Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Auditori Oriol Bohigas. Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI
Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB.
Presenta: Anna Vila Cases, ateneista de la Secció d’Història
Des de fa alguns anys, les societats contemporànies estan experimentant una onada reaccionaria mundial amb manifestacions regionals com Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Vox a Espanya. Aquests partits i líders constitueixen la dreta radical, que, no obstant, no és un fenomen nou, sinó que es vincula a la contrarevolució i a la reacció històrica iniciada amb els pensadors de l’Anti-Il·lustració, continuada per reaccionaris de distint tipus i amb la expressió extrema del feixisme clàssic d’Adolf Hitler i Benito Mussolini als anys 30 del segle XX.
A la taula rodona s’exposaran com la dreta radical suposa l’actualització al món d’avui dels principis ideològics d’aquests moviments reaccionaris històrics. A més, explicarem els seus paràmetres ideològics i les causes estructurals de la seva expansió a l’Occident.
Un altre aspecte que es tractarà és l’existència de corrents ideològiques i polítiques diferents a l’interior de la dreta radical, amb funcions diferenciades per fer exitosa la proposta reaccionaria d’aquests partits. Atendrem als casos dels Estats Units, on existeixen corrents com l’Alt-Right o la Il·lustració fosca, i d’Espanya, on la dreta radical es divideix entre un sector neoliberal i un identitari, com a exemples al respecte.
Joan Antón-Mellón
Catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha investigat temes de pensament polític, teoria política, feixisme clàssic, populisme punitiu, processos de radicalització, serveis d’intel·ligència i dreta radical.
Ha publicat, entre altres, Pensamiento Político en la España Contemporánea, Teide, Barcelona, 1992; Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos, (2 ediciones), Tecnos, Madrid, 1998, 2007; Orden, Jerarquía y Comunidad. Fascismos, Dictaduras y Postfascismos en la Europa Contemporánea, Tecnos, Madrid, 2002; Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2002; El fascismo clásico y sus epígonos (1919-1945), Tecnos, Madrid, 2012; Islamismo yihadista, radicalización y contrarradicalización, Tirant lo Blanch, Valencia, 2015; Terrorismo. Disección de la barbarie, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017; Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.
Ismael Seijo Boado
Doctorant en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Graduat en Sociologia per la Universidade da Coruña i amb un màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídica-penal per la Universitat de Barcelona.
Ha investigat sobre el pensament polític de la ultradreta, els partits de dreta radical i el populisme. Coautor amb Joan Antón-Mellón i Elisenda Antón Carbonell de Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; i amb Joan Antón-Mellón de La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.
La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea
Sinopsi: A l’últim terç del segle XX les societats contemporànies estan experimentant el creixement d’una onada reaccionària mundial en què fenòmens com Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Santiago Abascal i Vox a Espanya constitueixen algunes de les seves manifestacions regionals. Aquesta onada, però, no és un accident a la història, sinó que es vincula als projectes contrarevolucionaris, des de l’Anti-Il·lustració fins als líders esmentats, passant pel feixisme clàssic (1919-1945) d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.
Aquesta obra analitza les característiques d’aquest fenomen com l’actualització contemporània de la contrarevolució, per la qual cosa es tracen les continuïtats i les discontinuïtats entre aquests moviments.
La dreta radical és una amenaça per als drets conquerits i els sistemes democràtics, en tant que és un moviment que entén els éssers humans com a jeràrquics, agressius i territorialitzats. El rostre contemporani de la contrarevolució anhela un passat, àmpliament mitificat, en què les societats no estaven basades en els valors il·lustrats. El seu objectiu és projectar el mite cap al futur.
Centre d’interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
Destaquem només alguns indicadors i moments especials d’aquest 2025 que hem compartit amb totes les persones sòcies i amigues no sòcies de la Secció d’Història de l’Ateneu
Balanç quantitatiu de la Secció d’Història
Socis inscrits a 31/12/24: 981 socis inscrits (adreça electrònica correcta)
Socis d’altres seccions: 280 socis d’altres seccions (no consten com a inscrits a 31-12-24)
No socis que han participat almenys en una TertúliaAmics de la Història: 200 persones
Conferenciants i tertulians convidats (2015-2025): 219 persones
Comunicacions als socis (2025)
Butlletí d’Història: 5 butlletins (gener a juny + desembre 2025)
Enquesta Immigració 1950-1980: 169 respostes i 28 voluntaris documental.
Altres activitats
Edició documental de tres entrevistes del Memorial Ateneu 2024
Reunió semestral amb socis de la Secció: 40 persones sòcies
Reculls bibliogràfics: 2 material complementari de cursos i cicles
Ressenyes editades al Blog d’Història de llibres: 4
Seminaris de Lectura Històrica: 4
Tertúlies d’Amics de la Història: 9
Activitats de la Secció d’Història 2025
Recompte visualitzacions vídeos 2025
Moments especials de l’any 2025 de la Secció d’Història
L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades 8 dones i 3 homes. (5 de febrer 2025)
La conferència sobre Trieste: Una ferida a Europa? a càrrec Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora a la UAB presentada per Josep Llop, ateneista de la secció d’Història amb gairebé 800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història (26 de març de 2025)
Divendres 25 d’abril 18.30h auditori Oriol Bohigas. Gaza des de la Història. Taula rodona amb Antoni Segura, Rokayah Navarro historiadors i docents i Joan Roura, periodista. Presentà Martí Grau, historiador i ateneista de la secció d’Història.
La festa de cloenda al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, del director Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya. (3 de juny de 2025)
La frontera de Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México) que presentà, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB. Vídeo Canal Ateneu YouTube Història.
El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.700 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història
Curs Aula Ateneu Història: “La Xina en la Història del Món” dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita, amb 146 persones inscrites (90 sòcies i 56 no sòcies). Vegeu els 8 vídeos de les sessions al Canal Ateneu You Tube Història. A més del curs, s’han organitzat dues taules rodones i un seminari de lectura històrica. Vegeu el vídeo de la primera sessió “Així va començar tot”.
“Què, qui, com i el per què de la dictadura franquista, un diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Amb més de 1.500 visualitzacions al Canal Ateneu Youtube Història.
Memorial Ateneu 2026: Enquesta sobre Immigració a Catalunya 1950-1980. L’objectiu principal de l’enquesta és recollir i donar veu a experiències de persones immigrades o que hi estiguin vinculades i que siguin sòcies de l’Ateneu Barcelonès. També les dues taules rodones sobre les Migracions 1950-1980 compartides amb les seccions d’Història, Economia i Ecologia i la sortida cultural Ruta desviada: Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970 organitzada per Feminismes.
Dijous 20 de novembre a les 18h, entrada de Carruatges de l’Ateneu. Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu, amb la col·laboració de la Fura dels Baus, amb la participació d’Albert Fabà i Manolo Manzano, la Secció d’Història, Cafè Continental i serveis tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu amb un assistència massiva. Vegeu més informació al Blog d’Història
Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer. L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980.
Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB.
Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel
Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Presenta l’acte: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.
Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya
L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980
La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.
Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Amb l’acte no es pretén fer una sessió d’història sinó donar de manera amena però rigurosa una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració útil també per a valorar la situació actual.
Dilluns 15 de desembre a les 18.30h, sala Verdaguer. “Ángel Tarrach Barrabia, un escultor amb dues pàtries (1898-1979)”. Conferència de Carlos F. Tarrac, fill de l’escultor, docent i escriptor.
Presenta, Miquel Àngel Barrabia, economista i vocal de la Junta de l’Ateneu.
