El dia 26 de gener de 2015 tingué lloc la conferència “La història desconeguda dels jueus catalans” a càrrec de Manuel Forcano

Presenta. Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història

Què en sabem dels jueus catalans? Quan arriben i s’estableixen a Catalunya? Com vivien? Qui i per què els perseguien? Com sobrevivien als atacs? Com s’organitzaven? Quines figures els lideraven? Quina és la seva herència? I quines són les principals figures judeocatalanes venerades encara avui arreu del món jueu?

Un conjunt d’interrogants que han mogut a més de 300 persones a assistir a la conferència del doctor en Filologia Semítica, Manuel Forcano.

Els inicis

Segons Manuel Forcano, els jueus fa dos mil anys que són a Catalunya. Des de les expulsions dels jueus a Roma, a partir del segle I dC, les emigracions de jueus d’Itàlia es dirigeixen a les costes d’Hispània. I és aquí on funden les primeres comunitats. “Catalunya té mil anys i un jueu ja hi era”.

Sefarad 

És el nom que els jueus donaven a al-Andalus. La península Ibèrica sota els musulmans. Catalunya no era Sefarad a l’edat mitjana, perquè Catalunya queia a la banda cristiana. Els sefardites de l’edat mitjana només eren els jueus dels territoris musulmans. Només és a partir del segle XV, després de l’expulsió de 1492, que Sefarad ja s’aplica a tota la península. I avui ‘Sefarad’ vol dir Espanya. És la manera com es diu en hebreu.

Jueus i musulmans

Els jueus que van viure en zona musulmana van viure millor que no els qui van viure en zona cristiana. Les grans expulsions i les grans matadisses van ser sota domini cristià. A la Catalunya nova encara és en mans dels musulmans, i la vella, dels cristians. I els jueus de la zona cristiana, del comtat de Barcelona, tenen molta relació amb els jueus de l’altra banda. Eren dels pocs que travessaven la frontera sense problemes. Comerciaven, feien d’intermediari per intercanvi d’esclaus i presoners, etc. 

Jaume I, l’amic dels jueus

És un rei ambivalent. Els jueus li convenien perquè li aporten molts ingressos. En té cura i els protegeix. Però al mateix temps és un monarca cristià, collat per l’església i les actes dels concilis. Ha de fer el doble paper, i fa tant com pot. Per exemple: totes les prescripcions que es dictaven contra els jueus, l’afectaven directament, perquè els jueus eren, a diferència dels cristians, aportadors d’impostos a la corona que no passaven pel fisc, ni el delme de l’església. Si els jueus no poden cobrar més que el 20% del rèdit, per exemple, això afecta directament la corona. A Jaume I aquests edictes no li anaven bé. Al costat d’això és el rei que dicta que un cristià que es passa al judaisme ha de morir cremat viu. Jaume I era l’amic dels jueus per protegir-los tal com són. Però no per incentivar que els cristians deixessin la seva religió, perquè tot cristià convers al judaisme deixava de pagar el delme a l’Església. L’Església posava el crit al cel, no perquè perdia un fidel, sinó perquè perdia un contribuent.

Els jueus i els diners

Des de 1179 l’Església prohibeix la usura entre cristians. El judaisme també prohibeix la usura entre jueus. Però no entre jueu i cristià. Per això els cristians poderosos anaven anar a buscar jueus quan volien diners. Eren els únics que els podien fer préstec amb usura. I no únicament. Si un cristià volia fer préstec amb usura a un altre cristià, feia servir el jueu de pont. Vull dir que els jueus no solament prestaven els propis diners. Prestaven els diners de cristians. La idea del jueu usurer també s’explica per aquest context.

L’expulsió de 1492

El 1492 s’ha de desmitificar a Catalunya. No va ser tan greu ni sonat perquè ja no quedaven tants jueus. Havien marxat el 1391! I els que quedaven, tampoc se’n van acabar d’anar del tot, el 1492. Molt poquets, van marxar. La majoria es va convertir. El gran trauma, la gran punyalada, és el 1391. Els avalots. Molts van morir, molts altres es van haver de convertir després dels atacs i saqueigs. És l’any negre de debò. Va passar a tota la península Ibèrica. Els avalots van començar a l’actual Andalusia, es va anar espargint i va acabar entrant a la Corona d’Aragó. A València, per exemple, va ser terrible. Va arribar-hi perquè a València hi havia molts soldats castellans. La contaminació d’allò que passava a Castella va entrar per València. L’any 1391 és l’any que desapareixen els tres grans calls de la Corona: València, Barcelona i Palma. Queda la de Saragossa, que com que hi havia la Cort Reial no s’hi van atrevir.

Catalunya 2015

Avui els jueus catalans es divideixen en tres grans comunitats. L’ortodoxa, que tenen la sinagoga al carrer de l’Avenir, inaugurada als anys cinquanta. Aquesta comunitat és la primera que va tenir uns estatuts a Espanya, després de l’expulsió de 1492. Els de 1918 a Barcelona. Després tenim la reformista, que creuen que la primera és massa tradicional. No tenen seu pròpia, i lloguen llocs esporàdicament. I finalment el grup ultraortodox, els de negre, que tenen la llibreria al carrer de Sant Honorat, al Call de Barcelona, on es troben i parlen. Diuen que en total són entre 5.000 i 10.000. No ho sé. Del cert no se sap. Sí que darrerament s’han instal·lat més jueus, perquè Barcelona ha acollit molts jueus argentins. Jueus que havien anat a Israel a viure, no s’hi han trobat bé, no s’hi han adaptat, i en lloc de tornar a l’Argentina s’han quedat a mig camí. I d’aquests, molts es tornen religiosos.

Jueus catalans destacats

Menàhem ben Saruq
L’home que va escriure el primer diccionari hebreu-hebreu. Poca broma. Menàhem ben Saruq era un jueu de Tortosa que va establir les arrels verbals de la llengua hebrea i avui dia, al segle XXI, els verbs s’estudien a partir d’aquest sistema trobat per aquell tortosí al segle X. Onze segles després, tot estudiant de filologia, jo mateix, aprèn els verbs a partir d’aquest sistema.

Ramban (Bonastruc sa Porta)
El nom més important. El gran home del judaisme català: teòleg, cabalista, metge, savi. D’aquests homes multidisciplinaris, n’hem dit homes del Renaixement. Doncs a l’edat mitjana els jueus ja eren homes del Renaixement. Caps molt grans. Ramban va ser coetani de Jaume I, que el va protegir fins que va poder. Vell, però, va acabar expulsat i va anar a morir a Terra Santa i va escriure les seves darreres cartes des de Jerusalem, abans de morir, en català. Per al seu fill, que sí que es va quedar a Girona. Li diu que s’enyora molt de la ciutat. És molt emotiu. Ramban és molt important per al judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, ‘El Comentari a la Torà’. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula per paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s’havia fet. Encara avui Ramban s’estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.

Azriel de Girona
Azriel de Girona és un dels cabalistes més important de l’escola de Girona i fa grans propostes per explicar la càbala de manera entenedora. Oxímoron, perquè la càbala és críptica per definició. Però ell fa l’intent pedagògic i és el primer que millora les explicacions fetes a Narbona, que és on neix la càbala.