Tertúlies

Comprensió de Veneçuela: una aproximació. Tertúlia Amics de la Història.

/ historiaab / 2 comentaris

Dilluns 13 d’abril a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Comprensió de Veneçuela: una aproximació, amb Alejandro Padrón, escriptor veneçolà i autor d’Escuela para pobres, editorial Mondadori.

La tertúlia s’iniciarà amb una conversa entre Alejandro Padrón i Miquel Nistal, docent i adjunt de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu (30 places)

Una de les novel·les de l’escriptor veneçolà Alejandro Padrón, Escuela para pobres, publicat per Editorial Mondadori a Caracas l’any 2009, serà el punt de partida d’una conversa, entre l’escriptor i l’ateneista i membre de la Secció d’Història Miquel Nistal a través de la qual, l’autor ens endinsarà en la història recent de Veneçuela, el paper crucial del petroli en aquest país sud-americà que ha condicionat el seu desenvolupament al llarg de tot el segle XX i que continua sent clau en l’actualitat, així com la seva posició geoestratègica en el “pati del darrere” de la gran potència nord-americana.

Alejandro Padrón, escriptor, doctor en economia per la Universitat de la Sorbona de París, màster en administració de la indústria petroliera al Regne Unit, fou ambaixador de Veneçuela a Líbia.

Escuela para pobres és la història de Gerardo Almeida, un jove burgès hereu, i la dels seus companys de classe social i condició: Rosa Engaño, Mariíta Dispendiosa, Pedro Avaro, José Corrupto i Luis Triquiñuela els quals empesos pel clima d’exaltació de la pobresa dominant al país, “ser ric és dolent” les culpes familiars, decideixen inscriure’s en una escola per a pobres per aprendre i preparar-se per a la vida i l’experiència de la pobresa. Formats i graduats entre altres, en estudis com a Fonaments de l’odi, Meditació i evasió, Incultura induïda, Elements del furgar i Salut minimalista, es transformen en veritables pobres del sistema polític i social dominant, i es traslladen a viure a barris d’extrema marginalitat i inseguretat personal i col·lectiva, enmig d’un creixent vital.
Enfrontats a la vida dura i violenta de la pobresa, Gerardo Almeida i els seus amics, es veuen obligats a sobreviure en condicions infrahumanes al mig de les històries plenes d’amor i humor, tendresa i ironia, crueltat i solidaritat, amb components tràgics i còmics, que conformen un lúcid i necessari retrat literari d’avui i d’urgència de Veneçuela.
Amb aquesta admirable primera novel·la Alejandro Padrón apareix com un escriptor en plena maduresa, en possessió de nous i variats registres narratius: el realisme dur i la prosa poètica, el discurs sociològic i la crònica periodística, capaç de recrear amb la seva escriptura poderosa i eficaç els somnis i les misèries de la vida.

Seminari de Lectura Històrica. “Una historia personal de la arquitectura europea. Del templo griego a la Bauhaus”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 10 de març a les 17h sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica. Llibre: Una historia personal de la arquitectura europea. Del templo griego a la Bauhaus de David Ferrer, Tusquets ed. 400 pàg.

Coordina: Dolors Folch, ateneista, historiadora i sinòloga.

És requisit haver llegit el llibre.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

Proposta de temes de discussió

  1. La influència dels canvis sociopolítics en els canvis d’estil arquitectònic a Europa: qui dissenya i construeix els edificis a Grècia, Roma, Alta edat mitjana, Baixa edat mitjana, Renaixement i Barroc. Com es financen en cada cas?
  2. La influència de les innovacions tecnològiques a l’arquitectura. Quina importància tenen les matemàtiques i els materials.
  3. Perquè a Europa hi ha tanta varietat d’estils i al mateix temps tanta continuïtat. Com s’ha difós l’obra dels arquitectes?
  4. La cúpula a l’arquitectura europea. Des de quan és important, i per què desapareix i reapareix.
  5. L’aparició de l’arquitectura moderna i del disseny modern. Quines innovacions aporta l’arquitectura del segle XIX: en materials, en tipus d’edificis, i en expansió urbana del disseny arquitectònic

David Ferrer


David Ferrer és arquitecte amb dedicació intermitent a la seva professió. Fins al 2008 va ser director de la Biblioteca i l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i és autor de diverses monografies sobre el disseny de Gaudí.

