La frontera Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència



Divendres 20 de juny 18.30h Sala Verdaguer. La frontera Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México).

Presenta, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB

Accés obert

La relació fronterera entre Mèxic i els Estats Units enfronta avui la política de criminalització de la migració indocumentada que s’exalta en declaracions i discursos incendiaris de base racista del president Trump. Enmig d’un context global de desplaçaments massius per raons econòmiques i violència generalitzada, la relació entre Mèxic i els Estats Units viu una conjuntura tensa que pot ser llegida històricament des de finals del segle XVIII.

Des dels intel·lectuals que al segle XIX advertien l’amenaça que representava la nova nació per a Mèxic, passant per les aliances entre els dos governs per combatre amenaces com els apatxes, la Guerra del 47 que va concloure amb la pèrdua de la meitat del territori mexicà i els circuits comercials transfronterers del segle XX que van generar un altre tipus de violències com els feminicidis, la frontera Mèxic-Estats Units s’ha construït a través de dinàmiques de conflicte, intercanvi i interdependència.

En aquesta xerrada ens concentrarem en les relacions frontereres entre ambdós països amb l’èmfasi posat a les identitats desplegades pels migrants que van creuar la frontera des de Mèxic en diferents temporalitats i aquells que des de fa poc més de segle i mig van creuar la frontera però que segueixen ressentint les polítiques discriminatòries de ser ciutadans de segona.

La frontera Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México).

Destrucció urbana, repressió i militarització de les ciutats de la Corona d’Aragó (1705-1715)

Dilluns 16 de juny 17h Sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història. Destrucció urbana, repressió i militarització de les ciutats de la Corona d’Aragó (1705-1715), amb Gerard Pamplona Molina, doctor en Història.

Presenta Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Sinopsi

Durant la guerra de Successió d’Espanya (1702–1714), el procés de conquesta i dominació borbònica sobre la Corona d’Aragó va comportar una experiència repressiva d’alta intensitat que transformà profundament la realitat sociopolítica dels seus antics regnes i facilità la consolidació del règim de Felip V, amb la voluntat d’imposar un model polític uniforme, concebut des de la cort de Madrid a partir de 1705 per configurar una Espanya a imatge de Castella.

En aquesta sessió ens plantegem analitzar quins van ser els principals mecanismes repressius emprats pels filipistes a la Corona d’Aragó, així com la lògica política i pragmàtica que els va impulsar.

A més a més, detallarem l’impacte que tingué en ciutats com Xàtiva, Lleida, Dénia, Tortosa o Barcelona aquesta política repressiva. Tot plegat, ens portarà a debatre sobre si aquests casos paradigmàtics poden ser considerats exemples d’urbicidi, entès com la destrucció deliberada del teixit urbà amb finalitat política.

La Segona Guerra Mundial. La guerra que s’havia de guanyar. 10a sessió del Curs “Les claus del món contemporani 1848-1945”

Dimarts 3 de juny, 11-13h. La Segona Guerra Mundial. La guerra que s’havia de guanyar

Ponent: Joan Villarroya Font, historiador i catedràtic emèrit de la UB

Imatge principal: Archivo: L to R, British Prime Minister Winston Churchill, President Harry S. Truman, and Soviet leader Josef Stalin in the… – NARA – 198958.jpg

L’esdeveniment més important de la història contemporània

  • Magnitud, abast mundial, infinita destrucció, quantitat de morts (entre 50 i 60 milions), profunditat dels canvis causats a tots els nivells (polític, social, econòmic, cultural, mental, demogràfic i científic). És un dels moments més decisius de tota la història humana.
  • És la guerra de mort a escala industrial i de les bombes atòmiques, i és la primera guerra amb més víctimes civils que militars. És l’horror absolut
  • És també la guerra que, dins del seu horror, té moments en els quals emergeixen els millors valors de la humanitat
  • Tot i ser el moment més fosc de la història humana, també va ser La guerra que s’havia de guanyar
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: la primera batalla de l’Alamein, la matança de Nanquín, la batalla de l’Atlàntic, la de Stalingrad, la de Berlín i l’atac a Pearl Harbor.