Àngel Tarrach Barrabia
L’escultor Àngel Tarrach Barrabia, també conegut com Ángel Tarrac (1898–1979) va néixer a Barcelona, fill del també escultor Josep Tarrach, que va col·laborar amb l’arquitecte Mas a les obres del cimbori de la catedral de Barcelona. El 1913, Ángel va ingressar per oposició a les classes avançades d’art a La Llotja, on va ser alumne de Rafael Atché. El seu estil va ser influït per Josep Clarà i més endavant va formar part del grup d’artistes Nou Ambient. Entre les seues obres monumentals a Barcelona destaquen La Deessa, figura femenina situada a l’exterior del Palau Reial de Pedralbes, i Miliu, a la Plaça de la Sagrada Família.
La deessa, d’Ángel Tarrach, Palau Reial de Pedralbes.
El 1939, després dels esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola, Tarrach es va traslladar a França, on esculpiria un relleu monumental per a l’Ajuntament d’Agde, entre altres obres. El 1942 va emigrar a Mèxic, país on va produir nombroses escultures monumentals en bronze, pedra i marbre, com l’estàtua de Morelos al Castell de Chapultepec, el general Jesús Clark Flores per al Centre Esportiu Olímpic Mexicà, president Abraham Lincoln per a Ciutat Juárez, bustos del frontereres, incloent una versió menor al Consolat General de Mèxic a San Diego.
A finals dels anys cinquanta, va començar a crear escultures abstractes, principalment torsos femenins. A la dècada de 1970 va ser designat per realitzar el bust monumental del poeta Josep Sagarra a Barcelona i el del missioner Fra Diego de Saura per a la Catedral de Boac, a les Filipines.
Al llarg de la seva carrera, Tarrach va rebre nombrosos reconeixements, com ara el Primer Premi per la font monumental Font de l’Efeb a Barcelona i el Premi Especial a l’Exposició Nacional Espanyola. En 1947 va ser seleccionat per concurs per crear els trofeus en bronze dels Nens Herois per al Col·legi Militar de Mèxic. El 1962 va dissenyar les medalles oficials de la Confederació Esportiva Mexicana, i el 1963 va obtenir el Primer Premi d’Escultura pel seu relleu monumental El Naixement de Mèxic, d’aproximadament 25 metres de longitud.
Les seves obres han estat exposades en més de trenta exposicions entre 1924 i 2024, i formen part de col·leccions institucionals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona, el Museu Nacional d’Història a Ciutat de Mèxic, la col·lecció de la UNAM, el Museu Carranza, el Carnegie Art Museum a Oxnard, l’Institut Cultural Diego, i el Harriet and Charles Luckman Fine Arts Complex a Califòrnia State University, Los Angeles, entre d’altres.
Carlos F. Tarrac
Carlos Tarrac va néixer a la Ciutat de Mèxic. Va iniciar la seva trajectòria professional al servei municipal i al sector educatiu, on va exercir la seva llicenciatura. El 1984 va emigrar a Califòrnia, i a més de promoure l’art i la cultura, es va convertir en docent. Posteriorment va cursar un mestratge en tecnologia educativa i ha treballat com a professor a escoles públiques de Califòrnia durant gairebé tres dècades.
Ha escrit, traduït i il·lustrat més d’una dotzena de llibres de narrativa i de poesia per a nens i adults. Les seves obres han estat reconegudes al Festival del Llibre de París, en diversos premis dels International Latino Book Awards, per la Unió Hispà Mundial d’Escriptors i altres institucions. Els seus poemes han estat inclosos en més de 40 antologies internacionals i traduïts a diversos idiomes.
A més de la seva producció poètica i literària infantil, Carlos Tarrac ha publicat quatre llibres dedicats a la vida i obra del seu pare: Àngel Tarrac: Selected Monuments and Limited Editions (2001), Àngel Tarrac, escultor de dos patrias 1898–1979 (2020), La escultura explicada a los niños a través de les mans de Àngel Tarrac, versió bilingüe anglès-espanyol (2022) i Sculptor of Two Homelands (2023).
Dimarts 9 de desembre a les 17h, sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre Observar el Arroz crecer de Julio Ceballos, Ed. Ariel, 512 pàg.
Coordina la sessió del seminari Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga.
És requisit haver llegit el llibre. Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
Qüestions generals per la discussió:
Diuen que la història condiciona el present: quines diferències hi ha entre la història de Xina i la nostra? Amb quina mitjans comptem nosaltres i Xina per gestionar les crisis del món modern?
Xina és immensa: per què s’aboca ara tant al mercat exterior?
Quin pes tenen en el món xinès actual el confucianisme i el comunisme?
Com i què mengen els xinesos? En què es diferencien de nosaltres?
Dimecres 3 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès). Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980 a Catalunya.
Ponents: Lluís Cabrera Sánchez, activista cultural, músic i escriptor; Cristina Sànchez Miret, sociòloga i professora a la UdG; i Emili Muñoz Martínez, docent, formador de professorat i exalcalde de Tiana.
Presenta, Joan Solé Camardons. Organitza: Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès en el marc del Memorial Ateneu 2025: Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.
Accés obert.
L’ATENEU BARCELONÈS, O L’AGGIORNAMENTO CULTURAL
Crònica d’Emili Muñoz Martínez
No para de sorprendre’ns l’activitat innovadora de l’Ateneu Barcelonès, consolidada en el segon mandat de l’equip de la presidenta Isona Passola i de la vicepresidenta Lluïsa Julià. Un veritable aggiornamento de la prestigiosa institució centenària amb els problemes i reptes més punyents de la Barcelona i de la Catalunya actuals. Mostren com la cultura no és un llimbs bucòlic sinó una eina de transformació de la realitat, si més no d’intentar-ho. Les activitats del centenari de Paco Candel entorn del fenomen de la immigració, l’antiga i l’actual, n’és una bona mostra.
L’Ateneu deixa en evidència, de retruc, la llastimosa negligència de les institucions catalanes, totes, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i la resta, en no tenir iniciatives per acabar d’assimilar col·lectivament la nova societat catalana sorgida del gran moviment migratori dels anys cinquanta als vuitanta. Es tracta d’una elaboració col·lectiva que és indispensable també per comprendre i tractar el fenomen de la nova immigració, ara internacional i més diversa.
He tingut el plaer de participar en una taula rodona a l’Ateneu amb en Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics, i la sociòloga Cristina Sánchez, ella experta en el fenomen per estudis, els altres per testimoni i reflexió personal. La sociòloga recordava que la identitat de grup es construeix en la dicotomia “nosaltres” i els “altres”. Què fa que els “altres” esdevinguin “nosaltres”? Vàrem coincidir en senyalar els següents escenaris de trobada i d’interacció: el treball, les lluites polítiques compartides, l’escola integrada, els serveis comuns, les associacions, els espais d’oci, la formació de famílies mixtes…En el cas de la immigració dels anys ‘50 als ‘80 majoritàriament aquests espais d’integració van funcionar malgrat la dictadura.
La societat civil en va ser la protagonista. Bo i així, destacàvem també com la manipulació política ha intentat mantenir les diferències d’origen, poc o gens presents en les segones i terceres generacions, reivindicant l’existència d’una comunitat andalusa a Catalunya – PSA ,Cs…-, o reconeixent-la com a minoria folklòrica, cas dels governs de la Generalitat subvencionant l’artificiosa Feria de Abril.