Mig-segle de política catalana, 1975-2025. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de març a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Mig-segle de política catalana, 1975-2025.

Tertulià convidat: Josep Maria Muñoz, historiador i autor d’Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025.

Presenta: Joan Solé Camardons, cap de la secció d’Història

La tertúlia disposa de 35 places amb prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu

Inscripció tancada.

Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025

En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.

De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.

Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.

Ressenyes sobre el llibre de J. M. Muñoz

Article d’Ignasi Aragay a Ara, 29 d’octubre de 2025.

Entrevista a VilaWeb, 4 de novembre de 2025.

Conversa entre Josep Maria Muñoz i Jordi Amat, moderats per Bernat Puigtobella, Núvol, 20 de novembre de 2025.

Entrevista a La Finestra, Olot Televisió, 27 de novembre de 2025.

Ressenya de Gustau Muñoz a elDiario.es, 2 de desembre de 2025.

Entrevista a La Selva (TV3), 2 de desembre de 2025.

Ressenya de Josep Maria Fonalleras a El Periódico, 10 de desembre de 2025.

Entrevista a Públic, 10 de desembre de 2025.

Entrevista de Pere Bosch i Cuenca a El Punt Avui, 13 de desembre de 2025.ç

Entrevista al diari Ara, 27 de desembre de 2025.

Ressenya a Quadern d’El País, 23 de gener de 2025.

Més informació disponible a l’Ateneu Barcelonès

Josep Termes: Catalunya avui: el llegat de la història. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Primera conferència del cicle “Catalunya demà” en la qual Josep Termes parla sobre els problemes de la història catalana i com afecten l’actualitat [1983].http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/144

Francesc Vallverdú: La normalització del català: situació i perspectives. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Anàlisi sociolingüística a partir dels cens de la ciutat de Barcelona. Es destaca l’existència d’una comunitat molt heterogènia lingüísticament, caracteritzada per l’existència de quatre grans grups: els que tenen el català com a llengua de ple ús; els que parlen habitualment català, però fan servir el castellà com a llengua alta (diglòssia); els que parlen català, però se senten més còmodes escrivint en castellà, i els que només parlen castellà i no entenen el català. S’observa un ús públic del català minoritari i desigual. La problemàtica pertanyent a la voluntat, els efectes de la integració lingüística dels immigrants, la televisió i el seu ús a l’escola marcaran en bona part l’èxit de la normalització del català. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/21

Juan Luís Cebrián: El futuro de Cataluña visto desde España. Ateneu Barcelonès, 1983. Sinopsi: Conferència pertanyent al cicle “Catalunya demà” organitzat per la secció de Ciències Morals i polítiques de l’Ateneu Barcelonès, en la qual l’autor parla sobre la prospectiva catalana segons els espanyols. Presentació en català, conferència en castellà. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/20

Pasqual Maragall: [Conferència de l’]Alcalde de Barcelona. Ateneu Barcelonès, 1985. Sinopsi: Conferència de Pasqual Maragall sobre el que ha de ser Barcelona en un futur, com a capital catalana i com a ciutat europea. Estableix la necessitat de dotar la ciutat d’infraestructures, d’equipaments, de recuperar espais. Dibuixa el que ha de ser el model de ciutat en el futur, el paper dins de Catalunya i les perspectives que se li obrien com a ciutat candidata als Jocs Olímpics, així com del fet de tenir competències polítiques en matèria de sanitat i d’organització territorial. http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/show/46

La Barcelona filipina. Tertúlia Amics de la Història

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 2 de febrer a les 17h, sala Verdaguer. Tertúlia Amics de la Història. La Barcelona filipina.

