Any: 2026

Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

/ historiaab / 2 comentaris

Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Auditori Oriol Bohigas. Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI

Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB.

Presenta: Anna Vila Cases, ateneista de la Secció d’Història

Des de fa alguns anys, les societats contemporànies estan experimentant una onada reaccionaria mundial amb manifestacions regionals com Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Vox a Espanya. Aquests partits i líders constitueixen la dreta radical, que, no obstant, no és un fenomen nou, sinó que es vincula a la contrarevolució i a la reacció històrica iniciada amb els pensadors de l’Anti-Il·lustració, continuada per reaccionaris de distint tipus i amb la expressió extrema del feixisme clàssic d’Adolf Hitler i Benito Mussolini als anys 30 del segle XX.

A la taula rodona s’exposaran com la dreta radical suposa l’actualització al món d’avui dels principis ideològics d’aquests moviments reaccionaris històrics. A més, explicarem els seus paràmetres ideològics i les causes estructurals de la seva expansió a l’Occident.

Un altre aspecte que es tractarà és l’existència de corrents ideològiques i polítiques diferents a l’interior de la dreta radical, amb funcions diferenciades per fer exitosa la proposta reaccionaria d’aquests partits. Atendrem als casos dels Estats Units, on existeixen corrents com l’Alt-Right o la Il·lustració fosca, i d’Espanya, on la dreta radical es divideix entre un sector neoliberal i un identitari, com a exemples al respecte.

Joan Antón-Mellón

Catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha  investigat temes de pensament polític, teoria política, feixisme clàssic, populisme punitiu, processos de radicalització, serveis d’intel·ligència i dreta radical.

Ha publicat, entre altres, Pensamiento Político en la España Contemporánea, Teide, Barcelona, 1992; Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos, (2 ediciones), Tecnos, Madrid, 1998, 2007; Orden, Jerarquía y Comunidad. Fascismos, Dictaduras y Postfascismos en la Europa Contemporánea, Tecnos, Madrid, 2002; Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2002; El fascismo clásico y sus epígonos (1919-1945), Tecnos, Madrid, 2012; Islamismo yihadista, radicalización y contrarradicalización, Tirant lo Blanch, Valencia, 2015; Terrorismo. Disección de la barbarie, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017; Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

Ismael Seijo Boado

Doctorant en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Graduat en Sociologia per la Universidade da Coruña i amb un màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídica-penal per la Universitat de Barcelona.

Ha investigat sobre el pensament polític de la ultradreta, els partits de dreta radical i el populisme. Coautor amb Joan Antón-Mellón i Elisenda Antón Carbonell de Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; i amb Joan Antón-Mellón de La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.

La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea

Sinopsi: A l’últim terç del segle XX les societats contemporànies estan experimentant el creixement d’una onada reaccionària mundial en què fenòmens com Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Santiago Abascal i Vox a Espanya constitueixen algunes de les seves manifestacions regionals. Aquesta onada, però, no és un accident a la història, sinó que es vincula als projectes contrarevolucionaris, des de l’Anti-Il·lustració fins als líders esmentats, passant pel feixisme clàssic (1919-1945) d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.

Aquesta obra analitza les característiques d’aquest fenomen com l’actualització contemporània de la contrarevolució, per la qual cosa es tracen les continuïtats i les discontinuïtats entre aquests moviments.

La dreta radical és una amenaça per als drets conquerits i els sistemes democràtics, en tant que és un moviment que entén els éssers humans com a jeràrquics, agressius i territorialitzats. El rostre contemporani de la contrarevolució anhela un passat, àmpliament mitificat, en què les societats no estaven basades en els valors il·lustrats. El seu objectiu és projectar el mite cap al futur.

Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025

Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com

República o Decadència. Un manifest vitalista

Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.

«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias

Joaquim Franch i Sabrià

(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).

Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 12 de gener a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923).

Tertulià convidat: David Revelles, periodista i coautor del llibre: El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom.

Presenta: Josep Sauret, historiador de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom

Quan a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial encara morien milers d’homes, Barcelona, èbria per una riquesa desmesurada i obscena derivada dels negocis associats al conflicte bèl·lic, es va convertir en una ciutat corcada per un terror intens i desmesurat, un escenari de mort que va arrabassar centenars de vides en una espiral de violència infinita.

Havia començat el pistolerisme (1917-1923), el regnat de les pistoles Star i Browning, d’una violència extrema, en què cada dia moria algú cosit a trets als carrers d’una Barcelona on convivien el miratge de nits eternes als cabarets i music-halls de la Rambla o del carrer del Conde del Asalto –de xampany francès, prostitució de luxe, coc aïna i foxtrot– i la pobresa extrema de la classe treballadora. El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-1923) recupera aquella guerra soterrada que mai no es va estudiar als llibres de text.

Vegeu un resum del llibre: https://www.efados.cat/pagina-principal/711-el-pistolerisme-a-barcelona.html

David Revelles

Periodista especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, col·labora amb diaris i revistes com El País i Condé Nast Traveler. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB. Creador de rutes històriques a Barcelona, entre elles, «Pistolers de Barcelona (1917-1923)», col·labora amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.

Més informació sobre el pistolerisme a l’Ateneu Barcelonès

Francesc Layret en el temps del pistolerisme, 15 d’abril de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Vidal Aragonés i Chicharro, advocat, professor, polític i autor de l’obra “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”.


L’era dels atemptats (1892-1896). Cicle “Violència política i social a Catalunya i a Espanya (1868-1923)”, 18 de febrer de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Teresa Abelló i Güell, historiadora, professora titular de la UB.

El primer feixisme espanyol i la Catalunya del pistolerisme, 17 gener de 2024, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès) a càrrec de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors d’El fascio de las ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Ed. Pasado y Presente, 2023. Presenta: Miquel Nistal, ponent adjunt d’Història de l’Ateneu.