Dilluns 2 de març a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. Mig-segle de política catalana, 1975-2025.
Tertulià convidat: Josep Maria Muñoz, historiador i autor d’Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025.
Presenta: Joan Solé Camardons de la Secció d’Història
Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès
Una recança infinita. Mig-segle de política catalana,1975-2025
En l’últim mig segle, Catalunya ha viscut quatre intents de fer que el reconeixement de la seva identitat nacional i del seu dret a l’autogovern anés acompanyat d’una nova configuració de l’Estat espanyol. El balanç no pot ser, tanmateix, gaire falaguer.
De la promesa que semblava obrir la Transició fins al Procés independentista, passant per l’autonomisme de Jordi Pujol i el federalisme de Pasqual Maragall, el catalanisme polític ha topat amb el mur de la realitat d’una Espanya que s’ha construït en una altra direcció. Un trajecte que l’ha portat a la fase melancòlica actual.
Aquest assaig és un intent de repensar la política catalana recent, per a la qual proposa una interpretació diferent de l’habitual. I és, al mateix temps, una invitació a comprendre el passat per conèixer el present.
Més informació
Article d’Ignasi Aragay a Ara, 29 d’octubre de 2025.
Dimarts 10 de febrer a les 18.30h, sala Verdaguer: Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa amb Xènia Dyakonova, poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura
Presenta: Josep Llop de la Secció d’Història
Accés obert
Apogeu i declivi de la intel·liguèntsia russa
Text de Josep Llop partir de la informació d’El conte de l’alfabet, L’Avenç, 2022
El mot d’origen rus intel·liguèntsia s’utilitza sovint per referir-se al conjunt d’intel·lectuals d’un país. En realitat, però, la paraula original fa referència a un finíssim substrat social que es caracteritza no només per compartir unes inquietuds intel·lectuals, sinó també, i sobretot, uns principis ètics.
El concepte intel·liguèntsia va sorgir a Rússia i ha passat a formar part del llenguatge político-cultural de molts països no sempre recollint el seu significat i sentit profund. A partir de 1863, arran d’una reforma d’Alexandre II que va facilitar l’accés als estudis superiors a homes de diverses classes socials, es va anant creant un nou substrat: els no aristòcrates, amb formació universitària. Eren gent de cultura sòlida – una cultura no d’arrels bizantines, com la dels eclesiàstics ortodoxes, sinó plenament occidental- i més o menys crítica amb la ideologia oficial de l’Imperi rus, que el comte Uvàrov havia resumit amb la famosa tríada “ortodòxia, autocràcia, nacionalisme”.
Al segle XX, el significat del terme es va anar modificant. Sota el poder soviètic, la intel·liguèntsia es va convertir en una classe perseguida, a les antípodes del proletariat. Durant els anys del govern soviètic el paper de la intel·liguèntsia russa, unànime en el seu rebuig del règim, va ser clau.
Actualment la situació política a Rússia és una altra, i la intel·liguèntsia també ha canviat. Des de Stalin fins a Gorbachov, la intel·liguèntsia havia passat per un agut procés que l’havia desorientat primer i desarticulat després. El rebuig del comunisme que es va generar durant la perestroika va suposar també el rebuig de l’humanisme i de la missió democràtica tradicional de la intel·liguèntsia. Es va passar de l’esperit humanista a la tecnologia i el consum. D’aquesta manera, no es tractava únicament d’una crisi del sistema, sinó també d’una crisi cultural que incloïa la de la pròpia intel·liguèntsia
A l‘acte del 10 de febrer analitzarem amb Xènia Dyakonova el recorregut de la intel·liguèntsia russa al llarg del segle XX i durant el primer quart del XXI.
Xènia Dyakonova
Va néixer a Leningrad és poeta, traductora, crítica literària, professora d’escriptura i, sobretot, una gran lectora. L’any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.
Ha impartit molts cursos d’escriptura i literatura, notablement a l’Ateneu Barcelonès, i ha traduït al català obres de poesia i de narrativa de diversos autors, com ara El Mestre i Margarita de Mikhaïl Bulgàkov, Anton Txékhov, Anna Politòvskaia, Borís Pasternak i Aleksandr Kuixner.
Als vint anys publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. El 2003 el poemari (La meva vida sense mi) amb pròleg d’Aleksandr Kuixner, el 2007 Kanikuly (Vacances) i el 2010 Florianópol .
El pas al català el feu amb (dos llibres de poesia, un assaig i una narrativa): Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015). Poesia; Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). Poesia; Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). Assaig; El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022). Narrativa.
