Dilluns 13 d’abril a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Comprensió de Veneçuela: una aproximació, amb Alejandro Padrón, escriptor veneçolà i autor d’Escuela para pobres, editorial Mondadori.

La tertúlia s’inicià amb una conversa entre Alejandro Padrón i Miquel Nistal, docent i adjunt de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu (30 places)

Una de les novel·les de l’escriptor veneçolà Alejandro Padrón, Escuela para pobres, publicat per Editorial Mondadori a Caracas l’any 2009, serà el punt de partida d’una conversa, entre l’escriptor i l’ateneista i membre de la Secció d’Història Miquel Nistal a través de la qual, l’autor ens endinsarà en la història recent de Veneçuela, el paper crucial del petroli en aquest país sud-americà que ha condicionat el seu desenvolupament al llarg de tot el segle XX i que continua sent clau en l’actualitat, així com la seva posició geoestratègica en el “pati del darrere” de la gran potència nord-americana.

Alejandro Padrón, escriptor, doctor en economia per la Universitat de la Sorbona de París, màster en administració de la indústria petroliera al Regne Unit, fou ambaixador de Veneçuela a Líbia.

Escuela para pobres és la història de Gerardo Almeida, un jove burgès hereu, i la dels seus companys de classe social i condició: Rosa Engaño, Mariíta Dispendiosa, Pedro Avaro, José Corrupto i Luis Triquiñuela els quals empesos pel clima d’exaltació de la pobresa dominant al país, “ser ric és dolent” les culpes familiars, decideixen inscriure’s en una escola per a pobres per aprendre i preparar-se per a la vida i l’experiència de la pobresa. Formats i graduats entre altres, en estudis com a Fonaments de l’odi, Meditació i evasió, Incultura induïda, Elements del furgar i Salut minimalista, es transformen en veritables pobres del sistema polític i social dominant, i es traslladen a viure a barris d’extrema marginalitat i inseguretat personal i col·lectiva, enmig d’un creixent vital.

Enfrontats a la vida dura i violenta de la pobresa, Gerardo Almeida i els seus amics, es veuen obligats a sobreviure en condicions infrahumanes al mig de les històries plenes d’amor i humor, tendresa i ironia, crueltat i solidaritat, amb components tràgics i còmics, que conformen un lúcid i necessari retrat literari d’avui i d’urgència de Veneçuela.

Amb aquesta admirable primera novel·la Alejandro Padrón apareix com un escriptor en plena maduresa, en possessió de nous i variats registres narratius: el realisme dur i la prosa poètica, el discurs sociològic i la crònica periodística, capaç de recrear amb la seva escriptura poderosa i eficaç els somnis i les misèries de la vida.