Característiques del conflicte

  • Guerra total: per primera vegada  hi ha més morts civils que militars
  • Guerra global: no hi ha zones del planeta que no siguin no tocades pel conflicte
  • Guerra ideològica: es pot acabar només amb la derrota total i incondicional de l’enemic → és una guerra per la supervivència, en molts casos
  • Guerra de moviment, diferent de la Gran Guerra: tancs, portaavions, bombarders i submarins són les armes decisives
  • Guerra industrial i sobretot tecnològica: ciència –encara més que en la IGM – al servei de la guerra; enorme desenvolupament tecnològic (radar, motor a reacció, energia atòmica…)

Bibliografia bàsica sobre la II Guerra Mundial [BAB]

GLANTZ, David M;  HOUSE, Jonathan M.: Choque de titanes. La victoria del ejército rojo sobre Hitler. Madrid: Desperta ferro, 2017, 528 pàg. [BAB]

EICHLER, Jeremy: El eco del tiempo: la Segunda Guerra Mundial, el Holocausto y la música de la memòria, Traducció Ignacio Villaro, Ed. Paidós contextos, Barcelona,2024, 423 pàg. [BAB].

HASTINGS, Max: Se desataron todos los infiernos Historia de la segunda guerra mundial. Barcelona: Editorial Crítica, 2013. [BAB]

HASTINGS, Max: La Guerra de Churchill : la historia ignorada de la Segunda Guerra Mundial, Traducció de Juan Rabasseda Gascón, Ed. Crítica, 2010, 846 pàg. [BAB]

MURRAY, Williamson i MILLET, Allan R. La guerra que habia que ganar: historia de la segunda guerra mundial. Traducció de Jordi Beltrán Ferrer, Barcelona: Editorial Crítica, 2002, 736 pàg. [BAB]

Joan Villarroya Font

Historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona.

Línies de recerca: Història militar, guerra civil i franquisme.

Perfil acadèmic: <https://www.ub.edu/dphc/professorat/dr-joan-villarroya-font-catedratic/>

Projectes de recerca i publicacions: <https://portalrecerca.csuc.cat/orcid/0000-0002-2276-1025>

L’entreguerres, crisi de les democràcies i els feixismes. 9a sessió del curs “Les claus del món contemporani 1848-1945”

Dimarts 27 de maig, 11-13h. Auditori Oriol Bohigas

Ponent: Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat de la UB.

Sinopsi

La conferència se centrarà en l’anàlisi històrica dels grans ítems del període, centrant-se especialment en el món de la cultura i dels intel·lectuals entre les dues guerres, de la mà de les aportacions que la historiografia especialitzada ha fet en els últims anys.

En l’específic analitzarem la dificultat dels sistemes democràtics europeus de contenir els moviments revolucionaris que plantejaren una construcció d’una societat socialista així com de les propostes contrarevolucionàries que assajaren unes noves formules de dictadures totalitàries que acabaren portant a la Segona Guerra mundial. En tots aquests casos les figures dels intel·lectuals acabaren tenint un protagonisme destacat en influir en l’opinió pública dels propis països.

Bibliografia bàsica [BAB]

BLOOM, Philipp: La fractura: Vida y cultura en Occidente 1918-1938, Barcelona, Anagrama, 2016, 611 pàg. [BAB]

GARCÍA, Hugo (ed): Rethinking Antifascism: History, Memory and Politics, 1922 to the Present, New York, Beghahn, 2016.

GOEBEL, Michael: Anti-imperial metropolis, Cambridge University Press, 2015.

TRAVERSO, Enzo: A sangre y fuego. La guerra civil europea, València, Universitat de València, 2007, 267 pàg. [BAB]

WINOCK, Michel: El siglo de los intelectuales, Barcelona, Edhasa, 2010, 1046 pàg. [BAB]

Giovanni C. Cattini

Professor agregat Serra Hunter al Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Línies de recerca: la història de la cultura a través de l’estudi dels intel·lectuals durant el període que va des de la crisi del sistema liberal parlamentari de finals del segle XIX fins a la Guerra freda.