Ha tingut nombrosos premis i guardons
2002 – Premi de Poesia Jove, per Nóvie Imenà (Els nous noms)
2014 – Premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic
2016 – Premi de Traducció Vidal Alcover
2018 – Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova
2022 – Premi Núvol
2023 – Premi Crítica Serra d’Or de narrativa
Com a crítica ha escrit pròlegs i articles en diverses publicacions, ha col·laborat amb els diaris Avui i Ara i amb la revista digital La Lectora, i actualment col·labora amb Ciutat Maragda, un programa sobre llibres de Catalunya Ràdio. L’any 2023 va fundar l’editorial Vacamú.
Dilluns 2 de febrer a les 17h, sala Verdaguer. Tertúlia Amics de la Història. La Barcelona filipina.
Tertulià convidat: Salvador Alegret, catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines) i autor de Barcelona filipina; Patriotes filipins a Barcelona (1880-1898) i Filipines a la catalana.
Presenta, Joan Solé Camardons.
Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
La tertúlia disposa de 30 places. Es donarà prioritat a les persones sòcies de l’Ateneu Barcelonès
Barcelona filipina
El llibre exposa la relació històrica entre la ciutat de Barcelona i les Illes Filipines, fins als nostres dies.
Durant un llarg període històric l’arxipèlag asiàtic va ser percebut com un lloc remot i exòtic, molt poc conegut per les llars catalanes. Tot això canvià a partir de la segona meitat del segle XIX, especialment amb l’obertura del canal de Suez (1869) que posava la Mediterrània i el port de Barcelona en un posició privilegiada. La ciutat comtal es convertí aleshores en la porta d’entrada a Europa de persones i mercaderies procedents de l’arxipèlag filipí. I no cal dir que mentre uns venien a Barcelona, uns altres, un gran nombre de catalans, agafaven el vapor en sentit contrari per anar cap a Manila a fer les seves «amèriques» particulars.
Barcelona filipina és una invitació a veure d’una altra manera la ciutat. Vol fer adonar-nos que en alguns llocs concrets hi ha unes arrels molt fondes que arriben fins a les Filipines i que ens porten a reconèixer que la capital del nostre país, configurada al llarg de mil·lennis, també ha estat possible gràcies a aquella ubèrrima terra asiàtica i a la seva gent. Aquest és el cas d’alguns edificis de la ciutat que en certa mesura foren aixecats gràcies als recursos extrets de l’arxipèlag filipí. I, sobretot, és el cas de la presència de la diàspora filipina actual a la ciutat, la qual ha generat ja diverses generacions de catalans filipinodescendents. El llibre es clou amb unes passejades pels carrers de Barcelona que ens conviden a tots plegats a veure la ciutat amb una nova mirada, amb ulls d’admiració i agraïment cap a aquella un dia llunyana terra, ara un bell país emergent del sud-est asiàtic que ens és més a prop que mai.
Salvador Alegret i Sanromà
Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947) és catedràtic de química analítica jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomás de Manila. Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2023).
Sobre temàtica filipina ha publicat Filipines a la catalana (2021), Patriotes filipins a Barcelona: 1880-1898 (2021) i Barcelona Filipina (2025)
Dimecres 28 de gener a les 18,30h- 20,00h, Auditori Oriol Bohigas. Els extrems de la dreta. Del S. XIX al S. XXI
Taula rodona amb Joan Antón-Mellón, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB, i Ismael Seijo Boado, sociòleg i doctorant en Ciències Polítiques a la UB.
Presenta: Anna Vila Cases, ateneista de la Secció d’Història
Des de fa alguns anys, les societats contemporànies estan experimentant una onada reaccionaria mundial amb manifestacions regionals com Donald Trump als Estats Units, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Vox a Espanya. Aquests partits i líders constitueixen la dreta radical, que, no obstant, no és un fenomen nou, sinó que es vincula a la contrarevolució i a la reacció històrica iniciada amb els pensadors de l’Anti-Il·lustració, continuada per reaccionaris de distint tipus i amb la expressió extrema del feixisme clàssic d’Adolf Hitler i Benito Mussolini als anys 30 del segle XX.
A la taula rodona s’exposaran com la dreta radical suposa l’actualització al món d’avui dels principis ideològics d’aquests moviments reaccionaris històrics. A més, explicarem els seus paràmetres ideològics i les causes estructurals de la seva expansió a l’Occident.
Un altre aspecte que es tractarà és l’existència de corrents ideològiques i polítiques diferents a l’interior de la dreta radical, amb funcions diferenciades per fer exitosa la proposta reaccionaria d’aquests partits. Atendrem als casos dels Estats Units, on existeixen corrents com l’Alt-Right o la Il·lustració fosca, i d’Espanya, on la dreta radical es divideix entre un sector neoliberal i un identitari, com a exemples al respecte.
Joan Antón-Mellón
Catedràtic emèrit de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat de Barcelona. Ha investigat temes de pensament polític, teoria política, feixisme clàssic, populisme punitiu, processos de radicalització, serveis d’intel·ligència i dreta radical.