En resum, constatem que no va haver conflicte identitari en els anys seixanta, sí de classes, i que va dominar el respecte i una notable integració mútua i progressiva, ben manifesta en els catalans descendents dels andalusos que van emigrar al segle XX. Fa dècades que no existeixen els immigrants dels seixanta, ni els “altres catalans”, per molt que les polítiques de dretes s’entestin en revifar-los. O per molt que sectors del nacionalisme identitari encara remetin a aquella immigració per explicar-se avui els problemes del català o el vot no independentista. Es va formar, això sí, una nova realitat i una nova consciencia nacional catalana en reconstrucció permanent. L’ombra de la manipulació de la immigració és molt allargada. Gràcies Ateneu per facilitar que en parlem, encara.
Impacte cultural i social de la immigració 1950-1980
Entre 1950 i 1980, Catalunya va experimentar una onada significativa d’immigració procedent principalment d’altres regions de la península Ibèrica, especialment d’Andalusia, Extremadura, Castella i Galícia. Aquesta arribada massiva va transformar profundament l’estructura social catalana, ja que milers de persones buscaven millors condicions de vida i treball a les ciutats industrials catalanes, atrets per l’expansió econòmica i les oportunitats laborals. Aquesta nova població va contribuir a la revitalització econòmica, però també va generar nous reptes, com el creixement ràpid i sovint desordenat de barris perifèrics, la necessitat d’infraestructures bàsiques i l’aparició de nous espais de convivència i tensió social.
Culturalment, la immigració peninsular va suposar un enriquiment i, alhora, un repte per a la identitat catalana. L’arribada de centenars de milers de persones de llengua castellana, costums i tradicions diferents va provocar una convivència intensa que va afavorir l’aparició d’una societat més plural i diversa. Tanmateix, també va comportar una certa tensió pel que fa a la preservació de la llengua catalana i les tradicions locals, especialment en un context polític marcat per la dictadura franquista i la repressió cultural. Malgrat les dificultats inicials, amb el pas del temps es va produir una integració progressiva, i molts dels descendents d’aquells immigrants han esdevingut part fonamental de la societat catalana contemporània.
Qüestions per centrar el debat
El focus del debat són les repercussions socials, culturals i polítiques en la població immigrada i en el conjunt de la societat d’arribada. Conceptes claus del debat: canvi social, identitat nacional, polítiques públiques i cohesió social i conflicte.
La interacció entre població immigrada i autòctona en un context de dictadura. Quins processos es van donar en la societat civil? Absorció? Coexistència? Integració? Conflicte? Què va passar en la realitat quotidiana de la societat civil?
La qüestió de la identitat personal i col·lectiva: descatalanitzacio o nova identitat nacional? Qui és català? La qüestió de la llengua.
Les polítiques públiques post dictadura: què vol dir “un sol poble”?
Es poden establir conclusions aplicables a la nova immigració estrangera? Quines?
Lluís Cabrera Sánchez, Cristina Sánchez Miret i Emili Muñoz Martínez.
Lluís Cabrera Sánchez, músic, escriptor, activista cultural i fundador del Taller de Músics, escola en la que estudiaren Rosalía, Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral, Miguel Poveda o Santiago Auserón. Impulsor de Els altres andalusos associació dedicada a denunciar la manipulació de la immigració dels anys seixanta a Catalunya com a instrument polític contra la identitat catalana. Cabrera va trencar estereotips i va promoure el reconeixement de les arrels diverses de la societat catalana, destacant la necessitat d’una convivència basada en el respecte mutu i la inclusió. Fruit d’aquesta iniciativa foren, entre d’altres, els llibres Els altres andalusos (2006) i Fabricar l’immigrant (2009), dels quals és coautor. Ha publicat també Catalunya serà impura o no serà (2010) i la novel·la autobiogràfica La vida no regalada (2021), sobre la vida al barri barcelonès del Verdum als anys seixanta i els seus inicis en el món de la música, i La muerte no desvelada (2025), la darrera novel·la sobre l’Andalusia oblidada. És també coautor de Generació Barcelona (2011) i Per què volem un Estat propi? (2012).
Lluís Cabrera
Cristina Sánchez Miret, sociòloga, professora de la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la integració de la immigració peninsular i la transformació de la identitat catalana. Sánchez Miret ha analitzat com els processos migratoris han contribuït a la configuració d’una nova societat catalana, més diversa i cohesionada, i ha subratllat la importància de les polítiques públiques d’integració i la promoció de la igualtat d’oportunitats. A través dels seus estudis, destaca que la immigració no només ha estat un factor de canvi demogràfic i econòmic, sinó també un element clau en la redefinició de la identitat col·lectiva catalana, fent èmfasi en la necessitat de reconèixer la pluralitat.
Cristina Sànchez Miret
El 2024 va rebre el Premi Catalunya de Sociologia Emili Boix i Selva. Ha publicat més 40 obres entre capítols, articles i llibres. Destaquem quatre obres vinculades amb la temàtica que ens ocupa: La definició dels grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona. Un problema teòric i metodològic (1995); Grups i classes socials a la regió Metropolitana de Barcelona (1992), “Llengua i posició de classe” dins de L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau; Qui parla què? Llengua i classe social a Catalunya (2017).
Emili Muñoz, ateneista, nascut a Granada i emigrat a Badalona amb la família el 1961 amb 8 anys. Catedràtic d’institut públic de secundària i formador de professorat a la UAB i UB. Director de l’Àrea d’Educació als Ajuntaments de Badalona i de Mataró. Militant del PSUC i ICV fins a 2014. Va ser alcalde de Tiana del 2007 al 2011. Autor de la biografia: Una manera de veure el món. Teresa Lleal 1940-1988 editat pel Museu de Badalona. També va impulsar l’estudi i després el llibre sobre La immigració a Badalona durant el segles XX, 2006.
Dijous 20 Novembre 2025 a les 18:00h a l’entrada de carruatges de l’Ateneu Barcelonès: “Franco va morir al llit, la dictadura va morir al carrer “
Un acte disruptiu i participatiu, en col·laboració amb La Fura dels Baus i la direcció artística de Carlus Padrissa i amb la participació d’Albert Fabà, ateneista, que cantà cançons de Raimon. Idea i coordinació de Narcís Argemí de la Secció d’Història. Amb la participació de la Secció d’Història, Cafè Continental i els equips tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu Barcelonès.
“«Nada de estudios ni pollas»”: Els grisos entren a l’Ateneu Barcelonès el 20-N La institució recorda els cinquanta anys de la mort del dictador i els que li van fer front amb teatre, música i història.
BARCELONA “Us informem que el dijous 20 de novembre, en horari de tarda, es durà a terme una activitat que podria alterar el silenci habitual a les sales de la biblioteca”. Era l’única advertència que es podia llegir a la porta de la biblioteca de l’Ateneu de Barcelona. Poc podien imaginar els seus usuaris que, cinquanta anys després de la mort de Franco, els grisos tornarien. Ho van fer aquest dijous, poc després de les 6 de la tarda, i amb el llenguatge que acostumaven a fer servir en plena dictadura, i la mateixa agressivitat: “Me cago en la leche. Todo el mundo a casa y las mujeres a la cocina”, ha estat la seva forma de saludar. S’han encarat amb alguns usuaris a qui han encomiat a deixar els llibres: “Nada de estudio ni pollas. Rojos de mierda, váyanse a fumar farigola”. No han intimidat gaire els qui en aquella hora estaven llegint o estudiant, que han continuat concentrats en la feina. Algú s’ha atrevit a encarar-s’hi. Els dos policies franquistes han fet via cap a la finestra, han despenjat la senyera, i han penjat una bandera espanyola preconstitucional a l’entrada de l’Ateneu, on l’Arias Navarro, a través d’una pantalla anunciava, amb tota la seva grisor, la mort de Franco. Alguns han respost als agents, que feien cara de pomes agres, amb crits de “Fora!”, “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes”, “Fora les forces d’ocupació”, “Llibertat” o “Visca Catalunya“. Fins i tot, s’han llançat octavetes.
