Vint llibres sobre el curs “Una història de Catalunya als ulls del món”

 

Curs Aula Ateneu: “Una història de Catalunya als ulls del món

Curs promogut per l’Ateneu Barcelonès i dirigit per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’obra Catalunya als ulls del món, d’Enciclopèdia catalana, 2023.

Una mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història, des de les primeres cròniques àrabs sobre el territori actual de Catalunya, fins als esdeveniments polítics més recents com els fets de l’1-O.

Curs de 10 sessions, un cop a la setmana al matí d’11 i 13h. Aula Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. La inscripció i pagament es farà presencialment a l’oficina d’atenció al soci de la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona. No us quedeu sense plaça!

La Biblioteca de l’Ateneu ha preparat un Centre d’Informació on s’exposen els llibres amb la bibliografia bàsica del Curs Aula Ateneu. Una història de Catalunya als ulls del món.

Centre d’Informació on s’exposen els llibres amb la bibliografia bàsica del Curs Aula Ateneu. Una història de Catalunya als ulls del món.

Vint llibres recomanats pel professorat

Nota: Les obres disponibles a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB) s’indiquen amb l’acrònim BAB

ALBAREDA SALVADÓ, JOAQUIM (Ed.): Catalunya als ulls del món, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2022.

Contingut: Quan apareix Catalunya a l’escena mundial? Per què al segle XVI es caracteritzava els catalans com a aguerrits i després com a grans treballadors? Un aspecte que sorprèn els viatgers de l’Època moderna és el paper de les dones en el treball. Les dones fan un munt de feines a la segona meitat del XVIII, que les allibera econòmicament i no les fa dependre dels seus homes, cosa inèdita. Alhora, també constaten que la gent era molt religiosa, vorejant el fanatisme, i que la Universitat de Cervera era un desastre. Però, sobretot, els crida l’atenció l’amor per la llibertat dels catalans.

La consciència que Catalunya és una nació, es consolida a partir del XIX. Catalunya és una societat industrial i els viatgers són conscients que és una illa dins l’estat espanyol, amb tots els problemes de la industrialització. D’una banda, la prosperitat. De l’altra, la conflictivitat i la desigualtat. Friedrich Engels, per exemple, afirma que Barcelona és la ciutat amb més lluita a les barricades d’Europa. Es comença a parlar del caràcter nacional català.

Com es va seguir a l’estranger la Guerra Civil o l’1 d’octubre? Aquest obra Catalunya als ulls del món, és un estudi inèdit dirigit per Joaquim Albareda, que analitza la mirada internacional sobre Catalunya al llarg de la història.

ALBAREDA SALVADÓ, JOAQUIM (Dir.): Catalunya, nació d´Europa, 1714-2014, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013, 870 p.

Sinopsi:  Obra ambiciosa i rigorosa que ofereix una síntesi a partir del ric bagatge historiogràfic  de les últimes dècades. Amb tres volums: I. De la fi de l’Estat a l’arrencada industrial (1714-1814), dirigit per Joaquim Albareda; II. Naixement i configuració del catalanisme (1814-1914) dirigit per Pere Gabriel; i III. Dels assaigs d’autogovern al clam per l’autodeterminació (1914-2014), per Conxita Mir.

BALAÑÀ i ABADIA, PERE (Ed): Visió cosmopolita de Catalunya: Relats de Viatgers i Escriptors (Segles I a C.-XIX) , vol. I, Barcelona: Generalitat de Catalunya. Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions, 1991.

Sinopsi: Conjunt de quaranta-un textos d’autors forans de totes les èpoques (segles I a. C. – XIX) que han deixat escrites les seves impressions sobre Catalunya i els catalans. Llibre singular que aplega textos poc o gens coneguts de caràcter geogràfic, històric, social, militar, econòmic, literari, polític, etc., els autors dels quals van des de l’historiador grec Polibi fins a l’historiador mexicà Justo Sierra.