Tertulià convidat: Salvador Alegret, catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines) i autor de Barcelona filipina; Patriotes filipins a Barcelona (1880-1898) i Filipines a la catalana.

Presenta, Joan Solé Camardons.

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès

Barcelona filipina

El llibre exposa la relació històrica entre la ciutat de Barcelona i les Illes Filipines, fins als nostres dies.

Durant un llarg període històric l’arxipèlag asiàtic va ser percebut com un lloc remot i exòtic, molt poc conegut per les llars catalanes. Tot això canvià a partir de la segona meitat del segle XIX, especialment amb l’obertura del canal de Suez (1869) que posava la Mediterrània i el port de Barcelona en un posició privilegiada. La ciutat comtal es convertí aleshores en la porta d’entrada a Europa de persones i mercaderies procedents de l’arxipèlag filipí. I no cal dir que mentre uns venien a Barcelona, uns altres, un gran nombre de catalans, agafaven el vapor en sentit contrari per anar cap a Manila a fer les seves «amèriques» particulars.

Barcelona filipina és una invitació a veure d’una altra manera la ciutat. Vol fer adonar-nos que en alguns llocs concrets hi ha unes arrels molt fondes que arriben fins a les Filipines i que ens porten a reconèixer que la capital del nostre país, configurada al llarg de mil·lennis, també ha estat possible gràcies a aquella ubèrrima terra asiàtica i a la seva gent. Aquest és el cas d’alguns edificis de la ciutat que en certa mesura foren aixecats gràcies als recursos extrets de l’arxipèlag filipí. I, sobretot, és el cas de la presència de la diàspora filipina actual a la ciutat, la qual ha generat ja diverses generacions de catalans filipinodescendents. El llibre es clou amb unes passejades pels carrers de Barcelona que ens conviden a tots plegats a veure la ciutat amb una nova mirada, amb ulls d’admiració i agraïment cap a aquella un dia llunyana terra, ara un bell país emergent del sud-est asiàtic que ens és més a prop que mai.

Salvador Alegret i Sanromà

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947) és catedràtic de química analítica jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila. Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2023).

Sobre temàtica filipina ha publicat Filipines a la catalana (2021), Patriotes filipins a Barcelona: 1880-1898 (2021) i Barcelona Filipina (2025)

Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025

Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.

Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com

República o Decadència. Un manifest vitalista

Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.

«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias

Joaquim Franch i Sabrià

(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).

Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923)

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 12 de gener a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923).

Tertulià convidat: David Revelles, periodista i coautor del llibre: El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom.

Presenta: Josep Sauret, historiador de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat

El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom

Quan a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial encara morien milers d’homes, Barcelona, èbria per una riquesa desmesurada i obscena derivada dels negocis associats al conflicte bèl·lic, es va convertir en una ciutat corcada per un terror intens i desmesurat, un escenari de mort que va arrabassar centenars de vides en una espiral de violència infinita.

Havia començat el pistolerisme (1917-1923), el regnat de les pistoles Star i Browning, d’una violència extrema, en què cada dia moria algú cosit a trets als carrers d’una Barcelona on convivien el miratge de nits eternes als cabarets i music-halls de la Rambla o del carrer del Conde del Asalto –de xampany francès, prostitució de luxe, coc aïna i foxtrot– i la pobresa extrema de la classe treballadora. El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-1923) recupera aquella guerra soterrada que mai no es va estudiar als llibres de text.

Vegeu un resum del llibre: https://www.efados.cat/pagina-principal/711-el-pistolerisme-a-barcelona.html

David Revelles

Periodista especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, col·labora amb diaris i revistes com El País i Condé Nast Traveler. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB. Creador de rutes històriques a Barcelona, entre elles, «Pistolers de Barcelona (1917-1923)», col·labora amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.

Més informació sobre el pistolerisme a l’Ateneu Barcelonès

Francesc Layret en el temps del pistolerisme, 15 d’abril de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Vidal Aragonés i Chicharro, advocat, professor, polític i autor de l’obra “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”.