Ha publicat, entre altres, Pensamiento Político en la España Contemporánea, Teide, Barcelona, 1992; Ideologías y Movimientos Políticos Contemporáneos, (2 ediciones), Tecnos, Madrid, 1998, 2007; Orden, Jerarquía y Comunidad. Fascismos, Dictaduras y Postfascismos en la Europa Contemporánea, Tecnos, Madrid, 2002; Las ideas políticas en el siglo XXI, Ariel, Barcelona, 2002; El fascismo clásico y sus epígonos (1919-1945), Tecnos, Madrid, 2012; Islamismo yihadista, radicalización y contrarradicalización, Tirant lo Blanch, Valencia, 2015; Terrorismo. Disección de la barbarie, Tibidabo Ediciones, Barcelona, 2017; Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.
Ismael Seijo Boado
Doctorant en Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Graduat en Sociologia per la Universidade da Coruña i amb un màster en Criminologia, Política Criminal i Sociologia jurídica-penal per la Universitat de Barcelona.
Ha investigat sobre el pensament polític de la ultradreta, els partits de dreta radical i el populisme. Coautor amb Joan Antón-Mellón i Elisenda Antón Carbonell de Convivencia intercultural e idearios de odio. Democracia comunal o barbarie, Comares, Granada, 2023; i amb Joan Antón-Mellón de La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea, Icaria, Barcelona, 2024.
La nostalgia fascista del futuro. La derecha radical europea
Sinopsi: A l’últim terç del segle XX les societats contemporànies estan experimentant el creixement d’una onada reaccionària mundial en què fenòmens com Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a Argentina, Giorgia Meloni a Itàlia o Santiago Abascal i Vox a Espanya constitueixen algunes de les seves manifestacions regionals. Aquesta onada, però, no és un accident a la història, sinó que es vincula als projectes contrarevolucionaris, des de l’Anti-Il·lustració fins als líders esmentats, passant pel feixisme clàssic (1919-1945) d’Adolf Hitler i Benito Mussolini.
Aquesta obra analitza les característiques d’aquest fenomen com l’actualització contemporània de la contrarevolució, per la qual cosa es tracen les continuïtats i les discontinuïtats entre aquests moviments.
La dreta radical és una amenaça per als drets conquerits i els sistemes democràtics, en tant que és un moviment que entén els éssers humans com a jeràrquics, agressius i territorialitzats. El rostre contemporani de la contrarevolució anhela un passat, àmpliament mitificat, en què les societats no estaven basades en els valors il·lustrats. El seu objectiu és projectar el mite cap al futur.
Centre d’interès de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
Dimarts 13 de gener a les 19h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Debat Nacional. “República o decadència”. Tertulià convidat, Joaquim Franch Sabrià, escriptor i autor de República o decadència. Un manifest vitalista. Voliana edicions, 2025
Coordinació de Debat Nacional: Carme Adzerias i Jordi Papell. Amb la col·laboració de Joan Solé Camardons de la Secció d’Història.
Inscripció obligatòria a adzeriasmanresa@gmail.com
República o Decadència. Un manifest vitalista
Aquest és un llibre que, partint d’una anàlisi descarnada i succinta del moment crític que viu Catalunya com a subjecte polític, no defuig l’atreviment d’aportar una proposta innovadora tant en termes estructurals com estratègics. El talent i l’activisme, dos dels principals eixos que configuren un esperit vitalista en la cultura política d’un país, han de permetre imaginar una sortida urgent del pendent que actualment ens porta cap a la decadència.
«En el moment que l’independentisme català impugna el nucli fonamental de la raó d’Estat espanyola, emergeix allò que en Joaquim Franch, en aquest llibre que tinc l’honor de prologar -República o decadència. Un manifest vitalista- denomina Estat-monstre. És el Leviatan de Hobbes, que Jaume Vicenç Vives va qualificar de Minotaure o que, recentment, la premsa política ha batejat com a Deep State o Estat profund. Ens referim a la cara B d’una estructura estatal que opera en múltiples dimensions, al marge dels controls institucionals, lluny del joc democràtic i amarada d’una violència soterrada, sorda, omnipresent i letal. (…) De les tres maneres d’afrontar un conflicte que l’economista Albert Hirschman ens proposa -sortida, veu i lleialtat- l’Estat espanyol només ens n’ha deixat una. Les altres dos han estat explorades durant segles amb èxit escàs. O pitjor: amb submissió, repressió i violència. Marxar és l’únic camí possible. I és en aquest punt que el manifest que ens proposa en Joaquim Franch assoleix tota la seva força narrativa, documentada, argumentada, esperançadora. No tot està perdut» Damià del Clot Trias
Joaquim Franch i Sabrià
(Girona, 1958) és llicenciat en Ciències Químiques (UAB), postgraduat en Biotecnologia Alimentària (UPC) i màster en Gestió Gerencial (EADA). També és autor del llibre Abans de fer política (2017), una reflexió de fons sobre el poder polític i la condició humana, i d’un assaig sobre la creativitat, Freedom and Other Keys to Creativity (2022).