CASTELLANOS, JORDI: Literatura, vides, ciutats, Barcelona, Edicions 62, 1997, 200 p.

FONTANA, JOSEP: La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo Edit., 2016, BAB

Ressenya d’Albert Ventura: Fontana parteix de les beceroles, de la protonació establerta a partir del segle VIII, i de l’anàlisi de la història d’aquest bocí dels Països Catalans, el Principat, fins a l’actualitat, i ho fa mitjançant un rigor científic exemplar, però lluny de ser un volum exclusiu i cenyit a erudits i estudiosos. L’historiador i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra aposta pel rigor —com no pot ser altrament— i acara els fets amb una nombrosa i riquíssima bibliografia, la qual cosa confereix al seu estudi un valor importantíssim, perquè malgrat ser exhaustiu té per missió fer de difusor de la història catalana a qualsevol persona que, simplement, hi tingui interès. Ressenya completa a Núvol 12-12-2016, aquí

FONTANA, JOSEP: “La Época del liberalismo”, a J. Fontana i R. Villares (Eds.), Historia de España, vol. 6, Barcelona, Crítica/Marcial Pons, 2015, BAB

Sinopsi: Aquest volum corresponent al període de 1808-1874, el segle XIX curt és un període complex, ple d’esdeveniments polítics, econòmics i socials que gravitaran amb força sobre el segle XX i dels quals l’autor ens ofereix una visió renovada. Tracta, així, de contribuir a la recuperació d’un segle calumniat i maleït, però també de corregir la imatge tradicional en blanc i negre que ho reduïa tot a intrigues cortesanes, pronunciaments i discursos a les Corts. Més enllà, doncs, de la narració de les grans fites del període que, Fontana determina les causes que van portar a la fallida del liberalisme i al corresponent retard econòmic i social d’Espanya en relació amb els països del seu entorn: un feble procés de nacionalització, una reforma agrària titubejant, la por de les conseqüències socials de la industrialització, el fracàs de l’educació pública i el falsejament del sistema parlamentari. Però, sobretot, el que persegueix Fontana és treure a la llum els problemes, les lluites, les frustracions i les esperances de la immensa majoria de ciutadans sense dret al vot i sense cap capacitat de pressió política.

GIRAL, EUGENI: Els 525 llibres del procés. Pròleg de Joan B. Culla i Clarà, Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, març de 2019, 158 p. BAB

Sinopsi: Un recull de 525 llibres del Procés, dels quals s’ofereix la fitxa bibliogràfica, una referència de l’autor i un breu resum del contingut. Els llibres ressenyats tenen caràcter d’eines de combat i no cal estranyar-se de l’escàs contingut teòric, ja que hi ha un gran predomini de reflexions personals. Més endavant començaran a tenir sentit les memòries dels protagonistes del Procés.

GONZÀLEZ VILALTA ARNAU: Amb Ulls Estrangers: Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa durant la Guerra Civil, Barcelona, Edicions Base, 2014, BAB

Sinopsi: Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident. La resposta cal buscar-la en la realitat complexa d’una Catalunya en guerra dominada pels anarquistes, gairebé independent de facto, en pugna amb el govern republicà i amb uns sectors nacionalistes que no van voler o no es van atrevir a anar més enllà. Una suma sorprenent d’elements que descobrirem a partir de l’estudi de la visió dels diplomàtics i periodistes de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica i la Creu Roja Internacional.

HUGHES, ROBERTBarcelona, traducció de Francesc Roca, Barcelona, Anagrama, 2002 [1992], 721p. BAB.

Sinopsi: Amb tot l’enginy i l’empenta de les seves famoses crítiques d’art, amb tota la vehemència del relat de la colonització australiana, Robert Hughes emprèn a Barcelona una apassionada i apassionant «biografia», al llarg de tota la seva història, d’una ciutat on es va atansar per primera vegada el 1966 i que el va seduir per sempre. El llibre es construeix, segons la crítica anglosaxona, com una obra mestra, «destinada a convertir-se en un clàssic», en paraules de Nicholas Shrady, recolzant-se sobretot en una anàlisi de les arts visuals –arquitectura, pintura, escultura i artesania–, però també en el paisatge, les indústries i la política, especialment dels dos darrers segles.