Un moment de l’actuació a l’Ateneu Barcelonès. LORENA SOPENA 20-11-2025
La Fura irromp a l’Ateneu per la mort de Franco
La Vanguardia 21-11-2025. Llibert Carreño
Albert Fabà, ateneista i sociolingüista canta Raimon
Albert Fabà i Manolo Manzano a la guitarra van interpretar: “Jo vinc d’un silenci” “Diguem, no” i “Al vent”
La Fura dels Baus participa en el acto “20 N. 50 anys sense Franco”
ABC Cultura. Barcelona 20 nov (EFE)
Vídeo reportatge complet que representa l’entrada dels grisos en la Biblioteca de l’Ateneu amb una perspectiva “violenta” però humorística. El reportatge acaba amb la declaració dels dos actors Pere Joseph i Lluís Garcia uniformats de policia i que increpen els estudiants i que expliquen com s’han posicionat per interpretar aquest paper.
Centre d’Interès preparat per la Biblioteca de l’Ateneu
A Catalunya
Selecció a cura de la Secció d’Història i de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Aquest selecció inclou les 29 obres més destacades sobre La Dictadura franquista i la Transició a Catalunya d’entre les 200 obres de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).
Selecció a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i de la Secció d’Història. Aquest selecció sobre La Dictadura franquista: Repressió i resistència inclou tant sols 19 obres entre les més destacades de les 200 de la Bibliografia: Història de la Dictadura franquista i la Transició (1939-1985).
Recuperem l’entrevista a Andreu Mayayo: “Franco va morir al llit. El franquisme va morir al carrer“
Recuperem una entrevista a Andreu Mayayo en el marc del Memorial Ateneu 2024. Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona, reflexiona sobre la importància de la Caputxinada de 1966 o sobre el final de la Dictadura amb l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco (1973) i la mort del general Franco (1975), la dificultat d’explicar actualment la Transició a les aules de secundària o sobre la importància de les Jornades de la Dona (1976). Mayayo aborda les diferències entre memòria i història i també fa una completa reflexió sobre el futur de la memòria democràtica.
Dimecres, 19 de Novembre 18,30-20.00h Auditori Oriol Bohigas: “Què, qui, com i perquè de la dictadura franquista”
Amb motiu de l’aniversari dels 50 anys de la mort del dictador Franco, tindrem un diàleg amb el professor Nicolás Sesma de la Universitat de Grenoble i autor de l’assaig “Ni una, ni grande, ni libre” amb Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història
Diàleg entre Nicolás Sesma, hitoriador i autor de “Ni una, ni grande, ni libre” i Miquel Nistal de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, 19 de novembre de 2025
Ni una, ni grande, ni libre
No hi ha res que hagi marcat tant la nostra història recent com la dictadura franquista ni que segueixi tan present a l’Espanya actual. Ni una, ni grande, ni libre ofereix el primer relat complet i actualitzat d’aquest llarg període, pensat tant pels qui van viure aquells anys com per qui vulgui redescobrir i entendre aquell episodi decisiu.
Ens trobem davant una història de la dictadura, el protagonisme de la qual ja no recau exclusivament en el general Francisco Franco, sinó en el conjunt dels espanyols i que, abans de res, posa definitivament en qüestió el mite d’una Espanya singularment diferent. L’autor parla sempre de l’etapa, i així ho reitera en el mateix títol, com la dictadura franquista per tal de fer èmfasi en la principal definició històrica del procés, o sigui, una llarga fase de dictadura que no es pot endolcir definint-la únicament amb el terme més asèptic de franquisme.
Una de les aportacions de Sesma que serveixen per a caracteritzar la dictadura és la responsabilitat col·lectiva: no és el personatge Franco on es focalitza tota la història. La “cultura del enterado” era tota una cadena de decisions administratives que sumaven responsabilitats i complicitats i que finalment confluïen d’una determinada manera en el dictador. Un cas impressionant portat al límit són les darreres sentències de mort de la dictadura el setembre de 1975: quan Franco ha de donar l’”enterado” per a l’execució dels condemnats, insta a una aprovació nominal i personal, de manera que cada ministre és responsable últim de la resolució col·lectiva. Aquesta responsabilitat, fàcil de situar en tots els nivells administratius del Règim, s’ha de fer extensiva a una gran part de la societat que va fer possible la seva llarga durada en el temps. En molts moments actuals sembla com si una bona i immensa part del poble espanyol fos antifranquista, però els fets històrics no van anar així i la responsabilitat col·lectiva és extensiva a bona part de la gent. Vegeu la ressenya completa “La dictadura franquista” de Miquel Nistal al Blog Gaudir la Cultura, 16-9-24 aquí
Curs Aula Ateneu de 8 sessions del 14 d’octubre a 2 de desembre, cada dimarts de 11-13h, dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita.
El curs farà un recorregut per la història xinesa des dels seus orígens fins als nostres dies, destacant tant la seva evolució i continuïtat internes com les seves connexions amb la resta del món, i comparant la trajectòria xinesa amb la de diverses civilitzacions que es desenvolupaven arreu simultàniament amb formes sovint molt diferents.
Repassarem el món de les arts – poesia, pintura, arquitectura –, el de l’organització sociocultural – religió, educació, tecnologia i vida quotidiana -, el de les estructures polítiques – legislació, administració i relacions exteriors -, i el del desenvolupament econòmic – agricultura, producció, comerç i obra pública -.
Programa
Sessió 1a. Dimarts, 14 d’octubre, 11-13h. Així va començar tot
Sessió 2a. Dimarts, 21 d’octubre, 11-13h. Tradició central i cohesió social
Sessió 3a. Dimarts, 28 d’octubre, 11-13h. Unificació imperial i centralització de l’estat
Sessió 4a. Dimarts, 4 de novembre, 11-13h. Un món articulat per poetes i enginyers
Sessió 5a. Dimarts, 11 de novembre, 11-13h. A un pas de la revolució industrial?
Sessió 6a. Dimarts, 18 de novembre, 11-13h. Un tomb pels carrers de la Xina i Europa al s. xiv
Sessió 7a. Dimarts, 25 de novembre, 11-13h. Per unes pipes d’opi? Colonialisme i la humiliació de Xina
Sessió 8a. Dimarts, 2 de desembre 11-13h. Per què treballen tant els xinesos?
Preu del curs
Alumnat soci de l’Ateneu: 50€ per les 8 sessions
Alumnat no soci: 140€ per les 8 sessions amb un passi especial mentre duri el curs. Els alumnes disposaran d’un descompte especial per fer-se socis de l’Ateneu, mentre duri el curs.
Dossier de l’alumnat
L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió amb una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, si és el cas, del material en format digital (power point), després de cada sessió. Recomanem que l’alumnat se subscrigui al Blog d’Història <https://historia.ateneubcn.cat/> on s’informarà de cada sessió del curs.
Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica
Direcció acadèmica i impartició: Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita. Anteriorment ha impartit el curs Aula Ateneu. Les Rutes de la Seda.
Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que actualitzarà la informació de cada sessió al Bloc d’Història i serà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès.
Bibliografia bàsica (BAB= Biblioteca de l’Ateneu)
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha preparat un Centre d’Interès sobre el Curs Aula Ateneu “La Xina en la Història del Món”. Les persones sòcies ja poden demanar les obres en prèstec.
FOLCH, Dolors: La construcció de Xina. El període formatiu de la civilització xinesa. Barcelona, Empúries, 200, 253 pàg. BAB GERNET, Jacques: El mundo chino, Traducció de Dolors Folch, Barcelona, Crítica, 2005, 724 pàg. BAB
BALL, Philip, The Water Kingdom, Bodley Head, 2016 HESSLER, Peter, Oracle Bones: A Journey between China’s Past and Present, Harper Collins, 2006 THORPE, Robert L. China in the Early Bronze Age; Shang Civilizarion, University of Pennsilvania Press, 2006
CHENG, Anne: Historia del pensamiento chino, Barcelona, Bellaterra, 2002, 628 pàg. BAB PREVOSTI, Antoni, Analectes de Confuci, Barcelona, Fragmenta, 2007, 348 pàg. BAB
LAOZI: Daodejing: Llibre del Dao i el De, (trad. Sean Golden i Marisa Presas), Abadia de Montserrat, 2006 SUNZI: El Arte de la Guerra (trad. Albert Galvany), Trotta, 2023
FOLCH, Dolors: Guerreros de Xi’an, Barcelona, National Geographic, [Gredos, RBA] 2017, 96 pàg. BAB. PIZZAROLI-SERSTEVENS, Michèle: La Chine des Han, Paris, PUF, 1982, 234 pàg. BAB.
LEWIS, Mark Edward: The Early Chinese Empires: Qin and Han, Harvard University Press, 2007
SCHEIDEL, Walter: ed. Rome and China: Comparative Perspectives on Ancient World Empires, Oxford University Press, 2009
MANENT, Marià & FOLCH, Dolors: Wang Wei: Vell País natal, Barcelona, Empúries, 1986, 138 pàg. BAB SCHAFER, Edward H.: Los melocotones dorados de Samarcanda, Barcelona, Paidós, 1989
LEWIS, Mark Edward: China’s Cosmopolitan Empire: the Tang Dynasty, Harvard University Press, 2009
CHAFFEE, John W.: The thorny gates of learning in Sung China, NY, State University Press, 1995, 320 pag. BAB. GERNET, Jacques: La vie quotidienne en Chine à la veille de l’invasion mongole (1250-1276), Paris, Hachette, 1978. BAB.
KUHN, Dieter: The Age of Confucian Rule: the Song transformation of China, Harvard University Press 2009
BROOK, Timothy, The confusions of pleasure, University of California Press, 1999. BAB FOLCH, Dolors (ed): Els Grans Viatges de Zheng He. Les expedicions marítimes de la Xina del segle xv, Barcelona, Angle Editorial, 2008, 240pàg. Museu Marítim
POMERANZ, Kenneth, La Gran Divergencia: China, Europa y el nacimiento de la economia mundial moderna, Arpa Editores
MOTE, F.W. Imperial China, 900-1800, Harvard University Press, 1999 SPENCE, Jonathan: En busca de la China moderna, Barcelona, Tusquets, 2010 1075 pàg. BAB
CEBALLOS, Julio: Observar el arroz crecer. Cómo habitar en un mundo liderado por China, Barcelona, Ariel, 2023, 510 pàg. BAB ESTEBAN, Mario, & MARTÍN, Rafael: Introducción a la China actual, Madrid, Alianza, 2024, 256 pàg.
Selecció bibliogràfica. La immigració a Catalunya 1950-1980
Selecció bibliogràfica d’obres sobre “La immigració a Catalunya 1950-1980” a cura de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i la Secció d’Història. Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions del 1950 al 1980 a Catalunya.
En aquesta selecció s’han inclòs només dues de les primeres novel·les de Candel. El catàleg de la Biblioteca de l’Ateneu té més de 100 obres de Candel o sobre Candel o de la Fundació Paco Candel, moltes de les quals són obres d’anàlisi o de divulgació de la seva obra.
ANDRÉS CREUS, LAURA DE: Barraques: la lluita dels invisibles, Barcelona. Ara Llibres, 2011, 208 pàg.
Sinopsi: Barraques recull, en primera persona, les històries d’aquells que van arribar a Catalunya, des d’abans de la guerra civil fins a les acaballes del franquisme, a la recerca d’un futur millor. De les miserables condicions de les barraques on van haver de viure. De la seva invisibilitat als ulls d’unes ciutats que estaven fent créixer amb les seves pròpies mans. Dels detinguts i represaliats, deportats dins de les fronteres del seu mateix país. D’aquells qui van tenir valor per mirar aquesta molesta realitat als ulls i mostrar-la tal com era. Dels qui van fer dels barris de barraques la seva llar. I dels qui avui malden perquè la seva memòria no caigui en l’oblit.
BASTARDAS BOADA, ALBERT: Llengua i immigració : la segona generació immigrant a la Catalunya no-metropolitana. Barcelona: La Magrana, 1986, 222 pàg.
Sinopsi: Descriu i resumeix un estudi del procés de bilingüització dels immigrants de segona generació de l’àrea no-metropolitana. L’estudi examina les interrelacions entre el context lingüístic, el comportament lingüístic, i la competència lingüística. Aquestes tres variables s’examinen en relació amb l’adquisició del català per part dels fills d’immigrants castellanoparlants. L’informe comença amb un context geogràfic i demogràfic general i una descripció del disseny de l’estudi. El segon capítol presenta informació sobre la demografia i les tres variables lingüístiques examinades a la ciutat estudiada. Els capítols tercer i quart presenten anàlisis de les relacions entre les tres variables. El cinquè capítol descriu les conclusions i observacions de l’estudi. S’hi adjunta una bibliografia, els instruments de recollida de dades, notes sobre les respostes orals i escrites a les proves utilitzades i taules estadístiques extenses.
BILBENY, NORBERT: ¿Què vol dir integració? : nouvinguts i establerts a les nacions europees. Barcelona : La Magrana, 2010, 171 pàg.
Sinopsi: Què volem dir quan parlem d’immigració, de nouvinguts, d’integració? ¿Què passa quan un ajuntament proposa de posar restriccions a l’empadronament de la població estrangera en situació irregular?¿Com ens hem de posicionar en debats com els generats per la voluntat de la comunitat musulmana d’instal·lar una mesquita al nostre barri? ¿Com podem treballar perquè no s’associï la immigració i la delinqüència? ¿Pot un jutge de l’Audiència Nacional prohibir l’ús del mocador islàmic en una sala de vistes? La inclusió dels immigrants compta avui amb un suport tan important com el creixent reconeixement de la diversitat i, al mateix temps, de la necessitat de convivència. Però topa també amb obstacles, resistències i recels. Aquest llibre, situa el debat sobre la immigració, obre portes i finestres argumentals i proposa vies de diàleg per construir una veritable ciutadania universal que preservi els drets i els deures de totes les persones.
BOTEY VALLÈS, JAUME: Cinquanta-quatre relats d’immigració. Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1986, 232 pàg.
Sinopsi: Aquest llibre és un recull d’autobiografies d’immigrants a Catalunya. Els protagonistes pertanyen al grup actiu que, des de l’any 1972 al 1978, fou capdavanter de les reivindicacions urbanístiques i culturals del barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat a partir de l’Associació de Veïns d’aquell barri. És un estudi d’antropologia cultural.
