Dimarts 10 de febrer a les 18.30h, sala Verdaguer: Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa amb Xènia Dyakonova, poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura

Presenta: Josep Llop de la Secció d’Història

Accés obert

Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa

Text de Josep Llop partir de la informació d’El conte de l’alfabet, L’Avenç, 2022

El mot d’origen rus intel·liguèntsia s’utilitza sovint per referir-se al conjunt d’intel·lectuals d’un país. En realitat, però, la paraula original fa referència a un finíssim substrat social que es caracteritza no només per compartir unes inquietuds intel·lectuals, sinó també, i sobretot, uns principis ètics. 

El concepte intel·liguèntsia va sorgir a Rússia i ha passat a formar part del llenguatge político-cultural de molts països no sempre recollint el seu significat i sentit profund. A partir de 1863, arran d’una reforma d’Alexandre II que va facilitar l’accés als estudis superiors a homes de diverses classes socials, es va anant creant un nou substrat: els no aristòcrates, amb formació universitària. Eren gent de cultura sòlida – una cultura no d’arrels bizantines, com la dels eclesiàstics ortodoxes, sinó plenament occidental- i més o menys crítica amb la ideologia oficial de l’Imperi rus, que el comte Uvàrov havia resumit amb la famosa tríada “ortodòxia, autocràcia, nacionalisme”.

Al segle XX, el significat del terme es va anar modificant. Sota el poder soviètic, la intel·liguèntsia es va convertir en una classe perseguida, a les antípodes del proletariat. Durant els anys del govern soviètic el paper de la intel·liguèntsia russa, unànime en el seu rebuig del règim, va ser clau.

Actualment la situació política a Rússia és una altra, i la intel·liguèntsia també ha canviat. Des de Stalin fins a Gorbachov, la intel·liguèntsia havia passat per un agut procés que l’havia desorientat primer i desarticulat després. El rebuig del comunisme que es va generar durant la perestroika va suposar també el rebuig de l’humanisme i de la missió democràtica tradicional de la intel·liguèntsia. Es va passar de l’esperit humanista a la tecnologia i el consum. D’aquesta manera, no es tractava únicament d’una crisi del sistema, sinó també d’una crisi cultural que incloïa la de la pròpia intel·liguèntsia

A l‘acte del 10 de febrer analitzarem amb Xènia Dyakonova el recorregut de la intel·liguèntsia russa al llarg del segle XX i durant el primer quart del XXI.

Xènia Dyakonova

Va néixer a Leningrad és poeta, traductora, crítica literària, professora d’escriptura i, sobretot, una gran lectora. L’any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.

Ha impartit molts cursos d’escriptura i literatura, notablement a l’Ateneu Barcelonès, i ha traduït al català obres de poesia i de narrativa de diversos autors, com ara El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov, Anton Txékhov, Anna Politòvskaia, Borís Pasternak i Aleksandr Kuixner.

Als vint anys publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. El 2003 el poemari  (La meva vida sense mi) amb pròleg d’Aleksandr Kuixner, el 2007  Kanikuly (Vacances) i el 2010 Florianópol .

El pas al català el feu amb  (dos llibres de poesia, un assaig i una narrativa): Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015). Poesia; Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). Poesia; Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Assaig; El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022). Narrativa.

Ha tingut nombrosos premis i guardons

• 2002 – Premi de Poesia Jove, per Nóvie Imenà (Els nous noms)
• 2014 – Premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic
• 2016 – Premi de Traducció Vidal Alcover
• 2018 – Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova
• 2022 – Premi Núvol
• 2023 – Premi Crítica Serra d’Or de narrativa

Com a crítica ha escrit pròlegs i articles en diverses publicacions, ha col·laborat amb els diaris Avui i Ara i amb la revista digital La Lectora, i actualment col·labora amb Ciutat Maragda, un programa sobre llibres de Catalunya Ràdio.  L’any 2023 va fundar l’editorial Vacamú.