Dilluns dia 21 de novembre de 2016 a les 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès tingué lloc la conferència “El llarg camí d’emancipació de la dona a Catalunya. Treballadores, burgeses i intel·lectuals” a càrrec de Susanna Tavera, historiadora. Aquesta sessió és la sisena i última del Cicle “Grups i classes socials a Catalunya“.
Presenta acte Joan Solé Camardons, ponent de la secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.
És difícil datar amb precisió el camí de les reivindicacions feministes a Catalunya. No ho és, en canvi, establir que en el pas del segle XIX al XX i fins els anomenats “anys 30” els impulsos modernitzadors de la societat catalana varen comptar amb el protagonisme de nombroses dones de diferents classes socials i també de perfils intel·lectuals i polítics molt diversos.
Destaca en primer lloc, Teresa Claramunt (1862-1931), una sabadellenca, obrera tèxtil i sindicalista molt propera a nuclis d’afinitat anarquista catalana, tan destacats com el de Teresa Mañé, molt coneguda pel pseudònim de Soledad Gustavo, i també Joan Montseny, conegut com a Federico Urales, de nou un pseudònim.
En segon lloc sobresurt, Francesca Bonnemaison, l’escriptora i activista feminista barcelonina, que destacà enmig de les tasques de renovació en els mitjans educatius femenins, amb la creació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona que tanta repercussió va tenir dintre i fora del catalanisme d’aquells anys i també en etapes posteriors.
Cal no oblidar, en tercer lloc, el paper de Carme Karr i Alfonsetti (1865-1943), l’escriptora, periodista i musicòloga, creadora de Feminal, el Suplement Femení de la Il·lustració Catalana i autora de nombrosos contes, novel·les, que va ser premiada als Jocs Florals del 1912 i destacà amb uns assajos sobre la cultura de les dones que reproduïren conferències prèviament impartides els anys 1910 i 1916 a l’Ateneu Barcelonès.
Són tres dones, entre moltes altres veus, plurals, decidides i reivindicatives que exemplifiquen el llarg camí del feminisme català vers l’emancipació de les dones.
Vegeu el Diccionari biogràfic de dones (DBD) amb un total de 654 biografies de dones, que en la seva pàgina inicial diu: “La contribució de les dones a l’esdevenir de la història dels territoris de parla catalana ha estat una constant des de l’antiguitat fins a l’actualitat. La seua participació en l’avenç de la societat catalana ha tingut, en alguns casos, un cert relleu públic. En la seua major part, però, bé siga per l’àmbit de la seua dedicació, bé perquè la seua tasca no ha rebut el reconeixement merescut, han passat desapercebudes. La manca d’estudis i de projecció pública sobre les aportacions de les dones en les diverses esferes de la societat catalana pot conduir a l’oblit d’unes persones que, reconegudes o no, han tingut i tenen un pes substancial en el desenvolupament de nostra societat.”
Informació facilitada per Susanna Tavera, doctora en Història Contemporània, catedràtica i professora titular en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Línies de recerca: Història de les Dones i Història dels Moviments Socials.
Secció d'Història 