’ha instituït com el cronista de referència de les migracions a Catalunya al llarg del segle XX. Les fórmules que esbossa al seu llibre més conegut, ‘Els altres catalans’, continuen sent una marca recorrent a l’hora d’abordar la carpeta de la integració i l’acollida les persones que venen d’altres llocs. Divuit anys després de la seva mort, segueix sent una figura molt popular, però el personatge ha eclipsat en part l’escriptor amb una producció infatigable. Aquí
SERRA, LAURA: “No som els ‘altres’ catalans: som catalans”. Article diari Ara 30-05-2025. Sinopsi: Joves fills de la immigració internacional actualitzen el discurs candelià defensant la igualtat d’oportunitats, les identitats híbrides i l’empatia mútua.
Divendres 20 de juny 18.30h Sala Verdaguer. La frontera Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México).
Presenta, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB
Accés obert
La relació fronterera entre Mèxic i els Estats Units enfronta avui la política de criminalització de la migració indocumentada que s’exalta en declaracions i discursos incendiaris de base racista del president Trump. Enmig d’un context global de desplaçaments massius per raons econòmiques i violència generalitzada, la relació entre Mèxic i els Estats Units viu una conjuntura tensa que pot ser llegida històricament des de finals del segle XVIII.
Des dels intel·lectuals que al segle XIX advertien l’amenaça que representava la nova nació per a Mèxic, passant per les aliances entre els dos governs per combatre amenaces com els apatxes, la Guerra del 47 que va concloure amb la pèrdua de la meitat del territori mexicà i els circuits comercials transfronterers del segle XX que van generar un altre tipus de violències com els feminicidis, la frontera Mèxic-Estats Units s’ha construït a través de dinàmiques de conflicte, intercanvi i interdependència.
En aquesta xerrada ens concentrarem en les relacions frontereres entre ambdós països amb l’èmfasi posat a les identitats desplegades pels migrants que van creuar la frontera des de Mèxic en diferents temporalitats i aquells que des de fa poc més de segle i mig van creuar la frontera però que segueixen ressentint les polítiques discriminatòries de ser ciutadans de segona.
La frontera Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México).
Secció d'Història 