Dilluns 12 de gener a les 17h, sala Pompeu Fabra. Tertúlia Amics de la Història. El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923).
Tertulià convidat: David Revelles, periodista i coautor del llibre: El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom.
Presenta: Josep Sauret, historiador de la Secció d’Història
Inscripció obligatòria a historia@ateneubcn.cat
El Pistolerisme a Barcelona (1917-1923). Laberint de sang i plom
Quan a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial encara morien milers d’homes, Barcelona, èbria per una riquesa desmesurada i obscena derivada dels negocis associats al conflicte bèl·lic, es va convertir en una ciutat corcada per un terror intens i desmesurat, un escenari de mort que va arrabassar centenars de vides en una espiral de violència infinita.
Havia començat el pistolerisme (1917-1923), el regnat de les pistoles Star i Browning, d’una violència extrema, en què cada dia moria algú cosit a trets als carrers d’una Barcelona on convivien el miratge de nits eternes als cabarets i music-halls de la Rambla o del carrer del Conde del Asalto –de xampany francès, prostitució de luxe, coc aïna i foxtrot– i la pobresa extrema de la classe treballadora. El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-1923) recupera aquella guerra soterrada que mai no es va estudiar als llibres de text.
Periodista especialitzat en divulgació històrica i periodisme de viatges, col·labora amb diaris i revistes com El País i Condé Nast Traveler. És professor associat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i en el Màster de Periodisme de Viatges de la UAB. Creador de rutes històriques a Barcelona, entre elles, «Pistolers de Barcelona (1917-1923)», col·labora amb institucions com el Museu d’Història de Catalunya o el Reial Cercle Artístic en la divulgació del patrimoni cultural i històric de la ciutat.
Més informació sobre el pistolerisme a l’Ateneu Barcelonès
Francesc Layret en el temps del pistolerisme, 15 d’abril de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Vidal Aragonés i Chicharro, advocat, professor, polític i autor de l’obra “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”.
L’era dels atemptats (1892-1896). Cicle “Violència política i social a Catalunya i a Espanya (1868-1923)”, 18 de febrer de 2021, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès, a càrrec de Teresa Abelló i Güell, historiadora, professora titular de la UB.
El primer feixisme espanyol i la Catalunya del pistolerisme, 17 gener de 2024, Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès) a càrrec de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, historiadors i autors d’El fascio de las ramblas. Los orígenes catalanes del fascismo español, Ed. Pasado y Presente, 2023. Presenta: Miquel Nistal, ponent adjunt d’Història de l’Ateneu.
Destaquem només alguns indicadors i moments especials d’aquest 2025 que hem compartit amb totes les persones sòcies i amigues no sòcies de la Secció d’Història de l’Ateneu
Balanç quantitatiu de la Secció d’Història
Socis inscrits a 31/12/24: 981 socis inscrits (adreça electrònica correcta)
Socis d’altres seccions: 280 socis d’altres seccions (no consten com a inscrits a 31-12-24)
No socis que han participat almenys en una TertúliaAmics de la Història: 200 persones
Conferenciants i tertulians convidats (2015-2025): 219 persones
Comunicacions als socis (2025)
Butlletí d’Història: 5 butlletins (gener a juny + desembre 2025)
Enquesta Immigració 1950-1980: 169 respostes i 28 voluntaris documental.
Altres activitats
Edició documental de tres entrevistes del Memorial Ateneu 2024
Reunió semestral amb socis de la Secció: 40 persones sòcies
Reculls bibliogràfics: 2 material complementari de cursos i cicles
Ressenyes editades al Blog d’Història de llibres: 4
Seminaris de Lectura Històrica: 4
Tertúlies d’Amics de la Història: 9
Activitats de la Secció d’Història 2025
Recompte visualitzacions vídeos 2025
Moments especials de l’any 2025 de la Secció d’Història
L’acte en què es projectà el documental “FEM MEMÒRIA. Una transició en construcció”, seguit d’una taula rodona amb cinc dels onze entrevistats. En el Memorial Ateneu 2024 hi participaren 328 persones sòcies, més de 80 testimonis, 11 persones sòcies de tres generacions foren entrevistades 8 dones i 3 homes. (5 de febrer 2025)
La conferència sobre Trieste: Una ferida a Europa? a càrrec Simona Škrabec, escriptora, traductora i professora a la UAB presentada per Josep Llop, ateneista de la secció d’Història amb gairebé 800 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història (26 de març de 2025)
Divendres 25 d’abril 18.30h auditori Oriol Bohigas. Gaza des de la Història. Taula rodona amb Antoni Segura, Rokayah Navarro historiadors i docents i Joan Roura, periodista. Presentà Martí Grau, historiador i ateneista de la secció d’Història.