Perfil acadèmic: <https://www.ub.edu/dphc/professorat/dr-giovanni-c-cattini-professor-agregat/>

Publicacions:  <https://portalrecerca.csuc.cat/orcid/0000-0002-3091-5813>

La Gran Guerra, primera guerra total. 8a. sessió del Curs “Les claus del món contemporani (1848-1945)”

Dimarts 20 de maig, 11,30-13,30h. La Gran Guerra, primera guerra total

Ponent: Alberto Pellegrini, historiador i professor associat de la Universitat de Barcelona.

 Imatge principal: Manifestació pro-guerra a Bolonya, 1914. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Interventisti_Bologna_1914.jpg

Sinopsi

La I Guerra Mundial (1914-1918) va ser el punt de partida del segle XX, el primer gran conflicte global de la contemporaneïtat que va provocar uns canvis colossals que encara avui en dia ens afecten. El poder mundial dels Estats Units, el conflicte d’Orient Mitjà, la ciència al servei de la destrucció, la mobilització de les masses, l’impacte del comunisme soviètic i les atrocitats als camps de batalla són algunes de les seves conseqüències més importants.

La sessió se centrarà en l’explicació de les complexes causes diplomàtiques que van portar a l’esclat del conflicte, explorarà les canviants dinàmiques bèl·liques al llarg dels 4 anys de guerra – sense perdre de vista les transformacions polítiques i socials que van produir-se als països bel·ligerants – i acabarà explicant breument el fracàs de la pau de París de 1919.

Bibliografia bàsica [BAB]

CLARK, Christopher: Sonámbulos: cómo Europa fue a la guerra en 1914. Barcelona: Círculo de Lectores, 2014, 798 pàg. [BAB]

EKSTEINS, Modris: La consagración de la primavera: la Gran Guerra y el nacimiento de los tiempos modernos. Traducció de Fernando G. Corugedo, València Ed. Pre-Textos 2014, 426 pàg. [BAB]

HASTINGS, M.: 1914. El año de la catástrofe. Barcelona: Crítica, 2013, 687 pàg. [BAB]

STEVENSON, D.: 1914-1918. Historia de la primera guerra mundial. Barcelona: Debate, 2013, 895 pàg. [BAB]

ATENEU BARCELONÈS, Arxiu Històric: Fons d’imatges de la Primera Guerra Mundial. Material visual, Editor:[Barcelona] Ateneu Barcelonès, 2013, Accés a la col·lecció d’imatges https://mdc.csuc.cat/digital/collection/IGuerraMuAB

Alberto Pellegrini

Historiador i professor associat de la Universitat de Barcelona. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals. Tesi: La Italia fascista en la prensa española (1940-1945).

Especialista en història político militar del segle XX, entre les seves publicacions: La prensa española y las derrotas militares italianas de 1940-41 i Centenary of the Russian Revolution (1917-2017).

Perfil acadèmic: <https://www.ub.edu/dphc/professorat/alberto-pellegrini-professor-associat/>

Publicacions:<https://orcid.org/0000-0003-1179-809X>

Les dretes catalanes a la immediata postguerra

Dilluns 19 de maig a les 18.30h auditori Oriol Bohigas “Les dretes catalanes a la immediata postguerra”.

Diàleg amb Francesc Vilanova, historiador i autor Catalans del 1939 i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història.

Accés obert

Catalans del 1939

Francesc Vilanova es planteja a l’inici tres qüestions clau sobre les dretes catalanes a la immediata postguerra. La primera, que en la complexitat de la guerra provocada per revoltats i traïdors a la República, el nacionalisme espanyol, radical, violent, antiquat, integrista, empeltat del catolicisme més reaccionari i contrareformista, va ser un element clau en la confecció del programa feixista espanyol i la definició de l’objectiu central de la guerra contra Catalunya i els catalans amb un programa de nacionalització espanyola, un programa d’entrada contra l’obrerisme, el reformisme democràtic, les vies revolucionàries (comunistes, anarquistes o socialistes), contra el laïcisme i el lliure pensament; en definitiva, un programa contra la Il·lustració del segle XVIII i la seva herència universal.

