Presentació del llibre ‘Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos’

Dimecres dia 10 de juny a les 18.30h Sala Sagarra: Presentació de l’obra “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus

Gemma Domènech, historiadora de l’art, professora de la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Santos M. Mateos Rusillo, historiador de l’art i professor titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Presenta: Joan Solé Camardons cap de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Ecos de guerra

La Guerra Civil espanyola no va acabar amb el parte militar de l’1 d’abril de 1939. El seu ressò continua present, avui, a les sales, dipòsits i magatzems de nombrosos museus. Hi romanen obres d’art i béns culturals salvaguardats durant el conflicte per les autoritats republicanes —el Govern de la República, la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc— que mai no van ser restituïts als seus legítims propietaris.

El volum que es presenta “Ecos de guerra: El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museus” explora com les polítiques de protecció, els trasllats, les incautacions i la gestió posterior sota el franquisme van marcar de manera decisiva la configuració dels museus actuals. A través d’estudis de cas, amb exemples de museus catalans (MNAC, MAC, Museu de Badalona, Museu de Granollers, Museu de Solsona), i des d’una perspectiva catalana, estatal i europea, analitza els desplaçaments patrimonials provocats per la guerra i les seves conseqüències a llarg termini.

El volum ofereix una mirada interdisciplinària que connecta història, museologia, dret i memòria, i convida a reflexionar sobre l’origen de moltes col·leccions i la responsabilitat de les institucions culturals davant del seu passat. Alhora, recull les ponències presentades al congrés internacional “L’impacte de la Guerra Civil en la configuració dels museus”, celebrat al MNAC el febrer de 2026.

Perquè els ecos de la guerra no són només història: encara habiten els museus del present. Editada per la directora de l’ICRPC, Gemma Domènech i Casadevall, i l’investigador de la Universitat de Vic, Santos M. Mateos i Rusillo

Gemma Domènech Casadevall

Professora agregada Serra Húnter a la Universitat de Girona i directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. La seva labor docent es desenvolupa en patrimoni cultural i museologia. Entre les seves línies de recerca, destaca la relativa a la gestió i la protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil i les seves conseqüències sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Entre el 2019 i el 2021 va ser directora general de Memòria Democràtica del govern de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, responsable de les polítiques públiques de recuperació i foment del patrimoni memorial i de la memòria democràtica a Catalunya.

Són destacables els treballs dedicats a la repressió i exili dels arquitectes republicans que descobreixen els processos de depuració duts a terme al sí de la professió al final de la Guerra Civil, així com trajectòries professionals inèdites d’arquitectes fonamentals a el període republicà. Alhora, són rellevants les seves investigacions al voltant de la protecció i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil perquè plantegen un nou enfocament en la visió sobre les conseqüències del conflicte bèl·lic sobre el patrimoni artístic a Catalunya. Els seus treballs sobre l’exili republicà a Mèxic, ha donat lloc a projectes de col·laboració amb la Universidad Autónoma de México i el Colegio de Jalisco (Guadalajara, México) i, han estat premiats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en catalanística pel Segundo Diccionario de los Catalanes de México (Mèxic: Porrúa, 2022) a la 56ena edició dels Premis Crítica Serra d’Or.

Ha format part de diversos grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya: Grup de Recerca Consolidat 2009 SGR 1065 “Patrimonialització i usos del Patrimoni”, Grup de Recerca Emergent 2014 SGR 772 “Patrimoni Cultural de Catalunya” i, Grup de Recerca Preconsolidat 2017 SGR 835 “Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya”. Actualment, és membre del Grup de Recerca Consolidat 2021 SGR 139 “Art del Renaixement i del Barroc a Catalunya” i del Grup de Recerca Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona (GRHCS083).

Ha participat en diversos projectes R+D finançats pel Ministeri de Ciència, formant part de l’equip de recerca dels projectes “Patrimonio Etnológico, Sociedad y Cultura Marítima” (HAR2010-15566) i “La ciudad y mar. La patrimonialización de las ciudades portuarias” (HAR2013-48498-P), liderats per l’ICRPC. I, actualment, com investigadora principal del projecte “El impacto de la guerra civil en la configuración de los museos en Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados” IGUEMUS (PID 2021-124518NB-I00)

Actualment la seva recerca està centrada en quatre línies que tenen el patrimoni cultural com a denominador comú. Aquestes són: els mecanismes de patrimonialització i els nous usos de l’arquitectura; l’obra, repressió i exili dels arquitectes republicans; la gestió i protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil; i l’exili català a Mèxic, fent especial incidència en el cas de les dones.