MARÍN, MARTÍ: ¡Ha llegado España! La política del franquisme a Catalunya (1938-1977), Vic, Eumo, 2019, 376 p. BAB.

Sinopsi: Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza amb el rigor que li és característic l’especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l’Estatut d’Autonomia de 1932 i el 1977 quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista.  El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l’oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l’Estat, però també desvela la trama d’interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

MARTÍNEZ FIOL, DAVID, i ESCULIES, JOAN: L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel. Dept. d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, setembre 2017, 218 p. BAB

Sinopsi: L’Assemblea de Parlamentaris, la qual actuà i es donà a conèixer, fonamentalment, al llarg de la segona meitat de l’any 1917, fou un moviment i una aposta de reforma democràtica de la monarquia d’Alfons XIII i de l’Estat espanyol. Els autors d’aquest llibre, en el marc del centenari del sorgiment de l’Assemblea, n’expliquen la seva trajectòria i el context social, polític i econòmic en el qual es va desenvolupar.

MINDER, RAPHAEL: Les lluites dels catalans: cop d’ull crític d’un periodista de The New York Times. Traducció Josep Batalla, Santa Coloma de Queralt : Obrador Edèndum SL, març 2019, 354p. BAB

Sinopsi: A través de llargs viatges i de reportatges publicats a The New York Times, i com a resultat de nombroses entrevistes, fetes a tota mena de personatges, Raphael Minder presenta en aquest assaig periodístic una història cultural de Catalunya. Analitza sobretot com el catalanisme cultural s’ha anat convertint en un enraonat separatisme polític i mostra com ha esdevingut un afer de l’agenda política espanyola i internacional. Amb un estil incisivament crític, l’assaig no oculta les inevitables mancances del moviment independentista, si bé no s’està de valorar-ne l’anhel de llibertat, expressat sempre de manera pacífica -enjogassada fins i tot-, alhora que posa en relleu com la identitat catalana s’ha anat reforçant en tot i pertot arreu, des dels clubs de futbol fins al món de l’alta cuina, des dels Xiquets de Valls fins a la Patum bergadana.

MOLINERO, CARME i YSÀS, PERE: La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Barcelona, Crítica, 2008, 320 p. BAB.

Sinopsi: Un llibre que ofereix una imatge interna del franquisme, que ens permet seguir l’evolució del règim, des que el 1945 es va veure obligat a reinventar-se fins al seu pretès suïcidi el 1977, situant-nos en la seva pròpia anatomia, amb documentació fins ara no utilitzada, i molt especialment de la del Consejo Nacional del Movimento, al qual la Ley Orgánica del Estado de 1966 -aprovada en un referèndum en què, segons Garicano, havien “sobrat dos milions de vots”, va convertir en una mena de “cambra alta” del sistema, on es discutien, en secret, els problemes del règim i del país. Podem així seguir els seus intents de fer front a les dificultats del present i els dubtes sobre el futur, enmig de les pugnes entre els diversos sectors i entre els personatges que els representaven, i viure pas a pas el desmantellament final del franquisme.

Ressenya d’Andreu Ginés i Sánchez:  Recerques: història, economia, cultura, 2009, Núm. 58/59, p. 236-243, https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/372343.