La segona és que de feixistes, o franquistes o falangistes catalans, n’hi va haver, potser no molts, però prou importants per a tenir-los en compte. De fet, l’any 1939, des de l’exili o la clandestinitat ja se’n feien llistes de catalans franquistes i de vencedors nostrats.

La tercera, segons observava l’ideòleg falangista Dionisio Ridruejo, que en certs sectors de la societat catalana, pesava més la consciència de classe, de pertinença a un grup social que l’esperit nacional; tot això determinat per la por, el pànic a la revolució a l’estiu de 1936. Els sectors burgesos catalans eren predominantment (n’hi havia també de l’extrema dreta monàrquica, carlina o falangista) catalanistes en diferents graus i orientacions. Aquests sectors es van haver d’acomodar a la nova realitat que portà la victòria dels rebels: de l’exili a la clandestinitat pels més liberals o esquerranosos, fins el silenci o la col·laboració pels propers a la Lliga.

Vegeu la ressenya completa sobre Catalans del 1939 a càrrec de Miquel Nistal al Blog Gaudir la Cultura, 7 febrer de 2025

La Revolució russa i les seves conseqüències inicials. 7a sessió del Curs “Les claus del món contemporani (1848-1945)”

Dimarts 13 de maig, 11-13h. La Revolució russa i les seves conseqüències inicials

Ponent: Josep Pich Mitjana, historiador i catedràtic de la UPF

Imatge principal: Reunió política en la fàbrica Putilov, Petrograd. Circa 1917 (publicat el 1921). Font: <https://archive.org/details/throughrussianre00willioft&gt; Autor: Williams, Albert Rhys, 1883-1962

Sinopsi

La Revolució russa és un dels esdeveniments més transcendents del segle XX, així com un fet històric que va transformar radicalment la història de l’Imperi Rus i va exercir una influència decisiva en el curs de la història mundial posterior.

Una part significativa de la historiografia sosté que la Revolució russa constitueix l’esdeveniment central del segle XX. Pocs fets històrics han generat tantes expectatives i han impulsat la construcció de tantes utopies i il·lusions. A més, es va convertir en un experiment d’enginyeria social sense precedents que va modificar profundament el món. Va tenir, així mateix, un paper fonamental en la configuració de l’evolució històrica del segle XX.

Josep Pich Mitjana, historiador i catedràtic de la UPF, 13 de maig 2025 “La Revolució russa i les seves conseqüències inicials” Ateneu Barcelonès

Bibliografia bàsica [BAB]

BEEVOR, Antony: Rusia. Revolución y guerra civil, 1917-1921, Barcelona, Crítica, 2022, 679 pàg. [BAB]

FIGES, Orlando: La Revolución rusa. La tragedia de un pueblo (1891-1924), Barcelona, Edhasa, 2000, 997 pàg. [BAB]

FITZPATRICK, Sheila: La revolución rusa, Madrid, Siglo XXI, 2005.

MCMEEKIN, Sean: Nueva historia de la Revolución rusa, Barcelona, Taurus, 2017. [BAB]

MILOSEVICH, Mira: Breve historia de la Revolución rusa Ed. Galaxia Gutenberg Barcelona, 2017, 329 pàg. [BAB]

José Manuel Rúa: Les revolucions russes de 1917. Primera sessió del cicle “Centenari 1917” Ateneu Barcelonès, Secció d’Història, 6 de febrer de 2017.

Josep Pich i Mitjana

Historiador i catedràdic d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Història Contemporània per la UB (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999)

Línies d’investigació: Història política espanyola de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX (del Sexenni democràtic a la Restauració), la història política i cultural catalana de la segona meitat del segle XIX i la primera dècada del segle XX, el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol a Marroc.