Santos M. Mateos Rusillo

Historiador de l’art, postgraduat en interpretació del patrimoni i doctor en història de l’art. Actualment és professor titular de la Universitat de Vic, on coordina un grup de recerca especialitzat en comunicació cultural, el Grecopa. També és professor associat de gestió del patrimoni cultural (Universitat Rovira i Virgili) i de comunicació del patrimoni cultural (Universitat Oberta de Catalunya). El seu camp de recerca se centra en els estudis de patrimoni cultural, especialment pel que fa a la comunicació global (difusió cultural i comunicació) de museus i altres atractius patrimonials.

Ha publicat amb Ediciones Trea els títols següents: La comunicación global del patrimonio cultural. (2008), Manual de comunicación para museus y atractivos patrimoniales (2012) i La difusión preventiva del patrimonio cultural (2016). Des del 2009 és editor del portal web Miradas des de la copa. Portal de comunicació i patrimoni cultural, format per un bloc i una revista electrònica.

Més informació

Vegeu la Presentació del llibre a càrrec de Gemma Domènech i Santos M. Mateos Rusillo. https://trea.es/wp-content/uploads/2026/04/979-13-88179-22-8_Presentacion_Eco-de-guerra.pdf

Podeu llegir el llibre: Gemma Domènech Casadevall i Santos M. Mateos Rusillo [Eds.] Ecos de guerra. El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos, Edicions TREA, 390 pàg. 2026 a https://trea.es/producto/88179-22-ecos-guerra/

Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

Dijous dia 3 de febrer de 2022 a les 18.30 a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la conferència Art en retirada. Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra a càrrec de Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i professora al departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i de Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’història contemporània de la Universitat de Girona i director de l’ICRPC.

Presenta l’acte, Joan Solé Camardons ponent adjunt de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest acte se suma al Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que tindrà lloc el 5 de febrer com un homenatge institucional a les persones exiliades i deportades que van creuar la frontera amb França l’any 1939. També compta amb el suport del Museu Memorial de l’Exili (MUME).

Podeu veure la sessió aquí

Una epopeia sobre la salvaguarda de les grans col·leccions d’art català durant la Guerra

El febrer de 1939, en els dies finals de la Guerra Civil, les peces més emblemàtiques de l’art català són a Agullana i Darnius. En els masos Perxés i Descals el govern català hi ha estat traslladant en els darrers mesos dipòsits artístics d’arreu del país amenaçats per l’avenç de la Guerra. Una epopeia que avui podem conèixer millor gràcies a la recent recuperació dels testimonis memorials de dos dels seus protagonistes, Joan Subias Galter (Figueres, 1897-Barcelona, 1984), cap de la Secció de Museus de la Generalitat i Alexandre Blasi Boher (Alentorn, Artesa de Segre, 1910- Barcelona, 1989), carrabiner responsable de l’evacuació dels dipòsits.

Joan Subias Galter, durant la Guerra Civil, primer a Girona i després d’una curta estada a Barcelona, des del Mas Can Descals de Darnius i com a delegat del cap de la Secció de Museus del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, va ser responsable de la salvaguarda de les grans col·leccions d’art del patrimoni català. Va formar part de la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic, creada el 22 de juliol de 1936 per iniciativa dels comitès antifeixistes, i va intervenir directament en la protecció de diversos monuments de la demarcació de Girona recollint objectes de gran valor artístic que eren concentrats a la Catedral de Girona i al Palau Episcopal.

Alexandre Blasi Boher (Alentorn, Artesa de Segre, 1910 – Barcelona, 1989), va ser tinent de carrabiners destinat a la Vajol i encarregat del darrer desallotjament del patrimoni artístic de la Mina Canta (la Vajol), Mas Perxés (Agullana) i Can Descals (Darnius) entre l’1 i el 9 de febrer del 1939. El mateix dia que les tropes franquistes arribaven a la frontera francesa al Pertús, Blasi va marxar a l’exili pel coll de Lli i les Illes. Va residir a França fins que el 1942 va retornar a Barcelona. A través dels seus dietaris i documents epistolars, conservats per la seva família i custodiats avui al Museu Memorial de l’Exili (MUME), es pot reconstruir la seva experiència de l’exili a França i detalls importants de l’evacuació del patrimoni artístic de la Catalunya republicana.

Obres de referència

BLASI BOHER, Alexandre (2021) Les Agendes del tinent Blasi (1939-1942) Domènech i Casadevall, G, Nadal i Farreras, J; Serrano Jiménez, M (Ed). Edició de textos: Miquel Serrano Jiménez. Transcripció de textos: Alexandre Blasi Damer, Miquel Serrano Jiménez. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Memorial Democràtic de Catalunya. Col·lecció Memòries, 6. ISBN: 978-84-18601-57-6.