L’era dels atemptats (1892-1896). Cicle “Violència política i social a Catalunya i a Espanya (1868-1923)”, 18 de febrer de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Teresa Abelló i Güell, historiadora, professora titular de la UB.

El primer feixisme espanyol i la Catalunya del pistolerisme, 17 gener de 2024, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès) a càrrec de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors d’El fascio de las ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Ed. Pasado y Presente, 2023. Presenta: Miquel Nistal, ponent adjunt d’Història de l’Ateneu.

Tertúlia d’Amics de la Història: Els nostres ultres?

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 1 de desembre a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia d’Amics de la Història: Els nostres ultres?

Tertulià convidat, Xavier Rius Sant, periodista i autor d’Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Aquest llibre no és només un recorregut i una anàlisi del sorgiment i creixement de la ultradreta independentista, Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta, s’endinsa en la biografia i personalitat de la seva líder, Sílvia Orriols, que ha creat un partit a la seva mida. Una persona feta a ella mateixa, amb poca capacitat d’emfatitzar, que té com a referent a Daniel Cardona, dirigent d’Estat Català i fundador de Nosaltres Sols, que fa un segle escrivia coses com que «Un crani d’Àvila, no serà mai com un de la plana de Vic».

Orriols, que com recalca ella mateixa va néixer un 9 d’octubre, dia que es commemora l’entrada de Jaume I a València després d’expulsar els sarraïns musulmans, creu que des de Ripoll, bressol de Catalunya on està enterrat Guifré el Pilós, està cridada a salvar Catalunya. De la frustració per què la independència que s’havia promès els anys del procés no va arribar, de la indignació pel fet que un grup de nois fills d’immigrants marroquins nascuts o crescuts a Ripoll que parlaven català, treballaven i se’ls considerava integrats, fossin autors dels atemptats del 17 d’agost, i dels dubtes sobre la relació dels serveis policials i d’intel.ligència espanyols amb l’imam Abdelbaki es Satty, cap de la cèl.lula, ha sorgit Aliança Catalana, un partit que després d’aconseguir l’alcaldia de Ripoll, ha entrat al Parlament i sacseja la política catalana.

Més informació de Xavier Rius Sant

Nascut a Barcelona el 1959, periodista i escriptor. Vinculat a moviments pacifistes els anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, publicà diversos llibres sobre l’objecció i el pacifisme. Especialitzat en conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid, i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i la ultradreta són temàtiques de la seva especialització. Ha publicat El libro de la inmigración en España, editat el 2007. Col·labora al PuntAvui, El Periódico i Nació Digital. A COMRàdio portava la secció Conflictes del Món. El 2011 anys publicà Xenofòbia a Catalunya que tracta l’ascens del discurs xenòfob i d’ultradreta. Posteriorment ha publicat la novel·la Amor a la carta i Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox i ara Aliança Catalana. Els nostres ultres.

Més infomació sobre “Els ultres són aquí” al Blog d’Història Ateneu Barcelonès, 2 de maig de 2022.

Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya. El règim de 1876

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 3 de novembre 17h Sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Regionalisme i Nacionalisme (1875-1914) a Catalunya i a Espanya. El règim de 1876.

Tertulians convidats: David Martínez Fiol, professor de la UAB i Josep Pich Mitjana, catedràtic de la UPF, ambdós historiadors i autors de Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados, Ed. PUZ, 2025.

Presenta, Joan Solé Camardons

Inscripció a historia@ateneubcn.cat

Regionalismes i regeneracionismes enfrontats

Regionalismos y Regeneracionismos enfrentados és un llibre que planteja una nova perspectiva sobre allò que van significar el sorgiment dels particularismes, nacionalismes i tota mena de regeneracionismes en el context de la crisi de finals del segle XIX i principis del XX. Tots van sacsejar els pilars de l’imaginari centralista d’Espanya i van donar pas a diferents projectes i processos de reforma política influenciats per moviments regeneracionistes forans com, per exemple, el progressisme nord-americà. Tot i això, les rivalitats corporatives, regionals, culturals o religioses, entre altres, van dinamitar el seu potencial reformador del règim del 1876. Tot això, en un context que s’estén fins a la Primera Guerra Mundial, entesa, en paraules de Lerroux, com una «revolució».