Conferències, premis, articles, llibres, altres publicacions i altres activitats aquí: <https://producciocientifica.upf.edu/CawDOS/jsf/seleccionActividades/seleccionActividades.jsf?id=dd726583fafdd32b&idioma=en&tipo=activ&elmeucv=N>

Josep Pich Mitjana: La Revolució de 1909 o la Setmana Tràgica. Sessió 6a. del Curs “Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930)”. 15 de maig 2024. Ateneu Barcelonès. Secció d’Història. Blog d’Història aquí

Josep Pich Mitjana i Juan Pastrana Piñeiro: La segunda Guerra Mundial. Sistemas poíticos en colisión. Publicació independent, 2021.

Josep Pich Mitjana, David Martínez Fiol, Andreu Navarra Ordoño i Josep Puigsech Farràs: Viajeros en el país de los soviets, edicions Bellaterra, 2019 [BAB].

Josep Pich Mitjana: Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres 1914-1945. Ed UPF , 2008

L’art i la cultura: del realisme a la indeterminació. 6a. sessió del curs “Les claus del món contemporani 1848-1945”

Dimarts 6 de maig, 11-13h. L’art i la cultura: del realisme a la indeterminació

Ponent: Mireia Freixa Serra, historiadora de l’art i catedràtica emèrita de la UB

Sinopsi

Aquesta sessió sobre art i cultura es presenta com un complement d’un curs que busca discernir les claus del món contemporani entre la revolució de 1848 i la finalització de la Segona Guerra Mundial. En aquest àmbit, també es pot apreciar com es reprodueixen els grans temes generals a debat, com la preponderància de la industrialització i la crisi del sector agrari, la consolidació de les grans urbs o la pèrdua de capitalitat europea.

La superació de les actituds romàntiques, porten a un nova interpretació de l’entorn amb el realisme i l’impressionisme i totes les seves derivacions que condueixen cap a una recerca de l’essència de la creació artística amb l’aparició de les avantguardes.

Aquest procés es desenvolupa en paral·lel al debat entre una postura internacional o localista de les manifestacions artístiques. Finalment, cal tenir en consideració que es consolida la crítica i s’estableix una nova relació entre creadors i públic en el consum de l’art i de la cultura.

Mireia Freixa Serra, historiadora de l’art i catedràtica emèrita de la UB, 6 de maig de 2015 “L’art i la cultura: del realisme a la indeterminació” Ateneu Barcelonès

Materials de treball

Atesa l’orientació que tindrà la sessió, es proposen documents testimonials de l’època:

GONZÁLEZ GARCÍA, Angel, CALVO SERRALLER, Francisco, MARCHÁN FIZ, Simón, Escritos de arte de vanguardia 1900-1945. Madrid: Istmo 1999; 543 pàg. [BAB] (Primera versió) Madrid: Turner, 1979. Es pot trobar aquí:

BAUDELAIRE, Charles, Les flors del mal. Edició bilingüe. Presentació, traducció i notes de Jordi Llovet. Barcelona: labutxaca, 2010, 648 pàg. [BAB], (1a. edició, 1857); Vegeu aquí:

SCHÖNBERG, Arnold: Pierrot Lunaire (1912)

HOBSBAWM, Eric: Un tiempo de rupturas. Sociedad y cultura en el siglo XX, Traducció: Cecilia Belza y Gonzalo García, Ed. Crítica, 2013, 285 pàg. [BAB].

The great Exhibition of the works of industry of all Nations, Londres, 1851

Mireia Freixa Serra

Historiadora de l’art i catedràtica emèrita de la UB. Vicedegana de recerca de la Facultat de Geografia i Història.  Línies de recerca: Inventari de patrimoni arquitectònic; fonts de la Història de l’Art; la imatge de la dona en la Història de l’Art; modernisme i noucentisme a Catalunya; de les Arts Decoratives al Disseny Industrial.