MOREL, SANDRINE: En el huracán catalán: una mirada privilegiada al laberinto del procés. Traducció de Lara Cortés, Barcelona, Planeta, 2018, 224 p. BAB

Sinopsi: Al llarg de la convulsa tardor política del 2017, els corresponsals a Espanya han gaudit d’una mirada privilegiada sobre els esdeveniments que es van produir abans, durant i després del referèndum català de l’1 d’octubre. En primer lloc, perquè el mateix executiu català els va donar un protagonisme important de cara a internacionalitzar el conflicte. I, en segon lloc, perquè contemplaven els fets des de la perspectiva única que dona la manca de vinculació emocional. Sandrine Morel, corresponsal de Le Monde a Espanya, explica en aquest llibre la seva versió del que ha passat amb informació de primera mà i amb un resultat sorprenent. A l’obra es reprodueixen declaracions dels protagonistes desconegudes fins aquell moment. Encara que no és aquesta una anàlisi asèptica. La visió de Morel és crítica i mordaç, i posa en evidència les estratègies de manipulació i mobilització dutes a terme per les parts, alhora que dona la seva pròpia versió dels fets sobre els veritables motius ―històrics, polítics i econòmics― que van confluir en el procés.

PÉREZ LATRE, MIQUEL: Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle XVI, pròleg d’Eva Serra, Vic, Eumo, 2004, 320 p. BAB.

Sinopsi: El llibre proporciona una visió innovadora de la política a Catalunya al segle XVI. Exposa el desenvolupament institucional de la Diputació del General de Catalunya en el marc de la política imperial dels Àustria i posa en relleu la confrontació entre les necessitats de «la terra» i les del rei. En efecte, el desplegament polític i territorial de la Diputació -vist amb malfiança des de la monarquia, la qual havia supeditat la política i la fiscalitat a les urgències imperials- coincidia amb un procés d’expansió demogràfica i econòmica de la societat catalana que tenia com a corol·lari la participació en les institucions dels grups socials vinculats a les activitats econòmiques, que necessitaven que el sistema polític funcionés. Com afirmava la historiadora Eva Serra en el preàmbul, a la llum d’aquest estudi la Diputació del General deixa de ser un organisme només oligàrquic i anacrònic per esdevenir una institució que, d’una manera o altra, articula bona part del país: la petita noblesa no titulada o els ciutadans, els homes vinculats a negocis mercantils o a la botiga i també els menestrals.

REGLÀ, JOAN i FUSTER, JOAN: Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler, Amb un estudi sobre Serrallonga a la Literatura per Joan Fuster, Barcelona, Aedos, 1961, 274 p. BAB

Sinopsi: Qui fou Joan Serrallonga? Joan Reglà ens revela en el present estudi, amb abundant documentació, qui era i què va fer el famós bandoler. Queda ben palès, l’home, el seu ambient i les seves circumstàncies històriques. En la segona part de l’estudi, Joan Fuster presenta el naixement, desplegament i evolució del mite, seguint-ne les incidències amb sensibilitat i penetració psicològica, de tal manera que ambdues parts es complementen adequadament. 

RIQUER, BORJA DE (Dir): Història mundial de Catalunya. Assessors: Joaquim Albareda, Miquel Molist, Isabel Rodà, Josep M. Salrach. Barcelona, Edicions 62, novembre 2018, 992 p. BAB

Sinopsi:  Un llibre d’història rigorós i alhora divulgatiu, ordenat per dates clau, en el qual un centenar d’historiadors i experts en cada època i matèria ens ofereixen un retrat de com Catalunya s’explica amb el món i, també, del que Catalunya ha aportat a Europa i al món des de la Prehistòria fins als temps contemporanis. Una història mundial de Catalunya amb una concepció global, oberta, plural i universal que, inspirada en la historiografia francesa més moderna, transcendeix els llocs de la memòria habituals. Polifònica, accessible i amb exigència crítica, aquesta Història mundial situa Catalunya dins d’un context global i universal i es qüestiona i ajuda a entendre el passat, el present i el futur del nostre país en relació amb el món.

SIEBERER, ANTON: Catalunya contra Castella, pròleg de Joan Esculies, BCN, Pòrtic, 2020 [1936], 336 p.  BAB.

