marxisme | Secció d'Història

Dijous 3 d’abril 18.30h. Sala Sagarra. Revolucionaris: Història, historiografia i pensament a Eric Hobsbawm. Acte conjunt de la Secció de Filosofia i la secció d’Història. Hi col·labora ed. Tigre de Paper. Hi participaran Xavier Domènech i Roc Solà, historiadors i professors a la UAB.

Presenta: Adriana Menacho Morera de la Vall de la Secció de Filosofia. Accés obert

Eric Hobsbawm és una de les principals figures intel·lectuals del segle XX i, per a molts, el pensador clau de la història d’aquest segle. Historiador d’afiliació marxista, fou professor d’història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical, i de la seva extensa obra cal destacar la tetralogia formada per The Age of Revolution, The Age of Capital, The Age of Empire i The Age of Extremes.

Ara, en català, comptem amb Revolucionaris, un recull d’articles en què Hobsbawm reflexiona sobre la revolució com a fet històric i social, sobre el marxisme i l’anarquisme, sobre la història del moviment obrer i els problemes que ha d’afrontar l’historiador, així com de la complexa relació entre l’intel·lectual i la política, la teoria i la praxi. D’aquestes qüestions en parlarem amb Xavier Domènech i Roc Solà, historiadors i professors a la UAB.

Dilluns 9 d’octubre de 2017 a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, tingué lloc la tertúlia d’Amics de la Història: “La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme“.

Hi intervingueren: Jordi Casassas, autor del llibre i historiador, Josep Sanmartí, ateneista i creador del Blog “Perles negres, perles blanques” . Coordinen el debat Joan Solé Camardons i Carme Llobet d’Amics de la Història.

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d’aquest moviment dins del seu temps, que a l’Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l’impacte de la Gran Guerra.

El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l’esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i “proletària” de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme.

Així doncs, el temps del noucentisme s’allarga des de les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.

Vegeu l’article de Lluís Bonada “Jordi Casassas perfila la funció central del noucentisme en la Catalunya contemporània” a la revista El Temps, 06-03-2017

Vegeu l’entrevista a Jordi Casassas a la revista Ab Origine