NADAL FARRERAS, Joaquim; DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2019). “Febrer de 1939. Art en retirada”, L’Avenç, 453, gener 2019, 28-35.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2017). “La destrucció i el salvament del patrimoni”. DUEÑAS ITURBE, Oriol; MARTÍN BERBOIS, Josep Lluís (eds). La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona. Col·lecció “Referents”,9. Barcelona. Memorial Democràtic de Catalunya – Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, pp. 529-544.

DOMÈNECH CASADEVALL, Gemma (2017). “La protecció del patrimoni de l’Església de Girona a través de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic (1936-1938)”. VELASCO, Alberto; SUREDA, Marc (ed.) La salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola. Girona, Museu d’Art, 2017 ISBN: 978-84-393-9543-0 pp. 82-96

NADAL FARRERAS, Joaquim; (2016) Joan Subias Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra. Col·lecció: Publicacions de la Presidència. Sèrie major, 4. Editorial: IEC Ed. Institut d’Estudis Catalans. ISBN: 978-84-9965-335-8

NADAL FARRERAS, Joaquim. (2016) Joan Subias Galter. Col·lecció Girona fotògrafs. Fotografia: fons Subias IEC, introducció: Ed. Ajuntament de Girona-AMR. ISBN : 978-84-8496-223-6

NADAL i FARRERAS, Joaquim – DOMÈNECH i CASADEVALL, Gemma (2015). Patrimoni i guerra. Girona 1936-1940. Girona, Ajuntament de Girona, 2015. ISBN 978-84-8496-205-2

Jordi Tell (1907-1991), arquitecte, aventurer i diplomàtic a l’ombra

20 Novembre 2017 a les 19:00 – 20:30 Sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès)
La vida de Jordi Tell és la més trepidant dels arquitectes racionalistes que es van haver d’exiliar arran de la Guerra civil.
Conferència a càrrec de Gemma Domènech, doctora en Història de l’Art i professora de la UdG que treballa en la recuperació de la memòria dels arquitectes de la República.
Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història.

Tell. El llop solitari de l’exili català

El llibre, escrit per la historiadora Gemma Domènech, fa una completa biografia d’un arquitecte i activista polític relacionat al llarg de la seva vida amb l’independentisme i alhora amb la socialdemocràcia. Un personatge que va marxar a l’exili dues vegades, primer arran dels fets del 1934 i posteriorment al final de la Guerra Civil. Seguint la petja del seu escàs llegat arquitectònic, Gemma Domènech ha acabat estirant el fil d’una biografia política trepidant que enllaça ciutats com Barcelona, Berlín, Mèxic DF, Oslo o Granollers, i noms com els d’Eugeni Xammar, Willy Brandt, Manuel Serra i Moret, Josep Tarradellas o Lluís Maria Xirinacs. L’obra, editada per Duxelm i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), on l’autora és investigadora, compta amb el pròleg de l’exconseller, historiador i director de l’ICRPC Joaquim Nadal.

tell-portada-gran

Article d’Eva Vàzquez publicat a l’AVUI 29-3-2016

Totes les vides de Jordi Tell. Gemma Domènech rescata la figura d’un dels arquitectes i diplomàtics a l’ombra més fascinants de la República

A les seves memòries, Eugeni Xammar refereix l’episodi en què un jove estudiant d’arquitectura, “el famós Jordi Tell”, la va emprendre a cops de puny amb els insurrectes que, el juliol de 1936, pretenien apoderar-se de l’ambaixada espanyola a Berlín. Xammar no facilita gaires més dades d’aquest agent ardit, excepte que cap al final de la Guerra Civil el va retrobar a la legació de la República a Oslo i que ja llavors eren llegendàries les seves “aventures” a Berlín, on seria perseguit i detingut fins a set vegades per la Gestapo, i la seva sonada evasió del penal franquista de la Corunya, on va estar reclòs quinze mesos abans d’aprofitar un alliberament provisional per acabdillar l’assalt d’una llanxa valent-se d’una pistola inservible i uns pots de llet que simulaven granades de mà.