La festa de cloenda al Jardí de l’Ateneu amb l’alumnat del curs Aula Ateneu “Les claus del món contemporani 1848-1945” amb la participació del centenar d’inscrits, del director Jordi Casassas i del professor Joan Villaroya. (3 de juny de 2025)
La frontera de Mèxic i Estats Units. Dos segles de conflicte, intercanvi i interdependència, amb Diana Roselly Pérez i Miguel Orduña Carson, historiadors de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México) que presentà, Andreu Espasa de la Fuente, ateneista i historiador de la UAB. Vídeo Canal Ateneu YouTube Història.
El diàleg sobre “Les dretes catalanes a la immediata postguerra” entre l’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal i l’ateneista Miquel Nistal, que fou molt esclaridor i manté el seu interès més enllà de l’Ateneu; actualment, té més de 1.700 visualitzacions al Canal Ateneu You Tube Història
Curs Aula Ateneu Història: “La Xina en la Història del Món” dirigit i impartit per Dolors Folch, historiadora, sinòloga i professora universitària emèrita, amb 146 persones inscrites (90 sòcies i 56 no sòcies). Vegeu els 8 vídeos de les sessions al Canal Ateneu You Tube Història. A més del curs, s’han organitzat dues taules rodones i un seminari de lectura històrica. Vegeu el vídeo de la primera sessió “Així va començar tot”.
“Què, qui, com i el per què de la dictadura franquista, un diàleg amb Nicolás Sesma, historiador i autor de Ni una, ni grande ni libre i Miquel Nistal, ponent adjunt de la Secció d’Història. Amb més de 1.500 visualitzacions al Canal Ateneu Youtube Història.
Memorial Ateneu 2026: Enquesta sobre Immigració a Catalunya 1950-1980. L’objectiu principal de l’enquesta és recollir i donar veu a experiències de persones immigrades o que hi estiguin vinculades i que siguin sòcies de l’Ateneu Barcelonès. També les dues taules rodones sobre les Migracions 1950-1980 compartides amb les seccions d’Història, Economia i Ecologia i la sortida cultural Ruta desviada: Barcelona i el sexili entre els anys 1950-1970 organitzada per Feminismes.
Dijous 20 de novembre a les 18h, entrada de Carruatges de l’Ateneu. Contra la dictadura: 50 anys de la mort del dictador Franco. Un acte disruptiu i participatiu, amb la col·laboració de la Fura dels Baus, amb la participació d’Albert Fabà i Manolo Manzano, la Secció d’Història, Cafè Continental i serveis tècnics de Cultura i de Comunicació de l’Ateneu amb un assistència massiva. Vegeu més informació al Blog d’Història
Curs Aula Ateneu: Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics.
17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Sala Oriol Bohigas. Cada dimarts de 11-13h.
Dirigit i impartit per Borja de Riquer
Informació a historia@ateneubcn.cat
Catalunya i Espanya als segles XIX i XX. Debats historiogràfics i polítics
Breu introducció de Borja de Riquer
Aquest curs pretén exposar, reflexionar i debatre diverses qüestions històriques que avui encara tenen una transcendència notable en la nostra vida política. Les relacions entre Catalunya i Espanya han passat durant l’època contemporània per episodis de gran rellevància que interessarà repassar per tal de veure fins a quin punt els problemes d’avui estan encara condicionats massa per les opcions del passat.
A més resulta que molts dels temes que tractarem, que ja en el seu temps foren objecte de grans debats, ara tampoc han aconseguit tenir un consens ampli entre els polítics, ni fins i tot entre una part dels historiadors.
Avui bona part dels debats “històrics”, sobretot els dels temes més contemporanis, estan clarament “polititzats”. Qüestions que fa un segle ja motivaven enfrontaments polítics vehements, resulta que continuen despertant polèmiques, de vegades injustificades perquè desconeixen, voluntàriament o no, les moltes aportacions realitzades pels historiadors.
Cal, per tant, intentar analitzar amb rigor, i sense actituds polítiques prèvies, qüestions del passat que estan en l’origen de molts dels problemes actuals i que, per això mateix, provoquen polèmiques polítiques.