El Règim de 1876 fa referència al sistema polític instaurat a Espanya després de la restauració borbònica amb Alfons XII. Es caracteritzava per una monarquia “constitucional”, una alternança pactada entre liberals i conservadors (el sistema de torns), i una centralització administrativa que limitava l’autonomia de les regions. Aquest règim va marcar l’inici d’una etapa de relativa estabilitat política, tot i que va mantenir profundes desigualtats socials i polítiques.

Valentí Almirall va tenir un paper fonamental en el desenvolupament del catalanisme polític dins el context espanyol de finals del segle XIX. Va destacar per la seva crítica al centralisme del règim de 1876 i per impulsar la idea d’una Espanya plural, on Catalunya pogués tenir veu pròpia i autonomia. A nivell estatal, Almirall va defensar la descentralització i va participar activament en moviments regeneracionistes, tot intentant que el catalanisme fos entès com una proposta de reforma democràtica per a tot l’Estat, i no només com una reivindicació local.

Més informació dels autors a l’Ateneu Barcelonès

Josep Pich Mitjana: “La Revolució de 1909 o la Setmana Tràgica“, Curs Aula Ateneu, 6a sessió: Revolta, Guerra i Revolució a la Catalunya contemporània (1808-1930), curs dirigit per Jordi Roca Vernet, Ateneu Barcelonès, 15, maig de 2024. Aquí

Josep Pich Mitjana: “Viatgers a la segona meitat del segle XIX a Catalunya. Del sorgiment del catalanisme literari a la Guerra de Cuba”, Curs Aula Ateneu, 6 sessió: Una història de Catalunya als ulls del món, curs dirigit per Joaquim Albareda. 7, novembre de 2023. Aquí

David Martínez Fiol: “Viatgers a la primera meitat del segle XIX a Catalunya. De la guerra del francès al bienni progressista: 1808-1856” Curs Aula Ateneu, 5a. sessió: Una història de Catalunya als ulls del món, curs dirigit per Joaquim Albareda. 31 d’octubre de 2023. Aquí

David Martínez Fiol: “La revolució de juliol de 1909. Violència colonial i violència urbana.” Segona conferència del cicle Violència política i social a Catalunya i a Espanya 1868-1923, Ateneu Barcelonès, 11 de març de 2021. Aquí

Francesc Boix: La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen

/ historiaab / Deixa un comentari

Dilluns 6 d’octubre 17h. Sala Montserrat Roig (2a planta). Francesc Boix. La vida atzarosa del fotògraf de Mauthausen. Tertúlia Amics de la Història amb:

  • August Andreu, president l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica
  • Ricard Marco, fotògraf i vicepresident de l’Associació Francesc Boix-Memòria Històrica i
  • Josep Fabra, docent i fundador del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC).
  • Presenta: Miquel Nistal, ateneista de la Secció d’Història

Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat 

Possible visita guiada. La Ruta “Francesc Boix”

Durant la sessió s’explorarà la possibilitat de fer una “Ruta guiada”. Per decidir: Divendres 10 octubre (tarda) o dissabte 11 d’octubre (matí).

Visita guiada. La Ruta Francesc Boix. Un recorregut per espais i llocs del Poble-sec, on s’expliquen els antecedents familiars, socials i polítics que van influir en la seva infantesa i la seva adolescència. El recorregut dura dues hores. És gratuït. Exclusiu per a socis de l’Ateneu. Inscripció a historia@ateneubcn.cat.

Qui fou Francesc Boix?

Francesc Boix i Campo, nascut  el 31 d’agost de 1920 al barri del Poble-sec, fou un fotògraf militant de les Joventuts Socialistes Unificades ( JSU).

