La Revolució Francesa (1789-1799). Un model de revolució burgesa

Dimarts 12 de març 2019 a les 19:00 – 20:30 a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència La Revolució Francesa (1789-1799). Un model de revolució burgesa, a càrrec Daniel Roig Sanz, historiador i professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, en el marc del cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” organitzat per la Comissió de Cultura de l’Ateneu Barcelonès.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història

RF_Le_Serment_du_Jeu_de_paume

Imatge:Jacques-Louis David, Le Serment du Jeu de paume, Musée du Château de Versalles

El jurament del Joc de pilota és un compromís d’unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l’aprovació d’una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d’aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.

La Revolució Francesa (1789-1799). Un model de revolució burgesa.

Text de Daniel Roig i Sanz professor de la Universitat de Barcelona

La Revolució francesa ha estat sens dubte un dels esdeveniments més importants de la història moderna. De fet, no només ha estat l’element clau que ha configurat la identitat contemporània francesa, sinó que a l’època la revolució també inauguraria un nou cicle històric a Europa, caracteritzat per l’expansió de les conquestes revolucionàries, i per un intent d’enderrocar tot vestigi social i polític anterior a 1789. Tanmateix no tots els contemporanis ni principals protagonistes farien la mateixa lectura de la revolució, i si bé la seva empremta es deixà sentir arreu la internacionalització del procés revolucionari també implicà l’inici d’un període convuls i de guerra contínua que sacsejaria el continent europeu fins a deixar-lo, vint-i-cinc anys després, completament exhaust.
Per comprendre, però, la seva dimensió històrica, cal subratllar que la Revolució francesa no fou en cap cas un fenomen espontani, per bé que al llarg del període –des de 1789 fins el 1799– ben sovint la imprevisibilitat s’imposés a la planificació, i que fins i tot aquest mateix factor també acabés marcant els ritmes de la revolució. I és que si bé tots aquests elements s’entrellaçaren a l’hora de demolir l’Ancien Régime, el cert és que els orígens de la revolució no es troben només en el desafiament que el Tercer Estat realitzaria contra l’ordre existent durant la celebració dels Estats Generals aquell mes de maig de 1789. Sinó també –i sobretot– en l’espectacular canvi de paradigma polític i social que es registraria al llarg i ample de França des de mitjans del s. XVIII, i que tot i que certament no fou l’únic estat d’Europa on això succeiria, sí que fou, probablement, on més magnitud prendria el debat al voltant de la naturalesa política de l’encara vigent societat estamental.
Aquest procés –que pot ésser qualificat d’autèntica revolució cultural– tingué sens dubte un pòsit important en l’aportació que farien els intel·lectuals de la Il·lustració, els quals de forma més o menys patent afermarien les bases d’aquest canvi de paradigma. Un canvi que no només incidiria en algunes elits del país, sinó també entre àmplies capes de la població, que, al seu torn, també es veurien estimulades per l’aparició i proliferació de tota una literatura crítica d’abast popular.
En el seu conjunt, doncs, foren tots aquests factors, juntament amb els múltiples períodes de carestia i la greu crisi financera que afectaria el règim borbònic durant la dècada dels anys vuitanta –en part a causa de les despeses ocasionades per la Guerra dels Set Anys i per la participació francesa en la Guerra d’independència dels Estats Units–, els que compondrien en definitiva els elements que acabarien convergint en l’esclat de la Revolució el 1789. Al capdavall només l’arribada del Directori el 1795, primer, i de Napoleó Bonaparte a partir de 1799, aconseguirien aturar els excessos i la versió més radical dels primers anys. Tot i que això no impediria, en suma, que alguns dels principis fundacionals de la Revolució seguissin en peu.

RF_Declaration des Droits de l'Homme. Jacques-François Le Barbier. 1789..jpg

Imatge: Jean-Jacques-François El Barber, Representació de La Déclaration des droits de l’homme et du citoyen 1789. Inclou el símbol “Ull de providència” (ull en triangle), Musée Carnavalet.