Començarem el curs amb una sessió dedicada a una visió general de l’època contemporània espanyola, dels segles XIX i XX, per tal de veure que té de similar, o de “normal”, amb els itineraris històrics dels països europeus més propers, i què hi ha de més “peculiar, o d’anòmal. Penso que cal ser prudent a l’hora de parlar de la normalitat espanyola i de que la seva història contemporània és clarament homologable a la de la majoria dels països d’Europa occidental. Per tractar d’aquesta temàtica comentarem un breu article meu (Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998 que resumeix prou bé els aspectes més peculiars del passat hispànic contemporani i que en el seu temps, fa 27 anys, va provocar un debat notable entre els historiadors. En la meva opinió avui continua essent força vigent. L’alumnat disposarà del text en PDF.
Les següents sessions estan més clarament vinculades a les relacions entre Catalunya i Espanya. La segona, tot i que comença amb una qüestió general, com va funcionar el procés de nacionalització a l’Espanya liberal del segle XIX, acaba abordant el tema del sorgiment del catalanisme polític. La polèmica la va provocar una ponència meva defensada en el curs del Primer Congrés de “l’Asociación Española de Historia Contemporánea”, celebrat a Salamanca en 1992, fa 33 anys. Allà vaig defensar la tesi de la “feble nacionalització” espanyola del segle XIX com a element fonamental per a entendre el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius després de la crisi del 1898. Tot i que des de llavors s’han publicat moltíssim llibres i articles, discrepant o coincidint amb la meva tesi, jo avui em ratifico a grans trets amb que llavors vaig escriure, tot i que matiso i amplio algunes de les coses defensades.
La tercera sessió estarà sustentada en les informacions obtingudes al llarg d’uns quants anys de recerca en l’elaboració del “Diccionari biogràfic dels parlamentaris catalans, 1810-1939”. La investigació realitzada sobre la vida, representativitat social i política i l’actuació parlamentaria dels més de 1.000 individus que foren elegits a Catalunya al llarg del segle XIX i part del XX ha durat gairebé 20 anys i ha estat l’obra de mig centenar d’especialistes. Aquesta recerca ens permet disposar d’una informació molt valuosa sobre qui eren, què representaven i què demandaven i proposaven els representants dels catalans al Congrés dels Diputats i al Senat.
I finalment la quarta i la cinquena sessions estan provocades pels actuals debats, més polítics que no pas historiogràfics, que envaeixin els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes de la des-informació. Tractarem sobre si la Segona República és un precedent democràtic que cal reivindicar, o no, i si l’esclat de la Guerra Civil tingué a una responsabilitat col·lectiva o “uns” tingueren més interès en provocar-la que d’altres. I també sobre el peculiar caràcter de la Guerra Civil a Catalunya. Finalment, respecte al Franquisme i la Transició caldrà diferenciar clarament les tesis que responen a interessos declarament polítics i presentistes, d’aquelles tesis que son el fruit de la recerca rigorosa realitzada per centenars d’historiadors.
Calendari del curs
El 17 i 24 de febrer de 2026 i el 3, 17 i 24 de març de 2026, Auditori Oriol Bohigas, 11-13h.
17 de febrer. Tema 1. El debat sobre “la normalitat” de la història d’Espanya contemporània. Fins a quin punt és similar, o no, a la dels països d’Europa occidental?
Raons i arguments de la defensa de la normalitat espanyola
Un liberalisme feble, un militarisme fort i un carlisme prolongat
La nació oficial qüestionada
La frustració colonial i la nul·la influència en la política europea
Una guerra civil llarga i sagnant, un règim feixista extraordinari i una democratització molt tardana
24 de febrer. Tema 2. Discussions sobre “la feble nacionalització espanyola” del segle XIX i el sorgiment del catalanisme polític.
La qüestió de les identitats contemporànies
La revolució liberal espanyola i la construcció de la nació oficial
La reduïda eficàcia política de l’acció nacionalitzadora de l’estat i de l’església catòlica
Un missatge nacionalitzador nostàlgic i conservador
1898: la crisi de la identitat espanyola i el sorgiment polític dels nacionalismes alternatius.
3 de març. Tema 3. Els catalans dins la política espanyola contemporània (1810-1931). L’actuació dels parlamentaris, projectes, debats i resultats
La difícil acomodació dels catalans dins l’Espanya liberal del segle XIX
Els parlamentaris catalans a les Corts espanyoles (1810-1901)
Entre el govern i l’oposició (1901-1923)
Trencament o continuïtat?: el significatiu bienni 1930-1931.
17 de març. Tema 4. Polítics i historiadors davant la Segona República i la Guerra Civil
El reptes del nou règim republicà
L’actuació de les esquerres, les dretes, els catalanistes i els espanyolistes
Debats sobre la crisi d’octubre de 1934 i la rebel·lió de juliol de 1936
El significat de la Guerra Civil a Catalunya
Els debats actuals sobre els anys 30.
24 de març. Tema 5. Els múltiples debats sobre el Franquisme i la Transició Democràtica
La natura del règim: què tenia de feixista?
La política autàrquica, una opció voluntària ?