Als 17 anys va anar voluntari al front com a fotògraf de la 30a Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. Acabada la Guerra civil, es va exiliar i passà per diferents camps de concentració francesos.

El 27 gener de 1941 va ser deportat al Camp de Mauthausen i en va ser alliberat el 5 de maig de 1945.  Va morir a París el 4 de juliol de 1951. Es força conegut per la seva participació en treure fotografies de Mauthausen i fer-les servir en el seu testimoni als judicis de Núremberg i de Dachau.

L’Associació Francesc Boix -Memòria Històrica-, creada l’any 2022, té per a objectius estudiar, recuperar i difondre el llegat i la memòria de Francesc Boix. Recerques recents han aportat noves dades sobre la seva biografia.

“Les Mil i una Nits”. Seminari de Lectura Històrica

/ historiaab / Deixa un comentari

Dimarts 30 de setembre 2025, 17h sala Montserrat Roig. Seminari de Lectura Històrica “Les Mil i una Nits”

Edicions

  • Traducció íntegra al castellà Las mil y una noches. Introducción, traducción y notas de Juan Vernet, 3 vols, Barcelona, Planeta, [1965], 1996
  • Traducció íntegra al català Les mil i una nits. Traducció íntegra i directa de l’àrab de Dolors Cinca i Margarida Castells. Revisada per Jaume Creus, 3 vols, Barcelona Proa, 1995; 910, 965, 884 pàg.
  • Antologia: Les mil i una nits. Antologia. Selecció i traducció de l’àrab de Margarida Castells, Ed. Karwan, B, 2021.

Relats o contes de lectura recomanada

(Paginació segons la traducció de Juan Vernet)


Vol I

  • Introducció: El rey Sahriyar y su hermano Sah-zaman/El asno, el buey y el labrador
  • El comerciante y el effrit/El jeque y la gacela/Los tres hermanos/La mujer bruja, pp. 17-27
  • El pescador y el genio/El ministro del rey Yunan y el sabio Ruyan, pp. 33-69
  • Historia del joven de piedra, pp. 55-64
  • El jorobado, el judío, el superintendente y el cristiano, pp. 184-261
  • Historia del rey Umar Al-Numan y de sus dos hijos Sarkan y Daw Al-Makan, pp. 337-544

Vol. II

  • Historia de una Ciudad de Al-Andalus, conquistada por Tarik B.Ziyad, pp. 12-13
  • Historia del cambista y el ladrón, pp. 201-203
  • Historia del caballo de ébano, pp. 233-255
  • Cosroes, Sirin y el pesacdor, pp. 322-323
  • La mujer virtuosa y los dos viejos, pp. 328-329
  • Al-Mamún y las piràmides, pp. 336-338
  • El ladrón y el comerciante; pp. 339-341
  • El príncipe asceta, pp. 343-349
  • Historia de los monjes convertidos al islamismo, pp. 372-376
  • Discusión sobre el merito de los sexos, pp.386-395
  • La tirania del príncipe se debe a la maldad de sus súbditos, pp. 421-423
  • Historia del comerciante Ali el egipcio, hijo del comerciante Hasan el joyero, de Bagdad, pp. 399-421
  • Historia de la esclava Tawaddud, pp. 424-478. Aquesta història és especialment recomanada.
  • Alejandro Magno y el rey de una tribu salvaje, pp. 485-486
  • Un matrimonio judío asceta, pp. 497-501
  • Historia de Aladino y la lámpara maravillosa, pp. 645-742
  • Sinbad el marino, pp. 743-814

Vol III:

  • Historia de Ali Baba y de los cuarenta ladrones, pp. 1057-1105

Els temes de debat proposats

Per tal que els aneu detectant mentre llegiu els textos:

  1. La economia de l’Islam: la importància i organització del comerç; la moneda; i el tèxtil
  2. La importància dels coneixements científics a l’Islam
  3. Les creences en el món islàmic
  4. La convivència de l’Islam amb les altres religions
  5. Les dones a l’Islam
  6. Altres temes proposats