Ha estat professora convidada a la Université Lumière de Lió entre 1995 i 2007. És la directora del GRACMON, Grup de Recerca en Art Català i Disseny Contemporani, grup consolidat del Departament de Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Va codirigir l’equip de professors i investigadors que van realitzar la col·lecció “Fuentes y Documentos para la Historia del Arte” de l’editorial Gustavo Gili (Barcelona: 1982-1983).

És membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de l’Association Internationale de Critiques d’Art (AICA), de l’Associació Catalana d’Arqueologia Industrial, del consell assessor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya i membre del consell editor de diverses revistes científiques.

Elegida acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció de pintura el 20 de juny de 2007.

Activitats i Mèrits relevants:

  • Membre del Patronat http://www.historiadeldisseny.org
  • Modernisme. Arts, tallers, industries Curadora de l’exposició
  • Premi del Consell Social de la UB Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement
  • Responsable de la gestió científica de la Fundació Lluís Domènech i Montaner, http://fundaciolldomenechimontaner.com/
  • Commissariat de l’Exposició ‘Puig i Cadafalch vist Ramon Manent’ Amb Eduard Riu-Barrera

Altres estudis i càrrecs: <https://www.racba.org/academic/freixa-i-serra-mireia/>

Publicacions <https://webgrec.ub.edu/webpages/000012/cas/mireia.freixa.ub.edu.html>

Més informació

Camille Claudel

Camille Claudel (1864-19439 fou una escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel i amant i col·laboradora d’Auguste Rodin.

Plaque Commémorative Camille Claudel. Adreça: 19 Quai de Bourbon 75004 París, France. Al costat del Pont Marie a Saint Louis en l’Île. Allí va tenir el seu taller de 1889 a 1913 data en la que ja va ser internada en un psiquiàtric. Primer a París i després a Avinyó.

Museu Camille Claudel. Població: Nogen-Sur-Seine. És una comuna francesa situada en el departament d’Aube. https://www.museecamilleclaudel.fr/en


Els ulls de Mona

  • Autor: Thomas Schlesser, historiador d’art. Nascut a Paris.
  • Ed: Empúries Narrativa (català)
  • Ed: Lumen (castellà)
  • 1a edició: mars de 2024
  • Sinopsi: La protagonista és una nena que ha de seguir un procés iniciàtic a través de 52 obres d’art. Una novel.la apassionant. Llibre recomanat per l’alumna del curs Magda Tebé.

Tertúlia d’Amics de la Història. Antonio Pujol, un brigadista mexicà a la Guerra d’Espanya

Dilluns 5 de maig 17h Sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història. Antonio Pujol, un brigadista mexicà a la Guerra d’Espanya, amb Toni Selva, escriptor, autor del llibre Amb les armes i el pinzell.

Presenta Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Amb les armes i el pinzell

A través d’una autèntica investigació històrica narrada en to de true crime, Toni Selva ens destapa i ens revela una de tantes històries anònimes i ocultes de la Guerra d’Espanya: la del pintor muralista mexicà Antonio Pujol.

Pujol va viure un perible vital que el va dur a lluitar en la Brigada Abraham Lincoln en batalles decisives com Jarama, Belchite o l’Ebre o a participar en un intent d’assassinat de Trotsky.

Antonio Pujol

Antonio Pujol va néixer a Chalco. Va ser pastor en una església fins al 1929 quan va començar els seus estudis a l’Acadèmia de Sant Carles. Va ser membre de la Liga de Escritores y Artistas Revolucionarios (LEAR) des del 1934 i fins al 1937. Va treballar en diversos murals per al mercat Abelardo Rodriguez. El 1936 va ser un delegat de LEAR al Congrés d’Artistes Americans a Nova York. Va organitzar el taller Experimental Siqueiros juntament amb Roberto Berdecio, Luis Arenal i el mestre David Alfaro Siqueiros. El 1937 va viatjar a Espanya on ingrés a les brigades internacionals.

En tornar a Mèxic, va treballar de nou amb Arenal i Siqueiros als murals del Sindicat d’Electricistes els quals van concloure el 1940. Va viure a Argentina i Uruguai de 1942 i fins a 1959 després d’haver-se involucrat en l’atemptat a Leon Trotsky. Va tornar a Mèxic el 1959 per ingressar al Taller de Grafica Popular.

