Dimecres 18 de març 18.30h Auditori Oriol Bohigas. Conferència de Pedro Olalla, escriptor, hel·lenista, professor i traductor. “La lliçó grega: Reflexions sobre la Democràcia.

Presenta, Narcís Argemí, ateneista de la Secció d’Història

Accés obert, sense inscripció. Acte en català i en castellà

Vegeu el Blog de Pedro Olalla: https://www.pedroolalla.com/index.php/es/

La lliçó grega. Reflexions deontològiques urgents des dels principis de la Democràcia

Vivim realment en una democràcia? Hi ha democràcia quan les veritables decisions es prenen cada cop més lluny dels ciutadans? Hi pot haver democràcia en un món que subscriu l’ús de la força com a estratègia política i que en construeix els relats al marge de la veritat?

En el context de les actuals maniobres del poder econòmic, militar i mediàtic per aconseguir el poder polític –és a dir, en l’estratègia actual de les forces de facto per erigir-se en un poder de iure–, una atenta reflexió sobre les antigues idees gregues que van il·luminar la Política i la Democràcia pot oferir, sens dubte, una reubicació ètica davant. Aquesta és, avui dia, la més urgent lliçó grega.

Pedro Olalla

Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, Espanya, 1966) és escriptor, hel·lenista, professor, traductor i cineasta, i en aquests camps desenvolupa la seva activitat professional en col·laboració amb editorials i institucions educatives i culturals de diversos països del món. Des de fa més de quarant anys, manté una intensa relació amb Grècia, país on es va iniciar en l’hel·lenisme i on, el 1994, va fixar la seva residència. Les seves obres literàries i audiovisuals exploren i donen a conèixer la cultura grega i humanista combinant elements literaris, plàstics i científics mitjançant un llenguatge marcadament personal. En l’àmbit social, l’autor defensa activament mitjançant els seus escrits, iniciatives, conferències i intervencions públiques, una participació més gran del ciutadà en la presa de decisions polítiques i en la definició de l’interès comú.

La seva ocupació principal és l’escriptura creativa: ha publicat més de 30 obres originals en diferents llengües, així com una llarga sèrie d’articles periodístics i més de dues-centes traduccions d’autors grecs i espanyols, especialitzant-se en literatura, arqueologia, història i humanitats. Paral·lelament a l’escriptura, va desenvolupar durant vint-i-tres anys labor docent com a professor de traducció, d’espanyol llengua estrangera, i de llengua i civilització gregues, en institucions com l’Institut Cervantes d’Atenes, el Parlament Grec, la Universitat d’Atenes (“Màster de Traducció i Traductologia”), l’Escola Nacional d’Investigacions i la Escola Nacional d’Administracions. A l’àmbit periodístic, va ser director del Butlletí Cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia i redactor en cap de la revista mensual bilingüe “El Sol d’Atenes”, i, durant els darrers quinze anys, publica habitualment articles d’opinió sobre la situació política i social de Grècia.

Com a creador audiovisual, ha realitzat pel·lícules documentals, publicacions editorials i més de quaranta exposicions fotogràfiques individuals; com a lexicògraf, és coautor del “Nuevo Diccionario Griego Español” (ed. Text), per al qual va treballar durant anys becat per la Fundació A. G. Leventi; com a investigador, ha estat becari de les fundacions A. S. Onassis, A. G. Leventis, K. & E. Ouranis i Open Society Foundation, i ha col·laborat amb editorials especialitzades com National Geographic, Thames & Hudson, Altaïr, Planeta, Road Editions, etc, així com amb diferents productores i cadenes de televisió.

Entre les seves obres destaquen Atlas Mitológico de Grecia premiada per l’Acadèmia d’Atenes, per a l’elaboració de la qual ha recorregut més de cent mil quilòmetres per Grècia després de les empremtes dels antics mites–, la sèrie documental de televisió Los lugares del mito. La pel·lícula documental Ninfeo de Mieza: El jardín de Aristóteles –un recorregut pel lloc on el filòsof va educar el jove Alejandro Magno–, el llibre Arcadia Feliz –un ampli viatge per la cultura d’Occident rastrejant les empremtes de l’element arcàdic–, la trilogia integrada per Historia Menor de Grecia – una mirada històrica i literària sobre la formació i la supervivència de l’actitud humanista–, Grecia en el aire –herències i desafiaments de l’antiga democràcia atenesa vistos des de l’Atenes actual– i De senectute politica: carta sin respuesta a Cicerón, el llibre Palabras del Egeo: el mar, la lengua griega y los albores de la civilización, així com la pel·lícula Con Calliyannis, “Millor Llargmetratge Documental” de l’Acadèmia Grega de Cinema– i Grecia en el aire, versió audiovisual del seu llibre homònim, obra que ha donat origen a un projecte obert sobre la deontologia de la democràcia en què han participat fins ara més de cinquanta institucions de diversos països.

“Pedro Olalla escribe con la misma solvencia sobre la Grecia clásica y la Grecia de ahora, sobre el fundamento griego de casi todas las cosas mejores que tenemos y sabemos, y sobre el desastre de una Europa subordinada a los grandes poderes económicos, deshabitada de ciudadaní­a, estragada por clases polí­ticas incapaces y corruptas.” Antonio Muñoz Molina, El País