Dimecres 12 febrer 2020 a les 19:00 – 20:30 a la sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tindrà lloc la conferència Revolució en temps de guerra. Catalunya 1835-1843 del cicle “El segle XIX català” a càrrec d’Anna Maria Garcia Rovira, historiadora de la Universitat de Girona. 

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història.

Imatge principal. Text original que acompanya “Làmina 472. Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842. Coleccion de ocho laminas finas en 4º de marca mayor. Barcelona imprenta y litografia de J. Roger, 1843″.

“Imprudencias de las autoridades dieron causa al movimiento de 15 de noviembre de 1842. La alarma de la puerta del Angel en la noche del dia 13 y las prisiones de la madrugada siguiente probaron á la vez la indignacion del pueblo contra las demasias del poder y la pertinaz resistencia de este a toda especie de transaccion. Amotinandose paisanos y milicianos en la plaza de S. Jaime: y durante todos aquellos dias las barricadas, los cañones, las escenas de tumulto y desorden propias de tales casos daban el aspecto de un campamento á aquel teatro ordinario de las agitaciones populares de Barcelona.

Font: . http://www.atlesdebarcelona.cat/?lang=ca

Revolució en temps de guerra: Catalunya, 1835-1843

Anna Maria Garcia Rovira

Entre 1835 i 1843 es succeeixen a Catalunya un seguit d’aldarulls -de bullangues en deien a l’època- que provoquen la transformació liberal del sistema polític absolutista.

El fet que a l’estiu del 1835 esclatés la revolució liberal en algunes ciutats catalanes, en particular Reus i Barcelona, només s’explica si tenim en compte que Catalunya es trobava immersa en una guerra, l’anomenada primera guerra carlina, una verdadera guerra civil. Però també, si no oblidem la situació política internacional, és a dir, la proximitat de les revolucions de 1830 i el seu èxit a França, on les Tres Jornades Glorioses de juliol havien posat fi a la restauració borbònica per donar pas a un règim liberal. I, si no oblidem, tampoc, que l’amnistia de 1832, decretada arran de la mort de Ferran VII, havia permès el retorn de centenars d’exiliats de la “Dècada Ominosa” que havien viscut a França la revolució i el canvi de règim. 

L’odi popular a frares i monjos, considerats els valedors morals i econòmics de la facció carlina, expressió de l’absolutisme més pur, va provocar la crema de convents al juliol de 1835, que iniciava el que s’havia de convertir en una llarga tradició d’avalots anticlericals a Catalunya, i que es va estendre a tota Espanya donant lloc a la primera desamortització de béns eclesiàstics, l’anomenada desamortització de Mendizábal. L’aldarull va ser aprofitat pels grups liberals, organitzats secretament, per donar-li uns objectius polítics amb l’objectiu de provocar un canvi de règim.

A partir d’aquell moment, i fins a la tardor de 1837, quan la repressió militar va aconseguir escapçar la cúpula dirigent del liberalisme radical, es van succeir un seguit de bullangues en les quals s’observa, d’una banda, una progressiva divisió al si del liberalisme entre moderats, progressistes i republicans (encara encoberts), que acaba en enfrontament obert; en segon lloc, una relació estreta i alhora complexa entre els nuclis liberals i el poble menut, protagonista majoritari dels episodis revolucionaris; i, en darrer lloc, una presència cada cop més gran de problemes socials, que derivarà en una verdadera confrontació de classes. 

La radicalització tant política com social es farà progressivament més evident, un cop finalitzada la guerra carlista, al llarg del nou cicle revolucionari de 1840-1843, quan el republicans es manifestaran ja a cara descoberta. La protesta contra la llei d’ajuntaments, el desacord amb el govern progressista del general Espartero i la conflictivitat social, derivada de la industrialització, provocaran el primer esclat el 1840; altra vegada dos anys després (el 1842), ofegat pel bombardeig de Barcelona per part de l’exèrcit; i, finalment, l’epíleg de la revolta centralista de l’any següent (1843), coneguda també com la Jamància. 

El 1843, com el 1837, la repressió i l’aposta de bona part de la burgesia barcelonina per l’ordre posava punt i final a l’etapa de “la revolta popular” per deixar pas al “temps dels moderats”, en paraules de Josep Fontana.

bullanga_1835

Imatge 1. Bullanga de Barcelona 1835. La tarda del 25 de juliol de 1835 se celebrava a Barcelona un cursa de braus. El toros van sortir dolents i el públic indignat va començar a fer estelles amb els seients de la plaça Torín de Barcelona. Així s’inicià la Bullanga de 1835. Font: commons.wikipedia.org

  Anna M. Garcia_Bullangues Crema de convents 1835 Imatge 2. Crema de Convents 1835. Gravat contemporani de la crema de convents de Santa Caterina, Sant Josep, els trinitaris, Sant Agustí i el Carme, la nit del 25 de juliol de 1835. Entre les set de la tarda i les cinc de la matinada una dotzena de convents van ser atacats: sis van cremar i la resta només van patir algunes destrosses. Font: Ajuntament de Barcelona, espai bombers mediateca.

incendi_fabrica_bonaplata

Imatge 3. Incendi fàbrica Bonaplata 1835. La nit del 5 d’agost de 1835 va ser incendiada la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i cia coneguda com el Vapor del Seminari, la més gran d’Espanya que des de 1832 accionava les màquines de filar i els telers mecànics amb vapor. Font: commons.wikipedia.org

Anna Maria Garcia Rovira, és catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la Universitat de Girona. Ha estat Degana de la Facultat de Lletres i Directora del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art d’aquesta Universitat. És membre de l’Institut de Recerca Històrica, sempre de la UdG, on va crear el Grup de Recerca Història, Memòria, Identitats. Va dirigir el Museu Memorial de l’Exili (MUME), en el moment de la seva creació, i actualment forma part de la Comissió Assessora Científica i Pedagògica del museu. La seva recerca es centra en camps temàtics i cronològics ben diferenciats. D’una banda, el segle XIX espanyol: Revolució Liberal i guerres civils, primer republicanisme i construcció de les identitats nacionals; d’una altra, el segle XX europeu: la “memòria històrica”, els exilis, el nazisme i la deportació republicana.

hem_escrevbombbar_1842_0011

Imatge 4.  Portada de l’obra Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842. Coleccion de ocho laminas finas en 4º de marca mayor. Barcelona imprenta y litografia de J. Roger, 1843.
Font: SOLEY, Ramon: Atlas de Barcelona. Història de Barcelona a través de mapes i plànols de la ciutat fin a l’any 1900. http://www.atlesdebarcelona.cat/?lang=ca

Anna M. Garcia la Jamancia

 

Imatge 5. Proezas y hazañas de la Jamancia en 1843 Barcelona: Librería de José TORNER, bajada del Regomí.  Text que acompanya la imatge  “Vista de la Ciutadella atacada per la Jamància”.[…] A consecuencia de un plan convinado por la titulada Junta de armamento y de defensa fue atacada la Ciudadela en la madrugada del 6 de Octubre ultimo [1843]. Cerca de dos mil hombres cubrian una estensa linea y hacian continuas descargas aparentando un ataque que era protegido por diez piezas de artillería que jugaban contra dicha fortaleza […] Font: http://www.atlesdebarcelona.cat/gravats/703/

 

 

Revolució en temps de guerra: Catalunya, 1835-1843