CABRERA, LLUÍS [i altres]: Els Altres andalusos: La qüestió nacional de Catalunya. 2005. Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 395 pàg.
Sinopsi: L’any 1964, Francesc Candel publicava l’emblemàtic llibre Els altres catalans sobre el fenomen de la immigració interior derivat del període de creixement industrial de la postguerra. Després de quaranta-un anys, un grup de catalans d’origen andalús que s’aglutina al voltant de l’associació Els altres andalusos s’ha tornat a qüestionar el paper que ells tenen i el que han de tenir en el futur de Catalunya. Amb aquesta obra, els autors busquen iniciar un nou cicle de reflexió política i ens avisen que, per a ells, la terra natal o heretada, amb reminiscències nostàlgiques o que apunten a recuperar a Catalunya una Andalusia actualment inexistent, ha deixat de ser la qüestió a defensar.
Observen que si Catalunya no assoleix els objectius que té –la reforma de l’Estatut i el nou finançament– seran ells els qui hi sortiran perdent perquè correran el risc que l’ideari polític es consagri com a neolerrouxista i Catalunya acabi esdevenint la novena província andalusa. Els altres andalusos és una crítica de l’actitud que defensa l’Espanya uniformada, la que no vol entendre a Catalunya. Però també és una crítica de la Catalunya que continua pensant que els qui hi van arribar ara fa més de quatre dècades encara responen a l’estereotip i al tòpic. És un llibre on el lector trobarà una gran quantitat d’arguments per a continuar qüestionant-se el fet nacional de Catalunya.
CABRERA, LUIS: La Vida no regalada. Barcelona: Roca Editorial de Libros, S.L., 2021, 285 pàg.
Sinopsi:La vida no regalada és una novel·la sense ficció que narra l’evolució d’Espanya des dels darrers anys de la Dictadura fins a arribar a la Transició, a través de la vida del protagonista, Lorenzo Almendro; el dia a dia d’un nen d’un poble de Jaén que emigra amb els seus pares a Barcelona durant els anys 60 i s’estableixen al barri de Verdum. A través del protagonista, Lorenzo, alter ego del mateix Luis Cabrera, assistim a la realitat d’aquells anys en un barri obrer on conviuen immigrants arribats de molts punts d’Espanya amb famílies catalanoparlants. El descobriment del català, les colles enfrontades, els habitatges de l’obra social, els pares treballant a les fàbriques metal·lúrgiques o tèxtils, les festes populars, els primers flirteigs polítics, el repartiment d’octavetes, la creació de les cases regionals i les penyes flamenques.
CABRERA, LLUÍS:Catalunya serà impura o no serà. Barcelona Pòrtic, 2010, 164 pàg.
Sinopsi: Crítica als tòpics identitaris i a la política immigratòria que s’ha fet i es fa a Catalunya. La passió pel diàleg i l’intercanvi cultural allunyen Lluís Cabrera de qualsevol concepció uniformadora d’Espanya o de Catalunya, i de qualsevol gueto purista. És per això que en aquest llibre, estrafà la sentència del bisbe Torras i Bages segons la qual “Catalunya serà cristiana o no serà”. Nascut a Jaén, Lluís Cabrera es revolta contra l’epítet que el defineix, encara avui, com un “andalús a Catalunya” i es lamenta amargament de l’apropiació que el franquisme va fer d’un cert folklore andalús per imposar-lo sobre la pluralitat cultural. Molts anys després, la democràcia no ha aclarit encara les coses ni ha curat les ferides. Al contrari, continuem atrapats en els mateixos tòpics. Les forces polítiques hegemòniques a Catalunya hi tenen part de responsabilitat, perquè han seguit aquest joc pervers subvencionant farses com la Feria d’Abril a Catalunya, amb un càlcul tàctic, poruc i estret de mires.
CARRERAS, MONTSERRAT; FERRANDO, EMILI; i VILLAROYA, JOAN: La immigració a Badalona durant el segles XX, Ed. Museu de Badalona, Ajunt. de Badalona, 2006, 359 pàg.
Sinopsi: L’objecte d’estudi del llibre és el fet migratori a la ciutat de Badalona, concretament l’anàlisi de les diferents onades migratòries, les causes de l’emigració a Badalona, les condicions de vida i de treball, la integració a la ciutat, les creences i els valors, les dinàmiques socials dels individus i l’entorn familiar i col·lectiu. La recerca s’ha basat principalment, però no exclusivament, en les fonts orals, és a dir la recollida de relats i històries de vida mitjançant entrevistes gravades en cintes de vídeo i posteriorment transcrites i analitzades. Han participat historiadors, professorat, membres de centres cívics, tècnics, més de 100 alumnes de diversos IES i molt especialment 154 entrevistats (84 dones i 70 homes). En conjunt han intervingut unes 300 persones.
El llibre consta d’una primera part analítica que descriu els aspectes històrics i demogràfics més rellevants de Badalona. La segona part, la més voluminosa, inclou els relats dels immigrants entre 1920 i 1979 i les immigracions dels anys 1980-2002. Els temes tractats són entre molts d’altres: els pobles d’origen, les causes de la immigració, el viatge, els factors d’integració, la consciència política i social, la cultura, costums, jocs i temps lliure, identitat i sentiments dels nouvinguts.
CANDEL, FRANCESC: Els altres catalans. Edició no censurada. Pròleg de Marc Andreu Acebal; presentació de Najat El Hachmi; edició de Jordi Amat. Llibres a l’abast: Edicions 62, 2025, 353 pàg.
Sinopsi: Francesc Candel (1925-2007), testimoni directe de la gent, dels ambients i de les inquietuds de la Catalunya suburbial, de la qual ell mateix va formar part, abordava en aquest llibre la qüestió de l’onada d’immigració que va rebre Catalunya durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX. Els altres catalans va tenir un fort impacte social ja que per primera vegada es parlava obertament dels barris populars i de la situació dels immigrants; un assumpte recurrent que avui dia, amb un 21% de la població d’origen estranger, torna a tenir plena vigència.
Publicat el març del 1964, al llarg dels anys Els altres catalans s’ha convertit en un document històric de referència obligada i en una font molt útil per a la comprensió del passat, el present i el futur de la nostra societat. Aquesta nova edició, amb motiu del centenari del naixement de Candel, recupera el text íntegre no censurat, fixat per Jordi Amat el 2008, amb presentació de Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d’una família immigrant, i un nou pròleg de l’historiador Marc Andreu en què reflexiona sobre la immigració d’ahir i d’avui: «Només algú com Candel, fill tardà de la primera gran onada migratòria i cronista de la segona onada, podia intuir ja el que significaria la tercera onada».
CANDEL, FRANCISCO: Los otros catalanes veinte años después. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988, 254 pàg.
Sinopsi: Francesc Candel examina l’evolució de la situació dels catalans vinguts d’altres regions. En aquest tercer volum del cicle sobre “Els altres catalans“, l’escriptor se centra sobretot en el període de la Transició democràtica (les autonomies, el nou estatus de la llengua catalana) i recorda la seva postura de recerca incansable d’integració i cohesió social”. Més info Aquí
CANDEL, FRANCISCO: On la ciutat canvia de nom, Traductor: Gerard Bagué de Donde la ciudad cambia su nombre, Barcelona: Edicions 62, 2025, [Ed. J. Janés, 1957], 278 pàg.