Toni Selva, autor de “Amb les armes i el pinzell

Toni Selva (1956) va néixer a Barcelona, on es va llicenciar en Dret i va cursar un màster en Dret Civil Català. S’ha dedicat, professionalment, a l’assessorament d’empreses de telecomunicacions i també ha estat vinculat molts anys als departaments de Presidència i d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És un apassionat de la història de Catalunya, especialment del segle XIX i de la Guerra del 1936-1939. Ha estat lligat des de sempre a la comarca de l’Alt Urgell i actualment resideix a Peramola.

L’explosió colonial i la crisi imperialista. 5a sessió del Curs “Les claus del món contemporani 1848-1945”

Dimarts 29 d’abril, 11-13h. L’explosió colonial i la crisi imperialista

Ponent: David Cao Costoya, historiador i professor lector a la UB

Imatge principal: Dibuix dels participantes en la conferència de Berlin de 1884. Font: Allgemeine Illustrierte Zeitung, S.308; Am 28. April 2006 von Morty in die deutschsprachige Wikipedia geladen.
Autor Adalbert von Rößler (†1922)

Sinopsi

En el període comprès entre 1870 i 1914 es va produir l’auge de l’imperialisme i el colonialisme, fenomen que va transformar profundament el mapa polític i econòmic global. Les potències europees, juntament amb els Estats Units i el Japó, van expandir el seu domini sobre Àfrica, Àsia i el Pacífic, impulsades per la Revolució Industrial, la competència geopolítica i la ideologia del darwinisme social.

El colonialisme d’aquesta etapa es va caracteritzar pel control directe de territoris, l’explotació intensiva de recursos i la imposició d’institucions occidentals. La Conferència de Berlín (1884-1885) va formalitzar el repartiment d’Àfrica entre potències europees sense considerar les poblacions locals.

Aquest procés resulta clau per a comprendre el món contemporani, ja que va aprofundir les desigualtats globals, va contribuir a les tensions que van desencadenar la primera guerra mundial i va establir les bases de nombrosos conflictes del segle XX.

David Cao Costoya, historiador i professor lector a la UB, 29 d’abril de 2015. “L’explosió colonial i la crisi imperialista” Ateneu Barcelonès
Les figures de la reina Victòria, el kàiser Guillem, el tsar Nicolau, la francesa La Marianne i un samurai japonès promulguen dissenys imperials a la Xina (1898). Il·lustració del suplement de “Le Petit Journal”, 16 de gener de 1898. Imatge de la Bibliothèque nationale de France.

Bibliografia bàsica [BAB]

NERÍN, Gustau: Colonialismo e imperialismo: entre el derribo de monumentos y la nostalgia por la grandeza perdida. Editor  Shackleton Books, 2022, 240 pàg. [BAB]

NERÍN, Gustau: Traficants d’ànimes els negrers espanyols a l’Àfrica, Editor: Pòrtic, 2015, 383 pàg. [BAB]

OSTERHAMMEL, Jürgen i  JANSEN, Jan C. : Colonialismo: Historia, formas y efectos  Traducció: Juanmari Madariaga, Madrid, Siglo XXI editores, 2019, 184 pàg. [BAB]

OSTERHAMMEL, Jürgen: La transformación del mundo: una historia global del siglo XIX, traductor: Gonzalo García, Ed. Crítica, 2015, 1607 pàg. [BAB] Ressenya

BUTLIN, Robin Alan: Geographies of empire : European empires and colonies, c. 1880-1960, Cambridge studies in historical geography, ed, Cambridge University Press, 2009, 692 pàg.

David Cao Costoya

Historiador i professor lector a la UB.  Doctor en Història.

Línies de recerca: Història cultural, història local, sociabilitat i poders locals.

Vegeu perfil acadèmic i publicacions:  <https://portalrecerca.csuc.cat/orcid/0000-0002-4208-2724>