Estudiar el Franquisme des dins o des de fora?
Creixement econòmic malgrat la dictadura
Erosió i crisi del règim: el paper dels nous moviments socials
Els costos del Franquisme.
La Transició un procés modèlic organitzat per les elits?
Errades d’anàlisi que cal evitar.
El poder i l’oposició: forces i febleses. Un pacte desigual
Debats polítics actuals: memòries de la Transició.
Preu del curs
Alumnat no soci: 100 € per 5 sessions. Dte. especial per fer-se soci/sòcia mentre duri el curs.
Alumnat soci de l’Ateneu: 40 € per 5 sessions.
Alumnat no soci menor de 30 anys: 40 € per 5 sessions.
Alumnat soci de l’Ateneu menor de 30 anys: 20 € per 5 sessions.
No es permeten sessions soltes
Inscripció i pagament
La inscripció i el pagament es pot fer presencialment a l’oficina d’atenció al soci, a la planta baixa de la seu de l’Ateneu, carrer de la Canuda, 6, de Barcelona.
L’alumnat disposarà d’un dossier amb el contingut següent: programa general del curs, una sinopsi de cada sessió i una referència bibliogràfica bàsica. També disposarà, si és el cas, del material en format digital, després de cada sessió.
Direcció acadèmica, professorat i coordinació tècnica
Direcció acadèmica i impartició: Borja de Riquer i Permanyer, historiador, catedràtic d’història contemporània des del 1988 a la UAB, professor emèrit de la UAB i president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. La seva recerca s’ha centrat en història del segle XX, en especial del catalanisme polític i del franquisme.
Coordinació tècnica: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història que erà el contacte entre l’alumnat i els serveis de l’Ateneu Barcelonès (historia@ateneubcn.cat).
Bibliografia disponible a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès
Anguera, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme (1808-1868), Barcelona, Empúries, 2000.
Casals Bergés, Quintí, Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2019.
Esteban de la Vega, M. i de la Calle, M.M (eds.) Procesos de nacionalización en la España Contemporánea, Salamanca, E. Universidad de Salamanca, 2010.
Fontana, Josep, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo, 2014.
Fontana, Josep, La República, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2025.
García Rovira, Anna Maria (ed.), España, ¿nación de naciones?. Madrid, Marcial Pons, 2002.
Riquer, Borja de, “La historia de un país normal, pero no tanto”, a El País, 17 de juliol de 1998. (Es proporcionarà el text en PDF)
Riquer, Borja de, “La feble nacionalització espanyola del segle XIX”, a Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic, Eumo Editorial, 2000, pàgines 21-43.
Riquer, Borja de, i Maluquer de Motes, Jordi, La Catalunya autonòmica (1975-2003), vols IX i X de Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 2003.
Riquer, Borja de, “De Imperio arruinado a nación cuestionada”, a Romero, Juan y Furió, Antoni (eds.), Historia de las Españas. Una aproximación crítica, Tirant Humanidades, València, 2015, pàgs. 275-310.
Riquer, Borja de, “Les relacions Catalunya-Espanya i el catalanisme”; “Els reptes de la generació de 1931”; “Catalunya durant la Guerra Civil. Revolució, esforç de guerra i tensions internes”, “Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida”, a Anar de debò. Els catalans i Espanya, Barcelona, Rosa dels Vents, 2016
Ysás, Pere, La transició a Catalunya i a Espanya, Barcelona, Fundació Lluís Vila d’Abadal, 1997
Dimecres 17 de desembre, 18.30-20.00h sala Verdaguer. L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980.
Carlota Solé Puig, catedràtica de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, de la UAB.
Jaume Fabre Fornaguera, periodista i historiador. Premi Memorial Francesc Candel
Adela Ros Híjar, doctora en Sociologia per la Universitat de Califòrnia i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Presenta l’acte: Joaquim Perramon, ponent de la secció d’Economia.
Organitzen: Seccions d’Economia, Ecologia i Història. Memorial Ateneu 2025. Cicle de Migracions 1950-1980 a Catalunya
L’impacte econòmic i ecològic de la immigració 1950-1980
La immigració és un tema fonamental en molts aspectes – cultural, econòmic, urbà ambiental…– i l’Ateneu ha decidit dedicar-hi una particular atenció, començant pel discurs d’inici de curs de la presidenta de l’Ateneu.
Primer de tot cal preguntar-se si ha similituds entre les migracions 1950-1980 i el que està passant actualment en la immigració. S’ha demanat la participació de tres especialistes que ben segur aportaran reflexions d’interès: Carlota Solé, premi nacional de sociologia i una de les especialistes en immigració més reconegudes a Catalunya i a l’Estat, Jaume Fabre, periodista i historiador, que ha publicat mig centenar de llibres d’història urbana i de la vida quotidiana i Adela Ros, doctora amb sociologia per la Universitat de Califòrnia amb una tesi sobre immigració i ex Secretària per a la Immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Amb l’acte no es pretén fer una sessió d’història sinó donar de manera amena però rigurosa una perspectiva històrica de l’impacte econòmic, urbà i ecològic de la immigració útil també per a valorar la situació actual.