La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d’agost de 1789 per l’Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d’aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776. Malgrat el seu caràcter d’universalitat, no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d’aplicació), reconeixent la condició de ciutadania només als homes.

Bibliografia  sobre la Revolució francesa – 14 juliol 1789 – 9 novembre 1799 (Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès) 
(2018) CRAVERI, Bendetta. Los últimos libertinos 
(2018) DEULONDER, Xavier. Llibre de les revolucions : Anglaterra, Escòcia, Irlanda, l’Amèrica del Nord, França i Rússia / Xavier Deulonder i Camins (2018)
(2018) DEULONDER, Xavier. Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França 
(2017) GUENIFFEY, Patrice. La politique de la Terreur
(2017) STAËL Anne-Louise-Germaine Madame de. Consideraciones sobre la Revolución francesa 25 años decisivos de la historia de Francia y de Europa en primera persona 
(2016) BURKE, Edmund. Reflexiones sobre la revolución en Francia 
(2015) SPANG, Rebecca L. Stuff and money in the time of the French Revolution 
(2015) TACKETT, Timothy. El terror en la Revolución Francesa 
(2015) PETITFRÈRE, Claude. La vendée et les vendéens 
(2014) LEFEBVRE, Georges. La grande peur 
(2014) MAYER Arno. J. Las furias: violencia y terror en las revoluciones francesa y rusa
(2014) ZAMOYSKI, Adam. Phantom terror: the threat of revolution and the repression of liberty 1789-1848
(2013) MARTIN, Jean-Clément. La Revolución francesa 
(2013) MCPHEE, Peter. La Revolución francesa, 1789-1799 una nueva historia
(2011) CARLYLE, Thomas. Fuego y cenizas: la revolución francesa
(2009) CASTELAR, Emilio. Historia de la Revolución francesa: un prólogo a Thiers Emilio Castelar 
(2009) RESTIF de La Bretonne. Las Noches revolucionarias 
(2008) BACZKO, Bronislaw → Politiques de la Révolution française
(2008) ESCANDE, Renaud. Le livre noir de la Révolution Française 
(2008) MICHELET, Jules. Historia de la Revolución Francesa; [editor: Ernesto Santolaya ; traducción y prólogo de 1898, Vicente Blasco Ibáñez ; actualización, traducción y corrección: Juan Manuel Ibeas ; ilustraciones: Daniel Urrabieta Vierge]
(2007) AFTALION, Florin. L’économie de la Revolution Française
(2007) FURET, François. La Révolution Française 
(2007) SIEYÈS, Emmanuel. Escritos y discursos de la Revolución 
(2006) TOCQUEVILLE, Alexis de. El Antiguo Régimen y la Revolución; traducción Jorge Ferreiro ; prefacio, tabla cronológica y bibliografía de Enrique Serrano Gómez ; introducción, J. P. Mayer
(2005) AYMES, Jean-René. Ilustración y Revolución francesa en España 
(2005) KROPOTKIN, Piotr Alekseievitx. Historia de la Revolución 
(2005) CHAUSSINAND-NOGARET, Guy. Les Grands discours parlementaires de la Révolution: De Mirabeau à Robespierre; préface de Jean-Louis Debré
(2005) MARTIN, Jean-Clément. La Révolution à oeuvre: perspectives actuelles dans l’histoire de la Révolution française 
(2002) CROW, Thomas. Emulación: la formación de los artistas para la Francia revolucionaria
(2002) REICHARDT, Rolf E. La Revolución Francesa y la cultura democràtica 
(2002) La Révolution par la gravure: les tableaux historiques de la Révolution française, une entreprise éditoriale d’information et sa diffusion en Europe (1791-1817) [commissariat scientifique Claudette Hould] (2002)
(1990) Cine y Revolución francesa
(1999) COBBAN, Alfred. French Revolution 
(1992) HOBSBAWM, E. J. Eric J. Los Ecos de la Marsellesa 
(1981) SOBOUL, Albert. La Revolución Francesa 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s