Visites

Ruta Desviada. Barcelona i el sexili entre els anys 1950 i 1970

/ historiaab / Deixa un comentari

Dijous 23 d’octubre a les 18.30 a l’entrada de l’Ateneu Barcelonès. Ruta guiada per Laia Segura Maldonado, historiadora especialitzada en el període contemporani.

Inscripció al formulari https://ateneubcn.cat/form-sortida-ruta-desviada/

Una ruta guiada per explorar el fenomen de l’exili sexual de persones LGBTIQ+ viscut a la Barcelona de les dècades 50, 60 i 70 del segle XX.

Organitza: Secció de Feminismes, Secció d’Història i Cafè Continental en el marc del Memorial Ateneu 2025 Cicle de Migracions 1950-1970.

Migració i escena queer a la Barcelona franquista

Als anys 50 i 60 la persecució de les persones homosexuals i trans va ser especialment dura. La Llei de Vagos y Maleantes (modificada el 1954 per incloure l’homosexualitat) i més endavant la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1970) criminalitzaven les identitats i expressions dissidents. Moltes persones LGTBI van patir presó, internament en centres psiquiàtrics o camps de treball.

En aquest marc que reduïa i privava de llibertats, Barcelona va ser un dels punts peninsulars de major migració de persones homosexuals, trans i moralment dissidents. Aquells qui tenien unes formes de viure que sortien dels ideals imposats pel règim franquista fos a nivell cultural, moral o social, van veure Barcelona com un espai de possibilitats i llibertats.

Ruta desviada. Sortida Ateneu Barcelonès

A escala espanyola, molts dels nouvinguts a la capital varen ser principalment gent que deixava els pobles i els àmbits més rurals en cerca de noves feines, però també d’una major llibertat, la qual oferia l’anonimat de la ciutat a diferència dels pobles o d’altres ciutats espanyoles.

Barcelona acabaria essent la ciutat gai, no pas perquè en aquesta no hi hagués mètodes repressius, sinó pel gran moviment queer que es va crear, el qual gràcies a la seva extensa ocupació d’espais i la creació d’una àmplia xarxa de solidaritat i sociabilitat van poder fer front a les dures mesures imposades pel règim franquista. La capital catalana no només va acabar representat una icona i referent a nivell espanyol, sinó també a nivell europeu, acollint a grans figures que varen tenir un fort impacte en la reivindicació queer a escala mundial.

Bibliografia

Arnalte, Arturo. Redada de violetas. La represión de los homosexuales durante el franquismo. Ed. Egales.

Berzosa, Alberto, et al., eds. Reimaginar la disidencia sexual en la España de los 70: redes, vidas, archivos. Edicions Bellaterra, 2019.

Huard, Geoffroy. La huida a la capital. La emigración homosexual durante la dictadura franquista. Cruising Torremolinos. Cuerpos, territorio y memoria (2022): 49-69.

Huard, Geoffroy. Los «invertidos» en Barcelona durante el franquismo y la construcción de La memoria gay. Un caso de cambio de sexo  reconocido legalmente en 1977”. Université du Havre, 2018.

Huard, Geoffroy. Los antisociales. Historia de la homosexualidad en Barcelona y París, 1945-1975. Ed. Marcial Pons Historia.

Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo. Ed. Egales.

Huard, Geoffroy. Els homosexuals a Barcelona sota el franquisme. Prostitució, classe social i visibilitat entre 1956 i 1980.  Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, núm. 4, p. 127-51

Johnson, L., Julià Capdevila, L., Martí Olivella, J., Mérida Jiménez, R., Nash Baldwin, M., Segarra, M. Gènere i sexualitat en la cultura catalana, febrer 2013. Universitat Oberta de Catalunya. https://hdl.handle.net/10609/69145

Rafael M. Mérida Jiménez: Homosexualitat i cultura a Catalunya: vides trans a Barcelona 1914-1978, UOC Consulta aquí

Nofre i Mateo, Jordi. L’agenda cultural oculta. Una destrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis. Generalitat de Catalunya. Premi Joventut 2009, col.lecció estudis, n.32 (2014): 75-97.

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma.  Homosexuales en la España de Franco, Editorial Dos Bigotes.

Salinas Soto, Andrea. Transexualidad y clandestinidad en el Franquismo. Universidad de Murcia, 2023.

Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. Ed. El Desvelo.

Blogs i articles digitals

El Born Centre de Cultura i Memòria – Memòria democràtica. El Patronato de Protección de la Mujer: Històries en primera persona:

Casanova, Mayo (2011). Barcelona, recuerdos de posguerra (XII). Petreraldia: El diario digital del Valle del Vinalopó:

Visita guiada a l’exposició “Tinta contra Hitler” (MNAC)

/ historiaab / Deixa un comentari

El dia 21 d’octubre a les 17h, la Secció d’Història organitza una visita guiada a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador i co-comissari de l’exposició “Tinta contra Hitler” que organitza i produeix el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en col·laboració amb MuVIM, València.

Activitat gratuïta exclusiva per a socis amb inscripció obligatòria en aquest formulari:

https://ateneubcn.cat/form-visita-expo-tinta-catalana-contra-hitler/

Places limitades (15) Places exhaurides.

Horari: Dimarts dia 21 d’octubre de 17-19h.

Les persones sòcies que s’hagin inscrit i validat la inscripció quedem a les 17.00h a l’entrada del MNAC

Tinta contra Hitler (MNAC)

L’exposició Tinta catalana contra Hitler és la presentació a Barcelona del descobriment de l’únic artista català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 – Nottingham, 1995) va dibuixar uns dos mil cartoons o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití.

L’exposició presentarà una selecció dels originals conservats per l’autor i la família que, juntament amb les publicacions on apareixerien molts d’aquells cartoons, esdevé un dels majors fons a escala mundial sobre il·lustració de sàtira política del conflicte més terrible de la història.

Mario Armengol, MNAC

Es tracta d’un espectacular fresc, fins ara desconegut de manera sorprenent ja que les il·lustracions de Armengol es troben al costat de les dels majors i més influents dibuixants i cartoonists de UK, com David Low, Giles o Illingworth. En elles es poden veure caricaturitzats quasi tots els fronts de guerra i les figures més destacades d’aquell combat brutal. Tot això, a més, satiritzat en un estil que beu de la intensa tradició de dibuixants i publicacions satíriques catalanes de la darreria del XIX i primeres dècades del XX. En Armengol aquesta tradició cristal·litza en una obra d’una gran qualitat artística, versàtil i moderna, que supera l’estil de l’època, apunta cap al còmic actual i ens segueix interpel·lant sobre els límits de l’humor en contextos dramàtics i brutals.

Mario Armengol