Sinopsi: Les Cases Barates del Port van tenir sort. Han desaparegut després de gairebé 70 anys de vida, però van comptar amb un veí d’excepció, Francisco Candel, que va saber explicar com era el paissatge, ara trencat segurament perquè calia trencar-lo, com eren la seva gent i les seves formes de vida. Hi ha descripcions impensables per conèixer un món que hi és, en els records d’un ahir que és el de molts: el despatx parroquial amb el capellà idealista, el metge que visita gratuïtament, el cinema de barri que constitueix la principal distracció, els gitanos que no treballen, els sobrenoms que substitueixen els noms… On la ciutat canvia el seu nom és una de les grans novel·les sobre Barcelona. Poques vegades forma i fons estan tan ben acoblades.
CANDEL, FRANCISCO: Han matado a un hombre, han roto un paisaje, Barcelona: Ed. J. Janés, 1959, 305 pàg.
Sinopsi: L’obra és una gran metàfora, una metàfora que va servir a l’autor per disfressar la seva pròpia biografia camuflada després de la vida de “El Grua”, en part un alter ego de Candel i en part allò que l’autor probablement mai no va voler ser. El Grúa representa totes les vessants de l’home d’aquell temps i d’aquell lloc (un barriada pràcticament barraquista de la perifèria de Barcelona als anys 30 i 40): és un home que neix, creix i evoluciona tal com ho fa el paisatge, primer cobrint-se amb barraques i després amb la invasió de la indústria. Tot just aixeca cap i el paisatge canvia de nou i s’emporta tot per davant una altra vegada. Ell torna a estar darrere, a la cua. Sempre pobre, sempre humil, sempre submís. Per això el títol de la novel·la no és gens casual: l’home està tan vinculat al paisatge que n’és una part més perdent la seva substància humana, convertint-se en quelcom infrahumà i sent un element més de l’entorn sense cap mena de voluntat.
Ressenya: Mapi Pamplona al Blog “Dime lo que escribes. Reseñas de libros y curiosidades literarias” aquí
CARDELÚS, JORDI i PASCUAL, ÀNGELS: Movimientos migratorios y organización social. Barcelona Península, 314 pàg.
CARNICER, ALONSO i GRIMAL, SARA (dir): Barraques. La ciutat oblidada. Documental Sense Ficció TV3, 1h 15m, 14-10-2010. Televisió de Catalunya, 2009.
Sinopsi: El documental mostra una part de la història de Barcelona desconeguda per molts: la Barcelona barraquista.
DOMINGO VALLS, ANDREU: Catalunya al mirall de la immigració demografia i identitat nacional.Barcelona: L’Avenç, 2014, 356 pàg.
Sinopsi: Llibre que planteja com a qüestió central l’evolució demogràfica de la societat catalana, caracteritzada per una baixa natalitat però compensada per una forta immigració. El fenomen immigratori, amb la diversitat poblacional i la càrrega emotiva que comporta, ha estat una constant a la Catalunya de l’últim segle, part fonamental de la seva història demogràfica i de la seva construcció com a nació. El llibre traça una anàlisi indispensable de l’imaginari social bastit a partir dels principals discursos existents sobre immigració i identitat nacional.
ESPASA, ANDREU [i ALTRES]: Fabricar l’immigrant: aprofitament polític de la immigració, Catalunya 1977-2007. Coord: Miguel Fernández; assessorament: Lluís Cabrera, Bienve Moya, Miguel Portal; edició a cura de: Maura Lerga Felip2009. Lleida: Pagès, 220 pàg.
Sinopsi: Un iniciativa de l’entitat “Els altres andalusos” que fa una anàlisi crítica de la qüestió nacional. S’ha comptat amb la col·laboració de més de deu professionals, entrevistes a destacats dirigents polítics del moment (Jordi Pujol, Josep Maria Sala o Raimon Obiols, entre d’altres) i una recerca documental que posa sobre la taula gran part dels errors i dels èxits, de les estratègies encertades o fallides i, sobretot, de les contradiccions palmàries entre la concepció primordialista de la nació i la tossuda i indòcil realitat catalana. Es pot considerar la culminació de l’ideari polític de Els Altres Andalusos.
FARRÀS, ANDREU i CULLELL, PERE: L’Ascensor: l’arribada al poder dels altres catalans. Pròleg de Celestino Corbacho, Barcelona: Angle, 2009, 263 pàg.
Sinopsi: Polítics, empresaris i intel·lectuals no nascuts a Catalunya han triomfat en les seves iniciatives. Funciona l’ascensor social català? Els autors, mitjançant una exhaustiva documentació i entrevistes personals, ens apropen a les històries d’èxit de personatges com ara Celestino Corbacho, Manuel Bustos, Joan Ridao, Alberto Fernández Díaz, Isak Andic propietari de Mango.. i ho alternen amb una revisió sociològica de la Catalunya d’avui. Tot això amb un estil periodístic àgil i punyent que sap despertar la curiositat del lector i guiar-nos per l’ascens social (en alguns casos no exempt de polèmica) d’aquells que Paco Candel va batejar per sempre com «els altres catalans».
FONT AGULLÓ, JORDI:Paco Candel i els altres: un retrat literari de la immigració a Catalunya. Barcelona: Memorial Democràtic de Catalunya, 2024. Catàleg, 113 pàg.
Sinopsi: Amb l’exposició “Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya“, el Memorial Democràtic vol posar l’accent en la rellevància del fenomen migratori, un episodi fonamental per a la configuració de la Catalunya de la segona meitat del segle XX, indestriable de la fortalesa i el dinamisme del moviment antifranquista. El relat de l’exposició es construeix amb fotografies i textos de contextualització intercalats amb cites extretes de l’obra “Els altres catalans” que serveixen per il·lustrar les qüestions tractades. El muntatge expositiu s’estructura en 5 àmbits que incideixen especialment en el fenomen migratori a l’Espanya i la Catalunya de la postguerra, així com en problemàtiques com la manca d’habitatge i la precarietat que milers de persones van haver de patir, com ara retorns als llocs d’origen, barraquisme i malalties, entre d’altres.
FUNDACIÓ PACO CANDEL: Què va suposar l’edició d’ Els altres catalans, de Paco Candel, 2014. Ateneu Barcelonès
MONFERRER I CELADES, JOSEP MARIA: El Camp de la Bota: Un espai i una història. Barcelona: Octaedro, 2012, 127pàg.
Sinopsi: Molta gent, quan sent a parlar del Camp de la Bota, li acostumen a venir a la ment imatges de brutícia, misèria i marginació i certament, no són imatges del tot irreals. Però això és només una cara de la moneda. Si la història, tant la global com la local, la llegim només des de la centralitat de la societat benestant i del poder, no l’entendrem mai del tot. Aquest llibre és un intent d’explicar la història d’un barri tan important i simbòlic com va ser el Camp de la Bota des de dins mateix, des de la seva perifèria. I es llavors quan el seu espai i la seva història aporten nova llum al que ja sabíem. I, sobretot, reflecteixen la lluita per la dignitat que milers de persones van dur a terme per poder sortir del forat negre en què el franquisme les havia ficat.
PERNAU, GABRIEL: El somni català: 16 històries d’arrelament. Barcelona: La Campana, 1995, 222 pàg.
Sinopsi: Un recull de 16 històries d’arrelament a Catalunya on intel·lectuals, polítics i professionals comparteixen les seves experiències i confidències. El llibre ofereix una visió profunda i personal de la vida a Catalunya, tot explorant temes d’identitat, cultura i pertinença. Amb testimonis de figures destacades, aquesta obra ofereix una perspectiva única sobre el sentiment català i la seva evolució al llarg del temps.
