En ocasió dels 150 anys de la Comuna de París de 1871 us recomanem la lectura de dos llibres sobre aquesta temàtica.

Els socis i les sòcies de l’Ateneu Barcelonès podeu demanar-los en préstec a la Biblioteca o si els compreu a la llibreria la Central recordeu que teniu el 5 % de descompte amb el carnet de l’Ateneu.

Quan sigui possible hem previst reiniciar les tertúlies presencials d’Amics de la Història.

Selecció de les obres: Joan Solé Camardons, coordinador d’Amics de la Història.

Què fou la Comuna de París de 1871?

La Comuna de París fou  la sublevació que vingué a continuació de la humiliant derrota de França en la guerra Franco-prussiana (18 de març – 28 de maig de 1871). Un matusser intent de desarmar la Guàrdia Nacional provocà una insurrecció i l’elecció d’un Consell Municipal que rebé el nom de Comuna, amb totes les connotacions revolucionàries del terme. El govern encapçalat per l’orleanista  Adolphe Thiers, es retirà a Versalles, on l’Assemblea Nacional monàrquica refusà adoptar cap compromís com va fer la Comuna. Un cop reunida una força militar suficient, París va ser reconquerida amb la pèrdua d’un gran nombre de vides humanes. Milers de membres de la Guàrdia Nacional que lluitaven a favor de la Comuna van ser assassinats, i d’altres van ser condemnats durament, fet que deixà un rastre de rancúnia sense precedents” [Diccionari d’Història Universal Chambers].

Historia de la Comuna de París de 1871: Prosper-Olivier Lissagaray, [pròleg d’Eric Hazan, introducció d’Eleanor Marx, traducció de Blanca Gago Domínguez], Editorial Capitán Swing, 2021, 656 pàg.

Sinopsi: Al març de 1871, la classe treballadora de París, indignada per la seva falta de poder polític i cansada de ser explotada, va prendre el control de la capital. Aquest llibre és l’excepcional història de la Comuna, de les heroiques batalles lliurades en la seva defensa i de la sagnant massacre que va ]acabar amb l’aixecament. Un apassionant experiment revolucionari que en pocs mesos va aconseguir substituir l’exèrcit per una milícia ciutadana, acabar amb la ingerència eclesiàstica en els afers estatals, introduir el dret universal a l’educació i reconèixer als funcionaris públics el mateix salari que percebien els treballadors. Fins que les forces repressores van desencadenar una ofensiva sense precedents sobre la capital francesa. Un bany de sang que va costar la vida a desenes de milers de rebels, afusellats per soldats enemics.

Lissagaray, un jove periodista que no només va viure els fets, sinó que va lluitar per la Comuna a les barricades, narra la glòria de la resistència a París, els grans èxits aconseguits per la revolució i el valor de les dones i homes que van donar la seva vida per la causa de la llibertat.

Més info “La Comuna de París” article de Joan Solé Camardons al Blog Gaudir la Cultura.

La comuna de París: historia y recuerdos: Louise Michel [pròleg de Dolors Marín], La Malatesta Editorial, col·lecció: Tierra de Fuego, 2014.

Sinopsi: En aquest llibre de records i memòria, l’anarquista francesa, narra els esdeveniments de la Comuna de París de 1871. Incansable lluitadora, Louise Michel va dedicar la seva vida a l’educació i la transformació de la societat cap a la revolució social. Lluitadora infatigable en les barricades de París en contra dels excessos del govern de Versalles durant la Comuna de París en 1871, Louise Michel va posar la seva vida en perill, juntament amb tota la classe oprimida de la capital francesa. “Pot el poble substituir l’Estat? Aquesta pregunta, que havia rondat en la ment de molts revolucionaris al llarg de la primera meitat de segle XIX, va tenir una resposta directa a la Comuna de París: Sí, pot.

D’aquest procés, d’aquesta substitució, tenim una crònica minuciosa, en primera persona, de mans de Louise Michel, qui no obviarà assenyalar els errors comesos però que no dubtarà a valorar aquest moviment revolucionari en la seva justa mesura: un triomf obrer, un breu flaix d’un futur igualitari, que va poder entreveure amb la Comuna, ofegada en sang per la confluència d’antics enemics que, davant d’aquest somni de llibertat, es posen d’acord per passar per les armes als seus propis conciutadans.”

Més info: Vegeu la ressenya de Josep Sauret al Blog Gaudir la Cultura