Dilluns 2 de març a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Mig-segle de política catalana, 1975-2025.

Tertulià convidat: Josep Maria Muñoz, historiador i autor d’Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025.

Presenta: Joan Solé Camardons, cap de la secció d’Història

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu

Inscripció tancada.

Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.

De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.

Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.

Ressenyes sobre el llibre de J. M. Muñoz

Article d’Ignasi Aragay a Ara, 29 d’octubre de 2025.

Entrevista a VilaWeb, 4 de novembre de 2025.

Conversa entre Josep Maria Muñoz i Jordi Amat, moderats per Bernat Puigtobella, Núvol, 20 de novembre de 2025.

Entrevista a La Finestra, Olot Televisió, 27 de novembre de 2025.

Ressenya de Gustau Muñoz a elDiario.es, 2 de desembre de 2025.

Entrevista a La Selva (TV3), 2 de desembre de 2025.

Ressenya de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, 10 de desembre de 2025.

Entrevista a Públic, 10 de desembre de 2025.

Entrevista de Pere Bosch i Cuenca a El Punt Avui, 13 de desembre de 2025.ç

Entrevista al diari Ara, 27 de desembre de 2025.

Ressenya a Quadern d’El País, 23 de gener de 2025.

Més informació disponible a l’Ateneu Barcelonès

Josep Termes: Catalunya avui: el llegat de la història. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Primera conferència del cicle “Catalunya demà” en la qual Josep Termes parla sobre els problemes de la història catalana i com afecten l’actualitat [1983].http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/144

Francesc Vallverdú: La normalització del català: situació i perspectives. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Anàlisi sociolingüística a partir dels cens de la ciutat de Barcelona. Es destaca l’existència d’una comunitat molt heterogènia lingüísticament, caracteritzada per l’existència de quatre grans grups: els que tenen el català com a llengua de ple ús; els que parlen habitualment català, però fan servir el castellà com a llengua alta (diglòssia); els que parlen català, però se senten més còmodes escrivint en castellà, i els que només parlen castellà i no entenen el català. S’observa un ús públic del català minoritari i desigual. La problemàtica pertanyent a la voluntat, els efectes de la integració lingüística dels immigrants, la televisió i el seu ús a l’escola marcaran en bona part l’èxit de la normalització del català. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/21

Juan Luís Cebrián: El futuro de Cataluña visto desde España. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Conferència pertanyent al cicle “Catalunya demà” organitzat per la secció de Ciències Morals i polítiques de l’Ateneu Barcelonès, en la qual l’autor parla sobre la prospectiva catalana segons els espanyols. Presentació en català, conferència en castellà. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/20

Pasqual Maragall: [Conferència de l’]Alcalde de Barcelona. Ateneu Barcelonès, 1985. Sinopsi: Conferència de Pasqual Maragall sobre el que ha de ser Barcelona en un futur, com a capital catalana i com a ciutat europea. Estableix la necessitat de dotar la ciutat d’infraestructures, d’equipaments, de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat en el futur, el paper dins de Catalunya i les perspectives que se li obrien com a ciutat candidata als Jocs Olímpics, així com del fet de tenir competències polítiques en matèria de sanitat i d’organització territorial. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/46