Dilluns 15 de desembre a les 18.30h, sala Verdaguer. “Ángel Tarrach Barrabia, un escultor amb dues pàtries (1898-1979)”. Conferència de Carlos F. Tarrac, fill de l’escultor, docent i escriptor.
Presenta, Miquel Àngel Barrabia, economista i vocal de la Junta de l’Ateneu.
Àngel Tarrach Barrabia
L’escultor Àngel Tarrach Barrabia, també conegut com Ángel Tarrac (1898–1979) va néixer a Barcelona, fill del també escultor Josep Tarrach, que va col·laborar amb l’arquitecte Mas a les obres del cimbori de la catedral de Barcelona. El 1913, Ángel va ingressar per oposició a les classes avançades d’art a La Llotja, on va ser alumne de Rafael Atché. El seu estil va ser influït per Josep Clarà i més endavant va formar part del grup d’artistes Nou Ambient. Entre les seues obres monumentals a Barcelona destaquen La Deessa, figura femenina situada a l’exterior del Palau Reial de Pedralbes, i Miliu, a la Plaça de la Sagrada Família.
La deessa, d’Ángel Tarrach, Palau Reial de Pedralbes.
El 1939, després dels esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola, Tarrach es va traslladar a França, on esculpiria un relleu monumental per a l’Ajuntament d’Agde, entre altres obres. El 1942 va emigrar a Mèxic, país on va produir nombroses escultures monumentals en bronze, pedra i marbre, com l’estàtua de Morelos al Castell de Chapultepec, el general Jesús Clark Flores per al Centre Esportiu Olímpic Mexicà, president Abraham Lincoln per a Ciutat Juárez, bustos del frontereres, incloent una versió menor al Consolat General de Mèxic a San Diego.
A finals dels anys cinquanta, va començar a crear escultures abstractes, principalment torsos femenins. A la dècada de 1970 va ser designat per realitzar el bust monumental del poeta Josep Sagarra a Barcelona i el del missioner Fra Diego de Saura per a la Catedral de Boac, a les Filipines.
Al llarg de la seva carrera, Tarrach va rebre nombrosos reconeixements, com ara el Primer Premi per la font monumental Font de l’Efeb a Barcelona i el Premi Especial a l’Exposició Nacional Espanyola. En 1947 va ser seleccionat per concurs per crear els trofeus en bronze dels Nens Herois per al Col·legi Militar de Mèxic. El 1962 va dissenyar les medalles oficials de la Confederació Esportiva Mexicana, i el 1963 va obtenir el Primer Premi d’Escultura pel seu relleu monumental El Naixement de Mèxic, d’aproximadament 25 metres de longitud.
Les seves obres han estat exposades en més de trenta exposicions entre 1924 i 2024, i formen part de col·leccions institucionals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona, el Museu Nacional d’Història a Ciutat de Mèxic, la col·lecció de la UNAM, el Museu Carranza, el Carnegie Art Museum a Oxnard, l’Institut Cultural Diego, i el Harriet and Charles Luckman Fine Arts Complex a Califòrnia State University, Los Angeles, entre d’altres.
Carlos F. Tarrac
Carlos Tarrac va néixer a la Ciutat de Mèxic. Va iniciar la seva trajectòria professional al servei municipal i al sector educatiu, on va exercir la seva llicenciatura. El 1984 va emigrar a Califòrnia, i a més de promoure l’art i la cultura, es va convertir en docent. Posteriorment va cursar un mestratge en tecnologia educativa i ha treballat com a professor a escoles públiques de Califòrnia durant gairebé tres dècades.
Ha escrit, traduït i il·lustrat més d’una dotzena de llibres de narrativa i de poesia per a nens i adults. Les seves obres han estat reconegudes al Festival del Llibre de París, en diversos premis dels International Latino Book Awards, per la Unió Hispà Mundial d’Escriptors i altres institucions. Els seus poemes han estat inclosos en més de 40 antologies internacionals i traduïts a diversos idiomes.
A més de la seva producció poètica i literària infantil, Carlos Tarrac ha publicat quatre llibres dedicats a la vida i obra del seu pare: Àngel Tarrac: Selected Monuments and Limited Editions (2001), Àngel Tarrac, escultor de dos patrias 1898–1979 (2020), La escultura explicada a los niños a través de les mans de Àngel Tarrac, versió bilingüe anglès-espanyol (2022) i Sculptor of Two Homelands (2023).
Secció d'Història 