Esclavistes i negrers. Una història global amagada

Dimecres 26 d’abril de 2023 a les 18,30h a sala Verdaguer (Ateneu Barcelonès) tingué lloc la conferència-debat Esclavistes i negrers. Una història global amagada amb la participació de Martín Rodrigo y Alharilla, historiador i professor  (UPF), Gustau Nerín, antropòleg i historiador (UB) i Maria Coll, historiadora i periodista de la revista Sàpiens

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la secció d’Història 

Aquest acte l’organitza conjuntament la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i la revista Sàpiens que distribuí gratuïtament exemplars del número especial 248 “Quan érem negrers” per als assistents a l’acte.

La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès preparà un Centre d’Interès amb la Bibliografia bàsica sobre “Indians, esclavistes i negrers”. Podeu consultar totes les obres disponibles aquí

Accés obert (sense inscripció)

Imatge principal: Els esclaus a bord d’un vaixell d’esclaus són encadenats abans de ser posats a la bodega. Un gravat en fusta de Joseph Swain, cap a 1835 (Foto de Rischgitz/Getty Images)

Esclavistes i negrers. Una història global amagada, Martín Rodrigo y Alharilla, historiador i professor  (UPF); Gustau Nerín, antropòleg i historiador (UB); Maria Coll, historiadora i periodista de la revista Sàpiens i Joan Solé Camardons, ponent adjunt de la secció d’Història 

Esclavistes i negrers. Una història global amagada

La història de l’esclavitud és la història de tota la humanitat i per tant, també la nostra història, sovint desconeguda o directament amagada. No hi ha dubte que la societat catalana ha tingut negrers i que molts d’ells han tingut un paper econòmic i social important.

La revista Sàpiens assenyalà en un dossier especial, els cinquanta negrers més notoris, tot diferenciant tres categories: a) capitans de vaixells negrers, b) propietaris de factories a Àfrica -uns centres esclavistes dirigits per europeus que servien per proveir de captius amb més facilitat i rapidesa els vaixells d’esclaus- i c) propietaris d’ingenis, finques colonials iberoamericanes amb instal·lacions per processar canya de sucre, amb l’objectiu d’obtenir sucre, rom, alcohol i altres productes. Vegeu l’interactiu de Sàpiens aquí: “Els negrers catalans. Els cinquanta principals noms de l’esclavisme català”. Recentment, també, TV3 va emetre el documental Sense ficció: La Catalunya esclavista. El gran negoci dels negrers catalans. 

Ara ens preguntem també, quin fou el paper de la monarquia i dels governs espanyols amb les seves colònies en aquesta història? Què van fer altres països abolicionistes o esclavistes i que han fet després? Quin fou el paper de l’esclavitud en el desenvolupament socioeconòmic de les societats occidentals? Quin paper van tenir altres ciutats i regions espanyoles en la història de l’esclavitud? Quines bones pràctiques de memòria democràtica s’han desenvolupat en aquesta temàtica? Hi ha alguna iniciativa institucional o historiogràfica sobre memòria democràtica en aquest àmbit?

The Slave Trade (Slaves on the West Coast of Africa), François-Auguste Biard, circa 1833

Martín Rodrigo Alharilla

Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats, membre de l’IUHJVV i anterior coordinador de l’MHM. És llicenciat en Filosofia i Lletres (1992) i Doctor en Economia (2000) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves investigacions han estat becades i finançades per diferents institucions i fundacions (Banc d’Espanya, Museu Marítim de Barcelona, ​​Fundació Caja Madrid, Fundació Noguera i Fundació Gas Natural) i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis de Àsia i el Pacífic. Integra el consell de redacció de la revista d’història TST, Transports, Serveis i Telecomunicacions i és Secretari de la revista Illes i Imperis.

Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX, tant en l’espai antillà (Cuba i Puerto Rico ) com en el filipí. Entre els seus llibres destaquen: Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López (Madrid; LID Editorial Empresarial, 2000, Finalista del III Premio LID de Biografía Empresarial); La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima (Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2005, Finalista del IV Premi d’investigació Josep Ricart i Giralt), i Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana, Barcelona, Fundació Noguera, 2007.

Gustau Nerín

Doctor en Antropologia Social i Cultural. Universitat de Barcelona, 2003; Llicenciat en Geografia i Història (UB, 1991) Grau de llicenciat en Geografia i Història (UB, 1992). Línies de Recerca: Història del colonialisme espanyol a l’Àfrica; Memòria històrica del colonialisme i del tràfic d’esclaus; i Espanyols en el tràfic d’esclaus a l’Àfrica.

Antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica. Ha estat professor a la Universitat Nacional de Guinea Equatorial, al Centre Associat de la UNED de Bata, a la Universitat de Montpeller i a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor lector al departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre del GESA-Grup d’Estudis de les Societats Africanes. Ha publicat, entre d’altres, Un guàrdia civil a la selva (La Campana, 2006), La guerra que vino de África: España colonizada (Crítica, 2005), L’antropòleg a l’olla (La Campana, 2008), La última selva de España (Los Libros de la Catarata, 2010), Blanc bo busca negre pobre (La Campana i Roca Editorial, 2011) i Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica (Pòrtic, 2015, Premi Carles Rahola). El 2019 va comissariar l’exposició Guinea: el franquisme colonial, organitzada per Memorial Democràtic.

Maria Coll Pigem

Historiadora i periodista. Actualment és cap de redacció de la revista Sàpiens.Tot és història. Codirectora de la revista Valors. Filosofia de l’actualitat. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació (EFE, El Singular Digital, El Periódico) i ha estat responsable de comunicació de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s