Ningú, fins ara, havia dedicat més atenció a aquesta figura que apareix i desapareix, sempre esquiva, en els relats de l’exili català. La investigadora gironina Gemma Domènech en tenia notícies molt vagues quan l’any 2013, durant un viatge a Mèxic per presentar-hi el seu llibre sobre l’arquitecte racionalista Emili Blanch, va comprometre’s a aprofundir en l’obra de Tell responent als requeriments del professor José María Murià, a qui se li encenien els ulls davant la perspectiva que un vell amic per fi sortís de l’ombra. Va ser pel compromís adquirit que Gemma Domènech va començar a indagar, al principi amb poc convenciment, sobre aquell home enigmàtic, un de tants que “la desfeta va llançar escales avall de la història”. Però de mica en mica tot lligava: unes jornades sobre Xammar a l’Ametlla van posar-la sobre la pista berlinesa, el mateix Murià va ensenyar-li un parell de mobles que Tell li havia dissenyat durant l’exili a Mèxic, un amic d’un amic va facilitar-li el contacte d’una neboda que vivia a Barcelona, i un altre fil va portar-la fins a Noruega, on Ernest Tell ha guardat amb cura l’abundant correspondència que dóna fe de l’existència novel·lesca del seu pare. “Era com si m’hagués vingut a buscar”, diu la investigadora, que ha pogut reconstruir, en una “recerca emocionant i plena de complicitats i sorpreses”, la peripècia d’un dels personatges més desconeguts i fascinants de la política i la cultura catalanes del segle XX a la biografia Tell. El llop solitari de l’exili català (Duxelm).

Girona Gemma Domènech i Casadevall, investigadora de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que ha publicat un llibre sobre l'arquitecte Jordi Tell Novelles (1907-1991), "Tell, el llop solitari de l'exili català".

La investigadora de l’ICRPC Gemma Domènech amb el llibre que ha dedicat a l’arquitecte i diplomàtic Jordi Tell. Foto: Joan Sabater

Comparar Jordi Tell Novelles (Barcelona, 1907 – Fredrikstadt, Noruega, 1991), fill del notari Guillem August Tell –que Sagarra també evoca en les seves Memòries– amb un Robinson no és cap llicència literària ni contradiu la seva “vida trepidant i vertiginosa”. És, al contrari, la imatge que tenia de si mateix aquell franctirador apassionat que, retirat voluntàriament des de 1952 en un illot sense aigua ni electricitat, no pas casualment el mateix any que l’ONU va reconèixer el govern de Franco, escriu al president a l’exili, Josep Tarradellas, oferint-li la col·laboració lleial, diu, “d’aquest llop solitari de Noruega”. Va ser un dels últims gestos d’un “patriota irredempt i aventurer indomable” que, arran dels Fets d’Octubre de 1934, en què va formar part de la milícia armada d’Estat Català, havia iniciat un exili que duraria més de 50 anys. El seu primer destí va ser el Berlín de Hitler, on ni la protecció de Xammar ni el seu nomenament d’urgència com a vicecònsol d’Hamburg van estalviar-li les presons nazis i l’extradició a Espanya, on protagonitzarà una evasió èpica que reproduiran tots els diaris republicans. Pròfug dels franquistes, trobarà refugi com a encarregatde negocis a l’ambaixada d’Oslo, on farà amistat amb el ministre laborista i futur primer secretari general de l’ONU Trygve Lie, i amb un jove Willy Brandt, que prendrà com a secretari particular i al costat del qual treballarà en la resistència durant la II Guerra Mundial.

“Com més avançava en la recerca, més m’adonava que allò que havia començat sent un treball sobre un obscur arquitecte s’estava convertint en la biografia d’un aventurer, un seductor, un hàbil conseller a l’ombra”, explica Gemma Domènech, que ha vist prolongar-se l’empremta d’aquesta vitalitat en les visites a la neboda: “Quan anava a entrevistar-la, sempre em deia: ‘Per parlar d’en Jordi, s’ha d’obrir una ampolla de xampany’, i em vaig fixar que a les fotos de la casa d’en Tell s’hi veien tot d’ampolles buides penjades.”

L'arquitecte Jordi Tell Novelles (Barcelona, 1907-Fredrikstadt, Noruega, 1991), a l'interior de la casa que es va construir a l'illa de Borholmen, cap a 1957.  Publicada al llibre "Tell. El llop solitari de l'exili català", de Gemma Domènech i Casadevall.  Foto: ARXIU FAMÍLIA TELL, NORUEGA

Jordi Tell a la casa que es va construir a la illa noruega de Borholmen als anys cinquanta. Foto: Família Tell.

S’ha conservat molt poca obra arquitectònica de Tell (un xalet a Bellaterra, una casa a la Corunya) i, en canvi, molts dels seus dibuixos i caricatures, la majoria fets durant el captiveri: retrats de companys de cel·la i dels condemnats a mort, dels quals aixecava així una fe de vida que els descendents han conservat amb agraïment i emoció. I moltes cartes, més de 400, fonamentals per reconstruir una vida inabastable: “Amb cada nou episodi, Tell es veu obligat a començar de nou; és com si hagués tingut moltes vides en una.”