Sinopsi: Jaume Vicens Vives va afirmar que «la millor interpretació del moviment catalanista es troba avui a les pàgines d’Anton Sieberer: Katalonien gegen Kastilien». A Catalunya contra Castella, publicat a Viena el 1936 i que ara podem llegir en català, Sieberer té la virtut d’exposar allò que veu, des de fora, de forma directa i amb una mirada antropològica molt lliure de prejudicis. Interessat inicialment per la pervivència de la llengua catalana, el jove lingüista austríac va escriure aquest assaig il·luminador i de vigència persistent, que no pretén ser un llibre d’història, sinó fer l’estudi d’una mentalitat i entendre per què la peça catalana no troba el seu encaix en el projecte espanyol.

Catalunya contra Castella va tenir recorregut i influència en l’àmbit internacional i en els cercles de l’exili, especialment a partir de l’edició en castellà que, amb algunes modificacions, en va fer l’exdirigent del POUM Jordi Arquer el 1944 a Mèxic i que va publicar amb el títol España frente a Cataluña. I constitueix un aportació important, en allò que plau i en allò que incomoda, per comprendre com operen encara avui els ressorts psicològics d’una part gens menyspreable de la nostra societat. «Empeny el lector a subratllar passatges i més passatges amb la incòmoda sensació que es va escriure des dels anys trenta per al present.» Del pròleg de Joan Esculies.

VICENS VIVES, JAUME: Notícia de Catalunya. Nosaltres els catalans. Avantpròleg de Borja de Riquer, Barcelona (Editorial Vicens Vives), 2010, 219 p. BAB.

Ressenya de Carles Cabrera. Vicens comença per investigar els prehistòrics que colonitzaren el país per primer cop, pel que d’atàvic n’hagi pogut romandre en el present, perquè evidentment seria anacrònic referir-se a ells com a poble català, expressió que, per ell, no podem remuntar més enllà de la fita inaugural de la Marca Hispànica dins l’Imperi Carolingi. Essent Catalunya un poble passadís en què les migracions mai han cessat —devia pensar en tota l’allau castellano andalusa d’aquell moment—, hi ha un pòsit de mestissatge en el fons del català al qual també han contribuït gascons, llenguadocians i francesos, que s’hi han confós, més que no pas grecs, romans, visigots o francs que s’han limitat a “travessar” el país mentre el poble continuava fent, a part, el seu camí. Ressenya completa  aquí, Diario de Mallorca, Bellver, 30-9-2010

VILLARES, RAMÓN i JAVIER MORENO LUZÓN, “Restauración y dictadura”, a Josep Fontana i Ramón Villares (Eds.), Historia de España, vol. 7, Barcelona, Crítica/Marcial Pons, 804 p. 2009.

Sinopsi: Dues formes polítiques molt diferents, una monarquia constitucional i una dictadura militar, defineixen el període històric que discorre entre el final del Sexenni revolucionari i l’adveniment de la Segona República espanyola. La historiografia tradicional veia la Restauració com un sistema polític estable, presidit per l’alternança pacífica al poder, i a la dictadura de Primo de Rivera la fèrria cirurgia que necessitaven els mals seculars d’Espanya. Sense deixar de reconèixer el canvi de paradigma demogràfic que es produeix durant aquesta època, la gran capacitat d’adaptació del món rural als reptes de la crisi finisecular o la represa de l’impuls industrialitzador amb l’ajut de la Primera guerra mundial, els autors d’aquest volum, Ramón Villares i Javier Moreno Luzón, no ens presenten precisament aquest període com un estany de plàcides aigües, sinó com un enorme laboratori en què es van experimentar diferents remeis per als problemes crucials de la societat espanyola sense que cap quallés. I és que ni un sistema oligàrquic de govern ni, encara menys, un pretorianisme paternalista podien ser compatibles amb l’aparició en escena de nous actors polítics que els urgien amb nous requeriments nacionals i socials.

Deixa un comentari