SALCEDO DEL MORAL, IGNASI:El altres catalans: mig segle després: crònica del 50è aniversari del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel. Barcelona : Fundació Paco Candel, 2020, 140 pàg.
SENTÍS, CARLES: Viatge en Transmiserià : crònica viscuda de la primera gran emigració a Catalunya. Barcelona: La Campana, 1994, 127 pàg.
SINCA, GENÍS: Candel. Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure. Ed. Comanegra, 2025, 320 pàg.
Sinopsi: La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l’èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l’autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d’un barri que poca gent trepitjava i d’on ell no va voler marxar mai—; més enllà d’això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l’obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l’autor, trenats per la lectura profunda de l’obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.
SOLÉ, CARLOTA: Los Inmigrantes en la sociedad y en la cultura catalanas. Amb la col·laboració de Jesús Vicens[i altres] ; prólogo de Manuel Vázquez Montalbán, Editor: Barcelona, Península 1982, 203 pàgines.
Ressenya de Joan J. Pujadas: Aquest llibre de Carlota Solé és el resultat d’una enquesta d’opinió feta a unes 1.200 persones residents en catorze municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de quaranta-sis entrevistes en profunditat que varen ésser el pas previ per a la redacció de l’enquesta. L’obra es compon de tres parts. La primera constitueix el nucli del llibre: on es plantegen alguns dels problemes i algunes de les hipòtesis interpretatives del fenomen de la immigració a Catalunya. La segona part inclou l’extracte d’algunes de les quaranta-sis entrevistes en profunditat, fetes en barris obrers marginals i relativament aïllats, hom en tria la mostra a partir de trets com edat, anys de residència a Catalunya i nivell de politització. La darrera part inclou el text de l’enquesta, a més de deu taules estadístiques que en resumeixen algunes de les qüestions centrals[…]
SOLER; LLORENÇ (dir): “Serà tu Tierra”. 1966, 43m. Documental restaurat per la Filmoteca de Catalunya.
Sinopsi: Documental realitzat per encàrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona per mostrar les bondats de la política de l’ajuntament a l’àrea de l’habitatge social. Després de ser mostrat a l’alcalde franquista José María de Porcioles, va ser rebutjat i arraconat. És un documental amb molta informació visual sobre les condicions socials, culturals i de vida de la immigració. El mateix títol ja indica que vol ser.
SUBIRÓS, PEP (ed.):Ser immigrant a Catalunya: el testimoni de vint-i-dos protagonistes. Altres autors: Pau Carratalà, Miquel Fernández i Papa Sow,2010. Barcelona: Ed. 62, 359 pàg.
Sinopsi: Aquesta sèrie de vint-i-dues converses conté una reveladora mostra de la qualitat i la diversitat dels punts de vista i les reflexions dels immigrats a Catalunya, una riquesa que sovint s’ignora.
VIDAL BENDITO, Tomàs: Despoblació del camp a Catalunya de 1860 a 1970. 1975, Ateneu Barcelonès.
Sinopsi: Conferència en què l’autor analitza els moviments migratoris, concretament la despoblació del camp, i mira de concloure si aquests moviments canvien els sistemes econòmics o si, al contrari, els canvis econòmics són els que comporten els canvis demogràfics amb els conseqüents moviments de població. Àudio <http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/773>
Sinopsi: Catalunya, igual que la resta de societats avançades del món, té l’enorme repte de convertir la immigració en una historia d’èxit i, per tant, la xenofòbia no pot tenir cabuda en el projecte de construcció d’un país i una societat atractius. No és fàcil, perquè com a nació no independent, el nostre poder polític és limitat, fins i tot més que el de nacions com Flandes o el Quebec, que també estan vinculades a projectes estatals més amplis. D’aquests països, però, n’hem d’aprendre a deslligar el nacionalisme com a font de por i desconfiança, i a no culpabilitzar els nouvinguts dels problemes lingüístics i financers que fa temps que arrosseguem. Aquest llibre mostra les diferències i similituds entre els casos flamenc, quebequès i català.
Altres fonts informatives (No s’hi han inclòs altres fonts literàries que tracten la temàtica)
BALTÀ, PERE: “Paco Candel: novel·lista i reconegut analista social”, Frontissa. Publicació digital de la coordinadora de centres d’Estudis de Parla Catalana 28-4-2025. Titulars: Hi ha molta literatura entorn de l’escriptor de Cantunis, fins i tot dues tesis en llengua francesa i una alemanya. La memòria de Francesc Candel ha sobreviscut a la dels escriptors de la seva generació. Aquí
COLL; MARIA: “Paco Candel, la veu dels altres catalans” Sàpiens 247, octubre 2022. Article:https://www.sapiens.cat/revista/sapiens-247/homenatge-paco-candel-veu-altres-catalans_206504_102.html. Sinopsi: Article sobre Paco Candel. El muralista Roc Blackblock fa a petició de la revista ‘Sàpiens‘ un grafiti que romandrà al barri de Candel i que ha servit per fer la portada del número 247. Imatge del mural pintat a Can Tunis en homenatge a Paco Candel.
ESCULIES, JOAN “Qui són els altres catalans?” La Vanguardia (en català) 31-05-2025. Titulars: Només un veí de Can Tunis, del Port, de les Cases Barates, podia explicar aquells barris. La concepció candeliana va anar molt bé als seixanta a Benet, Pujol i Reventós. A cent anys del naixement de Paco Candel, el 31 de maig de 1925, és pertinent preguntar-se: qui són ara els altres catalans? Aquí
FORN, JOSEP MARIA (dir. i guió): La piel quemada, P.C. Teide, 1967, 104 m. Intèrprets: Antonio Iranzo, Marta May, Silvia Solar, Luis Valero. Sinopsi: Història neorealista sobre la migració del desenvolupisme des de les regions més deprimides d’Espanya fins a les més pròsperes i el contrast d’aquests migrants amb la població autòctona i amb el nou turisme europeu. En un poble turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar (Girona), un paleta anomenat José (Antonio Iranzo) comença la dura jornada de treball. Alhora, en un poble andalús, Guadix (Granada), la seva dona Juana (Marta May), els seus dos fills i el seu cunyat inicien el llarg viatge per reunir-se amb ell i buscar un futur millor. Durant el temps que Josep ha estat sol a Lloret ha començat a descobrir gràcies al turisme un tipus de vida diferent, personificada en una turista belga, a qui espien des de l’obra on treballen de sol a sol.
LATORRE, ELOI: “Paco Candel, dels uns i dels altres” Retrats Directa 31-05-2025.Sinopsi: L’autor nascut al Racó d’Ademús ara fa cent anys, però criat als barris barcelonins de la Marina, s’ha instituït com el cronista de referència de les migracions a Catalunya al llarg del segle XX. Les fórmules que esbossa al seu llibre més conegut, ‘Els altres catalans’, continuen sent una marca recorrent a l’hora d’abordar la carpeta de la integració i l’acollida les persones que venen d’altres llocs. Divuit anys després de la seva mort, segueix sent una figura molt popular, però el personatge ha eclipsat en part l’escriptor amb una producció infatigable. Aquí
SERRA, LAURA: “No som els ‘altres’ catalans: som catalans”. Article diari Ara 30-05-2025. Sinopsi: Joves fills de la immigració internacional actualitzen el discurs candelià defensant la igualtat d’oportunitats, les identitats híbrides i l’empatia mútua.
Secció d'Història 